En els articles de les setma-nes anteriors hem abordat els temes que en aquests

moments afecten l’Església Universal. Només ens queda comentar algun aspecte del Catecisme de l’Església Catòlica, un altre element rellevant en aquest moment i que hem de tenir en compte, ho farem quan celebrem el Dia de la Catequesi a finals de novembre.

Aquestes línies només volen ser un petit recordatori dels objec-tius que proposa la nostra diòce-si per aquest curs. És cert que moltes parròquies i comunitats ja han elaborat les seves pròpies programacions ajustant-les a l’esperit que inspira la proposta diocesana, és també cert que ja s’ha distribuït el calendari d’acti-vitats a nivell general. Això vol dir que aquestes línies no anun-cien modificacions substancials al ja programat sinó que pretenen animar i que preguem i partici-pem en les iniciatives ja presen-tades i que afavoreixen els objec-tius que, entre tots, ens havíem fixat.

Seguint la intuïció dels documents del Vaticà II que, com no podia ser d’una altra mane-ra, recullen la riquíssima tradició de l’Església, la nostra diòcesi proposa dos objectius específics complementaris que amplien l’objectiu general. Aquest diu: “Promoure iniciatives de renovació de la vida cristiana i d’acció missionera”.

Ja sabem que la renovació o la reforma és quelcom constitutiu de l’Església i de tot cristià. Hem de buscar constantment que les nostres propostes ens acostin a purificar els nostres pensaments i accions per acomodar-los més i millor a l’estil del missatge del Senyor. Volem renovar mirant Jesucrist en les grans pautes que configuren l’ésser cristià: en la seva relació amb el Pare, en l’actitud amorosa amb els germans, en el lliurament i el servei cap als qui més ho necessiten en cada moment, en la recerca de la veritat i la repulsa de la mentida, en el foment de l’austeritat i el despreniment i la renúncia a l’acumulació de béns, en la valoració de la família i el respecte per la vida i el rebuig d’allò que disgrega, que menysprea o mata l’ésser humà...

Renovació a l’interior de les nostres comunitats cristianes perquè apareguin més aco-llidores, més unides, més alegres i autèntiques en l’escolta de la Paraula i en la celebra-ció dels sagraments... i d’acció missionera perquè ens preguntem de forma permanent com donem a conèixer als altres la persona, l’obra i el missatge de Jesucrist i com col•laborem amb els altres en la construcció d’un món més just, més lliure i més pací-fic. I això mateix es desprenia del compliment dels objectius específics (Promoure espais i temps de formació..., promoure espais i temps de trobada amb altres persones que no coincideixen amb la nostra cosmovisió.) Tot això s’introdueix en el sentiment de la vida ordinària de les parròquies i diòcesi que, de forma natural i permanent, es realitza com a expressió de la vida cristiana.

Us convido a la consecució d’aquests objectius i a utilitzar la creativitat i la constància per tal d’assolir-los en la vostra vida personal i comunitària.

† Salvador, bisbe de Menorca

OBJECTIUS PASTORALSpassant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1580 - Any XXXI - 14 octubre 2012

fullÓscar González (1974) és un jove ferreri-

enc que, fa deu anys, va escoltar la crida de Déu i va resoldre partir cap a

Hondures per dur-hi a terme una tasca gene-rosa i solidària com a missioner laic. Hem aprofitat la seva estada a Menorca per parlar un poc amb ell.

Óscar, quina raó va ésser la que et va impulsar a donar un canvi radical a la teva vida?Jo era un jove que vivia a Ferreries, vinculat a la parròquia de Sant Bartomeu, que feia feina de fuster, que duia una vida ben nor-mal. Però, després d’uns viatges que vaig fer a Nicaragua, Bolívia i Brasil i de conèixer la realitat de pobresa i violència que viuen aquests països, em vaig sentir molt impactat i, conseqüentment, em vaig decidir a ser missioner laic per tal de posar el meu gra d’arena, malgrat les meves limitacions i febleses, convençut que hi anava com un enviat de Déu, per tal d’intentar construir el Regne i, alhora, acompanyar el procés d’alliberament del poble hondureny.Amb quin projecte treballes?En arribar allà, l’any 2002, amb unes altres companyes vàrem resoldre engegar un pro-jecte anomenat Programa socioeducativo Paso a paso, a una barriada marginal de San Pedro Sula, on vàrem intentar crear un espai en el que els joves hi trobassin una acollida i poguessin rebre una educació en valors. En ell hi atenem, diàriament, uns cent trenta joves. El barri on vivim es caracterit-za especialment per la violència que hi impera. Paso a paso és per a ells un petit oasi de pau, on se senten acollits, estimats i on experimenten que, certament, des de la realitat també es pot crear esperança.El centre el tenim dividit en tres àrees: jocs, manualitats i una biblioteca, en la qual els oferim reforç escolar. Està vinculat a la parròquia del Inmaculado Corazón de María, que atén uns vuitanta mil habitants, de la qual se n’encarreguen uns Pares Claretians espanyols i en la que hi particip i col·labor activament.Per a un jove com tu, té raó de ser anunciar l’Evangeli avui?I tant que sí! Avui, com sempre, és possible i necessari convidar a viure, amb coherència i fidelitat, el camí que ens mostra Jesús i fer-ho vivint d’una forma més senzilla i austera, essent solidaris, especialment amb tots aquells que pateixen la pobresa.Moltes gràcies, Óscar, pel teu testimo-ni i les teves paraules. Feliç retorn a la missió!

Diego Dubón

ÓSCAR GONZÁLEZ

Ó

l’entrevista a...

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre de la Saviesa 7, 7-11Vaig pregar Déu que em donàs enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La preferesc a ceptres i trons, i comparada amb ella, tenc la riquesa per no-res. Ni tan sols la compar amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra d’arena, i la plata no val més que el fang. L’aprecii més que la salut i que la bellesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.

Salm responsorial 89R: Que el vostre amor, Senyor, no tardi més a saci-ar-nos i ho celebrarem amb goig tota la vida.

Lectura de la carta alscristians hebreus 4, 12-13

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 10, 17-30Un dia que Jesús sortia de camí, un home corregué, s’agenollà als seus peus i li demanava: “Bon mestre, ¿què he de fer per posseir la vida eterna?” Jesús li digué: “¿Per què em tractes de bo? De bo, només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no enganis ningú, honra ton pare i ta mare.” Ell li respongué: “Tot això ja ho he complert des de jove.” Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: “Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi.” Aquesta resposta de Jesús el con-trarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles:

“Per als qui són rics, que ho és de difícil entrar al Regne de Déu!” Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: “Fills meus, que ho és de difícil entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel cós d’una agulla, que no que un ric entri al Regne de Déu.” Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: “¿I qui es podrà salvar?” Jesús se’ls mirà i els digué: “Als homes, els és impos-sible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot.” Llavors Pere es posà a dir-li: “Mirau, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós.” Jesús respongué: “Vos ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’Evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna.”

Diumenge XXVIII de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro de la Sabiduría 7, 7-11

Salmo responsorial 89R: Sácianos de tu miseri-cordia, Señor, y toda nues-tra vida será alegría.

Lectura de la carta a los Hebreos 4,12-13La palabra de Dios es viva y eficaz y más aguda que espada de dos filos; ella penetra hasta la división del alma y del espíri-tu, de las articulaciones y de la médula, y es capaz de juzgar los sentimientos y los pensamien-tos. Y no hay criatura alguna que esté oculta ante ella, sino que todo está desnudo y des-cubierto a los ojos de aquel a quien debemos dar cuenta.

Lectura del santo Evangelio según San Marcos 10,17-30En aquel tiempo, al salir Jesús

de camino, un hombre corrió a preguntarle, arrodillándose ante él: «Maestro bueno, ¿qué tengo que hacer para alcanzar la vida eterna?». Jesús le dijo: «¿Por qué me llamas bueno? El único bueno es Dios. Ya conoces los mandamientos: No matarás, no cometerás adulterio, no roba-rás, no levantarás falso testimo-nio, no estafarás, honra a tu padre y a tu madre». Él dijo: «Maestro, todo eso lo he guar-dado desde mi juventud». Jesús lo miró con amor y le dijo: «Te queda una cosa que hacer: Anda, vende todo lo que tienes, dáselo a los pobres y tendrás un tesoro en el cielo. Después, ven y sígueme». Al oír esto, el joven se fue muy triste, porque tenía muchos bienes. Jesús miró alrededor y dijo a sus discípu-los: «¡Qué difícilmente entrarán en el reino de Dios los que tienen riquezas!». Los discípu-

los se quedaron asombrados ante estas palabras. Pero Jesús les repitió: «Hijos, ¡qué difícil es entrar en el reino de Dios! Es más fácil que un camello pase por el ojo de una aguja que un rico entre en el reino de Dios». Ellos, más asombrados todavía, se decían: «Entonces, ¿quién puede salvarse?». Jesús los miró y les dijo: «Para los hombres esto es imposible; pero no para Dios, pues para Dios todo es posible». Entonces Pedro le dijo: «Nosotros lo hemos deja-do todo y te hemos seguido». Jesús dijo: «Os aseguro que nadie deja casa, hermanos, her-manas, padre, madre, hijos o tierras por mí o por el evange-lio, que no reciba el ciento por uno ya en este mundo, en casas, hermanos, hermanas, madres, hijos y tierras, con persecucio-nes, y en el siglo venidero, la vida eterna.

No podem sinó aturar-nos davant aquesta imatge tan divina i tan humana on Jesús contempla un

“jove” que s’allunya. D’una banda la mira-da afectuosa de Jesús i de l’altra l’actitud de l’home ric qui se n’anà tot trist.Quan aquell “jove” s’apropà al Bon Mestre, desitjós de trobar les portes de la vida, Jesús se’l mirà amb estima (imagi-no la mà ferma de Jesús sobre l’espatlla del “jove”, un somriure transparent i una mirada fixa als ulls fins a clavar-se en el més profund del seu cor). Llavors, amb tota la força i radicalitat d’un Déu que no entén de mediocritats, li presentà sense disfresses, ni vergonya, ni complexos tota l’exigència de l’Amor: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres..., després torna i vine amb mi. L’invità al més gran,

als cims més elevats de la santedat, ofe-rint-li amb la seva mirada les gràcies necessàries per aconseguir-la. Però el jove girà el cap i preferí mirà al terra. Sí, sí, la terra, la seva estimada terra, on estava agafat, fermat, encallat i no volia amollar, pujar ni créixer, preferint anar-se’n trist. Commovedora aquella escena on tota la força i valentia d’un Amor que s’agenolla davant la llibertat d’aquell “jove” que havent estat a les portes de la Vida pre-fereix el camí de la mort. I Jesús no anà al darrere d’ell, ni li féu més sermons, ni negocià la proposta, ni li rebaixà l’exigèn-cia de l’Amor. Potser interiorment se li esqueixà l’animà, però el deixà partir.I a mi aquest respecte exquisit de Déu per la llibertat humana a la vegada que

em commou també me meravella. Penso que Déu se la juga amb l’home, ja que de vegades hi perd. Hi perd? No serà que mes bé hi guanya perquè el féu lliure i lliure el vol.Feliç llibertat que sap escollir la pobresa. Ens ho diu Ell, feliços els pobres, perquè són capaços de seguir Jesús arreu on vagi i construir amb Ell el Regne. Construir-lo amb Ell i res més. I n’hi ha, ja ho crec que n’hi ha: Francesc d’Assís, Pere Nolasc, Vicenç de Paül, Santa Maria Micaela i... per a la gent assenyada eren folls. Per a la causa del Regne, savis, Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué... Comparada amb ella tenc la riquesa per no res. Saber escoltar i apreciar la crida de Déu, vet aquí la saviesa.

Se’l mirà amb afecteevangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 4a Setmana Dg. 14, XXVIII de durant l’any: Sa 7, 7-11 / Sal 89 / He 4, 12-13 / Mc 10, 17-30.

Dl. 15, Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l’Església (F): Sir 15, 1-6 / Sal 104 / Mt 11, 25-30.

Dt. 16, Fèria: Ga 4, 31b-5, 6 / Sal 118 / Lc 11, 47-54.

Dc. 17, Sant Ignasi d’Antioquia, bisbe i màrtir (MO): Ga 5, 18-25 Sal 1 / Lc 11, 42-46.

Dj. 18, Sant Lluc, evan-gelista (F): 2Tm 4, 9-17a / Sal 39 / Lc 10, 1-9.

Dv. 19, Fèria: Ef 1, 11-14 / Sal 32 / Lc 12, 1-7.

Ds. 20, Fèria: Ef 1, 15-23 / Sal 8 / Lc 12, 8-12.

Dg. 21, XXIX de durant l’any: Is 53, 10-11 / Sal 32 / He 4, 14-16 / Mc 10, 35-45.

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

“Jesús se’l mirà amb afecte...”

Full Dominical Pàgina 3

La creu és un dels signes cristians per excel·lència, comú a totes les confessions eclesials no sectàries que segueixen Jesucrist. És la

imatge principal de l’univers simbòlic cristià en representar tot el misteri pasqual del Senyor, la seva mort i resurrecció. Contràriament a allò que algú pot pensar, la creu no representa tan sols la passió i execució del Crist, sinó també el seu triomf sobre la mort, és a dir, la seva resur·recció, i tot alhora, com ensenyen els sants Pares, l’anunci del seu segon i gloriós adveniment. La creu és el trofeu de Jesucrist i l’arbre de la vida.Així com en els evangelis la passió i mort de Jesucrist és narrada des de diversos aspectes i amb distints accents, al llarg de la història del

cristianisme també s’ha representat la creu i el crucificat de diferent manera, destacant alguna característica concreta del seu misteri pasqual. Les primeres representacions pictòriques i esculturals de la creu ofereixen, com l’evangeli de Sant Joan, un Crist gloriós, amb llarga túnica i corona reial. Així segueix en el romànic. En la baixa edat mitjana, en canvi, i especialment en el barroc, es representa, com l’evangeli de Sant Marc, la creu i el crucificat en el seu estat de sofriment i dolor. En l’actualitat els artistes tenen el desafiament d’expressar amb l’estètica del moment present el misteri pasqual de Jesucrist segons la fe de l’església, representat en la imatge de la creu i el crucificat.

Tot el que puguem dir de la pregària no serà mai millor que fer·ne experiència. S’aprèn a pregar pregant. Pregar és essen·

cialment fer l’experiència de la Presència de Déu.Sabem que la fe s’esvaeix quan deixa de practi·car·se... i aquesta praxi és la pregària. És per això que convé reflexionar sobre què és la pregària.La pregària no és recerca de Déu, sinó resposta; les seves formes són accidents, mentre que allò que és substancial és la relació amb Déu. La seva finalitat és l’amor: la pregària serà idò una ober-tura a la comunió amb Déu. I Déu mateix aboca en la nostra pregària el seu amor, que difon sobre el món a través nostre, constituïts en amants.Déu es revela com a Paraula (Jn 1, 1), per tant la pregària cristiana és abans que res escolta d’aquesta Paraula guardada i meditada en el cor, per arribar a acollir la seva Presència.Esdevenir la seva estada i acollir-lo és la nostra

opció, que a vegades es manifesta en gran desig i d’altres en canvi silenciosament en forma d’ab·sència.Després de l’escolta, el descobriment de la Presència i l’acolliment, ens obrim al diàleg, a la comunió amb el Senyor. Ell sempre hi és i ens espera en el secret.Arribats aquí el primer que cal fer és admetre la nostra feblesa i demanar a l’Esperit que interce·deixi i faci brollar en nosaltres, paraules que esdevinguin diàleg amb Déu en la lloança, l’acció de gràcies, la petició. És d’aquí d’on neix la nos·tra relació amb Déu, el parlar·li amb franquesa, esperant la seva resposta que no deixa de ser un anàlisi sobre la nostra vida, passant així a conèixer el voler de Déu en nosaltres.En acabar sortim reeixits i amb l’adopció de noves actituds o compromisos de millora.

Adaptat del llibre “Per què pregar, com pregar” d’Enzo Bianchi

La creu, la nostra glòria i nostra força

La Creu Josep Manguán

signes i símbols de l’Eucaristia

silenci i vida interior

La pregària Dolors Oller

Ningú, per tant, s’avergonyeixi dels signes sagrats i venerables de la nostra salvació, de la creu que és la suma i el punt cimal dels nostres béns, per la qual

vivim i som el que som: Portem onsevulla la creu de Crist, com una corona. Tot el que ens fa referència s’acompleix i es consuma a través d’ella. Quan nosaltres hem de ser rege·nerats pel baptisme, la creu hi és present; si ens alimentam d’aquell místic menjar que és el Cos de Crist, si se’ns impo·sen les mans per a ser consagrats ministres del Senyor, i qualsevol altra cosa facem, sempre i en tot lloc tenim al costat i ens assisteix aquest símbol de victòria. D’aquí el fervor amb que nosaltres el conservam en les nostres cases, el pintam sobre les nostres parets, el gravam a les portes, l’imprimim sobre el nostre front i en la nostra memòria, la portam sempre en el cor.La creu és de fet el signe de la nostra salvació i de la lliber·tat del gènere humà, és el signe de la misericòrdia del Senyor que per amor nostre s’ha deixat portar com anyell a l’escorxador (Is. 53,7; cf. Act, 8, 32). Quan, doncs, et fas aquest signe, recorda tot el misteri de la creu i apaga en tu la ira i les altres passions. I Encara, quan et senyes en el front omple’t de gran ardiment i retorni a la teva ànima la

seva llibertat. Coneixes bé quins són els mitjans que ens procuren la llibertat. També Pau per elevar·nos a la llibertat que ens convé recordar la creu i la sang del Senyor ens diu: Amb un car preu heu estat comprats. No us faceu esclaus dels homes. Considerau, ella sembla dir, amb quin preu ha estat pagat el vostre rescat i no sereu més esclaus de cap home; i anome·na la creu “preu” del rescat.Per tant no has de traçar simplement el signe de la creu amb la punta dels dits, sinó que primer l’has de gravar en el teu cor amb una fe ardent. Si l’imprimeixes així sobre el teu front, cap dels dimonis impurs podrà romandre prop teu, en veure l’arma amb que ha estat ferit, l’espasa amb que ha rebut el cop mortal. Si la sola vista del lloc on es fa l’execu·ció dels criminals fa escarrufar d’horror, imagina quin senti·ran el diable i els seus dimonis veient l’arma amb la que Crist ha vençut el seu poder i tallà el cap del drac. (cf. Ap. 12, 1 ss.; 20, 1 ss.).

Joan Crisòstom. * Antioquia, vers el 349+ Comana en el Pont, 14 setembre 407

Comentari a l’Evangeli de Sant Mateu, 54, 4·5.

Josep Sastre

la doctrina dels sants Pares

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Pregària de TaizéDimarts dia 16 a les 20.30 h a Ferreries. Per les missions.

Recés per a preveres Dimecres dia 17, al Toro.

Dia mundial per a l’eradicació de la pobresa

Dimecres 17 d’octubre de 19h a 21h a una sala de l’Església Santa Maria a la Plaça Constitució de Maó baix el nom “Per què sonen les campanes?” col•loqui sobre els Objectius del Mil•lenni.20.15: campanades de toc d’atenció a totes les esglésies.

Jornades diocesanes de Formació missionera

Del 13 al 21 d’octubre a diferents comunitats, col·legis, parròquies i grups de la Diòcesi, amb la presència del combonià P. Antonio del Pozo Álvarez, missioner a Togo, Sudàfrica, Perú i Mèxic..

Ordenació Diaca PermanentDissabte, dia 20 a les 12 h. a la Catedral de Menorca, serà ordenat diaca Permanent: Guiem Ferrer Monjo.

Diada del DOMUNDDia 21, col·lecta i dia de reflexió en la jornada del DOMUND.

Pregària VocacionalDia 21, a les 17 h a la CatedralPregària vocacional, preparada pel Secretariat de Missions.

agenda

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

Domund 2012 “Missioners de la fe”

Just iniciat l’Any de la Fe i el Sínode per a la Nova Evangelització, convocats pel Papa Benet XVI, arriba el Domund, Jornada mundial de la propagació de la fe.Amb el Lema “Missioners de la fe”, tindrem entre nosaltres el P. Antonio Del Pozo Alva-

réz, que ha viscut 26 anys a Amèrica i Àfrica, participant en eucaristies i grups i visitant escoles. Que la seva presència desperti en nosaltres l’ànsia per a col•laborar en la tasca missionera de l’Església en la difusió de l’Evangeli, que com a batejats ens correspon. Des de la pregària i la cooperació econòmica podem fer-ho!

Inici de curs dels EMD

Diumenge 30 de setembre fou la data escollida per a la trobada d’inici de curs de les parelles i famílies dels

Equips de la Mare de Déu (EMD). El col•legi La Salle de Maó acollí un nombrós grup de matrimonis dels equips de Menorca, en la que varen gaudir del retrobament després de l’aturada estival.Aquest curs es recordaven els 40 anys de presència d’aquest moviment a la nostra Illa. Ens acompanyà en aquesta data tan asse-nyalada el prevere mallorquí Toni Vadell que, sota el títol de “L’espiritualitat del laic”, ens portà a la reflexió sobre la relació íntima i personal de cadascú de nosaltres amb Déu.

Presentà l’espiritualitat com un mètode de vida que s’ha de fer pràctica a partir d’un diàleg íntim, de tu a tu, de relació entre dos. El text evangèlic de Lc 7, 36-50 fou el punt de partida a partir del qual i, analitzant la relació de Simó i la dona amb Crist, ens convidà a despullar-nos, a buidar el nostre interior per poder rebre l’abraçada amorosa del Pare, com féu la dona. Finalment proposà una sèrie de pautes per dur a la pràctica aquest mètode de vida. El diàleg mantingut entre parelles de diferents equips, el dinar tots plegats i la celebració de l’Eucaristia completaren la jornada, a partir de la qual, tots els equips posen en marxa un nou curs.

EDIP

Estratègia de comunicació pobresa zero 2012

Caritas Diocesana de Menorca participa activament, juntament amb la confederació de Caritas Espanyola i la Plataforma Pobresa zero, en la preparació de la Setmana contra la Pobresa, del dia 15 al 21 d’octubre.

L’Estratègia Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni de Caritas Espanyola té com ob-jectius principals: ajudar a prendre consciència de l’emergència global humanitària que estem vivint, i contribuir a que la persona s’impliqui amb accions concretes i faci canvis en el seu estil de vida perquè altres senzillament puguin viure.Al llarg d’aquesta setmana amb el lema “Els retalls generen pobresa. Rebel•la’t” s’estan prepa-rant diferents actes. El principal tindrà lloc dimecres 17 d’octu-bre de 19h a 21h a una sala de l’Església Santa Maria a la Plaça Constitució de Maó baix el nom “Per què sonen les campanes?” Aquest acte començarà amb un col•loqui sobre els Objectius del Mil•lenni que comptarà amb la participació de membres de dife-rents entitats socials i de cooperació. Llavors, a les 20.15h com a símbol que abans del 2015 hauríem d’assolir tots els Objectius del Mil•lenni, sonaran les campanes de totes les esglésies de Menorca -acció comuna que es durà a terme a tot l’Estat espanyol- per recordar ben fort a tota la ciutadania que en els moments que estem vivint moltes persones veuen vulnerats els seus drets humans més bàsics.

Mn. Jesús Llompart Díaz, nou arxiprest de Maó

El bisbe de Menorca ha nomenat arxiprest de Maó a Mn. Jesús Llompart Díaz, actual rec-tor de la Parròquia de Sant Lluís.Aquest nomenament s’ha fet arran de la renúncia de Mn. Rafel Portella Moll, per raons

personals, com Arxiprest de Maó, pel que fou nomenat el 9 de desembre de 2011, per un període de cinc anys. Després de llegir, avaluar i pregar sobre les propostes que els preveres de l’Arxipestat de Maó han fet arribar, el Sr. Bisbe ha confiat aquesta responsabilitat a Mn. Jesús Llompart Díaz, fins que expiri el temps pel que foren nomenats els arxiprests actuals.El Bisbe vol reiterar l’agraïment al prevere Mn. Rafel Portella Moll, per la seva dedicació res-ponsable i generosa al servei de l’Església en la seva missió

notíciesdel món

Sínode dels Bisbes

Les dues properes setmanes seran dies d’intensa refl exió i treball per als assistents a la XIII Assemblea del Sínode dels Bisbes. La missa d’inau-guració del diumenge 7 d’octubre va marcar la pauta amb l’homilia del sant pare Benet XVI, qui va fer una clara distinció entre la Nova Evan-gelització i la missió ad gents, enca-ra que va insistir sobre la necessitat que les dues, al costat del treball evangelitzador que ja es realitza a les parròquies amb els “practicants”, es complementin i caminin juntes.Dilluns van començar els treballs a l’aula sinodal amb la Primera Con-gregació - o sessió -, que va comp-tar amb l’assistència del papa, qui la presideix per dret. Durant la sessió d’inauguració va prendre la parau-la el sant pare, així com el cardenal John Tong Hon, bisbe de Hong Kong a la Xina, president delegat de Benet XVI. També va ser l’ocasió perquè el secretari del Sínode dels Bisbes, monsenyor Nikola Eterovic, donés la seva “Relació”-o informe executiu des de l’últim Sínode.