Embed Size (px)
Citation preview
LES FUNCIONS DE L’ESCOLALES FUNCIONS DE L’ESCOLA
Carles Monclús
Quin és el paper de
l’escola? o quin hauria
de ser.
L’escola com a preservadora i transmissora de l’herència
cultural
UN PRIMER ENFOCAMENT
per herència cultural s’entenen el principis enunciats en les grans obres i a la tradició
clàssicafonamentalment parlem de continguts corresponents a habilitats i disciplines
bàsiques.els costums i l’ètica són cosa de la família
l’adaptació social tampoc és cosa de l’escola
L’escola com a ferramenta per al desenvolupament de
l’individu
coloca al xiquet en el centre de la activitat educativa i
li permet desenvolupar la seua personalitat
l’escola com a compensadora de les desigualtats d’origen
UN SEGON ENFOCAMENT
L’escola com a ferramenta per a la transformació de la
cultural’escola ha d’educar l’individu per a
participar a la societat
com que l’escola i la societat estan en un canvi constant, l’escola ha de tenir un
paper actiu i constructiu
l’educació és una tasca sempre carregada de valors
UN TERCER ENFOCAMENT
L’escola com a ferramenta per a la transformació de la
cultural’escola té una funció social
l’escola ha de respondre a les necessitats de la societat
l’escola ha de tenir una orientació crítica
L’escola com a ferramenta per a la transformació de la
culturaL’educació com a reconstruccióL’educació ha de transformar la
societat, ha de transformar el mateix ordre social
Què fa l’escola? Què és l’escola?
En 1.548, las Cortes de Valladolid informaban al rey, quien inmediatamente daría orden de apoyar la empresa,:
“de que en estos reinos de seis años a esta parte, personas piadosas han dado orden que haya colegios de niños y niñas, deseando poner remedio a la gran perdición que de vagabundos huérfanos y niños desamparados había, (...) porque es cierto que en remediar estos niños perdidos se pone estorbo a latrocinios, delitos graves, y enormes, que por criarse libres y sin dueño, se recrecen, porque habiéndose criado en libertad de necesidad han de ser cuando grandes gente indomable, destructora del bien público, corrompedora de las buenas costumbres e inquistadora de las gentes y pueblos. (Varela, 1983: 240)”
(...) A menudo los ciudadanos ofuscados por viles facinerosos se levantan contra las leyes; entonces la justicia y la humanidad os gritan que empleeis la sola arma de la razón para recordarles sus deberes; ¿por qué, entonces, no desear que una instrucción bien dirigida les vuelva por adelantado más difíciles de seducir, más dispuestos a ceder a la voz de la verdad? (Condorcet, 1847b: 447)
Esto fue lo que, al otro lado del Atlántico, se encontraron Horace Mann y George Boutwell cuando, en 1.841 y 1.859, interrogaron a los empresarios sobre el valor de la educación de los trabajadores.
Uno contestó que el conocimiento era secundario para la moralidad, y que los trabajadores educados mostraban "un comportamiento más ordenado y respetuoso". En los conflictos laborales, escribió el mismo capitalista avisado, "siempre me he dirigido a los más inteligentes, mejor educados y más morales en busca de apoyo". Huelga decir que era "el ignorante y el ineducado (...) el más turbulento y problemático", que actuaba "bajo el impulso de la excitación de la pasión y la envidia". La asociación de virtudes era significativa: se igualaban educación, moralidad y docilidad. Si queda alguna duda a este respecto, considérense las palabras de otro patrono, que alababa la "diligencia y (...) el sometimiento voluntario" de los educados, quienes, ganándose la confianza de sus colegas, ejercían "una influencia conservadora" en momentos de problemas laborales, una influencia "de gran valor pecuniario y moral". La escuela primaria formaba hombres de empresa. (Katz, 1971: 33)
“Concebuda l’escola com una institució específicament
configurada per desenvolupar els procés de SOCIALITZACIÓ de les noves generacions, la seua funció apareix netament conservadora: garantir la reproducció social i cultural com requisit per a la supervivència mateixa de la
societat.” A. Pérez
L’escola pels seus continguts, les seues formes i els seus sistemes d’organització va induint
paulatina però progressivament a l’alumnat les idees, coneixements, representacions, disposicions i modes de conducta que
requereix la societat adulta. D’aquesta manera, contribueix decisivament a la interiorització de les idees, valors i normes de la comunitat, de
manera que mitjançant aquest procés de socialització prolongat, la societat industrial puga substituir els mecanismes de control
extern de la conducta per disposicions més o menys assumides d’autocontrol.
Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y de
un descompresor .
“en contra del que es suposa, la funció primera i esencial del sistema d’ensenyament no és, de cap manera,
la d’ensenyar, conrear, formar, transmetre això o una altra cosa. La
d’ensenyar és una funció instrumental: constitueix el mitjà a través del qual l’escola desempenya
les seues funcions centrals. “ LERENA, C. (1986)Escuela, ideología y clases sociales en España. Ed.Ariel
“Esencialment el sistema d’ensenyament no s’ha constituït
històricament, ni segueix funcionant, en tant que instància de transmissió cultural, sinó en tant que instància
per al manteniment de l’ordre social (via: selecció d’una èlit i legitimació
de la desigualtat social) “ LERENA, C. (1986)Escuela, ideología y clases
sociales en España. Ed.Ariel
“Viure a l’escola, sota les idees de la igualtat d’oportunitats i la ideologia de la competivitat i
meritocràcia, experiències de diferenciació, discriminació i classificació, com a
conseqüència del diferent grau de dificultat que té per a cada grup social l’accés a la cultura
acadèmica, és la forma més eficaç de socialitzar en la desigualtat a les noves generacions.
D’aquesta manera, inclús els més desafavorits acceptaran i assumiran la legitimitat de les diferències socials i econòmiques i la mera
vigència formal de les exigències democràtiques de l’esfera política, així com la
rellevància i utilitat de la ideologia de l’individualisme, la competència i la
insolidaritat” PEREZ, A.
Quins mecanismes de socialització utilitza l’escola
Selecció i organització dels continguts. Què hi ha i què no hi ha.
Organització de les tasques. Participació de l’alumnat.
Ordenació de l’espai i el temps.
Formes de valoració de la tasca. Sistemes d’avaluació.
Mecanismes de distribució de recompenses.
Quins mecanismes de socialització utilitza l’escola
Modes d’organitzar la participació de l’alumnat en l’establiment de les normes de convivència.
Clima de les relacions socials presidit per la ideologia de l’individualisme i la competició o de la col·laboració i la solidaritat
CONTRADICCIONS DEL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
HI HA ESPAIS PER A LA REVOLTA?
CONTRADICCIONS DEL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
L’escola és un espai viu d’interaccions.
“L’escola, com en qualsevol institució social solcada de contradiccions i interessos enfrontats existeixen espais de relativa autonomia que poden utilitzar-se per a desequilibrar l’evident tendència a la reproducció conservadora de l’statu quo”
“Hi a les escoles (..) dones i homes que tracten de modificar les institucions educatives en què treballen. Per a què aquestes modificacions perduren és
necessari vincular eixos actes amb una sèrie d’anàlisis de les relacions entre l’escolaritat i la dinàmica de la classe social, raça i sexe que organitza
la nostra societat” APPLE (1989)
CONTRADICCIONS DEL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
La preparació per al món del treball hui és contradictòria. Per un costat es segueixen requerint valors propis del treball asalariat (disciplina, submissió, estandarització) i a mateix temps es demanda la capacitat per al treball autònom (iniciativa, risc, diferenciació)
CONTRADICCIONS DEL PROCÉS DE SOCIALITZACIÓ
Es manifesta una gran contradicció entre una societat que requereix per al seu funcionament polític i social la participació activa i responsable de tots els ciutadans considerats de dret com iguals, i eixa mateixa societat que a l’esfera econòmica vol una actitud sumisa i disciplinada de la majoria de la població.
a pesar de la veracitat de la teoria de la
reproducció
L’escola com a institució pateix una tensió dialèctica entre les
tendències que volen garantir la seua funció reproductora i les
tendències que impulsen el canvi i reclamen la funció educadora de
l’escola
la funció educativa
La funció educativa de l’escola desborda la funció reproductora en tant es recolza en el coneixement públic per a provocar coneixement privat en cada un dels i de les alumnes.
La vinculació ineludible i pròpia de l’escola amb el coneixement públic exigeix d’ella i dels qui en ella treballen que identifiquen i desemmascaren el caràcter reproductor que la pròpia institució, així com els continguts que trasmet les experiències i relacions que organitza, exerceix sobre cadascun dels membres dels individus que en ella conviuen.
la funció educativa
La funció educativa en aquesta societat ha de concretar-se en:
Desenvolupament radical de la funció compensadora
Provocar i facilitar la reconstrucció dels coneixements, disposicions i pautes de conducta que el xiquet assimila en la seua vida paral·lela i anterior a l’escola.
LA FUNCIÓ COMPENSADORA
escola comprensiva i comuna
diversitat pedagògica per atendre les diferències d’origen, les dificultats socials
o personals
LA RECONSTRUCCIÓ DELS CONEIXEMENTS
Preparar l’alumnat per pensar críticament i actuar democràticament en una societat no
democràtica
Les relacions socials que envolten al xiquet i els mitjans de comunicació
trasmeten informacions, valors i concepcions ideològiques que
acompleixen una funció més propera a la reproducció de la ideologia dominant que a la reelaboració crítica i reflexiva de la
mateixa
Més que transmetre informació, la funció educativa de l’escola ha d’orientar-se a provocar l’organització racional de la
informació fragmentària rebuda i la seua reconstrucció.
això requereix altra forma d’organitzar els espais ,els temps, les
activitats i les relacions socials a l’aula i al centre
“L’escola ha de convertir-se en una comunitat de vida i l’educació ha de
convertir-se en una contínua reconstrucció de l’experiència.
Comunitat de vida democràtica i reconstrucció de l’experiència basada en el diàleg, el contrast i el respecte real a a les diferències individuals, sobre l’acceptació de les quals pot
assentar-se un enteniment mutu, l’acord i els projectes solidaris”BERNSTEIN
(1987)
