Funcions sintàctiques. Segon de batxillerat.

  • Published on
    02-Feb-2017

  • View
    218

  • Download
    3

Embed Size (px)

Transcript

  • Llengua catalana: 2n Batxillerat. Funcions sintctiques i pronoms cltics. 1

    LORACI Loraci simple Loraci (O) s la unitat sintctica bsica estructurada per un conjunt de regles i capa de vehicular un pensament complet. Es compon dun subjecte (SN) i dun predicat (SV) travats per la concordana de persona i nombre, expressada en la flexi verbal (FLEX): (O => SN FLEX SV) (vegeu RR 05, p.2).

    Les seves ovelles belen fort avui.

    O RR 05, p. 2 SN (Subj) FLEX SV (Predicat) # Les seves ovelles en bel- fort avui #

    belen

    [ [Les seves ovelles] [bel[en] fort avui] ] SN FLEX SV O (OSimple)

    Tipus doraci simple

    4 Atenent al tipus de predicat (verbal o nominal), loraci pot ser: predicativa, si el predicat s verbal (t per nucli semntic un verb):

    En Jaume [corre molt] SV. La Ramona [descansa ben poc] SV. Jo [compro pa integral] SV.

    atributiva, si el verb s copulatiu (ser, estar, semblar) i, per tant, el predicat s nominal (t com a nucli semntic un SN, un SA o un SP):

    En Jaume s [bon xicot]SN. LIu sembla [molt cridaner]SA. Per resulta ser [de bona pasta]SP.

    4 Atenent a la modalitat, loraci pot ser: asseverativa o enunciativa, si exposa, conta o descriu quelcom (funci referencial):

    En Jaume [corre molt]SV. La Ramona [descansa ben poc]SV. Jo [compro pa integral]SV.

    interrogativa, si demana una informaci (funcions conativa i referencial): - interrogativa general o total, si espera una resposta del tipus si o no:

    - La gramtica s interessant? Oi que ho s? - S.

    - interrogativa parcial, si sespera un sintagma per resposta: - Qu s el ms interessant de la gramtica? - El verb ([el verb]SN).

    exclamativa, si expressa una emoci (funci expressiva o emotiva): - s tan apassionant destudiar els verbs! - Com friso per posar-mhi duna vegada!

    exhortativa, si expressa un manament (funci conativa): - Que us sapigueu limperatiu! No passeu endavant sense estudiar-lo b.

  • S. Bech 01/10/2008 2

    4 Atenent al grau de certitud, lasseveraci pot expressar: mfasi de lasseveraci, si es vol recalcar el convenciment:

    Del cert que els ha tocat la grossa. probabilitat, si es matisa que es creu que el que es diu s el ms segur:

    A hores dara ja els deu haver tocat la grossa (castell: Les habr tocado el gordo). Segurament que ja sn rics.

    possibilitat, si es vol fer notar que es parla de quelcom que simplement pot ser: A les nou ens pot haver tocat la grossa. A hores dara possiblement som rics.

    dubte, si es matisa que el que es diu no es veu gens segur: Potser ens ha tocat la grossa. Tal volta som rics. Qui sap si som milionaris.

    Exercicis

    1.- Descriu les oracions segents atenent al predicat, a la modalitat i al grau de certesa: 1) El gerro era duna porcellana meravellosa.

    (Pel predicat: atributiva; modalitat: asseverativa; grau dasseveraci: certesa) 2) Ha vingut poca gent. 3) Tindrem tants regals! 4) Quants quilos pot pesar? 5) Devia ser multimilionari. 6) Joan, sigues ben puntual.

    2.- Expressa la modalitat i el grau de certitud demanats per a cada una de les oracions: Comprar (indicatiu imperfet + 3a. sing) molt de peix blau. 1) Interrogativa general: Comprava molt de peix blau? (Resposta: S / no). 2) Interrogativa parcial: Comprava gaire peix blau? (Resposta: No gaire). 2 bis) Interrogativa parcial: Qui comprava molt de peix blau? (Resposta: En Gerard). 3) Exclamativa. 4) Asseverativa de dubte. 5) Asseverativa de possibilitat. 6) Asseverativa de probabilitat. 7) Asseverativa amb mfasi. 8) Asseverativa irnica.

    3.- Expressa la modalitat i el grau de certitud demanats per a cada una de les oracions: Suggerir (indicatiu present+ 2a. plural) una soluci molt intelligent. 1) Interrogativa general. 2) Exclamativa. 3) Exhortativa. 4) Asseverativa de dubte. 5) Asseverativa de possibilitat. 6) Asseverativa de probabilitat. 7) Asseverativa amb mfasi. 8) Asseverativa irnica.

  • Llengua catalana: 2n Batxillerat. Funcions sintctiques i pronoms cltics. 3

    Loraci composta Certes oracions simples (o sigui, que no contenen altres oracions) es consideren independents:

    El dia era xafogs. Els autobusos circulaven amb normalitat.

    De fet, no formen un pargraf (no constitueixen una oraci composta). Sn dues oracions successives que no tenen cap mena de lligam lingstic o lgic luna amb laltra:

    # [El dia era xafogs] # [Els autobusos circulaven amb normalitat] # O O (Oracions independents)

    En canvi, loraci composta s un conjunt doracions o clusules dun perode travades per molts elements de cohesi (elisi de subjecte, pronominalitzaci, referncia a elements anteriors, correlaci temporal...) i que formen una unitat de sentit. Les proposicions dun perode estableixen entre elles relacions de juxtaposici, coordinaci i subordinaci. 4 La juxtaposici s la uni, sense conjuncions, de les clusules o proposicions duna oraci

    composta. Les relacions lgiques entre oracions (causalitat, illaci, temporalitat, finalitat, condici...) shan de reconixer pels elements prosdics (entonaci) i, duna manera molt especial, pel context:

    Arriba un front fred. Plour fora. Ens mullarem.

    O RR 25, p. 6 O O O # Arriba un front fred # Plour fora # Ens mullarem #

    # [ [Arriba un front fred] # [Plour fora] # [Ens mullarem] ] # O O O O (OJuxtaposada)

    4 La coordinaci s la uni, a un mateix nivell, de clusules dun mateix perode mitjanant

    conjuncions de coordinaci (ConjC), les quals, a ms, expliciten les relacions lgiques entre proposicions (uni, disjunci, oposici...). Cal tenir present, per, que la conjunci i pot emmascarar altres relacions lgiques (causa, posterioritat, ...), com a lexemple, on indica conseqncia (aix doncs):

    Arriba un front fred i (aix doncs) plour fora; per tant ens mullarem.

    O RR 25, p. 6 O (OCCop) ConjC O (OCIllativa) O ConjC O # Arriba un front fred i plour fora; per tant ens mullarem #

    [ [ [Arriba un front fred] i [plour fora] ]; per tant [ens mullarem] ] O O O (OCCop) O O (OCIllat)

  • S. Bech 01/10/2008 4

    La conjunci coordinant (ConjC) relaciona sintagmes o proposicions equivalents sintcticament i independents entre ells. Vegem-ne exemples:

    a) Coordinaci entre sintagmes (com al SV segent): Comprar laigua i la gasosa avui o dem.

    SV RR 10, p. 3 GV SAv (CDisjuntiu) RR 15, p. 4 V SN (CCop) SAv ConjC SAv RR 25, p. 6 SN ConjC SN Comprar laigua i la gasosa avui o dem

    Comprar [ [laigua] i [la gasosa] ] (CD) [ [avui] o [dem] ] (CCT)

    SN SN SN CCop Av Av SAv CDisj

    b) Coordinaci de proposicions de loraci composta: Sovint renya lArnau, per mai no el pega.

    O (OCAdversativa) O ConjC O RR 25, p. 6 # Sovint renya lArnau per mai no el pega #

    [ [Sovint el renya] per [mai no el pega] ]. O O O (OCAdver).

    Els tipus doraci coordinada:

    Copulativa: Indica mer enlla entre elements equivalents i independents amb les conjuncions: i, ni.

    [ [No us insulten] ni [us amenacen] ] (O. coordinada copulativa)

    O O OCoord Cop [ [Jo em banyo a la piscina] i [tu, v al mar] ] (O. coordinada copulativa) O O OCoord Cop

    Disjuntiva: Uneix i contraposa elements vistos com a contradictoris mitjanant les conjuncions: o, o b.

    [ [Estudia] o [plega duna vegada] ] (O. coordinada disjuntiva) O O OCoord Disj

    [ [Far cap a Nria] o b [es dirigir cap a Font-Romeu] ] (O. coordinada disjuntiva) O O OCoord Disj

  • Llengua catalana: 2n Batxillerat. Funcions sintctiques i pronoms cltics. 5

    Adversativa: Uneix dos termes o proposicions indicant, per, que soposen totalment o parcialment. Es val de les conjuncions: per, sin / ara b, no obstant aix, a pesar daix, en canvi, tanmateix, ms aviat, aix i tot.

    [ [Magrada la cafetera] per [la trobo cara] ] (O. coordinada adversativa)

    O O OCoord Adver

    [ [Shan barallat molt] aix i tot [faran les paus] ] (O. coordinada adversativa) O O OCoord Advers

    Illativa: Coordina dues oracions tot indicant conseqncia, de forma que la segona s conseqncia de la primera. Susa conjuncions com doncs; per tant, de manera que; en conseqncia...

    [ [Plou], doncs [agafa el paraigua] ] (O. coordinada illativa)

    O O OCoord Illat

    [ [Hi ha cua] , per tant [trigarem ms] ] (O. coordinada illativa) O O OCoord Illat

    Concessiva: Relaciona dues proposicions fora incompatibles de forma que lacceptaci duna fa ressaltar laltra. Sutilitza conjuncions com aix i tot, altrament, tanmateix, amb tot.

    [ [Fa bo], aix i tot [men dur l'impermeable] ] (O. coordinada concessiva) O O OCoord Conces

    [ [Ens oferiu ajuda], tanmateix [ens la feu pagar molt cara] ] (O. coordinada concessiva) O O OCoord Conces

    Distributiva: Uneix i manifesta una distribuci o una alternativa dels termes expressats amb nexes de caire divers: entre... i; no sols... sin, o... o; ni... ni; ja... ja; ads... ads; els uns... els altres; duna banda... de laltra.

    [ Ads [plou], ads [surt el sol] ] (O. coordinada distributiva) O O OCoord Distrib

    [ [Els uns volien llobarro]; [els altres, v botifarra] ] (O. coordinada distributiva) O O OCoord Distrib

    Analitzant oracions distributives constatem que presenten una estructura diferent i que comparant-les elles amb elles poden presentar, a ms, estructures no coincidents. Vegem, a tall dexemple, lanlisi de loraci anterior:

    Els uns volien llobarro; els altres, botifarra.

    O (OCDistributiva) O O # Els uns volien llobarro # els altres (volien) botifarra #

    Certes gramtiques consideren que totes les oracions concessives sn subordinades i que les illatives no sn ms que subordinades consecutives.

    Per altra part, altres gramtiques no consideren que les distributives formin un tipus de coordinaci especfic (de fet en molts casos no tenen conjunci, com a lexemple anterior).

  • S. Bech 01/10/2008 6

    4 La subordinaci s la uni jerarquitzada duna proposici a la seva oraci principal, de forma que nesdev part integrant (ja que hi pren el paper de subjecte, complement o circumstancial); vegem com exemple una subordinada substantiva fent de subjecte:

    Perdre competitivitat ara ens preocuparia moltssim.

    O (OComposta) RR. 05, p. 2 GO (OS.Subs) (Subj) SV (Pred) # Perdre competitivitat ara ens preocuparia moltssim #

    [ [Perdre competitivitat ara] [ens preocuparia moltssim] ] (O. composta: subordinaci) GO (OSSubst. Subj) SV OComp (subordinaci)

    Procediments gramaticals de subordinaci

    Habilitaci. En lestil directe sassumeix literalment loraci dita anteriorment i sencasta a la principal, de manera que esdev subordinada:

    - [ [Tu en tens la culpa] va dir-me ] O (OSSubst CD) OComp (subordinaci) [ Em va dir: [Tu en tens la culpa] ] O (OSSubst CD) OComp (subordinaci)

    Lhabilitaci nominal pot completar-se amb lanteposici dun determinant: [ No em va inquietar gaire [el seu [tu en tens la culpa] ] ] O (OSSubst) SN OComp (subordinaci)

    s dinterrogatius i relatius. Aquests determinants i pronoms a ms de la funci sintctica realitzada dins loraci poden fer de nexe subordinador:

    [ No s pas [on vaig deixar les ulleres] ] (CP + Subordinador) GO (OSSubst) (CD) OComp (subordinaci)

    [ Mestudio les llions [que entren per al proper examen] ]...

Recommended

View more >