Per preparar aquesta breu referèn-cia sobre l’arribada a la nostra ciutat de la relíquia de sant Joan

Bosco, he llegit alguns articles i cròni-ques del seu pas i estada en els llocs més recòndits del món. He gaudit molt amb la lectura. Allà on hi ha una obra salesiana, allà ha arribat la relíquia. La visita vol motivar la celebració del bicentenari del seu naixement, que va ser l’any 1815. Tant en els escrits com en les fotografies que he contemplat es nota la felicitat i l’entusiasme que desit-gen transmetre. Rostres alegres d’al•lots, de cooperadors i dels mateixos consa-grats salesians que reben amb agraï-ment la presència de les restes del sant.

El mateix he observat en els llocs d’Es-panya que ja han tingut la sort d’organit-zar i viure l’esdeveniment. Han experi-mentat la joia de retrobar-se amb Jesucrist, aprofundir en la devoció a Maria Auxiliadora i estimar cada dia més a l’Església. Són els tres mitjans en què es va basar sant Joan Bosco per dedicar la seva vida completament a l’educació de la joventut. Innombrables anècdotes es compten de la seva qualitat humana, de la seva profunda visió sacerdotal i educa-dora, i del seu amor i paciència en el tracte amb els seus semblants, especialment amb els més joves. No les repetirem. Molts les coneixeu i això provoca una major admira-ció cap a aquest gran sant, model que segueixen molts homes i dones de la nostra època.

Ara, durant els primers dies de novembre, romandrà a Ciutadella, entre tots nosaltres, la relíquia de sant Joan Bosco. Això ha motivat que tota la família salesiana s’impliqui en l’organització de diferents iniciatives per revitalitzar el nivell evangelitzador que posseïa el Sant. I ho fa amb idèntica il•lusió a la mostrada a les altres obres salesianes. I vol que tota l’església diocesana comparteixi l’alegria d’aquesta visita. I vol que tota la societat conegui el servei educatiu i el lliurament generós dels seus membres.

Com a pastor d’aquesta església participo de la gran felicitat de tants menorquins que s’han beneficiat de la influència salesiana i que en aquests dies tornaran a mostrar el seu profund amor i agraïment a la figura del Sant. Us convido, a més, a participar en tots els actes organitzats. Amb seguretat enfortiran la vostra vida cristiana i us ajudarà, en aquest Any de la Fe, a aprofundir en la vostra fe i a animar a convertir-vos en bons evangelitzadors de la nostra societat.

A més de participar vull agrair. En primer lloc dono gràcies a Déu per l’actual comu-nitat salesiana i per tots aquells que cooperen en la seva obra. Però també per tots els que han fet possible la seva presència i han deixat la seva influència entre nosaltres. Pel bisbe Juan Antonio Díaz Merino que, en el seu pontificat (1832-1844), va promoure la devoció a Maria Auxiliadora, pel sacerdot Federico Pareja i Taula, que va possibilitar l’establiment de la futura obra salesiana i per tants salesians, vius i difunts, que durant més de 125 anys han dedicat part de la seva vida a educar als menorquins més joves.

Que la presència de la relíquia de sant Joan Bosco ens ajudi a tots a viure l’alegria i la bellesa de la fe en el Senyor Jesucrist.

† Salvador, bisbe de Menorca

La Relíquia de Sant Joan Bosco a Ciutadella

passant per la vida

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1582 - Any XXXI - 28 octubre 2012

fullMn. Miquel Gual

T o r t e l l a (Campane t ,

1945) Illes Balears. Doctor en Teologia i Llicenciat en Filosofia ha participat, el passat dia 12, en la jornada de formació per a catequistes a Menorca, amb la ponència “Creure en Déu, creure en l’home.” ¿Quina seria la síntesi d’aquest “Creure en Déu, creure en l’home”?Parlar de fe en Déu és parlar de l’adhesió personal a un Déu personal que se’ns ha mos-trat, sobretot, en Jesucrist. Per això, la fe cristiana passa, necessàriament, per donar resposta, una i moltes de vegades en la vida, a la pregunta de Jesús: “Qui som jo per vosal-tres?”. La resposta donada no pot ser inamo-vible perquè les circumstàncies personals canvien. Si la fe en Déu és una cara de la moneda, l’altra queda constituïda per la fe en l’home. Per a mi, creure en l’home vol dir conèixer l’home d’avui, el seu contorn socio-cultural, per tal d’ajudar-lo a descobrir un Déu que no resta aliè al seu problema, sinó que ja és en la seva intimitat més profunda abans que el descobreixi, esperant poder ser significatiu en la seva vida de cada dia.Dins una societat d’increença, si més no, d’indiferència. ¿Com parlar de Déu als infants? La qüestió més central no són els infants, ja que gaudeixen d’una capacitat molt gran de confiança vers els majors, sinó que el proble-ma són els adults, entre els quals uns veuen Déu com el seu rival, i altres l’ignoren. El llenguatge sobre Déu, avui més que mai, haurà de partir d’aquelles experiències existencials que deixen una encletxa oberta a la persona. Aquesta obertura, no satisfeta per les respos-tes temporals, pot convertir-se en llançadora de la criatura vers els Transcendent, al qual prest o tard podrà anomenar Déu.Estem a l’inici de l’Any de la Fe promo-gut pel Papa. Com transmetre i conta-giar la fe als infants de manera eficaç en les nostres catequesis?No podem seguir pensant en la catequesi com una ideologització de la persona, infant o major. L’eficàcia de la transmissió passa pel testimoni i per la celebració d’allò que hom creu, ja que una fe que no és celebrada, prest o tard mor.Quin ha de ser el paper dels pares en la catequesi, i com fer-ho perquè aquesta tingui continuïtat més allà de la prime-ra Comunió?El paper dels pares en l’evangelització i cate-quesi dels seus fills és fonamental, ja que l’elecció no la fan els infants sinó els progeni-tors, en aquest camp i en tots els altres. Aleshores, la primera responsabilitat del pro-cés de fe és dels pares, ajudats per la comuni-tat cristiana. La continuïtat del procés només resta assegurada en aquelles famílies on els pares celebren, habitualment, la seva fe; con-tràriament, la catequesi quedarà vinculada a la primera Comunió, assolint un caire més soci-al que no de fe.

Toni Olives

l’entrevista a...MN. MIQUEL GUAL

TORTELLA“Creure en Déu,

creure en l’home”

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre del profe-ta Jeremies 31, 7-9Això diu el Senyor: “Cridau d’alegria, celebrau la sort de Jacob, la primera de les nacions, proclamau que el Senyor ha salvat el seu poble, la resta d’Is-rael! Jo els faré venir del país del Nord, els reuniré des de l’extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d’aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo som un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran.”

Salm responsorial 125R: És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho cele-bram!

Lectura de la carta als cris-tians hebreus 5, 1-6Els grans sacerdots, presos d’entre els homes, són destinats a representar els homes davant Déu, a oferir-li dons i víctimes pels pecats. No els és difícil de ser indulgents amb els qui pequen per ignorància o per error, perquè ells mateixos experimenten per totes bandes les seves pròpies flaqueses. Per això necessiten oferir sacrificis pels seus pecats igual que pels pecats del poble. I ningú es pot apropiar l’honor de ser gran sacerdot: és Déu qui els crida, com va cridar Aharon. Tampoc Crist no s’atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell qui li ha dit: “Ets el meu Fill, avui t’he engendrat.” I en un altre indret diu: “Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec.”

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 10, 46-52En aquell temps Jesús sortí de Jericó amb els seus deixebles i amb molta gent. Devora el camí hi havia assegut, dema-nant caritat, un cec que es deia Bar-Timeu. Quan sentí que passava Jesús de Natzaret, començà a cridar: “Fill de David, Jesús, compadiu-vos de mi.” Tothom el renyava per fer-lo callar, però ell cridava enca-ra més fort: “Fill de David, compadiu-vos de mi.” Jesús s’aturà i digué: “Cridau-lo.” Ells criden el cec i li diuen: “Anima’t i vine, que et crida.” El cec tirà la capa, s’aixecà d’una revolada, i anà cap a Jesús. Jesús li pre-guntà: “¿Què vols que et faci?” Ell respon: “Rabuni, feis que hi vegi.” Jesús li diu: “Vés, la teva fe t’ha salvat.” A l’instant hi va veure, i el seguia camí enllà.

Diumenge XXX de Durant l’Any (cicle B)

Lectura del libro de Jeremías 31, 7-9Así dice el Señor: «Gritad de alegría por Jacob, regocijaos por el mejor de los pueblos; proclamad, alabad y decid: El Señor ha salvado a su pueblo, al resto de Israel. Mirad que yo os traeré del país del norte, os congregaré de los confines de la tierra. Entre ellos hay ciegos y cojos, preñadas y paridas: una gran multitud retorna. Se mar-charon llorando, los guiaré entre consuelos; los llevaré a torrentes de agua, por un cami-no llano en que no tropezarán. Seré un padre para Israel, Efraín será mi primogénito.»

Salmo responsorial 125R: El Señor ha estado gran-de con nosotros, y estamos alegres.

Lectura de la carta a los Hebreos 5, 1-6Hermanos: Todo sumo sacerdo-te, escogido entre los hombres, está puesto para representar a los hombres en el culto a Dios: para ofrecer dones y sacrificios por los pecados. Él puede com-prender a los ignorantes y extraviados, ya que él mismo está envuelto en debilidades. A causa de ellas, tiene que ofrecer sacrificios por sus propios pecados, como por los del pue-blo. Nadie puede arrogarse este honor: Dios es quien llama, como en el caso de Aarón. Tampoco Cristo se confirió a sí mismo la dignidad de sumo sacerdote, sino aquel que le dijo: «Tú eres mí Hijo: yo te he engendrado hoy», o, como dice otro pasaje de la Escritura: «Tú eres sacerdote eterno, según el rito de Melquisedec.»

Lectura del santo evangelio según san Marcos 10, 46-52En aquel tiempo, al salir Jesús de Jericó con sus discípulos y bas-tante gente, el ciego Bartimeo, el hijo de Timeo, estaba sentado al borde del camino, pidiendo limosna. Al oír que era Jesús Nazareno, empezó a gritar: «Hijo de David, Jesús, ten com-pasión de mí.» Muchos lo rega-ñaban para que se callara. Pero él gritaba más: «Hijo de David, ten compasión de mí.» Jesús se detuvo y dijo: «Llamadlo.» Llamaron al ciego, diciéndole: «Animo, levántate, que te llama.» Soltó el manto, dio un salto y se acercó a Jesús. Jesús le dijo: «¿Qué quieres que haga por ti?» El ciego le contestó: «Maestro, que pueda ver.» Jesús le dijo: «Anda, tu fe te ha cura-do.» Y al momento recobró la vista y lo seguía por el camino.

Fa unes setmanes era un sord, la setmana passada se’ns deia que el Fill de l’home no ha vingut a fer-se

servir, sinó a servir. I ara, aquí el tenim, Jesús el servent de Déu i en tant ser-vent dels homes al davant d’un cec. Llavors, no pot ser d’altra manera també el cristià i tota l’església han de ser servidors.El cec Bar-Timeu no volia que tothom fos cec sinó que hi volia veure com tothom. És el més lògic. L’home ha estat fet per a la llum, no per a la fosca. Encara que, me tem que entre els cris-tians i fora d’ells abunden el cecs que no hi volen veure. Per a molts la culpa de tot sempre és l’església. Mentre, Jesús passa i torna a passar escoltant

els seus gemecs i no els fa fora, ni els deixa en els marges, més bé s’atura i els crida. Que n’és i en fou de gran la seva misericòrdia quan escoltà Fill, de David, Jesús, compadiu-vos de mi. Mendicant, immòbil, marginat i aïllat de la realitat, imatge viva de l’home que necessita la salvació. I passant Jesús, s’aturà. La Gràcia de Déu no passa de llarg sinó que busca a l’home i l’acull. “Eléyson” fou el crit que es dirigí al cor entra-nyable de Déu. I tingué resposta: Vés, la teva fe t’ha salvat. Demanà a Jesús l’almoina que no s’haguera atrevit a demanar a cap poderós de la terra i rebé el que cap omnipotent terrenal li haguera donat, la llum pels ulls i la llum de l’ànima.

El feien callar però ell cridava més fort i sinó ho hagués fet encara i així hi haguera quedat el crit acusador de la seva presència fins a cometre la irreve-rència de fer aturar a Jesús. I trobant-se amb Ell hi veié i el seguí camí enllà. Des d’aquell moment feu camí amb els cri-dats, l’església que camina amb Jesús, l’església servidora dels homes. Qui ha rebut de Crist la seva Gràcia per grati-tud i noblesa es sent compromès a seguir-lo sense condicions i amb fideli-tat. És el que passà, trobà la llum i deixà la ceguera; trobà el tresor i deixà de demanar; trobà el sentit de la vida i comença a caminar-lo agafat d’Aquell que és Camí i caminant amb nosaltres. Senyor, feu que hi vegi!

Atents als margesevangeli i vida

la parauladeDéu

Joan Miquel Sastre Preto

Salms de la 2a Setmana Dg. 28, XXX de durant l’any: Jr 31, 7-9 / Sal 125 / He 5, 1-6 / Mc 10, 46- 52.

Dl. 29, Fèria: Ef 4, 32-5, 8 / Sal 1 / Lc 13, 10-17.

Dt. 30, Fèria: Ef 5, 21-23 / Sal 127 / Lc 13, 18-21.

Dc. 31, Fèria: Ef 6, 1-9 / Sal 144 / Lc 13, 22-30.

Dj. 1, TOTS SANTS (S): Ap 7, 2-4. 9-14 / Sal 23 / 1Jo 3, 1-3 / Mt 5, 1-12a.

Dv. 2, Commemoració de tots els fidels difunts: Les lectures es poden escollir del Ritual d’exèqui-es.

Ds. 3, Fèria: Fl 1, 8b-26 / Sal 110 / Lc 14, 1-11.

Dg. 4, XXXI de durant l’any: Dt 6, 2-6 / Sal 17 / He 7, 23-28 / Mc 12, 28b-34

LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA

“Rabuni, feis que hi vegi.”

Full Dominical Pàgina 3

En temps de crisi religiosa, de dificultat per a viure i transmetre la fe cristiana, es fa més necessari que mai centrar-se i treballar el

que és essencial, és a dir, allò que constitueix el nucli fonamental de l’experiència creient: el mis-teri pasqual de Jesucrist.El Nou Testament considera l’obra salvífica de Jesús com un esdeveniment pasqual. L’eucaristia que prolonga i actualitza aquest esdeveniment realitzat una vegada per sempre té també caràc-ter pasqual. I la vida cristiana, fecundada per l’eucaristia, ha de ser tota ella un camí de pas-qua, és a dir, de mort i de resurrecció, de servei i d’esperança, que la imatge de la creu de Crist representa.Per açò necessitam descobrir i aprofundir l’es-piritualitat pasqual i introduir la creu com a signe fonamental de fe allà on discorre la vida. També necessitam que l’experiència cristiana, amb tot el seu univers simbòlic, es faci cultura. “Una fe que no es fa cultura –deia Joan Pau II-

no és una fe plenament acollida, ni del tot pen-sada ni fidelment viscuda”. Immersos en la prò-pia cultura ens sentirem una baula d’una llarga cadena històrica cristiana que ha fet de la creu el signe cristià per excel·lència. Se’n poden des-tacar alguns exemples significatius: la creu lobu-lada del segle Vè que forma la cavitat de la pisci-na baptismal monolítica de la basílica de Son Bou d’Alaior, la creu del segle XV de la capella del castell de Santa Àgueda de Ferreries i les altres antigues creus de les esglésies rurals, la venerada imatge barroca del Sant Crist dels paraires de Ciutadella, les creus processionals com la del segle XVII de Santa Maria de Maó, les “veres creus” com la del Roser d’Es Castell, les creus de terme i de camí que s’aixequen sobre el paisatge del camp menorquí, la creu de Sant Joan popularitzada darrerament amb motiu de la festa... I també, destacar creients com el doctor Camps i Mercadal d’Es Migjorn que traspua una admirable espiritualitat al misteri de la creu.

Per descomptat que podem pregar tothora i en tot lloc, però em referiré a l’estona concreta que volem dedicar a la pregària.

Decidir abans:-El lloc adient, acollidor, tranquil...”...quan preguis, entra a la cambra més retirada, tanca-t’hi amb pany i clau i prega al teu Pare, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà” (Mt 6,6)-El temps que hi vols dedicar.-El material: Nou Testament, Salm, internet, altres textos...-Una actitud d’obertura, relaxada, còmode i disponible.Si hem optat per un text, no es tracta de llegir i prou, sinó de sentir el que llegim, deixar que ens arribi endins, fer-ho nostre

posant tot el nostre sentiment i el nostre cor.El millor de l’oració és allò que no està escrit, allò que tu li dius al Senyor, allò que surt del nostre cor, d’un cor enamorat, agraït, que prega des de la pobresa, que canta lloances al Creador, la conversa que tinguem amb Ell.O senzillament no dir res, “estar amb Ell”, sentir-nos a la seva presència, restar al seu costat i sentir-nos recolzats a les seves espatlles.Després deixa que el teu cor continuï parlant amb Déu que és Pare i Mare i ens escolta.Finalment acaba amb un compromís o un propòsit concret, resultat de la conversa i l’estada amb el Senyor.

Els dos manaments de l’amorSant Agustí (354-430)

La Creu (i 3) Josep Manguán

signes i símbols de l’Eucaristia

Abans i després de pregar Dolors Oller

Vingué el Senyor, mestre de l’amor, ple ell mateix d’amor (caritat), a recapitular la paraula sobre la terra (cfr. Rm 9, 28), com d’ell fou predit, i ha mos-

trat que la Llei i els Profetes es fonamenten sobre dos preceptes de l’amor. Recorda’m–ho junts, germans, quins són aquests dos preceptes.Aquests han de ser-nos ben coneguts i no solament venir-nos a la ment quan els recordam, no s’han de cancel•lar mai dels vostres cors. Sempre en cada instant tingueu present que cal estimar Déu i el pròxim: Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la ment; i el pròxim com a si mateix (cfr. Mt 22, 37. 39). Açò heu de pensar sempre, meditar i recordar, practicar i actuar. L’amor a Déu és el primer com a manament, però l’amor al pròxim és primer com actuació pràctica. Aquell que et dóna el manament de l’amor en aquests dos pre-ceptes, no t‘ensenya primer l’amor del pròxim, després el de Déu, sinó viceversa.Així, però, tu encara no veus Déu, estimant el pròxim adquireixes el mèrit de veure’l; estimant el pròxim purifi-ques l’ull per poder veure Déu, com afirma clarament Joan: Si no estimes el germà que veus, com podràs estimar Déu que no veus? (Jn 4, 20). Si et sents exhortat a estimar Déu, tu em diguessis: Mostra’m aquell que he d’estimar, jo no et

podria respondre més que amb el que afirma Joan: Ningú mai ha vist Déu (Jn. 1, 18). Però perquè no et creguis exclòs totalment de la possibilitat de veure Déu, el mateix Joan diu: Déu és amor; qui roman en l’amor roman en Déu (1Jn 4, 16). Així, doncs, tu estima el pròxim i mirant en el teu interior on neixi aquest amor, veuràs, com t’és possible, veure Déu.Comença, per tant, a estimar el pròxim. Comparteix el teu pa amb el qui té fam, fes entrar a la casa els miserables sense sostre, vesteix el qui veus nu, i no menyspreïs aquells que són del teu llinatge (cfr. Is 58,7). Fent açò què aconseguiràs? Llavors la teva llum sorgirà com l’aurora (Is 58, 8). La teva llum és el teu Déu, ell és per a tu la llum matutina perquè vindrà després de la nit d’aquest món. Aquesta no sorgeix ni té posta, sempre resplendeix.Estimant el pròxim i tenint-ne cura, tu camines. I on et condueix el camí sinó al Senyor? a aquell que hem d’esti-mar amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tota la ment. Encara no hem arribat al Senyor, però el pròxim sempre el tenim amb nosaltres. Ajuda, doncs, el pròxim amb el qual camines per poder arribar a aquell amb el que desitges romandre.

Tractats sobre sant Joan (Trac. 17, 7-9)

Josep Sastre

la doctrina dels sants Pares

silenci i vida interior

Creu processional. Encapçala el ritus d’en-trada de l’eucaristia en

les ocasions més solemnnes, i sembla ser

l’origen de presidir sempre la celebració

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

Dijous 1 de novembre: Solemnitat de Tots Sants

Divendres 2 de novembre: Commemoració de tots els fidels difunts.

CELEBRACIONSALS CEMENTERIS

SANT CLIMENT: dia 1 a les 4.30 del capvespre.MAÓ: Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Dia 1 de novembre: Santes Misses a les 8.30 i 10 h. Rosari a les 17 h.dia 2 de novembre: Santes Misses a les 8.30, 10, 11, i 12 h. Rosari a les 17 h.FERRERIES: divendres, 2 de novembre: celebració eucarística a les 10.30 h.CIUTADELLA:Església del cementiri nouDia 1 de novembre, a les 4.30 del capvespre “Celebració de l’Euca-ristia”.Dia 2 de novembre, a les 4.30 del capvespre “Celebració de l’Euca-ristia”.Església cementiri vellDia 1 de novembre, a les 4 del capvespre rés del Rosari. A les 4.30 del capvespre “Celebració de l’Eucaristia”.Dia 2 de novembre, a les 4 del capvespre rés del Rosari. A les 4.30 del capvespre “Celebració de l’Eucaristia”.CEMENTERI DES CASTELL: Missa, a les 4 del capvespre el Dia de Tots Sants.ES MIGJORN GRAN: dia 2 Missa el cementeri, a les 12 h si el temps ho permet, si plou ho cele-bram a l’església parroquial.PARRÒQUIA DE ST. LLUÍS: Missa pels fidels difunts el dia 1 de novembre a les 16.30 h.FORNELLS: divendres dia 2 Missa al cementiri a les 10.30 h. ES MERCADAL: divendres dia 2 Missa al cementeri a les 12.00 h.

Canvi en la Jornada de teologia

En la propera Jornada de Teologia s’ha produït un canvi de ponent i dia. A la Dra. Maria Claustre Solé li ha sorgit un imprevist que li impedeix despla-çar-se a l’illa. La substituirà el Dr. Antoni Pou i Muntaner, monjo de Montserrat, però haurà de retar-dar uns dies la seva vinguda. S’ha concretat pel dia 14 de desembre.

agendaDon Bosco, el sant dels joves

La comunitat salesiana de Ciutadella està organit-zant la recepció de l’Urna amb la Relíquia de Don Bosco, que, en peregrinació per tots els països

amb presència salesiana, arribarà a la nostra ciutat els propers dies 3,4 i 5 de Novembre.A Don Bosco se’l coneix com el Sant dels joves, ja que va dedicar tota la seva vida a la formació personal, hu-mana, social i cristiana de la joventut italiana del segle XIX.Va fundar la congregació salesiana, amb la qual aconse-guiria estendre la seva obra als cinc continents, seguint un somni que va tenir en la seva visita a Barcelona, l’abril d’1886.El seu sistema preventiu amb la joventut és seguit i estudiat per nombrosos pedagogs a tot el món. Precur-sor de la formació professional, va aconseguir entendre com ningú fins a aquest moment la relació església-societat, basant la formació de la joventut en tres pilars bàsics: La Raó, l’Amor i la Religió.Amb motiu de la peregrinació de la Relíquia fins a la nostra Ciutat, és un bon moment per apropar-nos a conèixer-lo en profunditat, o, simplement agrair-li la la-bor dels Salesians durant més de cent anys integrats en la nostra comunitat diocesana de Menorca.

Bartomeu Frau, U.AA.AA.DB. Ciutadella

Trobada CONFER

El dia 6 d’octubre els religiosos/es de l’illa, CONFER, ens varem trobar a Sant Joan de Missa per gaudir d’un dia de convivència i trobada de començament de curs.Enmig de la natura i a recer de l’ermita varem tenir unes hores de reflexió, pregària i frater-

nitat a fi de posar a les mans del Senyor el nou curs.Ens va acompanyar el Sr. Bisbe, i ens va animar que aquest any de la Fe fos un any d’autèntica i renovada conversió al Senyor, únic Salvador del món. Ens va comentar els Objectius Pastorals Diocesans i ens va encoratjar a seguir treballant per portar-los a terme, per seguir promovent iniciatives de renovació de la vida cristiana i d’acció missionera. Va ressaltar la necessitat de formació i d’estudi de la Paraula de Déu, el Concili Vaticà II i el Catecisme de l’Església Catòlica.Compartirem l’Eucaristia presidida per el Sr. Bisbe i concelebrada per els Pares Salesians i molt participada per tots els assistents.Varem acabar la trobada amb el dinar de germanor i una estona d’esbarjo fratern. Agraïm al Sr. Bisbe que, una vegada més, ens hagi acompanyat i les paraules d’ànim i coratge que ens va adreçar.Que Sant Joan i la nostre Mare, la Verge del Toro ens ajudin i ens donin força per poder seguir treballant en bé de l’Església.

Concurs de Cartells Vocacionals – 2013amb motiu del “Dia del Seminari”

Amb el lema marc: “Fia’t de Déu” el secretariat diocesà de vocacions, organitza un concurs de cartells amb motiu de la campanya del Seminari 2013.Poden participar-hi tots els al·lots/es que hi estiguin interessats. De les edats compreses

entre els 12 i els 16 anys.La cerimònia de lliurament de premis es durà a terme el dia 17 de febrer de 2013 a la parròquia de Sant Antoni Abat de Fornells.El cartell guanyador s’enviarà a les parròquies i centres de culte, per a la seva exposició, juntament amb el cartell oficial del “Dia del Seminari”.A la pàgina web del Bisbat de Menorca hi trobareu les bases per a participar a aquest concurs.

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.comLa informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com

Programa dels actes amb motiu de la visita de la Relíquia de Don Bosco

Pel·lículaEl 27 d’octubre, a les 20 h, al Teatre Salesià, estrena de la pel·lícula “Don Bosco”.

Llibre del centenariEl 31 d’octubre, a les 20.30 h, al San-tuari de Maria Auxiliadora, el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons Sebastià Taltavull, farà la presentació del llibre “Pels seus fruits els coneixereu”, escrit per Gabriel Julià Seguí sobre el centenari de l’Obra Social Salesiana a Ciutadella i la UAASS. A continua-ció, ponència “La visita de Don Bos-co, una benedicció”, a càrrec d’Alex Damian.

Acollida a la relíquiaEl 3 de novembre, a les 12 h, el San-tuari acollirà l’acte de benvinguda a la imatge i la relíquia de Don Bosco. A les 19 h, es celebrarà la Missa Jove, presidida per Àngel Asurmendi.

Missa i processóEl dia 4, a les 12 h, la Catedral acollirà la Missa Solemne presidida pel bisbe Mons Salvador Giménez. A continua-ció, processó de la relíquia fins al San-tuari de Maria Auxiliadora.A les 18 h, pregària del grup d’Adora-ció Nocturna.

Comiat i recordEl dia 5, a les 9 hores, comiat a Don Bosco i inauguració d’un record per-manent al pati.