Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental

1

Emili Dragone i Vives, secretari de la Ponència Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat. C E R T I F I C O: Que la Ponència Ambiental, en la sessió realitzada el dia 26 de juliol de 2011, va aprovar la proposta de declaració d’impacte ambiental que es transcriu a continuació: “DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UNA PISTA FORESTAL A LA FINCA DE LA QUERA, AL TER ME MUNICIPAL DE MONTAGUT I OIX. 1. MARC NORMATIU I PROCEDIMENT ADMINISTRATIU En data 14 d’octubre de 2010 va tenir entrada en el Departament de Territori i Sostenibilitat la documentació corresponent al projecte de construcció d’una pista forestal a la finca de la Quera, al terme municipal de Montagut i Oix, promogut pel seny Peter Verhoaven i tramitat pel Centre de la Propietat Forestal. La documentació inclou un exemplar del projecte executiu i de l’estudi d’impacte ambiental. El projecte es proposa executar dins l’espai LIC i ZEPA de la Xarxa Natura 2000 “Alta Garrotxa- Massís de les Salines” (codi ES5120001), inclòs també dins el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). En data 4 de juny de 2009 el Centre de la Propietat Forestal va aprovar el Pla tècnic de gestió i millora forestal de la finca, condicionant la construcció de camins al procediment d’avaluació d’impacte ambiental. El projecte se sotmet a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb les conclusions de l’informe previ preceptiu emès per l’Àrea de Medi Natural en data 1 d’abril de 2009, en virtut del Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. Aquesta normativa era vigent en el moment d’iniciar-se el procediment d’avaluació. En l’informe de l’òrgan gestor de l’espai protegit es feien les següents consideracions sobre la viabilitat del projecte: − El projecte proposa un traçat de difícil construcció i no dona un camí apte per a la

circulació de vehicles, en proposar pendents de més del 60%. Amb el traçat proposat tampoc és viable el seu manteniment sense actuacions complementàries.

− L’execució del camí proposat pot tenir impactes paisatgístics, erosius i molèsties

sobre la fauna associada a la zona.

2

− Tant si es manté la proposta de traçat com si es modifica, es considera que l’obra té una dificultat molt elevada i pot generar impactes que cal avaluar acuradament, per la qual cosa es considera que caldria sotmetre el projecte al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, així com cercar i avaluar alternatives incloent l’opció zero.

− La decisió respecte el camí de desembosc queda vinculada a si s’aprova el camí o es

cerquen alternatives, atès que si no està connectat al camí principal no té sentit la seva construcció.

En conseqüència, es consideren d’aplicació les determinacions de l’article 17.3 del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el PEIN (annex 2.II) i l’article 3 del Reial decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (en endavant RDL 1/2008). En data 22 de novembre de 2010, i després de realitzar les consultes prèvies que preveu l’article 8 del RDL 1/2008, es va emetre el document de determinació de l’abast i nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental, document que s’incorpora annex a la present declaració. L’òrgan substantiu ha sotmès a informació pública el projecte i l’estudi d’impacte ambiental (EIA) durant el termini d’un mes mitjançant anunci publicat al DOGC núm. 5.843 de data 23.02.2011. En aquest termini no s’han presentat al·legacions, com acrediten els certificats emesos pel director gerent del Centre de la Propietat Forestal i per l’alcalde de l’Ajuntament de Montagut i Oix. En data 30 de desembre de 2010 va tenir entrada la documentació del projecte modificat i l’EIA. 2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL L’objecte del projecte és construir una pista forestal dins la finca de la Quera, situada al nord-est de Talaixà dins el Massís de l’Alta Garrotxa, al terme municipal de Montagut i Oix. Concretament, es preveu fer arribar la pista des del camí de Sadernes fins a una zona de recuperació de pastures, una zona boscosa per a la millora forestal i fins al propi mas de la Quera, actualment en estat de ruïna. El projecte executiu i l’estudi d’impacte ambiental han estat redactats el maig de 2011 per Víctor Payró Milan i Eva Freixas Plangumà, enginyers tècnics forestals. La pista que es projecta ressegueix un traçat que preveu unir la pista que remunta la riera de Sant Aniol amb el mas de la Quera. El recorregut proposat passa per tres zones on s’ha planificat la recuperació de pastures d’acord amb el Pla tècnic de gestió i millora forestal de la finca. Així mateix, també preveu donar accés a les unitats d’actuació forestal 2a i 4a incloses en el mateix pla, on hi ha prevista una tallada selectiva. En el cas de la unitat 2a es pretén arribar a una estructura de bosc mitjà, incrementant els diàmetres i

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental

3

ports de la massa actual, i en la unitat d’actuació 4a a una estructura irregular on s’afavoreixin espècies planifòlies de roure martinenc. L’ús que es preveu donar a la pista és particular, i es preveu restringir l’accés i només permetre el pas a les persones autoritzades pel propietari de la finca i en casos d’emergència. A partir de l’execució de la pista es podran executar la recuperació de les pastures, les millores forestals i la solta i moviment de caps de bestiar que les mantinguin, així com la reforma i restauració del mas de la Quera. Les característiques bàsiques de l’actuació projectada són les següents:

Longitud total del vial (m) 3.787,8 Pendent transversal màxim del terreny 60 % Longitud dins ENP (m) 3.787,8 Cota inicial (m) 385 Cota final (m) 665 Pendent longitudinal mitjana del vial (%) 7,3 Amplada mitjana del ferm (m) 3,5 Radi de corba mínim (m) 10

El projecte preveu elements auxiliars per a la construcció de la pista, com murs d’escullera per recolzar peus de desmunt i terraplens i quatre passos de torrents mitjançant guals i dos soterrats mitjançant calaixos de formigó. El pressupost per a la construcció de la pista es calcula en 85.000 euros. L’estudi d’impacte ambiental planteja les següents alternatives de traçat per a la pista, d’acord amb els diversos condicionants tècnics i ambientals del projecte: − Alternativa zero: consisteix en la no realització del projecte. − Alternativa A: consisteix en iniciar l’ascens en el punt més alt de la pista existent. − Alternativa B: consistent en iniciar el camí des de Talaixà (part alta de la finca) i anar a

buscar les zones d’actuació, començant per la que es troba al Mas de la Quera. − Alternativa C: consisteix en iniciar l’ascens paral·lelament al riu (part sud de la finca). − Alternativa D: consisteix en iniciar el camí des de Talaixà i anar a buscar les zones

d’actuació acabant al mas de la Quera. − Alternativa E: consisteix en iniciar l’ascens remuntant des del riu en forma de zeta. − Alternativa AE: consisteix en una combinació de les alternatives A i E, en iniciar

l’ascens en un punt de la pista existent més alta (alternativa A), seguint l’ascens pel traçat final de l’alternativa E i evitant el sender de Sadernes-Talaixà.

4

L’EIA identifica i valora els impactes ambientals associats al projecte i proposa diverses mesures preventives i correctores per a minimitzar-los, valorades en 6.676 euros per a l’alternativa escollida. Les actuacions proposades es desglossen en els següents conceptes: Actuacions Import Restauració – revegetació 3.176 euros Creació de basses de decantació en cursos d’aigua 500 euros Programa de vigilància ambiental 3.000 euros

3. AVALUACIÓ Anàlisi d’alternatives Les alternatives plantejades proposen diversos traçats de la pista amb diferent grau d’impacte sobre els valors naturals de la zona: Alternativa zero: els impactes es deriven de la dificultat que origina l’absència del camí per a la gestió de la finca. Un dels objectius de la gestió és la recuperació de pastures, el que coincideix amb una de les necessitats ambientals per al foment de la biodiversitat en aquest espai d’interès natural, i per la qual cosa es considera un efecte negatiu dificultar aquesta recuperació.

Alternativa A: és de les millor valorades per aprofitar parcialment un camí existent, però l’EIA indica com a inconvenient el pas per una tartera, el que fa que requereixi més manteniment. Es valora negativament que el traçat va junt al camí que va de Sadernes a Talaixà en un tram. Alternativa B: és la menys valorada per passar per zones amb molt pendent, afloraments rocosos i tarteres i afecta una zona que al Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal es defineix com de protecció total. Requereix un cost de manteniment molt alt. No es pot dur a terme per oposició del propietari de la finca veïna per la qual passa. Alternativa C: té l’avantatge d’ésser molt rectilínia i evitar revolts, però passa per una zona amb molt pendent transversal, hi ha molta roca i creua un torrent més que les altres opcions. El fort pendent i el creuament del torrent fan pujar el cost de manteniment. Aquesta, l’alternativa E i la A afecten una finca veïna però que en la que el propietari no s’oposa al camí. Alternativa D: és la que genera menys impacte ambiental per tenir un traçat llarg amb pocs girs, pendent suau i estable i donar accés a les zones forestalment més interessants. És la que requereix més recorregut per arribar a la finca. No es pot dur a terme per oposició del propietari de la finca veïna per la qual discorreria. Alternativa E: Requereix d’una sèrie de revolts però es valora més favorablement per no requerir grans obres. El cost de manteniment s’estima inferior que el d’altres opcions tot i

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental

5

els revolts. Comporta un traçat amb cinc revolts de 180º per tal de salvar el fort desnivell inicial que presenta la muntanya entre les cotes 330 i 480 msnm. El traçat creua fins a cinc vegades el sender excursionista de Sadernes a Talaixà, fet que no s’avalua en la documentació presentada. Alternativa AE: evita la problemàtica de les afectacions al sender de Sadernes a Talaixà, al iniciar-se en la A i seguir per la E, evitant el tram problemàtic de la primera. De les alternatives plantejades, l’EIA considera com a més viables des del punt de vista ambiental les alternatives E i AE, i entre aquestes, escull l’alternativa E pel menor impacte ambiental. L’alternativa A és similar al traçat proposat per l’alternativa AE tot i que transcorre a una cota inferior i acaba interceptant el sender excursionista i el traçat de l’alternativa E. Per altra banda, les alternatives C i D comporten traçats que surten des de la zona de Talaixà i arriben a la zona de la Quera des de la vessant est de la muntanya, que l’EIA considera més impactants. D’acord amb aquestes valoracions, cal concloure que, tot i que l’EIA indica que l’alternativa AE té un punt crític en el creuament del torrent sobre la cota 450 msnm, per sota d’una tartera que podria comprometre el manteniment de la pista, cal considerar que el traçat d’aquesta alternativa és més rectilini, té una longitud 459 metres inferior a l’alternativa E, i es preveu que tindrà una menor visibilitat des del camí de la muntanya de Sant Feliu del Riu, en generar menys revolts. En aquest sentit, l’alternativa E comportarà un major moviment de terres durant l’execució i també una exposició visual molt major, i per tant un impacte paisatgístic més significatiu. Així mateix, l’alternativa AE només afectarà en un punt al sender excursionista de Sadernes a Talaixà. Comunitats biològiques, hàbitats i espais naturals protegits El projecte es proposa executar dins l’espai LIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 “Alta Garrotxa−Massís de les Salines” (codi ES5120001), inclòs també dins el PEIN. Entre les comunitats vegetals que es troben a la zona del projecte i en les seves proximitats, cal destacar els boscos d’alzinar muntanyenc, que corresponen a l’hàbitat d’interès comunitari “alzinars i carrascars” (codi 9340, no prioritari). Entre les espècies vegetals que conformen aquest hàbitat cal destacar: Quercus pubescens (roure), Buxus sempervirens (boix), Rhamnus alaternus (aladern), Viburnum lantana (tortellatge) o el Ligustrum vulgare (olivereta), totes espècies comunes i abundants en l’àmbit de l’Alta Garrotxa. A l’EIN de l’Alta Garrotxa es troben protegides les següents espècies de flora: Lithospermum oleifolium, Euphorbia duvali, Allium pyrenaicum, Linum capanulatum, Erinacea anthyllis, Ophrys catalaunica i Polygala vayredae.

6

D’acord amb l’EIA i amb la informació disponible actualment, no hi ha constància de la presència d’aquestes espècies de flora en l’àmbit d’execució de les propostes de traçat de la pista. El terme municipal de Montagut i Oix està declarat com a zona d’alt risc d’incendi forestal pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre. La fauna present a la zona és la pròpia dels ambients forestals de muntanya. D’acord amb l’Annex II de la Directiva Hàbitats i l’Annex 5 de l’Acord de Govern 112/2006, de 5 de setembre, en l’espai hi són presents les següents espècies:

En l’àmbit d’afectació del projecte només és possible la presència d’algunes de les espècies esmentades de rat penats que, per altra banda, poden ser afavorides en el conjunt de l’espai per l’obertura de nous espais i la recuperació de les pastures que facilitarà la nova pista. A banda del cranc autòcton i la tortuga de rierol, cal destacar també la presència d’altres espècies lligades al curs de la riera de Sant Aniol, com la llúdriga (Lutra lutra) i el barb de muntanya (Barbus meridionalis), aquesta darrera espècie endèmica de la conca mediterrània. Pel que fa a l’avifauna, en l’àmbit de la finca forestal també cal esmentar la presència habitual de l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), nidifica en una zona a menys de 1000 m de les edificacions de la Quera, per la qual cosa qualsevol obra que porti un nivell de soroll com l’excavació en roca, s’hauria de fer fora del període comprès entre l’1 de febrer i el 31 de juliol. També cal destacar la presència d’altres espècies de rapinyaires i carronyaires com l’aligot vesper (Pernis apivorus), el voltor (Gyps fulvus) i l’aufrany (Nophron percnopterus). L’àmbit d’actuació del camí es troba inclòs dins l’àmbit territorial del Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre, tot i que no es preveu que les actuacions projectades puguin afectar directament a aquesta espècie.

Nom científic Nom comú Austropotamobius pallipes Cranc de riu autòcton Mauremys leprosa Tortuga de rierol Lutra lutra Llúdriga Miniopterus schreibersii Rat penat de cova Myotis blythii Rat penat orellut mitjà Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Myotis emarginatus Rat penat d’orelles dentades Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Rhinolophus hipposideros Rat penat petit de ferradura

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental

7

Dins de la zona podem trobar diversos mamífers carnívors com el gat mesquer (Genetta genetta) i el gat salvatge (Felix silvestris). No obstant l’anterior, de les consideracions de l’EIA i de la consulta realitzada a l’Àrea de Medi Natural es desprèn que no es preveu que el projecte afecti de forma sensible cap de les espècies de fauna protegida, amenaçada o singular esmentades, sempre i quan es tinguin en compte mesures específiques durant l’execució de les obres per minimitzar les molèsties que s’hi puguin generar. Impactes sobre la gea El projecte comportarà l’excavació de talussos i desmunts en zones de vessant de muntanya amb pendents elevats que, tot i la cobertura vegetal, poden generar riscos de processos erosius per inestabilitat dels vessants, o la destrucció de sòls forestals per la pròpia ocupació de la pista. En aquest sentit, l’impacte sobre aquest vector es considera moderat−sever i serà necessària l’aplicació de mesures correctores per tal de minimitzar-lo, com ja preveu l’EIA en alguns punts del traçat de l’alternativa E. Impactes sobre el medi hidrològic Els principals impactes sobre el medi hidrològic es preveuen en els creuaments dels torrents que discorren pels vessants est i sud de la muntanya de la Quera. No obstant això, el projecte preveu salvar aquestes interferències mitjançant passos amb tubs i guals. Així mateix, es preveu realitzar un drenatge transversal superficial i longitudinal amb trencaaigües, a fi i efecte que la pista es mantingui en les millors condicions possibles. El manteniment del ferm i els treballs de conservació de la pista haurien de garantir la disminució del risc d’erosió de materials que poguessin afectar els cursos fluvials de la zona aigües avall. Impactes sobre el paisatge La construcció de la nova pista resultarà un element artificialitzador del paisatge de l’àmbit del projecte, i serà visible sobretot des del camí a Sant Feliu del Riu. No obstant això, permetre l’accés a la zona de la Quera facilitarà realitzar actuacions silvícoles i agrícoles en la finca que obriran espais i permetran la millora de les condicions ambientals de la finca i de l’espai natural, que compensaran els possibles efectes visuals, sempre i quan l’alternativa s’executi correctament i minimitzi els impactes. Impactes sobre el medi social La nova pista representarà un nou accés al medi natural, però d’acord amb la documentació del projecte, la gestió de la finca només permetrà l’accés a les persones autoritzades pel propietari. En conseqüència, la pista no hauria d’esdevenir un nou accés lliure a les zones altes de l’espai.

8

Per altra banda, es preveu que la pista intercepti el sender excursionista d’ús tradicional que va de Sadernes a Talaixà, fet que pot suposar una pèrdua del valor intrínsec del camí aquesta intercepció no s’executa amb cura. El projecte haurà de garantir una bona entrega del sender en el punt d’intercepció i evitar sals morfològics que dificultin el seu trànsit pedestre. 4. CAPACITAT DEL MEDI RECEPTOR El projecte constitueix una actuació d’àmbit local, que s’emmarca en un espai forestal de muntanya ben conservat i en una zona tranquil·la i amb poca presència de gent. No obstant això, l’execució de la nova pista permetrà l’accés a la finca i el mas de la Quera i el desenvolupament dels treballs d’aprofitament silvícola i de recuperació de pastures previstos en el Pla tècnic de gestió i millora forestal de la finca. El principal condicionant ambiental del projecte és el disseny del traçat de la pista i la seva integració paisatgística en l’entorn de l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa. En aquest sentit, es considera que l’alternativa AE correspon a un traçat més rectilini i menys sinuós que el proposat en l’alternativa E, que es proposa en ziga-zaga per la vessant est de la muntanya, fet que permetrà una millor integració de la pista. L’execució del camí, en qualsevol de les alternatives, pot tenir impactes paisatgístics, erosius i pertorbacions sobre la fauna associada a la zona, superiors als normals en camins d’aquests tipus. Per aquest motiu caldrà tenir en compte diverses consideracions durant l’execució del projecte, que s’inclouen en la present declaració d’impacte ambiental. Atenent a les característiques del projecte i a les valoracions contingudes en l’apartat anterior, no es preveu que aquest afecti sensiblement espècies de flora o fauna protegida o amenaçada, sempre i quan es portin a terme les mesures preventives i correctores previstes a l’EIA i en la present declaració d’impacte ambiental. En aquest sentit, caldrà tenir en compte les possibles restriccions en els treballs d’execució durant els períodes de nidificació de l’avifauna més sensible. L’obertura de la pista tindrà beneficis per a l’espai natural protegit en permetre el desenvolupament dels treballs de recuperació de pastures i d’aprofitament forestal. Aquestes actuacions generaran noves zones obertes i espais de transició, poc abundants a l’Alta Garrotxa, i que afavoreixen la diversitat faunística i florística. L’àmbit en el que es preveu la pista no està inclòs dins l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya, per la qual cosa no són d’esperar efectes sobre elements de valor del patrimoni geològic. La Direcció General del Patrimoni Cultural ha emès un informe favorable en data 4 d’abril de 2011, amb la prescripció de que caldrà fer un seguiment arqueològic sota la direcció d’un arqueòleg durant la fase de moviment de terres i obertura del traçat.

Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Direcció General de Qualitat Ambiental

9

D’acord amb l’EIA, l'impacte global del projecte es qualifica com a moderat. Tenint en compte aquests factors i donada la magnitud del projecte, la capacitat del medi receptor es preveu suficient per a assumir l'obra objecte d'aquest Acord. 5. ACORD Per tot l’anterior, vist l'estudi d'impacte ambiental, en el qual no es preveuen efectes negatius notables, irreversibles i permanents sobre cap factor ambiental sensible, i vista la capacitat del medi, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la Ponència Ambiental formula la declaració d'impacte ambiental amb caràcter favorable per a l'alternativa AE sempre i quan s’implementin les mesures preventives i correctores que estableix l'estudi d'impacte ambiental i les condicions addicionals fixades en el present Acord. 6. CONDICIONS ADDICIONALS a) Condicions sobre les mesures preventives i correcto res A fi i efecte d’evitar danys innecessaris derivats de possibles errors en el traçat caldrà fer un replanteig de la pista amb el marcatge previ del traçat, i que haurà de ser validat per la Comissió mixta de seguiment i control ambiental del projecte. L’excavació dels desmunts haurà de fer-se recol·locant el material excavat a la zona de terraplè i caldrà evitar abocar material vessant avall, emprant la maquinària més adequada per aconseguir aquest objectiu. En cap cas es permetrà fer voladures. En cas de detectar la presència d’espècies protegides durant l’execució de la pista caldrà comunicar-ho a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat per tal que estableixi el protocol d’actuació a seguir. Per minimitzar el risc d’afectació a l’àliga daurada i altres espècies de fauna sensible, l’execució del projecte s’haurà de fer fora del període comprès entre l’1 de febrer i el 31 de juliol. Si, durant les obres, cal instal·lar sistemes d’il·luminació exterior caldrà fer-ho d’acord amb allò que estableix la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i el reglament que la desenvolupa (Decret 82/2005).

La intercepció del sender excursionista de Sadernes a Talaixà haurà de fer-se de manera que es minimitzi el seu impacte. Caldrà garantir una bona entrega en la zona de la pista i evitar salts morfològics que dificultin la continuïtat del trànsit pedestre del sender. En tot cas, caldrà reposar la senyalització preexistent en el sender i fer les actuacions de restauració que siguin necessàries per restaurar i condicionar el tram afectat.

10

En la gestió dels treballs i de les restes vegetals cal tenir en compte que es tracta d’una zona d’alt risc d’incendis i caldrà complir amb les determinacions del Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre. Caldrà fer un seguiment arqueològic durant la fase de moviment de terres i obertura del traçat d’acord amb les prescripcions de la Direcció General del Patrimoni Cultural. 7. SEGUIMENT I PUBLICITAT El promotor del projecte es responsabilitzarà de l’execució del programa de vigilància ambiental i dels seus costos. Es constituirà una comissió mixta de seguiment i control ambiental de l’execució del projecte, que vetllarà pel compliment de les mesures ambientals establertes en l’EIA i en la present declaració. Caldrà presentar informes de seguiment ambiental d’acord amb la periodicitat que s’estableixi en la comissió. Finalitzades les obres, el promotor haurà de presentar al Departament de Territori i Sostenibilitat un informe signat per la direcció de l’obra, verificant el compliment de les mesures correctores i condicions establertes a l’estudi d’impacte ambiental i a la present Resolució. El Departament de Territori i Sostenibilitat exercirà les funcions de comprovació, interpretació, seguiment i vigilància ambiental d’aquesta declaració d’impacte i de les condicions imposades. El projecte constructiu incorporarà les mesures ambientals definides a la present declaració, així com les que preveu l’estudi d’impacte ambiental i inclourà a la seva memòria un apartat que justifiqui de quina manera s’han incorporat aquestes mesures. Així mateix, el pressupost general del projecte haurà d’incloure el pressupost específic establert per a les mesures correctores. Qualsevol modificació en el projecte avaluat requerirà l’informe previ del Departament de Territori i Sostenibilitat als efectes de valorar la seva incidència en el medi i, si s’escau, l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental que correspongui. Aquesta declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i resolutoris que autoritzin total o parcialment aquest projecte. D’acord amb el que estableix l’article 12 del Reial decret legislatiu 1/2008, aquesta declaració d’impacte ambiental s’ha de fer pública mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Departament de Territori i Sostenibilitat i s’ha de trametre al Centre de la Propietat Forestal.

ANNEX

DETERMINACIÓ DE L’AMPLITUD I NIVELL DE DETALL DE L’ ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UNA PISTA FORES TAL A LA FINCA DE LA QUERA, AL T.M. DE MONTAGUT I OIX. Consultes realitzades a administracions afectades i públic interessat en aplicació de l’article 8 del RDL 1/2008:

Relació de consultes Respostes Rebudes

Àrea de Medi Natural (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X Oficina de Gestió Ambiental Unificada (Serveis Territorials a Girona del DMAH) -

Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Dept. de Política Territorial i Obres Públiques) -

Agència Catalana de l’Aigua (Departament de Medi Ambient i Habitatge) - Serveis Territorials a Girona del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural -

Direcció General de Patrimoni Cultural (Dept. de Cultura i Mitjans de Comunicació) X

Unió de Pagesos de Catalunya - Consorci de l’Alta Garrotxa - Ajuntament de Montagut i Oix - Associació de Naturalistes de Girona -

Les aportacions rebudes durant la fase de consultes prèvies s’adjunten com annex al present document. A aquests efectes, i d’acord amb allò que preveu l’article 9.3 del RDL 1/2008, el promotor haurà de consultar les administracions públiques afectades prèviament consultades en relació amb la definició de l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental. Els principals aspectes considerats en les aportacions es descriuen tot seguit de forma resumida: L’Àrea de Medi Natural ha fet aportacions sobre aspectes relatius al medi natural que caldrà valorar més acuradament en l’estudi d’impacte ambiental, com són: la configuració de les alternatives proposades, la fauna de la zona i la xarxa de camins tradicionals a peu que poden ser potencialment afectada pel projecte, així com sobre l’avaluació que es fa dels impactes. Els aspectes esmentats s’incorporen en el present document. La Direcció General del Patrimoni Cultural informa favorablement el projecte i conclou que el document ambiental preveu de manera satisfactòria el tractament donat al patrimoni cultural. No obstant això, informen que el seguiment arqueològic que es durà a terme durant les obres s’ha de realitzar sota la direcció d’un arqueòleg, amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural. Determinació de l’amplitud i el nivell de detall de l’EIA − L’EIA haurà d’estudiar la possibilitat de combinar les alternatives A i E de manera que el traçat

s’iniciï seguint el camí proposat per l’alternativa A, per resseguir posteriorment el traçat proposat

en l’alternativa E. D’aquesta manera es podria aconseguir suficient cota amb un pendent raonable, amb l’objectiu d’evitar el màxim nombre de revolts del tram inicial de l’alternativa E que es caracteritza per un terreny molt pendent i pedregós.

− En el disseny de les alternatives s’evitaran els traçats que alterin els camins tradicionals a peu de

la zona. En aquest sentit, únicament s’admetria el creuament dels camins quan sigui imprescindible i no el seu ús com a part de la pista. En aquest cas, caldrà preveure la restauració de les connexions amb els mateixos.

− L’anàlisi de visibilitat no considera que un tram amb quatre revolts com el proposat en l’alternativa

A és de més difícil correcció que un tram rectilini. Cal incorporar en l’esmentada anàlisi la presència de l’arbrat i la funció d’apantallament visual de la pista que aquest pot tenir en cada cas.

− Cal millorar l’anàlisi comparativa dels impactes previstos per a cadascuna de les alternatives de

manera que permeti justificar ambientalment l’alternativa escollida. Cal identificar de manera més específica els diversos factors ambientals que poden ser afectats pel projecte i aprofundir en l’avaluació dels impactes que es poden generar en cada alternativa sobre cadascun dels factors.

− Es valoraran els efectes que pot tenir la construcció de la nova pista sobre la fauna d’interès

present a la zona. Concretament, cal considerar les següents espècies: el gat mesquer (Genetta genetta), el gat salvatge (Felix silvestris); amfibis i rèptils com el trió pirinenc (Calotriton asper), la sargantana roquera (Podarcis muralis), la serp d’Esculapi (Elaphe longissima) i el lluert (Lacerta bilineata); els quiròpters com el rat-penat de ferradura (Rhinolophus hipposideros), el rat-penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el rat-penat de mussel agut (Rhinolphus blythii); i el lepidòpter Graellsia isabelae. Aigües avall de projecte la riera de Sant Aniol es troba dins la zona de llúdriga, per la qual cosa caldrà evitar-hi qualsevol afectació.

− Així mateix, cal tenir en compte que l’àliga daurada (Aquila crysaetos) nidifica en una zona

situada a menys de 1.000 metres de les edificacions del Mas de la Quera. Qualsevol obra que comporti un nivell de soroll, com l’excavació en roca, s’hauria de fer fora del període comprés entre l’1 de febrer i el 31 de juliol. L’apartat de minimització de l’afectació a la fauna preveu una limitació similar que dona un període que també s’ajusta a altres espècies protegides de la zona “

I, perquè consti, i als efectes adients, signo aquest certificat amb el vist-i-plau de la presidenta de la Ponència Ambiental. Barcelona, 26 de juliol de 2011

Alternativa AE

Alternativa E

Tram comú

Tram comú

Alternativa E

Alternativa AE