Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES Camí ... · Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Camí de Mar DOSSIER ALUMNAT Curs 2016-17 DOC: Dossier

DOC: Dossier alumnat Pàgina 1 de 54 Curs 2016-2017

DOSSIER INFORMATIU

ESO, BATXILLERAT i

CICLES FORMATIUS

CURS 2016/2017

Codi de Centre: 43007257

Tel: 977 69 57 11 / 12 Fax: 977 69 38 97 Web: http://www.iescamidemar.cat e-mail: [email protected]

Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació IES Camí de Mar Avgda. Jaume Pallarès, s/n 43820 - Calafell

http://www.iescamidemar.cat/

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Camí de Mar

DOSSIER ALUMNAT Curs 2016-17


INDEX

1. PRESENTACIÓ ......................................................................................................................... 4

1.1. QUI SOM? ....................................................................................................................................... 4

1.2. QUE PRETENEM EN LA NOVA ETAPA DEL PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE? ........ 5

1.3. TRETS D’IDENTITAT DEL CENTRE .................................................................................. 6

1.4. PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU .............................................................................. 8

2. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ............................................................................................ 9

2.1. ÒRGANS DE GOVERN UNIPERSONALS ......................................................................... 9

2.2. CONSELL ESCOLAR ........................................................................................................ 10

3. CLAUSTRE DE PROFESSORS .......................................................................................... 11

4. ENSENYAMENTS IMPARTITS............................................................................................ 12

5. INSTAL·LACIONS .................................................................................................................. 13

6. HORARI GENERAL DE L'ACTIVITAT DOCENT. ..................................................... 14

7. ACTIVITATS I SERVEIS COMPLEMENTARIS. ............................................................... 15

8. DRETS I DEURES DELS ALUMNES. ................................................................................ 16

9. DRETS I DEURES DELS PARES I MARES D'ALUMNES ............................................. 18

10. ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES (AMPA) ........................................ 19

11. ACTUACIONS EN EL SUPÒSIT D’ABSENTISME DE L’ALUMNAT ......................... 20

12. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA ................................................................... 22

12.1. EL TREBALL DE SÍNTESI .............................................................................................. 23

12.2. SERVEI COMUNITARI .................................................................................................... 24

12.3. PROJECTE DE RECERCA ............................................................................................. 24

12.4. AVALUACIÓ D’ALUMNES DE L’ETAPA D’ESO .......................................................... 26

12.4.1. Avaluació final de curs: ........................................................................... 27

12.4.2. Pas de curs a l’ESO. ................................................................................. 27

13. EL BATXILLERAT ............................................................................................................... 29

13.1. ORGANITZACIÓ DEL BATXILLERAT ........................................................................... 31

13.2. TREBALL DE RECERCA ................................................................................................ 35

13.3. CANVIS EN EL CURRÍCULUM DE L’ALUMNAT .......................................................... 37

13.3.1. Canvi de matèries sense canvi de modalitat ..................................... 37

13.3.2. Canvi de modalitat .................................................................................... 38

13.4. L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT ............................................................................... 38

13.5. CRITERIS DE PROMOCIÓ ............................................................................................. 40

13.5.1. Permanència d'un any més a primer curs .......................................... 40




13.5.2. Permanència d'un any més a segon curs........................................... 40

13.6. QUALIFICACIÓ MITJANA DE BATXILLERAT .............................................................. 42

13.7. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES TUTORIES ........................................... 42

13.8. SEGUIMENT DEL PAT ................................................................................................... 43

14. PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT. PAU ............................................................... 43

ANNEX 1. Quadre resum del sistema educatiu. ................................................................ 48

ANNEX 2. Plànols de l’Institut Camí de Mar. ...................................................................... 49

ANNEX 3. Relació de tutors de tots els nivells. ................................................................ 51

ANNEX 4. Relació de CAPS DE DEPARTAMENT .............................................................. 52

ANNEX 5. Calendari escolar ................................................................................................... 53

ANNEX 6. Reunions informatives als pares i mares d’alumnes ................................... 54




1. PRESENTACIÓ

1.1. QUI SOM?

L'Institut “Camí de Mar”, és un centre públic, la titularitat del qual correspon al Departament

d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Acull al voltant d’una mica més de 800 alumnes

procedents, principalment de Calafell.

El nostre institut entén l’educació com un procés integral (no exclusivament instructiu) que es

desenvolupa tenint en compte les dimensions individuals i socials de l’alumne que cerca el seu

desenvolupament i perfeccionament en àmbits diversos: intel·lectual, físic, moral, humà,...;

considerant el conjunt de capacitats i potencialitats de l’alumne i els seus diferents ritmes

d’aprenentatge; que els formaran com a persones responsables, tolerants i professionalment

preparades.

Som un centre que ofereix un servei educatiu públic. Som conscients del canvis que la societat

ha experimentat, dels quals el nostre institut no està al marge i volem un institut que pugui oferir

una educació inclusiva i de qualitat. Tenim una funció socialitzadora perquè transmetem als

estudiants una sèrie de valors i principis que els preparen per a la vida en comunitat i per la

societat en general.

L’any 2004 es va elaborar un Pla estratègic, el qual el 2010 va finalitzar els primers cinc anys, i

amb ells el primer cicle. Els cinc grans objectius que havien d'impulsar totes les nostres

actuacions eren:

– Millorar els resultats educatius.

– Millorar la cohesió social.

– Millorar el rendiment general de l’alumnat.

– Millorar la imatge del centre.

– Facilitar la inserció social i laboral.

Després de finalitzar els primers cinc anys en un pla d’autonomia de centre (PAC), es va rendir

comptes davant d’Ensenyament i el resultat va ser de SATISFACTORI.

Amb la votació favorable del claustre així com del Consell Escolar, es va decidir continuar en un

Pla d’Autonomia de Centre. A partir d’aquest moment, la nostra intenció va ser continuar actuant

en aquesta línia d’un treball planificat, i actuar segons els objectius que ens hem marcat durant

els següents quatre cursos, que constituïen el segon cicle com a centre PAC. Durant els cursos

2010-11 fins el 2013-14, tal i com va vindre marcat pel Departament d’Ensenyament, els

objectius en la nova etapa van ser dos:




– Millorar els resultats educatius.

– Millorar la cohesió social.

A hores d’ara hem finalitzat aquest segon període en la PAC i és hora de reflexionar sobre els

resultats obtinguts. En l’avaluació que se’ns ha fet cada curs acadèmic desprès de realitzar un

rendiment de contes, ha estat SATISFACTORI tots els cursos. Ara restem a l’espera que se’ns

faci una avaluació i el rendiment de contes dels quatre darrers cursos en quant al Pla

d’Autonomia de Centre.

Tot i així, des del centre es continuarà treballant per tal de mantenir els objectius aconseguits

fins la data actual i reforçar aquells aspectes millorables, fruit d’una avaluació realitzada per part

d’Ensenyament en finalitzar cada curs acadèmic.

Durant aquest curs es continuarà treballant en la mateixa línia i millorant aquells aspectes que

considerem oportuns a dins d’un acord de coresponsabilitat amb el Dep. d’Ensenyament. Això

ha estat fruit d’una consulta i aprovació en el Consell Escolar celebrat en data 08/09/2015.

Aquest curs acadèmic, seguint en aquesta línia de voler millorar els resultats de l’alumnat,

continuarem en la formació engegada el curs passat: Impuls de la lectura. Ja hi ha centres que

porten fins a quatre cursos aplicant-lo i el resultat desprès de la seva implantació ha influït

favorablement en els resultats de l’alumnat. Es començarà a aplicar el que s’ha aprés en la

formació del curs passat en el nivell de primer d’ESO.

1.2. QUÈ PRETENEM EN LA NOVA ETAPA DEL PLA D’AUTONOMIA DE CENTRE?

1.- Per millorar els resultats educatius, s'ha de fer un bon tractament de la diversitat

d'interessos de l'alumnat, per recuperar la motivació en l'evolució d'uns aprenentatges

significatius i l'alliberament de les dimensions més teòriques dels continguts d'aprenentatge o

l'agrupació d'aquests alumnes en classes amb unes exigències acadèmiques de mínims.

2.- Per avançar en la cohesió social s'ha d'oferir una educació inclusiva i propiciar un bon

clima de convivència, potenciant valors socials i l'eradicació de conflictes. Per això, mesurarem

les actuacions correctives reduint el nombre d'expedients disciplinaris i la resolució de conflictes

amb actuacions educatives del servei de mediació i de reducció de l'absentisme. Un altra

manera de cohesió consisteix en la participació dels alumnes en activitats extraescolars

esportives que facilitin la convivència i la participació.




1.3. TRETS D’IDENTITAT DEL CENTRE

Quins valors potenciem?

Una bona educació té com a base una bona formació en valors. Els valors clarifiquen i orienten

la solució dels problemes. Són el principis que defineixen la forma d’actuar del Centre.

L’INSTITUT “Camí de Mar” es manifesta pel pluralisme, sense cap tipus de discriminació.

L’educació i la convivència es desenvolupen en un marc de tolerància i respecte a la

llibertat individual i en el diàleg.

Es promou la cultura de l’esforç per aconseguir millorar els resultats.

Fomentem l’anàlisi de diferents realitats i el valor de la solidaritat. La globalització genera

un món cada cop més interconnectat, en el qual els fluxos econòmics són profundament

desiguals.

També es presenten altres formes de desigualtat social, com ara les desigualtats de

gènere, la derivada de l’orientació sexual o les d’origen ètnic.

Identificar les característiques econòmiques, socials i mediambientals dels països

desenvolupats i en vies de desenvolupament.

En tots els àmbits, però més concretament en el àrea de les ciències socials, són també un

espai privilegiat per al desenvolupament dels valors democràtics, com ara: la pau, la

convivència, el respecte i la lluita contra les desigualtats, els drets humans, la

participació democràtica, la solidaritat, el sentit crític o l’autoexigència; que ha de

compartir amb la resta d’àrees.

Per a qui ho fem?

El professorat del Centre desenvolupa el seu treball amb una missió. La missió es la raó de ser

de l’organització: Qui som? A què ens dediquem? Com ho fem? Quins valors respectem?. En

relació a l’alumnat, les famílies, la societat, l’equip humà.

Tenim com a missió oferir un ensenyament de qualitat per aconseguir uns bons resultats

educatius i acadèmics que capacitin i orientin, als nostres alumnes a aconseguir les seves

metes de continuïtat d’estudis o d’inserció laboral.

Oferim una educació inclusiva, on tothom tingui les mateixes oportunitats, i crear les

condicions que facin efectiva la igualtat d’oportunitats per accedir a una educació de qualitat

i evitar qualsevol tipus de marginació i exclusió.

Garantim les finalitats de l’educació en un sistema democràtic entre les quals figuren el

desenvolupament de la personalitat i les capacitats dels alumnes. Desenvolupar la




creativitat, la iniciativa personal i l’esperit emprenedor, l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i

tècniques de treball, coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics, artístics,

l’orientació vers la capacitació acadèmica i professional per a l’exercici d’activitats

professionals, la preparació per a l’exercici de la ciutadania i la capacitat d’adaptació a les

situacions canviants de la societat actual.

Fomentem els hàbits de treball i estudi, ja que sense aquest no es possible consolidar els

aprenentatges ni l’assoliment de tècniques d’obtenció, processament i comunicació de la

informació.

Treballem amb una programació estructurada. Si la planificació de cada àrea s’organitza

sobre la base del treball en diferents contextos, es garanteix la rellevància dels continguts

fonamentals dins de contextos significatius. En canvi, una manca de planificació pot portar a

un treball que lluny d’aconseguir l’aprenentatge, provoqui la desorientació de l’alumnat.

Que volem ser?

Per desenvolupar aquest procés s'ha de tenir una visió de futur. Sense visió no hi ha futur. A

on anem? Què i com volem ser en un futur? Aquesta visió de futur ha de ser coherent amb la

missió.

L’Institut “Camí de Mar” aplicarà les noves tecnologies com a eines educatives per

motivar l’aprenentatge i desenvolupar al màxim les possibilitats de formació dels

alumnes.

L’equipament de Centre i el manteniment i dotació de les edificacions permetran disposar

d’uns espais dignes i moderns amb recursos i materials que motivin i facilitin la docència.

El procés d’ensenyament-aprenentatge no es proposa, doncs, només l’adquisició d’uns

coneixements bàsics per a viure plenament en societat, també pretén facilitar eines i

estratègies que permetin continuar aprenent al llarg de tota la vida.

Satisfacció de la comunitat educativa pel servei educatiu que ofereix el Centre, que es

pot resumir en un ensenyament de qualitat.

Atenció a la diversitat d’alumnes del centre respectant i potenciant els seus diferents

ritmes d’aprenentatges.

El nostre institut haurà garantit la integració escolar i social de tot l’alumnat, amb especial

atenció a l’alumnat amb més rics d’exclusió social, vetllant per obtenir-ne el màxim

rendiment escolar, mitjançant les eines disponibles i mostrant expectatives positives

respecte a les possibilitats d’aquest alumnat.




Quines estratègies desenvoluparem:

1- Revisió del Projecte Curricular i del Pla

Lingüístic.

2- Atenció a la diversitat

3- Estratègies per afavorir la convivència.

4- Foment de participació de les famílies.

5- Pla per reduir l’absentisme.

6- Formació del professorat.

7- Coordinació Primària - ESO - Ens. Post-

obligatoris.

8- Programa de les noves tecnologies (TIC)

9- Pla de reducció de l’absentisme.

10- Programa d’orientació educativa.

11- Pla de millora dels equipament del

Centre.

12- Programes de Garantia Social.

13- Pla de Formació en Centres de Treball.

14- Programa d’activitats extraescolars.

15- Pla de treball conjunt amb els centres

del municipi i l’Ajuntament

Amb quina infraestructura organitzativa compten?

Departaments didàctics.

Equip de coordinació.

Consell de Delegats.

Tècnica en Integració Social (TIS).

Comissió d’activitats i serveis.

Comissió d'Educació Mediambiental

“Escola Verda”.

Biblioteca “puntedu”.

Equip d'assessorament

psicopedagògig. (EAP)

Servei de Mediació.

Coordinació d’informàtica.

Coordinació Pla de suport.

Junta directiva AMPA.

Comissió d’atenció a la diversitat.

Col·laboradors externs.

Coordinació FP.

PQPI

Revista escolar “Desconnecta’t”.

USEE

1.4. PRINCIPIS DEL SISTEMA EDUCATIU

1) Proporcionar una educació de qualitat.

L'educació té un caràcter obligatori en l'ESO fins als 16 anys.

En els 3 primers curses d'ESO els ensenyaments són comuns per a tot l'alumnat i

en el nivell de 4t d'ESO els ensenyaments són de caràcter orientador, tant per als

estudis postobligatoris com per al món laboral.

2) Col·laboració de tots els membres de la comunitat educativa.

La responsabilitat de l'èxit escolar no solament recau en l'alumne, si no també en les famílies, el

professorat, el Centre, l'administració educativa i la societat. L'esforç, que resulta imprescindible




per aconseguir una educació de qualitat, deu aplicar-se a tots els membres de la comunitat

educativa:

Famílies: col·laboració amb el centre i seguiment del treball quotidià.

Centre i professors: construint entorns d'aprenentatge rics, motivadors i

exigents.

Administració educativa: facilitant recursos i reclamant compromisos i esforç.

Societat: ha de crear un entorn favorable per a la formació personal al llarg de

tota la vida.

3) Aconseguir uns objectius comuns de convergència amb els sistemes d'educació i formació de

la Unió Europea.

2. ORGANITZACIÓ DEL CENTRE

2.1. ÒRGANS DE GOVERN UNIPERSONALS

Equip directiu:

- Director: Manel Ramos

- Caps d’Estudis: José Vicente Tinajas

Ermini Aixut

- Coord. Pedagògica: Bàrbara Cortés

- Secretària: Mercè Andreu

Coordinadors/es dels ensenyaments:

1. ESO: Irene Nin

2. Batxillerat: Ana Batalla

3. Cicles formatius: Marina Barea




2.2. CONSELL ESCOLAR

El Consell escolar és l'òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern de l'institut i

l'òrgan de programació, seguiment i avaluació general de les seves activitats. En ell estan

representats tots els sectors de la comunitat educativa. Membres escollits democràticament, per

a cada sector. Les funcions del Consell escolar d’un centre públic depenent del Departament

d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, venen determinades en l’article 153 de la Llei

12/2009, del 10 de juliol d’educació (LEC).

La COMPOSICIÓ DEL CONSELL ESCOLAR de l’Institut Camí de Mar és la següent:

Equip Directiu: Pares/Mares:

Manel Ramos

José Vicente Tinajas

Mercè Andreu

Inés Ferrer

Magda Manzanares

Joan Nogales

Professorat: Alumnes:

Antònia Crespo

Neus Farràs

Ascen Mencia

Irene Nin

Maria Rovira

Marcel·lí Totosaus

Mariam Benerradi

Jaume Boquet

Jordi Nebot

Personal d’Administració i Serveis: AMPA:

Magí Durán Tost

Ajuntament:

M. Lluïsa Lastra




3. CLAUSTRE DE PROFESSORS

És l'òrgan de participació del professorat en la gestió i planificació educatives de l'institut. Està

integrat per la totalitat de professors que hi presten serveis i el presideix el director. Cada

professor del Claustre està adscrit a un departament didàctic, que és l’òrgan col·legiat de

coordinació. A cada departament es coordinen les activitats docents de les àrees i matèries

corresponents, es concreta el currículum i es vetlla per la metodologia i la didàctica de la

pràctica docent.

El curs 2016-17 som un total de 74 dotacions distribuïts de la següent manera:

Departament Cap de departament Número de membres del

departament segons especialitat

Llengua i literatura catalana Neus Palau 6: Llengua catalana

Llengüa i literatura castellana Helena Serés 6: Llengua castellana

1: Llatí i grec

Matemàtiques Arturo Orts 6

Ciències Socials Eduard Montané

5: Geografia i història

1: Economia

1: Filosofia

1: Religió

Educació Física Silvia Castañer 3

Ciències experimentals Josep Manel Álvarez de la C. 4: Biologia i geologia

4: Física i química

Idiomes Silvia Rubió 7: Anglès

1: Francès

EVP i Música Dani Català 2,5: Educació Visual i Plàstica

2: Música

Orientació i At. a la Diversitat Imma Llaquet

1: Psicopedagoga

1: mestra terapèutica

1: Aula d’acollida

1: Tècnica en integració social

1: Aula d’acollida

1,5: Aula USEE

Tecnologia Artur Valbuena 5

Administratiu Sergi Macià

2: Administració d’empresa

2: Processos de gestió administrativa

0,5: Formació i orientació laboral

Informàtica Saúl Pérez 3: Informàtica

4,5: Sist. i aplicacions informàtiques

PTT 2

TOTAL 76




4. ENSENYAMENTS IMPARTITS

Ensenyament obligatori. Educació Secundària Obligatòria (ESO):

· 1r ESO: 5 línies.

· 2n ESO: 5 línies.

· 3r ESO: 5 línies.

· 4t ESO: 4 línies.

Ensenyament post-obligatori:

Batxillerats:

modalitat d'humanitats i ciències socials.

modalitat de ciències i tecnologia.

· 1r de batxillerat: 3 línies

· 2n de batxillerat: 2 línies.

Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà:

Gestió Administrativa: 2 grups (1r i 2n curs)

Sistemes Microinformàtics i Xarxes, SMX: 2 grups (1r i 2n curs).

Cicles formatius de formació professional específica de grau superior:

Desenvolupament de pàgines web, DAW: 2 grups (1r i 2n curs).

Programes de Garantia Social:

PQPI (programa de qualificació professional inicial) (3 grups): 45 alumnes

Auxiliar de vendes, oficina i atenció al públic.

Auxiliar en muntatges d’instal·lacions elèctriques i d’aigua i gas.

Auxiliar en establiments hotelers i de restauració.




5. INSTAL·LACIONS

El centre consta de dues edificacions, ubicades al carrer Jaume Pallarès s/n, que compten amb

les següents instal·lacions:

30 aules ordinàries 1 aula de Visual i Plàstica

8 aules petites per desdoblaments i

grups reduïts

2 laboratoris

2 aules petites amb dotació

d'ordinadors.

2 aules de Tecnologia

1 sala d’actes 1 aula d’idiomes

1 sala de reunions. 2 gimnasos amb vestidors

1 aula de mediació 1 biblioteca

2 consergeries 2 sales de professors

1 secretaria 2 pistes esportives (una coberta)

12 despatxos 1 aula de música

2 aules d’informàtica 2 patis d'esbarjo

2 espais de recepció pares 1 sala menjador amb cuines i bar

Per tal de poder veure la distribució de totes les dependències, a l’annex 2 es mostra el plànol

dels dos edificis que formen l’institut.




6. HORARI GENERAL DE L'ACTIVITAT DOCENT.

Ensenyament obligatori: ESO

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

8:00-9:00

9:00-10:00

10:00-11:00

11:00-11:30 Pati

11:30-12:30

12:30-13:30

13:30-14:30

Ensenyaments post-obligatòris: BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS GRAU MITJÀ

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

8:00-9:00

9:00-10:00

10:00-11:00

11:00-11:30 Pati

11:30-12:30

12:30-13:30

13:30-14:30

CF GRAU SUPERIOR

Dilluns a divendres: 15:00 – 20:00 h

Hores totals per curs en Batxillerat:

Matèries 1r BATX 2n BATX

Comunes 14 14

Modalitat + optatives 16 16

Treball recerca - (2)

Tutoria 1 1

TOTAL 30 30




7. ACTIVITATS I SERVEIS COMPLEMENTARIS.

Sortides

Durant el curs escolar els diferents nivells educatius i departaments didàctics programen tot un

seguit de sortides, dins i fora de la localitat. que complementen l'activitat educativa. Aquestes

sortides tenen un caràcter pedagògic i d'ampliació i /o d'aplicació dels continguts que es

treballen a l'aula. Normalment són sortides d'un dia per visitar museus, per realitzar activitats

relacionades amb la Natura, per anar al teatre...

Davant d'una sortida, els alumnes de l'ensenyament obligatori (ESO), voluntàriament, poden

anar a l'activitat programada pel professor/a fora del centre i aquells que no participin de la

sortida hauran d'assistir al centre. En el cas de no assistir, ni a la sortida ni al centre, hauran de

justificar la absència, signada pels pares o tutors legals.

El centre també programa viatges de més d'un dia, que implica pernoctar. En aquestes sortides,

a més de la aplicació dels coneixements adquirits i de l'adquisició d'altres nous, es programa

com unes jornades de convivència. Aquestes sortides es realitzen durant la realització d’alguns

dels crèdits de síntesi (juny). També es programen estades a la neu per determinats nivells i el

viatge de final de curs de 2n de batxillerat.

Serveis complementaris.

Transport Escolar:

El centre disposa d’un servei de transport escolar municipal gestionat per l’Ajuntament de

Calafell per als alumnes de Calafell (Mas Romeu i Calafell Park). La ruta i les parades estan

establertes per l’Ajuntament de Calafell.

Servei de beques:

Cada any, el Consell Comarcal del Baix Penedès ofereix ajuts de menjador i de llibres de text

adreçades a alumnes que cursen l’ESO. Per a fer la sol·licitud cal adreçar-se a la secretaria del

centre, que farà de mediadora, als serveis socials, o bé a l’oficina del Consell Comarcal del Baix

Penedès, de El Vendrell.




8. DRETS I DEURES DELS ALUMNES.

Els drets i deures dels alumnes estan recollits en el Reglament de règim interior del centre.

Aquest document està disponible per qualsevol membre de la comunitat educativa.

Els drets i deures dels alumnes, fixats en el nostre RRI, no poden modificar mai l’establert en el

Decret 279/2006 (DOGC núm. 4670 de 06/07/2006) sobre drets i deures dels alumnes del

centres de nivell no universitari de Catalunya.

Entre els drets i deures dels alumnes destaquem els següents:

Drets dels alumnes

L'alumnat té dret a rebre una formació que els permeti aconseguir el desenvolupament

integral de la seva personalitat, dintre dels principis ètics, morals i socials comunament

acceptats en la nostra societat (art. 8). Per tal de fer efectiu aquest dret , ha de

comprendre:

La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l’exercici de la

tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.

El coneixement del seu entorn social i cultural immediat i, en especial, de la llengua,

història, geografia, cultura i realitat social catalanes i el respecte i la contribució a la

millora de l'entorn natural i al patrimoni cultural.

L'adquisició d'hàbits intel·lectuals i de tècniques de treball, com també de coneixements

científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d'ús de les TICs.

La educació emocional que el capaciti per al desenvolupament de relacions harmòniques

amb ell mateix i amb els altres.

La capacitació per a l'exercici d'activitats intel·lectuals i professionals.

La formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions o, en

el cas dels alumnes menors d'edat, les dels seus pares o tutors.

La formació en coeducació i en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural.

La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els pobles.

L'educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les capacitats

físiques.

Deures dels alumnes

Els alumnes tenen el deure de respectar l’exercici dels drets i les llibertats dels membres

de la comunitat educativa.(art.20)




Deure d'estudi.(art.21) L’estudi és un deure bàsic dels alumnes, que comporta el

desenvolupament de les seves aptituds personals i l'aprofitament dels coneixements que

s'imparteixen, amb la finalitat d'assolir una bona preparació humana i acadèmica. El

deure de l’estudi es concreta en: assistir a classe, la realització de les tasques

encomanades pels professors en l’exercici de les seves funcions docents i el respecte a

l’estudi dels seus companys.

Deure de respectar les normes de convivència del centre, les quals inclouen:

Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques,

com també la dignitat, la integritat i la intimitat dels membres de la comunitat educativa.

No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe o

per qualsevol altra circumstància personal o social.

Complir les normes reflectides en el reglament de règim interior.

Respectar les decisions dels òrgans unipersonals i col·legiats del centre.

Respectar les indicacions del personal no docent (conserges, administratius,

monitors,…).

No insultar, dir paraules grolleres, contestar inadequadament, parlar fora de context ni fer

gesticulacions fora de to.

No agredir físicament ni proferir amenaces.

No córrer, ni cridar pels passadissos.

No consumir cap droga, tabac o alcohol, ni incitar al seu consum.

Propiciar un ambient de convivència i respectar el dret dels altres, a que no sigui

pertorbada l’activitat normal

Els alumnes tenen el deure de respectar els materials i les instal·lacions de l’institut:

Tenen el deure de portar tots els materials necessaris (llibres, llibretes, agenda, xandall,

...), per desenvolupar l’activitat d’acord amb l’horari escolar de cada dia. No són estris de

treball els mp3, mòbils, etc. No està permesa la seva utilització durant l’horari lectiu, ni el

Centre es fa responsable de la seva pèrdua, robatori, o qualsevol altra circumstància.

Tots els alumnes del centre, tant els de l’ensenyament obligatori com els dels

ensenyaments postobligatoris, tenen el deure d’assistir a classe, participar en les

activitats acordades en el calendari escolar i respectar els horaris establerts.

Es pot consultar el text complert de drets i deures de l’alumnat en el NOFC del nostre centre.




9. DRETS I DEURES DELS PARES I MARES D'ALUMNES

Es considera pare o mare d’alumne, les persones físiques amb la pàtria potestat sobre l’alumne

des del moment de la matriculació del seu fill/a al centre. Es consideraran a efectes d’elecció de

representants, tant el pare com la mare o tutor/a autoritzat. Es perdrà aquesta condició en els

casos següents: pèrdua legal de la pàtria potestat, fi de l’escolarització de l’alumne o baixa de

l’alumne al centre.

Drets dels pares i mares d’alumnes:

Participar en la gestió educativa, d’acord amb la legislació vigent, sense cap tipus de

marginació per creences, raça o religió.

Ser atesos pels professors i pel tutor del seu fill/a, en els horaris fixats en la programació

general del centre (una hora setmanal).

Assistir a les reunions, degudament convocades pel centre.

Rebre informació del comportament i de l’activitat acadèmica i conductual del seu fill/a.

Pertànyer a l’AMPA, segons els seus reglaments específics.

Fer tria de l’ensenyament religiós per al seu fill/a.

Elegir i ser elegit membre del consell escolar de l’Institut.

Ser tractat amb respecte per part de la resta de la comunitat educativa.

Assistir i participar en el programa “Escola de Pares”.

Deures dels pares i mares d’alumnes:

Acceptar els objectius i els principis expressats en el projecte educatiu del centre i la

normativa del centre.

Col·laborar amb els professors i altres òrgans educatius per el millor desenvolupament de

les activitats del centre.

Assistir a les reunions convocades pels professors o d’altres òrgans de govern, per tractar

assumptes relacionats amb la conducta o el rendiment acadèmic del seu fill/a.

Facilitar els materials de treball al seu fill/a (llibres, llibretes, xandall, bloc, etc.).

Procurar que el seu fill/a porti la vestimenta adequada i la neteja personal, que requereix

l’assistència a un centre educatiu.

Comunicar, al professor/a tutor/a del seu fill/a, si aquest, pateix malalties infecto-

contagioses, de caràcter crònic, o malalties que requereixen d’una atenció especial.




Assolir els acords presos pels òrgans col·legiats del centre, a través dels seus

representants.

Justificar, adequadament, les absències del seu fill/a, davant del seu professor/a tutor/a.

Signar els documents necessaris, referits al seu fill/a i en representació seva, per la

condició de menor.

10. ASSOCIACIÓ DE MARES I PARES D’ALUMNES (AMPA)

L'AMPA, es una entitat col·laboradora amb el centre i un òrgan de participació dels pares. La

principal finalitat és la de millorar la qualitat de l'educació dels seus fills/es i per això

proporcionen ajuts de materials, subvencionen part de les activitats extraescolars, organitzen la

festa de lliurament de diplomes de final de curs en 2n de batxillerat i del cicle formatiu i fan la

distribució de llibres entre els seus associats, el benefici dels quals repercuteix en la millora de

les infraestructures.

L’adreça electrònica (e-mail) de l’AMPA és: [email protected]

La web de l’AMPA és: www.ampa.inscamidemar.cat

Telèfon de contacte: 609 349 010

Junta Rectora: Presidenta:

Secretaria:

Tresorer: NOGALES LOZANO, Joan

Vocals:

mailto:[email protected]

http://www.ampa.inscamidemar.cat/




11. ACTUACIONS EN EL SUPÒSIT D’ABSENTISME DE L’ALUMNAT

Quan en l’alumnat de l’educació obligatòria es produeixi un cas d’absentisme escolar, el centre

es posarà en contacte amb els pares, mares o tutors legals per tal d’assabentar-los de la

situació i recordar-los les obligacions que han de vetllar per la correcta escolarització dels seus

fills.

Si d’aquesta actuació no en resulta la rectificació del comportament absentista, la direcció del

centre comunicarà per escrit la situació als serveis socials del municipi. D’aquesta comunicació

n’haurà de quedar còpia arxivada en el centre, a disposició de la Inspecció.

A criteri de la direcció del centre, i en tot cas quan no hi hagi hagut solució efectiva a

l’absentisme després de la comunicació als serveis socials del municipi, la direcció del centre

n’informarà la direcció dels serveis territorials.

En aquesta tasca, el centre disposa de l’actuació d’una Tècnica en Integració Social que treballa

colze a colze amb els tutors per tal de disminuir al màxim l’absentisme de l’alumnat. A més, la

TIS fa el seguiment d’alguns casos amb risc d’exclusió social.

Segons l’article 22.1.a de la Llei d’Educació, l’assistència de l’alumnat al centre

d’Ensenyaments no universitaris és obligatòria. En aquest sentit i tal i com es

pronuncia la llei “el centre ha de disposar de mecanismes efectius de control de

l’assistència a classe i de seguiment de l’alumnat, el qual haurà de comunicar al centre

educatiu qualsevol canvi que generi una absència prolongada. El centre educatiu ha

d’informar l’alumnat de batxillerat i les seves famílies de les possibilitats d’anul·lació de

matrícula a les quals fa referència l’apartat “13.14 Inscripcions extraordinàries i anul·lació

de matrícula”.

L’acumulació de faltes injustificades de puntualitat i d’assistència a classe estan

considerades com conductes contràries a les normes de convivència en el centre.

Si l’alumne s’incorpora al centre quan l’activitat lectiva ja s’ha iniciat, s’incorporarà a la

classe següent, amb el raonament dels motius de l’absència.

Els alumnes de l’ensenyament obligatori (ESO) hauran de romandre dins del recinte

educatiu durant tot l’horari escolar. Està inclòs el temps d’esbarjo i l’horari de menjador,

per aquells que facin ús d’aquest servei.

Els alumnes dels ensenyaments postobligatoris (batxillerats i cicle formatiu), podran sortir

del recinte educatiu, durant el temps d’esbarjo, sempre que el seus pares o tutors legals

signin l’autorització corresponent.




Per sortir de l’institut, en hores lectives, caldrà una autorització escrita dels

pares/mares o tutor legal i en el cas dels alumnes d’ESO, s’hauran de venir a

recollir personalment, signant la corresponent autorització per sortir fora del centre

durant l’horari lectiu i els motius de la sortida.

Els professors/es tutors/es o la Tècnica en Integració Social comunicaran, telefònicament

o per escrit, als pares, les faltes d’assistència no justificades, i lliuraran, al finalitzar el

trimestre, un informe als pares del número total d’hores d’absència trimestral (justificades

i no justificades) i la seva possible repercussió en el rendiment acadèmic de l’alumne.

Els alumnes hauran de romandre a l’aula durant el canvi de classe, excepte quan l’àrea

o matèria següent s’imparteixi en una altra aula. Si per alguna circumstància, el

professor no es presenta a classe a l’hora fixada, s’haurà de romandre a l’aula, esperant

l’arribada del professor de guàrdia.

Cada hora de classe el professor passa llista. La informació de les faltes d’assistència no

justificades s'envien periòdicament als pares o tutors legals. Si un alumne de batxillerat,

acumula 10 faltes injustificades tindrà una sanció de suspensió del dret d’assistència a

classe durant un dia sense perjudici en cas de tenir alguna prova d’avaluació.

En cas que una falta sigui justificable, s’ha de presentar la justificació corresponent en el

termini d’una setmana des de que s’incorpora al centre o en la primera tutoria un cop

incorporat al centre.

Hi ha fets que no es poden presentar com a justificació de falta com són, a tall

d’exemple: quedar-se adormit, perdre el tren o l’autobús o al·legar motius personals.




12. EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

En la etapa d’Educació Secundària obligatòria, al nostre centre, hiha la següent assignació

horària en els diferents nivells:

MATÈRIES 1r 2n 3r 4t

LLENGUA I LITERATURA CATALANA 3 3 3 3

LLENGUA I LITERATURA CASTELLANA 3 3 3 3

LLENGUA ESTRANGERA (Anglès) 3 4 3 3

MATEMATIQUES 3 4 4 4

CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA 3 3 3 3

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: BG 3 - 2 -

CIÈNCIES DE LA NATURALESA: FQ - 3 2 -

EDUCACIÓ FISICA 2 2 2 2

TECNOLOGIA 2 2 2 -

EDUCACIÓ VISUAL I PLASTICA 2 - 2 -

MUSICA 2 2 - -

RELIGIÓ o CULTURA I VALORS ÈTICS 1 1 1 1

OPTATIVES 2 2 2 10

TUTORIA 1 1 1 1

TREBALL DE SÍNTESI / PROJECTE DE RECERCA (1) (1) (1) (1)

SERVEI COMUNITARI - - (1)

TOTAL 30 30 30 30

TOTS els cursos tenen la distribució de matèries segons llei LOMCE

➢ La Religió admet tres opcions: Formació religiosa (catòlica/ d’altres) i Història i cultura de les religions i Cultura i valors ètics.

➢ Les matèries optatives i el treball de síntesi constitueixen una única qualificació.

➢ L’alumnat de 4t d'ESO ha de cursar tres matèries específiques a raó de tres hores setmanals dos d’elles i una quatre hores setmanals, d’entre les següents: Biologia i Geologia /Física i Química / Educació visual i plàstica / Música / Tecnologia / Informàtica / Llatí / Francès.




12.1. EL TREBALL DE SÍNTESI

El treball de síntesi és format per un conjunt d’activitats d’ensenyament i aprenentatge que

impliquen una feina interdisciplinària afavoridora de la integració de coneixements i del treball en

equip, tant per part de l’alumnat com del professorat. Aquestes activitats estan concebudes per

avaluar si s’han assolit, i fins a quin punt, els objectius establerts pel centre en la seva

programació i, en particular, els objectius establerts en les diverses matèries del currículum.

Durant el treball de síntesi l’alumnat haurà de demostrar proucapacitat d’autonomia en

l’organització del seu treball individual, i també de cooperació i col·laboració en el treball en

equip.

L’equip de professors ha de programar un seguit d’activitats interdisciplinàries relacionades amb

diferents matèries del currículum comú de l’alumnat. No és necessari que en cada treball de

síntesi hi hagi activitats associades a cadascuna de les matèries. En canvi, és essencial que les

diferents activitats siguin significatives per al tema que es treballa i que no constitueixin un

seguit de propostes deslligades, sinó un tot coherent. Amb aquestes activitats es pretén ordenar

un seguit de situacions en què l’alumnat aplicarà, de manera pràctica, coneixements i habilitats

adquirits durant un llarg períoded’aprenentatge, a fi de trobar solucions als problemes plantejats.

En l’organització d’aquest treball s’ha de tenir en compte l’assignació d’un professor o

professora de l’equip docent que tutoritzi cada dos o tres equips de quatre o cinc alumnes. El

tutor o tutora del treball de síntesi s’encarregarà de fer-ne el seguiment i l’orientació.

L’alumne/a ha de fer un treball de síntesi en cadascun dels tres primers cursos de l’etapa.

Es farà una avaluació integrada de l’assoliment dels objectius de les diferents activitats

desenvolupades en el treball de síntesi, tant les de treball individual com les de treball en equip.

La qualificació del treball de síntesi es computa dins de la qualificació del bloc de matèries

optatives en els termes que s’indiquen en l’apartat “12.6.1. Currículum optatiu (1r, 2n i 3r

d’ESO)” del document relatiu a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics

d’educació secundària, o bé en l’apartat “10.6.1. Currículum optatiu (1r, 2n i 3r d’ESO)” del dels

centres educatius privats d’educació secundària.

El treball de síntesi admet diverses formes organitzatives: de forma intensiva, concentrant totes

les activitats en un període que pot oscil·lar entre els tres i els cinc dies, o bé de forma

extensiva. En aquest segon cas, es podrà dur a terme al llarg d’una part del curs o de tot el curs

dins l’horari de les matèries.

Les temàtiques que desenvolupem en els treballs de síntesi del nostre centre són:

1r ESO: Tàrraco Romana. 2n ESO: Mare Nostrum. 3r ESO: La cultura de l’aigua.




12.2. SERVEI COMUNITARI (novetat segons DECRET 187/2015, de 25 d'agost,

d'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria)

El servei comunitari és una acció educativa orientada a desenvolupar la competència

social i ciutadana, en què l’alumne, amb la finalitat de millorar el seu entorn, realitza un

servei a la comunitat, aplicant els seus coneixements, capacitats i habilitats, alhora que

aprèn l’exercici actiu de la ciutadania.

El servei comunitari és de caràcter obligatori i el seu objectiu és garantir que els

estudiants, al llarg de la seva trajectòria escolar, experimentin i protagonitzin accions de

compromís cívic.

El servei comunitari ha de formar part de la programació curricular d’una o diverses

matèries de tercer i/o quart d’ESO definides en el pla anual de centre. Així, comprèn una

part d’aprenentatge vinculada al currículum que es realitza dins l’horari lectiu i un servei

actiu a la comunitat, que s’ha de dur a terme fora d’aquest horari, d’acord amb les

necessitats de l’entitat amb què es col·labori i dels criteris organitzatius del centre. La

dedicació horària al desenvolupament del servei comunitari és de 20 hores, amb un

mínim de 10 hores de servei actiu a la comunitat. Excepcionalment el servei actiu a la

comunitat es pot dur a terme dins l’horari escolar.

Un centre pot disposar d’un o més projectes de servei comunitari. En tots els casos,

cada projecte ha de contenir una assignació horària lectiva i pràctica, i la vinculació

curricular que fonamenta el servei actiu.

El servei comunitari, a efectes d’avaluació, té la consideració de projecte transversal amb

incidència en la qualificació global de la matèria, o matèries, a la qual estigui vinculada.

12.3. PROJECTE DE RECERCA

En el quart curs tots els alumnes han de fer un projecte de recerca en equip.

Cada alumne realitza el treball de recerca al llarg del curs de 4t d’ESO.

Aquest projecte està constituït per un conjunt d’activitats de descoberta i recerca realitzades per

l’alumnat entorn d’un tema escollit i acotat, en part, per l’alumnat mateix i sota el guiatge del

professorat. Al llarg del projecte, l’alumne o alumna ha de demostrar capacitat d’autonomia i

iniciativa en l’organització del seu treball individual, i també de responsabilitat, cooperació i

col·laboració en el desenvolupament de projectes en comú.

El projecte de recerca consta d’una sèrie de tasques que es poden construir a partir de

situacions, problemes o preguntes inicials, sobre les quals l’alumnat, en grups reduïts, ha de

plantejar una hipòtesi o objectiu, planificar el mètode de resolució, integrar informació procedent




de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions argumentades per mitjà d’un informe

escrit i una breu exposició oral. Aquestes situacions inicials proposades a l’alumnat poden tenir

un caràcter transversal, però també es poden emmarcar dins un àmbit de coneixement

determinat.

A diferència del treball de síntesi dels cursos de primer a tercer, per al projecte de recerca de

quart es poden dissenyar diferents models o propostes segons la tipologia de l’alumnat i els

seus interessos. No es tracta de comprovar fins a quin punt l’alumnat ha assolit les

competències bàsiques formulades en els objectius generals establerts en les diferents matèries

curriculars, sinó que el projecte de recerca es pot focalitzar en un àmbit concret del currículum.

També ha de tenir un caràcter més obert, que permeti comprovar el grau d’autonomia de

l’alumnat en la planificació de les accions a emprendre per assolir els objectius previstos i donar

resposta als problemes plantejats, per mitjà del treball en equip.

L’objectiu del projecte de recerca és contribuir al desenvolupament de les competències

bàsiques de l’ESO i, especialment, de la competència d’aprendre a aprendre i de la

competència d’autonomia i iniciativa personal.

Organització del projecte de recerca

La realització del projecte de recerca té una durada aproximada de 35 hores lectives i es pot

distribuir temporalment de manera flexible al llarg del curs o bé concentrada en un període

determinat.

El projecte de recerca es pot fer a raó d’una hora setmanal al llarg de tot el curs, de dues hores

en un quadrimestre o de tres hores en un trimestre. També es pot concentrar en sis dies (35

hores).

En cas que s’opti per programar el projecte de recerca de manera extensiva al llarg del curs, es

pot associar a alguna de les matèries optatives específiques, però també es pot vincular a altres

matèries, àmbits o projectes del centre. Una possibilitat és assignar-lo a un dels professors o

professores que facin en el mateix curs una altra matèria, que incrementaria l’horari en 1 hora

setmanal i distribuiria els continguts del projecte de recerca en funció de la seva programació.

En tot cas, ha de ser una matèria on es dugui a terme un treball específic de recerca.

Si el projecte de recerca es concentra en un període de 6 dies, el centre ha de decidir a quina

altra matèria o matèries s’assigna l’hora setmanal que queda lliure durant tot el curs, per tal de

completar les 30 hores setmanals d’horari lectiu de l’alumnat.

Avaluació del projecte de recerca Cada centre ha de dissenyar els criteris d’avaluació en funció

dels tipus de tasques i dels objectius de la recerca, tenint en compte que es valorarà

principalment el procés global del treball realitzat i la perseverança en la




consecució de les fites proposades, i no únicament els resultats obtinguts. La qualificació final,

que és individual, caldrà que contempli la capacitat d’autonomia per gestionar la pròpia feina,

així com l’actitud de cooperació i responsabilitat en el treball en grup.

Sigui quina sigui l’organització triada pel centre, s’assignarà una qualificació específica a la

matèria "Projecte de recerca".

En finalitzar el 4t d’ESO, la nota del Projecte de recerca fa mitjana junt a l’alternativa a la religió.

Aquesta nota és la que al butlletí apareix com a Global Optativa.

12.4. AVALUACIÓ D’ALUMNES DE L’ETAPA D’ESO

L’avaluació i la promoció de l’alumnat de l’ESO estan desenvolupades en l’Ordre

EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i

requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.

Cada professor realitza l’avaluació continuada de la seva matèria, d’acord amb els criteris

establerts en el seu departament. Avalua el grau d’assoliment de les competències bàsiques i

dels objectius de cada matèria.

L’equip docent, coordinat pel tutor del grup, actua de manera col·legiada en tot el procés

d’avaluació i en l’adopció de les decisions que s’adoptin per a cada alumne.

Cada matèria s’avalua amb una nota d’Excel·lent, de Notable, de Bé, de Suficient o Insuficient.

Al butlletí de notes de cada període d’avaluació figuren les notes de cada matèria, així com

possibles observacions si escau.

Aproximadament, a la meitat del primer i segon trimestre s’informa a les famílies sobre el

rendiment acadèmic de l’alumne. A partir d’aquesta informació, la família queda assabentada

d’aquells aspectes que cal millorar en l’alumne. Si cal, cada tutor demanarà una entrevista amb

la família per tal de tractar amb més profunditat qualsevol tema que hagi sortit a la reunió i sigui

susceptible de tractar-lo personalment amb els pares/mares o tutor legal.

L’avaluació final de curs es fa en acabar cadascun del quatre cursos de l’etapa. Es qualifica amb

Excel·lent, Notable, Bé, Suficient o Insuficient. Al final de cada curs l’avaluació és numèrica.

Aquesta avaluació final de cada curs comporta dos tipus de decisions: sobre les qualificacions

dels alumnes i sobre la seva promoció al curs següent.

Per últim, es fa l’avaluació d’etapa en finalitzar l’ESO. Si s’aprova s’obté el títol de Graduat en

Educació Secundària Obligatòria.

L’avaluació té en compte el progrés maduratiu de l’alumne al llarg de l’etapa i l’assoliment de les

competències bàsiques.




Pel que fa a la recuperació de matèries pendents, els diferents Departaments didàctics, seguint

les pautes que marca la normativa vigent, dissenyen les diferents activitats de recuperació.

12.4.1. AVALUACIÓ FINAL DE CURS:

Les avaluacions finals a l'educació secundària obligatòria s'han de fer en cadascun

dels quatre cursos de l'etapa. Després de les activitats extraordinàries d'avaluació l'equip

docent s'ha de reunir en sessió d'avaluació final de curs per, a partir de les qualificacions

obtingudes, decidir quin alumnat passa de curs.

El professor/a de cada matèria ha d'atorgar a cada alumne o alumna una qualificació

final de curs. Aquesta qualificació final no pot ser inferior ni a la qualificació final

d'avaluació contínua ni a la qualificació obtinguda en les activitats extraordinàries

d'avaluació.

En cas que algunes matèries s'hagin impartit agrupades en àmbits de coneixement, en

les actes d'avaluació finals haurà de constar una qualificació específica de cada matèria.

En els tres primers cursos de l'etapa, per a cada alumne/a l'equip docent ha d'atorgar

una qualificació del bloc de matèries optatives. Aquesta qualificació s'ha d'obtenir com a

mitjana aritmètica arrodonida fins a les unitats de la qualificació del treball de síntesi,

d'una banda, i de la qualificació aportada pels professors de les matèries optatives

cursades per l'alumne/a al llarg del curs, de l'altra.

A les sessions d'avaluació finals de curs s'hi pot incorporar, amb veu però sense vot, un

membre de l'equip directiu a fi de garantir la coherència dels processos d'avaluació entre

els diferents grups del centre.

Com a NOVETAT, a partir del curs 2011-12 l’avaluació extraordinària es realitzarà a

principis de setembre. El centre educatiu ja informarà a l’alumnat de les dates on es

realitzaran aquestes proves.

12.4.2. PAS DE CURS A L’ESO.

En finalitzar cadascun dels cursos de l'etapa i com a conseqüència del procés

d'avaluació, l'equip docent, en la sessió d'avaluació final de curs, ha d'adoptar les

decisions corresponents sobre el pas de curs de cada alumne o alumna, tenint en

compte la seva evolució general en relació amb les competències bàsiques i l'assoliment

dels objectius en les diferents matèries.

L'alumne/a passa al curs següent quan ha superat els objectius de les matèries cursades

o té qualificació negativa en dues matèries com a màxim. Ha de repetir curs si té

avaluació negativa en tres matèries o més. Excepcionalment, l'equip docent pot decidir el




pas al curs següent d'un alumne/a amb tres matèries suspeses quan l'equip consideri

que això no li ha d'impedir seguir amb èxit el curs següent, que té expectatives

favorables de recuperació i que aquest pas de curs beneficiarà la seva evolució personal

i acadèmica. Aquesta decisió requereix el vot favorable de la majoria dels membres de

l'equip docent presents en la sessió. En cas d'empat, el vot del tutor o tutora serà

diriment.

Si escau, es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en

diferents cursos.

Per fer efectives les decisions sobre el pas de curs de l'alumnat, excepcionalment, de

manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l'equip docent pot acordar

la superació d'alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos

de l'alumne/a, l'anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de recuperació i

de progrés en els cursos posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d'un

mínim de dos terços dels membres de l'equip docent presents en la sessió. La

qualificació d'aquestes matèries serà de suficient i s'indicarà a l'acta d'avaluació amb un

asterisc.

L'alumne/a que en finalitzar el curs escolar no compleixi els requisits per passar de curs

ha de romandre un any més en el mateix curs. Es pot repetir el mateix curs un sol cop, i

dos cops com a màxim dins l'etapa. Excepcionalment es pot repetir dos cops el quart

curs si no se n'ha repetit cap en cursos anteriors de l'etapa.

L'alumnat té dret a cursar l'educació secundària obligatòria en els centres ordinaris fins

als divuit anys complerts en l'any natural en què finalitza el curs.




13. EL BATXILLERAT

Normativament, el Batxillerat es regeix pel Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix

l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat.

D'acord amb el que preveu la LOE, el batxillerat s'organitza en diferents modalitats, amb

matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives. Les modalitats s'organitzen en

relació amb els grans àmbits del saber i amb els ensenyaments que constitueixen l'educació

superior, tant universitària com no universitària, que es poden cursar després del batxillerat i han

estat establerts a la Llei esmentada. Això permet, a més de la formació general de l'alumnat,

una adequació a les seves característiques i interessos, i una preparació especialitzada per

seguir estudis posteriors o incorporar-se al món laboral.

El batxillerat és un cicle educatiu post-obligatori que consta de dos cursos acadèmics. S’hi pot

accedir amb el títol de Graduat en Educació Secundària o equivalent. Els alumnes i les alumnes

poden romandre al batxillerat en règim diürn un màxim de quatre anys, consecutius o no.

La finalitat del batxillerat és aprofundir i ampliar la formació bàsica i proporcionar una formació

específica per a accedir a l’ensenyament superior (Estudis Universitaris, Cicles Formatius de

Grau Superior) o al món laboral.

El batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i

humana, coneixements i habilitats que li permeti desenvolupar funcions socials i incorporar-se a

la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere. Així mateix,

han de capacitar l’alumnat per accedir a l’educació superior.

Els objectius del batxillerat, d’acord amb decret de l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat

són els següents:

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els

permetin:

a. Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de

l'Estatut d'autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que

fomenti la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavoreixi

la sostenibilitat.

b. Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera

responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.




c. Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i

valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-

discriminació de les persones amb discapacitat.

d. Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

e. Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua

castellana.

f. Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i

correcció.

g. Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

h. Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents

històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el

desenvolupament i la millora del seu entorn social.

i. Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat triada.

j. Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes

científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia

en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el

medi ambient.

k. Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en

equip, confiança en si mateix i sentit crític.

l. Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

m. Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

n. Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

Estableix el català com a llengua vehicular de l’ensenyament i de l’aprenentatge en el batxillerat

perquè és la llengua pròpia de Catalunya.




13.1. ORGANITZACIÓ DEL BATXILLERAT

El Batxillerat té una durada de dos cursos. Tenen accés tots aquells alumnes que han superat

l'ESO.

El Batxillerat és l’etapa de l’educació secundaria post obligatòria que permet accedir a estudis

de nivell superior. Presenta diferents itineraris que permeten atendre una àmplia diversitat

d'interessos i necessitats dels alumnes.

El Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i

humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se

a la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere. Així

mateix, ha de capacitar l’alumnat per accedir a l’educació superior.

De forma excepcional, durant el curs 2015-2016 la distribució de matèries a primer seguiran el

currículum LOE i a segon seguiran la distribució segons el currículum LOMCE.

Modalitats de batxillerat

Les modalitats del Batxillerat que s’imparteixen al nostre centre són:

Modalitat de Ciències i Tecnologia.

Modalitat de Humanitats i Ciències Socials.

En la etapa del Batxillerat s’imparteixen els següents tipus de matèries:

Matèries comunes

Matèria comuna d’opció (es tria una segons l’especialitat cursada)

Matèries de modalitat

Matèries optatives

Matèries comunes a totes les modalitats

Les matèries comunes del batxillerat tenen com a finalitat aprofundir en la formació general de

l'alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en aquelles

competències generals que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen l'aprenentatge

continu.

Matèria comuna d’opció

Es tracta d’una matèria que ha de cursar l’alumne obligatòriament i que varia segons

l’especialitat que estigui cursant durant el batxillerat.

Segons l’especialitat, la matèria és la següent:




Opció Matèria

CIÈNCIES I TECNOLOGIA Matemàtiques I

HUMANITATS Llatí I

CIÈNCIES SOCIALS Matemàtiques aplicades a les CC.SS. I

Aquesta matèria està inclosa en el quadre de matèries de modalitat, sent la modalitat 1.

La distribució de matèries comunes i de modalitat/optatives al llarg del batxillerat són:

DISTRIBUCIÓ HORÀRIA MATÈRIES COMUNES I MODALITAT

Matèria Hores /setmana

1r BATX 2n BATX

Llengua catalana i Literatura 2 2

Llengua castellana i Literatura 2 2

Llengua estrangera (anglès) 3 3

Educació Física 2 -

Història - 3

Filosofia 2 -

Història de la Filosofia - 3

Ciències per al món contemporani 2 -

Treball de recerca - (2)

Matèria comuna d’opció 4 4

Matèria de modalitat 1 4 4

Matèria de modalitat 2 4 4

Matèria de modalitat o específiques 4 4

Tutoria 1 1

TOTAL 30 14

Matèries de modalitat

Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de

caràcter específic vinculada a la modalitat triada que orienti en un àmbit de coneixement ampli,

desenvolupi les competències que hi tenen més relació, prepari per a una varietat d'estudis

posteriors i afavoreixi la inserció en el mon laboral.

La oferta de matèries de modalitat del nostre centre és la que es mostra en les taules de la

pàgina següent:




MODALITAT D’HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS

1r de batxillerat 2n batxillerat

Mod. 1

Llatí I Llatí II

Matemàtiques aplicades a les CCSS I

Matemàtiques aplicades a les CCSS II

Mod. 2 Grec I Grec II

Economia de l’empresa I Economia de l’empresa II

Mod. 3 Història del món contemporani Geografia

Literatura universal Literatura Catalana

Mod. 4 Economia Història de l’art

Literatura castellana

MODALITAT DECIÈNCIES I TECNOLOGIA

1r de batxillerat 2n batxillerat

Mod. 1 Matemàtiques I Matemàtiques II

Mod. 2 CCTiMA I CCTiMA II

Física I Física II

Mod. 3 Química I Química II

Tecnologia Industrial I Tecnologia Industrial II

Mod. 4

Biologia I Biologia II

Dibuix tècnic I Dibuix tècnic II

Electrotècnia

Totes les matèries de modalitat indicades en els quadres anteriors tenen una distribució horària

de quatre hores setmanals.

OPTATIVES:




Les matèries de la modalitat 4 es poden substituir per dues optatives de dues hores setmanals

cadascuna o bé per una de quatre hores setmanals, d’entre les següents:

1r de Batxillerat 2n de Batxillerat

OPT. 1 Segon idioma: Francès I (4 h) Estada a l’empresa (140 hores)

OPT. 2 Religió (4 h) Experiència laboral (280 hores)

OPT. 3 Psicologia (2 h)

Sociologia (2 h)

OPT. 4 Mecànica (2 h)

OPT. 5 Electrònica (2 h)

La oferta de les matèries optatives està condicionada a la matrícula d’un mínim d’alumnes en la

matèria corresponent.

Estada a l'empresa (optativa)

L'estada a l'empresa és una matèria optativa que té com a objectiu fer conèixer a l'alumnat la

realitat del món laboral. L'estada a l'empresa consisteix bàsicament en un període de

permanència i activitat de l'alumnat en una empresa, entesa com a unitat de producció,

distribució o de serveis.

L’estada a l'empresa ha de tenir una durada mínima de 140 hores, de les quals se'n poden

utilitzar fins a 70 hores per desenvolupar continguts teoricopràctics al centre educatiu. Durant

l'estada, l'alumnat pren contacte amb un camp professional i, així, pot enfocar millor el seu

projecte de futur, acadèmic i professional.

L'estada a l'empresa té una funció bàsicament orientadora i, per tant, no s'ha de confondre amb

unes pràctiques laborals o amb el preaprenentatge d'un ofici. La matèria ofereix a l'alumnat la

possibilitat de conèixer l'estructura organitzativa d'una empresa i la gestió dels seus recursos

humans, materials i energètics; les condicions legals que afecten les relacions laborals; i la

identificació de les capacitats pròpies referides al món laboral per tal d'establir el seu itinerari

formatiu i professional d'acord amb els seus interessos.

Els alumnes que acreditin una experiència laboral igual o superior a 280 hores poden sol·licitar a

la direcció del centre l’exempció de la matèria optativa estada a l’empresa. La sol·licitud

corresponent haurà d’anar acompanyada d’una memòria, en la qual constarà:

• Descripció de l’empresa.

• Descripció de les tasques que hi va desenvolupar l’alumne o alumna.

• Còpia del contracte laboral.




13.2. TREBALL DE RECERCA

El treball de recerca al Batxillerat és una exigència del currículum de l’alumnat, un àmbit on

aquest pot aplicar i ampliar els seus aprenentatges, un mitjà per aprendre (fonamentalment per

desenvolupar capacitats generals per a la recerca, l’argumentació i l’expressió).

Tot l'alumnat ha de fer un treball de recerca. Aquest treball, que ha de contribuir decisivament a

assolir la competència en recerca, es computa entre les matèries de segon curs.

El treball de recerca consisteix en desenvolupar una petita investigació , on es poden aplicar els

conceptes i procediments adquirits al llarg del batxillerat, sobre un tema determinat orientat per

un professor-tutor. Es fa durant el primer trimestre del segon curs, però es comença a preparar

des de la finalització del primer curs. Durant l’estiu és convenient començar a realitzar una cerca

d’informació sobre el tema escollit.

L'elecció del tema del treball es pot fer segons diferents interessos, preferències o motivacions

personals. Cada departament presentarà una sèrie de blocs temàtics on cada alumne ha de triar

un d’ells.

Cada alumne té un professor-tutor encarregat de dirigir la recerca.

El treball de recerca té caràcter individual. En els casos en què el treball que s’ha de fer prevegi

alguna part de tipus experimental (treball de camp, laboratori o taller), aquesta investigació

podrà fer-se en grups reduïts (entre dos i quatre alumnes). En aquests casos caldrà que el tutor

asseguri, en fer el seguiment del treball, que cadascun dels membres del grup assoleix els

diversos objectius plantejats, i farà una avaluació individual de cada alumne o alumna. En

particular, el dossier del treball i la presentació que se’n faci han

de ser individuals.

És convenient considerar en el treball de recerca les etapes o fases següents:

Elecció del tema i de la qüestió que es vol investigar.

Plantejament de qüestions relacionades.

Planificació de la recerca.

Cerca d’informació.

Processament de la informació.

Síntesi de la investigació i explicació dels resultats.

Revisió de la feina feta.

Presentació de l’informe: redacció del treball i exposició oral.




Durant les diverses fases de realització del treball de recerca els alumnes han de ser

assessorats i supervisats per un professor o professora: el tutor/a del treball de recerca. A més

de l’orientació sobre les tècniques habituals emprades en qualsevol recerca, els tutors del treball

han de vetllar perquè l’alumne/a faci les tasques amb regularitat, utilitzi adequadament les fonts

d’informació, faci una correcta selecció de la informació i estructuri adequadament la

presentació final. A tal fi es realitzaran entrevistes periòdiques per fer el seguiment del treball i

establir fites per a les pròximes trobades. El tutor/a del treball de recerca ha de ser present en

totes les fases abans esmentades.

Exempcions i convalidacions del treball de recerca

Té dret a l’exempció del treball de recerca l’alumnat que es trobi en alguna de les situacions

següents:

• Provenir d’una altra comunitat autònoma o d’un altre país i haver-se incorporat al nou centre a

partir del segon trimestre del segon curs de batxillerat. Tanmateix, en cas que no completi el

batxillerat en l’any de la seva incorporació, aquest alumnat haurà de fer el treball de recerca

durant el següent any acadèmic, sens perjudici de la seva exempció si es troba en la situació

descrita a l’incís següent.

• Provenir d’una altra comunitat autònoma i incorporar-se al sistema educatiu a Catalunya amb

cinc o menys matèries per completar el batxillerat.

• Tenir la titulació de tècnic/a o tècnic/a superior de formació professional específica, d’arts

plàstiques i disseny o d’ensenyaments esportius (Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre,

DOGC núm. 5287, de 30.12.2008).

• Haver cursat COU i haver-ne aprovat almenys una assignatura.

La sol·licitud d'exempció s’ha de presentar per escrit a la direcció del centre, la qual resoldrà

concedir-la, un cop verificat el compliment d’alguna de les situacions esmentades, incorporarà la

resolució a l’expedient acadèmic i la comunicarà per escrit a l'alumne/a i als pares o tutors

legals, si és menor d'edat.




13.3. CANVIS EN EL CURRÍCULUM DE L’ALUMNAT

13.3.1. Canvi de matèries sense canvi de modalitat

Durant el primer mes de classes, en qualsevol dels cursos de batxillerat, els alumnes poden

sol·licitar el canvi d’alguna de les matèries que hagin triat, sempre que això sigui compatible

amb l’organització horària del centre. En el cas que la direcció del centre aprovi el canvi, es

considerarà a tots els efectes que l’alumne/a ha cursat des del principi les noves matèries.

En el cas de matèries de modalitat que tenen continuïtat en els dos cursos, el fet d’haver cursat

la part de primer curs de la matèria de modalitat (o optativa,en cas que el centre l’hagi distribuït

en dos cursos) no implica necessàriament que l’alumne/a hagi de continuar-la a segon curs.

Si un alumne/a que ha cursat la part de primer curs d’una matèria de modalitat decideix no

cursar la part corresponent al segon curs, aquest fet no l’eximeix d’haver de recuperar la part

cursada d’aquesta matèria en el cas que no l’hagi superada, si bé també pot canviar-la per una

altra matèria de primer curs.

Excepcionalment, l’alumnat pot cursar en el segon curs de batxillerat matèries que tinguin

continuïtat en els dos cursos, malgrat que no les hagi cursat a primer. En aquests casos, el

centre l’orientarà per tal que pugui adquirir els coneixements més essencials no cursats.

L’alumnat pot optar per afegir alguna matèria al seu currículum de manera que aquest estigui

format per un nombre de matèries superior a l’establert amb caràcter general, sempre que

aquesta demanda sigui compatible amb l’organització establerta pel centre educatiu. La direcció

del centre decidirà sobre la viabilitat de la petició i l’acceptarà en cas que no hi hagi

incompatibilitats.

Canvi d’idioma

El canvi de matèries en el pas de primer a segon curs de batxillerat inclou la possibilitat de

sol·licitar, durant el primer mes de classes, el canvi d’idioma, tant dins la matèria comuna

llengua estrangera com dins la matèria optativa segona llengua estrangera. L’autorització

corresponent és competència de la direcció del centre, que tindrà en compte tant els efectes

organitzatius d’aquest canvi com els coneixements previs de l’alumne/a per incorporar-se al nou

idioma. En tots els documents obligatoris d’avaluació es farà constar una referència a

l’autorització corresponent.

En el cas que l’alumne o alumna hagués superat a primer curs l’idioma que ara vol deixar,

només haurà de cursar la part corresponent al nou idioma de segon curs. Si l’alumne/a té

pendent l’idioma de primer curs, podrà canviar-lo pel nou idioma, per al qual serà avaluat,

doncs, tant de la part de primer com de la del segon curs.




Cal tenir en compte que l’alumnat es pot examinar d’un determinat idioma a les PAU encara

que no l’hagi cursat en el batxillerat.

13.3.2. Canvi de modalitat

Durant el primer mes de classes els alumnes del primer curs poden sol·licitar d’adscriure’s a una

modalitat diferent de la que havien triat inicialment, d’entre les que ofereix el centre. En el cas

que la direcció del centre aprovi el canvi, es considera a tots els efectes que l’alumne/a ha

cursat des del principi la nova modalitat.

Si un cop superat el primer curs l’alumnat decidís canviar de modalitat, el centre podrà

modificar-li el currículum assegurant-se que en acabar el batxillerat l’alumne/a hagi cursat el

nombre de matèries establert de manera general i hagi superat un mínim de quatre matèries

d’aquesta nova modalitat.

Per complir aquest segon requisit és possible que el currículum de l’alumne o alumna estigui

format per més matèries de les establertes amb caràcter general. El termini per sol·licitar aquest

canvi finalitza al cap d’un mes d’haver iniciat les classes.

En el cas de matèries que tinguin continuïtat en els dos cursos, el centre ha de vetllar perquè

l’alumne o alumna pugui adquirir els coneixements essencials corresponents que no ha cursat.

Si l’alumne/a no tingués superada alguna matèria de primer curs pròpia de la modalitat que ha

deixat de cursar, el centre ha de vetllar per la seva superació durant el segon curs. L’alumnat

pot optar per canviar alguna de les matèries no superades del primer curs per matèries de la

nova modalitat.

Les matèries de matemàtiques i matemàtiques aplicades a les ciències socials es consideren

equivalents als efectes de canvis de modalitat.

13.4. L’AVALUACIÓ AL BATXILLERAT

L'avaluació del procés d'aprenentatge de l'alumnat de batxillerat ha de ser contínua i, alhora,

global i diferenciada segons les matèries, de manera que es tinguin en compte tant les

particularitats dels elements singulars del currículum com la seva coordinació i coherència.

L'avaluació ha de ser diferenciada per a cadascuna de les matèries del currículum. Els referents

per a l'avaluació de les matèries seran els criteris d'avaluació. Així mateix, cal prendre en

consideració els diferents elements del currículum i el treball fet a classe, així com l'interès i

l'esforç demostrat per l'alumnat.




Preavaluacions:

Abans de la primera i segona avaluació ordinàries, es lliurarà a les famílies un informe de

preavaluació on s’informarà del rendiment acadèmic de l’alumne/a en qüestió. L’objectiu és

comprovar el seguiment acadèmic de l’alumne i informar als pares sobre l’evolució acadèmica

del seu fill/a, amb la intenció què rectifiqui si escau per tal d’aprovar.

Avaluacions ordinàries:

Es realitzaran tres avaluacions ordinàries al llarg del curs, presidides i coordinades pel

professor/a tutor/a del grup. Tenen com a objectiu estudiar i valorar conjuntament el procés

d’aprenentatge de l’alumnat, com a grup i individualment. A més tenen com a finalitat

intercanviar informació i adoptar les decisions pertinents. A la decisió sobre l'avaluació de cada

alumne hi han d'intervenir els professors de les matèries que hagi cursat l'alumne.

Avaluació final de curs:

El professor/a de cada matèria és qui decideix, al final del curs, si l'alumne o alumna n'ha

superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris d'avaluació. Els resultats de

l'avaluació de cada matèria s'han d'expressar mitjançant qualificacions numèriques de zero a

deu sense decimals. Es consideren superades les matèries amb qualificació igual o superior a

cinc.

En el cas de les matèries amb continuïtat en els dos cursos, l'alumnat que tingui cursada i no

superada la matèria de primer curs no pot ser qualificat de la matèria de segon curs. Aquesta

circumstància s'ha de consignar a les actes finals amb la menció .pendent de qualificació de 1r

curs. (PQ). En cas que, a causa d'un canvi de matèria o de modalitat autoritzat per la direcció

del centre o perquè l'alumne s'hagi incorporat al batxillerat en el segon curs, no hagi cursat la

matèria de primer curs, sí que podrà ser qualificat de la matèria de segon curs.

Proves extraordinàries:

Amb posterioritat a l'avaluació final del curs, el centre ha de realitzar les proves extraordinàries

de recuperació, ja programades prèviament, per a l'alumnat que no hagi superat totes les

matèries en l'avaluació final.

Els resultats de les proves extraordinàries s'han d'expressar mitjançant qualificacions

numèriques de zero a deu sense decimals, o amb la menció .no presentat. (NP), quan calgui. Es

consideren no superades les matèries amb qualificació inferior a cinc i el no presentat.

El departament didàctic corresponent ha d'elaborar les proves extraordinàries de cada matèria i

establir-ne els criteris per qualificar-les, d'acord amb la programació dels currículums dels quals

són responsables.




Després de les proves extraordinàries tindrà lloc una nova sessió d'avaluació. En aquesta, vistos

els resultats obtinguts en les proves extraordinàries, caldrà prendre les decisions definitives del

curs acadèmic respecte a la superació de matèries.

Com a NOVETAT, a partir d’aquest curs 2011-12 l’avaluació extraordinària es realitzarà a

principis de setembre. El centre educatiu ja informarà a l’alumnat de les dates on es realitzaran

aquestes proves.

13.5. CRITERIS DE PROMOCIÓ

Els alumnes i les alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes les matèries de

primer curs o no tinguin superades dues matèries com a màxim (article 12 de l’Ordre

EDU/554/2008, de 19 de desembre).

13.5.1. Permanència d'un any més a primer curs

L’alumnat que en finalitzar el primer curs de batxillerat en règim diürn tingui avaluació negativa

en cinc o més matèries ha de romandre un any més en el primer curs i l'ha de cursar novament

en la seva totalitat. Tanmateix, l’alumnat que en finalitzar el primer curs de batxillerat en règim

diürn tingui avaluació negativa en tres o quatre matèries podrà matricular-se’n sense necessitat

de tornar a cursar les matèries ja superades.

L’alumne/a que ho desitgi podrà optar per tornar a matricular-se íntegrament a primer curs de

batxillerat renunciant a totes les qualificacions obtingudes.

L’alumne/a també podrà optar per complementar el seu horari d’assistència, sense formalitzar

matrícula, voluntàriament i en funció de les disponibilitats organitzatives del centre, i cursar

aquelles altres matèries que la direcció del centre consideri més adequades per a la seva

formació, com per exemple el treball de recerca. En aquest cas, el centre ha de formalitzar, per

a l’alumne/a, un pla individual que justifiqui aquesta mesura i que inclogui el compromís i

l’acceptació de l’alumne/a i del pare, mare o tutors legals quan aquest/a sigui menor d’edat.

Els alumnes i les alumnes no han de tornar a cursar les matèries treball de recerca i estada a

l’empresa un cop les tinguin superades, encara que no passin al curs següent.

13.5.2. Permanència d'un any més a segon curs

L’alumnat que en finalitzar el segon curs de batxillerat tingui avaluació negativa en algunes

matèries podrà matricular-se’n sense necessitat de tornar a cursar les matèries ja superades.




Repetició de la totalitat de matèries del segon curs

Els alumnes i les alumnes que cursin segon de batxillerat en règim diürn amb avaluació negativa

en algunes matèries al final del segon curs podran optar també per repetir el segon curs de

batxillerat en la seva totalitat, si així ho sol·liciten i renuncien a les qualificacions obtingudes en

totes les matèries aprovades.

De l’anul·lació de les qualificacions en queden excloses, en el cas que haguessin estat

aprovades, les matèries següents:

a. Treball de recerca.

b. Estada a l’empresa.

c. Les possibles matèries pendents de primer curs que l’alumne/a hagués superat en cursar el

segon curs.

L’anul·lació de les qualificacions té caràcter definitiu i irrevocable. L’any acadèmic cursat per al

qual es presenta la sol·licitud de renúncia computarà a efectes d’anys de permanència en el

batxillerat en règim ordinari diürn. El centre informarà per escrit l’alumne/a sol·licitant, o els seus

pare, mare o tutor/a legals en el cas que sigui menor, de les condicions de la renúncia.

Per sol·licitar la renúncia a les qualificacions de les matèries aprovades en el segon curs,

l’alumne/a, o el seu pare, mare o tutors legals si és menor, presentarà al centre on està

matriculat de segon curs durant el primer mes de classes:

Sol·licitud signada per l’alumne/a, o el pare, mare o tutor/a legal si cal, amb constància

explícita que coneix el caràcter irrevocable de la seva renúncia. El centre trametrà la

sol·licitud a la Direcció General d’Atenció a la Comunitat Educativa acompanyada de la

documentació següent:

Certificat acadèmic de cadascun dels cursos en què l’alumne/a ha estat matriculat en el

batxillerat.

Informe de la direcció del centre amb valoració explícita de si la mesura, de caràcter

extraordinari, pot afavorir el progrés acadèmic de l’alumne en el batxillerat i en els seus

estudis posteriors, i tota la informació complementària que consideri pertinent.

La Direcció General dictarà resolució, contra la qual es podrà interposar recurs d’alçada davant

el conseller d’Educació en el termini d’un mes. El centre ha d’incorporar la resolució a

l’expedient de l’alumne/a, fer-la constar en el seu l’historial acadèmic i adjuntar-ne una còpia a

l’acta d’avaluació final del curs al qual s’hagi renunciat. La direcció del centre en lliurarà una

còpia a la persona sol·licitant.




Pas de curs:

L'alumnat que passi al segon curs sense haver superat totes les matèries s'ha de matricular de

les matèries pendents del curs anterior. Els centres han d'organitzar les consegüents activitats

de recuperació i l'avaluació de les matèries pendents.

Els alumnes i les alumnes poden romandre al batxillerat en règim ordinari un màxim de quatre

anys, consecutius o no.

13.6. QUALIFICACIÓ MITJANA DE BATXILLERAT

Als alumnes i les alumnes que hagin superat el batxillerat, se'ls ha de calcular la qualificació

mitjana, segons els criteris següents:

Per obtenir la qualificació mitjana de batxillerat s'ha de calcular la mitjana aritmètica de les

qualificacions de les matèries cursades (M), exceptuant el treball de recerca. Si QT és la

qualificació del treball de recerca, la qualificació mitjana de batxillerat es calcula de la manera

següent:

Aquesta qualificació s'ha de consignar

amb dues xifres decimals.

Els alumnes i les alumnes que obtinguin una qualificació mitjana de batxillerat igual o superior a

9, se'ls pot consignar la menció de .matrícula d'honor., .MH., en les observacions de l'acta de

qualificacions finals, en l'expedient acadèmic i en l'historial acadèmic. Se'n pot concedir una per

cada vint alumnes, i una altra, si en resulta una fracció sobrant, sobre el total d'alumnes avaluats

de segon curs. En aquest cas, s'entén per alumnes avaluats de segon curs tots els que han

cursat les matèries necessàries per completar l'etapa, si bé poden no haver-les superat.

Títol de Batxiller

Els alumnes i les alumnes que cursin satisfactòriament el Batxillerat en qualsevol de lesseves

modalitats reben el títol de Batxiller, que tindrà efectes laborals i acadèmics.

Per a obtenir el títol de Batxiller és necessària l’avaluació positiva en totes les matèriesdels dos

cursos.

13.7. ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE LES TUTORIES

Els tutors són designats pel director a proposta del cap d'estudis a principi de curs. El tutordel

grup ha de ser professor com a mínim d'una matèria.

Es procura que cada tutor/a tingui almenys una entrevista amb cada família per informar del

seguiment del seu fill/a. Si és convenient es mantindrà més d’una entrevista per curs amb la

família, per tal de rectificar qualsevol aspecte que sigui susceptible de millora.

Qualificaciómitjana de batxillerat= 0,9 · M + 0,1· QT




Els tutors omplen la fitxa d’entrevista amb pares/mares. Aquesta fitxa es conserva ies tramet als

successius tutors mentre dura el període d'escolarització en el centre. Un copacabat el

Batxillerat aquesta fitxa es destrueix.

Els tutors de 1r i de 2n de batxillerat disposaran d’ una hora lectiva setmanal per fer latutoria de

grup. A més el tutor/a podrà entrevistar-se de forma individual amb qualsevolalumne fora

d’aquesta hora però sense interferir l’horari de classes de l’alumne/a.

L’equip de tutors corresponents al batxillerat es pot consultar a l’annex 3 d’aquet dossier.

13.8. SEGUIMENT DEL PAT

Correspon a la Coordinació de Batxillerat coordinar i dirigir l'acció dels tutors, d'acord amb elPla

d'Acció Tutorial. Per a coordinar el treball dels tutors, el Coordinador/a de Batxilleratmantindrà

les reunions periòdiques necessàries per al bon funcionament de l'acció tutorial.

En la programació de tutoria intervindran la Coordinació de Batxillerat i els tutors. Així, laprimera

assessorarà els tutors en les seves funcions, facilitant-los els recursos necessaris iintervenint,

en la mesura de les seves possibilitats, quan els tutors ho sol·licitin.

En el desenvolupament de la programació tutorial també hi estaran implicats tots elsprofessors

que imparteixen docència al grup, sempre que calgui.

A final de curs, els tutors/es i Coordinador/a de Batxillerat faran una avaluació global de

lesactivitats desenvolupades a fi i efecte de millorar-les, tot proposant els canvis adients.

14. PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT. PAU

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_unive

rsitat/proves_dacces_a_la_universitat_pau/

En el nou model vigent, cada estudiant defineix, mitjançant les matèries de modalitat, el seu

propi perfil d’accés.

El nou model diferencia entre la superació de la prova d’accés (requisit per anar a launiversitat,

a qualsevol universitat) i el procediment d’admissió (d’admissió a un estudi degrau concret,

d’una determinada universitat).

Per això, es parla d’una fase general obligatòria la superació de la qual permet accedir ala

universitat i té validesa indefinida; i d’una fase específica, de caràcter voluntari, que técom a

finalitat calcular una nota d’admissió per a cada títol de grau on vulgui accedir unestudiant, en

els casos en què calgui ordenar les sol·licituds d’ingrés - si l’oferta de places és inferior a la

demanda.

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat/proves_dacces_a_la_universitat_pau/

http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat/proves_dacces_a_la_universitat_pau/




Només poden ésser objecte d'examen les matèries que l'administració educativaDepartament

d'Educació) fixi com a pròpies de segon curs, atès que la prova d'accés esbasa en continguts de

segon curs de batxillerat.

És important tenir en compte que les matèries examinades com a fase específica noméspodran

ser vàlides per calcular nota d’admissió, si:

han estat superades, cadascuna d'elles independentment, amb una qualificacióigual o

superior a 5 punts.

són matèries vinculades a la branca de coneixement en què s’inscriu el grau per alqual

es sol·licita admissió.

Estructura de la prova PAU

La convocatòria del 2010 va ser la primera on l’estructura de la prova va canviar, coincidint amb

l’entrada en vigor de l’Espai Europeu d’Educació Superior. La prova d'accés a la universitat a

partir de l'any 2010 s'estructura en dues fases:

una fase general obligatòria

una fase específica de caràcter voluntari

Els exàmens de les PAU es realitzen al llarg de tres dies consecutius.

Fase general

Consta de cinc exercicis:

1. Llengua catalana i literatura.

2. Llengua castellana i literatura.

3. Llengua estrangera (l’estudiant ha d’indicar-la a la sol·licitud).

4. Història o Història de la filosofia (l’estudiant ha d’indicar-la a la sol·licitud).

5. Una matèria de modalitat de batxillerat triada per l'estudiant (l’estudiant ha d’indicar-la a

la sol·licitud).




Fase específica

Cada estudiant pot examinar-se d'un màxim de tres matèries de modalitat de batxillerat,

distintes a l’examinada en la fase general. L’estudiant haurà d’indicar a la sol·licitud de la prova

PAU, les matèries de les qual vol examinar-se en la fase específica.

Batxillerat LOE PAU: proves d'accés a la universitat

Arts

Ciències i tecnologia

Humanitats i Ciències socials

Fase general (obligatòria)

Llengua catalana i literatura

Llengua castellana i literatura

Llengua estrangera

Història o Història de la filosofia

Una matèria de modalitat a triar*

Fase específica (optativa)

un màxim de tres matèries de modalitat a triar*

* Matèries de modalitat, vinculades a les proves PAU [DOGC 9.7.2009]

(segons ordre EDU/340/2009, de 30 de juny)

Anàlisi musical Biologia Ciències de la terra i del medi ambient Cultura audiovisual Dibuix artístic Dibuix tècnic Disseny Economia de l’empresa Electrotècnia Física

Geografia Grec Història de l’art Literatura catalana Literatura castellana Llatí Matemàtiques aplicades a les ciències socials Matemàtiques Química Tecnologia industrial

Qualificació de la fase general i Nota d'accés

La qualificació de la fase general (QFG) és la mitjana aritmètica dels 5 exercicis. Cada un dels

exercicis es qualifica amb una puntuació de 0 a 10 punts.

És condició indispensable tenir una qualificació de la fase general (QFG) igual o superior a 4

punts per poder optar a nota d’accés.

Nota d’accés. Es considera que un estudiant ha superat la prova d'accés a la universitat si obté

una nota igual o superior a 5 com a resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana

de batxillerat i el 40% de la qualificació de la fase general, és a dir:




Nota d'accés = 0,6 QMB + 0,4 QFG

QMB= qualificació mitjana de batxillerat

QFG = qualificació de la fase general (sempre que aquesta sigui superior o igual a 4)

Aquesta nota d'accés (mínim 5 i màxim 10) té validesa indefinida.

Qualificació de la fase específica

Cada estudiant pot examinar-se d'un màxim de tres matèries de modalitat de batxillerat,

distintes a l’examinada en la fase general.

Cada matèria examinada com a fase específica serà qualificada per separat, amb una puntuació

de 0 a 10 punts.

Es considerarà superada cada matèria si s'obté una qualificació igual o superior a 5.

Les qualificacions de les matèries de la fase específica tenen validesa per als dos cursos

acadèmics següents.

Nota d'admissió

El nou model d'accés a la universitat diferencia entre la superació de les PAU i el procediment

d’admissió: l'estudiant obté una nota d'admissió específica per a cada títol de grau i universitat

on sol·liciti ser admès.

La nota d’admissió (mínim 5 i màxim 14) a un determinat estudi de grau incorpora les

qualificacions de les matèries de la fase específica, ponderant-les segons el coeficient que

correspongui (0,1 o 0,2). Cal, però, que aquestes matèries estiguin vinculades a la branca de

coneixement en què s'inscriu el títol de grau on es fa la preinscripció.

Es calcula amb la fórmula:

Nota d'admissió = Nota d'accés + a M1 + b M2

M1, M2 = dues millors qualificacions de matèries superades a la fase específica

a, b = paràmetres de ponderació de les matèries de la fase específica (0,1 o 0,2)

Els paràmetres de ponderació de les matèries de modalitat de batxillerat adscrites a les

branques de coneixement dels títols de grau, que seran d’aplicació per a l’accés a la universitat

en la preinscripció de 2010, es poden consultar al web:

http://www.gencat.cat/universitats/preinscripcio.

http://www.gencat.cat/universitats/preinscripcio




ANNEXOS




ANNEX 1. Quadre resum del sistema educatiu.

(1) Per a majors de 17 anys i fer una prova d’accés (part general i especifica). Exempció de la part

especifica segons experiència laboral.

(2) Per a majors de 18 anys i fer una prova d'accés (només part general).

(3) Per a majors de 20 anys i fer una prova d'accés (part general i específica). Exempció de la part específica segons experiència laboral.




ANNEX 2. Plànols de l’Institut Camí de Mar.







ANNEX 3. Relació de tutors de tots els nivells.

GRUP AULA TUTOR/A

HORA VISITA PARES

1 A E9 Merche Martín Dc. 10:00 – 11:00

1 B E2 Mónica Milian Dl. 11:30 – 12:30

1r ESO 1 C E3 Pep Mateu Dc. 11:30 – 12:30

1 D E4 Sílvia Castañer Dv. 10:00 – 11:00

1 E D8 Esperanza Cañamero Dm 10:00 – 11:00

2 A D2 Dani Català Dm. 12:30 – 13:30

2 B D6 Montse Pons Dm. 09:00 – 10:00

2n ESO 2 C D7 Ricard Tortosa Dc. 10:00 – 11:00

2 D D5 Gemma Gayete Dm. 10:00 – 11:00

2 E D1 Maria Rovira Dv. 09:00 – 10:00

3 A B3 Reyes Gil – Marcos L. Dl. 09:00 – 10:00

3 B B5 Lourdes Tal Dc. 10:00 – 11:00

3r ESO 3 C B6 Ascen Mencia Dj. 10:00 – 11:00

3 D B4 Carlos Romero Dl. 09:00 – 10:00

3 E B2 Josepa Alcover Dv. 12:30 – 13:30

4 A A8 Kàtia Górriz Dm. 12:30 – 13:30

4T ESO 4 B A9 Milagros Martín Dl. 11:30 – 12:30

4 C A7 Rubén Fortuny Dc. 10:00 – 11:00

4 D B1 Javier Franco Dc. 10:00 – 11:00

1 Bat A A2 Antonia Crespo Dl. 09:00 – 10:00

1r BAT 1 Bat B A4 Manuela Aragonés Dj. 10:00 - 11:00

1 Bat C A6 Ana Batalla Dl. 11:30 – 12:30

2n BAT 2 Bat A A3 Rosa Giralt Dm. 10:00 – 11:00

2 Bat B A1 Laura Gómez Dc. 10:00 – 11:00

CF GM 1 SMX D11 Maria Barea Dm. 10:00 – 11:00

2 SMX D9 Meritxell Badia Dl. 11:30 – 12:30

CF GM 1 GAD CF1 Mª Carmen Vázquez Dl. 11:30 – 12:30

2 GAD CF2 Mª Carmen Casas Dm. 12:30 – 13:30

CF GS 1 DAW D9 Josep Ramón Aleixandri

2 DAW D10 Gonçal Verge

A.A. C5 Constantí Ortega Dm. 12:30 – 13:30

A.C. * C6 Ana Bernal

* Aula connecta’t




ANNEX 4. Relació de CAPS DE DEPARTAMENT.

DEPARTAMENT CAP DE DEPARTAMENT

CATALÀ Neus PALAU

CASTELLÀ Helena SERÉS

MATEMÀTIQUES Arturo ORTS

IDIOMES Silvia RUBIÓ

SOCIALS Eduard MONTANÉ

CC. EXPERIMENTALS Josep Manel ÁLVAREZ

TECNOLOGIA Artur VALBUENA

ED. FÍSICA Eduard SABATÉ

MÚSICA i EVP Justa FERRER

ADMINISTRATIU Sergi MACIÀ

INFORMÀTICA Saul PÉREZ

ORIENTACIÓ I At. DIVERSITAT Imma LLAQUET

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Camí de Mar



ANNEX 5. Calendari escolar.

Llegenda del calendari escolar:

IC = INICI DE CURS F=FESTA Fld=FESTA LLIURE DISPOSICIÓ FL=FESTA LOCAL A1t=ACABAMENT 1 TRIM. A3t= FINAL 3 TRIM. Nt = LLIURAMENT NOTES A1Q = FINAL 1r QUAD. FC= FINAL DE CURS A2t=ACABAMENT 2 TRIM. A. EXT. = ACT. FINAL CURS FC= FINAL DE CURS A2B = FINAL 2 BATX; REC 2B = EX. REC 2n BATX TR TREC=TRIBUNALS TREC TRIB TS = TRIBUNALS T. SÍNT. AGB = ACTE GRADUACIÓ BATXILLERAT LL TREC=LLIURAMENT TREBALL RECERCA AG ESO = ACTE GRADUACIÓ ESO AGCF = ACTE GRADUACIÓ CICLES FORMATIUS 13,14,15 i 16 de FEBRER-2017: Recuperacions d’ESO (de matèries de cursos anteriors) 20,21,22 i 23 de FEBRER-2017: Recuperacions de 2n de BAT de matèries pendents de 1r

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Institut Camí de Mar



ANNEX 6. Reunions informatives als pares i mares d’alumnes: .

Dimarts, 4 d’octubre.

Hora: 19:00 h. Reunió informativa a pares i mares d’alumnes de 1r i 2n d’ESO

Aquesta reunió serà presidida pel professor/a tutor/a, en la mateixa aula que té assignada l’alumne/a. Per saber el grup classe de l’alumne/a, hi haurà unes llistes a l’entrada dels edificis. En aquesta reunió el tutor/a informarà de tots els aspectes relatius al nou curs escolar (horaris, entrevistes, crèdits, disciplina, ...).

Dijous, 5 d’octubre.

Hora: 19:00 h. Reunió informativa a pares i mares d’alumnes de 3r i 4t d’ESO

Aquesta reunió serà presidida pel professor/a tutor/a, en la mateixa aula que té assignada l’alumne/a. Per saber el grup classe de l’alumne/a, hi haurà unes llistes a l’entrada dels edificis. En aquesta reunió el tutor/a informarà de tots els aspectes relatius al nou curs escolar (horaris, entrevistes, crèdits, disciplina, ...).

Dilluns, 3 d’octubre.

Hora: 19:00 h. Reunió informativa a pares i mares d’alumnes de 1r i 2n de batxillerat i dels Cicles Formatius de grau mitjà.

Aquesta reunió serà presidida pel professor/a tutor/a, en la mateixa aula que tindrà assignat l’alumne/a i s’informarà de tot lo relatiu al curs (horaris, crèdits, normativa, ...).

Documents

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació IES Camí ... · Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Institut Camí de Mar DOSSIER ALUMNAT Curs 2016-17 DOC: Dossier