Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura ...idece.es/enautica/TemariHabilitacio.pdf · Element propulsor d’un vaixell equipat amb motor o màquina. Es un conjunt de pales

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura,Ramaderia Pesca,Alimentació i Medi Natural Direcció General de Pesca i Afers Marítims Escola de Capacitació Nauticopesquera de Catalunya

Mediterrani. 2 43860 L’Ametlla de Mar Telèfon: 977 45 77 75 Fax: 977 45 77 05 http://www.gencat.net/daam/ecnpc.htm

HABILITACIÓ TEMPORAL PER AL GOVERN D’EMBARCACIONS D ’ESBARJO DE LLOGUER EN AIGÜES CONTINENTALS I FLUVIALS INTRODUCCIÓ La persona que lloga una embarcació d’esbarjo en aigües continentals ha de conèixer algunes qüestions importants per a la seva seguretat i la dels altres, així com per al respecte del medi ambient . D’acord amb el Decret AAR/97/2010, de 20 de juliol, de titulacions de patró/ona d’embarcacions en aigües continentals i fluvials i habilitació per al govern d’embarcacions d’esbarjo de lloguer en aquestes aigües, entre les condicions per l’obtenció de l’habilitació estan les següents: - Superar el corresponent test que determina la direcció general competent en matèria de pesca i acció marítima en funció de la zona de navegació. Aquest test es pot fer telemàticament i té una validesa d’un any des de la seva superació. - Ser instruït/da pel/per la monitor/a de l’empresa de lloguer dins el període de vigència del test. Per tant, en el curs i el test que seguidament aneu a realitzar desenvolupem aquestes qüestions des d'un punt de vista general. No obstant això i un cop superat el test, haureu de completar la formació mitjançant les instruccions que us realitzarà l’instructor/monitor de l’empresa de lloguer. Aquesta habilitació permet únicament el govern d’embarcacions d’esbarjo de lloguer d’un màxim de 12 metres d’eslora i capacitat màxima per a 12 persones, en les aigües continentals i fluvials que es determinen a l’efecte en l’habilitació i té una validesa d’un any des de la signatura del document de conformitat. Legislació bàsica relacionada amb l’habilitació per al govern d’embarcacions d’esbarjo de lloguer en aquestes aigües: • Decret AAR/ 97 /2010, de 20 de juliol, de titulacions de patró/ona d’embarcacions en

aigües continentals i fluvials i habilitació per al govern d’embarcacions d’esbarjo de lloguer en aquestes aigües



TEMARI 1. Parts principals de l’embarcació 2. Efectes del vent i la corrent sobre l’embarcació 3. Relació entre calat i sonda 4. Procediments:

4.1 Arrancada i aturada del motor 4.2 Persona a l’aigua 4.3 Fondeig 4.4 Atracament i desatracament

5. Situacions habituals en la navegació continental regulades pel Reglament Internacional per a la prevenció dels abordatges 6. Prevenció de la contaminació de l’aigua 7. Principals dispositius de seguretat i salvament a bord 8. Riscos i mesures preventives 9. Normes i procediments durant la navegació i util ització d’embarcacions de lloguer en aigües continentals



1. Parts principals de l’embarcació DIMENSIONS:

- ESLORA MÀXIMA - MÀNEGA MÀXIMA - CALAT - ASSENTAMENT

PARTS DE L’EMBARCACIÓ:

- PROA - POPA - BABORD - ESTRIBORD - BUC - LÍNIA DE FLOTACIÓ - OBRA VIVA - OBRA MORTA - COSTATS - AMURES - ALETES - COBERTA - SENTINA

ESTRUCTURA, ACCESSORIS I ELEMENTS AUXILIARS

- QUILLA - PASSAMÀ - TIMÓ - HÈLIX - EMBORNALS - CORNAMUSA - BITA

ELEMENTS DE AMARRAMENT I FONDEIG

- CAP - XICOT - SI

- GASSA - NORAI - MORT D’AMARRAMENT - VOLTA - FERM - ÀNCORA



DIMENSIONS Eslora màxima (L) Longitud total de l’embarcació, mesurada paral·lelament d’extrem a extrem, des de la part més sortint a proa fins la més sortint a popa. Manega màxima (B) Amplada del buc en la seva projecció horitzontal i mesurada a la cara exterior del folre.

Calat (T) Distància vertical corresponent a la part submergida del vaixell Assentament Diferència entre els calats a proa i a popa. Si el calat a popa es major, es diu que el vaixell té assentament empopant. Si el calat a proa es major, es diu que el vaixell té assentament emproant. L’assentament es zero quant els dos calats són iguales. PARTS DE L’EMBARCACIÓ Proa Part davantera de l’embarcació. Popa Part posterior de l’embarcació. Babord Part o costat esquerra mirant de popa a proa. Estribord Part o costat dret mirant de popa a proa.



Buc Cos o embolcall principal del vaixell. Els materials que s’utilitzen per a la seva construcció poden ser fusta, ferro i acer, plàstic, goma, etc. Línea de flotació Intersecció de la superfície de l’aigua amb el buc del vaixell. Obra viva Part del buc submergida a l’aigua. També rep el nom de carena. Obra morta Part del buc que emergeix de l’aigua i que va des de ella fins la borda, tot i què per extensió es considera també el situat sobre la borda. Costats Parts laterals del buc. Amures Parts corbes dels costats propers a la proa.



Aletes Parts corbes del costats propers a la popa. Coberta Piso o sol del vaixell, que permet circular-hi i fer-hi les maniobres necessàries. ESTRUCTURA, ACCESSORIS I ELEMENTS AUXILIARS. Quilla Principal peça estructural del vaixell, va de proa a popa en la part inferior i al mig. És como la seva columna vertebral, a partir de la què surten les quadernes que formen el buc. Passamà Cable folrat de lona situat a les escales, que serveixen de suport i protecció. Timó Element de govern del vaixell que ens permet maniobrar, constituït per una pala situada a popa, moguda per la roda del timó o, en embarcacions menors, per l’arjau.

Hèlix Element propulsor d’un vaixell equipat amb motor o màquina. Es un conjunt de pales unides a un nucli que giren al voltant d’un eix que surt per un orifici anomenat botzina. Al girar, empenten la massa d’aigua produint una reacció que fa moure el vaixell. Pot ser de pas a la dreta o dextrogira, que gira a la dreta per fer avant o de pas a l’esquerra o levogira que gira a l’esquerra per fer avant.



Embornals Obertures practicades als costats per sobre de la coberta, que serveixen per tal que pugui sortir l’aigua estancada. Cornamusa Peca en forma de «T» o «doble T» que acostuma a estar a coberta per amarrar caps lleugers o en un pal per amarrar les drisses de les banderes. L’amarrament es fa prenent voltes en forma de 8.

Bita Peça doble vertical o lleugerament inclinada que va fixada a la coberta i que serveix per amarrar les estatxes i amarres en general en forma de 8. ELEMENTS D’AMARRAMENT I FONDEIG Cap Les cordes utilitzades en els vaixells s’anomenen caps. Dependent de la seva funció els caps reben diferents noms: estatxes, calabrots, drisses, escotes, etc. Xicot Cadascun dels extrems lliures d’un cap.



Si Espai entre xicots

Gassa Espècie de volta formada a un xicot i que s’utilitza en les amarres per a encapillar-les a un norai del moll.

Norai Peça metàl·lica, cilíndrica i eixamplada en la seva part superior, situada als molls de atracament per a encapillar la gassa d’una estatxa. El bol·lard es una varietat del norai i es el que es veu actualment en la majoria dels molls, eixamplada solament pel costat de dins per a que quedi més segura la gassa d’amarrament.

Mort d’amarrament Llosa o bloc de ferro o formigó, que es situa al fons del mar en lloc adequat. Va armat d’un arganell on és fermat un cap o una cadena que amarra una boia. Volta Es una forma d’amarrar un cap a una bita o cornamusa mitjançant creus en forma de vuit.



Ferm El ferm d’un cap és l’extrem que va subjecte o amarrat. Àncora Estri de ferro galvanitzat, de forja o fosa, destinat a unir el vaixell al fons de la mar amb l’ajut d’un cap, una cadena o una composició mixta de cap i cadena. Poden ser de diferents tipus, i les més comunes són les d’Almirallat, ruixó, d’arada i Danforth.

El ruixó utilitzat en moltes embarcacions és un àncora petita.



2. Efectes del vent i la corrent sobre l’embarcació La maniobra es l’operació que consisteix en fer evolucionar el vaixell per a que aquest pugui canviar el rumb, o per a que realitzi l’operació d’atracament o desatracament. La maniobra s’afecta, especialment en els atracaments i desatracaments, per agents externs com son la mar, el vent, els corrents, les precipitacions, etc. El vent actua sobre l’obra morta i li produeix al vaixell un efecte que es denomina abatiment que l’angle format per la direcció de la proa i la derrota que segueix el vaixell sobre la superfície de l’aigua. Es un desplaçament lateral a sotavent. Es compren la importància que pot tenir el vent, especialment si es fort, en una maniobra d’atracament o desatracament ; per aixó haurà de prendre totes les precaucions necessàries per a que el vaixell no quedi a la gareta , es a dir, que perdi la seva maniobrabilitat. En general es por afirmar que la pitjor condició es quan es queda entravessat al vent. El corrent actua com una força sobre la massa d’aigua en la que el vaixell sura, i li produeix un efecte conegut com deriva , es a dir, li modifica la derrota amb respecte al fons. En una maniobra a port es el pitjor enemic degut a la força que sol tenir, especialment si es tracta de corrents de marea. Es important procurar tenir-la per la proa, ja que si no es fàcil perdre el govern. Les onades son ondulacions de la mar per efecte del vent i pot afectar al vaixell en la flotabilitat i estabilitat, així com fer-li abatre. En un port o lloc abrigat es noten menys, per que el seu efecte es petit en els atracaments i desatracaments. Lliure a sotavent significa tenir suficient resguard de seguretat entre l’embarcació i la costa i altres esculls quan es navega en condicions meteorològiques desfavorables quan el vent i onatge així com el corrent tendeix a dirigir-lo al perill. En aquests casos s’haurà d’extremar les precaucions i no navegar massa a prop de la costa, ni aproximar-nos massa a altres embarcacions. El vent real o verdader es el que percebi’m quan el vaixell esta aturat El vent aparent es el que ens apareix que bufa quan el vaixell esta en moviment, i es el resultant entre el vent real i la marxa oposada al vaixell. Amb el vaixell amb arrancada sempre ens dona la sensació de que el vent bufa d’una zona situada més a proa que la realitat. Si no existís vent, ens semblaria que aquest vent ve de proa amb una velocitat igual a la del vaixell. Per exemple, si el vent apareix es nul navegant amb arrancada, vol dir que el vent real ve de popa amb una velocitat igual a la del vaixell.



3. Relació entre calat i sonda La navegació en aigües profundes amb respecte al calat de l’embarcació així com en passos estrets es més exposada, per que el vaixell experimenta una succió que lo frena, perdent velocitat i vibrant bastant, això fa que sigui fàcil perdre el govern, amb el risc de quedar a la gareta i amb el perill amb corrents. Degut a això l’estructura i el motor pateixen, el vaixell no obeeix al timó, i la seva corrent d’arrossegament produeix averies a les vores. Quan es navega en aigües poc profundes, s’ha d’estar preparada l’ancora per a fondejar, i si hi ha una ancora petita a popa. Si a més de la velocitat reduïda vol aconseguir-ne un bon govern, es deixa arrossegar una ancora pel fons portant-la de remolc; amb la mateixa velocitat l’hèlix donarà més revolucions, el corrent del propulsor serà més intens, i determinarà un major efecte sobre el timó i per lo tant millor govern. Per lo general, en aigües de poca profunditat es governa amb molt timó, per aixecar-lo quan comenci a notar-ne el seu efecte. Els marges del riu i dels pantans, formats per materials fins, es troben sotmesos a l’erosió. Aquesta erosió pot veure’s agreujada per l’onatge creat pels vaixells que hi naveguen, cosa que significaria la desaparició d’àrees de bosc de ribera i de terrenys agrícoles de gran valor. Per evitar aquests perjudicis i fer compatible la pràctica fluvial amb el respecte a l’entorn, el navegant ha d’evitar la creació d’onatges i navegar a una velocitat màxima de 5 nusos. Quan hi hagi altres embarcacions a prop, en passos estrets, embarcadors i passos de barca, aquesta velocitat s’haurà de reduir a 3 nusos. Quan es navega en aquest tipus d’aigües ens hem d’apartar d’un vaixell ancorat, però no molt , per a no aproximar-se a la vora, ja que la popa seria atreta a la vora. Al maniobrar a un vaixell que navegui de volta trobada , convé no fer-ho amb massa anticipació, i solament ficant poc timó. Ficar timó precipitadament ha causat nombrosos abordatges i varades. Les precaucions amb banyistes i bussejadors s’extremaran al seu voltant. Les autoritats poden en tot moment restringir la navegació segons el seu criteri en determinades zones, per raons de seguretat, i inclús prohibir la sortida de l’embarcació quan les condicions meteorològiques així ho exigeixin.



Canvis de sonda al cursos dels rius. Moviments de les barres de sorra a les desembocadures. Per la seva naturalesa, l’orografia del fons de les aigües del rius són molt canviants. La corrent arrossega terres i materials que es dipositen en determinats indrets, en funció de les barreres existents prèviament. Especial importància té el coneixement de les barreres que es formen en les desembocadures dels rius, conegudes com a barres. Aquestes barres canvien amb el temps, sovint cada any, de forma que es fa necessari dragar un pas amb molta freqüència i modificar l’abalisament. 4. Procediments 4.1 Arrancada i aturada del motor El sistema d’arrencada pot ser a mà o per mitjà de bateria; s’ha de seguir al peu de la lletra les instruccions del fabricant del motor. Amb el canvi de marxa en punt mort i el motor girant es comprovarà en el manòmetre corresponent que la pressió d’oli es la correcta i que pel tub d’escapament surt aigua, el que es una proba que el circuit de circulació d’aigua no té problemes. Abans de donar avant o darrera el motor estarà girant al ralentí uns minuts i la marxa s’iniciarà a poca velocitat per a que el motor adquireixi poc a poc la temperatura optima de funcionament. Durant la marxa s’observarà les marcacions dels següents aparells situats al quadre de comandaments del motor: —Manòmetre d’oli. Ha d’indicar entre 1,5 y 4 Kg./cm.2 —Termòmetre d’oli. Entre 50° y 70°. —Termòmetre d’aigua de refrigeració (aigua dolça, circuit tancat). De 80° a 85°. Es comprovarà la sortida d’aigua (salada) per l’escapament. Així mateix i amb la mà, la temperatura del bloc a diferents alçades, tapes del carter i parts d’aquest que ens donin idea de la temperatura aproximada que tingui el cigonyal, bieles i coixinets. També s’observarà a mà la temperatura de la botzina. Es tindrà especial cura en la observació de fuites de combustible per injector, bombes, filtres, ràcords i canyelles degut al possible risc d’incendis. Es important un instrument d’alarma per a controlar el corrent de l’aigua de refrigeració del motor. La indicació més habitual es refereix a una temperatura excessivament alta a la sortida del motor. Una indicació addicional, amb freqüència utilitzada en grans plantes, es senyalar la anormal baixa pressió de l’aigua a l’entrada en el motor. L’ avantatge d’aquesta



darrera indicació es que si l’aigua falla en la circulació, la pressió respon abans de que la temperatura hagi tingut temps d’elevar-se. MOTOR D’EXPLOSIÓ

—Precaucions durant la marxa Es tocarà amb freqüència amb la mà el tub de descarrega e la circulació de l’aigua per a comprovar si es manté fred, per que si es calenta seria senyal de que la bomba d’aspiració es troba obturada o trencada. I el mateix es farà amb els diferents òrgans interiors i exteriors, que la seva temperatura ens indicarà el que tindrà l’oli al carter ( de 50º a 70º ). —Probables causes per les que no arranca un motor 1. Per manca de combustible. 2. Per que la bomba d’alimentació de la benzina està avariada. 3. Per que les bugies no produeixen guspira. 4. El carburador no subministra la mescla adequada (obstrucció del difusor). 5. Per que el carburant conté aigua o impureses. 6. Per poca compressió (anells trencats, esquerdes a la culata). 7. Per que la bateria esta descarregada o estan malament les connexions. —Marxa irregular del motor 1. Per que la bugia d’algun cilindre treballa malament. 2. Per que el carburador funciona defectuosament. 3. Per que el combustible conté impureses. 4. Per que el cilindre es calenta (deficient refrigeració). —Causes per les que pot aturar-se un motor que funciona normalment. 1. Per esgotament del combustible que hi havia al dipòsit. 2. Per que el combustible utilitzat conté aigua. 3. Per trencament o afluixament d’òrgans de distribució o circuit elèctric.



4. Esforços exteriors (objecte estrany enrullat en l’hèlix). —Recomanacions a) No marxar mai amb el motor sobrecarregat. b) No embragar si el motor esta fred. Esperar a que funcioni uns minuts (de 5 a 10). c) No aturar repentinament estant molt calent, abans esperar uns minuts disminuint l’entrada de benzina. d) Si el motor ha d’estar aturat durant molt de temps i existeix risc de gebrades, buidar l’aigua que pugui haver en les galeries de refrigeració. —Normes d’aturar el motor Cal interrompre la corrent d’encesa mitjançant l’interruptor corresponent, i un cop fet això , tancar la clau de pas del combustible MOTOR DIESEL

—Causes per les que no arrenca el motor 1. Falta de combustible o filtres bruts. 2. Existència d’aire a la bomba de combustible, o que te aigua. 3. No ajusten be les vàlvules del dipòsit de combustible 4. Mal estat de la bateria i manca de compressió als cilindres. 5. Fum negre. Pot ser degut a que la bomba injecta massa combustible per la carrega de l’aire. 6. Fum blanc. Pot ser degut a que el combustible conté aigua. —El motor que funciona normalment s’atura. a) Per que el combustible conté aigua. b) Per deformació de l’eix portahélix.



c) Per que a l’hèlix va absorbir algun objecte estrany. d) Averia a l’embragatge o recalentada de alguna peça del motor. 4.2 Persona a l’aigua Caiguda d’un o diversos tripulants a l’aigua.

És una emergència que afecta directament a la persona o persones que es troben a l’aigua i, indirectament, a la resta dels tripulants i al vaixell. Causes: • Relliscar a coberta. • Treballar a l’exterior sense cinturó i guia de seguretat. • No utilitzar els vàters.

Actuació (únicament des del vaixell): • Tirar al nàufrag elements flotants, com cèrcols, capses o qualsevol objecte que pugui

surar. • Comunicar al pont la caiguda, indicant la banda de caiguda tot cridant “home a l’aigua

per estribord o babord”, segons s’escaigui . • Des del pont es tirarà el cèrcol amb senyal fumigen i es farà la maniobra més adequada

per recollir el nàufrag. • Si es té bot de rescat a bord, s’arriarà. • Si no es troba el nàufrag, es començarà la recerca segons l’IAMSAR. • Si es necessita ajuda per trobar el nàufrag, s’emetrà un PAN PAN. Prevenció: • Calçat antilliscant. • Compliment de les normes bàsiques de seguretat, com ara treballar en llocs

compromesos i perillosos amb cinturó i guia de seguretat. • No sortir a coberta amb mal temps si no és estrictament necessari i, en tot cas, amb les

precaucions adients (armilles salvavides, cinturó de seguretat, etc). • Utilització dels vàters. En general, aquesta situació d’emergència requereix rapidesa en donar la veu d’alarma i en l'actuació posterior; és una situació molt compromesa per la persona que es troba a l’aigua.



4.3 Ancoratge Ancorar es tirar una o mes ancores per a aconseguir un punt de subjecció.

- Guia caps i gateres. Gatera s’anomena al forat de coberta que comunica la caixa de cadenes amb l’exterior per a que per ell passi la cadena. Aquest orifici té les vores reforçades i arrodonides per a combatre la fricció.

Sol portar una tapa per a que entro la pluja i la mar a la caixa de cadenes quan no s’està fent feines amb l’ancora. L’escobenc es el tub d’acer que comunica la coberta amb l’amura, a l’objecte de que passi per aquest la cadena i a la vegada serveixi d’allotjament a l’ancora durant la navegació. L’escobenc té , igual que la gatera, les vores arrodonides per a facilitar el desplaçament dels eslavons.



La canya de l’ancora entra completament a l’escobenc i els braços toquen al costat, i aquest lloc es reforça amb planxa d’acer. Ancora : instrument pesat i fort, en forma d’arpó o ham doble, que unit a l’extrem d’un cap, cadena o cable ferm a l’embarcació i llençat a l’aigua subjecta al fons. Maquinetes, cabrestants, molinets. Son màquines utilitzades per a llevar o arriar la cadena de l’ancora, pot ser accionada elèctrica, hidràulica o manualment. Aquestes màquines de llevar, conegudes amb el nom de molinets, es disposen a proa, essent la seva peça fonamental per a virar la cadena el barbutí, constituïda per una corona amb unes mosses en les que encaixen els eslavons de la cadena.

El barbutí pot desacoblar-se del moviment de l’eix per mitjà d’un mecanisme d’embragatge, quedant solament suportat per un fre que al ser obert, deixa lliure la cadena de l’ancora facilitant la maniobra d’ancoratge. Equip d’ancoratge . Esta composat per tots aquells elements que son necessaris per a llevar l’ancora, així com per a deixar-la llesta per a la maniobra d’ancoratge, tals com; l’ancora, la cadena, la maquineta de llevar, la caixa de cadenes, la bossa, l’estupor , la mordassa, el grilló d’entalingament i l’orinc. Grilló d’entalingament ; Es el grilló que uneix la cadena amb l’arganell de l’ancora. Alguns tipus son giratoris per a treure les voltes de la cadena. Estopor; Es una peça de ferro emmotllat que es col·loca a coberta del castell, per a mossegar i retenir la cadena de l’ancora de l’ancora, quan es va girant. Mordassa; Es un element instal·lat fixa a coberta del castell, que serveix per a fer ferm la cadena de l’ancora, impedint que s’escapi quan esta treballant o fent força, eliminant els esforços que puguin afectar al cabrestant o molinet.



Bossa; Es un petit tros de cadena o cap que, ferm a coberta a proa del barbutí, serveix per a fer ferm la cadena de l’ancora, per mitjà d’un ganxo disparador, quan es trobi a l’escobenc. Orinc; Es el cap o cadena que per un extrem s’amarra a la creu de l’ancora i per l’altre s’aferma a la boia que la abalisarà. Elecció d’un bon ancoratge es de molta importància, ja que la seguretat d’un vaixell depen moltes vegades del lloc escollit per a fondejar. Un bon ancoratge es el on el vaixell esta abrigat del vent i de la mar, i amb bon fons en que el es puguin agafar be les ancores. Es tindrà en comte: - Que el lloc escollit estigui protegit contra els efectes de la mar i el vent i tingui facil sortida. - Que la clase de fons sigui tal que l’ancora es clavi, no arrosegui al fons i desprès sigui facil treure-la del fons. - Bons tenidors; Sorra ( fina o dura), còdol i fang. - Mals tenidors ; Pedra, alga i argila. Longitud de l’ancoratge. La quantitat de cadena que s’ha deixar sortir ( filar) es d’aproximadament tres vegades el fons, encara que si la profunditat es petita, deu augmentar-ne la proporció; en canvi, en fons majors amb mal temps es filarà fins a cinc vegades la fondària .

Maniobra d’ancoratge. Escollit l’ancoratge, es navega a poca velocitat i a un rumb tan pròxim com sigui possible d’aquell al que deurà estar emproat al vaixell. Una vegada s’ha arribat al lloc i perdent poc a poc l’arrencada fins quedar aturat, es dona fons i darrera poca per a clavar be la cadena al fons. Es fila poc a poc i es comprova com treballa la cadena .



Al donar dos terços de la cadena necessària, si es tensa en la direcció correcta vol dir que ha fet bon fons i que treballa bé. Es dona l’últim terç de la cadena. Aquesta maniobra es farà donant marxa avant curtes . Estància a l’ancora. En els moments posteriors a l’ancoratge, una vegada que l’ancora ha agafat al fons i s’ha filat els corresponents grillons de cadena, el vaixell s’emproa a la força externa dominant ( vent, mar o corrent) fins que aconsegueix una posició d’equilibri. Si el vent o la corrent canvien de direcció, el vaixell canvia de posició, el que es denomina bornejar. Si es té en compte les direccions del vent i la corrent, es dedueix que el vaixell ancorat pot situar-se en qualsevol punt dins d’un cercle de borneig. La longitud aproximada del radi de gir es l’eslora del vaixell mes la longitud de cadena filada.

Maniobra de llevar S’anomena llevar a la maniobra de ficar l’ancora a bord, virant de la cadena. Es posa en moviment el molinet o a mà i es comença a virar la cadena, examinant si ve clara, i mirant com treballa: si la cadena treballa a popa o entravessada es procurarà portar-la a proa actuant amb màquina i timó.



4.4 Atracament i desatracament Les embarcacions que atraquen en punta amb la popa al moll desprès de fondejar o amarrat la proa a un mort. En realitat, atracar de punta significa fer-ho en direcció perpendicular al moll, també es pot fer amb la proa al moll.

Abarloar-se significa atracar de costat a una altra embarcació. La maniobra es la mateixa que si ho fem contra el moll; però s’ha d’extremar les precaucions per evitar danys, amés de disposar de mes defenses de les habituals.

L’atracament de costat a un moll . Consisteix en l’operació de situar-nos juntament al moll, de costat En aquest tipus de maniobra convé apropar-se al moll amb poca velocitat i amb angle d’aproximació d’uns 30º respecte la proa. Atracarem primer la proa. 5. Situacions habituals en la navegació continental regulades pel Reglament Internacional per a la prevenció dels abordatges

Existeixen una sèrie de normes internacionals, que tenen l’objectiu la regulació del transit d’embarcacions estableixen les prioritat que tenen aquestes en cas de que existeixin perills de col·lisió i abordatges.

Cóm saber si estem en rumb de col·lisió amb una alt ra embarcació.

Simplement observarem si la demora al vaixell que observem, es a dir l’angle que fa la nostra derrota amb respecte a l’altre vaixell, variï o no. Si aquesta es manté constant, finalitzar`amb una col·lisió. Si la demora augmenta, l’altre vaixell arribarà primer al punt d’intersecció de les dues trajectòries. Es a dir li passarà per la proa. En cas contrari tampoc hi ha perill i li passarà l’altre vaixell per la seva popa.



Prioritats navegant a vela

Si dos velers naveguen a rumb de col·lisió i reben el vent per bandes contraries, ha de cedir el pas el que rep el vent per babord. Si els dos reben el vent per la mateixa banda, es deu apartar el que estigui mes a sobrevent.

Creuament d’embarcacions

El comportament es molt semblant al que estem acostumats quan conduïm el cotxe i cedim el pas en un creuament. Si el vaixell contrari ens arriba per estribord, hem d’apartar-nos, generalment caient a estribord.



Abastar

Si s’abasta a una altre vaixell podrà passar-li per la banda que vulgui, però no estarà de mes avisar-li per qualsevol medi, sonor o visual.

6. Prevenció de la contaminació de l’aigua.

Existeix una prohibició absoluta de vessaments contaminants a les aigües.

Descontaminació del musclo zebrat

El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és una espècie invasora molt prolífica, que està provocant importants problemes mediambientals, al destruir els ecosistemes autòctons, i obstruir tot tipus d’infraestructures de captació i canalització d’aigua. Per evitar la seva proliferació, cal que desinfecteu les embarcacions i qualsevol material que hagi estat en contacte amb l’aigua, quan accediu al riu i un cop sortiu d’ell. Recordeu que teniu 5 embarcadors amb rampa de varada on s’ofereix el servei de descontaminació de embarcacions, que són: Móra d’Ebre, Móra la Nova, Xerta, Tortosa i Amposta . Truqueu al telèfon del servei mòbil de desinfecció, 977 40 30 55 amb antelació, i us vindran a descontaminar les embarcacions. L’horari per fer-ho és de 09:00 hores a 19:00 hores , i el servei és totalment gratuït.



7. Principals dispositius de seguretat i salvament a bord Equip i material de seguretat obligatori:

- ARMILLES SALVAVIDES - BOTZINA DE BOIRA - ESPILL DE SENYALS - CODI DE SENYALS - CANYA DEL TIMÓ D’EMERGÈNCIA - BITXER - REM - FARMACIOLA - EXTINTORS PORTÀTILS - DETECTOR DE GASOS - BOMBA D’AIXICAMENT - LÍNIES DE FONDEIG

Armilles Són flotadors individuals dissenyats per anar col·locats al tronc d’una persona. S’han d’estibar en un lloc senyalitzat, sec, accessible i conegut de tota la tripulació. Poden ser inflables o de flotabilitat permanent, però han d’estar construïdes amb materials que surin per si mateixos. Aquests materials han de ser piroretardants. Les inflables, a més a més, han de tenir dos compartiments independents cada un dels quals mantingui la flotabilitat de l’armilla, encara que l’altra es punxi. S’han de poder inflar amb la mà, automàticament al submergir-se i bufant.

Han de portar un xiulet i un llum de color blanc amb commutador per encendre’l i apagar-lo. S’han de poder col·locar correctament i sense ajut en un minut. S’ha de veure fàcilment la forma de col·locació correcta i han de resistir salts des de 4,5 metres sense que es trenquin, causin lesions o es descol·loquin. En cas d’haver d’abandonar el vaixell, és del tot imprescindible que tothom la porti posada quan sigui a l’aigua. En cas d’haver de saltar de certa alçada, cal no portar-la posada, però



com a mesura de seguretat, per no perdre-la, passarem el braç pel forat de la màniga i l’estrenyerem ben fort contra el cos o la protegirem al pit amb els dos braços encreuats. Botzina de boira Dipòsit d’aire comprimit per augmentar el so i que permet emetre senyals fònics com a avís de maniobres o de navegació en condicions de visibilitat reduïda. Espill de senyals És una planxa d’acer inoxidable que te un forat central per apuntar-li l’objectiu i fer els senyals adients perquè es vegin les llampades. Extintors portàtils

Els extintors portàtils constitueixen un dels equips més utilitzats en la lluita contra el foc per la facilitat de transport, la mida, el maneig, l’eficàcia i el manteniment.

Quan es facin servir es tindrà en compte el següent: • Tipus de foc a extingir (A, B, C, etc). • Agent extintor que porta (CO, pols, etc). • Capacitat de l’extintor (2 kg, 5 kg, etc). • Si és un lloc obert o tancat. • S’ha d’acudir sempre al lloc de l’extinció del foc amb més d’un extintor. • Quan es buidi l’extintor és necessari allunyar-se ràpidament, sense perdre la cara al foc, i

agafar-ne un altre. • Dirigir sempre la mànega o la boca de l’extintor a la base de les flames i en zig-zag (amb

un angle de 60º, aproximadament). • Si el foc és a l’exterior i hi fa vent, cal aproximar-s’hi per sobrevent.



Tipus: 1.- POLS SECA Propietat extintora: per trencament de la reacció en cadena i per sufocació.

Tipus de focs en els què s’utilitza: partícules sòlides de diferents mides.

Extintor de pols seca

Riscos, precaucions: en concentracions altes són lleugerament irritants i lleugerament abrasius; cal anar amb compte amb els ulls. No es poden barrejar segons quins tipus de pols. 2.- ANHÍDRID CARBÒNIC – CO2; MONÒXID DE CARBONI - CO Propietat extintora: per sufocació. Al ser més pesats que l’aire desplacen l’oxigen (comburent) que està en contacte amb el combustible.

En el cas del CO2, com que surt de l’envàs a temperatures de menys de 0º, també actua per refredament.

Tipus de foc en els què s’utilitza: partícules sòlides, líquids, gasos i elèctrics. Com tots els gasos, té una eficàcia limitada en espais oberts. Riscos, precaucions: Al ser més pesats que l’aire i pobres en oxigen produeixen asfixia a tothom que els respira. El monòxid de carboni, a més d’asfixiar, intoxica.



Aquest gas (CO) es combina millor amb l’hemoglobina de la sang que l’oxigen; això vol dir que, a mesura que l’anem inhalant, tenim menys hemoglobina lliure per transportar l’oxigen que ens farà falta per respirar. Sempre que extingim amb aquests gasos haurem de tenir la seguretat de que l’espai que inundem l’hagi evacuat tothom, que no hi quedi ningú. S’ha de tenir prudència en l’ús dels extintors portàtils de CO2 per tal d’evitar les cremades per fred que pot produir una mala manipulació. 8. Riscos i mesures preventives Perill: És el risc o contingència imminent de producció d’algun mal. Emergència: Esdeveniment molt greu que, en cas de produir-se, demana una actuació extraordinària i immediata per a controlar, minorar o solucionar els danys a les persones, al vaixell, a la càrrega o al medi ambient. Per tant, és l’aparició d’un succés, normalment imprevist o accidental. Emergències a bord: a) VIA D’AIGUA.

És l’entrada d’aigua no desitjada a l’interior d’un vaixell. Afecta a l’estanquitat i a la flotabilitat del vaixell.

Causes:

• Per una col·lisió, abordatge, mal temps, etc. • Entrada d’aigua per la botzina. • Per un mal manteniment de l’embarcació, fallida dels materials, etc. • Manca de revisions d'espais estancs, bombes d’esgotar, premsaestopes, aixetes de fons,

etc.



Actuació: • Ràpida avaluació de la situació i dels danys que s’han pogut produir. • Aïllament de l’aigua en compartiments estancs. • Obturació de la via d’aigua utilitzant tots els mitjans al nostre abast com: obturadors

(turafalles), puntals, falques, pallets de col·lisió, ciment o qualssevol altres materials que puguin servir per tapar totalment o parcialment la via d’aigua.

• Posada en funcionament de les bombes d’esgotar. . Prevenció:

• Revisió i manteniment de: casc, premsaestopes, mampares, portes, portelles i tapes de bodega.

• Preparació i disponibilitat, a bord, d’elements adequats per a poder tapar vies d’aigua. b) EMBARRANCAR, ENCALLAR, XOC AMB BAIXOS. Embarrancar: Contacte del casc d’un vaixell amb un fons suau (de sorra, de fang, etc). En una embarrancada, el vaixell es quedarà temporalment o permanentment immobilitzat. La naturalesa del fons no crea greus problemes estructurals al buc. Encallar, xoc amb baixos: Contacte del casc d’un vaixell amb un fons dur: pedres, roques, barres de corall, etc. El vaixell normalment es quedarà permanentment immobilitzat i amb greus desperfectes en el buc i les estructures. Afecta: a l’estanquitat, la flotabilitat i l’estabilitat. Causes: • Desconeixement de Les aigües per on es navega. • Menysteniment dels errors dels aparells d’ajut a la navegació o fer-ne un ús incorrecte. • Ús de publicacions nàutiques sense actualitzar. • Errades, negligències i imprudències dels responsables de les guàrdies de navegació i

de màquines. • Garrejar arrossegant l’àncora. • Alteracions físiques i mentals produïdes per malaltia, per ingestió de begudes

alcohòliques o consum de drogues, per adormir-se etc. • Formació professional inadequada. • Avaries mecàniques i de govern. • Negligències per part de les administracions en el manteniment de les ajudes a la

navegació, boies, fars, senyalitzacions, etc, per retards en la informació de perills nous.



Encallar-se: Embarrancar el vaixell expressament i voluntàriament amb l’objectiu d’evitar l’enfonsament del buc i d’aquesta forma salvar la tripulació, el vaixell i la càrrega. Actuació: • Triar una zona adequada per quedar encallats. Després de quedar encallats, cal procedir

al reconeixement del buc, de les estructures i de les mercaderies, especialment de les perilloses i les contaminants.

• Abans de quedar encallats, s’haurà de fondejar una àncora que ajudi a fer la maniobra de varar.

• En cas de vies d’aigua, s’haurà de reparar el buc per a fer-lo estanc. • Alleugeriment de pesos per poder varar l’embarcació amb més comoditat. • Presa en consideració de l’amplitud de la marea. • Posada en marxa del protocol de MARPOL. c) ABORDATGE I COL·LISIÓ. Abordatge. És el xoc d’un vaixell contra un altre. Col·lisió. És el xoc d’un vaixell contra un objecte, sigui flotant o no. Afecta a la flotabilitat, estabilitat i maniobrabilitat.

Causes: • Falta de vigilància, negligència i errades al pont de comandament durant la navegació. • Incompliment de les normes de navegació. • Excés de confiança en la maniobra del vaixell, del radar, etc. • Alteracions físiques i mentals dels responsables de les guàrdies en el pont i en màquines. • Avaries mecàniques i de govern.



Actuació: • Si l’abordatge o la col·lisió és inevitable, es procurarà que es produeixi amb la menor

velocitat possible i amb la proa. • Si el temps ho permet, no se separaran els vaixells fins que s’hagin avaluat els danys. • Tancament de portes estanques i posada en marxa de les bombes d’esgotar. • Reconeixement i avaluació de la magnitud del sinistre.

Prevenció: • Vigilància eficient al pont. • Compliment de les normes de navegació • Bones pràctiques marineres, tant al pont com a la màquina.

d) PÈRDUA DE GOVERN.

És el cas en què es veuen afectats el govern i la propulsió del vaixell (timó, hèlix, motor principal). D’aquesta situació d’emergència en poden derivar altres de més greus com embarrancades, abordatges, etc. Afecta a la integritat del vaixell.

Causes: • Avaria al telecomandament. • Avaria al sistema hidràulic del timó. • Falta de líquids hidràulics. • Avaries a les bombes del sistema hidràulic. • Trencament d’eix de cua i desalineament. • Aturada del motor principal per avaria. • Falta o pèrdua de combustible. • Pèrdua de l’hèlix.



Actuació: • Fondejar, en cas de trobar-se a prop de la costa. • Senyalització segons el CENAC. • Intentar la reparació. • Demanar remolc si és necessari. • Preparació de caps de remolc. Prevenció: • Inspeccions i manteniment dels elements de govern i de propulsió. • Reserva suficient de combustible, de lubricants i de líquids hidràulics. • Neteja de depuradores de combustible. • Correcta protecció galvànica. e) MAL TEMPS.

No és pròpiament una situació d’emergència però el mal temps pot provocar o agreujar una situació d’emergència: corriments de la càrrega, manca d’estabilitat, vies d’aigua, accidents personals, etc. Afecta a l’estabilitat, estanquitat i flotabilitat. Causes: Únicament les meteorològiques. Actuació: • Tancament d’espais estancs. • Velocitat de seguretat. • Seguiment de l’evolució del temps

Prevenció: • Consulta dels comunicats meteorològics abans de la sortida. • Estabilitat adequada. • Trincament correcte de l’estiba. • Revisió i verificació periòdica del bon estat de les juntes de les tapes de bodega, de les

portes i de les portelles.



f) ACCIDENT / MALALTIA GREU. Un accident o una malaltia greu a bord, sobretot quan s’està a molta distància de terra, s’han de considerar una situació d’emergència greu, encara que no afectin a la integritat del vaixell. Causes. Múltiples, com una caiguda amb trencament d’ossos, pèrdua del coneixement, cremades greus, intoxicació, amputació, infart de miocardi, etc. Actuació. • Ràpida intervenció a bord, fent ús de la guia sanitària i de les farmacioles de bord. • Consulta radiomèdica per telèfon, tèlex, telefax o via satèl·lit. • Previsió d’un possible trasllat a l’hospital.

Prevenció. • Cursos de formació sanitària. • Farmacioles actualitzades en mitjans i medicaments. g) ENFONSAMENT, ABANDONAMENT DEL VAIXELL. És l’emergència més greu de totes ja que la pèrdua de flotabilitat del vaixell, per la causa que sigui, ens obliga a l’abandonament. 9. Normes i procediments durant la navegació i util ització d’embarcacions de lloguer en aigües continentals Exemple de les normes del riu Ebre

Reglamentació

D'acord amb l'article 1.03 del "Reglament de policia de la via navegable del Riu Ebre", aprovat pel Consell Rector, queda prohibida la navegació en període de crescudes o de cabals insuficients, que correspon a un cabal:

• Igual o superior a 800 m3/s en qualsevol punt.

• Inferior a 78 m3/s aigües avall de l'Assut.

• Inferior a 125 m3/s aigües amunt de l'Assut.



Tot i aquest reglament, l'empresa encarregada del manteniment de la via navegable, aconsella:

No navegar amb un cabal:

• Superior a 500 m3/s.

• Inferior a 100 m3/s.

• El calat màxim recomanat és de 80 cm.

Boies

Navegar sempre entre boies: estan senyalitzades les boies de babord i les d'estribord. Tanmateix, heu de saber que les boies estan numerades, per tal de facilitar el coneixement de la vostra posició, per si preciseu algun tipus d'ajuda o servei.

Calat

En funció del cabal existent al riu (cabal mínim permès per a la navegació: 100 m3/s). és recomanable que les embarcacions que vulguin navegar aigües amunt de Tortosa tinguin un calat màxim de 80 cm.

Gàlibs

És l'alçada que hi ha entre l'aigua i un pas aeri (pont, gasoducte, cables de llum...). Recomanem que el gàlib màxim de l'embarcació sigui de 5,5 m. Tot i que els cables del pas de barca de Miravet es troben a una alçada inferior (aproximadament 3,5 m).



Rampa de varada

És el lloc per on els vehicles amb remolc poden entrar l'embarcació al riu. Hi ha rampes de varada habilitades als embarcadors d'Amposta, Tortosa, Xerta, Móra la Nova i Móra d'Ebre.

Recordeu que:

• No es pot navegar de nit.

• La velocitat màxima de les embarcacions serà de 10 km/h (5,4 nusos), tret que passeu sota ponts, per canals, prop dels embarcadors, prop de passos de barca, prop de l'Assut, o llocs estrets a on haureu de reduir la velocitat a 6 km/h (3,2 nusos).

• Si trobeu un obstacle, dins la via navegable, aviseu el Centre de Control i Comunicacions, al telèfon 977 40 30 55.



• Navegueu sempre entre boies: Està senyalitzat babord amb boies vermelles cilíndriques, i estribord amb boies verdes còniques. Aquelles embarcacions que, havent-hi el canal abalisat, circulin per fora d'aquest ho faran sota el seu risc i perill.

• Si us creueu amb una altra embarcació, us mantindreu a la dreta (estribord) per a que el creuament es pugui fer sense perill.

• Vigileu l'onatge en aquells trams on la navegació és lliure (no està abalisat el canal), perquè podeu danyar altres embarcacions, els marges, els embarcadors...

• Respecteu el medi ambient.

Utilització d’embarcacions de lloguer

Cada empresa esta obligada a posar en coneixement del llogater el funcionament de l’embarcació i facilitar un manual d’usuari per a que es pugui familiaritzar.

Documents

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura ...idece.es/enautica/TemariHabilitacio.pdf · Element propulsor d’un vaixell equipat amb motor o màquina. Es un conjunt de pales