Girona 2.0

Nom: Lluís Leal Andreu

Grup:03

Área: Síntesi

Índex: 1. Presentació de la ciutat

2. La catedral de Girona

3. El barri jueu i el Call jueu

4. El xuixo i la pastisseria Castelló

5. El punt de Girona

6. El museu del cinema

1. Presentació de la ciutat

La ciutat de Girona és situada a la confluència dels rius Onyar, Güell, Galligants i Ter, a una altitud de 70 m, a l'anomenat pla de Girona.

Girona limita al nord amb els municipis de Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter; a l'est, els de Celrà , Juià i Bordils; al sud-est, amb el de Quart; al sud-oest, amb els de Fornells de la Selva i Vilablareix; i a l'oest amb els de Salt i Sant Gregori.

El clima és mediterrani, al límit de la característica fonamental d'aquest clima -la sequera estival, amb prou feines percebuda alguns anys a la zona de Girona- i amb una oscil.lació entre els freds de l'hivern -són habituals les glaçades entre desembre i el febrer- i les calors de l'estiu -màximes superiors als 30 º durant la canícula- que li atorguen, en conjunt, un caràcter més extremat que als climes litorals, però sense arribar a la conintentalitat de les conques interiors de Cataluna. Girona està dins de la zona temperada. Les temperatures mitjanes oscil·len entre els 13 °C i els 17 °C. La província és més freda en comparació al Nord i a l'Oest, mentre que les zones més càlides es localitzen a la costa (influenciat per l'aigua tèbia del Mediterrani). La temperatura a la muntanya, és sempre més baixa que a la plana. La costa, en canvi sempre és més càlida. Relacionat amb les baixes temperatures hi ha el perill de les glaçades. A Girona, només la franja costanera està quasi exempta d'aquests fenòmens.

La freqüència de pluges és més gran a l'Est i a la muntanya, i menor en les terres de la plana.

2. La catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima. Els bisbes de la diòcesi de Girona són documentats genèricament l'any 516. Segons alguns documents del segle VII el seu culte era equiparable a les diòcesis de Toledo i Sevilla. Durant l'ocupació musulmana entre els anys 715 i 785 va ser transformada en mesquita. La seva major particularitat és que té la nau gòtica més ampla del món, de 22,98 metres, que és alhora la nau més ampla de qualsevol estil llevat de la de basílica de Sant Pere del Vaticà, que fa vint-i-cinc metres. Situada estratègicament al nucli central de la ciutat antiga, conegut com la Força Vella, coincideix amb el traçat urbà de Gerunda, assentament d'època romana del qual encara en romanen mostres de muralla a l'actual plaça de la catedral.

3. El barri jueu i el Call jueu

El Call de Girona va ser des del punt de vista cultural una de les més importants comunitats jueves d'occident.

Call, de l'hebreu kahal , és la paraula utilitzada per a anomenar els diversos barris jueus. Un document de l'any 888 ja esmenta la presència d'unes 25 famílies de religió mosaica. El Call de Girona es va començar a formar a partir del segle XII, al carrer de la Força, quan

s'hi instal·laren famílies jueves que abans vivien en els voltants de la catedral. Hi arribaren a viure una mitjana de 800 persones. A la ciutat van desenvolupar les seves teories importants pensadors com Jacob ben Sehet

Gerondi, el poeta Mesula ben Selomo de Piera, i els grans filòsofs Ezra ben Salomo i Azriel de Girona.

4. El xuixo i la pastisseria Castelló

El xuixo és una pasta dolça típicament gironina, de forma cilíndrica de pasta fina, farcida de crema, fregida i ensucrada per fora. El xuixo té el distintiu de "Producte de la terra", del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya.

Sembla que aquesta pasta va néixer a Girona als anys vint del segle XX, a la pastisseria que Emili Puig tenia al carrer de la Cort Reial, arran que un confiter francès va ensenyar a aquest pastisser l'elaboració d'un pastís que anomenava "chou à la crème", que va servir d'inspiració per fer el gironí xuixo.

5. El punt de girona

El diari de Girona, també molt popular per les altres províncies catalanes, com diu el nom és un diari en català

6. El museu del cinema

El Museu del Cinema-Col·lecció Tomàs Mallol és un museu dedicat al món del cinema i de la imatge. Forma part de la Xarxa de Museus Locals de Catalunya-Girona.

Fou creat a Girona a partir de la col·lecció d'objectes relacionats amb el món del precinema i del cinema de Tomàs Mallol, que fou adquirida l'any 1994 per l'ajuntament d'aquesta ciutat. El museu fou inaugurat el 8 d'abril de 1998, el primer d'aquestes característiques de l'Estat espanyol i dels pocs a escala europea, que acull una gran varietat de material precinematogràfic i cinematogràfic.

COME TO GIRONA, THE CITY OF DREAMS