132
Tipus d’estudi: ACCÉS UNIVERSITAT MAJORS 25 ANYS Matèria: Llengua catalana STUCOM Centre d‘Estudis www.stucom.com Homologat i concertat per la Generalitat de Catalunya Llengua catalana Pàg. 1 de 132 UNITAT 1: NORMES ORTOGRÀFIQUES 1.1 Separació en síl·labes La síl·laba En un mot hi ha generalment tantes síl.labes com vocals: sanefa (3), violí (3), televisió (5) Les paraules que tenen més de dues síl.labes en tenen una de forta, amb accent o sense, i les altres àtones: porteri a, excavació . Separació de síl.labes Se separen: S-S (cas-so-la), R-R (car-rer), I-X (cai-xa), T-X (flet-xa), L.-L (til.- la), S-C (as-cen-sor), T-J (plat-ja), T-G (met-ge) i els compostos: in-hu-mà, vos-al-tres No s‘han de separar: QU (qua-tre), GU (guer-xo), NY (ca-nya), LL (pa-lla) 1.2 Els diftongs Dues vocals que es troben en una síl.laba formen un diftong. En català hi ha dos tipus de diftongs: Diftongs decreixents: formats per vocal + i o bé vocal + u: Aire, eina, boira, cuina, caure, jeure, ciutat, sou, duus Diftongs creixents: formats per qu/gu + vocal: quatre, qüestionari, obliqüitat, quota, aigua, aigüera, pingüí, paraiguot. Quan trobem tres vocals juntes i la del mig és una I o bé una U, aquestes formen diftong creixent amb la vocal següent: no-ia, mo-uen

Gramatica Catalana

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Gramatica Catalana

Tipus d’estudi:

ACCÉS UNIVERSITAT

MAJORS 25 ANYS

Matèria: Llengua catalana

S T U C O M Cent r e d ‘E st udi s

www.stucom.com Homologat i concertat per la Generalitat de Catalunya

Llengua catalana Pàg. 1� de 132�

UNITAT 1: NORMES ORTOGRÀFIQUES

1.1 Separació en síl·labes

La síl·laba

En un mot hi ha generalment tantes síl.labes com vocals: sanefa (3), violí (3),

televisió (5)

Les paraules que tenen més de dues síl.labes en tenen una de forta, amb accent o

sense, i les altres àtones: porteria, excavació.

Separació de síl.labes

Se separen: S-S (cas-so-la), R-R (car-rer), I-X (cai-xa), T-X (flet-xa), L.-L (til.-

la), S-C (as-cen-sor), T-J (plat-ja), T-G (met-ge) i els compostos: in-hu-mà,

vos-al-tres

No s‘han de separar: QU (qua-tre), GU (guer-xo), NY (ca-nya), LL (pa-lla)

1.2 Els diftongs

Dues vocals que es troben en una síl.laba formen un diftong.

En català hi ha dos tipus de diftongs:

Diftongs decreixents: formats per vocal + i o bé vocal + u:

Aire, eina, boira, cuina, caure, jeure, ciutat, sou, duus

Diftongs creixents: formats per qu/gu + vocal: quatre, qüestionari, obliqüitat, quota,

aigua, aigüera, pingüí, paraiguot.

Quan trobem tres vocals juntes i la del mig és una I o bé una U, aquestes formen

diftong creixent amb la vocal següent: no-ia, mo-uen

Page 2: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 2� de 132�

Quan una paraula comença en I/HI i la segueix una vocal, aquesta I forma diftong

creixent amb la vocal següent: io-de, hie-na

Per tant, en català no són diftongs: ia, ie, io, ua, ue, uo: cu-a, ci-èn-ci-a

Quan tres vocals es troben a la mateixa síl.laba parlarem de triftong: Paraguai, dèieu.

1.3 Ortografia de les vocals A/E

En els substantius

Dins de paraula escrivim a o bé e segons els primitius corresponents

Taulell (taula) , quarantena (quaranta)

Teulada (teula) , trentena (trenta)

Moltes paraules s‘escriuen com les corresponents castellanes

Afecte, espacial, amic

Efecte, especial, enemic

A fi de mot escrivim A

En els femenins: conducta, pera, casa etc.

En els masculins que acaben en –arca, -ista, -cida, -ma, -ta (monarca, egoista,

fratricida, drama, poeta etc.)

En moltes paraules masculines que en castellà també acaben en A (dia, nòmada

etc.)

A fi de mot escrivim E

En els masculins: altre, orgue, teatre, etc.

En els femenins que acaben en –ble, -me, -ne, -aire (noble, infame, solemne,

cantaire etc.)

Però s‘han de tenir en compte una sèrie d‘excepcions

Afaitar, ambaixador, assassí, avaluació, avaria, davant, racó, ramat, rancor, sanefa,

assemblea, cànem, ebenista, efeminat, empar, enyor, estendard, malenconia,

meravella, monestir, nedar, resplendor, treball, vernís

Page 3: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 3� de 132�

En moltes paraules femenines que en castellà acaben també en E (higiene, febre,

imatge, llebre etc.)

En tots els plurals: portes, dies, taules etc.

En noms hebreus: Judes, Isaïes

En els verbs

Desinència E

Davant una altra lletra: canten, cantes, cantarien

En les formes corre, vine, obre (obrir), omple

En els infinitius de la segona conjugació: témer, perdre

Desinència A en la resta de casos: canta, cantaria

Radical A/E segons la vocal tònica del verb: peguem (pego), paguem (pago)

Radical A en les formes àtones dels verbs:

Haver, he, hauria

Treure, trec, traiem

Jeure, jeus, jaurem

Néixer, neix, naixerien

Fer, fem, farem

Caure, queia, caiem

Saber, sé, sabrà

Per causa de la vocal neutra es produeixen una sèrie de canvis en les formacions de

plurals i en determinades formes verbals:

-ca -ques soca, soques, predica, prediquen

-ga -gues botiga, botigues, rega, reguem

-ça -ces plaça, places, comença, comenceu

-ja -ges granja, granges, raja, ragen

-gua -gües aigua, aigües, enaigua, enaigüen

-qua -qües obliqua, obliqües, adequa, adeqüen

Page 4: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 4� de 132�

1.4. Ortografia de les vocals O/U

En els substantius

Els mots derivats s‘escriuen generalment com els primitius

Oller, olla

Puntet, punt

En són excepcions els pseudoderivats que són paraules que no segueixen la regla de

la derivació. Ex. dulcificar (dolç, dolcesa), bucal (boca, boqueta), curvatura (corb,

encorbar), juvenil (jove, joventut), vulcanisme (volcà, volcànic)

En general el català i el castellà solen coincidir: oral, ferro, carro, cullera, mural etc.:

En els verbs

Desinències: La primera persona del singular del present d‘indicatiu acaba en O:

canto, venço, pateixo

Radicals: escrivim O/U segons les formes tòniques del verb: dono, donarem, donar,

jugo, jugava, jugar.

Excepcions: les formes àtones dels següents verbs s‘escriuen amb O

Collir, cullo, collim, collirem

Cosir, cuso, cosiríeu, cosia

Sortir, surt, sortia, sortirà

Tossir, tus, tossiu, tossiria

Escopir, escupo, escopien, escopim

Però hi ha una sèrie d‘excepcions

Atordir, avorrir, botifarra, cartolina, cònsol, cobrir, complir, embotir, escopir,

fonamental, joglar, joventut, podrir, polir, robí, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir,

sospir, tamboret, títol, torró etc.

Bufetada, butxaca, escullera, muntanya, muntar, subornar, sufocar,

tramuntana, turmell, turment etc.

Page 5: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 5� de 132�

Els verbs poder i voler tenen O en totes les formes àtones: volia, volguéssim,

podrem, podem

Excepte: puguem, pugueu i vulguem, vulgueu

1.5 L’accentuació. Els diacrítics

Accentuació

En català hi ha dos tipus d'accent, l'agut o tancat (´) i el greu o obert (`)

Sobre la lletra A sempre s'utilitza l'accent greu: sofà

Sobre les lletres I i U sempre s'utilitza l'accent agut: música, jardí

Sobre les lletres E , O poden anar-hi els accents aguts: també, sinó,

o greus: perquè, però.

S'accentuen les paraules agudes acabades en

a

, e, i, o, u (capità, cafè, botxí, avió, tabú)

a

s, es, is, os, us (capatàs, pretès, anís, talòs, autobús)

e

n, in (desprèn, Berlín)

S'accentuen les paraules planes no acabades en les terminacions anteriors: càntir,

músic, ànec, estómac, exèrcit... i les acabades en diftong decreixent: anàveu,

cantaríeu...

S'accentuen totes les paraules esdrúixoles: música, història, secretària, indústria...

S'accentuen totes les paraules sobreesdrúixoles: bàsicament, històricament...

Paraules agudes són les que porten la tonicitat a l'última síl·laba

Ex: sofà, arrel, bestiar, carrer...

Paraules planes són les que porten la tonicitat a la penúltima síl·laba

Ex: pòrtic, llapis, cèntim, taula...

Paraules esdrúixoles són les que porten la tonicitat a l'antepenúltima síl·laba

història, pel·lícula, pròxima, ràpida...

Page 6: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 6� de 132�

L’accent diacrític

Hi ha paraules que encara que no puguin portar accent, s'accentuen per diferenciar-

les d'altres que s'escriuen de la mateixa forma. Són les que duen accent diacrític o

distintiu

sóc (v.ésser) soc (tros de fusta)

és (v.ésser) es (pronom)

són (v.ésser) son ( el son, la dormida, la son, les ganes de dormir)

fóra (v.ésser) fora (adverbi)

dóna, dónes (v.donar) dona, dones

véns, vénen (v.venir) vens, venen (v.vendre)

sé (v.saber) se (pronom)

té (v.tenir) te (infusió, pronom)

vés (v.anar) ves (v.veure)

mòlt (v.moldre) molt (adverbi)

féu (v.fer Pret.Perf.) feu (v.fer Present, nom)

bóta (de vi) bota (calçat)

Déu (divinitat) deu (número, font, v.deure)

mà (nom) ma (possessiu)

món (nom) mon (possessiu)

móra (fruita) mora (musulmana)

nét, néta (parentiu) net, neta (adj. de netedat)

ós (animal) os (ossamenta)

pèl (cabell) pel (contracció)

sèu (greix) seu (possessiu, v.seure)

séc (plec) sec (adjectiu, v.assecar)

ús (nom) us (pronom)

sòl (terra) sol (nom, adjectiu)

més (quantitatiu) mes (període de l'any, possessiu)

sí (afirmació) si (condicional)

bé, béns (riqueses) be,bens (xai)

què (rel.tònic) que (conjunció, rel.àton)

Page 7: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 7� de 132�

1.6 La dièresi

S'escriu sobre la lletra i i sobre la lletra u

Sobre la U marca que aquesta lletra no és muda: qüestió, pingüí

Sobre la I o la U

Desfà diftongs decreixents: Lluïsa, diürn

Sobre la I

Marca que una I que va entre vocals no fa diftong creixent amb la vocal

següent i generalment és tònica: agraïa, traduïen

1.7 Ortografia de la B/V

Escrivim B davant de r i de l : broma, bleda

Escrivim V en l‘imperfet d‘indicatiu –ava, -aves etc. cantava, anaves, estàvem

Escrivim V en totes les formes del verb haver: havien, havent

Excepcions

No porten dièresi:

Les paraules llatines acabades en -ius (Màrius), -ium (harmònium)

Les paraules començades per un prefix re- (reimpressió), contra- (contraindicar), co-

(coincidència), anti- (antiimperialista)

Però: reïx i reüll

Les paraules acabades amb els sufixos -isme (egoisme), -ista (europeista)

Però: lluïsme i proïsme

Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs de la tercera conjugació

acabats en vocal + ir: traduir, conduint, agrairé, constituiria

Page 8: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 8� de 132�

En els mots d‘una mateixa família alternen la U amb la V i la P amb la B

Ex. neu, neva, sap, saber

1.8 Ortografia de les oclusives

Les consonants oclusives són: P,T,C,B,D,G

A fi de mot escrivim:

P,T,C, en el present d‘indicatiu: pot, cap, puc (exc. perds, perd)

Si la paraula és plana escriurem la mateixa consonant que hi ha en els

derivats: àrab, aràbiga, càstig, castigar, esplèndid, esplendidesa.

Excepcions: ànec, aràbic, càrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec.

Escrivim amb B: Àlaba, basc, Biscaia, Sèrbia, corba, saba, treball, desimbolt,

acabar, arribar, bolcar, rebentar, trobar, baf, beina, berruga, biga, bufeta,

comboi…

Escrivim amb V: Còrdova, La Havana, Esteve, alcova, almívar, civada, endívia,

rave, fava, rovell, vedella, cavall, trèvol, voltor, arravatar, avorrir, avortar,

canviar, envestir, espavilar, gravar, provar, travar, bava, caravel.la, cascavell,

gavardina, govern, javelina, llavi, núvol, pavelló, raval, sivella, taverna, vaixell,

vernís, volta…

Cal recordar el següents pseudoderivats: calvície (calbesa), cerebel (cervell),

còrvid (corb), curvatura, curvilini (corba), dèbit (devia), escriba (escrivent), labial

(llavi), liberal (lliure), mòbil, automòbil, mobilitzar, mobilitat (movia), probable,

probabilitat (provar)

Page 9: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 9� de 132�

Si la paraula acaba en dues consonants escriurem la mateixa consonant que hi

ha en els derivats: arc, arquer, llarg, llargada, sord, sordesa.

En la resta de casos escriurem P/T/C : abat, poruc, cap (encara que els

derivats facin abadessa, poruga, cabota)

A fi de síl.laba:

Escrivim la mateixa consonant que en castellà: atlàntic, tracte, acció, benigne

Cal tenir en compte les síl.labes cap- capçalera (exc.cabdal, cabdell, cabdill), sub-

subjecte, op- opció, ob- objecte.

1.9 Ortografia de la essa sorda i de la essa sonora

La essa sonora és el so de la essa de rosa, casa, zero

Representem aquest so amb S:

Entre vocals: casa, grisor, desembre

En els mots formats a partir de fons- ( enfonsar) dins- (endinsar-se) trans-

(transatlàntic)

Representem aquest so amb Z:

A principi de paraula: zona, zero

Darrere consonant: esmorza, salze

Excepcions: adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, demagog, mag, pedagog i els

femenins acabats en –etud, quietud, i –itud, solitud.

Page 10: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 10� de 132�

En paraules d‘origen grec: trapezi, bizantí, amazona

En els mots compostos de rizo- (rizòfag) i zoo- (zoològic)

La essa sorda és el so de rossa, cansa, cel, caça

Representem aquest so amb S

A principi de paraula: situació, soroll

Darrere consonant: cansar, borsa

Després dels prefixos: a- (asimetria), ante- (antesala), entre- (entresòl), contra-

(contrasenya), tri- (trisecció), mono- (monosèmia), para- (parasíntesi).

A fi de mot quan en els derivats hi ha S fals, falsedat, o SS, pas, passera

Representem aquest so amb SS

Entre vocals: possibilitat

Representem aquest so amb C

Davant de E/I quan en altres llengües hi ha C/Ç/T ceba, civil,

Representem aquest so amb Ç

Davant de A/O/U quan en altres llengües hi ha C/Ç/T cançó, vençut

A fi de mot: capaç, venç, feliç,Vicenç

Excepcions: assolellat, assenyalar, pressentir

Page 11: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 11� de 132�

En els sufixos –ança (esperança), -ença (temença). No són sufixos pansa,

pensa, cansa, dansa

1.10 Ortografia de la J i la G

Escrivim J

Davant de A/O/U: rajar, joventut, justícia

En els nexes –ecc-, -ect- (objecte, objecció)

En totes les formes del verb jeure: jauré, jeia, jec

En els mots: jerarquia, majestat, jersei, jeroglífic

En noms hebreus: Jesús, Jeremies, Jerusalem

Escrivim G

Davant E/I: ragen, ginesta

1.11 Ortografia de la TJ i la TG

Escrivim TJ

En els mateixos casos en què escrivim j, davant de a/o: petjada, pitjor

Escrivim TG

En els mateixos casos en què escrivim g, davant de e/i: metge, desitgin

Page 12: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 12� de 132�

1.12 Ortografia de la X i de la IX

Escrivim X

A principi de paraula: xofer, xarop

Darrere consonant: torxa, punxa

Darrere I: guix

Darrere de U (de diftong decreixent) : disbauxa

Escrivim IX

Darrere A (baixar), E (reixa), O (coix), U (maduixa)

1.13 Ortografia de TX/G/IG

Escrivim TX

Dins de paraula: cotxe

A fi de mot quan als derivats hi ha TX: despatx, despatxar

Escrivim IG

Darrere A (raig), E (passeig), O (roig), U (fuig).

Els derivats perden la I i s‘escriuen amb G/J: rajar, passejar, passegen, roja, rogenc,

fugir

Escrivim G

Darrere I: desig, mig.

Els derivats s‘escriuen amb TJ/TG: desitjar, desitgem, mitjana, mitges

Page 13: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 13� de 132�

1.14 Ortografia de la L·L de la M i de la N

Escrivim l·l

En molts mots començats per

al·l: al·legar, al·licient, al·lucinar, al·ludir...

il·l: il·legal, il·lícit, il·lès, il·lusió...

col·l: col·laborar, col·lectiu, col·legi, col·locar...

mil·l: mil·leni, mil·lèsim, mil·límetre... (però: milió, miler)

síl·l: síl·laba, sil·logisme

En molts mots acabats en:

el·la: aquarel·la, caravel·la, parcel·la, novel·la...

il·la: tranquil·la, goril·la, pupil·la, til·la...

il·lar: cavil·lar, destil·lar, instal·lar, oscil·lar...

En paraules cultes emparentades amb paraules populars que acaben en ll:

cabell, capil·lar, metall, metàl·lic, pell, pel·lícula, cristall, cristal·lí...

Escrivim M

Davant de P/B/M/F: emperador, embolicar, immensitat, triomf

Excepcions:

▪ Els compostos benparlat, tanmateix, enmig etc.

▪ Els mots començats per conf- configurar, enf- enfilar, inf- infantesa

Escrivim MP

Davant de C/T: assumpte, temptar

Excepcions: empremta, impremta

Escrivim N

Davant N/V : innoble, canviar

Page 14: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 14� de 132�

1.15 L'apòstrof i el guionet

L'apòstrof es posa sempre que suprimim una vocal: l'àvia, d'hora, ca l'Àngel

Els articles EL/LA s'apostrofen quan la paraula comença en vocal o H:

l'home, l'ànima

Excepcions

L'article femení LA no s'apostrofa quan la paraula següent comença en I/U, HI/

HU àtones: la universitat, la humitat, la Irene, la imatge

Els noms de lletra no s'apostrofen: la ema, la efa

La una del migdia

La asimetria, la anormalitat (perquè no es confonguin amb la simetria...)

La ira, la host

La preposició DE s'apostrofa sempre que la paraula següent comença en vocal

o H: és d'ell, d'una cosa, d'altres, des d'ara

Els pronoms febles s'apostrofen quan van davant d'una forma verbal

començada per vocal o H: m'agrada, t'interessa, s'uneix, l'agafaran

El pronom feble LA no s'apostrofa si la forma verbal comença per I/U, HI/HU

àtones: la humiliaren, la importunaran

Les formes de pronoms febles la hi i se us no s'apostrofen

Quan hi ha combinacions de dos o més pronoms febles, l'apòstrof va tan a la dreta

com es pugui: se n'aniran, van anar-se'n, se'n van

El guionet es posa entre dos mots quan no suprimim cap vocal

En els pronoms febles en totes les combinacions sempre que siguin a la dreta

del verb: dóna-me-la, va portar-los-hi...

Page 15: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 15� de 132�

En els números : vint-i-un, trenta-dos, dos-cents...

En onomatopeies i repeticions: poti-poti, ziga-zaga...

En els compostos sempre que el primer mot acaba en vocal i el segon

comença en R/S/X: guarda-robes, gira-sol, escura-xemeneies

UNITAT 2: MORFOLOGIA

2.1 Morfosintaxi

La morfosintaxi estudia les regles que regeixen l‘estructura interna dels mots i

la relació que s‘estableix entre els mots i entre les oracions

2.2.Les categories gramaticals

Són els diferents tipus de paraules, n‘hi ha de variables i d‘invariables.

Variables: determinants, substantius, adjectius, pronoms i verbs.

Invariables: adverbis, preposicions i conjuncions

2.2.1 Els determinants

Els determinants ens concreten o determinen l‘extensió del nom sense, però,

qualificar-lo.

Són els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els indefinits i

els quantitatius.

L’article

És un mot àton que va davant del nom del qual depèn i ens n‘anuncia el gènere

i el nombre.

Definit. el, la els, les

Indefinit: un, una, uns, unes

Personal: en, na

Page 16: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 16� de 132�

Els demostratius

Ens indiquen la distància (en l‘espai i en el temps) entre algú o la cosa

designada pel nom i l‘emissor o el receptor.

Aquest Aqueix Aquell

Aquesta Aqueixa Aquella

Aquests Aqueixos Aquells

Aquestes Aqueixes Aquelles

Els possessius

Indiquen possessió, propietat o pertinença

Formes tòniques

Singular

Masculí Femení

Plural

Masculí Femení

Un posseïdor Meu Meva

Teu Teva

Seu Seva

Meus Meves

Teus Teves

Seus Seves

Més d‘un posseïdor

Nostre Nostra

Vostre Vostra

Seu Seva

Nostres

Vostres

Seus Seves

Llur Llurs

Les formes llur/llurs es refereixen a diversos posseïdors i són intercanviables

per les formes corresponents el seu, la seva, els seus, les seves.

Formes àtones

Un posseïdor

Mon Ma Mos Mes

Ton Ta Tos Tes

Son Sa Sos Ses

Page 17: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 17� de 132�

Els numerals

Indiquen la quantitat exacta (cardinals), l‘ordre (ordinals), les fraccions o parts

(partitius) i la multiplicitat (múltiples)

Numerals cardinals

Zero

U,un,una

Dos

Tres

Quatre

Cinc

Sis

Set

Vuit

Nou

Deu

Onze

Dotze

Tretze

Catorze

Quinze

Setze

Disset

Divuit

Dinou

Vint

Vint-i-un

Vint-i-dos

Vint-i-tres

Vint-i-quatre

Vint-i-cinc

Vint-i-sis

Vint-i-set

Vint-i-vuit

Vint-i-nou

Trenta

Trenta-un (una)

Trenta-dos…

Quaranta

Cinquanta

Seixanta

Setanta

Vuitanta

Noranta

Cent

Cent un (una)

Cent dos…

Dos-cents

Dues-centes

Tres-cents

Quatre-cents

Cinc-cents…

Mil

Dos mil…

Un milió

Dos milions…

Un bilió…

Un trilió…

Cal tenir en compte l‘ús del guionet entre les desenes i unitats i entre les unitats

i les centenes (D-U-C)

Numerals ordinals

Primer (-a), segon, tercer, quart, cinquè, sisè, setè (-ena)… vint-i-unè… centè,

milè…

Page 18: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 18� de 132�

Numerals partitius

Mig, terç, quart (quarter), cinquè, sisè, desè (dècim)… centè (centèsim), milè

(mill.lèsim)…

Numerals multiplicatius

Doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple,

dècuple, cèntuple

Els indefinits

Delimiten el nom i n‘indiquen una idea imprecisa o inconcreta

Algun, alguna, alguns, algunes; un, una, uns, unes; altre, altra, altres; tal, tals;

tot, tota, tots, totes; cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna; cap; ni

un…; cap ni un…;qualsevol, qualsevulla, qualssevol, qualssevulla; cert, certa,

certs, certes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; mant, manta; ambdós,

ambdues; sengles.

Els quantitatius

Expressen una quantitat imprecisa d‘alguna cosa.

Variables

Quant Quanta Quants Quantes (de)…

Tant Tanta Tants Tantes

Molt Molta Molts Moltes

Poc Poca Pocs Poques

Bastant Bastant Bastants Bastants

Gaire Gaire Gaires Gaires

Invariables

Més (de), menys (de), prou (de), força, massa, que

Page 19: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 19� de 132�

El llenguatge disposa d‘una sèrie de locucions quantitatives que van seguides

de la preposició de:

Una mica, un poc, un munt, una pila, una munió, un grapat, una colla, un

reguitzell, un seguit, gens, gens ni mica.

2.2.2 El substantiu

Designa persones, objectes, conceptes ... casa, Jordi, cadira, solitud

El nom és el nucli del Sintagma Nominal: unes sabates, l‘Anna, els meus

llibres...

Formació del femení

1. La majoria de substantius formen el femení afegint una a al masculí.

Això, no obstant, pot provocar canvis fonètics i ortogràfics:

Sensibilització de lletra muda: masover-masovera, parent-parenta

Guany o pèrdua d‘accent o dièresi:vidu-vídua, espòs-esposa, Lluís-Lluïsa

Duplicació de essa o de ela: gos-gossa, Marcel-Marcel.la

Canvi de consonant (sorda-sonora): nebot-neboda, llop-lloba, serf-serva

Canvi de o,e per a: alumne-alumna, monjo-monja

Intercalació de ena: germà-germana

Altres casos: Pius-Pia, príncep-princesa, hereu-hereva/hereua

2. A vegades s‘afegeix –essa, -ina, -driu/triu

Abat-abadessa

Gall-gallina

Emperador-emperadriu, actor-actriu

3. En els casos en què el femení és més important que el masculí, aquest

es forma a partir del femení més –ot: bruixa-bruixot

4. Hi ha masculins i femenins que tenen una arrel completament diferent:

Amo-mestressa, cavall-euga, ase-somera, porc-truja, boc-cabra, marrà-

ovella, gendre-jove/nora, toro-vaca

5. Els mots acabats en –aire, -ista i –cida tenen una sola forma

Page 20: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 20� de 132�

El/la boletaire

El/la ciclista

El/la fratricida

6. Hi ha noms d‘animals que s‘utilitzen en un sol gènere. S‘hi afegeix mascle o

femella: el rossinyol mascle- el rossinyol femella

7. Hi ha substantius que admeten qualsevol gènere: art, mar, vessant etc.

8. Hi ha mots que usats en masculí o en femení tenen significat diferent:

El canal – la canal (canonada)

El clau - la clau

El còlera (epidèmia) – la còlera (ràbia)

El fantasma (imatge mental) – la fantasma (persona que simula una aparició)

El fi (objectiu) – la fi (acabament)

El full – la fulla

El guia (persona) – la guia (llibre)

El llum – la llum (claror)

El planeta (astre) – la planeta (destí)

El salut (salutació) – la salut

El son (dormida) – la son (ganes de dormir)

El vall (excavació) – la vall (depressió entre muntanyes)

Formació del plural

1. Afegeixen –ns els aguts acabats en vocal tònica: veí – veïns

Cal recordar que

són masculins: anell, avantatge, batent, compte, corrent, costum, deute,

dot, dubte, estratagema, fel, llegum, marge, orgue, pebre, pendent,

senyal, afores, etc.

Són femenins: amargor, calor, claror, esplendor, resplendor, olor, remor,

suor, anàlisi, dent, grip, xocolata, aroma, allau, postres, etc.

Page 21: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 21� de 132�

Excepcions: els noms de lletres (les bes), les notes musicals (els fas), les

partícules gramaticals utilitzades com a noms (els perquès), mots com sofàs,

cafès, tarannàs, consomés etc.

2. Afegeixen –os els aguts acabats en:

-s: curs – cursos, nas – nassos, suís – suïssos

però són invariables fons, temps, dilluns etc.

-ix: peix – peixos

-ç: braç – braços

-x: reflex – reflexos

-tx: despatx – despatxos

-sc: disc – discos/discs

-st: gust – gustos/gusts

-xt: text – textos/texts

-ig: boig – bojos/boigs, raig – rajos/raigs, desig – desitjos/desigs

3. Afegeixen –s els noms no compresos en les classificacions anteriors:

home - homes, crisi - crisis, ritu - ritus, post – posts, esfinx – esfinxs,

falç – falçs etc.

Alguns fan canvis ortogràfics: dona – dones, roca – roques, aigua – aigües

4. Són invariables: els no aguts acabats en –s: atlas, llapis, i els femenins tos i

plebs.

2.2.3 L’adjectiu

Indica una qualitat referida al nom, alt, bonic, elegant... i el complementa.

L‘adjectiu és un complement del nom i és nucli d‘un Sintagma Adjectival: molt

sec, massa dolça, ben petit...

1. Adjectius de dues terminacions:

Model: prim – prima – prims – primes

Els que segueixen aquest model poden sofrir canvis fonètics i ortogràfics:

Genuí Genuïna Genuïns Genuïnes

Page 22: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 22� de 132�

Aeri Aèria Aeris Aèries

Bonic Bonica Bonics Boniques

Dur Dura Durs Dures

Groc Groga Grocs Grogues

Blau Blava Blaus Blaves

Anàleg Anàloga Anàlegs Anàlogues

Flonjo Flonja Flonjos Flonges

Ample Ampla Amples Amples

Europeu Europea Europeus Europees

Ventríloc Ventríloqua Ventrílocs Ventríloqües

Sa Sana Sans Sanes

Excepcions: cru – crua – crus – crues i nu – nua – nus – nues

2. Adjectius de dues terminacions:

Model: francès – francesa – francesos - franceses

Segueixen aquest model els acabats en:

-s: fals – falsa – falsos – falses , gras – grassa – grassos – grasses

-x: convex – convexa – convexos - convexes

-ix: baix – baixa – baixos – baixes

-ç: dolç – dolça – dolços – dolces

-sc: fresc – fresca – frescos/s – fresques

-st: trist – trista – tristos/s – tristes

-xt: mixt – mixta – mixtos/s – mixtes

-ig: roig – roja – rojos/roigs – roges, mig - mitja – mitjos/migs - mitges

3. Adjectius d‘una terminació. Coincideixen amb els corresponents castellans:

fàcil – fàcils, alegre – alegres, nòmada – nòmades

Excepcions: pobre – pobra – pobres – pobres, rude – rude – rudes – rudes

4. Els adjectius acabats en –aç, -iç, -oç, tenen una terminació per al singular i

dues per al plural:

Page 23: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 23� de 132�

Capaç Capaç Capaços Capaces

Feliç Feliç Feliços Felices

Atroz Atroç Atroços Atroces

2.2.4 L’adverbi

És un mot invariable que modifica al verb, a l‘adjectiu o bé a un altre adverbi:

Queda‘t aquí

És molt estudiós

Caminava molt a poc a poc

Caminava més tranquil·lament

Sintàcticament l‘adverbi fa la funció de Complement Circumstancial: Vindrà tard, va

fer-ho malament...

Classificació dels adverbis

Adverbis de lloc

On, ací, aquí, allí, enfora, allà, enllà, ençà, pertot, arreu, enlloc, dintre, dins,

endins, fora, enfora, davant, darrere, endarrere, enrere, damunt, sobre,

endavant, amunt, davall, sota, avall, dalt, baix, prop, lluny, enlaire …

Adverbis de temps

Quan, ara, abans, després, ja, encara, aviat, tard, llavors, aleshores, sempre,

mai, sovint, avui, demà, ahir, mentrestant, primer, enguany, anit, suara,

entretant, adesiara, tothora, tostemps…

Adverbis de manera

Així, bé, ben, com, millor, mal, malament, pitjor, només, corrents, ensems,

debades, almenys, gairebé, quasi, sobretot, tot…

Adverbis de quantitat

Page 24: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 24� de 132�

Molt, poc, més, menys, prou, massa, força, gaire, gens, quant, tant, bastant,

gairebé, mig, només, solament…

Adverbis d‘afirmació

Sí, també, semblantment, igualment, àdhuc, certament, efectivament,

justament, indubtablement …

Adverbis de negació

Potser, no, tampoc…

Locucions adverbials

A dins, a fora, al capdavall, a la vora, a la dreta, als afores… tot seguit, al vespre, cap

al tard, ara com ara, de moment, d‘ara endavant… a cau d‘orella, a dojo, a la babalà,

de bell nou, de bat a bat… una mica, ben bé, si més no, gens ni mica… així mateix,

sens dubte, això sí, de debò… potser sí, potser no, tal vegada, no pas, de cap

manera…

Els adverbis en –ment es formen a partir de l‘adjectiu corresponent en la forma femenina;

fàcil, fàcilment; cortès, cortesa, cortesament

En utilitzar-ne més d‘un hem de posar-los o bé tots acabats en –ment o bé

únicament el primer; l‘amic ens va rebre tranquil.lament i alegre.

Page 25: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 25� de 132�

2.2.5 El verb

Constitueix el nucli del sintagma verbal. Indica l‘acció que té lloc, els fets, els estats, el

comportament... renta, sortia, perdrà.

Models de conjugació

1a -ar: cant-ar

2a –er, -re: perdr-re, tém-er, vol-er, fer, dir i dur

3a -ir: serv-ir (incoatiu), dorm-ir (pur)

Els verbs incoatius afegeixen –eix- després de l‘arrel en els tres presents.

Models de verbs

MODE INDICATIU

Present Pretèrit indefinit

canto

cantes

canta

cantem

canteu

canten

temo perdo

tems perds

tem perd

temem perdem

temeu perdeu

temen perden

dormo

dorms

dorm

dormim

dormiu

dormen

serveixo

serveixes

serveix

servim

serviu

serveixen

he

has

ha

hem

heu

han

cantat

temut

perdut

dormit

servit

Pretèrit imperfet Pretèrit plusquamperfet

cantava

cantaves

cantava

cantàvem

cantàveu

cantaven

temia

temies

temia

temíem

temíeu

temien

dormia

dormies

dormia

dormíem

dormíeu

dormien

havia

havies

havia

havíem

havíeu

havien

cantat

temut

perdut

dormit

servit

Page 26: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 26� de 132�

Pretèrit perfet simple Pretèrit anterior

cantí

cantares

cantà

cantàrem

cantàreu

cantaren

temí

temeres

temé

temérem

teméreu

temeren

dormí

dormires

dormí

dormírem

dormíreu

dormiren

haguí

hagueres

hagué

haguérem

haguéreu

hagueren

cantat

temut perdut

dormit servit

Pretèrit perfet perifràstic Compost perifràstic

vaig cantar témer dormir

vas

va

vam

vau

van

Vaig haver cantat temut perdut dormit

vas haver

va haver

vam haver

vau haver

van haver

Futur simple Futur compost

cantaré

cantaràs

cantarà

cantarem

cantareu

cantaran

temeré

temeràs

temerà

temerem

temereu

temeran

dormiré

dormiràs

dormirà

dormirem

dormireu

dormiran

hauré cantat

hauràs temut

haurà dormit

haurem

haureu

hauran

Condicional simple Condicional compost

cantaria

cantaries

cantaria

cantaríem

cantaríeu

cantarien

temeria

temeries

temeria

temeríem

temeríeu

temerien

dormiria

dormiries

dormiria

dormiríem

dormiríeu

dormirien

hauria cantat temut perdut dormit

hauries

hauria

hauríem

hauríeu

haurien

Page 27: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 27� de 132�

MODE SUBJUNTIU

Present de subjuntiu Pretèrit indefinit

canti

cantis

canti

cantem

canteu

cantin

temi/perdi

temis/perdis

temi/perdi

temem/perdem

temeu/perdeu

temin/perdin

dormi/serveixi

dormis/serveixis

dormi/serveixi

dormim/servim

dormiu/serviu

dormin/serveixin

hagi cantat

hagis temut perdut

hagi dormit servit

hàgim

hàgiu

hagin

Pretèrit imperfet Pretèrit plusquamperfet

cantés

cantessis

cantés

cantéssim

cantéssiu

cantessin

temés

temessis

temés

teméssim

teméssiu

temessin

dormís

dormissis

dormís

dormíssim

dormíssiu

dormissin

hagués cantat temut perdut dormit

haguessis

hagués

haguéssim

haguéssiu

haguessin

IMPERATIU

canta

canti

cantem

canteu

cantin

tem

temi

temem

temeu

temin

perd

perdi

perdem

perdeu

perdin

dorm

dormi

dormim

dormiu

dormin

serveix

serveixi

servim

serviu

serveixin

INFINITIU

Present Passat

cantar témer

perdre

dormir

servir

haver cantat haver temut

haver perdut

haver dormit

haver servit

Page 28: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 28� de 132�

GERUNDI

Present Passat

cantant tement

perdent

dormint

servint

havent

cantat

havent temut

havent perdut

havent dormit

havent servit

PARTICIPI

cantat

cantada

cantats

cantades

temut

temuda

temuts

temudes

perdut

perduda

perduts

perdudes

dormit

dormida

dormits

dormides

servit

servida

servits

servides

Principals verbs irregulars

ANAR -Pres. ind.: vaig, vas, va, anem, aneu, van. Pres. subj.: vagi, vagis, vagi, anem,

aneu, vagin. imper.: vés, vagi, anem, aneu, vagin. Perf. ind.: aní, anares... Fut.: aniré...

(o iré...). Cond.: aniria... (o iria...).

BEURE -Pres. ind.: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. Pres. subj.: begui, beguis,

begui, beguem, begueu, beguin. Imper.: beu, begui, beguem, beveu, beguin. Imp. ind.:

bevia... Imp. subj.: begués, beguessis... Perf. ind.: beguí, begueres... Ger.: bevent.

Part.: begut.

CABRE -Pres. ind.: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben. Pres. subj.: càpiga,

càpigues, càpiga... Imper.: cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen. Imp. ind.: cabia...

Imp. subj.: cabés, cabessis... Perf. ind.: cabí, caberes... Fut.: cabré... Cond.: cabria...

Ger.: cabent. Part.: cabut.

CALDRE -(verb defectiu, només té terceres persones) Pres. ind.: cal, calen. Pres.

subj.: calgui, calguin. Imp. ind.: ca.lia, calien. Imp. subj.: calgués, calguessin. Perf. ind.:

calgué, calgueren. Ger.: calent {amb e oberta). Part.: calgut.

CAURE -Pres. ind.: caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen. Pres. subj.: caigui, caiguis...

Imper..: cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin. Imp. ind.: queia, queies, queia... Imp.

Page 29: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 29� de 132�

subj.: caigués, caiguessis... Perf. ind.: caiguí, caigueres... Fut.: cauré... Cond.: cauria...

Ger.: caient. Part.: caigut.

CLOURE -Pres. ind.: cloc, clous, clou, cloem, cloeu, clouen. Pres. subj.: clogui,

cloguis, clogui, cloguem, clogueu, cloguin. Imper.: clou, clogui, cloguem, cloeu, cloguin.

Imp. ind.: cloïa, cloïes... Imp. subj.: clogués, cloguessis... Perf. ind.: cloguí, clogueres...

Fut.: clouré... Cond.: clouria... Ger.: cloent. Part.: clos.

CONÈIXER -Pres. ind.: conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen. Pres.

subj.: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin. Imper.: còneix,

conegui, coneguem, coneixeu, coneguin. Imp. ind.: coneixia... Imp. subj.: conegués,

coneguessis... Perf. ind.: coneguí, conegueres... Fut.: coneixeré... Cond.: coneixeria...

Ger.: coneixent. Part.: conegut.

CÓRRER -Pres. ind.: corro, corres, corre, correm, correu, corren. Pres. subj.: corri,

corris, corri, correm (o correguem), correu (o corregueu), corrin. Imper.: corre, corri,

correm (o correguem), correu, corrin. Imp. ind.: corria, corries... Imp. subj.: corregués,

correguessis... Perf. ind.: correguí, corregueres... Fut.: correré... Cond.: correria... Ger.:

corrent. Part.: corregut.

COURE -Pres. ind.: coc, cous, cou, coem, coeu, couen. Pres. subj.: cogui, coguis,

cogui, coguem, cogueu, coguin. Imper.: cou, cogui, coguem, coeu, coguin. Imp. ind.:

coïa, coïes... Imp. subj.: cogués, coguessis... Perf. ind.: coguí, cogueres... Fut.: couré...

Cond.: couria... Ger.: coent. Part.: cuit, cuita (en sentit figurat: cogut).

CRÉIXER -Pres. ind.: creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen. Pres. subj.:

creixi, creixis, creixi, creixem (o cresquem), creixeu (o cresqueu), creixin. Imper.: creix,

creixi, creixem (o cres- quem), creixeu, creixin. Imp. ind.: creixia, creixies... Imp. subj.:

creixés, creixessis...(o cresqués, cresquessis...). Perf. ind.: creixí, creixeres... (o

cresquí, cresqueres...). Fut.: creixeré... Cond.: creixeria... Ger.: creixent. Part.: crescut.

CREURE -Pres. ind.: crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen. Pres. subj.: cregui,

creguis... Imper.: creu, cregui, creguem, creieu, creguin. Imp. ind.: creia, creies... Imp.

subj.: cregués, creguessis... Per/. ind.: creguí, cregueres... Fut.: creuré... Cond.:

creuria... Ger.: creient. Part.: cregut.

Page 30: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 30� de 132�

DEURE -com beure.

DIR -Pres. ind.: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen. Pres. subj.: digui, diguis... Imper.:

digues, digui, diguem, digueu, diguin. Imp. ind.: deia, deies... Imp. subj.: digués,

diguessis... Perf. ind.: diguí, digueres... Fut.: diré... Cond.: diria... Ger.: dient. Part.: dit,

dita.

DOLDRE -com valer.

DUR -Pres. ind.: duc, duus (o dus), duu (o du), duem, dueu. duen~ Pres. subj.: dugui,

duguis... Imper.: duu (o du), dugui, duguem, dueu, duguin. Imp. ind.: duia. duies... Imp.

subj.: dugués, duguessis... Perf. ind.: duguí, dugueres... Fut.: duré... Cond.: duria...

Ger.: duent. Part.: dut, duta.

EIXIR -Pres. ind.: ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen. Pres. subj.: ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu.

ixin. Imper.: ix. ixi. eixim. eixiu, ixin. Imp. ind.: eixia, eixies... Imp. subj.: eixís, eixissis...

Perf. ind.: eixí, eixires... Fut.: eixiré... Cond.: eixiria... Ger.: eixint. Part.: eixit.

ESCRIURE -Pres. ind.: escric. escrius, escriu, escrivim. escriviu, escriuen. Pres. subj.:

escrigui, escriguis... Imper.: escriu, escrigui. escriguem, escriviu, escriguin. Imp. ind.:

escrivia, escrivies... Imp. subj.: escrivís, escrivissis... (o escrigués. escriguessis...).

Perf. ind.: escriví. escrivires... (o escriguí, escrigueres). Fut.: escriuré... Cond.:

escriuria... Ger.: escrivint. Part.: escrit, escrita.

ÉSSER o SER -Pres. ind.: sóc (o só), ets, és, som, sou, són. Pres. subj.: sigui, siguis,

sigui, siguem, sigueu, siguin. Imper.: sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin. imp. ind.:

era, eres, era, érem, éreu, eren. Imp. subj.: fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu, fossin. Perf.

ind.: fui, fores, fou, fórem, fóreu, foren. Fut.: seré, seràs... Cond.: seria, series..., o fóra,

fores, fóra, fórem, fóreu, foren. Ger.: essent (o sent). Part.: estat (o sigut).

ESTAR -Pres. ind.: estic, estàs, està, estem, esteu, estan. Pres. subj.: estigui,

estiguis... Imper.: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin. Imp. ind.: estava...

Imp. subj.: estigués, estiguessis... Perf. ind.: estiguí, estigueres... Fut.: estaré... Cond.:

estaria... Ger.: estant. Part.: estat.

Page 31: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 31� de 132�

FER -Pres. ind.: faig, fas, fa, fem, feu, fan. Pres. subj.: faci, facis, faci, fem (o facem),

feu (o faceu), facin. Imper.: fes, faci, fem (o facem), feu, facin. Imp. ind.: feia, feies...

Imp. subj.: fes, fessis... Perf. ind.: fiu, feres, féu, férem, féreu, feren. Fut.: faré, faràs...

Cond.: faria, faries... Ger.: fent. Part.: fet, feta.

FONDRE -Pres. ind.: fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen. Pres. subj.: fongui, fonguis...

Imper.: fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin. Imp. ind.: fonia, fonies... Imp. subj.:

fongués, fonguessis... Perf. ind.: fonguí, fongueres... Fut.: fondré... Cond.: fondria...

Ger.: fonent. Part.: fos.

FUGIR -Pres. ind.: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen. Pres. subj.: fugi, fugis... Imper.:

fuig, fugi, fugim, fugiu, Fugin.

HAVER o HEURE (com a transitiu, no com a auxiliar) -Pres. ind.: hec, heus, heu,

havem, haveu, heuen. Pres. subj.: hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin.

Imper.: heu, hegui, haguem, haveu, heguin.

JEURE (o JAURE) -com treure. Part.: jagut.

LLUIR -Pres. ind.: lluo, lluus, lluu, lluïm, lluïu, lluen. Pres. subj.: lluï, lluïs, lluï, lluïm

, lluïu, lluÏn. Imper.: lluu, lluï, lluïm,lluïu, lluïn. Imp. ind.: lluïa, lluïes... Imp. subj.: lluís,

lluïssis... Perf. ind.: lluí, lluïres... Fut.: lluiré... Cond.: lluiria... Ger.: lluint. Part.: lluït.

(Quan s'usa en sentit metafòric es conjuga com servir.)

MERÈIXER -com créixer.

MOURE -com beure

NÉIXER (o NÀIXER) -Pres. ind.: neixo, neixes, neix, naixem, naixeu, neixen. Pres.

subj.: neixi, neixis, neixi, naixem (o nasquem), naixeu (o nasqueu), neixin. Imper.: neix,

neixi, naixem (o nasquem), naixeu, neixin. Imp. ind.: naixia, naixies... Imp. subj.:

naixés, naixessis... (o nasqués, nasquessis...). Perf. ind.: naixí, naixeres... (o nasquí,

nasqueres...). Fut.: naixeré... Cond.: naixeria... Ger.: naixent. Part.: nascut.

OFENDRE -com prendre.

PLAURE -Pres. ind.: plac, plaus, plau, plaem, plaeu, plauen. Pres. subj.: plagui,

plaguis... Imper.: plau, plagui, plaguem, plaeu, plaguin. Imp. ind.: plaïa, plaïes... Imp.

Page 32: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 32� de 132�

subj.: plagués, plaguessis... Perf. ind.: plaguí, plagueres... Fut.: plauré... Cond.:

plauria... Ger.: plaent. Part.: plagut.

PLOURE (defectiu) -Pres. ind.: plou. Pres. subj.: plogui. Imp. ind.: plovia. Imp. subj.:

plogués. Perf. ind.: plogué. Ger.: plovent. Part.: plogut.

PODER -Pres. ind.: puc, pots, pot, podem, podeu, poden. Pres. subj.: pugui, puguis,

pugui, puguem, pugueu, puguin. Imper.: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin. Imp.

ind.: podia, podies... Imp. subj.: pogués, poguessis... Perf. ind.: poguí, pogueres... Fut.:

podré, podràs... Cond.: podria, podries... Ger.: podent. Part.: pogut.

PRENDRE -Pres. ind.: prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen. Pres. subj.:

prengui, prenguis... Imper.: pren, prengui, prenguem, preneu, prenguin. Imp. ind.:

prenia... Imp. subj.: prengués... Perf. ind.: prenguí, prengueres... Fut.: prendré... Cond.:

prendria... Ger.: prenent. Part.: pres.

RESPONDRE -com prendre. Part.: respost.

RIURE -Pres. ind.: ric, rius, riu, riem, rieu, riuen. Pres. subj.: rigui, riguis... Imper.: riu,

rigui, riguem, rieu, riguin. Imp. ind.: reia... Imp. subj.: rigués... Perf. ind.: riguí,

rigueres... Fut.: riuré... Cond.: riuria... Ger.: rient. Part.: rigut.

ROMANDRE -com prendre. Part.: romàs.

SABER -Pres. ind.: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. Pres. subj.: sàpiga,

sàpigues... Imper.: sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen. Imp. ind.: sabia...

Imp. subj.: sabés, sabessis... Perf. ind.: sabí, saberes... Fut.: sabré... Cond.: sabria...

Ger.: sabent. Part.: sabut.

SEURE -com creure.

SOLER -com valer.

TENIR (o TINDRE) -Pres. ind.: tinc. tens. té. tenim. teniu. tenen. Pres. subj.: tingui,

tinguis... Imper.: té o ten o tingues, tingui. tinguem, teniu o tingueu, tinguin. Imp. ind.:

tenia... Imp. subj.: tingués... Perf. ind.: tinguí. tingueres... Fut.: tindré, tindràs... Cond.:

tindria... Ger.: tenint. Part.: tingut.

Page 33: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 33� de 132�

TREURE (o TRAURE) -Pres. ind.: trec. treus, treu (o trau), traiem. traieu, treuen (o

trauen). Pres. subj.: tregui, treguis. tregui (o tragui), traguem. tragueu. treguin (o

traguin). Imper.: treu, tregui, traguem. traieu. treguin. Imp. ind.: treia. treies... Imp. subj.:

tragués, traguessis... Perf. ind.: traguí, tragueres... Fut.: trauré, trauràs... Cond.:

trauria... Ger.: traient. Parl.: tret, treta.

VALER -Pres. ind.: valc, vals, val. valem. valeu, valen. Pres. subj.: valgui, valguis...

Imper.: val. valgui, valguem, valeu, valguin. Imp. ind.: valia... Imp. subj.: valgués... Per!.

ind.: valguí, valgueres... Ful.: valdré... Cand.: valdria... Ger.: valent (amb e oberta).

Parl.: valgut.

VENDRE -com prendre. Parl.: venut (o vengut)

VENIR (o VINDRE) -Pres. ind.: vinc, véns. ve, venim, veniu, vénen. Pres. subj.: vingui,

vinguis... Imper.: vine, vingui. vinguem. veniu. vinguin. Imp. ind.: venia... Imp. subj.:

vingués... Perf. ind.: vinguí. vingueres... Ful.: vindré... Cond.: vindria... Ger.: venint.

Parl.: vingut.

VEURE -Pres. ind.: veig, veus. veu. veiem, veieu. veuen. Pres. subj.: vegi, vegis, vegi,

vegem, vegeu, vegin. Imper.: veges (o ves). vegi. vegem, vegeu (o veieu). vegin. Imp.

ind.: veia. veies... Imp. subj.: veiés, veiessis... Perf. ind.: viu, veieres (o veres), veié (o

véu), veiérem (o vérem), veiéreu (o véreu), veieren (o veren). Ful.: veuré... Cond.:

veuria... Ger.: veient. Part.: vist.

VIURE -Pres. ind.: visc, vius, viu. vivim, viviu, viuen. Pres. subj.: visqui, visquis, visqui,

visquem. visqueu, visquin. Imper.: viu. visqui, visquem, viviu, visquin. Imp. ind.: vivia...

Imp. subj.: visqués. visquessis... Perf. ind.: visquí, visqueres... Ger.: vivint. Parl.: viscut.

VOLER -Pres. ind.: vull, vols, vol, volem. voleu, volen. Pres. subj.: vulgui. vulguis,

vulgui, vulguem, vulgueu. vulguin. Imper.: vulgues. vulgui, vulguem, vulgueu. vulguin.

Imp. ind.: volia... Imp. subj.: volgués... Perf. ind.: volguí. volgueres... Ful.: voldré...

Cond.: voldria... Ger.: volent. Parl.: volgut.

Hi ha molts verbs irregulars però molts d‘ells pertanyen al grup dels verbs

velaritzats.

Són els que tenen en alguns temps la consonant g/gu .

Els verbs que tenen la primera persona del singular del Present d'Indicatiu

acabada en -c, els correspon -gu en els següents temps

Present d'indicatiu jo bec, jo concloc, jo conec...

Page 34: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 34� de 132�

Gerundis i participis irregulars

Aparèixer apareixent aparegut/da/ts/des

Cabre cabent cabut

Créixer creixent crescut

Merèixer mereixent merescut

Néixer naixent nascut

Plànyer planyent planyut

Plaure plaent plagut

Saber sabent sabut

Seure seient segut

Viure vivint viscut

Absoldre absolent absolt/a/ts/es

Escriure escrivint escrit

Estrènyer estrenyent estret

Fer fent fet

Moldre molent mòlt

Pondre ponent post

Resoldre resolent resolt

Respondre responent respost

Page 35: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 35� de 132�

Tòrcer torcent tort

Treure traient tret

Veure veient vist

Dir dient dit

Dur duent dut

Atendre atenent atès/a/os/es

Atènyer atenyent atès

Cloure cloent clos

Empènyer empenyent empès

Encendre encenent encès

Entendre entenent entès

Fondre fonent fos

Metre metent mes

Ofendre ofenent ofès

Prendre prenent pres

Romandre romanent romàs

Imprimir imprimint imprès

Cobrir cobrint cobert/a/s/es

Complir complint complert/ complit

Establir establint establert

Morir morint mort

Obrir obrint obert

Oferir oferint ofert

Omplir omplint omplert

Suplir suplint suplert

Algunes remarques sobre morfologia verbal

Infinitiu

Tota forma acabada en –guer és un vulgarisme: poguer, volguer, capiguer etc.

són incorrectes, s‘han de substituir per poder, voler, cabre etc.

Gerundi

Page 36: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 36� de 132�

Tota forma acabada en –guent és un vulgarisme: volguent –volent-, poguent –

podent- etc.

El gerundi expressa un temps simultani o anterior al del verb principal. Es

coneix que s‘usa correctament si es pot col.locar davant de l‘oració sense que

en variï el significat:

ex. Vaig relliscar sortint de casa (sortint de casa vaig relliscar)

anirem a donar un tomb havent dinat (havent dinat anirem a donar un tomb).

És incorrecte l‘anomenat gerundi copulatiu que equival a una oració coordinada

amb la conjunció copulativa –i-, ja que aleshores expressa un temps posterior

al del verb principal. Es coneix que és incorrecte perquè no es pot posar davant

del verb principal; s‘ha de substituir per la conjunció –i- més una oració:

*El ferit fou dut a l‘hospital morint al cap de poc ( el ferit fou dut a l‘hospital i va

morir al cap de poc).

Imperatiu

L‘imperatiu es conjuga, en els verbs regulars, a partir del present d‘indicatiu i

del de subjuntiu: les terceres persones i la primera persona del plural pertanyen

al present de subjuntiu i les segones al d‘indicatiu:

Singular Plural

1ª - 1ª (p. Subjuntiu)

2ª (p. Indicatiu) 2ª (p. Indicatiu)

3ª (p. Subjuntiu) 3ª (p. Subjuntiu)

Exemples d‘imperatius:

Canta canti cantem canteu cantin

Beu begui beguem beveu beguin

Digues digui diguem digueu diguin

Té o tingues tingui tinguem teniu o tingueu tinguin

Sigues sigui siguem sigueu siguin

Estigues estigui estiguem estigueu estiguin

Vine vingui vinguem veniu vinguin

Vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin

Pugues pugui puguem pugueu puguin

Sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen

Page 37: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 37� de 132�

Vés vagi anem aneu vagin

El condicional

Tractant-se de temps compostos s‘usa el condicional en la segona part de les

oracions condicionals i de les concessives o les seves equivalents:

Si ho haguéssiu dit abans, hauríem pogut arreglar-ho

Sense la teva ajuda no se n‘hauria sortit

Encara que no m‘ho haguessis explicat també ho hauria entès

Tipus de verbs

Hi ha uns verbs que no tenen un significat propi sinó que es conjuguen amb d‘altres

verbs: són els verbs auxiliars.

Els verbs ser, anar, haver, estar són verbs auxiliars. Jo vaig cantar, ell ha sortit,

l‘edifici ha estat construït...

Hi ha verbs que constitueixen el nucli del sintagma verbal. Són els verbs

predicatius. Poden ser:

Transitius que es caracteritzen per exigir un complement directe, sense el qual

el verb no tindria sentit, La nena ha agafat la pilota.

Intransitius, que rebutgen aquest complement perquè ja tenen sentit, el nen ja

ha nascut.

L‘imperatiu s‘usa en oracions afirmatives, en oracions negatives s‘ha d‘utilitzar

el subjuntiu:

Beveu vi; no begueu vi.

Veniu de seguida; no vingueu de seguida.

Creieu-vos-ho; no us ho cregueu.

Moveu-vos; no us mogueu.

Page 38: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 38� de 132�

Hi ha, també, uns altres verbs que són més o menys buits de significat. Són els

verbs copulatius o atributius. Necessiten un element que els acompanyi.

Són els verbs ser, estar i semblar, el noi és metge, el nen semblava cansat, ara

el gos està tranquil...

Hi ha, finalment uns verbs que no tenen subjecte i per ells sols ja formen una

oració, són els verbs impersonals, ahir feia mal temps, avui neva.

Les perífrasis verbals

Són unitats compostes per dos elements: un verb en forma personal i un infinitiu,

gerundi o participi que poden anar precedits de preposició. La forma resultant té un

sentit unitari.

D‘infinitiu

D‘obligació: haver + de + infinitiu : Havia de fer-ho

Caldre + infinitiu : Cal sortir

Caldre + que + oració : Cal que vinguin aviat

De probabilitat: deure + infinitiu : Deuen ser les tres

De possibilitat: poder + infinitiu : Podem demanar una reunió urgent

D‘imminència: començar + a + inf. : Va començar a córrer

anar + a + inf. : Anava a dir-li

estar a punt de + inf. : Estava a punt de fer-ho

De reiteració: tornar a + inf. : Van tornar a dir-li

Ponderatives: arribar + a + inf. : Que arribava a ser tossut

Temporals: acabar + de+ inf. Acabava de sortir

D‘intencionalitat: voler + infinitiu : Volien aclarir l‘assumpte

Incoatives: arrencar/ posar-se + a + inf.: Van arrencar a córrer

De gerundi

De duració: estar + gerundi: Estava plovent

anar + gerundi: Van fent

Page 39: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 39� de 132�

De participi

Resolutives: tenir + participi : Tenien preparats uns entrepans

De conseqüència: quedar / restar / deixar + participi : Va quedar meravellat.

2.2.6 Els pronoms febles

Se‘n diuen també pronoms àtons i són elements gramaticals que substitueixen

complements del verb i, en uns casos molt especials, el subjecte.

Sempre se situen al costat del verb, quan es tracta d‘un imperatiu, un gerundi o

un infinitiu van darrere, porta-la, anant-hi, tenir-ho i en la resta de casos ,

davant, l’alimentava, el donarà, li agrairia. Quan es tracta d‘una forma

perifràstica tant poden anar davant com darrere, el va acompanyar, va

acompanyar-lo.

Els pronoms febles van o bé tots al davant o bé tots al darrere.Quan van davant

del verb poden portar apòstrof si aquest comença en vocal o h, quan van

darrere porten apòstrof o guionet, però sempre, l‘apòstrof anirà el més a la

dreta que poguem: l‘agafa, s‘ha acostumat, va anar-hi, se n‘anirà, va anar-se‘n.

Substitució:

Subjecte

EN. Només se substitueix el subjecte quan va determinat per un numeral o

quantitatiu en alguns casos.

Han aterrat tres avions. N‘han aterrat tres

Complement directe

EL/LA/ELS/LES Quan va determinat per articles definits, possessius o

demostratius

Compra el llibre:compra‘l,

El noi porta la cartera: la porta

Acompanyarem els nens: els acompanyarem

Page 40: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 40� de 132�

Busca les carpetes: busca-les

EN Quan no porta article o va determinat amb un quantitatiu o numeral, que es

manté.

Compra pa: compra’n

Compra tres panets: compra’n tres

HO Quan el CD és això, allò o una oració

Porta això: porta-ho. Compra el que t‘han dit: compra-ho

Complement indirecte

LI (sing)/ELS (plural)

Porta la llibreta al nen: porta-li la llibreta

Telefona a les teves amigues: telefona‘ls

Atribut

EL/LA/ELS/LES Quan va determinat per articles definits, possessius o

demostratius

Eren les teves germanes. Les eren

HO Quan no va determinat

Ell és metge: ell ho és

Complement de règim verbal

HI Quan la preposició que l‘introdueix és a,en,amb,per

Acostuma‘t al nou horari: acostuma-t‘hi, pensa en l‘àvia: pensa-hi

EN Quan la preposició que l‘introdueix és de

Parlen de feina: en parlen

Quan el pronom li entra en contacte amb els pronoms el/la/els/les,

li es canvia per hi

Porta el llibre al nen: porta-l‘hi

Escriu les cartes a l‘àvia: escriu-les-hi

Page 41: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 41� de 132�

Complement predicatiu

EN Quan va amb els verbs fer-se, dir-se, elegir, nomenar

Es diu Pere: se‘n diu

HI A la resta de casos

S‘ha tornat seriós: s‘hi ha tornat

Complement circumstancial

HI En tots els CC de Mode i en tots els introduïts amb les preposicions excepte

la preposició de:

Camina lentament: hi camina, Camina de puntetes: hi camina, Va a Girona: hi

va

EN En els CC introduïts per la preposició de:

Venien de Lleida: en venien

Complement del nom

EN No coneix la catedral de Girona: no en coneix la catedral

2.2.7 Les preposicions

Són mots invariables que subordinen un element gramatical a un altre. Poden

ser:

Febles: a, amb, de, en, per, per a

Fortes: contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, ultra, vers

Compostes: cap a, d‘ençà de, de… ençà, des de, fins a.

Hi ha una sèrie d‘adverbis i altra mena de mots que són usats com a

preposicions, sovint afegint-los de. Són les locucions prepositives.

Procedents d‘adverbis: dalt de, damunt de, sota, vora, abans de, arran de,

després de, enfora de, enmig de, com, com a, quant a, etc.

Procedents de gerundis i participis: durant, no obstant, tocant a, etc.

Preposició+altre element+preposició: a causa de, a fi de, al costat de, de por

de, en contra de, en comptes de, en virtut de, per raó de, etc.

Page 42: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 42� de 132�

Ús de les preposicions

Les preposicions A i EN coincideixen en castellà i en català, però:

El complement directe va sense preposició excepte quan pot haver-hi confusió

i davant de tothom, tots o bé un pronom personal fort

Va saludar la seva germana. Va saludar a tothom. El gat perseguia al gos.

En els complements circumstancials de lloc:

A, davant substantius, noms propis, articles definits i interrogatius

A quina cadira seuràs? Viuen a València. Anirem al restaurant de la cantonada.

En, davant un, algun i aquell

Anirem en aquell restaurant de Girona.

Davant d‘infinitiu el complement circumstancial de temps va introduït per la

preposició en: en tornar a casa es va trobar sol.

Cal no confondre en i amb. (cast.en i con)

Pensa en la Maria. Pensa amb molta sinceritat.

La indicació del temps en el qual s‘esdevé un fet s‘introdueix amb la preposició

en: Fa la feina en molt poca estona. Li va resoldre en un moment.

Per indicar els anys podem utilitzar en / el / l‘any : Va néixer el 1980/ en 1980/

l‘any 1980.

En els mitjans de locomoció podem utilitzar en o bé amb: Ve a classe amb

bicicleta / en bicicleta.

La preposició en introdueix moltes locucions adverbials o frases fetes: en

general, en resum, en dejú, d‘avui en vuit etc.

La preposició DE

Page 43: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 43� de 132�

Introdueix el complement circumstancial de lloc: Vinc de Lleida

Introdueix el complement de règim verbal: No em recordo de res

Introdueix el complement del nom: Porta un vestit de ratlles. Pinyol de préssec.

Porta de fusta.

Té una funció partitiva: He comprat un bolígraf blau i un altre de vermell.

Serviran begudes de totes menes, no pas d‘alcohòliques. En vull dos

d‘aquestes.

És aconsellable utilitzar-lo davant d‘infinitiu en alguns caos: Li van aconsellar

d‘anar-hi sovint. M‘agrada de passejar pel jardí.

Les preposicions PER i PER A

Per indica instrument : He fet portar un paquet per la nena (cast.por)

Per a indica destinació: He fet portar un paquet per a la nena (cast.para)

Davant d‘infinitiu sempre és correcte utilitzar per: Pis per vendre. Objecte per

analitzar l‘aigua.

Davant dels mesos i èpoques de l‘any escriurem per: per Nadal, per l‗abril, pel

maig.

Davant dels noms que indiquen parts del dia escriurem a: al matí, al vespre.

Canvi i caiguda de preposicions

Les preposicions en i amb quan van davant d‘infinitiu s‘han de canviar per a o

de.

Pensa en mi. Pensa a venir d‘hora.

Totes les preposicions s‘elideixen davant de la conjunció que

Pensa que has de venir. L‘han amenaçat que l‘expulsaran.

Les preposicions compostes CAP A i FINS A

S‘utilitzen davant de noms, articles i infinitius: Cap al poble, fins al restaurant.

Fins a trencar-lo.

En determinats casos es redueixen a les preposicions simples CAP i FINS:

Davant els demostratius, alguns adverbis i la conjunció que:

Vine cap aquí. Fins demà. Anem cap aquell indret.

Page 44: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 44� de 132�

Els adverbis COM i COM A

Com introdueix una comparació (conj.) (igual com, com si)

S‘estimaven com germans. Es va quedar com mort.

Com a introdueix un complement predicatiu o una aposició (en qualitat de). Em

va convidar com a director del Centre.

Davant d‘article i demostratiu sempre escriurem com. Me‘l va presentar com un

gran escriptor.

2.2.8 Les conjuncions: classificació

Copulatives: s‘uneixen entre elles a través d‘una suma

Les conjuncions: i, ni, que.

Les fulles queien i el terra esdevenia groc. No estudia ni deixa estudiar.

Disjuntives: tenen una relació alternativa, són incompatibles. O bé es realitza

una o l‘altra però no les dues alhora

O, o bé, o sinó

Us ho preneu seriosament o ho deixem córrer. Vindrà dilluns o dimarts que ve.

Adversatives: Tenen una relació de contrast o d‘exclusió. Expressen una

oposició que pot ser total o parcial

Però, sinó, tanmateix, altrament, així i tot, més aviat, amb tot, sinó que, en canvi,

malgrat tot

No té bona preparació, però se‘n sortirà. Té un caràcter difícil, tanmateix no s‘ha

barallat mai.

Distributives: expressen una alternança

O…o, ni…ni, tant…com, no sols…sinó també, ara…ara, adés…adés, l’un…l’altre,

sigui…sigui, aquí…allí

Ni és feliç ni ho serà mai. Tant pot arribar avui com demà.

Il·latives: indiquen que la segona oració és conseqüència de la primera

Page 45: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 45� de 132�

Doncs, per tant, en conseqüència, de manera que, així

Ja anàvem junts a l‘escola; ens uneix, doncs, una gran amistat. Ja tenim la casa

llogada; per tant, no publicarem cap més anunci.

Continuatives: indiquen una idea de continuïtat entre dues oracions

I encara, i fins i tot, i a més a més, d’altra banda

Pots mirar aquests llibres i encara pots consultar aquells altres. El va renyar i a més a

més li va donar una bufetada.

Explicatives: Indiquen un aclariment

És a dir, o sigui, això és

Vindran tots, o sigui els meus germans i els seus fills

De temps. La subordinada expressa el temps en què es realitza l‘acció

principal.

Quan, així que, mentre que, tan aviat com, d’ençà que, cada vegada que, des

que, fins que, després que, tot just etc.

D‘ençà que va morir el seu marit porta una vida estranya.

De lloc. La subordinada expressa el lloc on es realitza l‘acció.

On

Compra-ho on et facin descompte.

De mode. Indiquen la manera com es produeix l‘acció principal i la comparació

amb un fet expressat per l‘acció de la principal.

Com, com si, així com, segons com, segons que, sense que, igual com, tal com

etc.

Ho va fer segons que li havia dit. Segons com s‘ho prenguin tindrem feina.

De quantitat (comparatives). La subordinada manté amb la principal una

relació d‘igualtat, de desigualtat (superioritat o inferioritat) o de

proporcionalitat.

Tan/tant … com, més … que, com més …. menys/més

Hi havia tants plats com convidats. Han estudiat més que mai. Com més menjava més

gana tenia.

Page 46: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 46� de 132�

Causals: indiquen la causa d‘allò que s‘expressa en la principal.(verb en

indicatiu)

Perquè, ja que, car, com que, puix, puix que, per tal com, a causa que, com que,

sigui que, vist que, atès que...

Hem arribat d‘hora perquè hem sortit molt aviat de casa.

Li han donat el premi puix que és un bon fotògraf.

Finals: indiquen la finalitat o l‘objectiu de la realització de la principal. (verb en

subjuntiu)

Perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de...

T‘ho portem perquè ho arreglis.

Escriu aquest llibre per tal que la gent conegui la veritat.

Consecutives: indiquen la conseqüència d‘allò que s‘expressa en la principal.

Tan... que, talment... que, massa/ prou/ molt...perquè, fins al punt que, de manera que,

de forma que...

Tenia tanta son que m‘he adormit en el sofà. Era seriós fins al punt que no reia mai.

Condicionals: expressen una condició necessària per tal que es realitzi allò

que expressa la principal.

Si, posat que, mentre que, sempre que, mentre, a condició que, en cas que, fora

que, tret que, llevat que, només que, sols que, a menys que...

Vindran a veure‘ns si els telefonem. En cas que no ho reclami ningú, porteu-ho a

l‘Ajuntament.

Et donaran la feina, a condició que l‘enllesteixis puntualment.

Concessives: expressen una objecció, un obstacle o una dificultat en relació

amb la idea que expressa l‘oració principal.

Encara que, per més que, per... que, mal que, baldament, ni que, tot i que, amb

tot i que, a pesar de/que, malgrat que, per bé que, bé que, si bé...

Encara que sigui vermell me‘l quedaré. Treu bones notes, malgrat que no estudiï.

Per més que els ho diguis, no s‘ho creuran.

Page 47: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 47� de 132�

UNITAT 3: SINTAXI

3.1 L’oració. Regles morfològiques bàsiques

L‘oració és una unitat de sentit (que s‘ha d‘interpretar en un context i en una

situació comunicativa), té una unitat prosòdica (entonació delimitada per dues

pauses), i és la unitat sintàctica bàsica.

Els dos elements indispensables són el subjecte i el verb. Hi ha, però, d‘altres

elements que podem trobar en una oració. Són els següents: subjecte, atribut,

complement directe, complement indirecte, de règim verbal, predicatiu,

circumstancial, del nom...

Entre els mots d‘una frase s‘estableixen una sèrie de relacions.

Quan dues o més paraules segueixen les variacions pel que fa al gènere i al nombre o

bé al nombre i la persona parlem de concordança.

Hi ha concordança de gènere i nombre entre el substantiu i els determinants i adjectius

que l‘acompanyen: la casa blanca, les cases blanques, aquells coberts daurats, els

llibres gruixuts

Hi ha concordança de nombre i persona entre el subjecte i el verb d‘una oració: els

nens juguen, el gos borda, nosaltres cantarem, m‘agrada la verdura, no m‘agraden els

macarrons.

Quan el subjecte és un nom col·lectiu singular, fa la concordança en singular: La gent

corria atemorida

Quan el subjecte és plural però va determinat per un especificador com una colla de,

un sector de, un grapat de... el verb generalment va en singular, però no es considera

incorrecte utilitzar el plural: un sector dels afectats va/van demanar una reunió, una

colla de brètols va/van agredir l‘àrbitre.

Subjecte: Designa éssers, objectes o fets dels quals es diu alguna cosa.

Sempre concorda amb el verb. No duu preposició.

Page 48: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 48� de 132�

El noi plora. Ell cantava. Sopar a casa m‘agrada. M‘interessa que hi vagis.

Els complements verbals: atribut, complement directe,

complement indirecte

Atribut: Es refereix al verb i al subjecte. Depèn de verbs copulatius –ser, estar

o semblar-. És incompatible amb el complement directe.

La porta és blanca. Estava boig. Està com un llum. Aquell pa semblava una

pedra. La taula era de marbre.

Complement directe: És propi dels verbs transitius. S‘uneix al verb

generalment sense preposició. La millor manera d‘identificar-lo és passant

l‘oració a passiva.

El nen menja pa. L‘home del temps va anunciar que faria molta calor. Varen

visitar la seva àvia.

Complement indirecte: Pot aparèixer tant amb verbs transitius com amb verbs

intransitius. Va precedit de les preposicions a o per a.

Van enviar el telegrama al seu fill. Regalaven llibres a qui en demanava.

Complement de règim verbal, complement predicatiu

Complement de règim verbal (complement preposicional d‘objecte,

complement preposicional de règim etc.) Va introduït per una preposició regida

pel verb. El porten verbs com: parlar de, accedir a, entestar-se en, dedicar-se

a, oblidar-se de, pensar en etc.

Es dedica a la decoració. Sempre parla de futbol.

Complement predicatiu: Generalment és un adjectiu que té una doble relació

amb el verb i amb el subjecte o amb el complement directe, amb els quals

Page 49: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 49� de 132�

concorda. És similar a l‘atribut però apareix amb verbs de significat més ampli,

conservar-se, posar-se, tornar-se, quedar etc.

El vi s‘ha tornat agre. El jutge va deixar lliures tots els detinguts.

Complement circumstancial i complements del nom, de

l’adjectiu i de l’adverbi

Complement circumstancial: Expressa matisos i circumstàncies de l‘acció

verbal.

Pot ser

de lloc: anirem a Lleida

de temps: vindran demà, tornaran a les nou

de quantitat: corrien molt

de manera: escriu malament. Mira de reüll

de causa: ha vingut tard pel tren

de companyia: va sopar amb la Núria

de mitjà: viatja amb tren

d‘instrument: tallava amb el ganivet

Complement del nom: Qualifica el nucli del sintagma nominal.

La taula gran era nova. És el cotxe del regidor. L‘ocell que cantava era un

canari.

Complement de l’adjectiu o de l’adverbi: Qualifica l‘adjectiu o l‘adverbi.

La ciutat era plena de brutícia. Sempre va viure lluny de mi.

Page 50: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 50� de 132�

3.2 L’oració composta: oracions coordinades i

subordinades

Podem definir les oracions compostes com aquelles que giren a l‘entorn de més d‘un

verb.

Les oracions entre elles poden establir diversos tipus de relacions sintàctiques. Poden

unir-se a través d‘una conjunció coordinant sense que s‘estableixi cap vincle de

dependència, aleshores parlarem d‘oracions coordinades.

Poden integrar-se en l‘estructura d‘una oració anomenada principal i funcionar com a

S, CD, CI, CC, atribut, complement de règim verbal o CN, en aquest cas parlarem

d‘oracions subordinades.

Pot donar-se el cas en què la unió de les oracions no es faci a través de cap conjunció

sinó utilitzant signes de puntuació, es tractarà de la juxtaposició. De tota manera el

lligam lògic permet refer la relació sintàctica que s‘estableix entre elles.

Oracions coordinades

Copulatives: s‘uneixen entre elles a través d‘una suma

Les conjuncions: i, ni, que.

Les fulles queien i el terra esdevenia groc. No estudia ni deixa estudiar.

Assíndeton. Es produeix quan no hi ha conjuncions: Els dissabtes es

reuneixen, parlen, beuen, discuteixen, critiquen.

Polisíndeton. Es produeix quan hi ha la presència massiva de conjuncions. És

vell i xacrós i sorrut i rondinaire.

Disjuntives: tenen una relació alternativa, són incompatibles. O bé es realitza

una o l‘altra però no les dues alhora

O, o bé, o sinó

Page 51: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 51� de 132�

Us ho preneu seriosament o ho deixem córrer. Vindrà dilluns o dimarts que ve.

Adversatives: Tenen una relació de contrast o d‘exclusió. Expressen una

oposició que pot ser total o parcial

Però, sinó, tanmateix, altrament, així i tot, més aviat, amb tot, sinó que, en

canvi, malgrat tot

No té bona preparació, però se‘n sortirà. Té un caràcter difícil, tanmateix no

s‘ha barallat mai.

Distributives:expressen una alternança

O…o, ni…ni, tant…com, no sols…sinó també, ara…ara, adés…adés,

l‘un…l‘altre, sigui…sigui, aquí…allí

Ni és feliç ni ho serà mai. Tant pot arribar avui com demà.

Il·latives: indiquen que la segona oració és conseqüència de la primera

Doncs, per tant, en conseqüència, de manera que, així

Ja anàvem junts a l‘escola; ens uneix, doncs, una gran amistat. Ja tenim la

casa llogada; per tant, no publicarem cap més anunci.

Continuatives: indiquen una idea de continuïtat entre dues oracions

I encara, i fins i tot, i a més a més, d‘altra banda

Pots mirar aquests llibres i encara pots consultar aquells altres. El va renyar i a

més a més li va donar una bufetada.

Explicatives: Indiquen un aclariment

És a dir, o sigui, això és

Vindran tots, o sigui els meus germans i els seus fills

Page 52: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 52� de 132�

Oracions subordinades

Completives / Substantives.

L‘oració inserida respecte de la principal té una funció equivalent a la de

qualsevol sintagma nominal.

Poden presentar les següents estructures:

Que + oració Voldria que l‘ajudessin

(prep.) + infinitiu Ell volia arribar d‘hora / El metge li va prohibir de fumar

què + oració Va preguntar-li què volia

Si / com+ oració Va preguntar si hi anirien. Va preguntar-li com es trobava

La conjunció que només fa de nexe, no té cap funció sintàctica.

Poden tenir les següents funcions:

Subjecte: M‘interessa que m‘ho digui ( el fet que)

Complement Directe: Va dir-li que comprés un llibre (què volia, si volia venir)

Complement Indirecte: Van donar el premi a qui se‘l va merèixer

Complement Circumstancial: Va parlar sense que els de la junta protestessin

Complement de Règim Verbal: Estan avesats que tot els ho facin / Recorda‘t

d‘anar-ho a comprar (La preposició cau davant de la conjunció que)

Atribut: La millor cosa és comunicar-li la veritat

Complement del Nom: Tenia un gran desig que l‘estimessin

Complement de l’Adjectiu: Estic content que hagis tret bones notes

Complement de l’Adverbi: Estava lluny de trobar la solució

Page 53: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 53� de 132�

Oracions adverbials

L‘oració inserida fa una funció sintàctica equivalent a la d‘un sintagma

adverbial.

Poden presentar les següents estructures:

(Prep+) adverbi / conjunció + Oració Vaig on tu vulguis. Passarem per on ella

vol. Anirem al teatre perquè ens interessa l‘obra.

Preposició + infinitiu (+complements) En arribar a l‘hotel van desfer les maletes.

Gerundi (+complements) Baixant de l‘avió, el noi va caure.

Participi (+complements) Acabada la sessió, el president va cloure l‘acte

Les oracions de gerundi i participi poden representar diversos valors (modal,

causal, temporal, concessiu etc.)

Classificació:

De temps. La subordinada expressa el temps en què es realitza l‘acció

principal.

Quan, així que, mentre que, tan aviat com, d‘ençà que, cada vegada que, des

que, fins que, després que, tot just etc.

D‘ençà que va morir el seu marit porta una vida estranya.

De lloc. La subordinada expressa el lloc on es realitza l‘acció.

On

Compra-ho on et facin descompte.

De mode. Indiquen la manera com es produeix l‘acció principal i la comparació

amb un fet expressat per l‘acció de la principal.

Page 54: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 54� de 132�

Com, com si, així com, segons com, segons que, sense que, igual com, tal com

etc.

Ho va fer segons que li havia dit. Segons com s‘ho prenguin tindrem feina.

Circumstancials no adverbials. Oracions quantitatives,

causals, finals, consecutives, condicionals i concessives

Indiquen relacions com quantitat, causa-efecte etc. però no admeten la

commutació adverbial.

De quantitat (comparatives). La subordinada manté amb la principal una

relació d‘igualtat, de desigualtat (superioritat o inferioritat) o de

proporcionalitat.

Tan/tant … com, més … que, com més …. menys/més

Han estudiat més que mai. Com més menjava més gana tenia.

L‘oració comparativa pot elidir el subjecte, el verb o els complements quan són

idèntics als de l‘oració principal.

Causals: indiquen la causa d‘allò que s‘expressa en la principal.(verb en

indicatiu)

Perquè, ja que, car, com que, puix, puix que, per tal com, a causa que, com

que, sigui que, vist que, atès que...

Hem arribat d‘hora perquè hem sortit molt aviat de casa.

Li han donat el premi puix que és un bon fotògraf.

Finals: indiquen la finalitat o l‘objectiu de la realització de la principal. (verb en

subjuntiu)

Perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de...

Page 55: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 55� de 132�

T‘ho portem perquè ho arreglis.

Escriu aquest llibre per tal que la gent conegui la veritat.

Consecutives: indiquen la conseqüència d‘allò que s‘expressa en la principal.

Tan... que, talment... que, massa/ prou/ molt...perquè, fins al punt que, de

manera que, de forma que...

Tenia tanta son que m‘he adormit en el sofà.

Era seriós fins al punt que no reia mai.

Condicionals: expressen una condició necessària per tal que es realitzi allò

que expressa la principal.

Si, posat que, mentre que, sempre que, mentre, a condició que, en cas que,

fora que, tret que, llevat que, només que, sols que, a menys que...

Vindran a veure‘ns si els telefonem.

En cas que no ho reclami ningú, porteu-ho a l‘Ajuntament.

Et donaran la feina, a condició que l‘enllesteixis puntualment.

Concessives: expressen una objecció, un obstacle o una dificultat en relació

amb la idea que expressa l‘oració principal.

Encara que, per més que, per... que, mal que, baldament, ni que, tot i que, amb

tot i que, a pesar de/que, malgrat que, per bé que, bé que, si bé...

Encara que sigui vermell me‘l quedaré.

Treu bones notes, malgrat que no estudiï.

Per més que els ho diguis, no s‘ho creuran.

Oracions de relatiu o adjectives

Page 56: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 56� de 132�

Són introduïdes per un pronom relatiu i fan la funció sintàctica de Complement

del nom.

Aquest és el gerro que s‘havia trencat.

Cal tenir en compte que el relatiu substitueix un element de l‘oració principal

anomenat antecedent i té una funció pròpia a la subordinada

Poden tenir les següents estructures:

Que / art. + qual (en les explicatives, van entre comes)

Funcions del relatiu:

CD: El noi que hem trobat és en Jordi

S: El noi que arriba és en Jordi

CCT: Recorda el dia que et va conèixer

Prep. + qui (persones) / prep.+art.+qual

Funcions del relatiu:

CI: La noia a qui vaig escriure ha vingut a Salou

CRV: La noia de qui et parlava ha vingut a dinar

CN: La persona de qui tinc referència treballa a Girona

CA: La persona de qui estem tan contents ha arribat

CC: El noi amb el qual passeges és advocat

Prep. + què (coses) / prep. +art. + qual

Funcions del relatiu:

CRV: La situació de què et parlo és clara

CN: El problema del qual tinc referència és molt comú

CC: El ganivet amb què talles és rovellat

On (lloc) / prep.+ on / prep.+què / prep.+art+qual

Funció del relatiu:

CCLloc: El camí on/ en què/ en el qual / ens trobàvem era trist

Relatiu neutre: la qual cosa / cosa que té una oració com antecedent

Va venir, la qual cosa ens alegrà

Page 57: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 57� de 132�

Relatiu atributiu o possessiu: art.+ subst.+prep.+art.+qual (cast.cuyo)

El llibre els fulls del qual són esgrogueïts és del segle XVIII

Quan ens referim a persones en les oracions substantives de relatiu hem

d‘utilitzar les formes el qui, la qui, els qui, les qui

Les formes el que, la que, els que, les que només són correctes quan equivalen a

aquell que, allò que.

Els llibres que llegeixo i els que llegiré són de la biblioteca.

Introdueixen oracions substantives de relatiu.

No són correctes quan equivalen a el qual, la qual etc.

Era una situació de la qual tots fugien (oració adjectiva)

UNITAT 4: LÈXIC

Les relacions que s‘estableixen entre les paraules poden ser de diversos tipus.

Si hi ha coincidència de significant, és a dir, de forma, parlarem de polisèmia i

homonímia.

Si hi ha coincidència de significat parlarem de sinonímia

4.1 La polisèmia i l'homonímia

La polisèmia és la propietat d‘un mot de tenir més d‘un significat.

Aquest mot, ha anat prenent diferents significats.

Ex. ferm: ―que no cedeix‖, si l‘apliquem a una persona vol dir fort, alt, cepat… honrat,

obert… (un noi ferm); si, en canvi, l‘apliquem a la terra, el seu significat serà

continent…(terra ferma)

L’homonímia és la coincidència fonètica o ortogràfica de dos mots.

Els homònims són paraules de diferent etimologia: deu ―font‖, deu ―v.deure‖

Podem parlar

d‘homografia si els mots coincideixen en la grafia: negar ―ofegar‖, negar ―dir

que no‖,

Page 58: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 58� de 132�

d‘homofonia si els mots coincideixen en el so: vast ―extens‖, bast ―aspre al

tacte‖

4.2 La sinonímia

La sinonímia és la relació que s‘estableix entre dues paraules diferents que tenen

significats idèntics: buscar, cercar.

Hi molt pocs sinònims perfectes, és a dir, intercanviables en tots els casos. Els verbs

portar i dur ho serien ja que podem substituir-los en qualsevol context:

El noi duia una bossa a cada mà/ El noi portava una bossa a cada mà.

Quina en dueu de cap?/Quina en porteu de cap?

La majoria de sinònims compleixen sinonímia parcial, és a dir, són intercanviables en

un context:

Porta un cotxe descapotable/Condueix un cotxe descapotable.

4.3 L’antonímia

L’antonímia és la relació que s‘estableix entre dos mots que tenen un significat més o

menys oposat: viu/mort, fred/calent, comprar/vendre

No tots els mots antònims tenen el mateix tipus d‘oposició:

en el cas de viu/mort es produeix una relació de complementarietat, una part

exclou l‘altra.

en el cas de fred/calent la relació només és d’oposició en alguns casos, ja que

hi ha adjectius graduals, per ex. tebi.

en el cas de comprar/vendre, la relació és d’inversió, ja que un necessita de

l‘altre, per comprar cal que algú vengui.

Per indicar l‘antonímia podem recórrer a mots amb diferents arrels com ric/pobre,

home/dona...o bé afegint-hi un prefix de derivació com conèixer/ desconèixer,

lògic/il·lògic

4.4 La hiponímia i la hiperonímia

La sinonímia també s‘estableix amb la relació conjunt/subconjunt: peix / sardina. Entre

aquestes paraules podem trobar-hi una nova relació: hiperonímia i hiponímia

Page 59: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 59� de 132�

Els hiperònims són els mots que inclouen en el seu significat el significat

d‘altres mots.

El mot publicació és l‘hiperònim de diari i de setmanari.

Els hipònims són els mots de significat més concret que poden ser inclosos en

altres mots de significat més ampli.

Els mots copa, gerro, ampolla i got són hipònims de vas

En els exemples anteriors diari i setmanari són hipònims de publicació i vas és

l‘hiperònim de got, ampolla, gerro i copa.

4.5 Locucions i frases fetes

Les locucions són grups de paraules amb un ordre fixat que tenen el valor

semàntic o sintàctic d‘un sol mot.

Hi ha locucions verbals com tenir por (témer), nominals com posada en

escena (escenificació) o adverbials com en general (generalment).

Les frases fetes són frases amb una forma invariable que tenen un significat

que no es pot deduir del dels seus components. No es pot traduir literalment

d‘una llengua a una altra. Ploure a bots i barrals (ploure molt) en castellà seria

llover a cántaros.

Les locucions i frases fetes que tenen com a nucli un verb poden funcionar com

una oració: per ex. Fer volar coloms, anar a la seva, tocar el dos...

4.6 Els derivats

La derivació és el procediment pel qual formem nous mots a partir d‘una arrel i

uns elements de derivació anomenats afixos

Els afixos poden ser

Prefixos, van davant de l‘arrel: rellegir, contraindicar, immoralitat

Page 60: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 60� de 132�

Infixos, van entre l‘arrel i el sufix: allargassar, ratolí, lladregot

Sufixos, van immediatament després de l‘arrel: fuster, pintor, dolcesa

Els mots formats a partir d‘un prefix i un sufix s‘anomenen parasintètics:

prefixar

4.7 Els compostos

La composició és el procediment pel qual formem nous mots a partir de la unió

d‘altres mots existents.

Podem formar-ne a partir de

substantiu+substantiu (filferro)

substantiu+adjectiu (pèl-roig)

adjectiu+adjectiu (sordmut)

adjectiu+substantiu (altaveu)

verb+substantiu (tocadiscos)

substantiu+altres elements (blat de moro)

4.8 El sentit figurat

Tots els camps lèxics (mots relacionats amb un altre) de l‘activitat quotidiana tenen

expressions que s‘utilitzen en sentit figurat i que s‘han convertit en el temps en

expressions que s‘apliquen a diferents situacions.

Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença en R/S/X,

s‘escriuen amb guionet:

para-sol, porta-retrats, escura-xemeneies

Page 61: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 61� de 132�

Per exemple, en el vocabulari mariner estar amb l’aigua fins al coll té un significat però

aquesta frase s‘aplica a d‘altres situacions: el propietari d‘aquell establiment està amb

l‘aigua fins al coll.

Amb les parts del cos per exemple s‘han creat moltes expressions , locucions i frases

fetes en sentit figurat, per ex. ser un cap de turc, anar amb el cor a la mà, ensenyar

l‘orella, arrufar el nas, llepar-se‘n els dits, fer els ulls grossos, etc.

UNITAT 5: EL TEXT ESCRIT

5.1 Planificació, redacció i revisió

En la creació d‘un text escrit hem de tenir en compte tres fases: la planificació, la

redacció i la revisió.

Planificació

Primer hem d‘organitzar les idees que hem seleccionat i que volem transmetre; si el

que hem de redactar és un tipus de document molt determinat, un informe, una carta,

una notícia... caldrà basar-se en algun model.

Redacció

Després anirem construint els paràgrafs i els articularem dins l‘estructura global del

text, procés d‘elaboració. S‘ha de pensar quin és el tema, el destinatari, la finalitat... és

aconsellable anar rellegint el text i deixar marges per fer anotacions.

Una vegada tenim tot el material, farem la redacció final.

Revisió

La revisió s‘ha de fer tenint en compte les propietats textuals:

Coherència: s‘entén el text?, es donen totes les dades?, s‘utilitza el mateix

tractament?, els mateixos temps verbals...?

Page 62: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 62� de 132�

Cohesió: les oracions són massa llargues?, es fan servir bé els signes de

puntuació...?

Adequació: hi ha algun canvi sobtat de registre?

Correcció: repassar l‘ús de les preposicions, dels pronoms febles, de les

perífrasis d‘obligació... repassar l‘ortografia (accents, apòstrofs, perquè, per

què, sinó, b/v...

Finalment cal fixar-nos en la presentació: lletra clara, marges, títol, paràgrafs...

Per tal de fer una bona redacció podem tenir presents els següents consells:

Fer servir paraules adequades a la situació comunicativa

Buscar la claredat

Utilitzar mots precisos

Ser concís

Consultar el diccionari

Defugir les repeticions innecessàries

No incórrer en cacofonies (repeticions de sons... s’ha expressat amb llibertat sobre un tema

determinat)

No abusar dels adverbis acabats en –ment

Limitar la utilització de possessius

Evitar ambigüitats

No abusar dels incisos

Utilitzar verbs en lloc de nominalitzacions ( tothom que estigui en possessió... que posseeixi)

Evitar expressions discriminatòries (els directors d’empreses, els clients... la direcció, la clientela)

Page 63: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 63� de 132�

5.2 Idees principals, idees secundàries, els paràgrafs i

els connectors

Un text és una unitat lingüística que expressa un significat complet dins un procés de

comunicació. Aquest pot ser escrit o bé oral.

Un text pot ser curt o llarg però la seva extensió ens permet reconèixer una sèrie de

parts:

Els paràgrafs: corresponen a unitats de contingut amb una cohesió i coherència

pròpies.

Els fragments: es consideren passatges significatius del text.

Cada text té la seva pròpia estructura, les idees bàsiques o essencials que

l‘organitzen. Per tant hem d‘identificar la o les idees principals i aquells detalls

secundaris que moltes vegades són innecessaris però que ens ajuden en la

comprensió del text. Per enllaçar les idees ens valem dels connectors (conjuncions,

adverbis...).

5.3 Les propietats del text: coherència,

cohesió,adequació

Perquè un text es pugui considerar com a tal, és a dir, pugui transmetre un missatge

amb un significat complet, ha de tenir una sèrie de requisits. Són les propietats del

text: adequació, coherència i cohesió. Entre elles hi ha una gran interrelació.

La coherència

Page 64: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 64� de 132�

És la característica que comporta la necessitat de l’organització interna del text, tant

pel que fa a la quantitat i la qualitat de la informació que dóna, com a l‘ordre i

l’estructura en què es presenta.

La quantitat d‘informació ha de ser suficient i quan sigui excessiva, repetitiva o

deficient caldrà rectificar-la.

La qualitat demana una exposició clara de les idees, amb un llenguatge precís i amb

una unitat de registre.

L‘estructuració del text suposa una presentació lògica i ordenada de les idees i que pot

seguir, en molts casos, l‘estructura bàsica del tipus de text que es presenta. En aquest

cas caldrà utilitzar el paràgraf com a unitat de significat i de fàcil reconeixement visual,

ja que ens permet separar i diferenciar amb claredat les diferents parts del text.

Relacionats amb la coherència hi trobem el resum i l‘esquema ja que són dues

tècniques de síntesi de la informació.

La cohesió

És la propietat que tracta de les connexions internes que té el text, que fan que es

presenti com un tot ben lligat. Els principals mecanismes de cohesió són l‘anàfora, la

connexió i la puntuació.

L‘anàfora consisteix en la repetició d‘un element, anomenat referent, al llarg del

text. Es produeix per l‘ús de substitució lèxica (sinònims, buscar/cercar,

hipònims, automòbil/furgoneta, hiperònims, pera/fruita, perífrasi, Barça/club

Blaugrana, metàfora, mort/dama negra) pronoms (substitució pronominal) o

el.lipsis (supressió d‘elements, aniré al cinema aquesta nit. Jo també)

La connexió es manifesta per marques de superfície (temps verbals,

conjuncions, connectors adverbials) que serveixen d‘enllaç entre oracions i en

manifesten les relacions lògiques i l‘estructura del text.

Els signes de puntuació estan íntimament relacionats amb les parts o unitats del text

escrit, ja que les delimiten.

Page 65: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 65� de 132�

La cohesió i la coherència també es manifesten en la unitat de vocabulari del text, al

voltant d‘un o més camps lèxics o semàntics, o per la presència de famílies de

paraules.

L’adequació

És el domini de les varietats de la llengua, com ara les geogràfiques (dialectals), les

socials (registres), les de reconeixement de la situació, etc. i saber-les emprar de la

manera més apropiada a cada situació.

També fa referència a l‘ús del tipus de text més adient a cada moment i a les

condicions de la seva presentació tant oral (dicció) com escrita (marges, índex,

cal·ligrafia, etc.)

5.4 ús dels signes de puntuació

La coma

Separa elements en les enumeracions quan no hi ha conjunció:

Les sales de l‘hotel contenen pissarra, vídeo amb pantalla gegant, ordinador, télex,

cinema, projector i micròfons.

Delimita fragments explicatius, incisos o vocatius:

Una mostra de l‘expectació cap al ministre rus, de visita al nostre país, es pot veure en

aquesta fotografia. No t‘ho creguis, Jaume.

Marca el desplaçament d‘un element de l‘oració del seu lloc habitual:

A ell, li direm.

Delimita complements circumstancials i adverbis:

Finalment, volem agrair la presència del Director del Centre a la presentació. Acabada

la reunió, el President va cloure l‘acte.

Marca una pausa entre les oracions adversatives i copulatives:

Van dir que vindrien, però no van especificar l‘hora d‘arribada. Van prometre que

vindrien, i van complir-ho.

Marca l‘elisió d‘un verb:

A la tercera etapa, Prieto va ser dotzè; Servià, catorzè.

Desfà ambigüitats:

Si t‘estima, poc et danyarà. Si t‘estima poc, et danyarà.

Page 66: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 66� de 132�

És incorrecta la coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i el complement directe:

Les dades enregistrades, demostren les nostres hipòtesis. Les dades enregistrades

demostren, les nostres hipòtesis.

El punt i la coma

Separa dues frases que es relacionen pel sentit:

Recomanem el recorregut de la ciutat antiga, destruïda per un incendi; avui en

reconstrucció.

Separa períodes en què ja apareixen altres signes de puntuació:

El Barcelona va guanyar amb les següents anotacions: Solozábal, 3; Epi, 13; Norris,

14 i Almeida, 2.

El punt

Marca el final d‘una oració amb sentit complet i assenyala una pausa en el

discurs (punt i seguit) o el final d‘un paràgraf (punt i a part):

La zona meridional de la comarca ha estat malmesa pels efectes de la contaminació.

Les indústries que s´han instal.lat a la vora del riu embruten el paisatge.

S‘usa també en l‘enumeració d‘apartats:

(6.1.) i al final de les abreviatures (etc.)

No posem mai punt al final del títol.

Els dos punts

Introdueixen enumeracions o explicacions:

Els proposem l‘avantatge de practicar diversos esports: tennis, natació, minigolf,

petanca i ping-pong.

Introdueixen citacions textuals:

Burchard li digué: ―encara estic esperant la vostra opinió‖.

Els punts suspensius

Indiquen que l‘enumeració és incompleta:

Tenim quadres dels grans pintors del segle XX: Miró, Picasso, Dalí, Tàpies…

Page 67: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 67� de 132�

Indiquen la interrupció voluntària d‘algun pensament:

La volia veure i dir-li…

Els signes d‘interrogació i d‘admiració

Es col·loquen al final de les frases interrogatives i admiratives:

Aneu gaire lluny? No us mogueu d‘aquí!

Només quan les oracions són molt llargues, més d‘una línia i mitja, podem posar-

los al davant i al darrere.

El signe d‘admiració es col·loca darrere de les interjeccions:

Compte!

Les cometes

Delimiten una citació:

L‘escriptor que va poder fugir del seu país ens va dir: ―el meu pare va ser mort per la

policia‖.

Delimiten noms de publicacions, títols d‘articles, pel.lícules, cançons, mots d‘altres

llengües etc.:

L‘única excepció és la revista ―L‘Alguer‖ que ofereix informació sobre activitats

culturals.

Els parèntesis

Serveixen per aïllar aclariments, observacions, dades:

El setmanari francès ―Science et Vie‖ (núm. 876), dedicat al periodisme científic, ha

revelat recentment moviments de tropes al sud de la península.

Els guions

S‘utilitzen per indicar aclariments, observacions, dades, amb una funció semblant a

la dels parèntesis:

La taxa d‘atur sobre la població activa – que és la que té l‘edat per treballar- va ser del

15,62 per cent.

Page 68: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 68� de 132�

En els textos dialogats, serveixen per a diferenciar els discursos de cada un dels

personatges:

-Tinc moltes possibilitats – respongué-. Sóc inventor.

5.5 El resum i l'esquema

El resum és una explicació breu que hom fa a partir d‘un text escrit o oral.

Per a elaborar-lo s‘han de tenir en compte els següents passos:

Lectura atenta i comprensió del text. Determinació del tema central o idea

principal del text, expressada en una frase.

Divisió del text en blocs temàtics, unitats que marquen l‘estructura del text (ex:

introducció – desenvolupament – conclusions) i que aporten les idees principals

que estan completades per altres de secundàries.

Identificació de les idees principals i secundàries així com dels connectors

textuals

Resum de cada bloc temàtic.

Resum final:

1. Cal redactar-lo seleccionant el més essencial de cada bloc temàtic. Cal eliminar del text tot

allò circumstamcial, redundant o anecdòtic (dades, percentatges, exemples, dates, etc.)

2. El resum no ha de ser una llista d‘idees soltes: cal relacionar-les mitjançant connectors.

3. No s‘han de copiar literalment expressions o frases del text. S‘ha de redactar el resum amb

d‘altres paraules, utilitzant el mateix registre lingüístic ( és a dir, registre formal).

4. Si cal citar expressions o frases del text, cal escriure-les entre cometes o en cursiva.

5. S‘ha de ser objectiu: no s‘hi poden incloure opinions personals ni afegir-hi informacions que

no figuren en el text.

6. Cal evitar les expressions del tipus: ―el text diu…‖ ―l‘autor afirma…‖ ―en el primer paràgraf…‖

7. El resum ha de ser breu: s‘ha de cenyir als criteris que s‘especifiquin.

Page 69: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 69� de 132�

L'esquema és una presentació lògica de les idees i continguts principals d‘un text.

Per elaborar-lo cal:

Fer una bona lectura.

Subratllar, per identificar-les, les idees principals, les dades i les informacions més

rellevants.

Utilitzar paraules i expressions pròpies.

Indicar la jerarquia mitjançant algun procediment específic (claus, numèric,

combinat de lletres i numèric, etc.)

5.6 Tècniques del comentari de text

Per fer un comentari de text s‘ha de comentar i valorar l‘actitud de l‘autor

respecte del tema que s‘exposa, tenint en compte els següents aspectes:

Cal mirar la referència del text: autor, títol, data i lloc de publicació. Es tracta

d‘un article de premsa, d‘una revista o d‘un llibre?

Quina és la relació emissor (autor) – receptor (lectors): qui escriu, quan

(data de publicació), a qui s‘adreça (tipus de lector), en quin canal està publicat

(premsa, enciclopèdies, assajos, novel·les, etc.)

Tipus de registre en què s‘expressa el text: cientificotècnic, literari,

estàndard, col·loquial, vulgar.

Quina posició pren l‘autor davant el tema. En quina mesura adopta una

actitud objectiva (cal veure si les dades que dóna per a la reflexió són objectives o

no).

No es poden fer valoracions subjectives que no siguin argumentades:

―no m‘agrada…‖

―no hi estic d‘acord…‖

―és molt important…‖

Es poden fer valoracions si es donen justificacions o arguments.

Page 70: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 70� de 132�

L‘argumentació s‘ha d‘organitzar d‘una manera estructurada (introducció –

desenvolupament – conclusions) i equilibrada en l‘extensió de les diverses

parts.

EXERCICIS

UNITAT 1: NORMES ORTOGRÀFIQUES

1.1 Separació en síl·labes

Separa en síl.labes els mots següents

Esguerra, il.luminar, vinyataire, metgessa, assequéssiu, passerell, lingüística, torneig,

disbauxa, carnisseria, conveniència, traduint, ruixéssiu, xarrupen, adolescència,

dotzena, enllumenar, enquesta, eixuguéssiu, paral.lelisme.

1.2 Els diftongs

Fes els exercicis seguint el model

airejar (diftong decreixent, vocal+i)

noieta (diftong creixent , i entre vocals +vocal)

sèieu (triftong, tres vocals que es pronuncien juntes)

1. Subratlla els diftongs creixents:

Equatorial, qüestionar, cuassa, pasqual, obliqüitat, freqüència, científic, situació,

violència, adequat, quarantena, quotidianeïtat, evacuació, delinqüència.

Page 71: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 71� de 132�

2. Subratlla els diftongs decreixents:

Mouen, doneu, cuina, originària, aïlleu, reina, Lluís, iogurt, aigua, Gustau, paraula,

ciutat, boireta, peu, peüc.

3. Subratlla els triftongs

Dèieu, noieta, Paraguai, enaiguar, oïa, guaitava, crèieu, creueu.

4. Separa en síl·abes tots els mots dels exercicis anteriors.

1.3 Ortografia de les vocals A/E

1. Omple els buits amb A/E

…feminat, respl…ndor, mon…stir, …mbaixada, …mparar, …nyorament, eb…nista,

orgu…, esparr…guera, r…có

2. Escriu en plural:

Branca llarga

Força pública

Caça única

Cuca feréstega

Marca antiga

Mitja rònega

Música grega

Monja catòlica

3. Escriu la lletra que calgui (A/E)

Tu treball…s, ells treball…n, jo treballav…, nosaltres treballàv…m, tu ballari…s,

ells ballari…n, jo trobav…, tu trobav…s, ells trobav…n, ell trobari…, tu aguant…s,

ell aguant…, es disfr…ssav…n, em disfr…sso, ell n…da, ells n…daran, ell tanc…,

ell obr…, ell ompl…, ell ompli…, ells af…it…n, ell af…itav…

Page 72: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 72� de 132�

4. Escriu el present d‘indicatiu seguint el model del verb cantar

Canto jugo embolico alço sortejo

Cantes

Canta

Cantem

Canteu

Canten

5. Completa

Témer temo temia temeré

Néixer

Haver

Jeure

Treure

Distreure

1.4 Ortografia de les vocals O/U

1. Omple els buits amb O/U

m…ntanya, s…spirar, t…rrons, t…rment, b…fetada, c…llim, capít…l, B…rdeus,

esp…lsar, s…focar.

2. Omple els buits amb O/U

És f…namental que tinguis un esperit …bert, j…venil i sense escrúp…ls si vols viatjar

a T…rí.

El còns…l de R…mania no acceptà la s…pèrbia del g…vern.

Page 73: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 73� de 132�

Quan p…guem anirem a la m…ntanya a buscar r…vellons.

Van s…bornar l‘h…ngarès quan anà a B…rdeus.

Comprarem emb…tits, b…tifarres i t…rrons.

No va p…der s…portar el mal que li féu el t…rmell després de la picada de l‘escurçó.

Dubt… que p…gueu s…rtir sense una brúix…la.

Donaren un tr…feu a la j…ventut pel seu tri…mf.

3. Escriu 5 frases amb paraules corresponents a la llista d‘excepcions

4. Completa

Dormir dormo dormia dormiré

Collir

Tossir

Sortir

Cosir

Tornar

Portar

Jugar

Escopir

1.5 L’accentuació. Els diacrítics

1. Classifica els mots següents segons si són aguts, plans o esdrúixols i accentua‘ls si

cal:

Centim, ultim, anireu, pure, silencios, palau, academia, pesol, aniran, hostil, artilleria,

euforia, feina, respon, panic, noticies, pages, credit,inutil, llengua.

2. Justifica la presència o absència d‘accent dels mots de l‘exercici anterior.

Fes els exercicis 1 i 2 seguint el model

Cafè: és una paraula aguda i s‘accentua perquè acaba en vocal.

Cantarien: és una paraula plana i no s‘accentua perquè acaba en en.

Page 74: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 74� de 132�

3. Accentua quan calgui

A aquell no se li veu mai el pel

Vols mores? Si, si es que son madures

He tret un deu a l'examen. Qui ho havia de dir! No m'agraden els examens

En Ramon i en Lluis estudien historia i la Maria ciencies

Ja es prou neta la bota de vi? neteja-la mes be

No se encara si sortirem d'excursio per Pasqua

Dona-li un terros de sucre a aquella avia per al seu net

Es venen la moto i es compraran un cotxe de segona ma

Jo soc de Reus, i tu? Jo de la Vall d'Aran

No vull te, nomes cafe perque tinc molta son

4. Escriu una frase amb cada una de les paraules de l'exercici anterior que porten

accent diacrític i escriu una altra frase amb el mot corresponent que no porta accent.

1.6 La dièresi

Fes-ho seguint el model

Ex. No li dóna la llibreta (v.donar). Aquella dona porta el nen a l'escola

Page 75: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 75� de 132�

1. Escriu dièresi o accent, si cal, a les paraules següents

Aqueducte, linguistica, conduint, europeisme, exiguitat, quocient, substituien, egoista,

helicoidal, bilingue, reimpressio, diuretic, conduia, conduiria, antiguitat, cafeina, afaitar,

questionar, jesuita, pasqua

2. Justifica la presència d‘accent o de dièresi en 10 paraules de l‘exercici anterior

3. Escriu dièresi o accent als mots que n'hagin de dur

En Marius traduia de l'ucraines al catala.

S'estan produint moltes revoltes en aquell pais

Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina

No ho hem entes tot pero n'hem deduit el sentit

L'empresari arruinat se suicida el mes passat

El guardia el va arrestar perque no duia el carnet de conduir

Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor d'estomac

Agraint-li la seva atencio el saludem atentament

En Lluis fa un programa diurn de radio produit per la BBC

Era extraordinaria la ingenuitat d'aquell personatge

4. Restituïu les dièresis

Fes-ho seguint el model

Qüestió: porta dièresi per marcar que la u no és muda i accent perquè és

aguda acabada en vocal.

Page 76: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 76� de 132�

Vaig trobar aquell home malgeniut especialment rabiut i em va deixar molt amoinat. La

seua mirada traslluia ambiguitat. I no era la primera vegada: ja l‘havia vist en diferents

ocasions arruinar la continuitat dels projectes del nostre veinat. Alguns el consideraven

un traidor; alguns altres deien que la seua vacuitat tenia l‘origen en la seua viduitat.

Perquè la seua dona havia sigut una heroina diurna de força increible, però el consum

de cocaina li va produir transtorns esfereidors i un decaiment generalitzat que li va

malmetre la força. Ell, amb la pruija de salvar-la, encara ho va empitjorar tot, perquè la

va aillar i això va provocar el suicidi de la dona.

1.7 Ortografia de la B/V

1. Escriu B/V

A…ella, ci…ada, ro…ellat, her…a, trè…ol, …oltar, a…et, …iga, sa…a, to…allola,

nu…i, ta…erna, …assa, …aró, casca…ell, cara…el.la, si…ella, ga…ardina

2. Tria 5 paraules que siguin excepcions de les B/V i fes una frase amb cadascuna

d‘elles

1.8 Ortografia de les oclusives

1. Omple els buits amb les oclusives corresponents:

Cu…, tal…, pòli…, rum…, ado…, estre…, ser…, destor…, àra…, àne…, di…, ver…,

fre…, vui…, àci…, orellu…, su…, nebo…, bro…, aba…, covar…, se…, pare…, ges…

2. Escriu T/D quan calgui:

Page 77: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 77� de 132�

Elefan…, suculen…, profun…, san…, polígon…, dolen…, monòton…, ban…, calen…,

reveren…, den…, gran…, gorman…, moribun…, violen…, immun…, con…, valen…,

corpulen…, fecun…

3. Omple els buits amb C/G

Llampe…, présse…, rúste…, pròle…, encàrre…, psicòle…, feréste…, doble…, galle…,

sue…, norue…, catàle…

4. Omple els buits amb les oclusives corresponents:

Tin… du…tes sobre quina és la millor o…ció.

És a…surd que perdis els estre…s per tan poca cosa.

La …sicologia dels ca…dills es basa sovint en una o…sessió.

És un escri…tor d‘argumen…s molt su…tils.

Al mateix su…terrani hi havia un altre o…stacle.

Su…rra…lla els adje…tius i els a…verbis del fra…ment.

Au…menta la fra…mentació d‘o…cident.

L‘arquite…te mateix va su…gerir el pa…te.

És una anè…dota di…na del re…tor.

Volien impu…nar el paradi…ma de la investigació per do…màtic.

El meteoròle… ha fet un pronòsti… del tem…s mol… beni…ne.

1.9 Ortografia de la essa sorda i de la essa sonora

1. Classifica els mots següents segons el so de la essa

Cosina, passeig, dipòsit, televisor, bicicleta, països, bressol, presó, antesala, piscina,

Ignasi, tossut, noblesa, tassa, pòlissa, vellesa, mosso, regalèssia, trapezi, dolçor,

jersei, botzina, llençol, conversa, quinze, tretze, endinsar, conscient, dotzena, capsa,

transeünt, atzavara, alzina, etcètera.

Page 78: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 78� de 132�

2. Completa amb S o C

…entinella, …inc, …ilueta, …elobert, …èquia, …is, …im, …érvol, …igar, …erraller,

…imbomba, …ervell, …edàs, …irc, …igró, …epat, …ípia, …eba, …etrill, …irera,

…erimònia, …èntim, …ivella, …entre, …ínia, …imfònic, …endra, …iutat, …educció,

…igonya

3. Completa amb S o Ç

Espè…, tra…, llan…a, arrò…, bra…, aven…, massí…, gla…, esfor…, capatà…, lla…,

matalà…, comer…, descal…, tapí…, amena…ar, llu…, verní…, esquin…, tro…

4. Completa amb S o Z

Ama…ona, be…ada, bi…antí, ca…ualitat, ri…òfag, aran…el, ga…ela, re…idu,

trape…i, esqui…ofrènia, ba…e, fra…e, tí…ic, repo…at, expo…ar, e…borrar, na…i,

enè…im, tràn…it, sal…e, topa…i, de…embre, tran…istor, ben…ina, esmor…ar,

divi…ió, bron…e

5. Completa amb S/SS, C/Ç

Lli…ó, esta…ió, can…ó, pe…a, feli…, en…ertar, bo…a, balan…a, o…ell, pan…a,

ra…a, cla…e, con…ell, to…ut, per…ona, tra…a, atro…, dan…a, poli…ia, fun…ió,

coneixen…a, esperan…a, temen…a, naixen…a, adre…a

6. Escriu el plural de:

anís gris suís

nas cas vas

canemàs congrés accés

gros repòs calabós

nus fos tres

anglès espès cabàs

interès matís mes

japonès pres ros

tros arròs rus

Page 79: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 79� de 132�

ús dos bus

1.10 Ortografia de la J i la G

1. Omple els buits amb la lletra que falta i completa:

menjar menja mengi mengés

ra…ar

passe…ar

trepit…ar

assa…ar

fre…ir

jut…ar

distin…ir

1.11 Ortografia de TJ/TG

1. Escriu el present d‘indicatiu, l‘imperfet d‘indicatiu i l‘imperfet de subjuntiu del verb

desitjar

1.12 Ortografia de la X/IX

1. Omple els buits amb X/IX

Page 80: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 80� de 132�

…erraire, coi…, e…ut, mar…ar, …ec, pan…ut, guer…o, pe…, …ar…a, ca…era,

madu…era, …emeneia.

1.13 Ortografia de TX/G/J/IG/TJ/TG/IX/X

1. Omple els buits amb les grafies corresponents

Pi…or, pa…e, passe..., ra…, mi…temps, to…o, a…unt, desi…, fa…, fe…e, ju…at,

ad…acent, gava…os, …erra, ca…a, pun…a, va…ella, …ersei, tar…a, blanque…,

…egant.

2. Escriu un derivat o el plural de cadascun dels següents mots:

derivat derivat derivat

cartutx estiueig boig

puig rebuig faig

roig enuig escabetx

raig capritx mig

esquitx passeig empatx

gavatx assaig trepig

desig lleig mareig

3. Omple els buits amb les grafies corresponents

Aquesta nena està empa…ada des del dia del bate…

Ja sé que tens un gran desi… d‘esqui…ar-lo

Aquell automòbil l‘ha esqui..at de fang

El seu enu… fou gran en veure‘l al passe…

És un bo…, sempre fa …impleries

Va… sentir un gran go… quan el va… veure

Pel ma… cada dia un ra…

En Lluís encenia la me…a i en Carles llançava el cartu…

El llebe…ol és un vent de llebe… molt suau

Page 81: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 81� de 132�

La plu…a i la pedra van malmetre la collita de pano…es de blat de moro

1.14 Ortografia de L·L,M,N,MP

1. Omple els buits amb N/M/MP

En un moment donat la si…fonia ca…via de rit…e

La cà…fora es posa a la roba per evitar el trio…f dels corcs

Ha co…vocat una roda de pre…sa al parani…f de la Universitat

A…ex trobaràs un co…te escrit pel senyor co…te

L‘ate…tat va co…oure l‘opinió pública

L‘i…fant prese…tava sí…tomes d‘haver e…alaltit

Ha deixat una bona empre…ta a l‘e…presa

Ha demanat l‘exe…ció de gi…nàstica

Quan va veure la circu…ferència a la pantalla va so…riure

Em te…tava i…vestigar la co…exió de l‘assu…te de l‘e…etzinament amb tota una

ga…a de fets i…orals que passaven des de feia te…ps

I…ediatament van e…udir tots

No deu ser tan i…òbil si es pot e…fonsar

2. Escriu una frase amb cadascun dels següents mots:

Conte

Compte

Comte

1.15 L’apòstrof

1. Posa l‘article davant dels mots següents:

…hort, ...Eva, ....illa, …ungla, …Isabel, …essa, …hisenda, …imatge, …iode, …herba,

…unió, ...humitat, ...illot, ...amoralitat, ...instància, ...ira

Page 82: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 82� de 132�

2. Omple els espais amb les preposicions i els articles corresponents:

Ahir ...... matí, ...... una, vaig anar ........inauguració ......... exposició .......... Enriqueta

Calvet.

....... 11 ..... octubre anirem ....... Espulga de Francolí ........... Isabel i ........ Isidre.

Vaig ser ........ estand ...... Eva ....... nou ...... matí ...... nou .......vespre.

EXERCICIS DE REPÀS D'ORTOGRAFIA

1. Omple els buits amb les grafies corresponents.

Ara va__ al despa__

Un esqui__ d‘oli

Tens cap desi__?

On he dei__at l‘esto__ de les ulleres?

Al país de __au__a, les cases són de __ocolata

El grei__um de la __emeneia

Les __ifres de l‘any bi__est

Bur__a el forat, a veure que n‘i__

Dei__a la plan__a al calai__

2. Esmena els errors únicament si cal.

Desde sempre l‘home ha considerat que la música té la facultat de modificar l‘estat

d‘ànim de les persones, per això sempre ha hagut música adequada per a cada

manifestació humana.

Per a l‘home prehistòric, d‘un raciocini encara ben poc desemvolupat, la música tingué

un paper preponderant i decissiu: fou una eina bàsica per a encarrilar l‘individu dins els

rengles socials. D‘ací ve l‘importància cabdal de la música en els ritus màgics,

guerrers, etc. de l‘home no desemvolupat.

Les manifestacions de la vida tenen uns cicles que podem catalogar de ritmes

homogenis. Les estacions de l‘any, per exemple, sempre son quatre, i se succeeixen

Page 83: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 83� de 132�

sempre en el mateix orde. Això pasa també amb el cos humà. Sí em de fer una cursa

de 100 m i la fem a una velocitat desigual, ens cansarem mol més que si la fem

corrent, però sempre igual els primers 75 m i acabem amb un esprint final.

Aquest ritme el trobem moltes vegades en els moviments corporals en les ocupacions

laborals o casolanes: en remar les barques, en bressolar un infant, en fortjar un metall,

etc.

Moltes vegades en aquests quefers s‘hi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris

produïts per l‘esforç rítmic que suposa cadascun dels moviments o sons fets

voluntàriament. Això no és més que l‘inici del que més tard es produïrà: la melodia

basada en els moviments corporals de cada ocupació en concret. D‘aquesta manera,

l‘home va desemvolupar a poc a poc el ritme intern que li és innat.

3. Omple els buits amb les grafies corresponents.

No puc distin__ir quin és l‘alia__e d‘aquest metall

Po__ueren extin__ir l‘incendi poc després de l‘aterra__e

Un camió de __ran tona__e va derrapar en un vira__e

Un bur__és és un membre de la bur__esia

Elimineu els ad__ectius

Poseu-vos els pi__ames i giteu-vos

Hi ha __ent que no escriu __aure sinó __eure

No trepi__eu la __espa

Fu__es perquè et trepi__a?

Assa__arem aquest passa__e

La pà__ina més lle__a és la ro__a

S‘ha tret la corre__a i les mi__es

Un home molt fero__e em va furtar el rello__e

No desi__e enu__ar aquella óssa tan lle__a mentre desde__una

He passe__at per la llo__a i he vist una poli__a fora de la si__a

El massa__ista m‘ha arre__lat les na__es mentre __eia panxa avall

Avui men__em ba__oquetes amb fe__e pi__ades en raïm

Page 84: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 84� de 132�

4. Omple els buits amb les grafies corresponents

Una di__iplina fèrria

__ant Joan de les Abade__es

Una es__ena agradable

Un ram de pon__elles per a la barone__a

El misti__isme i l‘a__etisme

Han repel·lit l‘agre__ió

Un ca__ de con__ièn__ia

Progre__a adequadament

L‘ac__elerador del cotxe

Fan pre__ió contra l‘admi__ió

Els últims suc__e__os

Una propo__i__ió inadmi__ible

Estat d‘ex__ep__ió

Unes despe__es ex__e__ives

Premi__es fal__es

Ex__és de velo__itat

L‘alfere__ ha menjat arrò__ a la ca__ola

La pu__a s‘ha po__at sobre la pin__a

Comer__ d‘hortali__es

Hi__ar la bandera i al__ar el bra__

Aquell __entinella s‘ha di__fre__at d‘estru__

5. En l‘escriptura d‘algunes de les paraules de les frases següents és fàcil que ens

enganyem perquè no mantenen la correspondència c/ç amb el castellà c/z:

M‘agrada el blanc de les at_u__enes

Quan he tornat d‘Andalu__ia, he pa__at per Ademú__

Han tancat el__ preso__ a la ma__morra

El paní__ també es diu dac__a i blat de moro

La teua expo__i__ió té un cert matí__ subjectiu

He conegut un __aurí de Sarago__a

He tirat la __imbomba a la __équia

Page 85: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 85� de 132�

M‘he deixat el __arró a la carni__eria

__alparem de Còr__ega cap a Eivi__a pa__ant per Suï__a

Ja tinc l‘esbó__ de la ga__eta

He anat al mu__eu de les Dra__anes

He po__at la __ervesa a la ca__ola

No em po__is el café en una ta__eta

Tinc un verní__ per a la pi__arra fet a Tuni__

M‘han regalat un xeré__ boní__im

6. Restitueix les hac on correspon

Em actuat àbilment unint-nos al manifest

An llevat l‘eura de les parets de l‘ermita

Totom estava malumorat per la proibició

L‘erba creixia a l‘ort d‘una forma exuberant

Em viscut en armonia tot l‘ivern

Subastaran els instruments de l‘orquestra filarmònica

Guardava l‘am a l‘ivernacle

L‘orfe menjava ous i cacauets

A Ermenegild li agrada molt l‘orxata

Un testament ològraf

El Rin travessa la Renània

Pel creixement armònic de la umanitat

Mereixes l‘enorabona per aver conortat els orfes

Dibuixa un pentàgon i un exàgon

Té una forma eptagonal

S‘a exaurit la teua novel·la

No eretarà la isenda perquè és massa boemi

A sofrit una emorràgia pel colp amb el veicle

Un menir preistòric

Escriu amb coerència, coesió i omogeneïtat

Exalar un sospir veement

Page 86: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 86� de 132�

UNITAT 2: ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

1. Analitza morfològicament els mots de les següents frases:

Les nits d‘estiu sempre m‘agrada pujar al terrat.

M‘arriba la remor llunyana del carrer i alguna veu de les terrasses veïnes

Els determinants.

1. Subratlla els determinants del fragment i classifica‘ls:

Després de descobrir això, en Pere s‘adonà que la seva vida tenia ja un

sentit, un ideal. La seva vida, des d‘aquell moment, implicava un significat,

un propòsit, una direcció. Des del seu prematur ús de raó, començà a

creure en ell mateix d‘una manera cega. Posseït d‘aquesta fe, tibat per

aquesta força, es dedicà, des de la primera edat, a viure només per a

aconseguir un fi: el de trobar la utilitat de la màquina que inventà l‘avi (…)

En Josep tenia quatre anys i ja sabia llegir. Per això, el seu pare, cada

diumenge li comprava un conte il·lustrat amb dibuixos. (…) Quan Josep

deia aquestes coses, al seu pare li rodava el cap (…)

2. Substitueix, quan sigui possible, els possessius de les oracions següents per les

formes llur/llurs

Els meus veïns i les seves dèries.

Les seves amigues vénen amb els seus xicots.

No conec gaire els teus germans i els seus fills.

Aquesta nau i els seus amos porten molts problemes al port.

Fes-ho seguint el model

Les: determinant

nits...

Page 87: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 87� de 132�

L‘escriptor i els seus editors no es posen mai d‘acord.

El cap d‘Estudis ha redactat una nota per als seus col·legues.

3. Escriu en lletres les següents xifres:

352

1027

45570

885

12987540

4. Escriu en lletres les següents expressions numèriques:

En Pere ha quedat el (5) …………….. i en Jordi el (7) ……………

Viuen al (8) ………………. pis

Cada any té (365) ............................................................... dies

La Montserrat deu tenir (21) ……………….. anys i la Laia (29) ……….

5. Completa els quantitatius

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

Bastants

Molta

Força

Massa

Poques

Quants

Prou

Tantes

El substantiu

1. Escriu el femení dels mots següents

Page 88: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 88� de 132�

Gat, amo, cavall, gos, poeta, actor, vidu, roig, dansaire, francès, germà, porc, monjo,

gendre, emperador, arquitecte, nebot, sarraí, Lluís, jueu.

2. Escriu el plural dels mots següents

Lluç, complex, focus, gruix, impost, veí, disc, llapis, fax, sofà

3. Escriu 5 frases en què apareguin dos dels mots de la llista que tens a continuació:

anell, avantatge, batent, compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, estratagema, fel,

llegum, marge, orgue, pebre, pendent, senyal, afores

amargor, calor, claror, esplendor, resplendor, olor, remor, suor, anàlisi, dent, grip,

xocolata, aroma, allau, postres

Fes-ho seguint el model

Al meu germà no li agraden ni els llegums ni la xocolata

4. Escriu una oració amb cadascun dels mots següents

El fi, la llum, la planeta, el canal, el son, la vall

L’adjectiu

1. Escriu la forma corresponent de l‘adjectiu fixant-te en el gènere del substantiu

Fes-ho seguint el model

Paper indigne Vida indigna

Fantasma invisible Capa

Atac indirecte Conseqüència

Professor autodidacte Dependenta

Programa impossible Missió

Edifici lúgubre Sala

Page 89: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 89� de 132�

Art Història persa

Cabdill Aula magna

Peu Galta esquerra

Dia immillorable Solució

2.Canvia el gènere i el nombre dels sintagmes nominals següents

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

Emperador ingenu

Pediatra eficaç

Masovera culta

Periodista cèlebre

Abats pobres

Monjo catòlic

Orfe trist

Cabra salvatge

Gendre perfecte

Actor rus

3. Escriu el paradigma flexiu dels següents adjectius

Groc, feliç, ingenu, oblic, negre, gris, gras, noble, capaç, ambigu

Fes-ho seguint el model

Bo bona bons bones

L’adverbi

1. Escriu una frase amb cadascun dels següents adverbis

Endavant, enllà, ara, endins, aquí, certament, enrere, bé, sí, aleshores

2. Escriu els adverbis en –ment corresponents als següents adjectius

Mal, pobre, diferent, intens, dòcil, lliure, noble, adequat, feliç, tranquil

Page 90: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 90� de 132�

Fes-ho seguint el model

sincer: sincerament

3. Subratlla els adverbis del fragment

Aquest moviment verd emergent no està format únicament per col.lectius i

organitzacions ecologistes. És necessari entendre'I com una xarxa

d'agents ambientals que actuen en el camp professional, científic i social.

Es tracta sovint de propostes transversals que conformen una nebulosa

ecologista. Els moviments de defensa del consumidor n'haurien de ser un

motor, malgrat que a casa nostra encara no han connectat amb un

missatge més global, i han centrat la seva actuació en la qualitat i el preu

dels productes i serveis.

El verb

1. Conjuga

Present d'Indicatiu d'ÉSSER

Present d'Indicatiu de NÉIXER

Imperfet d'Indicatiu de POSSEIR

Pretèrit Perfet Simple d'ESTAR

Futur Imperfet de PERDRE

Present de Subjuntiu de CONÈIXER

Imperfet de Subjuntiu de VOLER

Imperatiu de BEURE

Present de Subjuntiu d'ESTALVIAR

Present d'Indicatiu d'AGRAIR

2. Conjuga el Present d'Indicatiu, l'Imperfet de Subjuntiu i el Futur Simple de:

COSIR

CÓRRER

BEURE

TRADUIR

CAURE

SEURE

Page 91: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 91� de 132�

ESCRIURE

CONDUIR

3. Analitza morfològicament les formes verbals següents

C ANVIÏ

HÀGIU SERVIT

CANVIANT

HAURIEN DORMIT

PERDÉS

PERDÉ

HAVIEN OBLIGAT

HAURAN ANUNCIAT

HAGUESSIS PERDUT

HAURIEN TEMUT

4. Escriu la segona i tercera persones del singular del Present d'Indicatiu de:

PERDRE

CÓRRER

OMPLIR

SABER

DONAR

VENIR

FUGIR

TEIXIR

5. Escriu l'Infinitiu, el Gerundi i el Participi de:

ABSOLIA

FONEM

DURÀS

APAREIXERIA

MOLC

OFEREIX

CORREM

DEBATÍEM

CREIEN

SEURÀ

Page 92: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 92� de 132�

VOLIA

ESCRIU

FAS

RESPONDREM

COMBATS

6. Conjuga el Present d'Indicatiu de PREGAR, DEDICAR, CAÇAR i RAJAR,

Tipus de verbs. El sintagma verbal

1. Subratlla els verbs de les següents oracions i digues si són copulatius o predicatius.

Digues quin és el subjecte. En cas que el verb sigui copulatiu assenyala‘n l‘atribut

Ha visitat el Museu Dalí

Després de l‘excursió estàvem molt cansats

Penses en la teva família?

Semblava entristit

Eren les seves parentes

Aquella setmana teníem vuit exàmens

L‘aviador oferia flors a aquelles senyores

La taula era de marbre

Anirem a buscar bolets

Els nois eren esportistes

Vaig comprar un pom de flors per a l‘àvia

Les perífrasis

1. Substitueix els verbs en negreta per una perífrasi d‘obligació

Agafa el camí de l‘esquerra

No entris per la porta del darrera

Page 93: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 93� de 132�

Vés a secretaria

Vinc?

2. Escriu 5 oracions sobre coses que hagis de fer. Utilitza perífrasis d‘obligació.

Exercicis sobre preposicions

Omple els buits amb les preposicions adients (si hi calen)

En Lluís va convidar ……….. uns amics a sopar

No he vist ……… la Maria

La mare va demanar ajuda …….. un metge

Tindràs prou beguda …………… tots els convidats?

Ho vam fer ………. un moment

Hauríem de tenir ………. compte les protestes

Treballa ………. Col·laboració ……… un dibuixant

Vénen cada dia ……… l‘autobús de les sis

Estic ……… relació ……… una bona empresa

La junta es complau ……….. invitar-vos a la presentació

Em sap greu ………. que tot ho facis tu

No ha tornat des ……. que tu el vas fer fora

Només pensen ……… fer diners

Vindran demà ……… la tarda

Deixa-ho ……. aquell racó

Es va llicenciar ………….. dret l‘any passat

Ens han citat ……….. divendres vinent

Els pagament s‘han fixat ……… el dia 15 de cada mes

…………….. 1978 va nésixer el seu fill

Comprava peix …………. Arròs

2. Completa les frases següents amb:

Cap/ cap a

Volien anar …………. Ribes

Page 94: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 94� de 132�

Anirem a dinar ………… aquell restaurant

Després has d‘anar …………… escola

Fins / fins a

M‘hi estaré ………. setembre

Anirem ………. allà

Es quedarà ……… demà

Com / com a

Està considerat ………….. el millor jugador

Hem acceptat la proposta …………… bona

El van convidar ……….. un més del grup

UNITAT 3: SINTAXI

L'Oració. Regles morfològiques bàsiques. La

concordança

1. Corregeix aquestes oracions i explica quin problema de concordança presenten:

Per exemple:

A Montserrat la massa forestal és de tipus mediterrània

No és correcta perquè mediterrània és femení i tipus és masculí.

L’oració correcta és: A Montserrat la massa forestal és de tipus mediterrani

L’exposició de pintures arribaran a Barcelona

No és correcta perquè el verb ha de concordar amb el subjecte exposició.

L’oració correcta és: L’exposició de pintures arribarà a Barcelona

Page 95: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 95� de 132�

L‘aparició de nous sistemes cibernètics representen una revolució en la

manera de viure

Una cosa és segur: no ens van fer gens de cas

D‘aquell senador ja en tenen apuntat les dades

Tu sí que ets dels que fas la feina ben feta

Les tarifes dels menjadors dels aeroports espanyols són molt cars

Els complements verbals: atribut, complement directe i

complement indirecte

1. Subratlla els atributs, els complements directes i els complements indirectes de les

oracions següents:

Farem saber les condicions als pretendents

Va presentar el seu amic als pares

Comprarem quatre entrades per a les teves cosines

Ahir estava cansadíssim

Ha visitat el Museu Dalí

Han decidit que hi anirem

Semblava entristit

Eren les seves parentes

L‘aviador oferia flors a aquelles senyores

Vaig comprar un pom de flors per a l‘àvia

Els alumnes han lliurat els exercicis al professor

Vaig demanar a en Josep que vingués

Necessito quatre llibretes

No penso pas que pugui venir

El pare afirma que sóc drop

Page 96: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 96� de 132�

Els complements verbals: complement predicatiu i

complement de règim verbal

1. Subratlla els complements predicatius i els de règim verbal de les oracions

següents:

He parlat dels meus treballs als editors

No dubtis mai de mi

Volia prendre la cervesa freda

Penses en la teva família?

Sempre parlen de futbol

El vi es va tornar agre

Els nois van arribar cansats

S‘han acostumat a la bona vida

Van penjar la cortina torta

Encara pensen en la seva infantesa

Exercicis sobre l’oració simple

Analitza sintàcticament:

No treguis el braç per la finestra

Ens acompanyaran al poble

Un blanc miratge va descendir del cel

Endreceu la roba a l‘armari

Telefonaràs a en Pere al despatx?

Voldràs acompanyar aquests tres amics a l‘estació?

Cada setmana visita la seva germana

Mai no menja pa

Caminava sempre content

Aquella setmana teníem vuit exàmens

Véns de Manresa?

Anirem a buscar bolets

Page 97: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 97� de 132�

Voldrien fer esport

Creuen que és un home savi

Tens calefacció a casa?

Els pronoms febles

1. Substitueix per pronoms febles tots els mots subratllats d‘aquest fragment

El pis és petit, però bufó. Coneix el pis de sobres, té el pis ben apamat. És fet just a

la seva mida. Prem el botó de la tele. Anuncis. Posa la tele a tot volum, per sentir la

tele bé, mentre trafega per la casa.

Està ben xopa, regalima suor pertot arreu. L'ascensor no funciona i ha tingut la

humorada de pujar els esglaons de quatre en quatre, de por de perdre's les notícies. I

això que viu en un àtic o, més pròpiament, en unes golfes. Entra al lavabo i es renta

apressadament la cara. L'aigua, freda, revifa la noia de cop. Es treu la roba i llança la

roba apressadament damunt el llit, que està sense fer. S'esguarda un moment tota la

cambra, petita, preciosa i terriblement desordenada, com ella mateixa. «Ets un

desastre»,.es diu. I «ja endrecaré la cambra a la tarda», després. Se'n va cap a la

cuina i se serveix un refresc a la cuina.

Agustí ALCOBERRO: Retrat de Carme en penombra,

2. Exercicis de repàs

Escriu el paradigma flexiu complet dels adjectius en negreta.

Per què no s‘apostrofa la humorada?

Busca en el fragment dos adverbis i escriu un sinònim de cadascun

d‘ells.

Per què diu ―llança la roba apressadament‖ i no llença la roba...

Escriu un sinònim d’esguarda i un de trafega.

Page 98: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 98� de 132�

Present d‘indicatiu de trafega i present de subjuntiu de coneix

Continua la narració (en deu línies aproximadament)

Exercicis sobre l’oració simple i els pronoms febles

Per treballar pronoms febles cal que primer analitzis l‘oració, després substitueixis

cada complement pel pronom corresponent i finalment facis la combinació adequada.

Recorda que no tots els elements de l'oració es poden substituir per pronoms febles

(complement circumstancial de temps, el subjecte...)

Exemple:

La Teresa ha escrit la carta al seu germà La Teresa la hi ha escrit (la+li: la hi)

CD la CI li

Farem saber les condicions als pretendents

He parlat dels meus treballs als editors

Va presentar el seu amic als pares

Comprarem quatre entrades per a les teves cosines

No treguis el braç per la finestra

Ens acompanyaran al poble

Un blanc miratge va descendir del cel

Ahir estava cansadíssim

No dubtis mai de mi

Endreceu la roba a l‘armari

Telefonaràs a en Pere al despatx?

Voldràs acompanyar aquests tres amics a l‘estació?

Cada setmana visita la seva germana

Mai no menja pa

Page 99: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 99� de 132�

Caminava sempre content

Ha visitat el Museu Dalí

Han decidit que hi anirem

Penses en la teva família?

Semblava entristit

Eren les seves parentes

Aquella setmana teníem vuit exàmens

L‘aviador oferia flors a aquelles senyores

Véns de Manresa?

Anirem a buscar bolets

Voldrien fer esport

Vaig comprar un pom de flors per a l‘àvia

Els alumnes han lliurat els exercicis al professor

Vaig demanar a en Josep que vingués

Necessito quatre llibretes

Volia prendre la cervesa freda

No penso pas que pugui venir

El pare afirma que sóc dropo

Creuen que és un home savi

Tens calefacció a casa?

L’oració composta: oracions coordinades i

subordinades

1. Indica el tipus de coordinació que existeix en les oracions següents

No volia portar l‘anorac ni les sabates (….)

Fes la reclamació ara o deixa-ho estar (….)

No solament el volen modificar, sinó canviar-lo de lloc (….)

Les confraries es van transformar en gremis, és a dir, en associacions artesanals (….)

Va llegir la part que l‘afectava, però li va passar per alt la lletra menuda (….)

Vol comprar els llibres i les carpetes (….)

Tan aviat li agrada, tan aviat li desagrada (….)

La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom (….)

Page 100: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 100� de 132�

Veig que no hi ha cap pregunta, doncs ja podem passar al capítol següent (…)

Digues-li tu mateix o fes-li-ho saber per un amic (….)

2. Subratlla la subordinada i digues si és substantiva, adjectiva o adverbial

La felicitaré quan faci trenta anys

Li han apujat el sou perquè rendeixi més

Ho pintaran com tu vulguis

Si treballa més li apujaran la categoria

El noi que has vist és el germà de la Maria

El poble on van viure s‘està quedant sense habitants

M‘agrada que plogui

Necessito que em portis els llibres

La cantant no va permetre que li fessin una entrevista

El cavall que ha guanyat s‘ha emportat el primer premi

L’oració composta: el relatiu

1. Subratlla el relatiu, assenyala‘n l‘antecedent i digues quin tipus d‘oració introdueix

L‘home en qui confiàvem va confesar-nos un secret

El decorat en què havíem pensat surt massa car

Aquesta és la cova en la qual s‘amagaven els malfactors

Va topar amb un arbre que és centenari

Les batalles que van guanyar són innombrables

UNITAT 4: LÈXIC

La sinonímia i l’antonímia

Substitueix els mots subratllats per sinònims adequats al context

Page 101: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 101� de 132�

Substitueix els mots en negreta per antònims adequats al context

La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia.

rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja

pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d'anar

a ballar, ni tenia ganes de sortir, perquè m'havia passat el dia despatxant dolços. i les

puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i

agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia

dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així,

que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a

baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades

de pasta blanca. tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un

portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d'hule, amb la tanca com una

petxina d'or.

Quan vam arribar a la Plaça els músics ja tocaven. EI sostre estava guarnit amb flors

i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors

amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els

acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes

s'ajuntaven... L'entarimat dels músics estava voltat d'esparreguera fent barana i

l'esparreguera estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet. I els

músics suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-

me aconsellar i el meu pare casat amb una altra. EI meu pare casat amb una altra i jo

sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu pare casat i jo

joveneta i sola a la Plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres...

Mercè Rodoreda La Plaça del Diamant

3. Classifica d‘entre els mots següents els que són sinònims d‘evident i d‘amagat:

Notori, subreptici, recòndit, ostensible, flagrant, esotèric, arcà, públic, latent, ocult.

4. Fes el mateix amb els sinònims de foraster i d‘indígena

Metec, natiu, nòmada, al.lòcton, estranger, aborigen, autòcton, immigrant, forà, natural.

Page 102: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 102� de 132�

5. Quins mots poden ser sinònims de cura?

Negligència, compte, zel, desídia, diligència, pulcritud, deixadesa, incúria, abandó,

mirament, precaució, sol.licitud.

6. Relaciona els mots de les dues llistes que puguin ser contraris en algun context

protegir, comprovar, coincidir, ferir, convèncer, fer, continuar, adular, comprometre,

neguitejar

cessar, censurar, dissuadir, passar per alt, tranquil·litzar, desemparar, destruir, guarir,

tornar enrere, divergir

La hiponímia i la hiperonímia

1. Escriu dos hipònims de les paraules següents

bolet

vestit

líquid

fruita

peix

llegum

vas

vehicle

2. Digues a quin hiperònim corresponen els mots següents

taula, blau, avi, gos, tomàquet

Locucions i frases fetes

1. Subratlla les frases fetes del text següent, veuràs que gairebé totes estan

relacionades amb el fet de parlar o de callar.

Page 103: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 103� de 132�

Veient que en Jaume no havia badat boca en tota la reunió, la Teresa va demanar la

paraula. Amb la seva mala fe habitual, va deixar caure que si en Jaume no deia ni piu

era perquè no volia ensenyar les cartes. Llavors en Pau va ficar-hi cullerada i la

conversa va pujar de to. Va arribar un moment que tothom s‘ensenyava les dents i es

deia de tot. Allò era una olla de grills. Per sort, l‘Eugènia va entrar en escena. Va

cantar les quaranta a la Teresa i a en Pau li va dir les coses pel seu nom. Gràcies a la

seva intervenció, les aigües van anar tornant a mare i finalment tothom va fer les paus.

2. Escriu un sinònim o expressió per a cadascuna de les locucions que hagis trobat.

Els derivats

1. Escriu un verb derivat dels adjectius següents:

Profund, gelós, covard, darrer, clar, blanc, rodó, lleuger, pàl.lid, pobre, content, sec,

ple.

2. Escriu un verb derivat dels substantius següents:

Nivell, delit, consell, moble, setge, travessa, sabor, consol, finca, turment, vergonya,

fruit, pol.lució, defensa, vigor, garantia.

3. Escriu el participi dels mots següents en una forma substantivada:

Batre, dictar, estar, brodar, amanir, estrènyer, escriure, suar, trametre, abraçar,

contenir, respondre, empedrar, gebrar.

Els compostos

Per ex. batre, participi batut, batuda, batuts, batudes:

un batut de llimona, una batuda pel bosc.

Page 104: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 104� de 132�

1. Explica el significat dels següents compostos, digues què són morfològicament i a

partir de quins elements s‘han format.

Ex. escuradents: estri per netejar les dents

és un substantiu

està format per un verb, escurar, i el substantiu dents

Picaplets, tastaolletes, ventafocs, llevataps, tallafoc, rebentapisos, passamà,

saltataulells.

2. Fes compostos a partir de

Rentar, llançar, comptar, parar, dragar, eixugar, parar, portar, muntar, curt

flama, neu, brisa, parabrisa, plat, circuit, equipatge, passa, caiguda, càrrega.

Ex: rentar + plats: rentaplats

3. Forma compostos a partir dels següents mots i explica‘n el significat

Llavi, panxa, cama, ull, sang, pell, cap, peu, aigua

content, prendre, trencar-se, calcigar, fes, barrejar, trencar, glaçar-se, alçar

Ex: llavi + fes: llavifès, que té el llavi partit

TEXTOS I COMENTARIS

Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25

anys (maig 2007)

Page 105: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 105� de 132�

La fotografia de Joan Guerrero corprèn tots aquells que l‘observen. La mirada de

l‘artista se‘ns revela com una part integrant més del panorama. Rostres de persones

que maleeixen la seva dissort, tragèdies latents, tot allò que no passa però que és, no

obstant.

Ahir es va presentar a la Biblioteca Central de Santa Coloma Els ulls dels pobres, el

darrer llibre il·lustrat de Joan Guerrero, que compta amb la col·laboració de textos

de Pere Casaldàliga. Després d‘un periple per l‘Equador, Nicaragua i El Salvador

cercant imatges, el fotògraf ha volgut complementar el seu treball amb el

pensament poètic d‘aquest bisbe català que viu al Brasil i que s‘ha erigit com un dels

referents públics de l‘anomenada teologia de l‘alliberament. Joan Guerrero és un

fotopress de pedra picada que va començar la seva carrera en la desapareguda

revista Grama, però ja molt abans, a la seva Tarifa natal, jugava a immortalitzar

instantànies imaginàries a través de l‘objectiu d‘una capsa de llumins. Clic!,

gavines de Puerto Real. Clic!, solars de Singuerlín. Clic!, els ulls dels pobres… I

sempre en blanc i negre, que és el llenguatge visual del neorealisme italià, recordant

escenes de Miracolo a Milano. Avui, ja retirat de la vida moderna i sense la urgència

del periodisme diari, es recrea en els plecs dels cossos batuts pel vent, les llàgrimes

en veu baixa, els peus desancorats, el cor en carn viva. Guerrero, un

especialista a radiografiar sentiments.

David MARÍN I PLA. «Caçador d‘instants». El Punt (15 desembre 2005)

Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

[1 punt cadascuna; en les preguntes d‘opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per

error]

1. Digueu quin és l‘infinitiu corresponent a maleeixen: ______________

2. Digueu què significa, en el text, el mot corprèn:

a) sorprèn

b) desespera

c ) fa reflexionar

d) captiva el cor

3. Digueu què significa, en el text, el mot latents:

a) que existeixen però no es veuen

Page 106: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 106� de 132�

b) que són indescriptibles

c ) que sorprenen

d) que provoquen un gran dolor

4. Digueu quin pot ser un sinònim, en el text, per a periple:

a) aventura

b) viatge

c ) període

d) peripècia

5. Digueu què és el segment im del mot immortalitzar:

a) sufix

b) radical

c ) prefix

d) morfema flexiu

6. Digueu quina és la funció sintàctica del relatiu que en la frase: «que compta amb la

col·laboració de textos de Pere Casaldàliga»: ______________

7. Digueu quin és el pronom feble amb què se substituiria la seqüència al Brasil en el

text, si s‘hagués de pronominalitzar:

a) li

b) en

c ) el

d) hi

Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en què comenteu quines

són les raons que fan que l‘autor del text conclogui que Joan Guerrero és un especia-

lista a radiografiar sentiments. Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i

la riquesa d‘expressió (lèxic i sintaxi) de la redacció.

[3 punts; es descomptaran 0,05 punts per cada falta d‘ortografia, de lèxic, de

morfologia o de sintaxi]

Page 107: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 107� de 132�

Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25

anys (maig 2007 B)

Airbus era i és Europa. Era el símbol de l‘Europa possible. Així ho creien els

responsables de la companyia. Els èxits d‘Airbus demostraven que els europeus,

malgrat tenir interessos específics, cultures diverses, maneres de treballar diferents,

quan tenien un objectiu comú eren capaços de treballar plegats i fins i tot de passar al

davant dels nord-americans. De fet, els avions d‘Airbus són com un trencaclosques,

les peces del qual es dissenyen i es fabriquen a casa de cadascun dels socis i, de tot

arreu d‘Europa, es traslladen a Tolosa de Llenguadoc, on són muntades. El consorci

europeu havia superat en comandes, lliuraments i resultats el seu tradicional rival

Boeing. Les primeres proves de l‘A380, l‘avió de passatgers més gran que mai s‘ha

fabricat, havien estat un èxit. Fins que van saltar les alarmes: el soci britànic decidia

anar-se‘n i Airbus reconeixia que tenia problemes per lliurar a temps les primeres

comandes de l‘A380. Nous retards, caigudes a la borsa, escàndols i dimissions s‘han

succeït durant tot l‘estiu. Airbus, efectivament, era una metàfora de l‘Europa real.

Toni CANYÍS. «El mite de Dèdal». El Temps (27 octubre 2006)

Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

[1 punt cadascuna; en les preguntes d‘opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per

error]

1. Digueu quina és la tercera persona del singular de l‘imperfet de subjuntiu corres

-ponent a creien:

a) cregués

b) creuria

c ) creiés

d) creiessi

2. Digueu una expressió sinònima, en el text, de malgrat tenir:

a) a més a més de tenir

b) pel fet de tenir

c ) encara que tenien

d) sempre que tenien

Page 108: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 108� de 132�

3. Digueu quina és la forma femenina de l‘adjectiu comú: ______________

4. Digueu quin és el pronom feble amb què se substituiria la paraula plegats, si

s‘hagués de pronominalitzar, en el sintagma «treballar plegats»: ______________

5. Digueu què significa, en el text, l‘expressió Fins que van saltar les alarmes:

a) Fins que de sobte es va descobrir que les coses no anaven bé.

b) Fins que es va activar un dispositiu que avisava del perill.

c ) Fins que es va posar remei als perills que hi havia.

d) Fins que tothom es va adaptar a una nova situació de gravetat.

6. Digueu quin és l‘antecedent del pronom relatiu del qual:

a) les peces

b) un trencaclosques

c ) Airbus

d) un objectiu comú

7. Digueu quin és el complement directe de havia superat:

a) el consorci europeu

b) comandes, lliuraments i resultats

c ) el seu tradicional rival Boeing

d) Boeing

Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en què expliqueu per

què l‘autor del text afirma que Airbus era una metàfora de l‘Europa real.

Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i

sintaxi) de la redacció.

[3 punts; es descomptaran 0,05 punts per cada falta d‘ortografia, de lèxic, de

morfologia o de sintaxi]

Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25

anys (maig 2008 A)

Entre els tòpics que des del món de l‘ensenyament s‘han creat al voltant del cinema

Page 109: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 109� de 132�

ha triomfat la idea que les pel·lícules han de ser debatudes o presentades a l‘aula

en funció dels seus valors. Generalment, s‘entén que una pel·lícula té valors quan la

seva trama resol en clau humanística uns conflictes o quan els seus personatges són

éssers positius […].

Curiosament, si establim un rànquing de quines són les pel·lícules més reclamades

pels seus valors, ens trobarem amb obres com La vida es bella […], Billy Elliot […] o

Los chicos del coro […]. En tots aquests casos, els suposats valors temàtics de

l‘obra no es corresponen amb uns valors estètics. Totes aquestes pel·lícules són

estèticament pobres i limitades.

Si intentem buscar en la cartellera […] obres que reflecteixen alguna cosa dels

adolescents i els instituts, fàcilment anirem a parar a Supersalidos, de Greg Mottola.

Des d‘un àmbit estrictament educatiu pot ser considerada fàcilment com una

bretolada. Curiosament, però, des de l‘interior de Supersalidos s‘apunten més

coses sobre la joventut que en qualsevol obra políticament correcta. A la pel·lícula es

parla de la por de créixer, de la forma com els adolescents se senten frustrats quan

s‘emmirallen en els adults, de com el fantasma del sexe esdevé obsessió i de la buidor

que el llenguatge ha adquirit en el temps present. No són aquestes qüestions prou

serioses per tenir-les en compte? No té més qualitat estètica Supersalidos que la

majoria de pel·lícules del cinema de valors?

Àngel QUINTANA. «Educació estètica o educació en valors?». El Punt (28 octubre

2007)

Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

[1 punt cadascuna; en les preguntes d‘opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per

error]

1. El substantiu a partir del qual s‘ha format el derivat bretolada és:

a) bretoler

b) brètol

c ) bretó

d) brivó

2. D‘acord amb el context, una expressió equivalent de s‘emmirallen en els adults és:

a) prenen els adults com a model

b) s‘adapten als costums dels adults

Page 110: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 110� de 132�

c ) es distancien dels adults

d) s‘imaginen que els adults els imiten

3. L‘infinitiu de reflecteixen és:

a) reflectar

b) reflexar

c ) reflexionar

d) reflectir

4. El complement directe de ha adquirit és:

a) el llenguatge

b) la buidor

c ) que

d) en el temps present

5. Si s‘hagués de pronominalitzar, amb quin pronom feble se substituiria el sintagma

a Supersalidos, de Greg Mottola (de la seqüència «anirem a parar a Supersalidos, de

Greg Mottola»)?

a) hi

b) en

c ) ho

d) li

6. El gerundi de debatudes és: ______________.

7. El femení singular de pobres és: ______________.

Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en què expliqueu per

què l‘autor considera que les pel·lícules amb valors no són les més adequades per al

món de l‘ensenyament.

Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i

sintaxi) de la redacció.

[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta d‘ortografia, de lèxic, de morfologia

o de sintaxi]

Page 111: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 111� de 132�

Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25

anys (maig 2008 B)

El pis: una hipoteca. Un cotxe nou: un crèdit. La tele per als mundials: un altre

crèdit. Fins i tot hi ha qui demana préstecs per pagar les vacances […]. L‘endeutament

de les famílies per sobre de les seves possibilitats comença a ser perillós […]. Un

estudi de l‘escola de negocis IESE conclou que el poder adquisitiu dels nostres salaris

és ara gairebé el mateix que fa deu anys […]. O sigui, que el creixement econòmic

espectacular que hem tingut en l‘última dècada no s‘ha traduït, en general, en un nivell

de vida més alt dels assalariats, al contrari que en altres indrets. Aquesta constatació

sobta a primer cop d‘ull, perquè sembla contradir la realitat […]. En canvi, el

creixement sí que ha beneficiat altres tipus de rendes, immobiliàries, empresarials i del

capital. Hi ha hagut un transvasament de riquesa cap a una part de la població,

sense que la resta se n‘hagi assabentat. Com pot ser que no es faci evident una

escletxa social que s‘ha creat en tan poc temps?, que no sigui escandalosa la

diferència en nivell de vida, en ritme de despesa? […]. L‘endeutament de moltes

famílies segurament està servint per tapar aquesta escletxa. S‘ha anat creant una

societat econòmicament esquizofrènica. Els que han progressat i poden permetre‘s

l‘augment de despesa i els que tenen els mateixos ingressos reals que fa deu anys

però intenten emular socialment els altres endeutant-se fins al coll. Els miratges, però,

s‘acaben esvaint i els desequilibris socials s‘acaben pagant.

Toni CANYÍS. «Esquizofrènia social». El Temps, núm. 1153 (18 juliol 2006)

Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.

[1 punt cadascuna; en les preguntes d#opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per

error]

1. El gerundi de conclou és:

a) concluint

b) concluient

c ) concloent

d) concloient

Page 112: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 112� de 132�

2. D‘acord amb el context, un sinònim de sobta és:

a) sorprèn

b) enganya

c ) desconcerta

d) irrita

3. D‘acord amb el context, una expressió equivalent de se n‘hagi assabentat és:

a) n‘hagi tingut notícia

b) ho hagi assaborit

c ) n‘hagi descobert els efectes

d) ho hagi entès

4. La funció sintàctica del sintagma una escletxa social que s‘ha creat en tan poc

temps és:

a) complement directe

b) complement circumstancial de temps

c ) subjecte

d) complement circumstancial de manera

5. D‘acord amb el context, una expressió equivalent de s‘acaben esvaint és:

a) s‘acaben escampant

b) acaben desapareixent

c ) s‘acaben enfortint

d) acaben concretant-se

6. El substantiu que té la mateixa arrel que l‘adjectiu escandalosa és: ___________.

7. El singular de ingressos és: ___________.

Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en la qual expliqueu en

què consisteix la societat esquizofrènica que l‘autor denuncia.

Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i

sintaxi) de la redacció.

[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta d#ortografia, de lèxic, de

morfologia o de sintaxi]

Page 113: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 113� de 132�

Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25

anys (maig 2009 A)

El substrat més ocult [de la crisi], del qual ningú no vol parlar, és la delinqüència

econòmica internacional. Aquests dies m‘he cansat de recomanar el llibre del periodis-

ta anglès Misha Glenny, McMafia, i el del periodista italià Roberto Saviano, Gomorra.

Són dues visites als soterranis de l‘economia mundial en què es pot veure, de manera

perfectament documentada, que no hi ha separació nítida entre economia legal i eco-

nomia il·legal i delinqüència econòmica. I no tan sols perquè el comportament d‘alguns

dels responsables de les institucions financeres durant aquests anys del boom entri

perfectament en la tipificació del delicte d‘estafa, sinó perquè els fluxos de diner entre

l‘una i l‘altra són més grans que no sembla. Sigui com sigui, el fet és que en aquesta

globalització, com en les anteriors, allò que s‘ha globalitzat més ràpidament ha estat el

diner i la delinqüència. I en aquest cas les dimensions de l‘economia crimina l han estat

especialment grans perquè ha coincidit amb l‘esfondrament dels sistemes de tipus

soviètic. El procés de transició de l‘ineficient sistema de l‘anomenat socialisme real al

capitalisme ha afavorit l‘esclat d‘organitzacions de caire mafiós, sovint en estreta

relació amb les antigues nomenclatures i amb els nous dirigents polítics. La trama s‘ha

estès per tot el món.

Josep RAMONEDA. «Qüestions que la crisi oculta». El Temps (14 octubre 2008)

Encercleu la resposta correcta o empleneu el buit corresponent.

[1 punt cadascuna; en les preguntes dʼopció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per

error]

1. D‘acord amb el text, una expressió equivalent de el substrat és:

a) la conseqüència immediata

b) la realitat profunda

c ) la finalitat

d) els aspectes més interessants

2. La funció sintàctica de del qual és:

a) complement directe

b) complement circumstancial de causa

Page 114: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 114� de 132�

c ) complement de règim verbal

d) complement indirecte

3. D‘acord amb el text, un mot o una expressió sinònim de nítida és:

a) clarament delimitada

b) justificada

c ) confusament identificable

d) lògica

4. El pronom feble amb què, si s‘hagués de pronominalitzar, se substituiria el sintag-

ma amb l‘esfondrament dels sistemes de tipus soviètic és:

a) hi

b) en

c ) ho

d) el

5. D‘acord amb el text, una expressió equivalent de l‘esclat és:

a) l‘explosió controlada

b) la desaparició contundent

c ) la proliferació sobtada

d) la pervivència

6. El verb que té la mateixa arrel que soterranis és: ______________.

7. El plural de procés és: ______________.

Feu una redacció en català, que tingui entre cinquanta i vuitanta paraules, sobre les

relacions entre crisi i globalització.

Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i

sintaxi) de la redacció.

[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta dʼortografia, de lèxic, de morfologia

o de sintaxi]

Page 115: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 115� de 132�

Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25

anys (maig 2009 B)

Sovint hi ha un decalatge important entre el que els experts perceben com a bona

arquitectura i el que percep la gent del carrer. Es tracta d‘una apreciació epidèrmica,

és clar; no parlo del clàssic diàleg forma-funció, perquè normalment el que veiem dels

edificis és la seva pell, les seves formes o volums i els seus acabats. Si ens fixem en

Barcelona, trobem que projectes emblemàtics de la nostra arquitectura més recent no

tenen gaire suport. La torre AGBAR, el MACBA, els gratacels del Fòrum… sembla que

no agraden als barcelonins. El temps és un bon aliat per a l‘aprovació dels edificis. El

Modernisme, criticat a l‘època pel fet de ser un art foll, com deia el noucentista Eugeni

d‘Ors, ara és acceptat popularment. Un llibret humorístic escrit per Carles Soldevila el

1929 mostra el disgust que provocava als barcelonins la Pedrera de Gaudí: «Què és

això?», pregunta un turista al qual el narrador fa de guia. «Encara no ho sabem ben

bé. L‘edifici té més de vint anys d‘existència… No obstant això, els barcelonins no

acabem de saber què diantre és», explica, i continua: «És l‘obra d‘un arquitecte

indiscutiblement genial, però amb un gust lamentable.» Aquest darrer punt és força

interessant, perquè contraposa genialitat, talent, enginy, innovació, al que s‘entén per

bon gust.

Òscar GUAYABERO. «Quina cosa més lletja!». Avui. Cultura (1 novembre 2008)

Encercleu la resposta correcta o empleneu el buit corresponent.

[1 punt cadascuna; en les preguntes dʼopció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per

error]

1. El pronom feble amb què, si s‘hagués de pronominalitzar, se substituiria el sintag-

ma dels edificis és:

a) hi

b) en

c ) ho

d) li

2. El complement directe de provocava és:

a) la Pedrera de Gaudí

b) el disgust

Page 116: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 116� de 132�

c ) que

d) Carles Soldevila

3. La segona persona del singular de l‘imperfet de subjuntiu de entén és:

a) entenessis

b) entenguis

c ) entendries

d) entenguessis

4. D‘acord amb el text, una expressió sinònima de un decalatge és:

a) una separació

b) un decaïment

c ) una discussió

d) un acord

5. D‘acord amb el text, un mot sinònim de epidèrmica és:

a) espasmòdica

b) espantosa

c ) superficial

d) profunda

6. El pronom relatiu, normativament equivalent, pel qual es podria substituir al qual

és: ______________.

7. La divisió en síl·labes de genialitat és: ______________.

Feu una redacció en català, que tingui entre cinquanta i vuitanta paraules, sobre les

raons que, segons l‘autor, provoquen el decalatge entre els experts i la gent del carrer

a l‘hora de jutjar l‘arquitectura.

Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i

sintaxi) de la redacció.

[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta dʼortografia, de lèxic, de morfologia

o de sintaxi]

Page 117: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 117� de 132�

Altres textos

LA LECTURA COM A TORTURA

Com que escriure en català no és un negoci del tot rodó, per dir-ho suaument, la

majoria dels autors que fem servir aquest idioma ens veiem obligats a suplementar els

ingressos provinents dels llibres amb tota mena de treballs: escrivim per als diaris,

col·laborem amb les ràdios o de vegades les televisions, i fins i tot fem articles per a

revistes com aquesta. Qualsevol cosa, de fet, que ens permeti arribar a finals de mes

sense tenir una feina de debò. Ara bé, de totes les activitats complementàries

disponibles, no n'hi ha cap que sigui tan rendible com les xerrades als instituts de

secundària. Vas a tal escola, parles de quelcom més o menys literari, i t'embutxaques

suficient per pagar la meitat del casal d'estiu del nen. Una bicoca.

Una pràctica nefasta

L'únic problema amb aquestes xerrades -a diferència de les que es fan, posem per

cas, a les biblioteques o a les presons- és que els assistents hi acudeixen per força.

De vegades, és encara pitjor: no només obliguen els estudiants a escoltar el visitant de

torn, sinó també a llegir un títol seu.

És cert que, gràcies a això, venc un parell de centenars més de llibres cada any, però

em sap greu que els lectors -els estudiants dels instituts en qüestió- no siguin

voluntaris; de manera que en aquests casos els demano perdó. I els pregunto què els

sembla la lectura obligatòria. El veredicte: és una pràctica nefasta. Una noia de

l'institut de Vidreres fins i tot va explicar que, de tanta frustració que li causaven les

lectures obligatòries, en tornar a casa -on hi havia una bona selecció de llibres-

preferia fer qualsevol cosa menys llegir.

Tant de bo que els responsables dels departaments corresponents del sistema

educatiu català, en traguessin les conclusions pertinents: que és imprescindible -no

aconsellable, imprescindible- que deixin d'obligar els estudiants del país (mitjançant els

seus professors soferts) a combregar amb totxos de paper que fan que s'ennueguin de

per vida i així dissuadir-los d'acostar-se, de grat, a la vora de l'immens oceà en

expansió constant dels llibres i adonar-se que allà hi pot nedar tothom i que, a més a

més, nedar-hi els farà sentir més espavilats i més inquiets i més clarividents i menys

sols.

Page 118: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 118� de 132�

En resum, és imprescindible no convertir una cosa tan imprescindible com la lectura

en una mera assignatura.

Matthew Tree, Descobrir Catalunya, 111

Comprensió i expressió

1. Resumiu les idees essencials i el problema que l'autor planteja en aquest text.

2. Expresseu amb les vostres pròpies paraules les conclusions a les quals l'autor

considera que haurien d'arribar els responsables del sistema educatiu, i que

s'expliciten a les últimes ratlles del text i que reproduïm a continuació:

―...és imprescindible -no aconsellable, imprescindible- que deixin d'obligar els

estudiants del país (mitjançant els seus professors soferts) a combregar amb totxos de

paper que fan que s'ennueguin de per vida i així dissuadir-los d'acostar-se, de grat, a

la vora de l'immens oceà en expansió constant dels llibres i adonar-se que allà hi pot

nedar tothom i que, a més a més, nedar-hi els farà sentir més espavilats i més inquiets

i més clarividents i menys sols.‖

3. Expliqueu el significat que tenen en el text les expressions següents:

un negoci del tot rodó:

de debò:

una bicoca:

posem per cas:

Redacteu un text d'unes 100 paraules sobre l'últim llibre que heu llegit.

Redacteu un text argumentatiu d'unes 100 paraules a favor o en contra de la idea

essencial que dóna l'autor en el seu text.

LA FAGEDA

Page 119: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 119� de 132�

Dimarts es va presentar al Palau Robert el llibre La Fageda. Història d'una bogeria,

escrit per Dolors González. La Fageda, ja ho saben, és una cooperativa sense afany

de lucre, ubicada a la Garrotxa.

Parlar de la història d'una bogeria no és cap recurs publicitari per vendre un llibre que

narra una de les més precioses realitats contemporànies. El títol diu la veritat. Perquè

veritat de la bona és que, ja fa 25 anys, el psicòleg Cristóbal Colón va decidir crear una

empresa que donés feina a un grup de persones amb disminucions psíquiques o

mentals. Avui, aquella bogeria s'estudia en aquelles escoles anomenades de negocis,

plenes de màsters i d'alumnes que somien ser fitxats per algun directiu amb tirants,

camisa de ratlles i despatx a la Cinquena Avinguda.

O sigui, que imaginin-se com devia ser aquell matí o aquella tarda -no ens posarem

exquisits- del 7 d'abril de 1982. Imaginin-se un paio que diu que es diu Cristóbal Colón

entrant al despatx del llavors alcalde d'Olot, Joan Sala. Imaginin-se la cara del llavors

alcalde quan Cristóbal Colón, a més de dir que es diu Cristóbal Colón, afegeix que és

psicòleg. Un psicòleg recomanat per la persona que l'acompanya: Josep Torrell, que

és el coordinador de l'atenció psiquiàtrica de la zona de la Garrotxa.

El que va passar després és la història d'un èxit, d'uns prodigiosos iogurts que jo prenc

per esmorzar a la salut de Cristóbal Colón, de la seva dona, Carme Jordà, pedagoga i

cofundadora de la cooperativa, i d'Albert Riera, que és qui els porta l'assumpte de la

comunicació.

Ara, des que he llegit aquest llibre i sé que existeix Rosario, també brindaré per ella.

Rosario té 62 anys, treballa a la cooperativa i és, entre altres coses, una experta pelant

patates. Va aprendre a fer aquesta tasca a l'hospital psiquiàtric de Salt, on li van

diagnosticar oligofrènia mitjana i disminució mental. A Rosario, quan era una nena, la

van abandonar en un bosc.

Després, la sort va deixar de ser-li adversa. Rosario va conèixer Cristóbal Colón i

Josep Torrell.

Arturo San Agustín. El Periódico (20 abril 2008)

1. Resumiu el contingut del text i l'actitud que l'autor hi posa de manifest respecte a la

cooperativa La Fageda.

Page 120: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 120� de 132�

2. Després de llegir el text, expliqueu les raons del títol del llibre (La Fageda. Història

d'una bogeria) al qual fa referència l'autor.

3. Escriviu un sinònim o expliqueu el significat que tenen dins el text les paraules que

trobareu a continuació:

cooperativa

lucre

paio

cofundadora

diagnosticar

Page 121: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 121� de 132�

Comentaris de text

Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25

anys (maig 2007 A)

No té res de particular veure a la televisió o al cine una pel·lícula doblada. És la

manera com, per defecte, consumim la producció aliena en aquest país. El fet de

formar part de l‘audiència selecta de productes audiovisuals subtitulats o en

versió original implica, però, una actitud diferent: suposa prendre consciència de

l‘existència d‘un text previ, tenir una voluntat d‘acostar-se al màxim possible al text

original. […] Una llarga època de censura va fer que tots aquells que podien o volien

gaudir de pel·lícules de producció aliena veiessen frustrades les seues expectatives: el

doblatge va ser l‘arma del poder per controlar tota la producció audiovisual de la

manera més subtil possible. Aquesta tècnica permetia amagar, disfressar, la

presència d‘una manipulació conscient, deliberada. Es tractava d‘una tria meditada:

mentre que la subtitulació permetia la comparació entre original i traducció, el

doblatge substituïa les paraules de l‘original i en possibilitava el control més

absolut […]. Amb l‘arribada de la democràcia i especialment amb la posada en

marxa de les televisions autonòmiques, hom hagués pogut esperar un canvi en

favor de la subtitulació. Però això no és el que ha succeït. Els motius són ben evidents:

per una banda, l‘audiència s‘havia acostumat a una manera de veure la televisió i el

cinema; per una altra, hi havia una indústria forta al voltant del doblatge que va

exercir una gran pressió. El doblatge, doncs, continua com a opció majoritària a

les nostres pantalles.

[…] Hauríem de reflexionar sobre els aspectes ideològics que influeixen en el

procés de traducció, els aspectes professionals i els relacionats amb la recepció

de les traduccions, és a dir, les expectatives dels consumidors finals del producte. […]

Quant als factors relacionats més directament amb el text, caldria plantejar-se

quina és la funció que té la traducció d‘un text determinat, quin és el model de llengua

que hem de fer servir, de quina modalitat de traducció parlem.

[…] La traducció ha estat, al llarg dels segles, vehicle fonamental per a la creació de

models lingüístics. […] A hores d‘ara, ningú no pot negar la influència que la traducció

per al doblatge ha tingut en la creació d‘un model de llengua col·loquial en el si d‘una

societat en procés de normalització lingüística. […] Aquest model ha servit de guia per

a produccions pròpies i s‘ha propagat en la societat gràcies a un mitjà de comunicació

Page 122: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 122� de 132�

de masses eficaç i poderós com és la televisió. Aquesta situació, d‘entrada tan

idíl·lica, comporta, però, nombroses qüestions: quines són les característiques del

registre col·loquial? On són els límits entre el que és acceptable i el que no ho és? Qui

decideix com ha de ser aquesta llengua col·loquial? Qui controla la qualitat del

producte final? Han d‘haver-hi límits en la variació dialectal? Totes aquestes són

preguntes no exemptes de problemes.

Rosa AGOST. XI Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Barcelona: AELC, 2004

Totes les preguntes es poden respondre en qualsevol de les dues llengües

oficials de Catalunya.

Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

en castellà, resten 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descompta només una

vegada. En el conjunt de l‘examen el descompte per faltes és com a màxim de 2

punts.

1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).

[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol

Resum

2. Quin és, segons la vostra opinió, el paper de la televisió en el model lingüístic de

la societat? Expliqueu-ho en, aproximadament, 100 paraules.

[2,5 punts]

(Maig 2007 B)

Qui no vol posar-se en contacte amb alguna persona ho aconsegueix simplement

apagant l‘aparell o no posant-s‘hi quan la trucada és d‘algú que no interessa o s‘està

en situació de no poder o no voler parlar-hi. Estem a l‘abast de qui ens busca,

podem accedir a parlar amb qui ens interessa. Només durant espectacles com

el teatre o el cinema ens obliguen a desconnectar la comunicació amb l‘exterior. Fins

ara l‘avió era, també, un espai impermeable al contacte; ara cada dia són més

les companyies que anuncien que deixaran efectuar trucades amb el mòbil durant els

Page 123: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 123� de 132�

seus vols. Molt aviat, apagar el mòbil serà un senyal d‘incomunicació voluntària amb

els altres.

De vegades busquem el silenci i l‘allunyament, necessitem allunyar-nos, fins i tot,

d‘aquells que estimem, generar una distància que ens vacuni de neguits o

d‘informacions que volem evitar conèixer. De fet, haurien de ser situacions

excepcionals. El normal és voler estar disponible per a aquelles persones properes per

tal de comunicar-nos-hi. Moltes vegades apagar injustificadament el mòbil o no posar-

s‘hi quan es rep una trucada no deixa de ser una forma d‘agredir l‘altre, de buscar una

distància que no permeti comunicar-se.

[…] Matrimonis separats utilitzen el mòbil per dificultar la comunicació dels fills

amb el pare o la mare quan no estan amb ells. La facilitat per la comunicació

possibilita, també, propiciar una incomunicació voluntària que, en ser-ho, resulta

molt més agressora. Una cosa és no poder comunicar-se i l‘altra és no voler-ho. Quan

se‘ns posa tan fàcil, evitar una trucada es converteix en un acte actiu d‘allunyament de

l‘altre. Estar a l‘abast d‘algú, voler saber com està, necessitar comunicar-s‘hi i percebre

que no es posa al telèfon o que el manté apagat de manera sistemàtica, agredeix, i

encara més que la intencionalitat de qui no respon la trucada pels motius que siguin.

Qui no rep resposta tan sols percep el silenci i l‘absència i en desconeix els

motius. Pot sentir-se menystingut.

L‘ús del mòbil ha modificat els nostres costums, ha canviat les formes de

comunicació de manera radical. L‘altre, els altres, es poden fer presents en

qualsevol moment. De vegades, les trucades són agraïdes i ben rebudes; altres,

impertinents i incòmodes; altres, senzillament refusades. Davant d‘aquesta nova

facilitat per comunicar-nos, caldria aprendre noves formes de resposta, formes que

no suposessin agressió ni per al que rep la trucada, ni per al que la fa. Un codi ètic que

permetés una resposta simple que no fos mal interpretada i, a la vegada, no suposés

un silenci que pot interpretar-se de maneres diverses, sovint equivocades.

[…] A noves formes de comunicació caldrà cercar noves formes educades

d‘esquivar la conversa inadequada o inconvenient en aquell moment.

Els silencis són agressors per naturalesa. Quan es pot fer una cosa i no es fa, quan

s‘és lliure per comunicar-se, la negació a fer-ho sol agredir.

Joan CORBELLA. Avui (15 octubre 2006)

Totes les preguntes es poden respondre en qualsevol de les dues llengües

oficials de Catalunya.

Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

Page 124: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 124� de 132�

en castellà, resten 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descompta només una

vegada. En el conjunt de l‘examen el descompte per faltes és com a màxim de 2

punts.

1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).

[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol

Resum

2. En quin sentit l‘ús del telèfon mòbil ha modificat els nostres costums? Raoneu-ho

des del vostre punt de vista en, aproximadament, 100 paraules.

[2,5 punts]

(Maig 2008 A)

Quan es diu que durant el segle XXI s‘extingiran el 90% de les llengües parlades

actualment, hom suposa sovint que això no passa de ser una «predicció» i difícilment

commou gaire més que una amenaça llunyana. Ben segur que les espècies

animals amenaçades —que no arriben al 10% del total— commouen molt més que

aquesta desfeta lingüística anunciada. Abans de preguntar-nos, però, el perquè

d‘aquesta manca de sensibilitat, val la pena que ens aturem a explicar com s‘ha arribat

a aquesta situació.

De llengües, se n‘han extingit sempre; això, però, no vol pas dir que aquest sigui un

fet desitjable i, en tot cas, el ritme d‘extinció mai no ha estat tan ràpid com ara. D‘altra

banda, cal tenir present un fet: les llengües —totes les llengües— canvien i, si

aquest procés no s‘atura o no topa amb algun element modificador, la tendència

del canvi porta a la diversificació. La cohesió interna de les comunitats lingüístiques és

un factor restrictiu en aquesta tendència natural. Vet aquí com un element inherent a la

llengua —el canvi lingüístic— pot tenir un paper importantíssim tant en la

singularització d‘una comunitat com en la diversificació i, al mateix temps, en el fet de

proporcionar a cada comunitat una eina d‘adequació a l‘entorn. És evident que el

contacte de llengües pot modificar aquest curs i que, en el límit de les possibilitats de

modificació, trobem la substitució, procés mitjançant el qual s‘arrabassa a les

comunitats lingüístiques aquest mitjà d‘adequació a l‘entorn que els ha estat

transmès pels seus avantpassats. En el continu que va del canvi lingüístic a la

Page 125: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 125� de 132�

substitució lingüística hi ha una frontera força imprecisa i, per tant, més perillosa per

imprevisible, a partir de la qual allò que era un procés natural es torna una agressió a

la comunitat lingüística i, en conseqüència, a la humanitat. El procés

d‘homogeneïtzació en què estem immersos, a més de ser una greu amenaça per a

tota la humanitat, no té res de natural.

Hom calcula que, cap al segle XV, al món es parlaven unes 10.000 llengües, de les

quals, segons les estimacions més optimistes, se‘n parlen encara 6.000. És a dir, en

cinc segles ja s‘ha extingit el 40% del patrimoni lingüístic. La progressió de l‘extinció de

les llengües en la seva perspectiva històrica és un indici claríssim que aquest procés

no té res de natural, i cal ser conscient que, en cada llengua que s‘extingeix, hi

ha una comunitat agredida, la qual s‘ha exclòs del curs de la història de la

humanitat. De l‘anàlisi de la distribució del patrimoni lingüístic actual, en podem

treure algunes conclusions, tant pel que fa al passat com pel que fa al futur previsible,

si entre tots no canviem el curs de la història. […]

Actualment, les zones amb més diversitat lingüística del món són l‘Àfrica, bona

part de l‘Àsia i el Pacífic. Consegüentment, Amèrica, Europa, l‘Orient Mitjà i l‘altra part

de l‘Àsia (la Xina i el Japó, fonamentalment) són les zones més homogènies.

Carme JUNYENT. Contra la planificació. Barcelona: Empúries, 1998

Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.

Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descomptarà només una

vegada.

En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.

1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).

[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol

Resum

2. L‘autora compara l‘extinció de les llengües amb l‘extinció de les espècies. Us

sembla correcta aquesta comparació? Raoneu la resposta des del vostre punt de

vista (unes 100 paraules). [2,5 punts]

Page 126: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 126� de 132�

(Maig 2008 B)

Un mocador és el que és: un tros de roba, però les utilitats que admet aquest tros

de roba acaben sent molt diverses. En principi, un mocador és l‘aliat insubstituïble de

qualsevol persona refredada, i fins i tot resulta paorosa la imatge d‘una persona

refredada desproveïda de mocador, ja que un mocador no solament absorbeix

—almenys fins a un cert punt— les secrecions nasals, sinó que a més serveix de

parapet al nas segregador durant tot aquest complicat procés que comença amb una

lleu picor, que continua amb un espetec i que culmina amb un mocat bastant sorollós,

ja que no s‘han d‘exigir unes maneres versallesques a una persona que ha agafat un

refredat i que només està pendent de l‘avís del pròxim esternut.

Un mocador també serveix —tot i que ja és un costum en desús— per ritualitzar

un comiat: quan marxa el tren, tant qui se‘n va com qui es queda es posen a agitar un

mocador, com si el mocador intentés esborrar en l‘aire el sentiment conegut com a mal

d‘absència.

En la festa taurina, el mocador serveix perquè el públic pugui reclamar un trofeu

per al matador. Si hi ha molts mocadors, el president, al marge del seu criteri personal,

està obligat pel reglament a concedir una orella del toro al torero. […] D‘altra banda, el

president d‘una corrida de toros utilitza diferents tipus de mocador per marcar pautes

decisives del toreig: perquè comenci la festa, per als canvis de terç, per a la devolució

d‘un toro… […]

Els mocadors tenen un paper fonamental en els trucs dels il·lusionistes, aquests

enginyers de la irrealitat, ja que els mocadors —sobretot els de seda— tenen

propietats sorprenents, i no és estrany que sota un mocador encantat hi aparegui un

colom mort de por i enlluernat pels focus o bé que uns mocadors que estaven lligats,

després d‘una simple bufada del mag, es desnuïn, o viceversa.

A part de les seves funcions pràctiques, un mocador pot ser un objecte ornamental

que engalana el coll d‘una dama o d‘un senyor. Se sol tractar de mocadors amb riques

i profundes estampacions malgrat que […] resulta molt difícil saber amb precisió quin

és elmotiu de l‘estampat d‘unmocador en ple ús: un éssermitològic, un arabesc rococó,

una escena de caça?

Col·locat sobre el cap d‘una dona, un mocador pot ser una simple protecció contra la

pluja—o una manera de camuflar uns cabells desarreglats—o bé un símbol religiós pel

qual moltes persones estarien disposades a morir o, millor encara, a matar.

Page 127: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 127� de 132�

Els mocadors de paper es poden considerar una fantasmagorització del concepte

genèric de mocador. Els mocadors masculins se solen comercialitzar en paquets de

sis unitats, i es compten entre els regals recurrents que els adults es fan absurdament

entre si.

Felipe BENÍTEZ REYES. El Periódico (28 octubre 2007)

Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.

Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

en castellà, restaran 0,1 punts per falta.Una mateixa falta es descomptarà només una

vegada.

En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.

1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).

[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol

Resum

2. L‘autor comenta aspectes que semblen banals de l‘ús del mocador, però introdueix

algun element molt seriós. Comenteu aquest contrast d‘ironia i serietat present en

el text (unes 100 paraules). [2,5 punts]

(Maig 2009 A)

GOOGLE I LA CULTURA CATALANA

Tots els curiosos deveu saber, des de fa uns quinze dies, que la totpoderosa Google

ha fet un tracte amb l‘Institut d‘Estudis Catalans, segons el qual l‘empresa digitalitzarà

el fons de publicacions de l‘Institut, l‘acadèmia de la ciència i les humanitats. Això vol

dir que, aviat, podrem accedir en línia a milers de documents, llegir-los i, en alguns

casos, descarregar-los. Des del seu naixement, l‘IEC ha publicat prop de dos mil llibres

en català i més d‘un miler de revistes especialitzades. En certa manera, doncs, Google

es mereix la Creu de Sant Jordi… Però anem més enllà de la notícia. Com ens afecta,

o afecta el món, aquest fet?

Page 128: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 128� de 132�

Penso que es tracta d‘un gra de sorra enmig d‘un desert dominat per cultures com

l‘anglosaxona o la castellana. Que, si no saps català, de res no et servirà aquesta

informació. És per això que, malgrat la sensibilitat catalana derivada de la plataforma

oberta que significa Google, si volem ser una cultura amb futur ens haurem de posar

les piles (informàtiques). Qui sabrà que existim, si no ens entenen? Treballar en

entorns traduïts al català és un gran avenç, però no n‘hi ha prou. Un país que ha fet

del bilingüisme bandera i quotidianitat hauria de ser punta de llança d‘aquest fet a la

Xarxa.

M‘explicaré. Quina importància té, per al món, que publiquem els nostres conei-

xements en català? Gairebé cap. I si fóssim líders en sistemes informàtics de

traducció? En lloc de tancar-nos, obrir-nos. Qualsevol persona accediria a Ramon Llull

o a Jacint Verdaguer, clicaria un botó i podria llegir-lo en el seu propi idioma.

Aleshores, per simpatia o per necessitat d‘aprofundir en aquests fenòmens descoberts,

voldria aprendre català. O, si més no, tindria uns coneixements de la cultura catalana i

simpatia per la nostra situació política, social, etc.

També acaben d‘anunciar un programa de traduccions assistides. Tu encarregues a la

seva web una traducció, posem del català al mandarí. Un traductor registrat la fa, a

mà, ajudat de certes eines i te la cobra. Què hi guanya Google? No pas diners, però sí

la capacitat de ser un espectador privilegiat per a construir el futur traductor universal.

Tots plegats hauríem de comprar accions de Google i portar l‘aigua al nostre molí. És

una qüestió de supervivència.

Sam DRACIR. «Google i la cultura catalana». El Temps (12 agost 2008)

Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.

Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix, només es

descomptarà una vegada. En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com

a màxim de 2 punts.

1. Poseu un nou títol a l‘article i resumiu-ne el contingut (entre cinquanta i setanta

paraules). [2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol

Resum

Page 129: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 129� de 132�

2. Comenteu aquesta frase de Sam Dracir: «Si volem ser una cultura amb futur ens

haurem de posar les piles (informàtiques)». Desenvolupeu la vostra resposta en un

text d‘unes cent paraules. [2,5 punts]

(Maig 2009 B)

VELLS VELERS

A Alexander Newlands, capità del Champion of the Seas, li devia tremolar el qua-

dern de bitàcola a les mans. El seu pilot acabava d‘anotar-hi la singladura més llarga

de la història: 465 milles. En només vint-i-quatre hores, el seu vaixell havia recorregut

861 quilòmetres. És molt. Era moltíssim, si es té en compte que això passava l‘11 de

desembre de 1854 i que el Champion of the Seas era un veler. El rècord no va ser

superat fins cent trenta anys després, el 1984. Va caldre tota la tecnologia d‘un vaixell

de regates modern per a poder desbancar aquell clíper de fusta i eixàrcies de cànem

construït per Donald McKey a les drassanes de Boston. Els clípers eren vaixells de

buc afuat i de velam generós, pensats per a volar sobre les aigües. Els vapors trigaren

a arraconar-los. Els costà de ser més ràpids que els clípers, però eren més segurs:

duien el vent a les calderes. A més a més, la fal·lera de la velocitat féu dels clípers

vaixells més veloços que capaços. Com el Concorde, per entendre‘ns.

El segle XIX els va veure néixer i morir, bé que alguns encara navegaven a la primeria

del segle XX. El Cutty Sark, que excel·lí en la compromesa ruta del te i donà nom a un

whisky prou conegut, navegà comercialment del 1870 al 1922, i del 1923 al 1954 fou

vaixell escola; convertit en museu, es cremà wagnerianament tot just fa un any, el 21

de maig de 2007, al dic de Greenwich, on s‘exhibia des del 1954. Avui, els ve lers fan

estiu. Els més moderns porten pals de fibra de carboni i eixàrcies de nitrònic, que és

un aliatge d‘acer, níquel i cobalt, indestructible i caríssim. Però en aquests moments es

torna a les eixàrcies tèxtils, no pas cordatges de cànem com les d‘abans, és clar, sinó

de PBO, que és una fibra sintètica (polibenzoxazol). Tornen les cordes, reconcebudes,

i es reinterpreta el portentós disseny hidrodinàmic del buc dels clípers. Més encara:

torna la vela comercial.

Noves veles

Des del gener d‘enguany, solca la mar el Beluga SkySails, que a més de motors duu

veles, en efecte. És un modern mercant portacontenidors alemany, de 87 metres

d‘eslora, equipat amb un innovador sistema de tracció eòlica. No és una vela,

Page 130: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 130� de 132�

pròpiament, sinó una mena de parapent (skysail) que es desplega i replega tot sol i

que tiba del vaixell com si fos un estel. El Beluga SkySails féu més que una prova,

perquè travessà l‘Atlàntic. Navegà de Veneçuela a Noruega, del 22 de gener al 13 de

març, ajudant-se del seu parapent, amb un estalvi de combustible del 20%. És molt, i

serà més, perquè l‘estalvi arribarà al 30 o 35% un cop perfeccionat l‘skysail. La vela

torna…

L‘Alcyone, de la Société Cousteau, recorre a un turbogenerador eòlic que ali-

menta els seus motors elèctrics auxiliars, basat en la vela rotatòria d‘Anton Flettner

(que és de 1924!); el seguirà el Calypso II. El preu del barril de petroli ha sobrepassat

els 140 dòlars i segueix pujant. Ja es veu què acabarà passant. La història avança

helicoïdalment, hem d‘entendre-ho.

El futur és del nitrònic i del PBO, de l‘skysail i del disseny avançat. El futur és de

l‘enginy i de la innovació, com sempre. I, ara, l‘enginy i la innovació passen per l‘estalvi

i l‘eficiència, per les tecnologies de punta i la sostenibilitat. Per això aerogenerem elec-

tricitat i recuperem veles replantejades. No és passat, és progrés contra present

amortitzat. Vent: benvingut de nou.

Ramon FOLCH. «Vells velers». El Periódico de Catalunya (3 agost 2008)

Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.

Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com

en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix, només es

descomptarà una vegada. En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com

a màxim de 2 punts.

1. Poseu un nou títol a l‘article i resumiu-ne el contingut (entre cinquanta i setanta

paraules). [2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]

Títol

Resum

2. Comenteu l‘últim paràgraf de l‘article de Ramon Folch en vista de la crisi energè-

tica i econòmica que estem vivint en aquests moments. Desenvolupeu el vostre

comentari en un text d‘unes cent paraules. [2,5 punts]

Page 131: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 131� de 132�

NOUS EXÀMENS

COMENTARI DE TEXT MG25 - 2010

QUÍMICA

Llegeixo que Santi Santamaria, sense anomenar-lo, critica durament Ferran Adrià,

al que acaba acusant d‘atemptar contra la salut pública. Em sembla bé que un cuiner

critiqui la cuina d‘un altre. Tothom té dret a fer el que vulgui ―a la cuina— i a

creure‘s el rei del mambo. El que no em sembla bé és acusar algú covardament i fer-

ho sense cap fonament de causa. Dir que hi ha cuiners que fan servir la química en

la seva cuina i que això és dolent és desconèixer que la cuina es fonamenta, i així ha

estat sempre, en la química i en la física. Què fa Santi Santamaria quan posa sal al

civet? Doncs posar-hi clorur de sodi. Què fa Santi Santamaria quan posa suc de

llimona a les maduixes, si és que n‘hi posa? Doncs posar-hi àcid cítric. Què fa Santi

Santamaria quan posa vinagre a l‘escabetx? Doncs posar-hi àcid acètic. I això és

usar la química, evidentment. Posar llevats al vi per xampanitzar-lo, és química.

Destil·lar, és química. I batre les clares d‘ou a punt de neu per infiltrar-hi aire i fer una

senzilla i plàcida truita i fer quallar els componenents de l‘ou que quallen amb

l‘escalfor, també té un fonament científic. Segurament que el primer que va fer una

truita va ser criticat per qui fins llavors només havia begut ous crus. És a dir, tota

utilització dels coneixements humans aplicats a una disciplina a la qual no és

habitual aplicar-los causa estranyesa, aixeca discrepàncies, provoca reaccions

airades.

Que la innovació química sigui aplicada a la medicina tothom ho troba no solament

natural, sinó lloable. El doctor Fleming fins i tot té una placeta a Barcelona —

vergonyosament descuidada― per haver-se atrevit a experimentar amb uns fongs,

parents dels que es fan en alguns formatges. Això sí que és meritori. En canvi, fer

servir tècniques noves, com el buit, la gelificació en calent, l‘esferificació, el nitrògen,

en la cuina d‘investigació, doncs no, això és pecat i atempta contra la salut pública.

Caldria que fóssim una mica més lògics.

Sempre hem fet, els humans, coses que atempten contra la salut pública, o que

poden atemptar-hi. Sempre hem cuit coses a la brasa, ho considerem l‘essència de

la nostra cuina tradicional. Doncs bé, és un procediment cancerígen, perquè els

greixos socarrimats ho són. Fa temps que fregim patates, que fregim croquetes, que

fregim qualsevol cosa. Fins i tot la tècnica moderna de fa uns anys va inventar les

fregidores. Doncs bé, els fregits amb olis rescalfats atempten contra la salut pública i

Page 132: Gramatica Catalana

Dossier 1

Llengua catalana Pàg. 132� de 132�

una innovació com la fregidora hi contribueix notablement. Què vull dir amb tot això?

Que sempre s‘ha innovat i, amb el temps, s‘ha vist que unes coses eren bones i

altres no tant. I que pot ser que algunes tècniques que fan servir els nostres cuiners

investigadors, potser d‘aquí a un temps es veurà que no són prou convenients. De

tota manera, mai com ara s‘investiga en aquests aspectes d‘una forma tan seriosa i

amb tantes garanties. La sola existència de la Fundació Alícia ens ho certifica.

Narcís Comadira, El País (22-V-2008).

Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.

Les incorrecions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en

català com en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix

només es descomptarà una vegada. En el conjunt de l‘examen, el descompte

per faltes serà com a màxim de 2 punts.

Prova de comentari de text

1. Resumiu el contingut de l‘article de Narcís Comadira en un text que tingui

entre 80 i 100 paraules d‘extensió. (1‘5 punts)

2. Rescriviu el segon paràgraf de l‘article posant en primer lloc les referències a

les noves tècniques culinàries i en segon lloc, les referències a les innovacions

en l‘àmbit de la medicina. Dit d‘una altra manera, rescriviu el segon paràgraf

començant-lo així: «Fer servir tècniques noves, com el buit, la gelificació…». (1

punt)

Prova de redacció

1. Comenteu en un text que no superi les dues-centes paraules d‘extensió la

següent frase de N. Comadira: «sempre s‘ha innovat i, amb el temps, s‘ha vist

que unes coses eren bones i altres no tant». (2 punts)

2. Poseu un títol adequat al vostre text. (0‘5 punts)