GENERALITAT de CATALUNYA Departament d’Ensenyament Institut Eugeni

  • Published on
    18-Nov-2014

  • View
    109

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

GENERALITAT DE CATALUNYA Departament dEnsenyament Institut Eugeni Xammar SEGON TRIMESTRE PRIMER EXAMEN PARCIAL

Departament de Llengua catalana i literatura Curs 2009-2010 Segon de batxillerat NOM______________________________ GRUP_____

Llegiu aquest text i responeu les qestions segents.

De seguida que lexaminador obre la porta, lexaminand de pell especialment pllida entra a laula esquitllant-se entre el nvol dexaminands que sembussen a la porta. Camina amb agilitat; sasseu al primer pupitre buit que troba. Els pupitres sn de frmica verda clara, amb les vores de fusta. A la superfcie hi ha guixots fets amb bolgraf i incisions amb navalla, dues de les quals sn obscenes. La fressa (que formen els grinyols de pupitres i cadires, i els comentaris) augmenta a mesura que entren ms examinands; lexaminador els demana que sisplau (s un si us plau lent i imperatiu) sasseguin sense fer soroll. Els examinands en fan cas fugament: el soroll minva durant uns segons per aviat torna a la intensitat anterior. Lexaminador els dna ara lesquena: esborra de la pissarra algunes frases de la classe anterior, es gira (la fressa minva novament) i, quan tots sn a lloc, baixa de la tarima, va cap a la porta de laula, la tanca, sespolsa el guix que lesborrador li ha deixat a les mans (gest que apaga els ltims murmuris), i pronuncia dos cognoms. Dos dels examinands saixequen dels pupitres i hi van. A cada un li dna un munt de plecs de fulls grapats; comencen a repartir-los. A mesura que avancen deixant un plec a cada pupitre, els alumnes forcen la vista per intentar llegir les preguntes, escrites amb lletra molt menuda, per cap no fa ni lintent dacostar-se al plec o aixecar discretament el primer full. No els toquen fins que, un cop repartits tots, lexaminador anuncia que poden comenar. A lunson, gaireb cinquanta fulls ressonen a la sala. Lexaminand de pell especialment pllida inspira profundament, pren el seu plec, se lacosta fins a tenir-lo just davant i, amb calma, comena a llegir. Sha passat el cap de setmana amb els colzes a la taula, i ara que finalment lexamen ha comenat se sent entre el defalliment i el desinters. Sha passat setmanes preparant aquest examen del qual, un cop ms, depn la continutat. Anys enrere hauria dit que era un examen crucial, per amb el temps ha aprs que tots els exmens sn crucials, fins al punt que un examen que no fos crucial no li semblaria, no seria, un autntic examen. Acaba de llegir les cinc preguntes i respira tranquil. De les cinc, en sap quatre a la perfecci. Per tant, ja pot considerar-se aprovat, com a mnim.Quim MONZ, Estratgies, 1, Guadalajara, 1996 1. COMPRENSI 1.1. Descriviu breument el personatge de lexaminand. [1 punt]

1.2. Tenint present quins sn, en el text proposat, els contextos en qu apareixen els pronoms febles que tot seguit es reprenen subratllats: en fan cas els dna ara lesquena hi van repartir-los no li semblaria

indiqueu, per a cada pronom, a quin antecedent es refereix. [1 punt]

GENERALITAT DE CATALUNYA Departament dEnsenyament Institut Eugeni Xammar

Departament de Llengua catalana i literatura Curs 2009-2010 Segon de batxillerat

1.3. Cap de les oracions segents no t subjecte explcit, per s possible assignarne un a cadascuna, dacord amb els antecedents que proporciona el text. Feu-ho: [1 punt] Camina amb agilitat A cada un li dna un munt de plecs de fulls grapats A mesura que avancen No els toquen fins que 1.4. Per a cadascuna de les formes verbals segents, que trobareu subratllades en el text, proposeu un sinnim que pugui substituir-la-hi: [1 punt] demana minva apaga anuncia

2. EXPRESSI I COMENTARI CRTIC 2.1 Desenvolupeu en un mxim de 100 paraules el tema segent: [1,5 punts] La meva experincia com a examinand: aspectes positius i negatius.

2.2 Exposeu en un text els diferents valors que poden tenir les oracions subordinades i les diverses formes que poden prendre. [2,5 punts]

GENERALITAT DE CATALUNYA Departament dEnsenyament Institut Eugeni Xammar

Departament de Llengua catalana i literatura Curs 2009-2010 Segon de batxillerat

3. REFLEXI LINGSTICA SOBRE EL TEXT 3.1. Pareu atenci al text segent: A lunson, gaireb cinquanta fulls ressonen a la sala. Lexaminand de pell especialment pllida inspira profundament, pren el seu plec, se lacosta fins a tenirlo just davant i, amb calma, comena a llegir. Sha passat el cap de setmana amb els colzes a la taula. Identifiqueu i reescriviu ntegrament cadascun dels fragments o constituents sintctics daquest text [1 punt] a) que tenen funci de subjecte:

b) que tenen funci de complement o objecte directe:

3.2. Els fragments segents contenen un que subratllat que introdueix una oraci subordinada: De seguida que lexaminador obre la porta entre el nvol dexaminands que sembussen a la porta sespolsa el guix que lesborrador li ha deixat a les mans amb el temps ha aprs que tots els exmens sn crucials a) Indiqueu, per a cada cas, de quin tipus doraci subordinada es tracta i quina categoria gramatical t el que corresponent. b) Indiqueu, quan sigui el cas, quina altra funci sintctica exerceix el que dins loraci que introdueix. [1 punt]

Recommended

View more >