Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions ... · Ordre del Ministeri de la Governació de 18 d’octubre de 1933, sobre dependèn- cia, obligació i atribucions

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Interior,

Relacions Institucionals i Participació

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Interior, Relacions Institucionalsi ParticipacióSecretaria de Relacions Institucionals i ParticipacióSecretaria de la Comissió Mixta de Transferènciesper la Generalitat de CatalunyaAv. Diagonal, 409, 2a08008 BarcelonaTel. 93 552 60 [email protected]/dirip Primera edició: setembre 2010 ISBN: 978-84-393-8492-2 Dipòsit legal: B-29434-2010 Disseny i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

El Traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat: de l’Estatut de 1932 a l’Estatut de 2006Bibliografia. ÍndexsISBN 9788439384922I. Bernadí Gil, Xavier, dir. II. Catalunya. Secretaria de Relacions Institucionals i Participació1. Traspassos de serveis – Catalunya 2. Administració autonòmica – Dret i legislació – Catalunya352(467.1)

Aquesta obra està subjecta a llicència Creative Commons de Reconeixement – No comercial – Sense obra derivada 3.0. Espanya. Consulteu la llicència a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca

L’obra està disponible en format electrònic al web de la Secretaria de la Comissió Mixta de Transferències per la Generalitat de Catalunya.

Es pot copiar, distribuir, comunicar públicament, traduir i modificar aquesta obra sempre que no se’n faci un ús comercial i es reconegui l’autoria amb la citació següent:El traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat: de l’Estatut de 1932 a l’Estatut de 2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya – Secretaria de Relacions Institucionals i Participació, 2010.

Índex sistemàtic

Índex general ....................................................................................................................................................................................................................................................... 5

Pòrtic ............................................................................................................................................................................................................................................................................... 11

Presentació .............................................................................................................................................................................................................................................................. 13

Introducció ............................................................................................................................................................................................................................................................. 15

Primera part

Normativa i altres fonts d’informació sobre el traspàs de serveis ............................................................................. 17

Normativa ................................................................................................................................................................................................................................................... 19

Jurisprudència constitucional ........................................................................................................................................................................................ 299

Bibliografia ................................................................................................................................................................................................................................................. 353

Composició de la Comissió Mixta de Transferències .................................................................................................................. 359

Els traspassos de serveis en xifres ........................................................................................................................................................................... 375

Segona part

Els traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat ......................................................................................................................... 391

Text dels acords de traspàs ................................................................................................................................................................................................ 393

Índex cronològic ................................................................................................................................................................................................................................ 1013

Índex per departaments ......................................................................................................................................................................................................... 1029

Índex analític ......................................................................................................................................................................................................................................... 1043

Equip de treball

DireccióXavier Bernadí Gil

Coordinació jurídica i documentalGemma Capdevila PonceCristina Gelpí ArroyoImma Puig i Ferreté

Suport jurídic i documentalNarcís Pérez de PuigElena Sáenz GuillénPau Xifra i RosichMaddalen Yarza Arrizabalaga

Suport administratiuCarme Llobet i Valls

Pòrtic, a càrrec de Joan Saura i Laporta ........................................................................................................................................................................ 11

Presentació, a càrrec de Josep Vendrell i Gardeñes ..................................................................................................................................... 13

Introducció, a càrrec de Xavier Bernadí Gil ........................................................................................................................................................... 15

Primera Part. Normativa i altres fonts d’informació sobre el traspàs de serveis

Normativa ...................................................................................................................................................................................................................................................... 19

1. Estat integral de la Segona República (1931-1939) .............................................................................................................. 19

I. Antecedents...................................................................................................................................................................................................................................... 19

Projecte d’Estatut de l’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Mancomunitat de Catalunya el 25 de gener de 1919 .............................................................. 19

II. Disposicions constitucionals i estatutàries ......................................................................................................................................... 29

Constitució de la República Espanyola de 1931 ......................................................................................................................... 29

Projecte de l’Estatut de Catalunya de 1931 (Estatut de Núria) ................................................................................. 45

Estatut de Catalunya de 1932 ................................................................................................................................................................................ 53

III. Normes relatives a la suspensió, restabliment i derogació de l’Estatut de Catalunya de 1932 ........................................................................................................................................................................................................ 59

Llei de 2 de gener de 1935, de suspensió de les facultats concedides per l’Estatut de Catalunya al Parlament de la Generalitat .................................................................................................................................... 59

Decret de 17 d’abril de 1935, de restabliment de l’Estatut de Catalunya ................................................ 60

Decret de 9 de maig de 1936, d’anul·lació de totes les disposicions governatives dictades a conseqüència de la Llei de 2 de gener de 1935, que afecten a la adaptació de serveis de l’Estat .................................................................................................................................................................. 61

Llei de 8 d’abril de 1938, de derogació de l’Estatut de Catalunya ..................................................................... 62

IV. Comissió Mixta per a la implantació de l’Estatut de Catalunya ......................................................................... 63

Decret de 21 de novembre de 1932, de creació de la Comissió Mixta per a la implantació de l’Estatut de Catalunya .............................................................................................................................. 63

Decret de 28 de març de 1933, d’implantació de regles de règim transitori per l’adaptació del personal de l’Estat ........................................................................................................................................................ 66

Índex general

� el traspàs de serveis de l’estat a la generalitat

Decret de 28 de març de 1933, sobre adaptació de drets passius dels funcionaris públics de l’Estat, que passen a la competència de la Generalitat ..................................................................... 68

Decret de 9 de febrer de 1934, sobre la competència dels Consellers de la Generalitat de Catalunya per a ordenar les despeses que es deriven dels Serveis transferits ...................................................................................................................................................................................................... 70

Decret de 21 de febrer de 1935, de suspensió de les funcions de la Comissió Mixta per a la implantació de l’Estatut de Catalunya i de constitució d’una Comissió revisora dels acords adoptats per la Comissió Mixta ........................................................................... 72

Decret de 24 de maig de 1935, autoritzant l’ampliació de la Comissió encarregada de la revisió dels traspassos de la Generalitat ........................................................................................ 74

Llei d’11 de juny de 1935 prorrogant per tres mesos el termini d’actuació de la Comissió encarregada de la revisió dels traspassos a la Generalitat ............................................ 74

Decret de 26 d’octubre de 1935, sobre revisió de l’adaptació de personal de l’Estat afecte als serveis que en qualsevol de les formes previstes passen a la competència de la Generalitat .................................................................................................................................................................. 75

Decret de 30 de desembre de 1935, de creació d’una Comissió de traspàs de serveis a la Generalitat ............................................................................................................................................................................................ 77

Ordre de la Presidència del Govern de 29 de gener de 1936, disposant l’arxiu de la documentació de la Comissió revisora .................................................................................................................................... 78

Decret de 4 de març de 1936, de derogació del Decret de 21 de febrer de 1935, de dissolució de la Comissió creada pel Decret de 30 de desembre de 1935 i de restabliment de les funcions de la Comissió Mixta per la implantació de l’Estatut de Catalunya ....................................................................................................................................................................................................... 79

Decret de 9 de maig de 1936, d’ampliació d’atribucions de la Comissió Mixta per la implantació de l’Estatut de Catalunya ................................................................................................................................... 80

V. Junta de Seguretat ................................................................................................................................................................................................................... 83

Decret de 22 d’abril de 1933, de creació de la Junta de Seguretat de Catalunya ......................... 83

Ordre del Ministeri de la Governació de 18 d’octubre de 1933, sobre dependèn- cia, obligació i atribucions del Comissari General d’Ordre Públic de Catalunya ....................... 85

Ordre del Ministeri de la Governació de 27 de setembre de 1934, sobre reque- riment directe d’auxili entre funcionaris ............................................................................................................................................... 86

Decret de 16 de novembre de 1935, de creació del càrrec de Delegat general d’Ordre Públic a Catalunya ....................................................................................................................................................................................... 87

Decret de 4 de maig de 1937, pel qual passen a dependre del Govern de la República els serveis d’ordre públic a Catalunya ....................................................................................................................... 88

2. Etapa preautonòmica (1977-1979) ................................................................................................................................................................ 89

Reial decret llei 41/1977, de 29 de setembre, sobre restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya ............................................................................................................................................................................. 89

Reial decret 382/1977, de 18 de febrer, pel qual es crea el Consell General de Catalunya i es desenvolupen altres propostes de la Comissió creada per l’estudi del seu règim especial ....................................................................................................................................................................................................... 91

Reial decret 2543/1977, de 30 de setembre, pel qual es desenvolupa el Reial decret-llei 41/1977, de 29 de setembre, que restableix la Generalitat de Catalunya ....................................................................................................................................................................................... 92

Ordre d’1 de febrer de 1978, per la qual es dóna publicitat a les Normes de funcionament de la Comissió Mixta Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya ................................................................................................................................................................................................................................... 93

3. Estat autonòmic (1979-actualitat) ................................................................................................................................................................ 97

I. Disposicions constitucionals i estatutàries ......................................................................................................................................... 97

Constitució espanyola de 1978 ............................................................................................................................................................................ 97

Projecte d’Estatut d’autonomia de Catalunya (Estatut de Sau) (extracte) .................................................. 125

Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 ........................................................................................................................................ 127

Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 ....................................................................................................................................... 142

II. Disposicions legals ................................................................................................................................................................................................................. 207

Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les comunitats autònomes .......................................................................................................................................................................................................................................... 207

Llei 12/1983, de 14 d’octubre, del procés autonòmic .......................................................................................................... 218

Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (extracte) .......................................... 226

Reial decret 365/1995, de 10 de març, pel qual s’aprova el Reglament de situacions administratives dels funcionaris civils de l’Administració General de l’Estat (extracte) .. 227

III. Comissió Mixta de Transferències .................................................................................................................................................................. 229

Reial decret 1666/1980, de 31 de juliol, pel qual s’aproven les normes de traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat de Catalunya i de funcionament de la Comissió Mixta previstos a la disposició transitòria sisena de l’Estatut d’autonomia de Catalunya .... 229

Ordre de 31 d’octubre de 1980, de publicació de les instruccions emeses per la representació catalana a la Comissió Mixta Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya, relatives a l’execució del traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat ........... 233

IV. Comissió Bilateral Generalitat-Estat i Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ............................................................................................................................................................................................ 237

Reglament de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat ......................................................................................................... 237

Reglament de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ......................... 241

V. Disposicions sobre la metodologia per al càlcul del cost dels serveis transferits ........................ 245

Acord 1/1982, de 18 de febrer, del Consell de Política Fiscal i Financera sobre el mètode per calcular el cost dels serveis transferits a les comunitats autònomes ................. 245

Índex general �

� el traspàs de serveis de l’estat a la generalitat

Acord 1/1995, de 15 de març, de modificació del mètode per al càlcul del cost dels serveis transferits a les comunitats autònomes .............................................................................................................. 269

VI. Disposicions d’adaptació i modificació de transferències i traspassos anteriors .......................... 291

Reial decret 2545/1980, de 21 de novembre, sobre funcionaris transferits a les comunitats autònomes ...................................................................................................................................................................................... 291

Reial decret 3044/1982, de 15 d’octubre, d’adaptació de transferències efectuades a la Generalitat de Catalunya amb anterioritat a l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia .................................................................................................................................................................................................................................... 292

Reial decret 1264/1984, de 23 de maig, d’adaptació, ampliació i modifica- ció de transferències i traspassos efectuats en fase preautonòmica i autonòmica a la Generalitat de Catalunya ................................................................................................................................................................................. 293

VII. Referències al traspàs de serveis contingudes en altres normes estatals ................................................. 295

Jurisprudència constitucional .......................................................................................................................................................................................... 299

1. Relació de línies doctrinals .............................................................................................................................................................................. 299

2. Relació cronològica de resolucions ....................................................................................................................................................... 301

3. Selecció de textos de les resolucions .................................................................................................................................................. 305

Bibliografia .................................................................................................................................................................................................................................................... 353

Composició de la Comissió Mixta ............................................................................................................................................................................... 359

1. Comissió Mixta de l’Estatut de Catalunya de 1932 ...................................................................................................... 359

1.1 Presidents .................................................................................................................................................................................................................... 359

1.2 Vicepresidents ....................................................................................................................................................................................................... 359

1.3 Representats de l’Estat .............................................................................................................................................................................. 359

1.4 Representants de la Generalitat ................................................................................................................................................... 360

1.5 Secretaris ...................................................................................................................................................................................................................... 360

2. Comissió Mixta de Transferències de l’etapa preestatutària ............................................................................ 361

2.1 Presidents .................................................................................................................................................................................................................... 361

2.2 Vicepresidents ...................................................................................................................................................................................................... 361

2.3 Representants de l’Estat .......................................................................................................................................................................... 361


2.5 Secretaris...................................................................................................................................................................................................................... 361

3. Comissió Mixta de Transferències de l’etapa estatutària ...................................................................................... 362

3.1 Presidents .................................................................................................................................................................................................................... 362

3.2 Vicepresidents....................................................................................................................................................................................................... 362

3.3 Representants de l’Estat .......................................................................................................................................................................... 362


3.5 Secretaris ...................................................................................................................................................................................................................... 364

4. Relacióalfabèticadelsrepresentantsdel’EstatilaGeneralitatenlesdiversesetapes............................................................................................................................................................................................... 365

Els traspassos de serveis en xifres............................................................................................................................................................................. 375

1. Nombredetraspassosperetapesianys....................................................................................................................................... 375

2. AnàlisidelstraspassosperlegislaturesaCatalunyaial’Estat..................................................................... 378

3. DadesgeneralssobretraspassosaprovatsperlescomunitatsautònomesilesciutatsdeCeutaiMelilla(1978-2009)............................................................................................................................. 384

4. Acordsaprovatsipersonaltraspassatdurantleslegislaturesestatals(1979-2009)........................................................................................................................................................................................................................... 386

5. Comparativasobreelstraspassosdefuncionsielstraspassosd’ampliaciódemitjans(1980-2009)........................................................................................................................................................................................ 387

6. TraspassosperdepartamentsdelaGeneralitat.................................................................................................................. 388

7. Nombredepersonesquehanestatmembresorepresentantsdelapartcatalanaidel’EstatalaComissióMixta..................................................................................................................................... 389

8. DistribuciódelsmembresirepresentantsdelaComissióMixtapergènere.......................... 389

Segona part. Els traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat

Text dels acords de traspàs.................................................................................................................................................................................................. 393

1.Traspassosaprovatsdurantl’EstatintegraldelaIIaRepública.................................................................. 393

2.Transferènciesdecompetènciesaprovadesenl’etapapreestatutària.................................................... 495

3.Traspassosaprovatsenl’Estatautonòmic..................................................................................................................................... 537

Índex cronològic....................................................................................................................................................................................................................................1013

Índex per departaments............................................................................................................................................................................................................1029

Índex analític.............................................................................................................................................................................................................................................1043

Documentació gràfica

Índexgeneral �

Pòrtic

Per autogovernar-nos, no n’hi ha prou a aprovar un Estatut d’autonomia. La negociació, l’aprovació i la defensa de la nostra norma institucional bàsica són d’una complexitat extraordinària, però l’Es-tatut no marca el final d’un camí: es limita a encetar-lo. A partir d’aquí, l’autogovern assolit s’ha de desenvolupar i concretar, ja sigui a través de l’exercici dels poders propis, com els legislatius, ja sigui per mitjà d’acords i decisions que la Generalitat ha d’adoptar conjuntament amb l’Estat, com succeeix en el cas del traspàs dels béns i dels serveis necessaris per a l’exercici de les competències.

Els traspàs de serveis constitueix un procés institucional poc conegut. És més, des de fora es pot pensar que es tracta d’una operació essencialment tècnica, fins i tot burocràtica, ja que només caldria identificar els recursos que l’Administració de l’Estat dedicava a l’exercici d’unes funcions determinades i operar-ne el traspàs a la Generalitat, en els termes corresponents en cada cas. El pes de la tècnica certament és molt rellevant, però al costat d’aquesta primera dificultat cal superar-ne moltes d’altres.

Cal arbitrar una autèntica successió entre administracions, de forma que allò que una guanya –el poder efectiu d’exercir unes funcions, els recursos econòmics i materials, el personal– l’altra ho perd. Per tant, la negociació de cada traspàs s’emmarca entre la resistència –fins a cert punt, comprensible–, d’una institució i del col·lectiu humà que la serveix, a la pèrdua de responsabilitats, i la necessitat d’acordar el traspàs d’aquestes responsabilitats perquè una altra institució –en el nos-tre cas, la Generalitat– pugui passar de la titularitat teòrica d’aquestes responsabilitats a l’exercici normal i efectiu.

Els acords que adopta la Comissió Mixta de Transferències –òrgan paritari entre el Govern de l’Estat i el Govern català que neix a la Segona República i que encara en manté la finalitat insti-tucional– inclouen dues decisions bàsiques de gran transcendència pràctica: determinen, a partir d’un repartiment constitucional i estatutari de competències més aviat genèric, les funcions i les responsabilitats concretes que correspondran a la Generalitat i n’aproven la valoració econòmica, a través del càlcul d’un cost efectiu que, amb les actualitzacions corresponents, haurà de finançar any rere any l’exercici de les noves responsabilitats.

Tant a la Segona República com als inicis de la Generalitat contemporània el traspàs de serveis es va concebre com un procés àgil i acotat en el temps, com una operació que havia de finalitzar en pocs mesos o anys, a comptar de l’aprovació de l’Estatut. L’experiència històrica ens ha ensenyat que els conflictes competencials, les dificultats financeres i la complexitat política i tècnica del tras-pàs exigeixen una gran determinació i un esforç indefallible per assolir els acords corresponents, a vegades tan transcendents com els que van afectar els grans serveis públics –com l’educació o la sanitat– o els que s’han assolit més recentment en l’àmbit de la immigració, la inspecció de treball o el transport ferroviari de rodalia.

L’obra que presentem aplega l’activitat normativa i institucional desenvolupada en l’àmbit del traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat i en recull els resultats obtinguts en diverses etapes

12 el traspàs de serveis de l’estat a la generalitat

històriques i fins a l’actualitat. Per això, ha de ser una bona eina per als responsables públics, per al personal al servei de la Generalitat i per als conreadors de les ciències socials, que hi trobaran materials de gran interès.

També vol constituir un testimoni i un reconeixement de totes les persones que, en etapes i des de posicions diverses, han dedicat els seus esforços al traspàs de serveis, és a dir, a la construcció dels consensos necessaris entre el Govern de l’Estat i el de la Generalitat per tal de fer efectiu el desple-gament de les nostres normes de capçalera i, en particular, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Un testimoniatge i un reconeixement que són especialment sentits en el cas de Jaume Vilalta i Vilella, qui va ser secretari de la representació catalana a la Comissió Mixta de Transferències Estat – Generalitat de Catalunya des de l’any 1980 fins al moment de la seva mort, l’any 2007.

Joan Saura i Laporta President de la representació catalana i vicepresident de la Comissió Mixta de Transferències Estat – Generalitat

Presentació

Aquesta obra constitueix la tercera recopilació de traspassos de serveis que publica la Gene-ralitat de Catalunya. La primera es va editar l’any 1936 i aplegava els traspassos acordats fins a la data, en desplegament del sistema d’organització territorial, conegut com a Estat integral, adoptat per la Constitució republicana de 1931 i l’Estatut de Catalunya de 1932. L’obra recull la tasca realitzada per la Comissió Mixta de l’època, una tasca ingent i poc coneguda, que es va concretar en l’adopció de traspassos tan rellevants com els acordats en matèria de règim local, hisendes locals i provincials, Administració de justícia, notariat, policia, seguretat i serveis d’ordre públic, presons, sanitat interior i beneficència, execució de la legislació social, aeroports i aviació civil, carreteres, ports i altres obres públiques, telèfons, serveis de radiodifusió i mu-seus, biblioteques i arxius, entre d’altres. Es va publicar com a primer volum, amb els textos legals aprovats fins al 6 d’octubre de 1934, però l’obra no va tenir continuïtat, per motius ben coneguts.

Cinquanta anys més tard va veure la llum un nou volum, que incloïa les transferències de competències realitzades en l’etapa de la Generalitat provisional, així com els primers traspassos de béns i serveis acordats a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 i fins a l’any 1984.

La publicació que ara presentem recull, per primera vegada, tots els acords de traspàs de l’Estat a la Generalitat de Catalunya: els adoptats en l’etapa republicana, les transferències rebu-des amb el restabliment provisional de la Generalitat i els traspassos acordats en desplegament de l’Estatut d’autonomia de 1979 i de l’Estatut d’autonomia de 2006, fins a mitjan 2010.

La divulgació de tots aquests treballs serveix diversos objectius de forma simultània. Ser-veix, d’entrada, per deixar constància i retre comptes de la tasca institucional realitzada per fer efectiu l’autogovern en el camp decisiu de l’assumpció, l’exercici i el finançament de les responsabilitats de gestió i prestació de serveis. Ha de servir, igualment, als gestors públics per conèixer els contorns i els límits de les responsabilitats respectives, és a dir, de les que corresponen i han estat assumides per l’Administració de la Generalitat i de les que romanen en mans de l’Administració de l’Estat, així com de les solucions de col·laboració i coordinació que s’hagin establert en cada cas. I esperem que serveixi, també, per a l’estudi, el coneixement i la millora del nostre sistema institucional. Des d’aquest darrer punt de vista, el valor afegit més evident d’aquesta obra és el d’aplegar un volum d’informació molt elevat i, també, força variat, que els estudiosos i acadèmics podran explotar a bastament.

En efecte, a més del text d’aquests dos centenars llargs de traspassos, l’obra reprodueix la normativa reguladora del traspàs de béns i serveis en cada etapa històrica, les línies principals de la doctrina constitucional establerta en aquesta matèria, una notícia bibliogràfica completa de les obres publicades sobre la figura del traspàs i tot un seguit d’informació de caràcter esta-dístic i sobre la composició de les diverses Comissions Mixtes de Transferències.

14 el traspàs de serveis de l’estat a la generalitat

Tots aquests materials, recollits ara en un volum únic, contribuiran de ben segur al coneixement, a l’exercici i a l’avaluació del nostre autogovern i a la determinació més exacta del seu volum i de la seva intensitat. Uns trets, aquests, volum i intensitat, que depenen en gran manera d’aquest peculiar mecanisme legal –ja veterà, però encara poc estudiat– del traspàs de serveis.

Sobre el precedent republicà, la Constitució espanyola de 1978 va confiar als estatuts d’autonomia la determinació de les competències assumides i, també, les bases per al traspàs dels serveis corres-ponents. L’Estatut d’autonomia de Catalunya de 1979 va establir aquestes bases a la seva disposició transitòria sisena, amb la previsió que es constituiria una comissió mixta encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que havien de ser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que havien de ser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que passarien a la competència de la Generalitat. La Comissió Mixta està integrada paritàriament per vocals designats per l’Estat i per la Generalitat. La representació d’aquesta ha estat constituïda per representants de les diverses forces polítiques parlamentàries i també, més recentment, de les institucions civils del país. Els acords adoptats per la Comissió prenen la forma de propostes al Govern de l’Estat, que ha d’aprovar-les necessàriament, mitjançant decret, i es publiquen oficialment de forma simultània.

En l’impuls d’aquest procés, llarg i complex, hi intervenen, per tant, instàncies i persones diverses. Són molt variats els aspectes que cal tenir en compte. En primer lloc, les bases del traspàs, establertes per l’Estatut, però també les normes de funcionament aprovades per la mateixa Comissió Mixta, per mandat estatutari, així com altres normes dictades o aprovades conjuntament amb l’Estat, com la metodologia que s’ha de seguir per acordar la valoració econòmica de cada traspàs. Normes que no ho resolen tot i que de ben segur que caldrà actualitzar després del temps transcorregut.

Cal, així mateix, assegurar el respecte dels drets de les persones afectades pel traspàs, que s’in-tegren com a personal propi de la Generalitat, i vetllar no únicament per la continuïtat dels serveis, sinó també per assolir les solucions més respectuoses amb el repartiment competencial i més avan-tatjoses des de la perspectiva de l’eficàcia i l’eficiència pública, amb la finalitat darrera de garantir que l’autogovern es justifiqui en el millor servei als nostres ciutadans.

L’Estatut d’autonomia de 2006 va mantenir amb caràcter transitori la regulació igualment transi-tòria del traspàs de serveis adoptada estatutàriament l’any 1979. La naturalesa transitòria d’aquesta regulació s’explica per la voluntat legítima i raonable d’assolir tots els traspassos necessaris dins d’un termini igualment raonable. Tanmateix, més enllà del deure compartit de completar amb celeritat i rigor aquest procés, també cal admetre que el traspàs de serveis, com la reivindicació i l’aprofundiment de l’autogovern, mai no es pot considerar del tot tancat.

Des d’aquesta consciència, hem impulsat aquesta obra com un testimoniatge dels esforços realit-zats i amb l’esperança que sigui d’utilitat per prosseguir fins on calgui la tasca que ens anima.

Josep Vendrell i Gardeñes Secretari de Relacions Institucionals i Participació Vocal assessor de la Comissió Mixta de Transferències Administració de l’Estat – Generalitat de Catalunya

Introducció

Aquesta obra consta de dues parts clarament diferenciades: una primera part on es recullen els elements jurídics de referència del traspàs de serveis (normativa reguladora, jurisprudència constitu-cional i aportacions de la doctrina científica), així com altres recursos d’informació complementaris (composició de la comissió mixta de transferències, en les seves diverses etapes, i dades de caràcter estadístic), i una segona part on s’ofereix el text complet de tots els traspassos de béns i serveis aprovats sota la vigència dels Estatuts de 1932, de 1979 i de 2006, a més de les transferències de competències acordades en l’etapa de la Generalitat provisional.

Com es pot deduir, aquesta publicació s’ha confegit amb un objectiu ben ambiciós: aplegar en un únic volum, i de forma tendencialment completa, la informació jurídica més rellevant generada al voltant del traspàs de serveis de l’Estat a la Generalitat en les diverses etapes històriques en què Catalunya ha gaudit d’autogovern. Amb la voluntat d’oferir una visió global del traspàs de serveis, com a procés institucional, polític i administratiu, que sempre ha acompanyat el desenvolupament d’aquest autogovern, la tasca realitzada també pretén, entre altres finalitats, facilitar una eina que sigui d’utilitat per als responsables i els servidors públics a qui pertoqui prosseguir aquest procés o aplicar-ne els resultats i constituir un nou recurs d’informació profitós per als acadèmics i els estudiosos de la història i del present de Catalunya.

Tota aquesta informació, amb les actualitzacions corresponents, es pot consultar igualment en format digital a través del lloc web i dels recursos electrònics propis de la Secretaria de la Comissió Mixta de Transferències per la Generalitat de Catalunya, la qual vetlla per la difusió de la informació relativa al traspàs de serveis a través de suports i formats diversos i complementaris. El text de bona part de les normes i dels traspassos que reproduïm aquí en la versió autèntica en castellà també es pot consultar en la seva versió catalana a través dels recursos electrònics esmentats. En canvi, s’ofereix en català, que és la llengua de base de l’edició, el text dels Estatuts d’autonomia, així com les normes dictades pel Govern de la Generalitat.

La normativa reguladora dels traspassos és la protagonista de la primera part de l’obra i s’ha or-ganitzat, com la resta d’informació que s’hi aplega, en tres grans etapes (Estat integral de la Segona República, Generalitat provisional o etapa preautonòmica i Estat autonòmic). Les normes de capça-lera –Constitucions i Estatuts– s’han reproduït a text complet per facilitar la consulta i el contrast amb els continguts dels traspassos de serveis que figuren a la segona part de l’obra, on es recullen, per tant, les Constitucions de 1931 i 1978 i els Estatuts de 1932, 1979 i 2006, aquest darrer amb les referències obligades a la Sentència 31/2010, de 28 de juny, dictada pel Tribunal Constitucional. S’hi han recollit, igualment, alguns projectes estatutaris quan s’ha considerat d’interès per a la temàtica d’aquesta publicació. És el cas, per exemple, del projecte d’Estatut de l’autonomia de Catalunya aprovat per la Mancomunitat de Catalunya l’any 1919, un projecte normatiu que és anterior al nostre període de referència, però que constitueix un clar antecedent en aquesta matèria ja que conté una de les primeres regulacions normatives del traspàs de serveis com a tècnica escollida per completar

1� el traspàs de serveis de l’estat a la generalitat

l’assumpció de competències amb la corresponent successió entre administracions públiques. Les normes legals i reglamentàries s’han agrupat temàticament i per ordre cronològic, amb apartats específics dedicats a les normes reguladores de les comissions mixtes de transferències, a altres normes de regulació general del traspàs de serveis i a normes de caràcter complementari o amb un objecte més específic.

En l’apartat relatiu a la jurisprudència constitucional s’hi poden consultar els pronunciaments del Tribunal Constitucional en matèria de traspassos i les dades bàsiques de les resolucions que els contenen. Abans de la reproducció d’aquests pronunciaments s’ofereix una relació de les línies doctrinals que es dedueixen de la jurisprudència del Tribunal (sobre l’ordenació constitucional i estatutària dels traspassos, la seva naturalesa jurídica, el seu valor i les seves funcions i altres con-sideracions), amb la indicació de les sentències i dels fonaments jurídics de què deriven, així com la relació cronològica de les resolucions recollides, també amb una referència als fonaments jurídics que se’n reprodueixen i a les línies doctrinals amb què han estat relacionats.

La primera part es clou amb una bibliografia on es recullen les aportacions doctrinals, principal-ment jurídiques, al traspàs de serveis, amb la informació relativa a les persones que han integrat la Comissió Mixta competent en matèria de traspassos en les seves diverses etapes i amb un seguit de dades quantitatives i de caràcter estadístic que aporten informació addicional en aquesta matèria.

A la segona part d’aquesta publicació és on es reprodueix el text de tots els acords de traspàs aprovats en les diverses etapes històriques, concretament, dos cents vint-i-un acords, adoptats entre el gener de 1933 i el primer semestre de 2010. Aquests acords de traspàs –o d’ampliació de traspassos anteriors– es reprodueixen a text complet, amb l’excepció dels annexos amb què es van publicar (amb el detall de la valoració econòmica, dels llocs de treball ocupats i vacants objecte de traspàs, i dels béns mobles i immobles i els drets afectats). Els annexos són una informació de menys interès i haurien desbordat els límits de la publicació. Tot i això, es facilita l’accés a aquesta informació amb la indicació, en tots els casos, de la referència a les dades corresponents a la seva publicació oficial.

Per facilitar la consulta d’aquests textos s’ha assignat un número de paràgraf diferenciat a cada acord de traspàs –solució que en simplifica tant la referència com la localització– i s’ofereix un índex cronològic, un índex per departaments de la Generalitat als quals pertoquen o s’han adscrit els béns i serveis traspassats i un índex analític organitzat segons les paraules o matèries principals.

Els acords reproduïts han estat objecte d’una anotació mínima, limitada pràcticament a facilitar les dades de publicació i les relatives a la concordança bàsica amb altres normes (com les amplia-cions posteriors), amb el convenciment que el principal valor afegit que pot oferir aquesta obra és el d’haver reunit una informació voluminosa, diversa i dispersa sobre el traspàs de serveis, l’anàlisi i la valoració de la qual correspon, en essència, a altres persones i institucions.

Xavier Bernadí Gil Secretari de la Comissió Mixta de Transferències per la Generalitat de Catalunya

Primera part

Normativa i altres fonts d’informació sobre el traspàs de serveis

Declaració preliminar

Sempre, en presentar un projecte legal és pre-cís explicar en un preàmbul la idea que l’inspira i sos fonaments, que escapen necessàriament a la forma sintètica en què per força han de redac-tar-se els articles.

Però en aquest cas la necessitat és més gran, car es plantegen un seguit de principis que només raonant-los, explicant llurs fonaments, fent veure les diverses formes aplicades en el món, remarcant les raons de moment que poden influir-hi, poden ésser entesos en sa recta manera d’ésser.

Per això, abans de llegir el projecte d’Estatut, s’han de donar lleugeres explicacions sobre ço que vol ésser, fent constar per endavant que, malgrat compondre’s la ponència d’homes de tots els partits i de totes les tendències, man-tenint cada una de les col·lectivitats polítiques representades sa integritat doctrinal, s’ha pogut arribar a una coincidència patriòtica, punt de concòrdia en què més endavant podran mani-festar-se i pendre cos les distintes opinions.

Comença l’Estatut amb una disposició limi-tativa del territori a què ha d’estendre’s el nou règim autonòmic, el qual territori serà el de les quatre Províncies mancomunades; la matèria d’agregacions i segregacions territorials es re-serva per a ulteriors disposicions.

El segon títol dóna a la ciutadania política ca-talana la mateixa extensió que en l’ordre privat té segons l’article quinzè del Codi civil.

Ni un ni altre títol ofereix cap dificultat, i sobra, per tant, tota explicació.

En el títol tercer es dóna l’estructura orgàni-ca del poder autonòmic de Catalunya i ensems s’hi fa la solemne declaració de la sobirania del dit poder en les matèries atribuïdes a la seva potestat. Com a garantia del Poder central, o dels altres poders regionals que es constituis-sin, s’atribueix al Parlament espanyol la facultat d’anul·lar els acords dels poders regionals en què hi hagués extralimitació (art. 5è de l’Estatut). El Consell, en redactar aquesta base, sabia prou que ço que la doctrina en aquest punt demana és un Tribunal absolutament independent, ja que en realitat es tracta d’apreciar una infrac-ció de llei, però en la impossibilitat de crear-lo, sense acord amb el Poder central, es deixa com a funció del Parlament, ben convençuts de què si arribés el conflicte s’imposaria, per la força de les coses, la creació d’un orgue especial per a resoldre’l.

Són objecte del títol quart les facultats prò-pies del Poder regional.

També, en aquest punt, fóra sens dubte més ajustat a la teoria política, fixar concretament les

Normativa

1. Estat integral de la Segona República (1931-1939)

I. Antecedents

Projecte d’Estatut de l’Autonomia de Catalunya, aprovat per la Mancomunitat de Catalunya

el 25 de gener de 1919*

* Vegeu-ne, en particular, l’article 7 i la lletra C) del Règim transitori.

20 normativa i altres fonts d’informació sobre el traspàs de serveis

atribucions del Poder central, atribuint al regio-nal totes les altres. Aquest criteri fou el seguit en el Missatge que presentàrem al Govern. Per haver-se’ns fet una doble inculpació, ço és, que hi havia vaguetat en les nostres demandes i que en formular-les de la manera dita desconeixíem el caràcter suprem de les funcions del Poder central, ara, en la redacció de l’Estatut, sense fer abandó del mateix principi, és a dir, la fixació de les facultats del Poder central i atribució al regional de les restants, s’ha estimat convenient fer enumeració taxativa d’aquelles facultats, la concessió de les quals és considerada mínim im-prescindiblement necessari, perquè tingui efec-tivitat l’autonomia que esdevé, sense ella, una ficció, una forma sense contingut. D’altra banda, cap precaució és excessiva en matèries on cada malentès és font de conflictes, i així, l’Estatut en enumerar les facultats pròpies del poder au-tonòmic, per evitar tota interpretació, ha estimat oportú condicionar-la. Vénen després les garan-ties que creiem haver de donar. En l’article sisè, apartat a), es fixen les condicions a què s’obliga el Poder regional en el ram de l’ensenyament pri-mari. Però, en entrar a la qüestió de l’autonomia municipal, hem cregut precís donar consagració legal a l’autonomia dels Municipis. Però al fer-ho, entén el Consell que l’edictar les lleis on aquest principi de l’autonomia municipal sigui realitzat, ha d’ésser exclusiva funció del poder autonòmic. Com a garantia d’això consigna l’Estatut en l’esmentat article cinquè, apartat b), les condicions estructurals de l’autonomia dels Municipis en lo legal i en lo hisendístic, reiterant en un i altre concepte les fórmules aprovades en les Assemblees de parlamentaris de 1917.

En els altres rams de l’administració, en els demés serveis públics, l’Estatut no condiciona específicament llur prestació, però en la dis-posició, assenyalada amb la lletra C de les que regulen el règim transitori, s’estableix en ter-mes generals que seran adoptades les mesures pertinents perquè dits serveis es prestin, si més no amb l’eficàcia i perfecció que l’Estat els té establerts. Com a conseqüència del pas al Poder regional de les dites facultats pròpies i exclu-sives d’ells, li seran entregats i passaran a son domini els béns de l’Estat afectes al compliment

de serveis, els drets nascuts d’actes de sobirania o de l’exercici de funcions, i la documentació per a tals serveis necessària, conceptes natu-ralment referits al territori de Catalunya. Així mateix passaran a dependre del Poder regio-nal els funcionaris servidors d’aquests rams de l’administració en la forma que regula la base transitòria.

El títol següent, cinquè de l’Estatut, s’ocupa de la intervenció dels Poders regionals en les matèries que per naturalesa els pertanyen, però que estan regulats per lleis de l’Estat.

Les consideracions que per la redacció del dit títol s’han tingut presents, són: en els Estats compostos la majoria de les matèries que aquí es tracta (mines, aigües, caça, pesca, correus i te-lègrafs) són atribució característica dels diversos Estats. Però hi ha una mena d’interès col·lectiu en què les disposicions reguladores de dites matèries tinguin caràcter de generalitat, per la qual cosa els Estats particulars deleguen amb freqüència en el poder federal, la legislació que hi fa referència, reservant-se, però, l’aplicació de dites lleis; a aquest criteri obeeixen les disposi-cions dels arts. 8 i 9 de l’Estatut, que atribueixen al Poder central la facultat legislativa, reservant al regional l’executiva .

Singular interès ofereix i, per això se’n fa esment per separat, la legislació social, de la qual es reserva així mateix l’aplicació al Poder executiu de Catalunya, perquè només ell pot tenir apreciació justa de les modalitats caracte-rístiques que entre nosaltres ofereixen aquestes qüestions.

En l’article II es reserva al Govern regional un dret d’iniciativa per a les reformes de lleis, l’elaboració de les quals s’estima correspon al Parlament general.

Aquest dret d’iniciativa que, sense perjudicar les prerrogatives del Parlament central, ja que pot acullir, rebutjar o modificar les propostes que se li formulin, va encaminat a evitar que es ressenti d’una manca d’eficàcia legislativa, que és causa de què en matèries que afecten a lo més viu de la vida catalana es mantinguin preceptes que tothom censura per endarrerits, però que no arriben a modificar-se.

1. EstatintegraldelaSegonaRepública(1931-1939) 21

Aquesta facultat pot ésser un poderós estímul per a curar aquesta malura crònica del Parla-ment central, i pot servir perquè, de les inicia-tives profitoses que tingui el parlament regional català se n’aprofiti Espanya entera.

La Hisenda regional ve regulada en el títol sisè. No necessita comentari l’article dotzè, que és prou clar i detallat; però tal volta no succeeix el mateix amb el tretzè, que ens dóna la clau de les relacions entre la Hisenda regional i la central, i que té un fonament de justícia incon-testable. En efecte: si al liquidar el Pressupost de l’Estat s’haguessin aplicat a les atencions de les altres Províncies en matèries que en aquest Estatut es reserva Catalunya, menys de ço que allí haguessin produït els ingressos a què es re-fereix l’article dotzè, el sobrant, com és natural, s’hauria aplicat a les necessitats de l’Estat i, en conseqüència, Catalunya hauria pagat menys que la resta d’Espanya. I això no pot ni ha d’ésser, per ço que s’ha d’establir la necessitat d’abonar la diferència proporcional.

En canvi, si passa al revés, el perjudici fóra a la inversa, per ço que cal sotmetre’s al prin-cipi de la reciprocitat. El mateix raonament és aplicable a la disposició de l’article catorzè, que prescriu l’entrega a la Hisenda regional d’una part del deute que l’Estat pugui emetre amb destí a obres i serveis, dels que, en territori de Catalunya, van a càrrec deI Poder regional.

El títol setè fixa la constitució i funcionament del Parlament de Catalunya. L’opinió del Consell s’ha inclinat a l’adopció d’un sistema bicameraI per l’Assemblea legislativa de Catalunya, fonamen-tant-se en la major estabilitat que aquest sistema ofereix, més necessària en un organisme polític naixent, les determinacions del qual seran totes riques de conseqüències i en què és precís, per tant, procurar un màxim d’assenyat equilibri. S’ha limitat la representació corporativa als Municipis en l’elecció dels membres de la segona Cambra, perquè el Municipi és, avui per avui, entre les Cor-poracions catalanes, l’única perfectament organit-zada, estesa arreu del territori, i que ens pot donar, per tant, una representació total del país.

No succeeix el mateix amb el títol següent, vuitè de l’Estatut, que tracta del Governador

general i el Poder executiu. És evident, que en l’organització que es projecta ha d’haver-hi un representant del Poder central, i ha d’haver-hi també un màxim director del Poder regional exercint les funcions de Poder moderador, en qui es verifica la unitat de Poders i es personifica la sobirania de Catalunya. Però no es pot dubtar que aquesta dualitat pot ésser perillosa i que la unió de les dues funcions en una persona és el remei més simple i eficaç, potser l’únic possible, per a evitar els conflictes entre els dos Poders i garantitzar en lloc d’aquesta hostilitat llur har-monia i coordinació. Naturalment, l’Estatut es limita a fixar les condicions que al Governador corresponen, com a Cap suprem dels poders regionals, bo i deixant a les lleis dictades pel Govern central la determinació de les atribu-cions de son representant a Catalunya. Llarga fou la deliberació del Consell sobre si havia de proposar a l’Assemblea la instauració d’un Poder executiu designat pel Poder moderador o fill de l’Assemblea mateixa, sempre en el benentès de què en el cas primer seria responsable davant d’ella. La raó terminant que ens ha inclinat vers aquesta última solució, és una raó d’experiència, feta en mant país sense exceptuar Espanya. L’executiu, fill d’una Assemblea deliberant, ul-tra produir una confusió de poders, té sempre el defecte de la seva enorme inestabilitat, que com ja en altre lloc hem dit, és més perillós en una entitat naixent. La responsabilitat de l’executiu davant de l’Assemblea evita aquest perill i fa al mateix temps impossible que els Ministres triats pel Poder moderador puguin prescindir de comptar amb la representació popular.

Unes breus consideracions, per acabar, sobre les disposicions transitòries. En elles es procura donar la norma del període pre-autonòmic, i com que naturalment la majoria de les tasques en aquest període seran equi-parables a les actuals de la Mancomunitat, és a dir, representar la unitat moral i territorial de Catalunya, i anar preparant solucions per a la realització de les transformacions políti-ques que en l’Estatut es contenen, és clar que s’imposa mantenir una organització similar a la que ha nascut de la convivència de les dues representacions de Catalunya, la provincial i la


parlamentària, inspirades totes dues en els im-peratius de l’opinió autonomista. Això explica la declaració que en l’article A), apartat primer, es fa, de què si l’Assemblea mixta de Diputats provincials i parlamentaris funcionés en època en què per dissolució de les Corts el mandat dels Diputats i Senadors fos legalment extingit, com que el dels Diputats provincials no cessa fins que ocupen el càrrec els seus successors, s’equipararà en lo possible amb el seu el man-dat dels parlamentaris pels efectes de deliberar en l’Assemblea mixta, és a dir, que continuaran fruint d’aquest dret fins a l’aprovació de l’acte del seu successor. Així s’assegura en el si de l’Assemblea el necessari equilibri entre les dues representacions. Per fi, la facultat de modificar el Consell executiu en el nombre de membres i en la seva organització es proposa tenint en compte la conveniència de donar entrada en el si de dit Consell a totes les forces i matisos de l’opinió per garantitzar la neutralitat més estricta en la tasca capital que incumbirà al Consell executiu, ço és, la direcció de les pri-meres eleccions per al Parlament de Catalunya. I lo referent al règim transitori d’Hisenda és tan clar, que no cal dir-ne res.

Heu’s aquí, ara, el text de l’Estatut.

ESTATUT

Mentre no es modifiqui aquest Estatut, el rè-gim i govern de Catalunya es subjectaran a les disposicions següents:

Títol primerDel territori de Catalunya

Article 1. El territori de Catalunya s’entendrà constituït pel que formen en l’actualitat les pro-víncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Títol segonDels ciutadans catalans

Article 2. Tindran la consideració de ciutadans catalans tots els que la tenen avui i tots els resi-dents; que estan en l’ús dels drets civils i polítics, la demanin després de dos anys de residència, així com tots els que es trobin en els altres casos de l’art. 15 del Codi civil.

Títol tercerDel Govern de Catalunya

Article 3. El Govern de Catalunya, integrat per un Parlament, un Poder executiu i un Governa-dor general, regirà amb plena i definitiva autori-tat la vida interior de Catalunya.

En totes les matèries atribuïdes a la compe-tència dels Poders regionals, correspondrà al Po-der legislatiu dictar la llei que les regula i al Po-der executiu curar de l’aplicació de l’esmentada llei.

Mentre el Poder regional no legisli sobre les dites matèries continuaran regint en el territori de Catalunya les lleis de l’Estat que les regulen, corresponent a les autoritats del Poder regional les facultats reservades per aquelles lleis a les autoritats similars del Poder central.

Amb la mateixa salvetat s’aplicaran en el te-rritori de Catalunya les disposicions reglamen-tàries dictades pel Govern de l’Estat mentre no fossin modificades o substituïdes pel Govern regional.

Article 4. Contra els acords i resolucions del Govern de Catalunya en les matèries atribuïdes a la seva potestat no hi cabrà recurs de cap mena davant les autoritats del Poder central.

Article 5. Cas que el Govern de Catalunya inva-deixi els límits de les atribucions del Poder cen-tral, o d’altre Govern regional, ó infringeixi les regles que condicionen l’exercici de les facultats que se li atribueixen; correspondrà al Parlament espanyol declarar la nul·litat dels acords que constitueixin l’extralimitació.

Títol quartFacultats pròpies i exclusives

del Poder regional

Article 6. El Parlament regional estarà facultat per a dictar lleis, i el Poder executiu regional per a executar-les i organitzar els serveis relatius a la vida interior de Catalunya dins les limitacions que s’estableixin, en totes aquelles matèries no reservades a la sobirania exclusiva del Poder cen-tral, i d’una manera especial en les següents:

A) L’ensenyança en tots els seus graus i els altres serveis d’Instrucció Pública i Belles Arts, exceptuant el règim de la propietat intel·lectual.


L’atribució d’aquests serveis en el que es refe-reix a l’ensenyança, es subjectarà a les següents condicions:

1a. El nombre d’escoles primàries i de mes-tres que avui sosté l’Estat a Catalunya i la dota-ció d’aquests podran ésser augmentats però no disminuïts.

2a. La primera ensenyança serà gratuita i obligatòria per a tota la població escolar de Ca-talunya.

3a. Serà obligatòria l’ensenyança de l’idioma castellà en totes les escoles de primera ensen-yança.

4a. Es fixarà el mínim de coneixements que han d’acreditar els que obtinguin un títol de capacitat per a l’exercici de determinades pro-fessions.

B) El règim dels Municipis i Províncies, amb facultat de modificar el nombre i la demarcació d’aquestes. Correspondrà per tant al Parlament de Catalunya la facultat de dictar la llei que re-geixi els Municipis i les Províncies.

La Llei Municipal reconeixerà als Municipis plena autonomia per al govern i la direcció dels interessos peculiars dels pobles. Aquesta au-tonomia no tindrà d’altres limitacions sinó les que estableixi la Llei Municipal, i correspondrà exclusivament als tribunals de la jurisdicció competent, segons els casos, corregir en defi-nitiva les extralimitacions de llei que cometin els Ajuntaments.

Es reconeixeran als Ajuntaments recursos propis per a atendre els serveis que fossin de llur competència, i aquests recursos no podran ésser minvats ni limitats per règim tributari de l’Estat, de la Regió o de la Província, ni llur hi-senda municipal podrà ésser castigada amb el cost de serveis que li imposi l’Estat, la Regió o la Província.

C) El Dret civil català, excepció feta d’aquells preceptes del Codi civil, que segons el seu art. 12 són aplicables a Catalunya.

D) L’organització dins el territori de Cata-lunya de l’administració de justícia, que en tot cas haurà d’adaptar-se a les normes establertes en les lleis processals que seran de caràcter ge-neral en tot Espanya. Els recursos de cassació en matèria civil seran resolts per un Tribunal organitzat a l’efecte pel Poder regional.

E) L’ordenació de l’exercici de la fe pública i el nomenament dels Registradors de la propietat i els Notaris que hagin de servir el càrrec a Catalunya; havent en tot cas de subjectar-se l’organització que s’estableixi a les condicions i garanties que per a l’eficàcia dels documents públics s’assenyalin d’una manera general a tot Espanya.

F) Totes les obres públiques de Catalunya, excepció feta dels ferrocarrils, canals i ports que siguin d’interès general espanyol.

G) El servei telefònicH) Tots els serveis forestals i agronòmicsI) La roturació de terrenys incultes i desse-

cació de maresmes i aiguamolls.J) Beneficència i Sanitat.K) Policia i ordre públic interior. Quedarà en

suspens l’exercici d’aquesta facultat en el mo-ment que es declari l’estat de guerra.

Article 7. Tota l’organització de serveis referent a les matèries enumerades en l’article anterior que tingui establerta l’Estat a Catalunya passarà al Poder regional, quedant l’acció de l’Estat damunt d’elles limitada a vetllar pel compliment de les garanties amb què es condiciona la potestat del Poder regional en aquest Estatut i en les regles que es dictin per a la seva aplicació.

Tots els béns de l’Estat, definits i compresos en els arts. 339 i 340 del Codi civil, afectes al compliment de serveis de què es farà càrrec el Poder regional, passaran a ésser propietat de la Regió. Quedaran igualment transferits a la Regió els drets de l’Estat nascuts d’actes de sobirania exercits en el territori de Catalunya que es re-fereixin a les matèries que passen a ésser de la competència dels Poders regionals.

Seran transferits al Govern regional tots els documents de les oficines i dependències de l’Estat que es refereixin a els dites matèries.

El personal de l’Estat afecte als indicats ser-veis passarà a dependre dels Poders regionals en les condicions que s’indiquen en les Bases transitòries.

Títol cinquèDe la intervenció dels Poders regionals en matèries regulades per lleis generals

Article 8. En matèria de mines, aigües, caça, pesca, correus i telègrafs, encara que la facultat


de fer i modificar les lleis perquè es regeixen correspon al Parlament espanyol, l’execució de les dites lleis dins el territori de Catalunya correspondrà al Govern regional, el qual assu-mirà totes les facultats que al Govern central i als seus diversos organismes atribueixen aque-lles lleis. Qualsevol concessió que es demani a l’empara de les dites lleis, i que no afecti exclusivament el territori de Catalunya, haurà de tramitar-se davant les autoritats del Poder central.

Article 9. L’execució de les disposicions dima-nants de la legislació social dins el territori de Catalunya, correspondrà al Govern regional.

Article 10. L’execució i aplicació de la legisla-ció sobre expropiació forçosa, establiments de servituds en favor de determinats serveis i con-cessions i totes aquelles que limitin l’exercici del dret de propietat a favor d’un interès declarat d’utilitat pública, correspondran al Govern re-gional i a les seves autoritats en el que es refereixi a obres o serveis propis o a obres i serveis la concessió dels quals estigui reservada al Govern de Catalunya.

Article 11. Podrà el Parlament regional acordar modificacions, complements i extensions a les lleis a què els tres articles anteriors es refereixen. Aquests acords seran comunicats pel Governa-dor general al Govern central, i si passa un any sense que el Parlament espanyol els aprovi o els rebutgi, s’estimaran aprovats i entraran en vigor en el territori de Catalunya.

Títol sisèDe la Hisenda regional

Article 12. Les contribucions directes, excepció feta de les que gravin utilitats obtingudes fora del territori català o tinguin per base l’exercici de fa-cultats pròpies del Poder central, correspondran al Govern de Catalunya, el qual tindrà plena lli-bertat per a organitzar-les i fixar llur quantia amb les limitacions que s’assenyalin per a evitar tipus diferencials tributaris en la producció industrial i per a assegurar que els establiments industrials situats a Catalunya i pertanyents a particulars o a empreses no catalanes no seran objecte de tracte diferencial.

Article 13. Sempre que de la liquidació dels Pressupostos generals de l’Estat resulti que les despeses del mateix fora de Catalunya, en aque-lles matèries que per aquest Estatut són reserva-des en ella al Poder regional, hagin estat inferiors al producte, fora de Catalunya, de les contribu-cions que, segons l’article anterior, s’atorgaran al mateix Poder regional, la Hisenda del Poder autonòmic català abonarà a la de l’Estat espan-yol una part proporcional de la diferència. En cas contrari, serà la Hisenda de l’Estat qui haurà d’abonar a Catalunya la dita part proporcional.

La proporció en què haurà de participar Ca-talunya en l’abonament o en la percepció in-dicats, es determinarà cada cinc anys per una Comissió mixta a base de la proporció en què Catalunya participi en els impostos que, per a tot el territori, s’hagi reservat l’Estat.

Article 14. Si en qualsevol Pressupost extraor-dinari de l’Estat, cobert totalment o parcialment amb emissió de deute, es destinen quantitats per a atendre, fora de Catalunya, a serveis reservats en aquest Estatut al Poder regional, es transmetrà a la Hisenda regional de Catalunya una part del dit deute o del seu producte en la mateixa pro-porció referida en les clàusules anteriors .

Article 15. El deute de l’Estat i del Tresor, el present i el futur, qualsevol que fos son origen, anirà a càrrec del Pressupost general de l’Estat, i el servei dels seus interessos i de l’amortització, en son cas, afectarà per igual tot el territori es-panyol i es cobrirà amb impostos a càrrec de tots els espanyols, sense que, per raó d’aquest Estatut, gaudeixi Catalunya de cap exempció en el que es refereixi a l’esmentada carrega.

Títol setèDel Parlament regional

Article 16. Integraran el Parlament regional dues Cambres iguals en facultats: el Senat i el Congrés.

Article 17. El Congrés tindrà un Diputat per cada 25.000 habitants, i el Senat un Senador per cada 50.000.

Article. 18. Els Diputats seran elegits per sufragi universal directe. Els Senadors pel vot dels Regi-dors dels Ajuntaments de Catalunya.


Article 19. Excepció feta del cas de dissolució pel Governador general, tant els Senadors com els Diputats seran elegits per cinc anys.

Article 20. Per a ésser elegit Senador caldrà ésser català, tenir trenta cinc anys complerts i estar en el ple ús de tots els drets civils i polítics.

Per a ésser elegit Diputat caldrà ésser català, major d’edat i estar en ús plenari dels drets civils i polítics.

Article 21. Els càrrecs de Senador i Diputat de les Cambres regionals són incompatibles l’un amb l’altre, però no ho són amb cap altre càrrec d’elecció popular.

Article 22. Els Senadors i Diputats podran ésser reelegits indefinidament.

Article 23. Els Senadors i Diputats de les Cam-bres regionals són inviolables per llurs opinions i vots en l’exercici del càrrec llur en la mateixa for-ma i amb les mateixes garanties que s’apliquen als membres del Parlament del Regne.

Article 24. Les Cambres es reuniran tots els anys. Correspon al Governador general convocar-les, suspendre-les, cloure llurs sessions i dissoldre separadament i simultània la Cambra de Dipu-tats i el Senat. En el decret de dissolució haurà de convocar la Cambra o les Cambres dissoltes perquè es reuneixin dins un termini màxim de tres mesos.

Article 25. El Parlament regional haurà de ce-lebrar cada any, si més no, quaranta sessions, i no podran passar més de sis mesos sense reunir-se. No podrà estar reunida una de les cambres sense que ho estigui l’altra, ni deliberar reunides en un sol cos, ni en presència del Governador general.

Article 26. Cada una de les Cambres formarà el seu respectiu reglament, i examinarà tant la capacitat dels membres que la integrin com la legalitat de llur elecció.

Mentre la Cambra de Diputats i el Senat re-gionals no hagin aprovat llur reglament es regi-ran pel del Congrés dels Diputats i pel del Senat del Regne respectivament.

Article 27. Perquè una resolució s’entengui vo-tada pel Parlament regional caldrà que hagi estat

aprovada en iguals termes per la Cambra de Di-putats i pel Senat.

Les lleis regionals, aprovades que fossin en l’esmentada forma, es presentaran al Governa-dor general per les Meses de les Cambres res-pectives per a llur sanció i promulgació.

Article 28. Les relacions entre ambdues Cam-bres es regularan, mentre altra cosa no es dispo-si, per la llei de relacions entre ambdós cossos Col·legisladors del 19 de juliol del 1837.

Article 29. Ultra la potestat legislativa regional, correspon a les Cambres catalanes:

1r. Rebre del Governador general jurament de servar les lleis que garantitzen l’Autonomia de la Regió.

2n. Fer efectiva la responsabilitat dels Minis-tres, els quals, quan fossin acusats per la Cam-bra de Diputats, seran jutjats pel Senat.

3r. Exercir la iniciativa a què es refereix l’art. II d’aquest Estatut.

Títol vuitèDel Governador general i del Poder

executiu regional

Article 30. Correspon al Governador general, com a Autoritat superior de Catalunya:

1r. Curar que siguin respectats i emparats els drets, facultats i privilegis reconeguts o que en endavant es reconeguin a l’Administració regional.

2n. Convocar i dissoldre les Cambres regio-nals.

3r. Sancionar i publicar els acords del Parla-ment regional, els quals li seran sotmesos per la Mesa de les Cambres respectives.

4t. Nomenar, suspendre i separar els em-pleats de l’Administració regional, a proposta dels Ministres respectius i amb subjecció a les lleis.

5è. Nomenar i separar els Ministres del Go-vern regional.

Article 31. El Governador general, tindrà la re-presentació del Govern central en totes aquelles funcions que exerceixi en el territori català.

Article 32. Cap manament del Governador ge-neral, en son caràcter de representant i cap de la Regió, pot portar-se a efecte si no està refrendat


per un Ministre, qui per aquest sol fet se’n fa responsable.

Els Ministres regionals seran sis:Justícia.Interior.Hisenda.Instrucció Pública.Agricultura i Obres públiques.Indústria, Comerç i Treball.La Presidència correspondrà al Ministre que

designi el Governador general, el qual podrà també nomenar un President sense departament determinat.

L’augment o disminució del nombre dels Mi-nistres, així com la determinació dels afers que a cada u correspongui, pertanyerà a les Cambres regionals.

Article 33. Els Ministres regionals poden ésser membres de la Cambra de Diputats o del Senat regionals i pendre part en les discussions de tots dos Cossos, però només tindran vot en aquell al qual pertanyin.

Article 34. Els Ministres seran responsables de llurs actes davant les Cambres regionals.

Règim transitori

A) Del règim provisional de GovernMentre no és constitueixi el Parlament regio-

nal de Catalunya (la constitució del qual haurà de tenir lloc dins un any) exercirà les seves fun-cions una Assemblea integrada per tots els Di-putats a Corts i Senadors electius de les quatre Províncies catalanes. Cas que durant el funcio-nament d’aquesta Assemblea fossin dissoltes les Corts, els Senadors electius i Diputats a Corts seguiran formant part d’ella, fins que, celebra-des les eleccions, fossin aprovades les actes dels novament elegits.

L’Assemblea limitarà els seus acords a aquells la demora dels quals pogués implicar perjudi-ci, i totes les resolucions que adopti de caràcter legislatiu hauran de sotmetre’s a ratificació del Parlament regional de seguida de la seva cons-titució.

L’Assemblea es regirà pel Reglament de l’Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya, amb les modificacions que imposi el fet de for-

mar part d’ella els Diputats a Corts i Senadors electius.

La pròpia Assemblea designarà un Consell executiu regional; determinant la seva organit-zació, forma d’elecció i el nombre de sos mem-bres. Aquest Consell substituirà el de la Manco-munitat i exercirà les seves funcions fins que es constitueixi el Poder executiu, d’acord amb ço que s’estableix en l’Estatut de l’Autonomia.

B) De la constitució del primer Parlament re-gional

L’elecció del primer Parlament regional tin-drà lloc d’acord amb les prescripcions que se-gueixen:

El Congrésa) Per a l’elecció dels Diputats s’aplicaran les

prescripcions que avui regulen l’elecció de Di-putats provincials.

L’actual circumscripció de Barcelona formarà una demarcació electoral que elegirà el nombre de Diputats que correspongui segons l’últim cens de població aprovat i a raó d’un Diputat per cada 25.000 habitants de dret.

Per la circumscripció de Barcelona s’aplicarà en l’elecció el procediment de la representació proporcional en la forma que, a proposta del Consell, acordi l’Assemblea.

El Senata) L’elecció de Senadors tindrà lloc per Pro-

víncies, però la ciutat de Barcelona tindrà, a aquest sol efecte, la consideració de Província.

b) Cada Província elegirà el nombre de Se-nadors que correspongui segons la població que resulti de l’últim cens de població aprovat, a raó d’un Senador per cada 50,000 habitants.

c) Tindran dret a participar en l’elecció de Senadors tots els Regidors que ho siguin per elecció popular i hagin pres possessió de llurs càrrecs.

d) L’Assemblea, a proposta del Consell executiu provisional, resoldrà si cal aplicar a l’elecció de Senadors el procediment de la re-presentació proporcional o el procediment ma-joritari. En el primer cas, determinarà les regles necessàries per al funcionament de la represen-tació proporcional. En el segon, es seguirà la mateixa regla establerta en les circumscripcions per la llei electoral vigent per a Diputats a Corts,


a l’objecte de determinar el nombre de noms que cada elector pugui votar vàlidament .

e) Per a la ciutat de Barcelona haurà d’aplicar-se forçosament el procediment de la representa-ció proporcional.

C) De la Comissió mixta d’adaptació de serveisEs designarà una Comissió mixta, els vocals

de la qual seran designats, per meitat, pel Con-sell de Ministres i pel Consell executiu provi-sional de Catalunya, i serà presidida pel Gover-nador general.

La Comissió mixta determinarà:a) Les condicions indispensables per a as-

segurar que el Govern regional, en l’exercici de ses funcions pròpies, enumerades en l’art.6è, mantindrà, si res més no, l’eficàcia i perfecció dels serveis de la mateixa mena que té l’Estat establerts a Catalunya.

b) Els ferrocarrils, canals i ports, ja cons-truïts o que després es construeixin, que hagin de considerar-se d’interès general espanyol.

c) Les concessions d’obres hidràuliques de les quals, per afectar a interessos no exclusius de Catalunya, hagi de reservar-se llur atorgació al Poder central.

d) Les garanties per a assegurar la coordi-nació dels serveis regionals amb els similars establerts fora de la Regió, però en connexió amb aquells, i els altres que dins el territori de Catalunya corresponguin al Poder central.

e) L’aplicació de ço que s’estableix en l’article 7è. de l’Estatut.

f) L’exercici de les facultats que es conce-deixen al Poder regional en els arts. 8è., 9è. i 10è. d’aquest Estatut.

g) L’aplicació de ço que es disposa en l’article 12 sobre la Hisenda regional i la determinació, per un quinquenni, de la proporcionalitat esta-blerta en l’art. 13.

h) Les regles que assegurin que el personal de l’Estat que passi a prestar sos serveis a la regió tindrà garantitzats, si res més no, els drets que avui li té reconeguts l’Estat i aquells que es considerin necessaris perquè el dret dels Poders regionals a elegir lliurement sos funcionaris llevi a l’Estat, com a mínim, la càrrega que implica per a son Pressupost el personal que, en el terri-tori de Catalunya, està afecte a serveis de l’Estat que passaran als Poders regionals.

D) Del règim transitori en matèria d’HisendaEl producte de les contribucions directes

que es recaptin en territori de Catalunya, no afectes a serveis prestats pel Poder central, in-gressarà provisionalment en la Tresoreria del Govern regional, el qual abonarà totes les des-peses que originin els serveis i funcions que assumeixi.

Tant prompte la Comissió mixta hagi ultimat els seus treballs, es practicarà una liquidació de conformitat amb les normes que hagi establert per a la delimitació d’Hisendes, ingressant de-finitivament el Govern regional, reintegrant o reclamant a l’Estat, en son cas, el que corres-pongui.

Cortes ConstituyentesConstitución de la República EspañolaComo Presidente de las Cortes Constituyen-

tes, y en su nombre, declaro solemnemente que éstas en uso de la soberanía de que están inves-tidas han decretado y sancionado lo siguiente:

España, en uso de su soberanía, y represen-tada por las Cortes Constituyentes, decreta y sanciona esta Constitución

Título preliminarDisposiciones generales

Artículo 1. España es una República democráti-ca de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.

Los poderes de todos sus órganos emanan del pueblo.

La República constituye un Estado integral, compatible con la autonomía de los Municipios y las Regiones.

La bandera de la República española es roja, amarilla y morada.

Artículo 2. Todos los españoles son iguales ante la ley.

Artículo 3. El Estado español no tiene religión oficial.

Artículo 4. El castellano es el idioma oficial de la República.

Todo español tiene obligación de saberlo y derecho de usarlo, sin perjuicio de los derechos que las leyes del Estado reconozcan a las len-guas de las provincias o regiones.

Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se le podrá exigir el conocimiento ni el uso de ninguna lengua regional.

Artículo 5. La capitalidad de la República se fija en Madrid.

Artículo 6. España renuncia a la guerra como instrumento de política nacional.

Artículo 7. El Estado español acatará las normas universales del Derecho internacional, incorpo-rándolas a su derecho positivo.

Titulo primeroOrganización nacional

Artículo 8. El Estado español, dentro de los lí-mites irreductibles de su territorio actual, estará integrado por Municipios mancomunados en provincias y por las regiones que se constituyan en régimen de autonomía.

Los territorios de soberanía del norte de África se organizarán en régimen autónomo en relación directa con el Poder central.

Artículo 9. Todos los Municipios de la República serán autónomos en las materias de su compe-tencia y elegirán sus Ayuntamientos por sufragio

II. Disposicions constitucionals i estatutàries

Constitución de la República Española de 9 de diciembre de 1931*

* Gaceta de Madrid núm. 344, de 10.12.1931.


universal, igual, directo y secreto, salvo cuando funcionen en régimen de Concejo abierto.

Los Alcaldes serán designados siempre por elec-ción directa del pueblo o por el Ayuntamient

Documents

Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions ... · Ordre del Ministeri de la Governació de 18 d’octubre de 1933, sobre dependèn- cia, obligació i atribucions