Upload
corina-mogosanu
View
141
Download
6
Embed Size (px)
Citation preview
Tipus d’estudi:
ACCÉS UNIVERSITAT
MAJORS 25 ANYS
Matèria: Llengua catalana
S T U C O M Cent r e d ‘E st udi s
www.stucom.com Homologat i concertat per la Generalitat de Catalunya
Llengua catalana Pàg. 1� de 132�
UNITAT 1: NORMES ORTOGRÀFIQUES
1.1 Separació en síl·labes
La síl·laba
En un mot hi ha generalment tantes síl.labes com vocals: sanefa (3), violí (3),
televisió (5)
Les paraules que tenen més de dues síl.labes en tenen una de forta, amb accent o
sense, i les altres àtones: porteria, excavació.
Separació de síl.labes
Se separen: S-S (cas-so-la), R-R (car-rer), I-X (cai-xa), T-X (flet-xa), L.-L (til.-
la), S-C (as-cen-sor), T-J (plat-ja), T-G (met-ge) i els compostos: in-hu-mà,
vos-al-tres
No s‘han de separar: QU (qua-tre), GU (guer-xo), NY (ca-nya), LL (pa-lla)
1.2 Els diftongs
Dues vocals que es troben en una síl.laba formen un diftong.
En català hi ha dos tipus de diftongs:
Diftongs decreixents: formats per vocal + i o bé vocal + u:
Aire, eina, boira, cuina, caure, jeure, ciutat, sou, duus
Diftongs creixents: formats per qu/gu + vocal: quatre, qüestionari, obliqüitat, quota,
aigua, aigüera, pingüí, paraiguot.
Quan trobem tres vocals juntes i la del mig és una I o bé una U, aquestes formen
diftong creixent amb la vocal següent: no-ia, mo-uen
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 2� de 132�
Quan una paraula comença en I/HI i la segueix una vocal, aquesta I forma diftong
creixent amb la vocal següent: io-de, hie-na
Per tant, en català no són diftongs: ia, ie, io, ua, ue, uo: cu-a, ci-èn-ci-a
Quan tres vocals es troben a la mateixa síl.laba parlarem de triftong: Paraguai, dèieu.
1.3 Ortografia de les vocals A/E
En els substantius
Dins de paraula escrivim a o bé e segons els primitius corresponents
Taulell (taula) , quarantena (quaranta)
Teulada (teula) , trentena (trenta)
Moltes paraules s‘escriuen com les corresponents castellanes
Afecte, espacial, amic
Efecte, especial, enemic
A fi de mot escrivim A
En els femenins: conducta, pera, casa etc.
En els masculins que acaben en –arca, -ista, -cida, -ma, -ta (monarca, egoista,
fratricida, drama, poeta etc.)
En moltes paraules masculines que en castellà també acaben en A (dia, nòmada
etc.)
A fi de mot escrivim E
En els masculins: altre, orgue, teatre, etc.
En els femenins que acaben en –ble, -me, -ne, -aire (noble, infame, solemne,
cantaire etc.)
Però s‘han de tenir en compte una sèrie d‘excepcions
Afaitar, ambaixador, assassí, avaluació, avaria, davant, racó, ramat, rancor, sanefa,
assemblea, cànem, ebenista, efeminat, empar, enyor, estendard, malenconia,
meravella, monestir, nedar, resplendor, treball, vernís
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 3� de 132�
En moltes paraules femenines que en castellà acaben també en E (higiene, febre,
imatge, llebre etc.)
En tots els plurals: portes, dies, taules etc.
En noms hebreus: Judes, Isaïes
En els verbs
Desinència E
Davant una altra lletra: canten, cantes, cantarien
En les formes corre, vine, obre (obrir), omple
En els infinitius de la segona conjugació: témer, perdre
Desinència A en la resta de casos: canta, cantaria
Radical A/E segons la vocal tònica del verb: peguem (pego), paguem (pago)
Radical A en les formes àtones dels verbs:
Haver, he, hauria
Treure, trec, traiem
Jeure, jeus, jaurem
Néixer, neix, naixerien
Fer, fem, farem
Caure, queia, caiem
Saber, sé, sabrà
Per causa de la vocal neutra es produeixen una sèrie de canvis en les formacions de
plurals i en determinades formes verbals:
-ca -ques soca, soques, predica, prediquen
-ga -gues botiga, botigues, rega, reguem
-ça -ces plaça, places, comença, comenceu
-ja -ges granja, granges, raja, ragen
-gua -gües aigua, aigües, enaigua, enaigüen
-qua -qües obliqua, obliqües, adequa, adeqüen
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 4� de 132�
1.4. Ortografia de les vocals O/U
En els substantius
Els mots derivats s‘escriuen generalment com els primitius
Oller, olla
Puntet, punt
En són excepcions els pseudoderivats que són paraules que no segueixen la regla de
la derivació. Ex. dulcificar (dolç, dolcesa), bucal (boca, boqueta), curvatura (corb,
encorbar), juvenil (jove, joventut), vulcanisme (volcà, volcànic)
En general el català i el castellà solen coincidir: oral, ferro, carro, cullera, mural etc.:
En els verbs
Desinències: La primera persona del singular del present d‘indicatiu acaba en O:
canto, venço, pateixo
Radicals: escrivim O/U segons les formes tòniques del verb: dono, donarem, donar,
jugo, jugava, jugar.
Excepcions: les formes àtones dels següents verbs s‘escriuen amb O
Collir, cullo, collim, collirem
Cosir, cuso, cosiríeu, cosia
Sortir, surt, sortia, sortirà
Tossir, tus, tossiu, tossiria
Escopir, escupo, escopien, escopim
Però hi ha una sèrie d‘excepcions
Atordir, avorrir, botifarra, cartolina, cònsol, cobrir, complir, embotir, escopir,
fonamental, joglar, joventut, podrir, polir, robí, Romania, rossinyol, sofrir, sorgir,
sospir, tamboret, títol, torró etc.
Bufetada, butxaca, escullera, muntanya, muntar, subornar, sufocar,
tramuntana, turmell, turment etc.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 5� de 132�
Els verbs poder i voler tenen O en totes les formes àtones: volia, volguéssim,
podrem, podem
Excepte: puguem, pugueu i vulguem, vulgueu
1.5 L’accentuació. Els diacrítics
Accentuació
En català hi ha dos tipus d'accent, l'agut o tancat (´) i el greu o obert (`)
Sobre la lletra A sempre s'utilitza l'accent greu: sofà
Sobre les lletres I i U sempre s'utilitza l'accent agut: música, jardí
Sobre les lletres E , O poden anar-hi els accents aguts: també, sinó,
o greus: perquè, però.
S'accentuen les paraules agudes acabades en
a
, e, i, o, u (capità, cafè, botxí, avió, tabú)
a
s, es, is, os, us (capatàs, pretès, anís, talòs, autobús)
e
n, in (desprèn, Berlín)
S'accentuen les paraules planes no acabades en les terminacions anteriors: càntir,
músic, ànec, estómac, exèrcit... i les acabades en diftong decreixent: anàveu,
cantaríeu...
S'accentuen totes les paraules esdrúixoles: música, història, secretària, indústria...
S'accentuen totes les paraules sobreesdrúixoles: bàsicament, històricament...
Paraules agudes són les que porten la tonicitat a l'última síl·laba
Ex: sofà, arrel, bestiar, carrer...
Paraules planes són les que porten la tonicitat a la penúltima síl·laba
Ex: pòrtic, llapis, cèntim, taula...
Paraules esdrúixoles són les que porten la tonicitat a l'antepenúltima síl·laba
història, pel·lícula, pròxima, ràpida...
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 6� de 132�
L’accent diacrític
Hi ha paraules que encara que no puguin portar accent, s'accentuen per diferenciar-
les d'altres que s'escriuen de la mateixa forma. Són les que duen accent diacrític o
distintiu
sóc (v.ésser) soc (tros de fusta)
és (v.ésser) es (pronom)
són (v.ésser) son ( el son, la dormida, la son, les ganes de dormir)
fóra (v.ésser) fora (adverbi)
dóna, dónes (v.donar) dona, dones
véns, vénen (v.venir) vens, venen (v.vendre)
sé (v.saber) se (pronom)
té (v.tenir) te (infusió, pronom)
vés (v.anar) ves (v.veure)
mòlt (v.moldre) molt (adverbi)
féu (v.fer Pret.Perf.) feu (v.fer Present, nom)
bóta (de vi) bota (calçat)
Déu (divinitat) deu (número, font, v.deure)
mà (nom) ma (possessiu)
món (nom) mon (possessiu)
móra (fruita) mora (musulmana)
nét, néta (parentiu) net, neta (adj. de netedat)
ós (animal) os (ossamenta)
pèl (cabell) pel (contracció)
sèu (greix) seu (possessiu, v.seure)
séc (plec) sec (adjectiu, v.assecar)
ús (nom) us (pronom)
sòl (terra) sol (nom, adjectiu)
més (quantitatiu) mes (període de l'any, possessiu)
sí (afirmació) si (condicional)
bé, béns (riqueses) be,bens (xai)
què (rel.tònic) que (conjunció, rel.àton)
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 7� de 132�
1.6 La dièresi
S'escriu sobre la lletra i i sobre la lletra u
Sobre la U marca que aquesta lletra no és muda: qüestió, pingüí
Sobre la I o la U
Desfà diftongs decreixents: Lluïsa, diürn
Sobre la I
Marca que una I que va entre vocals no fa diftong creixent amb la vocal
següent i generalment és tònica: agraïa, traduïen
1.7 Ortografia de la B/V
Escrivim B davant de r i de l : broma, bleda
Escrivim V en l‘imperfet d‘indicatiu –ava, -aves etc. cantava, anaves, estàvem
Escrivim V en totes les formes del verb haver: havien, havent
Excepcions
No porten dièresi:
Les paraules llatines acabades en -ius (Màrius), -ium (harmònium)
Les paraules començades per un prefix re- (reimpressió), contra- (contraindicar), co-
(coincidència), anti- (antiimperialista)
Però: reïx i reüll
Les paraules acabades amb els sufixos -isme (egoisme), -ista (europeista)
Però: lluïsme i proïsme
Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs de la tercera conjugació
acabats en vocal + ir: traduir, conduint, agrairé, constituiria
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 8� de 132�
En els mots d‘una mateixa família alternen la U amb la V i la P amb la B
Ex. neu, neva, sap, saber
1.8 Ortografia de les oclusives
Les consonants oclusives són: P,T,C,B,D,G
A fi de mot escrivim:
P,T,C, en el present d‘indicatiu: pot, cap, puc (exc. perds, perd)
Si la paraula és plana escriurem la mateixa consonant que hi ha en els
derivats: àrab, aràbiga, càstig, castigar, esplèndid, esplendidesa.
Excepcions: ànec, aràbic, càrrec, fàstic, feréstec, mànec, préssec.
Escrivim amb B: Àlaba, basc, Biscaia, Sèrbia, corba, saba, treball, desimbolt,
acabar, arribar, bolcar, rebentar, trobar, baf, beina, berruga, biga, bufeta,
comboi…
Escrivim amb V: Còrdova, La Havana, Esteve, alcova, almívar, civada, endívia,
rave, fava, rovell, vedella, cavall, trèvol, voltor, arravatar, avorrir, avortar,
canviar, envestir, espavilar, gravar, provar, travar, bava, caravel.la, cascavell,
gavardina, govern, javelina, llavi, núvol, pavelló, raval, sivella, taverna, vaixell,
vernís, volta…
Cal recordar el següents pseudoderivats: calvície (calbesa), cerebel (cervell),
còrvid (corb), curvatura, curvilini (corba), dèbit (devia), escriba (escrivent), labial
(llavi), liberal (lliure), mòbil, automòbil, mobilitzar, mobilitat (movia), probable,
probabilitat (provar)
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 9� de 132�
Si la paraula acaba en dues consonants escriurem la mateixa consonant que hi
ha en els derivats: arc, arquer, llarg, llargada, sord, sordesa.
En la resta de casos escriurem P/T/C : abat, poruc, cap (encara que els
derivats facin abadessa, poruga, cabota)
A fi de síl.laba:
Escrivim la mateixa consonant que en castellà: atlàntic, tracte, acció, benigne
Cal tenir en compte les síl.labes cap- capçalera (exc.cabdal, cabdell, cabdill), sub-
subjecte, op- opció, ob- objecte.
1.9 Ortografia de la essa sorda i de la essa sonora
La essa sonora és el so de la essa de rosa, casa, zero
Representem aquest so amb S:
Entre vocals: casa, grisor, desembre
En els mots formats a partir de fons- ( enfonsar) dins- (endinsar-se) trans-
(transatlàntic)
Representem aquest so amb Z:
A principi de paraula: zona, zero
Darrere consonant: esmorza, salze
Excepcions: adob, club, cub, tub, fluid, fred, sud, demagog, mag, pedagog i els
femenins acabats en –etud, quietud, i –itud, solitud.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 10� de 132�
En paraules d‘origen grec: trapezi, bizantí, amazona
En els mots compostos de rizo- (rizòfag) i zoo- (zoològic)
La essa sorda és el so de rossa, cansa, cel, caça
Representem aquest so amb S
A principi de paraula: situació, soroll
Darrere consonant: cansar, borsa
Després dels prefixos: a- (asimetria), ante- (antesala), entre- (entresòl), contra-
(contrasenya), tri- (trisecció), mono- (monosèmia), para- (parasíntesi).
A fi de mot quan en els derivats hi ha S fals, falsedat, o SS, pas, passera
Representem aquest so amb SS
Entre vocals: possibilitat
Representem aquest so amb C
Davant de E/I quan en altres llengües hi ha C/Ç/T ceba, civil,
Representem aquest so amb Ç
Davant de A/O/U quan en altres llengües hi ha C/Ç/T cançó, vençut
A fi de mot: capaç, venç, feliç,Vicenç
Excepcions: assolellat, assenyalar, pressentir
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 11� de 132�
En els sufixos –ança (esperança), -ença (temença). No són sufixos pansa,
pensa, cansa, dansa
1.10 Ortografia de la J i la G
Escrivim J
Davant de A/O/U: rajar, joventut, justícia
En els nexes –ecc-, -ect- (objecte, objecció)
En totes les formes del verb jeure: jauré, jeia, jec
En els mots: jerarquia, majestat, jersei, jeroglífic
En noms hebreus: Jesús, Jeremies, Jerusalem
Escrivim G
Davant E/I: ragen, ginesta
1.11 Ortografia de la TJ i la TG
Escrivim TJ
En els mateixos casos en què escrivim j, davant de a/o: petjada, pitjor
Escrivim TG
En els mateixos casos en què escrivim g, davant de e/i: metge, desitgin
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 12� de 132�
1.12 Ortografia de la X i de la IX
Escrivim X
A principi de paraula: xofer, xarop
Darrere consonant: torxa, punxa
Darrere I: guix
Darrere de U (de diftong decreixent) : disbauxa
Escrivim IX
Darrere A (baixar), E (reixa), O (coix), U (maduixa)
1.13 Ortografia de TX/G/IG
Escrivim TX
Dins de paraula: cotxe
A fi de mot quan als derivats hi ha TX: despatx, despatxar
Escrivim IG
Darrere A (raig), E (passeig), O (roig), U (fuig).
Els derivats perden la I i s‘escriuen amb G/J: rajar, passejar, passegen, roja, rogenc,
fugir
Escrivim G
Darrere I: desig, mig.
Els derivats s‘escriuen amb TJ/TG: desitjar, desitgem, mitjana, mitges
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 13� de 132�
1.14 Ortografia de la L·L de la M i de la N
Escrivim l·l
En molts mots començats per
al·l: al·legar, al·licient, al·lucinar, al·ludir...
il·l: il·legal, il·lícit, il·lès, il·lusió...
col·l: col·laborar, col·lectiu, col·legi, col·locar...
mil·l: mil·leni, mil·lèsim, mil·límetre... (però: milió, miler)
síl·l: síl·laba, sil·logisme
En molts mots acabats en:
el·la: aquarel·la, caravel·la, parcel·la, novel·la...
il·la: tranquil·la, goril·la, pupil·la, til·la...
il·lar: cavil·lar, destil·lar, instal·lar, oscil·lar...
En paraules cultes emparentades amb paraules populars que acaben en ll:
cabell, capil·lar, metall, metàl·lic, pell, pel·lícula, cristall, cristal·lí...
Escrivim M
Davant de P/B/M/F: emperador, embolicar, immensitat, triomf
Excepcions:
▪ Els compostos benparlat, tanmateix, enmig etc.
▪ Els mots començats per conf- configurar, enf- enfilar, inf- infantesa
Escrivim MP
Davant de C/T: assumpte, temptar
Excepcions: empremta, impremta
Escrivim N
Davant N/V : innoble, canviar
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 14� de 132�
1.15 L'apòstrof i el guionet
L'apòstrof es posa sempre que suprimim una vocal: l'àvia, d'hora, ca l'Àngel
Els articles EL/LA s'apostrofen quan la paraula comença en vocal o H:
l'home, l'ànima
Excepcions
L'article femení LA no s'apostrofa quan la paraula següent comença en I/U, HI/
HU àtones: la universitat, la humitat, la Irene, la imatge
Els noms de lletra no s'apostrofen: la ema, la efa
La una del migdia
La asimetria, la anormalitat (perquè no es confonguin amb la simetria...)
La ira, la host
La preposició DE s'apostrofa sempre que la paraula següent comença en vocal
o H: és d'ell, d'una cosa, d'altres, des d'ara
Els pronoms febles s'apostrofen quan van davant d'una forma verbal
començada per vocal o H: m'agrada, t'interessa, s'uneix, l'agafaran
El pronom feble LA no s'apostrofa si la forma verbal comença per I/U, HI/HU
àtones: la humiliaren, la importunaran
Les formes de pronoms febles la hi i se us no s'apostrofen
Quan hi ha combinacions de dos o més pronoms febles, l'apòstrof va tan a la dreta
com es pugui: se n'aniran, van anar-se'n, se'n van
El guionet es posa entre dos mots quan no suprimim cap vocal
En els pronoms febles en totes les combinacions sempre que siguin a la dreta
del verb: dóna-me-la, va portar-los-hi...
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 15� de 132�
En els números : vint-i-un, trenta-dos, dos-cents...
En onomatopeies i repeticions: poti-poti, ziga-zaga...
En els compostos sempre que el primer mot acaba en vocal i el segon
comença en R/S/X: guarda-robes, gira-sol, escura-xemeneies
UNITAT 2: MORFOLOGIA
2.1 Morfosintaxi
La morfosintaxi estudia les regles que regeixen l‘estructura interna dels mots i
la relació que s‘estableix entre els mots i entre les oracions
2.2.Les categories gramaticals
Són els diferents tipus de paraules, n‘hi ha de variables i d‘invariables.
Variables: determinants, substantius, adjectius, pronoms i verbs.
Invariables: adverbis, preposicions i conjuncions
2.2.1 Els determinants
Els determinants ens concreten o determinen l‘extensió del nom sense, però,
qualificar-lo.
Són els articles, els demostratius, els possessius, els numerals, els indefinits i
els quantitatius.
L’article
És un mot àton que va davant del nom del qual depèn i ens n‘anuncia el gènere
i el nombre.
Definit. el, la els, les
Indefinit: un, una, uns, unes
Personal: en, na
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 16� de 132�
Els demostratius
Ens indiquen la distància (en l‘espai i en el temps) entre algú o la cosa
designada pel nom i l‘emissor o el receptor.
Aquest Aqueix Aquell
Aquesta Aqueixa Aquella
Aquests Aqueixos Aquells
Aquestes Aqueixes Aquelles
Els possessius
Indiquen possessió, propietat o pertinença
Formes tòniques
Singular
Masculí Femení
Plural
Masculí Femení
Un posseïdor Meu Meva
Teu Teva
Seu Seva
Meus Meves
Teus Teves
Seus Seves
Més d‘un posseïdor
Nostre Nostra
Vostre Vostra
Seu Seva
Nostres
Vostres
Seus Seves
Llur Llurs
Les formes llur/llurs es refereixen a diversos posseïdors i són intercanviables
per les formes corresponents el seu, la seva, els seus, les seves.
Formes àtones
Un posseïdor
Mon Ma Mos Mes
Ton Ta Tos Tes
Son Sa Sos Ses
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 17� de 132�
Els numerals
Indiquen la quantitat exacta (cardinals), l‘ordre (ordinals), les fraccions o parts
(partitius) i la multiplicitat (múltiples)
Numerals cardinals
Zero
U,un,una
Dos
Tres
Quatre
Cinc
Sis
Set
Vuit
Nou
Deu
Onze
Dotze
Tretze
Catorze
Quinze
Setze
Disset
Divuit
Dinou
Vint
Vint-i-un
Vint-i-dos
Vint-i-tres
Vint-i-quatre
Vint-i-cinc
Vint-i-sis
Vint-i-set
Vint-i-vuit
Vint-i-nou
Trenta
Trenta-un (una)
Trenta-dos…
Quaranta
Cinquanta
Seixanta
Setanta
Vuitanta
Noranta
Cent
Cent un (una)
Cent dos…
Dos-cents
Dues-centes
Tres-cents
Quatre-cents
Cinc-cents…
Mil
Dos mil…
Un milió
Dos milions…
Un bilió…
Un trilió…
Cal tenir en compte l‘ús del guionet entre les desenes i unitats i entre les unitats
i les centenes (D-U-C)
Numerals ordinals
Primer (-a), segon, tercer, quart, cinquè, sisè, setè (-ena)… vint-i-unè… centè,
milè…
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 18� de 132�
Numerals partitius
Mig, terç, quart (quarter), cinquè, sisè, desè (dècim)… centè (centèsim), milè
(mill.lèsim)…
Numerals multiplicatius
Doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple,
dècuple, cèntuple
Els indefinits
Delimiten el nom i n‘indiquen una idea imprecisa o inconcreta
Algun, alguna, alguns, algunes; un, una, uns, unes; altre, altra, altres; tal, tals;
tot, tota, tots, totes; cada, cada un, cada una, cadascun, cadascuna; cap; ni
un…; cap ni un…;qualsevol, qualsevulla, qualssevol, qualssevulla; cert, certa,
certs, certes; mateix, mateixa, mateixos, mateixes; mant, manta; ambdós,
ambdues; sengles.
Els quantitatius
Expressen una quantitat imprecisa d‘alguna cosa.
Variables
Quant Quanta Quants Quantes (de)…
Tant Tanta Tants Tantes
Molt Molta Molts Moltes
Poc Poca Pocs Poques
Bastant Bastant Bastants Bastants
Gaire Gaire Gaires Gaires
Invariables
Més (de), menys (de), prou (de), força, massa, que
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 19� de 132�
El llenguatge disposa d‘una sèrie de locucions quantitatives que van seguides
de la preposició de:
Una mica, un poc, un munt, una pila, una munió, un grapat, una colla, un
reguitzell, un seguit, gens, gens ni mica.
2.2.2 El substantiu
Designa persones, objectes, conceptes ... casa, Jordi, cadira, solitud
El nom és el nucli del Sintagma Nominal: unes sabates, l‘Anna, els meus
llibres...
Formació del femení
1. La majoria de substantius formen el femení afegint una a al masculí.
Això, no obstant, pot provocar canvis fonètics i ortogràfics:
Sensibilització de lletra muda: masover-masovera, parent-parenta
Guany o pèrdua d‘accent o dièresi:vidu-vídua, espòs-esposa, Lluís-Lluïsa
Duplicació de essa o de ela: gos-gossa, Marcel-Marcel.la
Canvi de consonant (sorda-sonora): nebot-neboda, llop-lloba, serf-serva
Canvi de o,e per a: alumne-alumna, monjo-monja
Intercalació de ena: germà-germana
Altres casos: Pius-Pia, príncep-princesa, hereu-hereva/hereua
2. A vegades s‘afegeix –essa, -ina, -driu/triu
Abat-abadessa
Gall-gallina
Emperador-emperadriu, actor-actriu
3. En els casos en què el femení és més important que el masculí, aquest
es forma a partir del femení més –ot: bruixa-bruixot
4. Hi ha masculins i femenins que tenen una arrel completament diferent:
Amo-mestressa, cavall-euga, ase-somera, porc-truja, boc-cabra, marrà-
ovella, gendre-jove/nora, toro-vaca
5. Els mots acabats en –aire, -ista i –cida tenen una sola forma
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 20� de 132�
El/la boletaire
El/la ciclista
El/la fratricida
6. Hi ha noms d‘animals que s‘utilitzen en un sol gènere. S‘hi afegeix mascle o
femella: el rossinyol mascle- el rossinyol femella
7. Hi ha substantius que admeten qualsevol gènere: art, mar, vessant etc.
8. Hi ha mots que usats en masculí o en femení tenen significat diferent:
El canal – la canal (canonada)
El clau - la clau
El còlera (epidèmia) – la còlera (ràbia)
El fantasma (imatge mental) – la fantasma (persona que simula una aparició)
El fi (objectiu) – la fi (acabament)
El full – la fulla
El guia (persona) – la guia (llibre)
El llum – la llum (claror)
El planeta (astre) – la planeta (destí)
El salut (salutació) – la salut
El son (dormida) – la son (ganes de dormir)
El vall (excavació) – la vall (depressió entre muntanyes)
Formació del plural
1. Afegeixen –ns els aguts acabats en vocal tònica: veí – veïns
Cal recordar que
són masculins: anell, avantatge, batent, compte, corrent, costum, deute,
dot, dubte, estratagema, fel, llegum, marge, orgue, pebre, pendent,
senyal, afores, etc.
Són femenins: amargor, calor, claror, esplendor, resplendor, olor, remor,
suor, anàlisi, dent, grip, xocolata, aroma, allau, postres, etc.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 21� de 132�
Excepcions: els noms de lletres (les bes), les notes musicals (els fas), les
partícules gramaticals utilitzades com a noms (els perquès), mots com sofàs,
cafès, tarannàs, consomés etc.
2. Afegeixen –os els aguts acabats en:
-s: curs – cursos, nas – nassos, suís – suïssos
però són invariables fons, temps, dilluns etc.
-ix: peix – peixos
-ç: braç – braços
-x: reflex – reflexos
-tx: despatx – despatxos
-sc: disc – discos/discs
-st: gust – gustos/gusts
-xt: text – textos/texts
-ig: boig – bojos/boigs, raig – rajos/raigs, desig – desitjos/desigs
3. Afegeixen –s els noms no compresos en les classificacions anteriors:
home - homes, crisi - crisis, ritu - ritus, post – posts, esfinx – esfinxs,
falç – falçs etc.
Alguns fan canvis ortogràfics: dona – dones, roca – roques, aigua – aigües
4. Són invariables: els no aguts acabats en –s: atlas, llapis, i els femenins tos i
plebs.
2.2.3 L’adjectiu
Indica una qualitat referida al nom, alt, bonic, elegant... i el complementa.
L‘adjectiu és un complement del nom i és nucli d‘un Sintagma Adjectival: molt
sec, massa dolça, ben petit...
1. Adjectius de dues terminacions:
Model: prim – prima – prims – primes
Els que segueixen aquest model poden sofrir canvis fonètics i ortogràfics:
Genuí Genuïna Genuïns Genuïnes
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 22� de 132�
Aeri Aèria Aeris Aèries
Bonic Bonica Bonics Boniques
Dur Dura Durs Dures
Groc Groga Grocs Grogues
Blau Blava Blaus Blaves
Anàleg Anàloga Anàlegs Anàlogues
Flonjo Flonja Flonjos Flonges
Ample Ampla Amples Amples
Europeu Europea Europeus Europees
Ventríloc Ventríloqua Ventrílocs Ventríloqües
Sa Sana Sans Sanes
Excepcions: cru – crua – crus – crues i nu – nua – nus – nues
2. Adjectius de dues terminacions:
Model: francès – francesa – francesos - franceses
Segueixen aquest model els acabats en:
-s: fals – falsa – falsos – falses , gras – grassa – grassos – grasses
-x: convex – convexa – convexos - convexes
-ix: baix – baixa – baixos – baixes
-ç: dolç – dolça – dolços – dolces
-sc: fresc – fresca – frescos/s – fresques
-st: trist – trista – tristos/s – tristes
-xt: mixt – mixta – mixtos/s – mixtes
-ig: roig – roja – rojos/roigs – roges, mig - mitja – mitjos/migs - mitges
3. Adjectius d‘una terminació. Coincideixen amb els corresponents castellans:
fàcil – fàcils, alegre – alegres, nòmada – nòmades
Excepcions: pobre – pobra – pobres – pobres, rude – rude – rudes – rudes
4. Els adjectius acabats en –aç, -iç, -oç, tenen una terminació per al singular i
dues per al plural:
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 23� de 132�
Capaç Capaç Capaços Capaces
Feliç Feliç Feliços Felices
Atroz Atroç Atroços Atroces
2.2.4 L’adverbi
És un mot invariable que modifica al verb, a l‘adjectiu o bé a un altre adverbi:
Queda‘t aquí
És molt estudiós
Caminava molt a poc a poc
Caminava més tranquil·lament
Sintàcticament l‘adverbi fa la funció de Complement Circumstancial: Vindrà tard, va
fer-ho malament...
Classificació dels adverbis
Adverbis de lloc
On, ací, aquí, allí, enfora, allà, enllà, ençà, pertot, arreu, enlloc, dintre, dins,
endins, fora, enfora, davant, darrere, endarrere, enrere, damunt, sobre,
endavant, amunt, davall, sota, avall, dalt, baix, prop, lluny, enlaire …
Adverbis de temps
Quan, ara, abans, després, ja, encara, aviat, tard, llavors, aleshores, sempre,
mai, sovint, avui, demà, ahir, mentrestant, primer, enguany, anit, suara,
entretant, adesiara, tothora, tostemps…
Adverbis de manera
Així, bé, ben, com, millor, mal, malament, pitjor, només, corrents, ensems,
debades, almenys, gairebé, quasi, sobretot, tot…
Adverbis de quantitat
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 24� de 132�
Molt, poc, més, menys, prou, massa, força, gaire, gens, quant, tant, bastant,
gairebé, mig, només, solament…
Adverbis d‘afirmació
Sí, també, semblantment, igualment, àdhuc, certament, efectivament,
justament, indubtablement …
Adverbis de negació
Potser, no, tampoc…
Locucions adverbials
A dins, a fora, al capdavall, a la vora, a la dreta, als afores… tot seguit, al vespre, cap
al tard, ara com ara, de moment, d‘ara endavant… a cau d‘orella, a dojo, a la babalà,
de bell nou, de bat a bat… una mica, ben bé, si més no, gens ni mica… així mateix,
sens dubte, això sí, de debò… potser sí, potser no, tal vegada, no pas, de cap
manera…
Els adverbis en –ment es formen a partir de l‘adjectiu corresponent en la forma femenina;
fàcil, fàcilment; cortès, cortesa, cortesament
En utilitzar-ne més d‘un hem de posar-los o bé tots acabats en –ment o bé
únicament el primer; l‘amic ens va rebre tranquil.lament i alegre.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 25� de 132�
2.2.5 El verb
Constitueix el nucli del sintagma verbal. Indica l‘acció que té lloc, els fets, els estats, el
comportament... renta, sortia, perdrà.
Models de conjugació
1a -ar: cant-ar
2a –er, -re: perdr-re, tém-er, vol-er, fer, dir i dur
3a -ir: serv-ir (incoatiu), dorm-ir (pur)
Els verbs incoatius afegeixen –eix- després de l‘arrel en els tres presents.
Models de verbs
MODE INDICATIU
Present Pretèrit indefinit
canto
cantes
canta
cantem
canteu
canten
temo perdo
tems perds
tem perd
temem perdem
temeu perdeu
temen perden
dormo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen
serveixo
serveixes
serveix
servim
serviu
serveixen
he
has
ha
hem
heu
han
cantat
temut
perdut
dormit
servit
Pretèrit imperfet Pretèrit plusquamperfet
cantava
cantaves
cantava
cantàvem
cantàveu
cantaven
temia
temies
temia
temíem
temíeu
temien
dormia
dormies
dormia
dormíem
dormíeu
dormien
havia
havies
havia
havíem
havíeu
havien
cantat
temut
perdut
dormit
servit
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 26� de 132�
Pretèrit perfet simple Pretèrit anterior
cantí
cantares
cantà
cantàrem
cantàreu
cantaren
temí
temeres
temé
temérem
teméreu
temeren
dormí
dormires
dormí
dormírem
dormíreu
dormiren
haguí
hagueres
hagué
haguérem
haguéreu
hagueren
cantat
temut perdut
dormit servit
Pretèrit perfet perifràstic Compost perifràstic
vaig cantar témer dormir
vas
va
vam
vau
van
Vaig haver cantat temut perdut dormit
vas haver
va haver
vam haver
vau haver
van haver
Futur simple Futur compost
cantaré
cantaràs
cantarà
cantarem
cantareu
cantaran
temeré
temeràs
temerà
temerem
temereu
temeran
dormiré
dormiràs
dormirà
dormirem
dormireu
dormiran
hauré cantat
hauràs temut
haurà dormit
haurem
haureu
hauran
Condicional simple Condicional compost
cantaria
cantaries
cantaria
cantaríem
cantaríeu
cantarien
temeria
temeries
temeria
temeríem
temeríeu
temerien
dormiria
dormiries
dormiria
dormiríem
dormiríeu
dormirien
hauria cantat temut perdut dormit
hauries
hauria
hauríem
hauríeu
haurien
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 27� de 132�
MODE SUBJUNTIU
Present de subjuntiu Pretèrit indefinit
canti
cantis
canti
cantem
canteu
cantin
temi/perdi
temis/perdis
temi/perdi
temem/perdem
temeu/perdeu
temin/perdin
dormi/serveixi
dormis/serveixis
dormi/serveixi
dormim/servim
dormiu/serviu
dormin/serveixin
hagi cantat
hagis temut perdut
hagi dormit servit
hàgim
hàgiu
hagin
Pretèrit imperfet Pretèrit plusquamperfet
cantés
cantessis
cantés
cantéssim
cantéssiu
cantessin
temés
temessis
temés
teméssim
teméssiu
temessin
dormís
dormissis
dormís
dormíssim
dormíssiu
dormissin
hagués cantat temut perdut dormit
haguessis
hagués
haguéssim
haguéssiu
haguessin
IMPERATIU
canta
canti
cantem
canteu
cantin
tem
temi
temem
temeu
temin
perd
perdi
perdem
perdeu
perdin
dorm
dormi
dormim
dormiu
dormin
serveix
serveixi
servim
serviu
serveixin
INFINITIU
Present Passat
cantar témer
perdre
dormir
servir
haver cantat haver temut
haver perdut
haver dormit
haver servit
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 28� de 132�
GERUNDI
Present Passat
cantant tement
perdent
dormint
servint
havent
cantat
havent temut
havent perdut
havent dormit
havent servit
PARTICIPI
cantat
cantada
cantats
cantades
temut
temuda
temuts
temudes
perdut
perduda
perduts
perdudes
dormit
dormida
dormits
dormides
servit
servida
servits
servides
Principals verbs irregulars
ANAR -Pres. ind.: vaig, vas, va, anem, aneu, van. Pres. subj.: vagi, vagis, vagi, anem,
aneu, vagin. imper.: vés, vagi, anem, aneu, vagin. Perf. ind.: aní, anares... Fut.: aniré...
(o iré...). Cond.: aniria... (o iria...).
BEURE -Pres. ind.: bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen. Pres. subj.: begui, beguis,
begui, beguem, begueu, beguin. Imper.: beu, begui, beguem, beveu, beguin. Imp. ind.:
bevia... Imp. subj.: begués, beguessis... Perf. ind.: beguí, begueres... Ger.: bevent.
Part.: begut.
CABRE -Pres. ind.: cabo, caps, cap, cabem, cabeu, caben. Pres. subj.: càpiga,
càpigues, càpiga... Imper.: cap, càpiga, capiguem, cabeu, càpiguen. Imp. ind.: cabia...
Imp. subj.: cabés, cabessis... Perf. ind.: cabí, caberes... Fut.: cabré... Cond.: cabria...
Ger.: cabent. Part.: cabut.
CALDRE -(verb defectiu, només té terceres persones) Pres. ind.: cal, calen. Pres.
subj.: calgui, calguin. Imp. ind.: ca.lia, calien. Imp. subj.: calgués, calguessin. Perf. ind.:
calgué, calgueren. Ger.: calent {amb e oberta). Part.: calgut.
CAURE -Pres. ind.: caic, caus, cau, caiem, caieu, cauen. Pres. subj.: caigui, caiguis...
Imper..: cau, caigui, caiguem, caieu, caiguin. Imp. ind.: queia, queies, queia... Imp.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 29� de 132�
subj.: caigués, caiguessis... Perf. ind.: caiguí, caigueres... Fut.: cauré... Cond.: cauria...
Ger.: caient. Part.: caigut.
CLOURE -Pres. ind.: cloc, clous, clou, cloem, cloeu, clouen. Pres. subj.: clogui,
cloguis, clogui, cloguem, clogueu, cloguin. Imper.: clou, clogui, cloguem, cloeu, cloguin.
Imp. ind.: cloïa, cloïes... Imp. subj.: clogués, cloguessis... Perf. ind.: cloguí, clogueres...
Fut.: clouré... Cond.: clouria... Ger.: cloent. Part.: clos.
CONÈIXER -Pres. ind.: conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen. Pres.
subj.: conegui, coneguis, conegui, coneguem, conegueu, coneguin. Imper.: còneix,
conegui, coneguem, coneixeu, coneguin. Imp. ind.: coneixia... Imp. subj.: conegués,
coneguessis... Perf. ind.: coneguí, conegueres... Fut.: coneixeré... Cond.: coneixeria...
Ger.: coneixent. Part.: conegut.
CÓRRER -Pres. ind.: corro, corres, corre, correm, correu, corren. Pres. subj.: corri,
corris, corri, correm (o correguem), correu (o corregueu), corrin. Imper.: corre, corri,
correm (o correguem), correu, corrin. Imp. ind.: corria, corries... Imp. subj.: corregués,
correguessis... Perf. ind.: correguí, corregueres... Fut.: correré... Cond.: correria... Ger.:
corrent. Part.: corregut.
COURE -Pres. ind.: coc, cous, cou, coem, coeu, couen. Pres. subj.: cogui, coguis,
cogui, coguem, cogueu, coguin. Imper.: cou, cogui, coguem, coeu, coguin. Imp. ind.:
coïa, coïes... Imp. subj.: cogués, coguessis... Perf. ind.: coguí, cogueres... Fut.: couré...
Cond.: couria... Ger.: coent. Part.: cuit, cuita (en sentit figurat: cogut).
CRÉIXER -Pres. ind.: creixo, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen. Pres. subj.:
creixi, creixis, creixi, creixem (o cresquem), creixeu (o cresqueu), creixin. Imper.: creix,
creixi, creixem (o cres- quem), creixeu, creixin. Imp. ind.: creixia, creixies... Imp. subj.:
creixés, creixessis...(o cresqués, cresquessis...). Perf. ind.: creixí, creixeres... (o
cresquí, cresqueres...). Fut.: creixeré... Cond.: creixeria... Ger.: creixent. Part.: crescut.
CREURE -Pres. ind.: crec, creus, creu, creiem, creieu, creuen. Pres. subj.: cregui,
creguis... Imper.: creu, cregui, creguem, creieu, creguin. Imp. ind.: creia, creies... Imp.
subj.: cregués, creguessis... Per/. ind.: creguí, cregueres... Fut.: creuré... Cond.:
creuria... Ger.: creient. Part.: cregut.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 30� de 132�
DEURE -com beure.
DIR -Pres. ind.: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen. Pres. subj.: digui, diguis... Imper.:
digues, digui, diguem, digueu, diguin. Imp. ind.: deia, deies... Imp. subj.: digués,
diguessis... Perf. ind.: diguí, digueres... Fut.: diré... Cond.: diria... Ger.: dient. Part.: dit,
dita.
DOLDRE -com valer.
DUR -Pres. ind.: duc, duus (o dus), duu (o du), duem, dueu. duen~ Pres. subj.: dugui,
duguis... Imper.: duu (o du), dugui, duguem, dueu, duguin. Imp. ind.: duia. duies... Imp.
subj.: dugués, duguessis... Perf. ind.: duguí, dugueres... Fut.: duré... Cond.: duria...
Ger.: duent. Part.: dut, duta.
EIXIR -Pres. ind.: ixo, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen. Pres. subj.: ixi, ixis, ixi, eixim, eixiu.
ixin. Imper.: ix. ixi. eixim. eixiu, ixin. Imp. ind.: eixia, eixies... Imp. subj.: eixís, eixissis...
Perf. ind.: eixí, eixires... Fut.: eixiré... Cond.: eixiria... Ger.: eixint. Part.: eixit.
ESCRIURE -Pres. ind.: escric. escrius, escriu, escrivim. escriviu, escriuen. Pres. subj.:
escrigui, escriguis... Imper.: escriu, escrigui. escriguem, escriviu, escriguin. Imp. ind.:
escrivia, escrivies... Imp. subj.: escrivís, escrivissis... (o escrigués. escriguessis...).
Perf. ind.: escriví. escrivires... (o escriguí, escrigueres). Fut.: escriuré... Cond.:
escriuria... Ger.: escrivint. Part.: escrit, escrita.
ÉSSER o SER -Pres. ind.: sóc (o só), ets, és, som, sou, són. Pres. subj.: sigui, siguis,
sigui, siguem, sigueu, siguin. Imper.: sigues, sigui, siguem, sigueu, siguin. imp. ind.:
era, eres, era, érem, éreu, eren. Imp. subj.: fos, fossis, fos, fóssim, fóssiu, fossin. Perf.
ind.: fui, fores, fou, fórem, fóreu, foren. Fut.: seré, seràs... Cond.: seria, series..., o fóra,
fores, fóra, fórem, fóreu, foren. Ger.: essent (o sent). Part.: estat (o sigut).
ESTAR -Pres. ind.: estic, estàs, està, estem, esteu, estan. Pres. subj.: estigui,
estiguis... Imper.: estigues, estigui, estiguem, estigueu, estiguin. Imp. ind.: estava...
Imp. subj.: estigués, estiguessis... Perf. ind.: estiguí, estigueres... Fut.: estaré... Cond.:
estaria... Ger.: estant. Part.: estat.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 31� de 132�
FER -Pres. ind.: faig, fas, fa, fem, feu, fan. Pres. subj.: faci, facis, faci, fem (o facem),
feu (o faceu), facin. Imper.: fes, faci, fem (o facem), feu, facin. Imp. ind.: feia, feies...
Imp. subj.: fes, fessis... Perf. ind.: fiu, feres, féu, férem, féreu, feren. Fut.: faré, faràs...
Cond.: faria, faries... Ger.: fent. Part.: fet, feta.
FONDRE -Pres. ind.: fonc, fons, fon, fonem, foneu, fonen. Pres. subj.: fongui, fonguis...
Imper.: fon, fongui, fonguem, foneu, fonguin. Imp. ind.: fonia, fonies... Imp. subj.:
fongués, fonguessis... Perf. ind.: fonguí, fongueres... Fut.: fondré... Cond.: fondria...
Ger.: fonent. Part.: fos.
FUGIR -Pres. ind.: fujo, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen. Pres. subj.: fugi, fugis... Imper.:
fuig, fugi, fugim, fugiu, Fugin.
HAVER o HEURE (com a transitiu, no com a auxiliar) -Pres. ind.: hec, heus, heu,
havem, haveu, heuen. Pres. subj.: hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin.
Imper.: heu, hegui, haguem, haveu, heguin.
JEURE (o JAURE) -com treure. Part.: jagut.
LLUIR -Pres. ind.: lluo, lluus, lluu, lluïm, lluïu, lluen. Pres. subj.: lluï, lluïs, lluï, lluïm
, lluïu, lluÏn. Imper.: lluu, lluï, lluïm,lluïu, lluïn. Imp. ind.: lluïa, lluïes... Imp. subj.: lluís,
lluïssis... Perf. ind.: lluí, lluïres... Fut.: lluiré... Cond.: lluiria... Ger.: lluint. Part.: lluït.
(Quan s'usa en sentit metafòric es conjuga com servir.)
MERÈIXER -com créixer.
MOURE -com beure
NÉIXER (o NÀIXER) -Pres. ind.: neixo, neixes, neix, naixem, naixeu, neixen. Pres.
subj.: neixi, neixis, neixi, naixem (o nasquem), naixeu (o nasqueu), neixin. Imper.: neix,
neixi, naixem (o nasquem), naixeu, neixin. Imp. ind.: naixia, naixies... Imp. subj.:
naixés, naixessis... (o nasqués, nasquessis...). Perf. ind.: naixí, naixeres... (o nasquí,
nasqueres...). Fut.: naixeré... Cond.: naixeria... Ger.: naixent. Part.: nascut.
OFENDRE -com prendre.
PLAURE -Pres. ind.: plac, plaus, plau, plaem, plaeu, plauen. Pres. subj.: plagui,
plaguis... Imper.: plau, plagui, plaguem, plaeu, plaguin. Imp. ind.: plaïa, plaïes... Imp.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 32� de 132�
subj.: plagués, plaguessis... Perf. ind.: plaguí, plagueres... Fut.: plauré... Cond.:
plauria... Ger.: plaent. Part.: plagut.
PLOURE (defectiu) -Pres. ind.: plou. Pres. subj.: plogui. Imp. ind.: plovia. Imp. subj.:
plogués. Perf. ind.: plogué. Ger.: plovent. Part.: plogut.
PODER -Pres. ind.: puc, pots, pot, podem, podeu, poden. Pres. subj.: pugui, puguis,
pugui, puguem, pugueu, puguin. Imper.: pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin. Imp.
ind.: podia, podies... Imp. subj.: pogués, poguessis... Perf. ind.: poguí, pogueres... Fut.:
podré, podràs... Cond.: podria, podries... Ger.: podent. Part.: pogut.
PRENDRE -Pres. ind.: prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen. Pres. subj.:
prengui, prenguis... Imper.: pren, prengui, prenguem, preneu, prenguin. Imp. ind.:
prenia... Imp. subj.: prengués... Perf. ind.: prenguí, prengueres... Fut.: prendré... Cond.:
prendria... Ger.: prenent. Part.: pres.
RESPONDRE -com prendre. Part.: respost.
RIURE -Pres. ind.: ric, rius, riu, riem, rieu, riuen. Pres. subj.: rigui, riguis... Imper.: riu,
rigui, riguem, rieu, riguin. Imp. ind.: reia... Imp. subj.: rigués... Perf. ind.: riguí,
rigueres... Fut.: riuré... Cond.: riuria... Ger.: rient. Part.: rigut.
ROMANDRE -com prendre. Part.: romàs.
SABER -Pres. ind.: sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben. Pres. subj.: sàpiga,
sàpigues... Imper.: sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen. Imp. ind.: sabia...
Imp. subj.: sabés, sabessis... Perf. ind.: sabí, saberes... Fut.: sabré... Cond.: sabria...
Ger.: sabent. Part.: sabut.
SEURE -com creure.
SOLER -com valer.
TENIR (o TINDRE) -Pres. ind.: tinc. tens. té. tenim. teniu. tenen. Pres. subj.: tingui,
tinguis... Imper.: té o ten o tingues, tingui. tinguem, teniu o tingueu, tinguin. Imp. ind.:
tenia... Imp. subj.: tingués... Perf. ind.: tinguí. tingueres... Fut.: tindré, tindràs... Cond.:
tindria... Ger.: tenint. Part.: tingut.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 33� de 132�
TREURE (o TRAURE) -Pres. ind.: trec. treus, treu (o trau), traiem. traieu, treuen (o
trauen). Pres. subj.: tregui, treguis. tregui (o tragui), traguem. tragueu. treguin (o
traguin). Imper.: treu, tregui, traguem. traieu. treguin. Imp. ind.: treia. treies... Imp. subj.:
tragués, traguessis... Perf. ind.: traguí, tragueres... Fut.: trauré, trauràs... Cond.:
trauria... Ger.: traient. Parl.: tret, treta.
VALER -Pres. ind.: valc, vals, val. valem. valeu, valen. Pres. subj.: valgui, valguis...
Imper.: val. valgui, valguem, valeu, valguin. Imp. ind.: valia... Imp. subj.: valgués... Per!.
ind.: valguí, valgueres... Ful.: valdré... Cand.: valdria... Ger.: valent (amb e oberta).
Parl.: valgut.
VENDRE -com prendre. Parl.: venut (o vengut)
VENIR (o VINDRE) -Pres. ind.: vinc, véns. ve, venim, veniu, vénen. Pres. subj.: vingui,
vinguis... Imper.: vine, vingui. vinguem. veniu. vinguin. Imp. ind.: venia... Imp. subj.:
vingués... Perf. ind.: vinguí. vingueres... Ful.: vindré... Cond.: vindria... Ger.: venint.
Parl.: vingut.
VEURE -Pres. ind.: veig, veus. veu. veiem, veieu. veuen. Pres. subj.: vegi, vegis, vegi,
vegem, vegeu, vegin. Imper.: veges (o ves). vegi. vegem, vegeu (o veieu). vegin. Imp.
ind.: veia. veies... Imp. subj.: veiés, veiessis... Perf. ind.: viu, veieres (o veres), veié (o
véu), veiérem (o vérem), veiéreu (o véreu), veieren (o veren). Ful.: veuré... Cond.:
veuria... Ger.: veient. Part.: vist.
VIURE -Pres. ind.: visc, vius, viu. vivim, viviu, viuen. Pres. subj.: visqui, visquis, visqui,
visquem. visqueu, visquin. Imper.: viu. visqui, visquem, viviu, visquin. Imp. ind.: vivia...
Imp. subj.: visqués. visquessis... Perf. ind.: visquí, visqueres... Ger.: vivint. Parl.: viscut.
VOLER -Pres. ind.: vull, vols, vol, volem. voleu, volen. Pres. subj.: vulgui. vulguis,
vulgui, vulguem, vulgueu. vulguin. Imper.: vulgues. vulgui, vulguem, vulgueu. vulguin.
Imp. ind.: volia... Imp. subj.: volgués... Perf. ind.: volguí. volgueres... Ful.: voldré...
Cond.: voldria... Ger.: volent. Parl.: volgut.
Hi ha molts verbs irregulars però molts d‘ells pertanyen al grup dels verbs
velaritzats.
Són els que tenen en alguns temps la consonant g/gu .
Els verbs que tenen la primera persona del singular del Present d'Indicatiu
acabada en -c, els correspon -gu en els següents temps
Present d'indicatiu jo bec, jo concloc, jo conec...
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 34� de 132�
Gerundis i participis irregulars
Aparèixer apareixent aparegut/da/ts/des
Cabre cabent cabut
Créixer creixent crescut
Merèixer mereixent merescut
Néixer naixent nascut
Plànyer planyent planyut
Plaure plaent plagut
Saber sabent sabut
Seure seient segut
Viure vivint viscut
Absoldre absolent absolt/a/ts/es
Escriure escrivint escrit
Estrènyer estrenyent estret
Fer fent fet
Moldre molent mòlt
Pondre ponent post
Resoldre resolent resolt
Respondre responent respost
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 35� de 132�
Tòrcer torcent tort
Treure traient tret
Veure veient vist
Dir dient dit
Dur duent dut
Atendre atenent atès/a/os/es
Atènyer atenyent atès
Cloure cloent clos
Empènyer empenyent empès
Encendre encenent encès
Entendre entenent entès
Fondre fonent fos
Metre metent mes
Ofendre ofenent ofès
Prendre prenent pres
Romandre romanent romàs
Imprimir imprimint imprès
Cobrir cobrint cobert/a/s/es
Complir complint complert/ complit
Establir establint establert
Morir morint mort
Obrir obrint obert
Oferir oferint ofert
Omplir omplint omplert
Suplir suplint suplert
Algunes remarques sobre morfologia verbal
Infinitiu
Tota forma acabada en –guer és un vulgarisme: poguer, volguer, capiguer etc.
són incorrectes, s‘han de substituir per poder, voler, cabre etc.
Gerundi
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 36� de 132�
Tota forma acabada en –guent és un vulgarisme: volguent –volent-, poguent –
podent- etc.
El gerundi expressa un temps simultani o anterior al del verb principal. Es
coneix que s‘usa correctament si es pot col.locar davant de l‘oració sense que
en variï el significat:
ex. Vaig relliscar sortint de casa (sortint de casa vaig relliscar)
anirem a donar un tomb havent dinat (havent dinat anirem a donar un tomb).
És incorrecte l‘anomenat gerundi copulatiu que equival a una oració coordinada
amb la conjunció copulativa –i-, ja que aleshores expressa un temps posterior
al del verb principal. Es coneix que és incorrecte perquè no es pot posar davant
del verb principal; s‘ha de substituir per la conjunció –i- més una oració:
*El ferit fou dut a l‘hospital morint al cap de poc ( el ferit fou dut a l‘hospital i va
morir al cap de poc).
Imperatiu
L‘imperatiu es conjuga, en els verbs regulars, a partir del present d‘indicatiu i
del de subjuntiu: les terceres persones i la primera persona del plural pertanyen
al present de subjuntiu i les segones al d‘indicatiu:
Singular Plural
1ª - 1ª (p. Subjuntiu)
2ª (p. Indicatiu) 2ª (p. Indicatiu)
3ª (p. Subjuntiu) 3ª (p. Subjuntiu)
Exemples d‘imperatius:
Canta canti cantem canteu cantin
Beu begui beguem beveu beguin
Digues digui diguem digueu diguin
Té o tingues tingui tinguem teniu o tingueu tinguin
Sigues sigui siguem sigueu siguin
Estigues estigui estiguem estigueu estiguin
Vine vingui vinguem veniu vinguin
Vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin
Pugues pugui puguem pugueu puguin
Sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 37� de 132�
Vés vagi anem aneu vagin
El condicional
Tractant-se de temps compostos s‘usa el condicional en la segona part de les
oracions condicionals i de les concessives o les seves equivalents:
Si ho haguéssiu dit abans, hauríem pogut arreglar-ho
Sense la teva ajuda no se n‘hauria sortit
Encara que no m‘ho haguessis explicat també ho hauria entès
Tipus de verbs
Hi ha uns verbs que no tenen un significat propi sinó que es conjuguen amb d‘altres
verbs: són els verbs auxiliars.
Els verbs ser, anar, haver, estar són verbs auxiliars. Jo vaig cantar, ell ha sortit,
l‘edifici ha estat construït...
Hi ha verbs que constitueixen el nucli del sintagma verbal. Són els verbs
predicatius. Poden ser:
Transitius que es caracteritzen per exigir un complement directe, sense el qual
el verb no tindria sentit, La nena ha agafat la pilota.
Intransitius, que rebutgen aquest complement perquè ja tenen sentit, el nen ja
ha nascut.
L‘imperatiu s‘usa en oracions afirmatives, en oracions negatives s‘ha d‘utilitzar
el subjuntiu:
Beveu vi; no begueu vi.
Veniu de seguida; no vingueu de seguida.
Creieu-vos-ho; no us ho cregueu.
Moveu-vos; no us mogueu.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 38� de 132�
Hi ha, també, uns altres verbs que són més o menys buits de significat. Són els
verbs copulatius o atributius. Necessiten un element que els acompanyi.
Són els verbs ser, estar i semblar, el noi és metge, el nen semblava cansat, ara
el gos està tranquil...
Hi ha, finalment uns verbs que no tenen subjecte i per ells sols ja formen una
oració, són els verbs impersonals, ahir feia mal temps, avui neva.
Les perífrasis verbals
Són unitats compostes per dos elements: un verb en forma personal i un infinitiu,
gerundi o participi que poden anar precedits de preposició. La forma resultant té un
sentit unitari.
D‘infinitiu
D‘obligació: haver + de + infinitiu : Havia de fer-ho
Caldre + infinitiu : Cal sortir
Caldre + que + oració : Cal que vinguin aviat
De probabilitat: deure + infinitiu : Deuen ser les tres
De possibilitat: poder + infinitiu : Podem demanar una reunió urgent
D‘imminència: començar + a + inf. : Va començar a córrer
anar + a + inf. : Anava a dir-li
estar a punt de + inf. : Estava a punt de fer-ho
De reiteració: tornar a + inf. : Van tornar a dir-li
Ponderatives: arribar + a + inf. : Que arribava a ser tossut
Temporals: acabar + de+ inf. Acabava de sortir
D‘intencionalitat: voler + infinitiu : Volien aclarir l‘assumpte
Incoatives: arrencar/ posar-se + a + inf.: Van arrencar a córrer
De gerundi
De duració: estar + gerundi: Estava plovent
anar + gerundi: Van fent
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 39� de 132�
De participi
Resolutives: tenir + participi : Tenien preparats uns entrepans
De conseqüència: quedar / restar / deixar + participi : Va quedar meravellat.
2.2.6 Els pronoms febles
Se‘n diuen també pronoms àtons i són elements gramaticals que substitueixen
complements del verb i, en uns casos molt especials, el subjecte.
Sempre se situen al costat del verb, quan es tracta d‘un imperatiu, un gerundi o
un infinitiu van darrere, porta-la, anant-hi, tenir-ho i en la resta de casos ,
davant, l’alimentava, el donarà, li agrairia. Quan es tracta d‘una forma
perifràstica tant poden anar davant com darrere, el va acompanyar, va
acompanyar-lo.
Els pronoms febles van o bé tots al davant o bé tots al darrere.Quan van davant
del verb poden portar apòstrof si aquest comença en vocal o h, quan van
darrere porten apòstrof o guionet, però sempre, l‘apòstrof anirà el més a la
dreta que poguem: l‘agafa, s‘ha acostumat, va anar-hi, se n‘anirà, va anar-se‘n.
Substitució:
Subjecte
EN. Només se substitueix el subjecte quan va determinat per un numeral o
quantitatiu en alguns casos.
Han aterrat tres avions. N‘han aterrat tres
Complement directe
EL/LA/ELS/LES Quan va determinat per articles definits, possessius o
demostratius
Compra el llibre:compra‘l,
El noi porta la cartera: la porta
Acompanyarem els nens: els acompanyarem
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 40� de 132�
Busca les carpetes: busca-les
EN Quan no porta article o va determinat amb un quantitatiu o numeral, que es
manté.
Compra pa: compra’n
Compra tres panets: compra’n tres
HO Quan el CD és això, allò o una oració
Porta això: porta-ho. Compra el que t‘han dit: compra-ho
Complement indirecte
LI (sing)/ELS (plural)
Porta la llibreta al nen: porta-li la llibreta
Telefona a les teves amigues: telefona‘ls
Atribut
EL/LA/ELS/LES Quan va determinat per articles definits, possessius o
demostratius
Eren les teves germanes. Les eren
HO Quan no va determinat
Ell és metge: ell ho és
Complement de règim verbal
HI Quan la preposició que l‘introdueix és a,en,amb,per
Acostuma‘t al nou horari: acostuma-t‘hi, pensa en l‘àvia: pensa-hi
EN Quan la preposició que l‘introdueix és de
Parlen de feina: en parlen
Quan el pronom li entra en contacte amb els pronoms el/la/els/les,
li es canvia per hi
Porta el llibre al nen: porta-l‘hi
Escriu les cartes a l‘àvia: escriu-les-hi
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 41� de 132�
Complement predicatiu
EN Quan va amb els verbs fer-se, dir-se, elegir, nomenar
Es diu Pere: se‘n diu
HI A la resta de casos
S‘ha tornat seriós: s‘hi ha tornat
Complement circumstancial
HI En tots els CC de Mode i en tots els introduïts amb les preposicions excepte
la preposició de:
Camina lentament: hi camina, Camina de puntetes: hi camina, Va a Girona: hi
va
EN En els CC introduïts per la preposició de:
Venien de Lleida: en venien
Complement del nom
EN No coneix la catedral de Girona: no en coneix la catedral
2.2.7 Les preposicions
Són mots invariables que subordinen un element gramatical a un altre. Poden
ser:
Febles: a, amb, de, en, per, per a
Fortes: contra, devers, entre, envers, fins, malgrat, segons, sense, ultra, vers
Compostes: cap a, d‘ençà de, de… ençà, des de, fins a.
Hi ha una sèrie d‘adverbis i altra mena de mots que són usats com a
preposicions, sovint afegint-los de. Són les locucions prepositives.
Procedents d‘adverbis: dalt de, damunt de, sota, vora, abans de, arran de,
després de, enfora de, enmig de, com, com a, quant a, etc.
Procedents de gerundis i participis: durant, no obstant, tocant a, etc.
Preposició+altre element+preposició: a causa de, a fi de, al costat de, de por
de, en contra de, en comptes de, en virtut de, per raó de, etc.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 42� de 132�
Ús de les preposicions
Les preposicions A i EN coincideixen en castellà i en català, però:
El complement directe va sense preposició excepte quan pot haver-hi confusió
i davant de tothom, tots o bé un pronom personal fort
Va saludar la seva germana. Va saludar a tothom. El gat perseguia al gos.
En els complements circumstancials de lloc:
A, davant substantius, noms propis, articles definits i interrogatius
A quina cadira seuràs? Viuen a València. Anirem al restaurant de la cantonada.
En, davant un, algun i aquell
Anirem en aquell restaurant de Girona.
Davant d‘infinitiu el complement circumstancial de temps va introduït per la
preposició en: en tornar a casa es va trobar sol.
Cal no confondre en i amb. (cast.en i con)
Pensa en la Maria. Pensa amb molta sinceritat.
La indicació del temps en el qual s‘esdevé un fet s‘introdueix amb la preposició
en: Fa la feina en molt poca estona. Li va resoldre en un moment.
Per indicar els anys podem utilitzar en / el / l‘any : Va néixer el 1980/ en 1980/
l‘any 1980.
En els mitjans de locomoció podem utilitzar en o bé amb: Ve a classe amb
bicicleta / en bicicleta.
La preposició en introdueix moltes locucions adverbials o frases fetes: en
general, en resum, en dejú, d‘avui en vuit etc.
La preposició DE
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 43� de 132�
Introdueix el complement circumstancial de lloc: Vinc de Lleida
Introdueix el complement de règim verbal: No em recordo de res
Introdueix el complement del nom: Porta un vestit de ratlles. Pinyol de préssec.
Porta de fusta.
Té una funció partitiva: He comprat un bolígraf blau i un altre de vermell.
Serviran begudes de totes menes, no pas d‘alcohòliques. En vull dos
d‘aquestes.
És aconsellable utilitzar-lo davant d‘infinitiu en alguns caos: Li van aconsellar
d‘anar-hi sovint. M‘agrada de passejar pel jardí.
Les preposicions PER i PER A
Per indica instrument : He fet portar un paquet per la nena (cast.por)
Per a indica destinació: He fet portar un paquet per a la nena (cast.para)
Davant d‘infinitiu sempre és correcte utilitzar per: Pis per vendre. Objecte per
analitzar l‘aigua.
Davant dels mesos i èpoques de l‘any escriurem per: per Nadal, per l‗abril, pel
maig.
Davant dels noms que indiquen parts del dia escriurem a: al matí, al vespre.
Canvi i caiguda de preposicions
Les preposicions en i amb quan van davant d‘infinitiu s‘han de canviar per a o
de.
Pensa en mi. Pensa a venir d‘hora.
Totes les preposicions s‘elideixen davant de la conjunció que
Pensa que has de venir. L‘han amenaçat que l‘expulsaran.
Les preposicions compostes CAP A i FINS A
S‘utilitzen davant de noms, articles i infinitius: Cap al poble, fins al restaurant.
Fins a trencar-lo.
En determinats casos es redueixen a les preposicions simples CAP i FINS:
Davant els demostratius, alguns adverbis i la conjunció que:
Vine cap aquí. Fins demà. Anem cap aquell indret.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 44� de 132�
Els adverbis COM i COM A
Com introdueix una comparació (conj.) (igual com, com si)
S‘estimaven com germans. Es va quedar com mort.
Com a introdueix un complement predicatiu o una aposició (en qualitat de). Em
va convidar com a director del Centre.
Davant d‘article i demostratiu sempre escriurem com. Me‘l va presentar com un
gran escriptor.
2.2.8 Les conjuncions: classificació
Copulatives: s‘uneixen entre elles a través d‘una suma
Les conjuncions: i, ni, que.
Les fulles queien i el terra esdevenia groc. No estudia ni deixa estudiar.
Disjuntives: tenen una relació alternativa, són incompatibles. O bé es realitza
una o l‘altra però no les dues alhora
O, o bé, o sinó
Us ho preneu seriosament o ho deixem córrer. Vindrà dilluns o dimarts que ve.
Adversatives: Tenen una relació de contrast o d‘exclusió. Expressen una
oposició que pot ser total o parcial
Però, sinó, tanmateix, altrament, així i tot, més aviat, amb tot, sinó que, en canvi,
malgrat tot
No té bona preparació, però se‘n sortirà. Té un caràcter difícil, tanmateix no s‘ha
barallat mai.
Distributives: expressen una alternança
O…o, ni…ni, tant…com, no sols…sinó també, ara…ara, adés…adés, l’un…l’altre,
sigui…sigui, aquí…allí
Ni és feliç ni ho serà mai. Tant pot arribar avui com demà.
Il·latives: indiquen que la segona oració és conseqüència de la primera
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 45� de 132�
Doncs, per tant, en conseqüència, de manera que, així
Ja anàvem junts a l‘escola; ens uneix, doncs, una gran amistat. Ja tenim la casa
llogada; per tant, no publicarem cap més anunci.
Continuatives: indiquen una idea de continuïtat entre dues oracions
I encara, i fins i tot, i a més a més, d’altra banda
Pots mirar aquests llibres i encara pots consultar aquells altres. El va renyar i a més a
més li va donar una bufetada.
Explicatives: Indiquen un aclariment
És a dir, o sigui, això és
Vindran tots, o sigui els meus germans i els seus fills
De temps. La subordinada expressa el temps en què es realitza l‘acció
principal.
Quan, així que, mentre que, tan aviat com, d’ençà que, cada vegada que, des
que, fins que, després que, tot just etc.
D‘ençà que va morir el seu marit porta una vida estranya.
De lloc. La subordinada expressa el lloc on es realitza l‘acció.
On
Compra-ho on et facin descompte.
De mode. Indiquen la manera com es produeix l‘acció principal i la comparació
amb un fet expressat per l‘acció de la principal.
Com, com si, així com, segons com, segons que, sense que, igual com, tal com
etc.
Ho va fer segons que li havia dit. Segons com s‘ho prenguin tindrem feina.
De quantitat (comparatives). La subordinada manté amb la principal una
relació d‘igualtat, de desigualtat (superioritat o inferioritat) o de
proporcionalitat.
Tan/tant … com, més … que, com més …. menys/més
Hi havia tants plats com convidats. Han estudiat més que mai. Com més menjava més
gana tenia.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 46� de 132�
Causals: indiquen la causa d‘allò que s‘expressa en la principal.(verb en
indicatiu)
Perquè, ja que, car, com que, puix, puix que, per tal com, a causa que, com que,
sigui que, vist que, atès que...
Hem arribat d‘hora perquè hem sortit molt aviat de casa.
Li han donat el premi puix que és un bon fotògraf.
Finals: indiquen la finalitat o l‘objectiu de la realització de la principal. (verb en
subjuntiu)
Perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de...
T‘ho portem perquè ho arreglis.
Escriu aquest llibre per tal que la gent conegui la veritat.
Consecutives: indiquen la conseqüència d‘allò que s‘expressa en la principal.
Tan... que, talment... que, massa/ prou/ molt...perquè, fins al punt que, de manera que,
de forma que...
Tenia tanta son que m‘he adormit en el sofà. Era seriós fins al punt que no reia mai.
Condicionals: expressen una condició necessària per tal que es realitzi allò
que expressa la principal.
Si, posat que, mentre que, sempre que, mentre, a condició que, en cas que, fora
que, tret que, llevat que, només que, sols que, a menys que...
Vindran a veure‘ns si els telefonem. En cas que no ho reclami ningú, porteu-ho a
l‘Ajuntament.
Et donaran la feina, a condició que l‘enllesteixis puntualment.
Concessives: expressen una objecció, un obstacle o una dificultat en relació
amb la idea que expressa l‘oració principal.
Encara que, per més que, per... que, mal que, baldament, ni que, tot i que, amb
tot i que, a pesar de/que, malgrat que, per bé que, bé que, si bé...
Encara que sigui vermell me‘l quedaré. Treu bones notes, malgrat que no estudiï.
Per més que els ho diguis, no s‘ho creuran.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 47� de 132�
UNITAT 3: SINTAXI
3.1 L’oració. Regles morfològiques bàsiques
L‘oració és una unitat de sentit (que s‘ha d‘interpretar en un context i en una
situació comunicativa), té una unitat prosòdica (entonació delimitada per dues
pauses), i és la unitat sintàctica bàsica.
Els dos elements indispensables són el subjecte i el verb. Hi ha, però, d‘altres
elements que podem trobar en una oració. Són els següents: subjecte, atribut,
complement directe, complement indirecte, de règim verbal, predicatiu,
circumstancial, del nom...
Entre els mots d‘una frase s‘estableixen una sèrie de relacions.
Quan dues o més paraules segueixen les variacions pel que fa al gènere i al nombre o
bé al nombre i la persona parlem de concordança.
Hi ha concordança de gènere i nombre entre el substantiu i els determinants i adjectius
que l‘acompanyen: la casa blanca, les cases blanques, aquells coberts daurats, els
llibres gruixuts
Hi ha concordança de nombre i persona entre el subjecte i el verb d‘una oració: els
nens juguen, el gos borda, nosaltres cantarem, m‘agrada la verdura, no m‘agraden els
macarrons.
Quan el subjecte és un nom col·lectiu singular, fa la concordança en singular: La gent
corria atemorida
Quan el subjecte és plural però va determinat per un especificador com una colla de,
un sector de, un grapat de... el verb generalment va en singular, però no es considera
incorrecte utilitzar el plural: un sector dels afectats va/van demanar una reunió, una
colla de brètols va/van agredir l‘àrbitre.
Subjecte: Designa éssers, objectes o fets dels quals es diu alguna cosa.
Sempre concorda amb el verb. No duu preposició.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 48� de 132�
El noi plora. Ell cantava. Sopar a casa m‘agrada. M‘interessa que hi vagis.
Els complements verbals: atribut, complement directe,
complement indirecte
Atribut: Es refereix al verb i al subjecte. Depèn de verbs copulatius –ser, estar
o semblar-. És incompatible amb el complement directe.
La porta és blanca. Estava boig. Està com un llum. Aquell pa semblava una
pedra. La taula era de marbre.
Complement directe: És propi dels verbs transitius. S‘uneix al verb
generalment sense preposició. La millor manera d‘identificar-lo és passant
l‘oració a passiva.
El nen menja pa. L‘home del temps va anunciar que faria molta calor. Varen
visitar la seva àvia.
Complement indirecte: Pot aparèixer tant amb verbs transitius com amb verbs
intransitius. Va precedit de les preposicions a o per a.
Van enviar el telegrama al seu fill. Regalaven llibres a qui en demanava.
Complement de règim verbal, complement predicatiu
Complement de règim verbal (complement preposicional d‘objecte,
complement preposicional de règim etc.) Va introduït per una preposició regida
pel verb. El porten verbs com: parlar de, accedir a, entestar-se en, dedicar-se
a, oblidar-se de, pensar en etc.
Es dedica a la decoració. Sempre parla de futbol.
Complement predicatiu: Generalment és un adjectiu que té una doble relació
amb el verb i amb el subjecte o amb el complement directe, amb els quals
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 49� de 132�
concorda. És similar a l‘atribut però apareix amb verbs de significat més ampli,
conservar-se, posar-se, tornar-se, quedar etc.
El vi s‘ha tornat agre. El jutge va deixar lliures tots els detinguts.
Complement circumstancial i complements del nom, de
l’adjectiu i de l’adverbi
Complement circumstancial: Expressa matisos i circumstàncies de l‘acció
verbal.
Pot ser
de lloc: anirem a Lleida
de temps: vindran demà, tornaran a les nou
de quantitat: corrien molt
de manera: escriu malament. Mira de reüll
de causa: ha vingut tard pel tren
de companyia: va sopar amb la Núria
de mitjà: viatja amb tren
d‘instrument: tallava amb el ganivet
Complement del nom: Qualifica el nucli del sintagma nominal.
La taula gran era nova. És el cotxe del regidor. L‘ocell que cantava era un
canari.
Complement de l’adjectiu o de l’adverbi: Qualifica l‘adjectiu o l‘adverbi.
La ciutat era plena de brutícia. Sempre va viure lluny de mi.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 50� de 132�
3.2 L’oració composta: oracions coordinades i
subordinades
Podem definir les oracions compostes com aquelles que giren a l‘entorn de més d‘un
verb.
Les oracions entre elles poden establir diversos tipus de relacions sintàctiques. Poden
unir-se a través d‘una conjunció coordinant sense que s‘estableixi cap vincle de
dependència, aleshores parlarem d‘oracions coordinades.
Poden integrar-se en l‘estructura d‘una oració anomenada principal i funcionar com a
S, CD, CI, CC, atribut, complement de règim verbal o CN, en aquest cas parlarem
d‘oracions subordinades.
Pot donar-se el cas en què la unió de les oracions no es faci a través de cap conjunció
sinó utilitzant signes de puntuació, es tractarà de la juxtaposició. De tota manera el
lligam lògic permet refer la relació sintàctica que s‘estableix entre elles.
Oracions coordinades
Copulatives: s‘uneixen entre elles a través d‘una suma
Les conjuncions: i, ni, que.
Les fulles queien i el terra esdevenia groc. No estudia ni deixa estudiar.
Assíndeton. Es produeix quan no hi ha conjuncions: Els dissabtes es
reuneixen, parlen, beuen, discuteixen, critiquen.
Polisíndeton. Es produeix quan hi ha la presència massiva de conjuncions. És
vell i xacrós i sorrut i rondinaire.
Disjuntives: tenen una relació alternativa, són incompatibles. O bé es realitza
una o l‘altra però no les dues alhora
O, o bé, o sinó
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 51� de 132�
Us ho preneu seriosament o ho deixem córrer. Vindrà dilluns o dimarts que ve.
Adversatives: Tenen una relació de contrast o d‘exclusió. Expressen una
oposició que pot ser total o parcial
Però, sinó, tanmateix, altrament, així i tot, més aviat, amb tot, sinó que, en
canvi, malgrat tot
No té bona preparació, però se‘n sortirà. Té un caràcter difícil, tanmateix no
s‘ha barallat mai.
Distributives:expressen una alternança
O…o, ni…ni, tant…com, no sols…sinó també, ara…ara, adés…adés,
l‘un…l‘altre, sigui…sigui, aquí…allí
Ni és feliç ni ho serà mai. Tant pot arribar avui com demà.
Il·latives: indiquen que la segona oració és conseqüència de la primera
Doncs, per tant, en conseqüència, de manera que, així
Ja anàvem junts a l‘escola; ens uneix, doncs, una gran amistat. Ja tenim la
casa llogada; per tant, no publicarem cap més anunci.
Continuatives: indiquen una idea de continuïtat entre dues oracions
I encara, i fins i tot, i a més a més, d‘altra banda
Pots mirar aquests llibres i encara pots consultar aquells altres. El va renyar i a
més a més li va donar una bufetada.
Explicatives: Indiquen un aclariment
És a dir, o sigui, això és
Vindran tots, o sigui els meus germans i els seus fills
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 52� de 132�
Oracions subordinades
Completives / Substantives.
L‘oració inserida respecte de la principal té una funció equivalent a la de
qualsevol sintagma nominal.
Poden presentar les següents estructures:
Que + oració Voldria que l‘ajudessin
(prep.) + infinitiu Ell volia arribar d‘hora / El metge li va prohibir de fumar
què + oració Va preguntar-li què volia
Si / com+ oració Va preguntar si hi anirien. Va preguntar-li com es trobava
La conjunció que només fa de nexe, no té cap funció sintàctica.
Poden tenir les següents funcions:
Subjecte: M‘interessa que m‘ho digui ( el fet que)
Complement Directe: Va dir-li que comprés un llibre (què volia, si volia venir)
Complement Indirecte: Van donar el premi a qui se‘l va merèixer
Complement Circumstancial: Va parlar sense que els de la junta protestessin
Complement de Règim Verbal: Estan avesats que tot els ho facin / Recorda‘t
d‘anar-ho a comprar (La preposició cau davant de la conjunció que)
Atribut: La millor cosa és comunicar-li la veritat
Complement del Nom: Tenia un gran desig que l‘estimessin
Complement de l’Adjectiu: Estic content que hagis tret bones notes
Complement de l’Adverbi: Estava lluny de trobar la solució
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 53� de 132�
Oracions adverbials
L‘oració inserida fa una funció sintàctica equivalent a la d‘un sintagma
adverbial.
Poden presentar les següents estructures:
(Prep+) adverbi / conjunció + Oració Vaig on tu vulguis. Passarem per on ella
vol. Anirem al teatre perquè ens interessa l‘obra.
Preposició + infinitiu (+complements) En arribar a l‘hotel van desfer les maletes.
Gerundi (+complements) Baixant de l‘avió, el noi va caure.
Participi (+complements) Acabada la sessió, el president va cloure l‘acte
Les oracions de gerundi i participi poden representar diversos valors (modal,
causal, temporal, concessiu etc.)
Classificació:
De temps. La subordinada expressa el temps en què es realitza l‘acció
principal.
Quan, així que, mentre que, tan aviat com, d‘ençà que, cada vegada que, des
que, fins que, després que, tot just etc.
D‘ençà que va morir el seu marit porta una vida estranya.
De lloc. La subordinada expressa el lloc on es realitza l‘acció.
On
Compra-ho on et facin descompte.
De mode. Indiquen la manera com es produeix l‘acció principal i la comparació
amb un fet expressat per l‘acció de la principal.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 54� de 132�
Com, com si, així com, segons com, segons que, sense que, igual com, tal com
etc.
Ho va fer segons que li havia dit. Segons com s‘ho prenguin tindrem feina.
Circumstancials no adverbials. Oracions quantitatives,
causals, finals, consecutives, condicionals i concessives
Indiquen relacions com quantitat, causa-efecte etc. però no admeten la
commutació adverbial.
De quantitat (comparatives). La subordinada manté amb la principal una
relació d‘igualtat, de desigualtat (superioritat o inferioritat) o de
proporcionalitat.
Tan/tant … com, més … que, com més …. menys/més
Han estudiat més que mai. Com més menjava més gana tenia.
L‘oració comparativa pot elidir el subjecte, el verb o els complements quan són
idèntics als de l‘oració principal.
Causals: indiquen la causa d‘allò que s‘expressa en la principal.(verb en
indicatiu)
Perquè, ja que, car, com que, puix, puix que, per tal com, a causa que, com
que, sigui que, vist que, atès que...
Hem arribat d‘hora perquè hem sortit molt aviat de casa.
Li han donat el premi puix que és un bon fotògraf.
Finals: indiquen la finalitat o l‘objectiu de la realització de la principal. (verb en
subjuntiu)
Perquè, a fi que, a fi de, per tal que, per tal de...
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 55� de 132�
T‘ho portem perquè ho arreglis.
Escriu aquest llibre per tal que la gent conegui la veritat.
Consecutives: indiquen la conseqüència d‘allò que s‘expressa en la principal.
Tan... que, talment... que, massa/ prou/ molt...perquè, fins al punt que, de
manera que, de forma que...
Tenia tanta son que m‘he adormit en el sofà.
Era seriós fins al punt que no reia mai.
Condicionals: expressen una condició necessària per tal que es realitzi allò
que expressa la principal.
Si, posat que, mentre que, sempre que, mentre, a condició que, en cas que,
fora que, tret que, llevat que, només que, sols que, a menys que...
Vindran a veure‘ns si els telefonem.
En cas que no ho reclami ningú, porteu-ho a l‘Ajuntament.
Et donaran la feina, a condició que l‘enllesteixis puntualment.
Concessives: expressen una objecció, un obstacle o una dificultat en relació
amb la idea que expressa l‘oració principal.
Encara que, per més que, per... que, mal que, baldament, ni que, tot i que, amb
tot i que, a pesar de/que, malgrat que, per bé que, bé que, si bé...
Encara que sigui vermell me‘l quedaré.
Treu bones notes, malgrat que no estudiï.
Per més que els ho diguis, no s‘ho creuran.
Oracions de relatiu o adjectives
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 56� de 132�
Són introduïdes per un pronom relatiu i fan la funció sintàctica de Complement
del nom.
Aquest és el gerro que s‘havia trencat.
Cal tenir en compte que el relatiu substitueix un element de l‘oració principal
anomenat antecedent i té una funció pròpia a la subordinada
Poden tenir les següents estructures:
Que / art. + qual (en les explicatives, van entre comes)
Funcions del relatiu:
CD: El noi que hem trobat és en Jordi
S: El noi que arriba és en Jordi
CCT: Recorda el dia que et va conèixer
Prep. + qui (persones) / prep.+art.+qual
Funcions del relatiu:
CI: La noia a qui vaig escriure ha vingut a Salou
CRV: La noia de qui et parlava ha vingut a dinar
CN: La persona de qui tinc referència treballa a Girona
CA: La persona de qui estem tan contents ha arribat
CC: El noi amb el qual passeges és advocat
Prep. + què (coses) / prep. +art. + qual
Funcions del relatiu:
CRV: La situació de què et parlo és clara
CN: El problema del qual tinc referència és molt comú
CC: El ganivet amb què talles és rovellat
On (lloc) / prep.+ on / prep.+què / prep.+art+qual
Funció del relatiu:
CCLloc: El camí on/ en què/ en el qual / ens trobàvem era trist
Relatiu neutre: la qual cosa / cosa que té una oració com antecedent
Va venir, la qual cosa ens alegrà
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 57� de 132�
Relatiu atributiu o possessiu: art.+ subst.+prep.+art.+qual (cast.cuyo)
El llibre els fulls del qual són esgrogueïts és del segle XVIII
Quan ens referim a persones en les oracions substantives de relatiu hem
d‘utilitzar les formes el qui, la qui, els qui, les qui
Les formes el que, la que, els que, les que només són correctes quan equivalen a
aquell que, allò que.
Els llibres que llegeixo i els que llegiré són de la biblioteca.
Introdueixen oracions substantives de relatiu.
No són correctes quan equivalen a el qual, la qual etc.
Era una situació de la qual tots fugien (oració adjectiva)
UNITAT 4: LÈXIC
Les relacions que s‘estableixen entre les paraules poden ser de diversos tipus.
Si hi ha coincidència de significant, és a dir, de forma, parlarem de polisèmia i
homonímia.
Si hi ha coincidència de significat parlarem de sinonímia
4.1 La polisèmia i l'homonímia
La polisèmia és la propietat d‘un mot de tenir més d‘un significat.
Aquest mot, ha anat prenent diferents significats.
Ex. ferm: ―que no cedeix‖, si l‘apliquem a una persona vol dir fort, alt, cepat… honrat,
obert… (un noi ferm); si, en canvi, l‘apliquem a la terra, el seu significat serà
continent…(terra ferma)
L’homonímia és la coincidència fonètica o ortogràfica de dos mots.
Els homònims són paraules de diferent etimologia: deu ―font‖, deu ―v.deure‖
Podem parlar
d‘homografia si els mots coincideixen en la grafia: negar ―ofegar‖, negar ―dir
que no‖,
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 58� de 132�
d‘homofonia si els mots coincideixen en el so: vast ―extens‖, bast ―aspre al
tacte‖
4.2 La sinonímia
La sinonímia és la relació que s‘estableix entre dues paraules diferents que tenen
significats idèntics: buscar, cercar.
Hi molt pocs sinònims perfectes, és a dir, intercanviables en tots els casos. Els verbs
portar i dur ho serien ja que podem substituir-los en qualsevol context:
El noi duia una bossa a cada mà/ El noi portava una bossa a cada mà.
Quina en dueu de cap?/Quina en porteu de cap?
La majoria de sinònims compleixen sinonímia parcial, és a dir, són intercanviables en
un context:
Porta un cotxe descapotable/Condueix un cotxe descapotable.
4.3 L’antonímia
L’antonímia és la relació que s‘estableix entre dos mots que tenen un significat més o
menys oposat: viu/mort, fred/calent, comprar/vendre
No tots els mots antònims tenen el mateix tipus d‘oposició:
en el cas de viu/mort es produeix una relació de complementarietat, una part
exclou l‘altra.
en el cas de fred/calent la relació només és d’oposició en alguns casos, ja que
hi ha adjectius graduals, per ex. tebi.
en el cas de comprar/vendre, la relació és d’inversió, ja que un necessita de
l‘altre, per comprar cal que algú vengui.
Per indicar l‘antonímia podem recórrer a mots amb diferents arrels com ric/pobre,
home/dona...o bé afegint-hi un prefix de derivació com conèixer/ desconèixer,
lògic/il·lògic
4.4 La hiponímia i la hiperonímia
La sinonímia també s‘estableix amb la relació conjunt/subconjunt: peix / sardina. Entre
aquestes paraules podem trobar-hi una nova relació: hiperonímia i hiponímia
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 59� de 132�
Els hiperònims són els mots que inclouen en el seu significat el significat
d‘altres mots.
El mot publicació és l‘hiperònim de diari i de setmanari.
Els hipònims són els mots de significat més concret que poden ser inclosos en
altres mots de significat més ampli.
Els mots copa, gerro, ampolla i got són hipònims de vas
En els exemples anteriors diari i setmanari són hipònims de publicació i vas és
l‘hiperònim de got, ampolla, gerro i copa.
4.5 Locucions i frases fetes
Les locucions són grups de paraules amb un ordre fixat que tenen el valor
semàntic o sintàctic d‘un sol mot.
Hi ha locucions verbals com tenir por (témer), nominals com posada en
escena (escenificació) o adverbials com en general (generalment).
Les frases fetes són frases amb una forma invariable que tenen un significat
que no es pot deduir del dels seus components. No es pot traduir literalment
d‘una llengua a una altra. Ploure a bots i barrals (ploure molt) en castellà seria
llover a cántaros.
Les locucions i frases fetes que tenen com a nucli un verb poden funcionar com
una oració: per ex. Fer volar coloms, anar a la seva, tocar el dos...
4.6 Els derivats
La derivació és el procediment pel qual formem nous mots a partir d‘una arrel i
uns elements de derivació anomenats afixos
Els afixos poden ser
Prefixos, van davant de l‘arrel: rellegir, contraindicar, immoralitat
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 60� de 132�
Infixos, van entre l‘arrel i el sufix: allargassar, ratolí, lladregot
Sufixos, van immediatament després de l‘arrel: fuster, pintor, dolcesa
Els mots formats a partir d‘un prefix i un sufix s‘anomenen parasintètics:
prefixar
4.7 Els compostos
La composició és el procediment pel qual formem nous mots a partir de la unió
d‘altres mots existents.
Podem formar-ne a partir de
substantiu+substantiu (filferro)
substantiu+adjectiu (pèl-roig)
adjectiu+adjectiu (sordmut)
adjectiu+substantiu (altaveu)
verb+substantiu (tocadiscos)
substantiu+altres elements (blat de moro)
4.8 El sentit figurat
Tots els camps lèxics (mots relacionats amb un altre) de l‘activitat quotidiana tenen
expressions que s‘utilitzen en sentit figurat i que s‘han convertit en el temps en
expressions que s‘apliquen a diferents situacions.
Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença en R/S/X,
s‘escriuen amb guionet:
para-sol, porta-retrats, escura-xemeneies
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 61� de 132�
Per exemple, en el vocabulari mariner estar amb l’aigua fins al coll té un significat però
aquesta frase s‘aplica a d‘altres situacions: el propietari d‘aquell establiment està amb
l‘aigua fins al coll.
Amb les parts del cos per exemple s‘han creat moltes expressions , locucions i frases
fetes en sentit figurat, per ex. ser un cap de turc, anar amb el cor a la mà, ensenyar
l‘orella, arrufar el nas, llepar-se‘n els dits, fer els ulls grossos, etc.
UNITAT 5: EL TEXT ESCRIT
5.1 Planificació, redacció i revisió
En la creació d‘un text escrit hem de tenir en compte tres fases: la planificació, la
redacció i la revisió.
Planificació
Primer hem d‘organitzar les idees que hem seleccionat i que volem transmetre; si el
que hem de redactar és un tipus de document molt determinat, un informe, una carta,
una notícia... caldrà basar-se en algun model.
Redacció
Després anirem construint els paràgrafs i els articularem dins l‘estructura global del
text, procés d‘elaboració. S‘ha de pensar quin és el tema, el destinatari, la finalitat... és
aconsellable anar rellegint el text i deixar marges per fer anotacions.
Una vegada tenim tot el material, farem la redacció final.
Revisió
La revisió s‘ha de fer tenint en compte les propietats textuals:
Coherència: s‘entén el text?, es donen totes les dades?, s‘utilitza el mateix
tractament?, els mateixos temps verbals...?
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 62� de 132�
Cohesió: les oracions són massa llargues?, es fan servir bé els signes de
puntuació...?
Adequació: hi ha algun canvi sobtat de registre?
Correcció: repassar l‘ús de les preposicions, dels pronoms febles, de les
perífrasis d‘obligació... repassar l‘ortografia (accents, apòstrofs, perquè, per
què, sinó, b/v...
Finalment cal fixar-nos en la presentació: lletra clara, marges, títol, paràgrafs...
Per tal de fer una bona redacció podem tenir presents els següents consells:
Fer servir paraules adequades a la situació comunicativa
Buscar la claredat
Utilitzar mots precisos
Ser concís
Consultar el diccionari
Defugir les repeticions innecessàries
No incórrer en cacofonies (repeticions de sons... s’ha expressat amb llibertat sobre un tema
determinat)
No abusar dels adverbis acabats en –ment
Limitar la utilització de possessius
Evitar ambigüitats
No abusar dels incisos
Utilitzar verbs en lloc de nominalitzacions ( tothom que estigui en possessió... que posseeixi)
Evitar expressions discriminatòries (els directors d’empreses, els clients... la direcció, la clientela)
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 63� de 132�
5.2 Idees principals, idees secundàries, els paràgrafs i
els connectors
Un text és una unitat lingüística que expressa un significat complet dins un procés de
comunicació. Aquest pot ser escrit o bé oral.
Un text pot ser curt o llarg però la seva extensió ens permet reconèixer una sèrie de
parts:
Els paràgrafs: corresponen a unitats de contingut amb una cohesió i coherència
pròpies.
Els fragments: es consideren passatges significatius del text.
Cada text té la seva pròpia estructura, les idees bàsiques o essencials que
l‘organitzen. Per tant hem d‘identificar la o les idees principals i aquells detalls
secundaris que moltes vegades són innecessaris però que ens ajuden en la
comprensió del text. Per enllaçar les idees ens valem dels connectors (conjuncions,
adverbis...).
5.3 Les propietats del text: coherència,
cohesió,adequació
Perquè un text es pugui considerar com a tal, és a dir, pugui transmetre un missatge
amb un significat complet, ha de tenir una sèrie de requisits. Són les propietats del
text: adequació, coherència i cohesió. Entre elles hi ha una gran interrelació.
La coherència
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 64� de 132�
És la característica que comporta la necessitat de l’organització interna del text, tant
pel que fa a la quantitat i la qualitat de la informació que dóna, com a l‘ordre i
l’estructura en què es presenta.
La quantitat d‘informació ha de ser suficient i quan sigui excessiva, repetitiva o
deficient caldrà rectificar-la.
La qualitat demana una exposició clara de les idees, amb un llenguatge precís i amb
una unitat de registre.
L‘estructuració del text suposa una presentació lògica i ordenada de les idees i que pot
seguir, en molts casos, l‘estructura bàsica del tipus de text que es presenta. En aquest
cas caldrà utilitzar el paràgraf com a unitat de significat i de fàcil reconeixement visual,
ja que ens permet separar i diferenciar amb claredat les diferents parts del text.
Relacionats amb la coherència hi trobem el resum i l‘esquema ja que són dues
tècniques de síntesi de la informació.
La cohesió
És la propietat que tracta de les connexions internes que té el text, que fan que es
presenti com un tot ben lligat. Els principals mecanismes de cohesió són l‘anàfora, la
connexió i la puntuació.
L‘anàfora consisteix en la repetició d‘un element, anomenat referent, al llarg del
text. Es produeix per l‘ús de substitució lèxica (sinònims, buscar/cercar,
hipònims, automòbil/furgoneta, hiperònims, pera/fruita, perífrasi, Barça/club
Blaugrana, metàfora, mort/dama negra) pronoms (substitució pronominal) o
el.lipsis (supressió d‘elements, aniré al cinema aquesta nit. Jo també)
La connexió es manifesta per marques de superfície (temps verbals,
conjuncions, connectors adverbials) que serveixen d‘enllaç entre oracions i en
manifesten les relacions lògiques i l‘estructura del text.
Els signes de puntuació estan íntimament relacionats amb les parts o unitats del text
escrit, ja que les delimiten.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 65� de 132�
La cohesió i la coherència també es manifesten en la unitat de vocabulari del text, al
voltant d‘un o més camps lèxics o semàntics, o per la presència de famílies de
paraules.
L’adequació
És el domini de les varietats de la llengua, com ara les geogràfiques (dialectals), les
socials (registres), les de reconeixement de la situació, etc. i saber-les emprar de la
manera més apropiada a cada situació.
També fa referència a l‘ús del tipus de text més adient a cada moment i a les
condicions de la seva presentació tant oral (dicció) com escrita (marges, índex,
cal·ligrafia, etc.)
5.4 ús dels signes de puntuació
La coma
Separa elements en les enumeracions quan no hi ha conjunció:
Les sales de l‘hotel contenen pissarra, vídeo amb pantalla gegant, ordinador, télex,
cinema, projector i micròfons.
Delimita fragments explicatius, incisos o vocatius:
Una mostra de l‘expectació cap al ministre rus, de visita al nostre país, es pot veure en
aquesta fotografia. No t‘ho creguis, Jaume.
Marca el desplaçament d‘un element de l‘oració del seu lloc habitual:
A ell, li direm.
Delimita complements circumstancials i adverbis:
Finalment, volem agrair la presència del Director del Centre a la presentació. Acabada
la reunió, el President va cloure l‘acte.
Marca una pausa entre les oracions adversatives i copulatives:
Van dir que vindrien, però no van especificar l‘hora d‘arribada. Van prometre que
vindrien, i van complir-ho.
Marca l‘elisió d‘un verb:
A la tercera etapa, Prieto va ser dotzè; Servià, catorzè.
Desfà ambigüitats:
Si t‘estima, poc et danyarà. Si t‘estima poc, et danyarà.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 66� de 132�
És incorrecta la coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i el complement directe:
Les dades enregistrades, demostren les nostres hipòtesis. Les dades enregistrades
demostren, les nostres hipòtesis.
El punt i la coma
Separa dues frases que es relacionen pel sentit:
Recomanem el recorregut de la ciutat antiga, destruïda per un incendi; avui en
reconstrucció.
Separa períodes en què ja apareixen altres signes de puntuació:
El Barcelona va guanyar amb les següents anotacions: Solozábal, 3; Epi, 13; Norris,
14 i Almeida, 2.
El punt
Marca el final d‘una oració amb sentit complet i assenyala una pausa en el
discurs (punt i seguit) o el final d‘un paràgraf (punt i a part):
La zona meridional de la comarca ha estat malmesa pels efectes de la contaminació.
Les indústries que s´han instal.lat a la vora del riu embruten el paisatge.
S‘usa també en l‘enumeració d‘apartats:
(6.1.) i al final de les abreviatures (etc.)
No posem mai punt al final del títol.
Els dos punts
Introdueixen enumeracions o explicacions:
Els proposem l‘avantatge de practicar diversos esports: tennis, natació, minigolf,
petanca i ping-pong.
Introdueixen citacions textuals:
Burchard li digué: ―encara estic esperant la vostra opinió‖.
Els punts suspensius
Indiquen que l‘enumeració és incompleta:
Tenim quadres dels grans pintors del segle XX: Miró, Picasso, Dalí, Tàpies…
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 67� de 132�
Indiquen la interrupció voluntària d‘algun pensament:
La volia veure i dir-li…
Els signes d‘interrogació i d‘admiració
Es col·loquen al final de les frases interrogatives i admiratives:
Aneu gaire lluny? No us mogueu d‘aquí!
Només quan les oracions són molt llargues, més d‘una línia i mitja, podem posar-
los al davant i al darrere.
El signe d‘admiració es col·loca darrere de les interjeccions:
Compte!
Les cometes
Delimiten una citació:
L‘escriptor que va poder fugir del seu país ens va dir: ―el meu pare va ser mort per la
policia‖.
Delimiten noms de publicacions, títols d‘articles, pel.lícules, cançons, mots d‘altres
llengües etc.:
L‘única excepció és la revista ―L‘Alguer‖ que ofereix informació sobre activitats
culturals.
Els parèntesis
Serveixen per aïllar aclariments, observacions, dades:
El setmanari francès ―Science et Vie‖ (núm. 876), dedicat al periodisme científic, ha
revelat recentment moviments de tropes al sud de la península.
Els guions
S‘utilitzen per indicar aclariments, observacions, dades, amb una funció semblant a
la dels parèntesis:
La taxa d‘atur sobre la població activa – que és la que té l‘edat per treballar- va ser del
15,62 per cent.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 68� de 132�
En els textos dialogats, serveixen per a diferenciar els discursos de cada un dels
personatges:
-Tinc moltes possibilitats – respongué-. Sóc inventor.
5.5 El resum i l'esquema
El resum és una explicació breu que hom fa a partir d‘un text escrit o oral.
Per a elaborar-lo s‘han de tenir en compte els següents passos:
Lectura atenta i comprensió del text. Determinació del tema central o idea
principal del text, expressada en una frase.
Divisió del text en blocs temàtics, unitats que marquen l‘estructura del text (ex:
introducció – desenvolupament – conclusions) i que aporten les idees principals
que estan completades per altres de secundàries.
Identificació de les idees principals i secundàries així com dels connectors
textuals
Resum de cada bloc temàtic.
Resum final:
1. Cal redactar-lo seleccionant el més essencial de cada bloc temàtic. Cal eliminar del text tot
allò circumstamcial, redundant o anecdòtic (dades, percentatges, exemples, dates, etc.)
2. El resum no ha de ser una llista d‘idees soltes: cal relacionar-les mitjançant connectors.
3. No s‘han de copiar literalment expressions o frases del text. S‘ha de redactar el resum amb
d‘altres paraules, utilitzant el mateix registre lingüístic ( és a dir, registre formal).
4. Si cal citar expressions o frases del text, cal escriure-les entre cometes o en cursiva.
5. S‘ha de ser objectiu: no s‘hi poden incloure opinions personals ni afegir-hi informacions que
no figuren en el text.
6. Cal evitar les expressions del tipus: ―el text diu…‖ ―l‘autor afirma…‖ ―en el primer paràgraf…‖
7. El resum ha de ser breu: s‘ha de cenyir als criteris que s‘especifiquin.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 69� de 132�
L'esquema és una presentació lògica de les idees i continguts principals d‘un text.
Per elaborar-lo cal:
Fer una bona lectura.
Subratllar, per identificar-les, les idees principals, les dades i les informacions més
rellevants.
Utilitzar paraules i expressions pròpies.
Indicar la jerarquia mitjançant algun procediment específic (claus, numèric,
combinat de lletres i numèric, etc.)
5.6 Tècniques del comentari de text
Per fer un comentari de text s‘ha de comentar i valorar l‘actitud de l‘autor
respecte del tema que s‘exposa, tenint en compte els següents aspectes:
Cal mirar la referència del text: autor, títol, data i lloc de publicació. Es tracta
d‘un article de premsa, d‘una revista o d‘un llibre?
Quina és la relació emissor (autor) – receptor (lectors): qui escriu, quan
(data de publicació), a qui s‘adreça (tipus de lector), en quin canal està publicat
(premsa, enciclopèdies, assajos, novel·les, etc.)
Tipus de registre en què s‘expressa el text: cientificotècnic, literari,
estàndard, col·loquial, vulgar.
Quina posició pren l‘autor davant el tema. En quina mesura adopta una
actitud objectiva (cal veure si les dades que dóna per a la reflexió són objectives o
no).
No es poden fer valoracions subjectives que no siguin argumentades:
―no m‘agrada…‖
―no hi estic d‘acord…‖
―és molt important…‖
Es poden fer valoracions si es donen justificacions o arguments.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 70� de 132�
L‘argumentació s‘ha d‘organitzar d‘una manera estructurada (introducció –
desenvolupament – conclusions) i equilibrada en l‘extensió de les diverses
parts.
EXERCICIS
UNITAT 1: NORMES ORTOGRÀFIQUES
1.1 Separació en síl·labes
Separa en síl.labes els mots següents
Esguerra, il.luminar, vinyataire, metgessa, assequéssiu, passerell, lingüística, torneig,
disbauxa, carnisseria, conveniència, traduint, ruixéssiu, xarrupen, adolescència,
dotzena, enllumenar, enquesta, eixuguéssiu, paral.lelisme.
1.2 Els diftongs
Fes els exercicis seguint el model
airejar (diftong decreixent, vocal+i)
noieta (diftong creixent , i entre vocals +vocal)
sèieu (triftong, tres vocals que es pronuncien juntes)
1. Subratlla els diftongs creixents:
Equatorial, qüestionar, cuassa, pasqual, obliqüitat, freqüència, científic, situació,
violència, adequat, quarantena, quotidianeïtat, evacuació, delinqüència.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 71� de 132�
2. Subratlla els diftongs decreixents:
Mouen, doneu, cuina, originària, aïlleu, reina, Lluís, iogurt, aigua, Gustau, paraula,
ciutat, boireta, peu, peüc.
3. Subratlla els triftongs
Dèieu, noieta, Paraguai, enaiguar, oïa, guaitava, crèieu, creueu.
4. Separa en síl·abes tots els mots dels exercicis anteriors.
1.3 Ortografia de les vocals A/E
1. Omple els buits amb A/E
…feminat, respl…ndor, mon…stir, …mbaixada, …mparar, …nyorament, eb…nista,
orgu…, esparr…guera, r…có
2. Escriu en plural:
Branca llarga
Força pública
Caça única
Cuca feréstega
Marca antiga
Mitja rònega
Música grega
Monja catòlica
3. Escriu la lletra que calgui (A/E)
Tu treball…s, ells treball…n, jo treballav…, nosaltres treballàv…m, tu ballari…s,
ells ballari…n, jo trobav…, tu trobav…s, ells trobav…n, ell trobari…, tu aguant…s,
ell aguant…, es disfr…ssav…n, em disfr…sso, ell n…da, ells n…daran, ell tanc…,
ell obr…, ell ompl…, ell ompli…, ells af…it…n, ell af…itav…
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 72� de 132�
4. Escriu el present d‘indicatiu seguint el model del verb cantar
Canto jugo embolico alço sortejo
Cantes
Canta
Cantem
Canteu
Canten
5. Completa
Témer temo temia temeré
Néixer
Haver
Jeure
Treure
Distreure
1.4 Ortografia de les vocals O/U
1. Omple els buits amb O/U
m…ntanya, s…spirar, t…rrons, t…rment, b…fetada, c…llim, capít…l, B…rdeus,
esp…lsar, s…focar.
2. Omple els buits amb O/U
És f…namental que tinguis un esperit …bert, j…venil i sense escrúp…ls si vols viatjar
a T…rí.
El còns…l de R…mania no acceptà la s…pèrbia del g…vern.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 73� de 132�
Quan p…guem anirem a la m…ntanya a buscar r…vellons.
Van s…bornar l‘h…ngarès quan anà a B…rdeus.
Comprarem emb…tits, b…tifarres i t…rrons.
No va p…der s…portar el mal que li féu el t…rmell després de la picada de l‘escurçó.
Dubt… que p…gueu s…rtir sense una brúix…la.
Donaren un tr…feu a la j…ventut pel seu tri…mf.
3. Escriu 5 frases amb paraules corresponents a la llista d‘excepcions
4. Completa
Dormir dormo dormia dormiré
Collir
Tossir
Sortir
Cosir
Tornar
Portar
Jugar
Escopir
1.5 L’accentuació. Els diacrítics
1. Classifica els mots següents segons si són aguts, plans o esdrúixols i accentua‘ls si
cal:
Centim, ultim, anireu, pure, silencios, palau, academia, pesol, aniran, hostil, artilleria,
euforia, feina, respon, panic, noticies, pages, credit,inutil, llengua.
2. Justifica la presència o absència d‘accent dels mots de l‘exercici anterior.
Fes els exercicis 1 i 2 seguint el model
Cafè: és una paraula aguda i s‘accentua perquè acaba en vocal.
Cantarien: és una paraula plana i no s‘accentua perquè acaba en en.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 74� de 132�
3. Accentua quan calgui
A aquell no se li veu mai el pel
Vols mores? Si, si es que son madures
He tret un deu a l'examen. Qui ho havia de dir! No m'agraden els examens
En Ramon i en Lluis estudien historia i la Maria ciencies
Ja es prou neta la bota de vi? neteja-la mes be
No se encara si sortirem d'excursio per Pasqua
Dona-li un terros de sucre a aquella avia per al seu net
Es venen la moto i es compraran un cotxe de segona ma
Jo soc de Reus, i tu? Jo de la Vall d'Aran
No vull te, nomes cafe perque tinc molta son
4. Escriu una frase amb cada una de les paraules de l'exercici anterior que porten
accent diacrític i escriu una altra frase amb el mot corresponent que no porta accent.
1.6 La dièresi
Fes-ho seguint el model
Ex. No li dóna la llibreta (v.donar). Aquella dona porta el nen a l'escola
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 75� de 132�
1. Escriu dièresi o accent, si cal, a les paraules següents
Aqueducte, linguistica, conduint, europeisme, exiguitat, quocient, substituien, egoista,
helicoidal, bilingue, reimpressio, diuretic, conduia, conduiria, antiguitat, cafeina, afaitar,
questionar, jesuita, pasqua
2. Justifica la presència d‘accent o de dièresi en 10 paraules de l‘exercici anterior
3. Escriu dièresi o accent als mots que n'hagin de dur
En Marius traduia de l'ucraines al catala.
S'estan produint moltes revoltes en aquell pais
Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina
No ho hem entes tot pero n'hem deduit el sentit
L'empresari arruinat se suicida el mes passat
El guardia el va arrestar perque no duia el carnet de conduir
Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor d'estomac
Agraint-li la seva atencio el saludem atentament
En Lluis fa un programa diurn de radio produit per la BBC
Era extraordinaria la ingenuitat d'aquell personatge
4. Restituïu les dièresis
Fes-ho seguint el model
Qüestió: porta dièresi per marcar que la u no és muda i accent perquè és
aguda acabada en vocal.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 76� de 132�
Vaig trobar aquell home malgeniut especialment rabiut i em va deixar molt amoinat. La
seua mirada traslluia ambiguitat. I no era la primera vegada: ja l‘havia vist en diferents
ocasions arruinar la continuitat dels projectes del nostre veinat. Alguns el consideraven
un traidor; alguns altres deien que la seua vacuitat tenia l‘origen en la seua viduitat.
Perquè la seua dona havia sigut una heroina diurna de força increible, però el consum
de cocaina li va produir transtorns esfereidors i un decaiment generalitzat que li va
malmetre la força. Ell, amb la pruija de salvar-la, encara ho va empitjorar tot, perquè la
va aillar i això va provocar el suicidi de la dona.
1.7 Ortografia de la B/V
1. Escriu B/V
A…ella, ci…ada, ro…ellat, her…a, trè…ol, …oltar, a…et, …iga, sa…a, to…allola,
nu…i, ta…erna, …assa, …aró, casca…ell, cara…el.la, si…ella, ga…ardina
2. Tria 5 paraules que siguin excepcions de les B/V i fes una frase amb cadascuna
d‘elles
1.8 Ortografia de les oclusives
1. Omple els buits amb les oclusives corresponents:
Cu…, tal…, pòli…, rum…, ado…, estre…, ser…, destor…, àra…, àne…, di…, ver…,
fre…, vui…, àci…, orellu…, su…, nebo…, bro…, aba…, covar…, se…, pare…, ges…
2. Escriu T/D quan calgui:
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 77� de 132�
Elefan…, suculen…, profun…, san…, polígon…, dolen…, monòton…, ban…, calen…,
reveren…, den…, gran…, gorman…, moribun…, violen…, immun…, con…, valen…,
corpulen…, fecun…
3. Omple els buits amb C/G
Llampe…, présse…, rúste…, pròle…, encàrre…, psicòle…, feréste…, doble…, galle…,
sue…, norue…, catàle…
4. Omple els buits amb les oclusives corresponents:
Tin… du…tes sobre quina és la millor o…ció.
És a…surd que perdis els estre…s per tan poca cosa.
La …sicologia dels ca…dills es basa sovint en una o…sessió.
És un escri…tor d‘argumen…s molt su…tils.
Al mateix su…terrani hi havia un altre o…stacle.
Su…rra…lla els adje…tius i els a…verbis del fra…ment.
Au…menta la fra…mentació d‘o…cident.
L‘arquite…te mateix va su…gerir el pa…te.
És una anè…dota di…na del re…tor.
Volien impu…nar el paradi…ma de la investigació per do…màtic.
El meteoròle… ha fet un pronòsti… del tem…s mol… beni…ne.
1.9 Ortografia de la essa sorda i de la essa sonora
1. Classifica els mots següents segons el so de la essa
Cosina, passeig, dipòsit, televisor, bicicleta, països, bressol, presó, antesala, piscina,
Ignasi, tossut, noblesa, tassa, pòlissa, vellesa, mosso, regalèssia, trapezi, dolçor,
jersei, botzina, llençol, conversa, quinze, tretze, endinsar, conscient, dotzena, capsa,
transeünt, atzavara, alzina, etcètera.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 78� de 132�
2. Completa amb S o C
…entinella, …inc, …ilueta, …elobert, …èquia, …is, …im, …érvol, …igar, …erraller,
…imbomba, …ervell, …edàs, …irc, …igró, …epat, …ípia, …eba, …etrill, …irera,
…erimònia, …èntim, …ivella, …entre, …ínia, …imfònic, …endra, …iutat, …educció,
…igonya
3. Completa amb S o Ç
Espè…, tra…, llan…a, arrò…, bra…, aven…, massí…, gla…, esfor…, capatà…, lla…,
matalà…, comer…, descal…, tapí…, amena…ar, llu…, verní…, esquin…, tro…
4. Completa amb S o Z
Ama…ona, be…ada, bi…antí, ca…ualitat, ri…òfag, aran…el, ga…ela, re…idu,
trape…i, esqui…ofrènia, ba…e, fra…e, tí…ic, repo…at, expo…ar, e…borrar, na…i,
enè…im, tràn…it, sal…e, topa…i, de…embre, tran…istor, ben…ina, esmor…ar,
divi…ió, bron…e
5. Completa amb S/SS, C/Ç
Lli…ó, esta…ió, can…ó, pe…a, feli…, en…ertar, bo…a, balan…a, o…ell, pan…a,
ra…a, cla…e, con…ell, to…ut, per…ona, tra…a, atro…, dan…a, poli…ia, fun…ió,
coneixen…a, esperan…a, temen…a, naixen…a, adre…a
6. Escriu el plural de:
anís gris suís
nas cas vas
canemàs congrés accés
gros repòs calabós
nus fos tres
anglès espès cabàs
interès matís mes
japonès pres ros
tros arròs rus
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 79� de 132�
ús dos bus
1.10 Ortografia de la J i la G
1. Omple els buits amb la lletra que falta i completa:
menjar menja mengi mengés
ra…ar
passe…ar
trepit…ar
assa…ar
fre…ir
jut…ar
distin…ir
1.11 Ortografia de TJ/TG
1. Escriu el present d‘indicatiu, l‘imperfet d‘indicatiu i l‘imperfet de subjuntiu del verb
desitjar
1.12 Ortografia de la X/IX
1. Omple els buits amb X/IX
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 80� de 132�
…erraire, coi…, e…ut, mar…ar, …ec, pan…ut, guer…o, pe…, …ar…a, ca…era,
madu…era, …emeneia.
1.13 Ortografia de TX/G/J/IG/TJ/TG/IX/X
1. Omple els buits amb les grafies corresponents
Pi…or, pa…e, passe..., ra…, mi…temps, to…o, a…unt, desi…, fa…, fe…e, ju…at,
ad…acent, gava…os, …erra, ca…a, pun…a, va…ella, …ersei, tar…a, blanque…,
…egant.
2. Escriu un derivat o el plural de cadascun dels següents mots:
derivat derivat derivat
cartutx estiueig boig
puig rebuig faig
roig enuig escabetx
raig capritx mig
esquitx passeig empatx
gavatx assaig trepig
desig lleig mareig
3. Omple els buits amb les grafies corresponents
Aquesta nena està empa…ada des del dia del bate…
Ja sé que tens un gran desi… d‘esqui…ar-lo
Aquell automòbil l‘ha esqui..at de fang
El seu enu… fou gran en veure‘l al passe…
És un bo…, sempre fa …impleries
Va… sentir un gran go… quan el va… veure
Pel ma… cada dia un ra…
En Lluís encenia la me…a i en Carles llançava el cartu…
El llebe…ol és un vent de llebe… molt suau
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 81� de 132�
La plu…a i la pedra van malmetre la collita de pano…es de blat de moro
1.14 Ortografia de L·L,M,N,MP
1. Omple els buits amb N/M/MP
En un moment donat la si…fonia ca…via de rit…e
La cà…fora es posa a la roba per evitar el trio…f dels corcs
Ha co…vocat una roda de pre…sa al parani…f de la Universitat
A…ex trobaràs un co…te escrit pel senyor co…te
L‘ate…tat va co…oure l‘opinió pública
L‘i…fant prese…tava sí…tomes d‘haver e…alaltit
Ha deixat una bona empre…ta a l‘e…presa
Ha demanat l‘exe…ció de gi…nàstica
Quan va veure la circu…ferència a la pantalla va so…riure
Em te…tava i…vestigar la co…exió de l‘assu…te de l‘e…etzinament amb tota una
ga…a de fets i…orals que passaven des de feia te…ps
I…ediatament van e…udir tots
No deu ser tan i…òbil si es pot e…fonsar
2. Escriu una frase amb cadascun dels següents mots:
Conte
Compte
Comte
1.15 L’apòstrof
1. Posa l‘article davant dels mots següents:
…hort, ...Eva, ....illa, …ungla, …Isabel, …essa, …hisenda, …imatge, …iode, …herba,
…unió, ...humitat, ...illot, ...amoralitat, ...instància, ...ira
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 82� de 132�
2. Omple els espais amb les preposicions i els articles corresponents:
Ahir ...... matí, ...... una, vaig anar ........inauguració ......... exposició .......... Enriqueta
Calvet.
....... 11 ..... octubre anirem ....... Espulga de Francolí ........... Isabel i ........ Isidre.
Vaig ser ........ estand ...... Eva ....... nou ...... matí ...... nou .......vespre.
EXERCICIS DE REPÀS D'ORTOGRAFIA
1. Omple els buits amb les grafies corresponents.
Ara va__ al despa__
Un esqui__ d‘oli
Tens cap desi__?
On he dei__at l‘esto__ de les ulleres?
Al país de __au__a, les cases són de __ocolata
El grei__um de la __emeneia
Les __ifres de l‘any bi__est
Bur__a el forat, a veure que n‘i__
Dei__a la plan__a al calai__
2. Esmena els errors únicament si cal.
Desde sempre l‘home ha considerat que la música té la facultat de modificar l‘estat
d‘ànim de les persones, per això sempre ha hagut música adequada per a cada
manifestació humana.
Per a l‘home prehistòric, d‘un raciocini encara ben poc desemvolupat, la música tingué
un paper preponderant i decissiu: fou una eina bàsica per a encarrilar l‘individu dins els
rengles socials. D‘ací ve l‘importància cabdal de la música en els ritus màgics,
guerrers, etc. de l‘home no desemvolupat.
Les manifestacions de la vida tenen uns cicles que podem catalogar de ritmes
homogenis. Les estacions de l‘any, per exemple, sempre son quatre, i se succeeixen
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 83� de 132�
sempre en el mateix orde. Això pasa també amb el cos humà. Sí em de fer una cursa
de 100 m i la fem a una velocitat desigual, ens cansarem mol més que si la fem
corrent, però sempre igual els primers 75 m i acabem amb un esprint final.
Aquest ritme el trobem moltes vegades en els moviments corporals en les ocupacions
laborals o casolanes: en remar les barques, en bressolar un infant, en fortjar un metall,
etc.
Moltes vegades en aquests quefers s‘hi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris
produïts per l‘esforç rítmic que suposa cadascun dels moviments o sons fets
voluntàriament. Això no és més que l‘inici del que més tard es produïrà: la melodia
basada en els moviments corporals de cada ocupació en concret. D‘aquesta manera,
l‘home va desemvolupar a poc a poc el ritme intern que li és innat.
3. Omple els buits amb les grafies corresponents.
No puc distin__ir quin és l‘alia__e d‘aquest metall
Po__ueren extin__ir l‘incendi poc després de l‘aterra__e
Un camió de __ran tona__e va derrapar en un vira__e
Un bur__és és un membre de la bur__esia
Elimineu els ad__ectius
Poseu-vos els pi__ames i giteu-vos
Hi ha __ent que no escriu __aure sinó __eure
No trepi__eu la __espa
Fu__es perquè et trepi__a?
Assa__arem aquest passa__e
La pà__ina més lle__a és la ro__a
S‘ha tret la corre__a i les mi__es
Un home molt fero__e em va furtar el rello__e
No desi__e enu__ar aquella óssa tan lle__a mentre desde__una
He passe__at per la llo__a i he vist una poli__a fora de la si__a
El massa__ista m‘ha arre__lat les na__es mentre __eia panxa avall
Avui men__em ba__oquetes amb fe__e pi__ades en raïm
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 84� de 132�
4. Omple els buits amb les grafies corresponents
Una di__iplina fèrria
__ant Joan de les Abade__es
Una es__ena agradable
Un ram de pon__elles per a la barone__a
El misti__isme i l‘a__etisme
Han repel·lit l‘agre__ió
Un ca__ de con__ièn__ia
Progre__a adequadament
L‘ac__elerador del cotxe
Fan pre__ió contra l‘admi__ió
Els últims suc__e__os
Una propo__i__ió inadmi__ible
Estat d‘ex__ep__ió
Unes despe__es ex__e__ives
Premi__es fal__es
Ex__és de velo__itat
L‘alfere__ ha menjat arrò__ a la ca__ola
La pu__a s‘ha po__at sobre la pin__a
Comer__ d‘hortali__es
Hi__ar la bandera i al__ar el bra__
Aquell __entinella s‘ha di__fre__at d‘estru__
5. En l‘escriptura d‘algunes de les paraules de les frases següents és fàcil que ens
enganyem perquè no mantenen la correspondència c/ç amb el castellà c/z:
M‘agrada el blanc de les at_u__enes
Quan he tornat d‘Andalu__ia, he pa__at per Ademú__
Han tancat el__ preso__ a la ma__morra
El paní__ també es diu dac__a i blat de moro
La teua expo__i__ió té un cert matí__ subjectiu
He conegut un __aurí de Sarago__a
He tirat la __imbomba a la __équia
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 85� de 132�
M‘he deixat el __arró a la carni__eria
__alparem de Còr__ega cap a Eivi__a pa__ant per Suï__a
Ja tinc l‘esbó__ de la ga__eta
He anat al mu__eu de les Dra__anes
He po__at la __ervesa a la ca__ola
No em po__is el café en una ta__eta
Tinc un verní__ per a la pi__arra fet a Tuni__
M‘han regalat un xeré__ boní__im
6. Restitueix les hac on correspon
Em actuat àbilment unint-nos al manifest
An llevat l‘eura de les parets de l‘ermita
Totom estava malumorat per la proibició
L‘erba creixia a l‘ort d‘una forma exuberant
Em viscut en armonia tot l‘ivern
Subastaran els instruments de l‘orquestra filarmònica
Guardava l‘am a l‘ivernacle
L‘orfe menjava ous i cacauets
A Ermenegild li agrada molt l‘orxata
Un testament ològraf
El Rin travessa la Renània
Pel creixement armònic de la umanitat
Mereixes l‘enorabona per aver conortat els orfes
Dibuixa un pentàgon i un exàgon
Té una forma eptagonal
S‘a exaurit la teua novel·la
No eretarà la isenda perquè és massa boemi
A sofrit una emorràgia pel colp amb el veicle
Un menir preistòric
Escriu amb coerència, coesió i omogeneïtat
Exalar un sospir veement
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 86� de 132�
UNITAT 2: ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
1. Analitza morfològicament els mots de les següents frases:
Les nits d‘estiu sempre m‘agrada pujar al terrat.
M‘arriba la remor llunyana del carrer i alguna veu de les terrasses veïnes
Els determinants.
1. Subratlla els determinants del fragment i classifica‘ls:
Després de descobrir això, en Pere s‘adonà que la seva vida tenia ja un
sentit, un ideal. La seva vida, des d‘aquell moment, implicava un significat,
un propòsit, una direcció. Des del seu prematur ús de raó, començà a
creure en ell mateix d‘una manera cega. Posseït d‘aquesta fe, tibat per
aquesta força, es dedicà, des de la primera edat, a viure només per a
aconseguir un fi: el de trobar la utilitat de la màquina que inventà l‘avi (…)
En Josep tenia quatre anys i ja sabia llegir. Per això, el seu pare, cada
diumenge li comprava un conte il·lustrat amb dibuixos. (…) Quan Josep
deia aquestes coses, al seu pare li rodava el cap (…)
2. Substitueix, quan sigui possible, els possessius de les oracions següents per les
formes llur/llurs
Els meus veïns i les seves dèries.
Les seves amigues vénen amb els seus xicots.
No conec gaire els teus germans i els seus fills.
Aquesta nau i els seus amos porten molts problemes al port.
Fes-ho seguint el model
Les: determinant
nits...
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 87� de 132�
L‘escriptor i els seus editors no es posen mai d‘acord.
El cap d‘Estudis ha redactat una nota per als seus col·legues.
3. Escriu en lletres les següents xifres:
352
1027
45570
885
12987540
4. Escriu en lletres les següents expressions numèriques:
En Pere ha quedat el (5) …………….. i en Jordi el (7) ……………
Viuen al (8) ………………. pis
Cada any té (365) ............................................................... dies
La Montserrat deu tenir (21) ……………….. anys i la Laia (29) ……….
5. Completa els quantitatius
Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
Bastants
Molta
Força
Massa
Poques
Quants
Prou
Tantes
El substantiu
1. Escriu el femení dels mots següents
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 88� de 132�
Gat, amo, cavall, gos, poeta, actor, vidu, roig, dansaire, francès, germà, porc, monjo,
gendre, emperador, arquitecte, nebot, sarraí, Lluís, jueu.
2. Escriu el plural dels mots següents
Lluç, complex, focus, gruix, impost, veí, disc, llapis, fax, sofà
3. Escriu 5 frases en què apareguin dos dels mots de la llista que tens a continuació:
anell, avantatge, batent, compte, corrent, costum, deute, dot, dubte, estratagema, fel,
llegum, marge, orgue, pebre, pendent, senyal, afores
amargor, calor, claror, esplendor, resplendor, olor, remor, suor, anàlisi, dent, grip,
xocolata, aroma, allau, postres
Fes-ho seguint el model
Al meu germà no li agraden ni els llegums ni la xocolata
4. Escriu una oració amb cadascun dels mots següents
El fi, la llum, la planeta, el canal, el son, la vall
L’adjectiu
1. Escriu la forma corresponent de l‘adjectiu fixant-te en el gènere del substantiu
Fes-ho seguint el model
Paper indigne Vida indigna
Fantasma invisible Capa
Atac indirecte Conseqüència
Professor autodidacte Dependenta
Programa impossible Missió
Edifici lúgubre Sala
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 89� de 132�
Art Història persa
Cabdill Aula magna
Peu Galta esquerra
Dia immillorable Solució
2.Canvia el gènere i el nombre dels sintagmes nominals següents
Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
Emperador ingenu
Pediatra eficaç
Masovera culta
Periodista cèlebre
Abats pobres
Monjo catòlic
Orfe trist
Cabra salvatge
Gendre perfecte
Actor rus
3. Escriu el paradigma flexiu dels següents adjectius
Groc, feliç, ingenu, oblic, negre, gris, gras, noble, capaç, ambigu
Fes-ho seguint el model
Bo bona bons bones
L’adverbi
1. Escriu una frase amb cadascun dels següents adverbis
Endavant, enllà, ara, endins, aquí, certament, enrere, bé, sí, aleshores
2. Escriu els adverbis en –ment corresponents als següents adjectius
Mal, pobre, diferent, intens, dòcil, lliure, noble, adequat, feliç, tranquil
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 90� de 132�
Fes-ho seguint el model
sincer: sincerament
3. Subratlla els adverbis del fragment
Aquest moviment verd emergent no està format únicament per col.lectius i
organitzacions ecologistes. És necessari entendre'I com una xarxa
d'agents ambientals que actuen en el camp professional, científic i social.
Es tracta sovint de propostes transversals que conformen una nebulosa
ecologista. Els moviments de defensa del consumidor n'haurien de ser un
motor, malgrat que a casa nostra encara no han connectat amb un
missatge més global, i han centrat la seva actuació en la qualitat i el preu
dels productes i serveis.
El verb
1. Conjuga
Present d'Indicatiu d'ÉSSER
Present d'Indicatiu de NÉIXER
Imperfet d'Indicatiu de POSSEIR
Pretèrit Perfet Simple d'ESTAR
Futur Imperfet de PERDRE
Present de Subjuntiu de CONÈIXER
Imperfet de Subjuntiu de VOLER
Imperatiu de BEURE
Present de Subjuntiu d'ESTALVIAR
Present d'Indicatiu d'AGRAIR
2. Conjuga el Present d'Indicatiu, l'Imperfet de Subjuntiu i el Futur Simple de:
COSIR
CÓRRER
BEURE
TRADUIR
CAURE
SEURE
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 91� de 132�
ESCRIURE
CONDUIR
3. Analitza morfològicament les formes verbals següents
C ANVIÏ
HÀGIU SERVIT
CANVIANT
HAURIEN DORMIT
PERDÉS
PERDÉ
HAVIEN OBLIGAT
HAURAN ANUNCIAT
HAGUESSIS PERDUT
HAURIEN TEMUT
4. Escriu la segona i tercera persones del singular del Present d'Indicatiu de:
PERDRE
CÓRRER
OMPLIR
SABER
DONAR
VENIR
FUGIR
TEIXIR
5. Escriu l'Infinitiu, el Gerundi i el Participi de:
ABSOLIA
FONEM
DURÀS
APAREIXERIA
MOLC
OFEREIX
CORREM
DEBATÍEM
CREIEN
SEURÀ
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 92� de 132�
VOLIA
ESCRIU
FAS
RESPONDREM
COMBATS
6. Conjuga el Present d'Indicatiu de PREGAR, DEDICAR, CAÇAR i RAJAR,
Tipus de verbs. El sintagma verbal
1. Subratlla els verbs de les següents oracions i digues si són copulatius o predicatius.
Digues quin és el subjecte. En cas que el verb sigui copulatiu assenyala‘n l‘atribut
Ha visitat el Museu Dalí
Després de l‘excursió estàvem molt cansats
Penses en la teva família?
Semblava entristit
Eren les seves parentes
Aquella setmana teníem vuit exàmens
L‘aviador oferia flors a aquelles senyores
La taula era de marbre
Anirem a buscar bolets
Els nois eren esportistes
Vaig comprar un pom de flors per a l‘àvia
Les perífrasis
1. Substitueix els verbs en negreta per una perífrasi d‘obligació
Agafa el camí de l‘esquerra
No entris per la porta del darrera
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 93� de 132�
Vés a secretaria
Vinc?
2. Escriu 5 oracions sobre coses que hagis de fer. Utilitza perífrasis d‘obligació.
Exercicis sobre preposicions
Omple els buits amb les preposicions adients (si hi calen)
En Lluís va convidar ……….. uns amics a sopar
No he vist ……… la Maria
La mare va demanar ajuda …….. un metge
Tindràs prou beguda …………… tots els convidats?
Ho vam fer ………. un moment
Hauríem de tenir ………. compte les protestes
Treballa ………. Col·laboració ……… un dibuixant
Vénen cada dia ……… l‘autobús de les sis
Estic ……… relació ……… una bona empresa
La junta es complau ……….. invitar-vos a la presentació
Em sap greu ………. que tot ho facis tu
No ha tornat des ……. que tu el vas fer fora
Només pensen ……… fer diners
Vindran demà ……… la tarda
Deixa-ho ……. aquell racó
Es va llicenciar ………….. dret l‘any passat
Ens han citat ……….. divendres vinent
Els pagament s‘han fixat ……… el dia 15 de cada mes
…………….. 1978 va nésixer el seu fill
Comprava peix …………. Arròs
2. Completa les frases següents amb:
Cap/ cap a
Volien anar …………. Ribes
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 94� de 132�
Anirem a dinar ………… aquell restaurant
Després has d‘anar …………… escola
Fins / fins a
M‘hi estaré ………. setembre
Anirem ………. allà
Es quedarà ……… demà
Com / com a
Està considerat ………….. el millor jugador
Hem acceptat la proposta …………… bona
El van convidar ……….. un més del grup
UNITAT 3: SINTAXI
L'Oració. Regles morfològiques bàsiques. La
concordança
1. Corregeix aquestes oracions i explica quin problema de concordança presenten:
Per exemple:
A Montserrat la massa forestal és de tipus mediterrània
No és correcta perquè mediterrània és femení i tipus és masculí.
L’oració correcta és: A Montserrat la massa forestal és de tipus mediterrani
L’exposició de pintures arribaran a Barcelona
No és correcta perquè el verb ha de concordar amb el subjecte exposició.
L’oració correcta és: L’exposició de pintures arribarà a Barcelona
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 95� de 132�
L‘aparició de nous sistemes cibernètics representen una revolució en la
manera de viure
Una cosa és segur: no ens van fer gens de cas
D‘aquell senador ja en tenen apuntat les dades
Tu sí que ets dels que fas la feina ben feta
Les tarifes dels menjadors dels aeroports espanyols són molt cars
Els complements verbals: atribut, complement directe i
complement indirecte
1. Subratlla els atributs, els complements directes i els complements indirectes de les
oracions següents:
Farem saber les condicions als pretendents
Va presentar el seu amic als pares
Comprarem quatre entrades per a les teves cosines
Ahir estava cansadíssim
Ha visitat el Museu Dalí
Han decidit que hi anirem
Semblava entristit
Eren les seves parentes
L‘aviador oferia flors a aquelles senyores
Vaig comprar un pom de flors per a l‘àvia
Els alumnes han lliurat els exercicis al professor
Vaig demanar a en Josep que vingués
Necessito quatre llibretes
No penso pas que pugui venir
El pare afirma que sóc drop
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 96� de 132�
Els complements verbals: complement predicatiu i
complement de règim verbal
1. Subratlla els complements predicatius i els de règim verbal de les oracions
següents:
He parlat dels meus treballs als editors
No dubtis mai de mi
Volia prendre la cervesa freda
Penses en la teva família?
Sempre parlen de futbol
El vi es va tornar agre
Els nois van arribar cansats
S‘han acostumat a la bona vida
Van penjar la cortina torta
Encara pensen en la seva infantesa
Exercicis sobre l’oració simple
Analitza sintàcticament:
No treguis el braç per la finestra
Ens acompanyaran al poble
Un blanc miratge va descendir del cel
Endreceu la roba a l‘armari
Telefonaràs a en Pere al despatx?
Voldràs acompanyar aquests tres amics a l‘estació?
Cada setmana visita la seva germana
Mai no menja pa
Caminava sempre content
Aquella setmana teníem vuit exàmens
Véns de Manresa?
Anirem a buscar bolets
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 97� de 132�
Voldrien fer esport
Creuen que és un home savi
Tens calefacció a casa?
Els pronoms febles
1. Substitueix per pronoms febles tots els mots subratllats d‘aquest fragment
El pis és petit, però bufó. Coneix el pis de sobres, té el pis ben apamat. És fet just a
la seva mida. Prem el botó de la tele. Anuncis. Posa la tele a tot volum, per sentir la
tele bé, mentre trafega per la casa.
Està ben xopa, regalima suor pertot arreu. L'ascensor no funciona i ha tingut la
humorada de pujar els esglaons de quatre en quatre, de por de perdre's les notícies. I
això que viu en un àtic o, més pròpiament, en unes golfes. Entra al lavabo i es renta
apressadament la cara. L'aigua, freda, revifa la noia de cop. Es treu la roba i llança la
roba apressadament damunt el llit, que està sense fer. S'esguarda un moment tota la
cambra, petita, preciosa i terriblement desordenada, com ella mateixa. «Ets un
desastre»,.es diu. I «ja endrecaré la cambra a la tarda», després. Se'n va cap a la
cuina i se serveix un refresc a la cuina.
Agustí ALCOBERRO: Retrat de Carme en penombra,
2. Exercicis de repàs
Escriu el paradigma flexiu complet dels adjectius en negreta.
Per què no s‘apostrofa la humorada?
Busca en el fragment dos adverbis i escriu un sinònim de cadascun
d‘ells.
Per què diu ―llança la roba apressadament‖ i no llença la roba...
Escriu un sinònim d’esguarda i un de trafega.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 98� de 132�
Present d‘indicatiu de trafega i present de subjuntiu de coneix
Continua la narració (en deu línies aproximadament)
Exercicis sobre l’oració simple i els pronoms febles
Per treballar pronoms febles cal que primer analitzis l‘oració, després substitueixis
cada complement pel pronom corresponent i finalment facis la combinació adequada.
Recorda que no tots els elements de l'oració es poden substituir per pronoms febles
(complement circumstancial de temps, el subjecte...)
Exemple:
La Teresa ha escrit la carta al seu germà La Teresa la hi ha escrit (la+li: la hi)
CD la CI li
Farem saber les condicions als pretendents
He parlat dels meus treballs als editors
Va presentar el seu amic als pares
Comprarem quatre entrades per a les teves cosines
No treguis el braç per la finestra
Ens acompanyaran al poble
Un blanc miratge va descendir del cel
Ahir estava cansadíssim
No dubtis mai de mi
Endreceu la roba a l‘armari
Telefonaràs a en Pere al despatx?
Voldràs acompanyar aquests tres amics a l‘estació?
Cada setmana visita la seva germana
Mai no menja pa
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 99� de 132�
Caminava sempre content
Ha visitat el Museu Dalí
Han decidit que hi anirem
Penses en la teva família?
Semblava entristit
Eren les seves parentes
Aquella setmana teníem vuit exàmens
L‘aviador oferia flors a aquelles senyores
Véns de Manresa?
Anirem a buscar bolets
Voldrien fer esport
Vaig comprar un pom de flors per a l‘àvia
Els alumnes han lliurat els exercicis al professor
Vaig demanar a en Josep que vingués
Necessito quatre llibretes
Volia prendre la cervesa freda
No penso pas que pugui venir
El pare afirma que sóc dropo
Creuen que és un home savi
Tens calefacció a casa?
L’oració composta: oracions coordinades i
subordinades
1. Indica el tipus de coordinació que existeix en les oracions següents
No volia portar l‘anorac ni les sabates (….)
Fes la reclamació ara o deixa-ho estar (….)
No solament el volen modificar, sinó canviar-lo de lloc (….)
Les confraries es van transformar en gremis, és a dir, en associacions artesanals (….)
Va llegir la part que l‘afectava, però li va passar per alt la lletra menuda (….)
Vol comprar els llibres i les carpetes (….)
Tan aviat li agrada, tan aviat li desagrada (….)
La casa era seva, encara que no la tenia al seu nom (….)
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 100� de 132�
Veig que no hi ha cap pregunta, doncs ja podem passar al capítol següent (…)
Digues-li tu mateix o fes-li-ho saber per un amic (….)
2. Subratlla la subordinada i digues si és substantiva, adjectiva o adverbial
La felicitaré quan faci trenta anys
Li han apujat el sou perquè rendeixi més
Ho pintaran com tu vulguis
Si treballa més li apujaran la categoria
El noi que has vist és el germà de la Maria
El poble on van viure s‘està quedant sense habitants
M‘agrada que plogui
Necessito que em portis els llibres
La cantant no va permetre que li fessin una entrevista
El cavall que ha guanyat s‘ha emportat el primer premi
L’oració composta: el relatiu
1. Subratlla el relatiu, assenyala‘n l‘antecedent i digues quin tipus d‘oració introdueix
L‘home en qui confiàvem va confesar-nos un secret
El decorat en què havíem pensat surt massa car
Aquesta és la cova en la qual s‘amagaven els malfactors
Va topar amb un arbre que és centenari
Les batalles que van guanyar són innombrables
UNITAT 4: LÈXIC
La sinonímia i l’antonímia
Substitueix els mots subratllats per sinònims adequats al context
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 101� de 132�
Substitueix els mots en negreta per antònims adequats al context
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia.
rifarien cafeteres; que ella ja les havia vistes: precioses, blanques, amb una taronja
pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d'anar
a ballar, ni tenia ganes de sortir, perquè m'havia passat el dia despatxant dolços. i les
puntes dels dits em feien mal de tant estrènyer cordills daurats i de tant fer nusos i
agafadors. I perquè coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia
dormir com no dormir. Però em va fer seguir vulgues no vulgues, perquè jo era així,
que patia si algú em demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a
baix: el vestit i els enagos emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades
de pasta blanca. tres braçalets rotllana que feien joc amb les arracades i un
portamonedes blanc, que la Julieta em va dir que era d'hule, amb la tanca com una
petxina d'or.
Quan vam arribar a la Plaça els músics ja tocaven. EI sostre estava guarnit amb flors
i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors
amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els
acabaments de les tires estaven lligats més enlaire que no pas el mig, on totes
s'ajuntaven... L'entarimat dels músics estava voltat d'esparreguera fent barana i
l'esparreguera estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet. I els
músics suats i en mànigues de camisa. La meva mare morta feia anys i sense poder-
me aconsellar i el meu pare casat amb una altra. EI meu pare casat amb una altra i jo
sense la meva mare que només vivia per tenir-me atencions. I el meu pare casat i jo
joveneta i sola a la Plaça del Diamant, esperant que rifessin cafeteres...
Mercè Rodoreda La Plaça del Diamant
3. Classifica d‘entre els mots següents els que són sinònims d‘evident i d‘amagat:
Notori, subreptici, recòndit, ostensible, flagrant, esotèric, arcà, públic, latent, ocult.
4. Fes el mateix amb els sinònims de foraster i d‘indígena
Metec, natiu, nòmada, al.lòcton, estranger, aborigen, autòcton, immigrant, forà, natural.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 102� de 132�
5. Quins mots poden ser sinònims de cura?
Negligència, compte, zel, desídia, diligència, pulcritud, deixadesa, incúria, abandó,
mirament, precaució, sol.licitud.
6. Relaciona els mots de les dues llistes que puguin ser contraris en algun context
protegir, comprovar, coincidir, ferir, convèncer, fer, continuar, adular, comprometre,
neguitejar
cessar, censurar, dissuadir, passar per alt, tranquil·litzar, desemparar, destruir, guarir,
tornar enrere, divergir
La hiponímia i la hiperonímia
1. Escriu dos hipònims de les paraules següents
bolet
vestit
líquid
fruita
peix
llegum
vas
vehicle
2. Digues a quin hiperònim corresponen els mots següents
taula, blau, avi, gos, tomàquet
Locucions i frases fetes
1. Subratlla les frases fetes del text següent, veuràs que gairebé totes estan
relacionades amb el fet de parlar o de callar.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 103� de 132�
Veient que en Jaume no havia badat boca en tota la reunió, la Teresa va demanar la
paraula. Amb la seva mala fe habitual, va deixar caure que si en Jaume no deia ni piu
era perquè no volia ensenyar les cartes. Llavors en Pau va ficar-hi cullerada i la
conversa va pujar de to. Va arribar un moment que tothom s‘ensenyava les dents i es
deia de tot. Allò era una olla de grills. Per sort, l‘Eugènia va entrar en escena. Va
cantar les quaranta a la Teresa i a en Pau li va dir les coses pel seu nom. Gràcies a la
seva intervenció, les aigües van anar tornant a mare i finalment tothom va fer les paus.
2. Escriu un sinònim o expressió per a cadascuna de les locucions que hagis trobat.
Els derivats
1. Escriu un verb derivat dels adjectius següents:
Profund, gelós, covard, darrer, clar, blanc, rodó, lleuger, pàl.lid, pobre, content, sec,
ple.
2. Escriu un verb derivat dels substantius següents:
Nivell, delit, consell, moble, setge, travessa, sabor, consol, finca, turment, vergonya,
fruit, pol.lució, defensa, vigor, garantia.
3. Escriu el participi dels mots següents en una forma substantivada:
Batre, dictar, estar, brodar, amanir, estrènyer, escriure, suar, trametre, abraçar,
contenir, respondre, empedrar, gebrar.
Els compostos
Per ex. batre, participi batut, batuda, batuts, batudes:
un batut de llimona, una batuda pel bosc.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 104� de 132�
1. Explica el significat dels següents compostos, digues què són morfològicament i a
partir de quins elements s‘han format.
Ex. escuradents: estri per netejar les dents
és un substantiu
està format per un verb, escurar, i el substantiu dents
Picaplets, tastaolletes, ventafocs, llevataps, tallafoc, rebentapisos, passamà,
saltataulells.
2. Fes compostos a partir de
Rentar, llançar, comptar, parar, dragar, eixugar, parar, portar, muntar, curt
flama, neu, brisa, parabrisa, plat, circuit, equipatge, passa, caiguda, càrrega.
Ex: rentar + plats: rentaplats
3. Forma compostos a partir dels següents mots i explica‘n el significat
Llavi, panxa, cama, ull, sang, pell, cap, peu, aigua
content, prendre, trencar-se, calcigar, fes, barrejar, trencar, glaçar-se, alçar
Ex: llavi + fes: llavifès, que té el llavi partit
TEXTOS I COMENTARIS
Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25
anys (maig 2007)
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 105� de 132�
La fotografia de Joan Guerrero corprèn tots aquells que l‘observen. La mirada de
l‘artista se‘ns revela com una part integrant més del panorama. Rostres de persones
que maleeixen la seva dissort, tragèdies latents, tot allò que no passa però que és, no
obstant.
Ahir es va presentar a la Biblioteca Central de Santa Coloma Els ulls dels pobres, el
darrer llibre il·lustrat de Joan Guerrero, que compta amb la col·laboració de textos
de Pere Casaldàliga. Després d‘un periple per l‘Equador, Nicaragua i El Salvador
cercant imatges, el fotògraf ha volgut complementar el seu treball amb el
pensament poètic d‘aquest bisbe català que viu al Brasil i que s‘ha erigit com un dels
referents públics de l‘anomenada teologia de l‘alliberament. Joan Guerrero és un
fotopress de pedra picada que va començar la seva carrera en la desapareguda
revista Grama, però ja molt abans, a la seva Tarifa natal, jugava a immortalitzar
instantànies imaginàries a través de l‘objectiu d‘una capsa de llumins. Clic!,
gavines de Puerto Real. Clic!, solars de Singuerlín. Clic!, els ulls dels pobres… I
sempre en blanc i negre, que és el llenguatge visual del neorealisme italià, recordant
escenes de Miracolo a Milano. Avui, ja retirat de la vida moderna i sense la urgència
del periodisme diari, es recrea en els plecs dels cossos batuts pel vent, les llàgrimes
en veu baixa, els peus desancorats, el cor en carn viva. Guerrero, un
especialista a radiografiar sentiments.
David MARÍN I PLA. «Caçador d‘instants». El Punt (15 desembre 2005)
Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.
[1 punt cadascuna; en les preguntes d‘opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per
error]
1. Digueu quin és l‘infinitiu corresponent a maleeixen: ______________
2. Digueu què significa, en el text, el mot corprèn:
a) sorprèn
b) desespera
c ) fa reflexionar
d) captiva el cor
3. Digueu què significa, en el text, el mot latents:
a) que existeixen però no es veuen
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 106� de 132�
b) que són indescriptibles
c ) que sorprenen
d) que provoquen un gran dolor
4. Digueu quin pot ser un sinònim, en el text, per a periple:
a) aventura
b) viatge
c ) període
d) peripècia
5. Digueu què és el segment im del mot immortalitzar:
a) sufix
b) radical
c ) prefix
d) morfema flexiu
6. Digueu quina és la funció sintàctica del relatiu que en la frase: «que compta amb la
col·laboració de textos de Pere Casaldàliga»: ______________
7. Digueu quin és el pronom feble amb què se substituiria la seqüència al Brasil en el
text, si s‘hagués de pronominalitzar:
a) li
b) en
c ) el
d) hi
Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en què comenteu quines
són les raons que fan que l‘autor del text conclogui que Joan Guerrero és un especia-
lista a radiografiar sentiments. Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i
la riquesa d‘expressió (lèxic i sintaxi) de la redacció.
[3 punts; es descomptaran 0,05 punts per cada falta d‘ortografia, de lèxic, de
morfologia o de sintaxi]
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 107� de 132�
Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25
anys (maig 2007 B)
Airbus era i és Europa. Era el símbol de l‘Europa possible. Així ho creien els
responsables de la companyia. Els èxits d‘Airbus demostraven que els europeus,
malgrat tenir interessos específics, cultures diverses, maneres de treballar diferents,
quan tenien un objectiu comú eren capaços de treballar plegats i fins i tot de passar al
davant dels nord-americans. De fet, els avions d‘Airbus són com un trencaclosques,
les peces del qual es dissenyen i es fabriquen a casa de cadascun dels socis i, de tot
arreu d‘Europa, es traslladen a Tolosa de Llenguadoc, on són muntades. El consorci
europeu havia superat en comandes, lliuraments i resultats el seu tradicional rival
Boeing. Les primeres proves de l‘A380, l‘avió de passatgers més gran que mai s‘ha
fabricat, havien estat un èxit. Fins que van saltar les alarmes: el soci britànic decidia
anar-se‘n i Airbus reconeixia que tenia problemes per lliurar a temps les primeres
comandes de l‘A380. Nous retards, caigudes a la borsa, escàndols i dimissions s‘han
succeït durant tot l‘estiu. Airbus, efectivament, era una metàfora de l‘Europa real.
Toni CANYÍS. «El mite de Dèdal». El Temps (27 octubre 2006)
Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.
[1 punt cadascuna; en les preguntes d‘opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per
error]
1. Digueu quina és la tercera persona del singular de l‘imperfet de subjuntiu corres
-ponent a creien:
a) cregués
b) creuria
c ) creiés
d) creiessi
2. Digueu una expressió sinònima, en el text, de malgrat tenir:
a) a més a més de tenir
b) pel fet de tenir
c ) encara que tenien
d) sempre que tenien
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 108� de 132�
3. Digueu quina és la forma femenina de l‘adjectiu comú: ______________
4. Digueu quin és el pronom feble amb què se substituiria la paraula plegats, si
s‘hagués de pronominalitzar, en el sintagma «treballar plegats»: ______________
5. Digueu què significa, en el text, l‘expressió Fins que van saltar les alarmes:
a) Fins que de sobte es va descobrir que les coses no anaven bé.
b) Fins que es va activar un dispositiu que avisava del perill.
c ) Fins que es va posar remei als perills que hi havia.
d) Fins que tothom es va adaptar a una nova situació de gravetat.
6. Digueu quin és l‘antecedent del pronom relatiu del qual:
a) les peces
b) un trencaclosques
c ) Airbus
d) un objectiu comú
7. Digueu quin és el complement directe de havia superat:
a) el consorci europeu
b) comandes, lliuraments i resultats
c ) el seu tradicional rival Boeing
d) Boeing
Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en què expliqueu per
què l‘autor del text afirma que Airbus era una metàfora de l‘Europa real.
Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i
sintaxi) de la redacció.
[3 punts; es descomptaran 0,05 punts per cada falta d‘ortografia, de lèxic, de
morfologia o de sintaxi]
Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25
anys (maig 2008 A)
Entre els tòpics que des del món de l‘ensenyament s‘han creat al voltant del cinema
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 109� de 132�
ha triomfat la idea que les pel·lícules han de ser debatudes o presentades a l‘aula
en funció dels seus valors. Generalment, s‘entén que una pel·lícula té valors quan la
seva trama resol en clau humanística uns conflictes o quan els seus personatges són
éssers positius […].
Curiosament, si establim un rànquing de quines són les pel·lícules més reclamades
pels seus valors, ens trobarem amb obres com La vida es bella […], Billy Elliot […] o
Los chicos del coro […]. En tots aquests casos, els suposats valors temàtics de
l‘obra no es corresponen amb uns valors estètics. Totes aquestes pel·lícules són
estèticament pobres i limitades.
Si intentem buscar en la cartellera […] obres que reflecteixen alguna cosa dels
adolescents i els instituts, fàcilment anirem a parar a Supersalidos, de Greg Mottola.
Des d‘un àmbit estrictament educatiu pot ser considerada fàcilment com una
bretolada. Curiosament, però, des de l‘interior de Supersalidos s‘apunten més
coses sobre la joventut que en qualsevol obra políticament correcta. A la pel·lícula es
parla de la por de créixer, de la forma com els adolescents se senten frustrats quan
s‘emmirallen en els adults, de com el fantasma del sexe esdevé obsessió i de la buidor
que el llenguatge ha adquirit en el temps present. No són aquestes qüestions prou
serioses per tenir-les en compte? No té més qualitat estètica Supersalidos que la
majoria de pel·lícules del cinema de valors?
Àngel QUINTANA. «Educació estètica o educació en valors?». El Punt (28 octubre
2007)
Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.
[1 punt cadascuna; en les preguntes d‘opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per
error]
1. El substantiu a partir del qual s‘ha format el derivat bretolada és:
a) bretoler
b) brètol
c ) bretó
d) brivó
2. D‘acord amb el context, una expressió equivalent de s‘emmirallen en els adults és:
a) prenen els adults com a model
b) s‘adapten als costums dels adults
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 110� de 132�
c ) es distancien dels adults
d) s‘imaginen que els adults els imiten
3. L‘infinitiu de reflecteixen és:
a) reflectar
b) reflexar
c ) reflexionar
d) reflectir
4. El complement directe de ha adquirit és:
a) el llenguatge
b) la buidor
c ) que
d) en el temps present
5. Si s‘hagués de pronominalitzar, amb quin pronom feble se substituiria el sintagma
a Supersalidos, de Greg Mottola (de la seqüència «anirem a parar a Supersalidos, de
Greg Mottola»)?
a) hi
b) en
c ) ho
d) li
6. El gerundi de debatudes és: ______________.
7. El femení singular de pobres és: ______________.
Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en què expliqueu per
què l‘autor considera que les pel·lícules amb valors no són les més adequades per al
món de l‘ensenyament.
Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i
sintaxi) de la redacció.
[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta d‘ortografia, de lèxic, de morfologia
o de sintaxi]
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 111� de 132�
Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25
anys (maig 2008 B)
El pis: una hipoteca. Un cotxe nou: un crèdit. La tele per als mundials: un altre
crèdit. Fins i tot hi ha qui demana préstecs per pagar les vacances […]. L‘endeutament
de les famílies per sobre de les seves possibilitats comença a ser perillós […]. Un
estudi de l‘escola de negocis IESE conclou que el poder adquisitiu dels nostres salaris
és ara gairebé el mateix que fa deu anys […]. O sigui, que el creixement econòmic
espectacular que hem tingut en l‘última dècada no s‘ha traduït, en general, en un nivell
de vida més alt dels assalariats, al contrari que en altres indrets. Aquesta constatació
sobta a primer cop d‘ull, perquè sembla contradir la realitat […]. En canvi, el
creixement sí que ha beneficiat altres tipus de rendes, immobiliàries, empresarials i del
capital. Hi ha hagut un transvasament de riquesa cap a una part de la població,
sense que la resta se n‘hagi assabentat. Com pot ser que no es faci evident una
escletxa social que s‘ha creat en tan poc temps?, que no sigui escandalosa la
diferència en nivell de vida, en ritme de despesa? […]. L‘endeutament de moltes
famílies segurament està servint per tapar aquesta escletxa. S‘ha anat creant una
societat econòmicament esquizofrènica. Els que han progressat i poden permetre‘s
l‘augment de despesa i els que tenen els mateixos ingressos reals que fa deu anys
però intenten emular socialment els altres endeutant-se fins al coll. Els miratges, però,
s‘acaben esvaint i els desequilibris socials s‘acaben pagant.
Toni CANYÍS. «Esquizofrènia social». El Temps, núm. 1153 (18 juliol 2006)
Encercleu la resposta correcta o escriviu-la, segons correspongui.
[1 punt cadascuna; en les preguntes d#opció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per
error]
1. El gerundi de conclou és:
a) concluint
b) concluient
c ) concloent
d) concloient
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 112� de 132�
2. D‘acord amb el context, un sinònim de sobta és:
a) sorprèn
b) enganya
c ) desconcerta
d) irrita
3. D‘acord amb el context, una expressió equivalent de se n‘hagi assabentat és:
a) n‘hagi tingut notícia
b) ho hagi assaborit
c ) n‘hagi descobert els efectes
d) ho hagi entès
4. La funció sintàctica del sintagma una escletxa social que s‘ha creat en tan poc
temps és:
a) complement directe
b) complement circumstancial de temps
c ) subjecte
d) complement circumstancial de manera
5. D‘acord amb el context, una expressió equivalent de s‘acaben esvaint és:
a) s‘acaben escampant
b) acaben desapareixent
c ) s‘acaben enfortint
d) acaben concretant-se
6. El substantiu que té la mateixa arrel que l‘adjectiu escandalosa és: ___________.
7. El singular de ingressos és: ___________.
Feu una redacció en català, que tingui entre 50 i 80 paraules, en la qual expliqueu en
què consisteix la societat esquizofrènica que l‘autor denuncia.
Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i
sintaxi) de la redacció.
[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta d#ortografia, de lèxic, de
morfologia o de sintaxi]
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 113� de 132�
Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25
anys (maig 2009 A)
El substrat més ocult [de la crisi], del qual ningú no vol parlar, és la delinqüència
econòmica internacional. Aquests dies m‘he cansat de recomanar el llibre del periodis-
ta anglès Misha Glenny, McMafia, i el del periodista italià Roberto Saviano, Gomorra.
Són dues visites als soterranis de l‘economia mundial en què es pot veure, de manera
perfectament documentada, que no hi ha separació nítida entre economia legal i eco-
nomia il·legal i delinqüència econòmica. I no tan sols perquè el comportament d‘alguns
dels responsables de les institucions financeres durant aquests anys del boom entri
perfectament en la tipificació del delicte d‘estafa, sinó perquè els fluxos de diner entre
l‘una i l‘altra són més grans que no sembla. Sigui com sigui, el fet és que en aquesta
globalització, com en les anteriors, allò que s‘ha globalitzat més ràpidament ha estat el
diner i la delinqüència. I en aquest cas les dimensions de l‘economia crimina l han estat
especialment grans perquè ha coincidit amb l‘esfondrament dels sistemes de tipus
soviètic. El procés de transició de l‘ineficient sistema de l‘anomenat socialisme real al
capitalisme ha afavorit l‘esclat d‘organitzacions de caire mafiós, sovint en estreta
relació amb les antigues nomenclatures i amb els nous dirigents polítics. La trama s‘ha
estès per tot el món.
Josep RAMONEDA. «Qüestions que la crisi oculta». El Temps (14 octubre 2008)
Encercleu la resposta correcta o empleneu el buit corresponent.
[1 punt cadascuna; en les preguntes dʼopció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per
error]
1. D‘acord amb el text, una expressió equivalent de el substrat és:
a) la conseqüència immediata
b) la realitat profunda
c ) la finalitat
d) els aspectes més interessants
2. La funció sintàctica de del qual és:
a) complement directe
b) complement circumstancial de causa
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 114� de 132�
c ) complement de règim verbal
d) complement indirecte
3. D‘acord amb el text, un mot o una expressió sinònim de nítida és:
a) clarament delimitada
b) justificada
c ) confusament identificable
d) lògica
4. El pronom feble amb què, si s‘hagués de pronominalitzar, se substituiria el sintag-
ma amb l‘esfondrament dels sistemes de tipus soviètic és:
a) hi
b) en
c ) ho
d) el
5. D‘acord amb el text, una expressió equivalent de l‘esclat és:
a) l‘explosió controlada
b) la desaparició contundent
c ) la proliferació sobtada
d) la pervivència
6. El verb que té la mateixa arrel que soterranis és: ______________.
7. El plural de procés és: ______________.
Feu una redacció en català, que tingui entre cinquanta i vuitanta paraules, sobre les
relacions entre crisi i globalització.
Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i
sintaxi) de la redacció.
[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta dʼortografia, de lèxic, de morfologia
o de sintaxi]
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 115� de 132�
Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25
anys (maig 2009 B)
Sovint hi ha un decalatge important entre el que els experts perceben com a bona
arquitectura i el que percep la gent del carrer. Es tracta d‘una apreciació epidèrmica,
és clar; no parlo del clàssic diàleg forma-funció, perquè normalment el que veiem dels
edificis és la seva pell, les seves formes o volums i els seus acabats. Si ens fixem en
Barcelona, trobem que projectes emblemàtics de la nostra arquitectura més recent no
tenen gaire suport. La torre AGBAR, el MACBA, els gratacels del Fòrum… sembla que
no agraden als barcelonins. El temps és un bon aliat per a l‘aprovació dels edificis. El
Modernisme, criticat a l‘època pel fet de ser un art foll, com deia el noucentista Eugeni
d‘Ors, ara és acceptat popularment. Un llibret humorístic escrit per Carles Soldevila el
1929 mostra el disgust que provocava als barcelonins la Pedrera de Gaudí: «Què és
això?», pregunta un turista al qual el narrador fa de guia. «Encara no ho sabem ben
bé. L‘edifici té més de vint anys d‘existència… No obstant això, els barcelonins no
acabem de saber què diantre és», explica, i continua: «És l‘obra d‘un arquitecte
indiscutiblement genial, però amb un gust lamentable.» Aquest darrer punt és força
interessant, perquè contraposa genialitat, talent, enginy, innovació, al que s‘entén per
bon gust.
Òscar GUAYABERO. «Quina cosa més lletja!». Avui. Cultura (1 novembre 2008)
Encercleu la resposta correcta o empleneu el buit corresponent.
[1 punt cadascuna; en les preguntes dʼopció múltiple, es descomptaran 0,33 punts per
error]
1. El pronom feble amb què, si s‘hagués de pronominalitzar, se substituiria el sintag-
ma dels edificis és:
a) hi
b) en
c ) ho
d) li
2. El complement directe de provocava és:
a) la Pedrera de Gaudí
b) el disgust
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 116� de 132�
c ) que
d) Carles Soldevila
3. La segona persona del singular de l‘imperfet de subjuntiu de entén és:
a) entenessis
b) entenguis
c ) entendries
d) entenguessis
4. D‘acord amb el text, una expressió sinònima de un decalatge és:
a) una separació
b) un decaïment
c ) una discussió
d) un acord
5. D‘acord amb el text, un mot sinònim de epidèrmica és:
a) espasmòdica
b) espantosa
c ) superficial
d) profunda
6. El pronom relatiu, normativament equivalent, pel qual es podria substituir al qual
és: ______________.
7. La divisió en síl·labes de genialitat és: ______________.
Feu una redacció en català, que tingui entre cinquanta i vuitanta paraules, sobre les
raons que, segons l‘autor, provoquen el decalatge entre els experts i la gent del carrer
a l‘hora de jutjar l‘arquitectura.
Es valorarà l‘adequació, la coherència, la cohesió i la riquesa d‘expressió (lèxic i
sintaxi) de la redacció.
[3 punts; es descomptaran 0,1 punts per cada falta dʼortografia, de lèxic, de morfologia
o de sintaxi]
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 117� de 132�
Altres textos
LA LECTURA COM A TORTURA
Com que escriure en català no és un negoci del tot rodó, per dir-ho suaument, la
majoria dels autors que fem servir aquest idioma ens veiem obligats a suplementar els
ingressos provinents dels llibres amb tota mena de treballs: escrivim per als diaris,
col·laborem amb les ràdios o de vegades les televisions, i fins i tot fem articles per a
revistes com aquesta. Qualsevol cosa, de fet, que ens permeti arribar a finals de mes
sense tenir una feina de debò. Ara bé, de totes les activitats complementàries
disponibles, no n'hi ha cap que sigui tan rendible com les xerrades als instituts de
secundària. Vas a tal escola, parles de quelcom més o menys literari, i t'embutxaques
suficient per pagar la meitat del casal d'estiu del nen. Una bicoca.
Una pràctica nefasta
L'únic problema amb aquestes xerrades -a diferència de les que es fan, posem per
cas, a les biblioteques o a les presons- és que els assistents hi acudeixen per força.
De vegades, és encara pitjor: no només obliguen els estudiants a escoltar el visitant de
torn, sinó també a llegir un títol seu.
És cert que, gràcies a això, venc un parell de centenars més de llibres cada any, però
em sap greu que els lectors -els estudiants dels instituts en qüestió- no siguin
voluntaris; de manera que en aquests casos els demano perdó. I els pregunto què els
sembla la lectura obligatòria. El veredicte: és una pràctica nefasta. Una noia de
l'institut de Vidreres fins i tot va explicar que, de tanta frustració que li causaven les
lectures obligatòries, en tornar a casa -on hi havia una bona selecció de llibres-
preferia fer qualsevol cosa menys llegir.
Tant de bo que els responsables dels departaments corresponents del sistema
educatiu català, en traguessin les conclusions pertinents: que és imprescindible -no
aconsellable, imprescindible- que deixin d'obligar els estudiants del país (mitjançant els
seus professors soferts) a combregar amb totxos de paper que fan que s'ennueguin de
per vida i així dissuadir-los d'acostar-se, de grat, a la vora de l'immens oceà en
expansió constant dels llibres i adonar-se que allà hi pot nedar tothom i que, a més a
més, nedar-hi els farà sentir més espavilats i més inquiets i més clarividents i menys
sols.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 118� de 132�
En resum, és imprescindible no convertir una cosa tan imprescindible com la lectura
en una mera assignatura.
Matthew Tree, Descobrir Catalunya, 111
Comprensió i expressió
1. Resumiu les idees essencials i el problema que l'autor planteja en aquest text.
2. Expresseu amb les vostres pròpies paraules les conclusions a les quals l'autor
considera que haurien d'arribar els responsables del sistema educatiu, i que
s'expliciten a les últimes ratlles del text i que reproduïm a continuació:
―...és imprescindible -no aconsellable, imprescindible- que deixin d'obligar els
estudiants del país (mitjançant els seus professors soferts) a combregar amb totxos de
paper que fan que s'ennueguin de per vida i així dissuadir-los d'acostar-se, de grat, a
la vora de l'immens oceà en expansió constant dels llibres i adonar-se que allà hi pot
nedar tothom i que, a més a més, nedar-hi els farà sentir més espavilats i més inquiets
i més clarividents i menys sols.‖
3. Expliqueu el significat que tenen en el text les expressions següents:
un negoci del tot rodó:
de debò:
una bicoca:
posem per cas:
Redacteu un text d'unes 100 paraules sobre l'últim llibre que heu llegit.
Redacteu un text argumentatiu d'unes 100 paraules a favor o en contra de la idea
essencial que dóna l'autor en el seu text.
LA FAGEDA
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 119� de 132�
Dimarts es va presentar al Palau Robert el llibre La Fageda. Història d'una bogeria,
escrit per Dolors González. La Fageda, ja ho saben, és una cooperativa sense afany
de lucre, ubicada a la Garrotxa.
Parlar de la història d'una bogeria no és cap recurs publicitari per vendre un llibre que
narra una de les més precioses realitats contemporànies. El títol diu la veritat. Perquè
veritat de la bona és que, ja fa 25 anys, el psicòleg Cristóbal Colón va decidir crear una
empresa que donés feina a un grup de persones amb disminucions psíquiques o
mentals. Avui, aquella bogeria s'estudia en aquelles escoles anomenades de negocis,
plenes de màsters i d'alumnes que somien ser fitxats per algun directiu amb tirants,
camisa de ratlles i despatx a la Cinquena Avinguda.
O sigui, que imaginin-se com devia ser aquell matí o aquella tarda -no ens posarem
exquisits- del 7 d'abril de 1982. Imaginin-se un paio que diu que es diu Cristóbal Colón
entrant al despatx del llavors alcalde d'Olot, Joan Sala. Imaginin-se la cara del llavors
alcalde quan Cristóbal Colón, a més de dir que es diu Cristóbal Colón, afegeix que és
psicòleg. Un psicòleg recomanat per la persona que l'acompanya: Josep Torrell, que
és el coordinador de l'atenció psiquiàtrica de la zona de la Garrotxa.
El que va passar després és la història d'un èxit, d'uns prodigiosos iogurts que jo prenc
per esmorzar a la salut de Cristóbal Colón, de la seva dona, Carme Jordà, pedagoga i
cofundadora de la cooperativa, i d'Albert Riera, que és qui els porta l'assumpte de la
comunicació.
Ara, des que he llegit aquest llibre i sé que existeix Rosario, també brindaré per ella.
Rosario té 62 anys, treballa a la cooperativa i és, entre altres coses, una experta pelant
patates. Va aprendre a fer aquesta tasca a l'hospital psiquiàtric de Salt, on li van
diagnosticar oligofrènia mitjana i disminució mental. A Rosario, quan era una nena, la
van abandonar en un bosc.
Després, la sort va deixar de ser-li adversa. Rosario va conèixer Cristóbal Colón i
Josep Torrell.
Arturo San Agustín. El Periódico (20 abril 2008)
1. Resumiu el contingut del text i l'actitud que l'autor hi posa de manifest respecte a la
cooperativa La Fageda.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 120� de 132�
2. Després de llegir el text, expliqueu les raons del títol del llibre (La Fageda. Història
d'una bogeria) al qual fa referència l'autor.
3. Escriviu un sinònim o expliqueu el significat que tenen dins el text les paraules que
trobareu a continuació:
cooperativa
lucre
paio
cofundadora
diagnosticar
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 121� de 132�
Comentaris de text
Proves d’accés a la Universitat per a més grans de 25
anys (maig 2007 A)
No té res de particular veure a la televisió o al cine una pel·lícula doblada. És la
manera com, per defecte, consumim la producció aliena en aquest país. El fet de
formar part de l‘audiència selecta de productes audiovisuals subtitulats o en
versió original implica, però, una actitud diferent: suposa prendre consciència de
l‘existència d‘un text previ, tenir una voluntat d‘acostar-se al màxim possible al text
original. […] Una llarga època de censura va fer que tots aquells que podien o volien
gaudir de pel·lícules de producció aliena veiessen frustrades les seues expectatives: el
doblatge va ser l‘arma del poder per controlar tota la producció audiovisual de la
manera més subtil possible. Aquesta tècnica permetia amagar, disfressar, la
presència d‘una manipulació conscient, deliberada. Es tractava d‘una tria meditada:
mentre que la subtitulació permetia la comparació entre original i traducció, el
doblatge substituïa les paraules de l‘original i en possibilitava el control més
absolut […]. Amb l‘arribada de la democràcia i especialment amb la posada en
marxa de les televisions autonòmiques, hom hagués pogut esperar un canvi en
favor de la subtitulació. Però això no és el que ha succeït. Els motius són ben evidents:
per una banda, l‘audiència s‘havia acostumat a una manera de veure la televisió i el
cinema; per una altra, hi havia una indústria forta al voltant del doblatge que va
exercir una gran pressió. El doblatge, doncs, continua com a opció majoritària a
les nostres pantalles.
[…] Hauríem de reflexionar sobre els aspectes ideològics que influeixen en el
procés de traducció, els aspectes professionals i els relacionats amb la recepció
de les traduccions, és a dir, les expectatives dels consumidors finals del producte. […]
Quant als factors relacionats més directament amb el text, caldria plantejar-se
quina és la funció que té la traducció d‘un text determinat, quin és el model de llengua
que hem de fer servir, de quina modalitat de traducció parlem.
[…] La traducció ha estat, al llarg dels segles, vehicle fonamental per a la creació de
models lingüístics. […] A hores d‘ara, ningú no pot negar la influència que la traducció
per al doblatge ha tingut en la creació d‘un model de llengua col·loquial en el si d‘una
societat en procés de normalització lingüística. […] Aquest model ha servit de guia per
a produccions pròpies i s‘ha propagat en la societat gràcies a un mitjà de comunicació
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 122� de 132�
de masses eficaç i poderós com és la televisió. Aquesta situació, d‘entrada tan
idíl·lica, comporta, però, nombroses qüestions: quines són les característiques del
registre col·loquial? On són els límits entre el que és acceptable i el que no ho és? Qui
decideix com ha de ser aquesta llengua col·loquial? Qui controla la qualitat del
producte final? Han d‘haver-hi límits en la variació dialectal? Totes aquestes són
preguntes no exemptes de problemes.
Rosa AGOST. XI Seminari sobre la Traducció a Catalunya. Barcelona: AELC, 2004
Totes les preguntes es poden respondre en qualsevol de les dues llengües
oficials de Catalunya.
Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com
en castellà, resten 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descompta només una
vegada. En el conjunt de l‘examen el descompte per faltes és com a màxim de 2
punts.
1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).
[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]
Títol
Resum
2. Quin és, segons la vostra opinió, el paper de la televisió en el model lingüístic de
la societat? Expliqueu-ho en, aproximadament, 100 paraules.
[2,5 punts]
(Maig 2007 B)
Qui no vol posar-se en contacte amb alguna persona ho aconsegueix simplement
apagant l‘aparell o no posant-s‘hi quan la trucada és d‘algú que no interessa o s‘està
en situació de no poder o no voler parlar-hi. Estem a l‘abast de qui ens busca,
podem accedir a parlar amb qui ens interessa. Només durant espectacles com
el teatre o el cinema ens obliguen a desconnectar la comunicació amb l‘exterior. Fins
ara l‘avió era, també, un espai impermeable al contacte; ara cada dia són més
les companyies que anuncien que deixaran efectuar trucades amb el mòbil durant els
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 123� de 132�
seus vols. Molt aviat, apagar el mòbil serà un senyal d‘incomunicació voluntària amb
els altres.
De vegades busquem el silenci i l‘allunyament, necessitem allunyar-nos, fins i tot,
d‘aquells que estimem, generar una distància que ens vacuni de neguits o
d‘informacions que volem evitar conèixer. De fet, haurien de ser situacions
excepcionals. El normal és voler estar disponible per a aquelles persones properes per
tal de comunicar-nos-hi. Moltes vegades apagar injustificadament el mòbil o no posar-
s‘hi quan es rep una trucada no deixa de ser una forma d‘agredir l‘altre, de buscar una
distància que no permeti comunicar-se.
[…] Matrimonis separats utilitzen el mòbil per dificultar la comunicació dels fills
amb el pare o la mare quan no estan amb ells. La facilitat per la comunicació
possibilita, també, propiciar una incomunicació voluntària que, en ser-ho, resulta
molt més agressora. Una cosa és no poder comunicar-se i l‘altra és no voler-ho. Quan
se‘ns posa tan fàcil, evitar una trucada es converteix en un acte actiu d‘allunyament de
l‘altre. Estar a l‘abast d‘algú, voler saber com està, necessitar comunicar-s‘hi i percebre
que no es posa al telèfon o que el manté apagat de manera sistemàtica, agredeix, i
encara més que la intencionalitat de qui no respon la trucada pels motius que siguin.
Qui no rep resposta tan sols percep el silenci i l‘absència i en desconeix els
motius. Pot sentir-se menystingut.
L‘ús del mòbil ha modificat els nostres costums, ha canviat les formes de
comunicació de manera radical. L‘altre, els altres, es poden fer presents en
qualsevol moment. De vegades, les trucades són agraïdes i ben rebudes; altres,
impertinents i incòmodes; altres, senzillament refusades. Davant d‘aquesta nova
facilitat per comunicar-nos, caldria aprendre noves formes de resposta, formes que
no suposessin agressió ni per al que rep la trucada, ni per al que la fa. Un codi ètic que
permetés una resposta simple que no fos mal interpretada i, a la vegada, no suposés
un silenci que pot interpretar-se de maneres diverses, sovint equivocades.
[…] A noves formes de comunicació caldrà cercar noves formes educades
d‘esquivar la conversa inadequada o inconvenient en aquell moment.
Els silencis són agressors per naturalesa. Quan es pot fer una cosa i no es fa, quan
s‘és lliure per comunicar-se, la negació a fer-ho sol agredir.
Joan CORBELLA. Avui (15 octubre 2006)
Totes les preguntes es poden respondre en qualsevol de les dues llengües
oficials de Catalunya.
Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 124� de 132�
en castellà, resten 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descompta només una
vegada. En el conjunt de l‘examen el descompte per faltes és com a màxim de 2
punts.
1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).
[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]
Títol
Resum
2. En quin sentit l‘ús del telèfon mòbil ha modificat els nostres costums? Raoneu-ho
des del vostre punt de vista en, aproximadament, 100 paraules.
[2,5 punts]
(Maig 2008 A)
Quan es diu que durant el segle XXI s‘extingiran el 90% de les llengües parlades
actualment, hom suposa sovint que això no passa de ser una «predicció» i difícilment
commou gaire més que una amenaça llunyana. Ben segur que les espècies
animals amenaçades —que no arriben al 10% del total— commouen molt més que
aquesta desfeta lingüística anunciada. Abans de preguntar-nos, però, el perquè
d‘aquesta manca de sensibilitat, val la pena que ens aturem a explicar com s‘ha arribat
a aquesta situació.
De llengües, se n‘han extingit sempre; això, però, no vol pas dir que aquest sigui un
fet desitjable i, en tot cas, el ritme d‘extinció mai no ha estat tan ràpid com ara. D‘altra
banda, cal tenir present un fet: les llengües —totes les llengües— canvien i, si
aquest procés no s‘atura o no topa amb algun element modificador, la tendència
del canvi porta a la diversificació. La cohesió interna de les comunitats lingüístiques és
un factor restrictiu en aquesta tendència natural. Vet aquí com un element inherent a la
llengua —el canvi lingüístic— pot tenir un paper importantíssim tant en la
singularització d‘una comunitat com en la diversificació i, al mateix temps, en el fet de
proporcionar a cada comunitat una eina d‘adequació a l‘entorn. És evident que el
contacte de llengües pot modificar aquest curs i que, en el límit de les possibilitats de
modificació, trobem la substitució, procés mitjançant el qual s‘arrabassa a les
comunitats lingüístiques aquest mitjà d‘adequació a l‘entorn que els ha estat
transmès pels seus avantpassats. En el continu que va del canvi lingüístic a la
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 125� de 132�
substitució lingüística hi ha una frontera força imprecisa i, per tant, més perillosa per
imprevisible, a partir de la qual allò que era un procés natural es torna una agressió a
la comunitat lingüística i, en conseqüència, a la humanitat. El procés
d‘homogeneïtzació en què estem immersos, a més de ser una greu amenaça per a
tota la humanitat, no té res de natural.
Hom calcula que, cap al segle XV, al món es parlaven unes 10.000 llengües, de les
quals, segons les estimacions més optimistes, se‘n parlen encara 6.000. És a dir, en
cinc segles ja s‘ha extingit el 40% del patrimoni lingüístic. La progressió de l‘extinció de
les llengües en la seva perspectiva històrica és un indici claríssim que aquest procés
no té res de natural, i cal ser conscient que, en cada llengua que s‘extingeix, hi
ha una comunitat agredida, la qual s‘ha exclòs del curs de la història de la
humanitat. De l‘anàlisi de la distribució del patrimoni lingüístic actual, en podem
treure algunes conclusions, tant pel que fa al passat com pel que fa al futur previsible,
si entre tots no canviem el curs de la història. […]
Actualment, les zones amb més diversitat lingüística del món són l‘Àfrica, bona
part de l‘Àsia i el Pacífic. Consegüentment, Amèrica, Europa, l‘Orient Mitjà i l‘altra part
de l‘Àsia (la Xina i el Japó, fonamentalment) són les zones més homogènies.
Carme JUNYENT. Contra la planificació. Barcelona: Empúries, 1998
Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.
Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com
en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Una mateixa falta es descomptarà només una
vegada.
En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.
1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).
[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]
Títol
Resum
2. L‘autora compara l‘extinció de les llengües amb l‘extinció de les espècies. Us
sembla correcta aquesta comparació? Raoneu la resposta des del vostre punt de
vista (unes 100 paraules). [2,5 punts]
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 126� de 132�
(Maig 2008 B)
Un mocador és el que és: un tros de roba, però les utilitats que admet aquest tros
de roba acaben sent molt diverses. En principi, un mocador és l‘aliat insubstituïble de
qualsevol persona refredada, i fins i tot resulta paorosa la imatge d‘una persona
refredada desproveïda de mocador, ja que un mocador no solament absorbeix
—almenys fins a un cert punt— les secrecions nasals, sinó que a més serveix de
parapet al nas segregador durant tot aquest complicat procés que comença amb una
lleu picor, que continua amb un espetec i que culmina amb un mocat bastant sorollós,
ja que no s‘han d‘exigir unes maneres versallesques a una persona que ha agafat un
refredat i que només està pendent de l‘avís del pròxim esternut.
Un mocador també serveix —tot i que ja és un costum en desús— per ritualitzar
un comiat: quan marxa el tren, tant qui se‘n va com qui es queda es posen a agitar un
mocador, com si el mocador intentés esborrar en l‘aire el sentiment conegut com a mal
d‘absència.
En la festa taurina, el mocador serveix perquè el públic pugui reclamar un trofeu
per al matador. Si hi ha molts mocadors, el president, al marge del seu criteri personal,
està obligat pel reglament a concedir una orella del toro al torero. […] D‘altra banda, el
president d‘una corrida de toros utilitza diferents tipus de mocador per marcar pautes
decisives del toreig: perquè comenci la festa, per als canvis de terç, per a la devolució
d‘un toro… […]
Els mocadors tenen un paper fonamental en els trucs dels il·lusionistes, aquests
enginyers de la irrealitat, ja que els mocadors —sobretot els de seda— tenen
propietats sorprenents, i no és estrany que sota un mocador encantat hi aparegui un
colom mort de por i enlluernat pels focus o bé que uns mocadors que estaven lligats,
després d‘una simple bufada del mag, es desnuïn, o viceversa.
A part de les seves funcions pràctiques, un mocador pot ser un objecte ornamental
que engalana el coll d‘una dama o d‘un senyor. Se sol tractar de mocadors amb riques
i profundes estampacions malgrat que […] resulta molt difícil saber amb precisió quin
és elmotiu de l‘estampat d‘unmocador en ple ús: un éssermitològic, un arabesc rococó,
una escena de caça?
Col·locat sobre el cap d‘una dona, un mocador pot ser una simple protecció contra la
pluja—o una manera de camuflar uns cabells desarreglats—o bé un símbol religiós pel
qual moltes persones estarien disposades a morir o, millor encara, a matar.
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 127� de 132�
Els mocadors de paper es poden considerar una fantasmagorització del concepte
genèric de mocador. Els mocadors masculins se solen comercialitzar en paquets de
sis unitats, i es compten entre els regals recurrents que els adults es fan absurdament
entre si.
Felipe BENÍTEZ REYES. El Periódico (28 octubre 2007)
Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.
Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com
en castellà, restaran 0,1 punts per falta.Una mateixa falta es descomptarà només una
vegada.
En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com a màxim de 2 punts.
1. Poseu un títol al text i resumiu-ne el contingut (entre 50 i 70 paraules).
[2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]
Títol
Resum
2. L‘autor comenta aspectes que semblen banals de l‘ús del mocador, però introdueix
algun element molt seriós. Comenteu aquest contrast d‘ironia i serietat present en
el text (unes 100 paraules). [2,5 punts]
(Maig 2009 A)
GOOGLE I LA CULTURA CATALANA
Tots els curiosos deveu saber, des de fa uns quinze dies, que la totpoderosa Google
ha fet un tracte amb l‘Institut d‘Estudis Catalans, segons el qual l‘empresa digitalitzarà
el fons de publicacions de l‘Institut, l‘acadèmia de la ciència i les humanitats. Això vol
dir que, aviat, podrem accedir en línia a milers de documents, llegir-los i, en alguns
casos, descarregar-los. Des del seu naixement, l‘IEC ha publicat prop de dos mil llibres
en català i més d‘un miler de revistes especialitzades. En certa manera, doncs, Google
es mereix la Creu de Sant Jordi… Però anem més enllà de la notícia. Com ens afecta,
o afecta el món, aquest fet?
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 128� de 132�
Penso que es tracta d‘un gra de sorra enmig d‘un desert dominat per cultures com
l‘anglosaxona o la castellana. Que, si no saps català, de res no et servirà aquesta
informació. És per això que, malgrat la sensibilitat catalana derivada de la plataforma
oberta que significa Google, si volem ser una cultura amb futur ens haurem de posar
les piles (informàtiques). Qui sabrà que existim, si no ens entenen? Treballar en
entorns traduïts al català és un gran avenç, però no n‘hi ha prou. Un país que ha fet
del bilingüisme bandera i quotidianitat hauria de ser punta de llança d‘aquest fet a la
Xarxa.
M‘explicaré. Quina importància té, per al món, que publiquem els nostres conei-
xements en català? Gairebé cap. I si fóssim líders en sistemes informàtics de
traducció? En lloc de tancar-nos, obrir-nos. Qualsevol persona accediria a Ramon Llull
o a Jacint Verdaguer, clicaria un botó i podria llegir-lo en el seu propi idioma.
Aleshores, per simpatia o per necessitat d‘aprofundir en aquests fenòmens descoberts,
voldria aprendre català. O, si més no, tindria uns coneixements de la cultura catalana i
simpatia per la nostra situació política, social, etc.
També acaben d‘anunciar un programa de traduccions assistides. Tu encarregues a la
seva web una traducció, posem del català al mandarí. Un traductor registrat la fa, a
mà, ajudat de certes eines i te la cobra. Què hi guanya Google? No pas diners, però sí
la capacitat de ser un espectador privilegiat per a construir el futur traductor universal.
Tots plegats hauríem de comprar accions de Google i portar l‘aigua al nostre molí. És
una qüestió de supervivència.
Sam DRACIR. «Google i la cultura catalana». El Temps (12 agost 2008)
Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.
Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com
en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix, només es
descomptarà una vegada. En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com
a màxim de 2 punts.
1. Poseu un nou títol a l‘article i resumiu-ne el contingut (entre cinquanta i setanta
paraules). [2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]
Títol
Resum
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 129� de 132�
2. Comenteu aquesta frase de Sam Dracir: «Si volem ser una cultura amb futur ens
haurem de posar les piles (informàtiques)». Desenvolupeu la vostra resposta en un
text d‘unes cent paraules. [2,5 punts]
(Maig 2009 B)
VELLS VELERS
A Alexander Newlands, capità del Champion of the Seas, li devia tremolar el qua-
dern de bitàcola a les mans. El seu pilot acabava d‘anotar-hi la singladura més llarga
de la història: 465 milles. En només vint-i-quatre hores, el seu vaixell havia recorregut
861 quilòmetres. És molt. Era moltíssim, si es té en compte que això passava l‘11 de
desembre de 1854 i que el Champion of the Seas era un veler. El rècord no va ser
superat fins cent trenta anys després, el 1984. Va caldre tota la tecnologia d‘un vaixell
de regates modern per a poder desbancar aquell clíper de fusta i eixàrcies de cànem
construït per Donald McKey a les drassanes de Boston. Els clípers eren vaixells de
buc afuat i de velam generós, pensats per a volar sobre les aigües. Els vapors trigaren
a arraconar-los. Els costà de ser més ràpids que els clípers, però eren més segurs:
duien el vent a les calderes. A més a més, la fal·lera de la velocitat féu dels clípers
vaixells més veloços que capaços. Com el Concorde, per entendre‘ns.
El segle XIX els va veure néixer i morir, bé que alguns encara navegaven a la primeria
del segle XX. El Cutty Sark, que excel·lí en la compromesa ruta del te i donà nom a un
whisky prou conegut, navegà comercialment del 1870 al 1922, i del 1923 al 1954 fou
vaixell escola; convertit en museu, es cremà wagnerianament tot just fa un any, el 21
de maig de 2007, al dic de Greenwich, on s‘exhibia des del 1954. Avui, els ve lers fan
estiu. Els més moderns porten pals de fibra de carboni i eixàrcies de nitrònic, que és
un aliatge d‘acer, níquel i cobalt, indestructible i caríssim. Però en aquests moments es
torna a les eixàrcies tèxtils, no pas cordatges de cànem com les d‘abans, és clar, sinó
de PBO, que és una fibra sintètica (polibenzoxazol). Tornen les cordes, reconcebudes,
i es reinterpreta el portentós disseny hidrodinàmic del buc dels clípers. Més encara:
torna la vela comercial.
Noves veles
Des del gener d‘enguany, solca la mar el Beluga SkySails, que a més de motors duu
veles, en efecte. És un modern mercant portacontenidors alemany, de 87 metres
d‘eslora, equipat amb un innovador sistema de tracció eòlica. No és una vela,
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 130� de 132�
pròpiament, sinó una mena de parapent (skysail) que es desplega i replega tot sol i
que tiba del vaixell com si fos un estel. El Beluga SkySails féu més que una prova,
perquè travessà l‘Atlàntic. Navegà de Veneçuela a Noruega, del 22 de gener al 13 de
març, ajudant-se del seu parapent, amb un estalvi de combustible del 20%. És molt, i
serà més, perquè l‘estalvi arribarà al 30 o 35% un cop perfeccionat l‘skysail. La vela
torna…
L‘Alcyone, de la Société Cousteau, recorre a un turbogenerador eòlic que ali-
menta els seus motors elèctrics auxiliars, basat en la vela rotatòria d‘Anton Flettner
(que és de 1924!); el seguirà el Calypso II. El preu del barril de petroli ha sobrepassat
els 140 dòlars i segueix pujant. Ja es veu què acabarà passant. La història avança
helicoïdalment, hem d‘entendre-ho.
El futur és del nitrònic i del PBO, de l‘skysail i del disseny avançat. El futur és de
l‘enginy i de la innovació, com sempre. I, ara, l‘enginy i la innovació passen per l‘estalvi
i l‘eficiència, per les tecnologies de punta i la sostenibilitat. Per això aerogenerem elec-
tricitat i recuperem veles replantejades. No és passat, és progrés contra present
amortitzat. Vent: benvingut de nou.
Ramon FOLCH. «Vells velers». El Periódico de Catalunya (3 agost 2008)
Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.
Les incorreccions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en català com
en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix, només es
descomptarà una vegada. En el conjunt de l‘examen, el descompte per faltes serà com
a màxim de 2 punts.
1. Poseu un nou títol a l‘article i resumiu-ne el contingut (entre cinquanta i setanta
paraules). [2,5 punts: 0,5 el títol i 2 el resum]
Títol
Resum
2. Comenteu l‘últim paràgraf de l‘article de Ramon Folch en vista de la crisi energè-
tica i econòmica que estem vivint en aquests moments. Desenvolupeu el vostre
comentari en un text d‘unes cent paraules. [2,5 punts]
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 131� de 132�
NOUS EXÀMENS
COMENTARI DE TEXT MG25 - 2010
QUÍMICA
Llegeixo que Santi Santamaria, sense anomenar-lo, critica durament Ferran Adrià,
al que acaba acusant d‘atemptar contra la salut pública. Em sembla bé que un cuiner
critiqui la cuina d‘un altre. Tothom té dret a fer el que vulgui ―a la cuina— i a
creure‘s el rei del mambo. El que no em sembla bé és acusar algú covardament i fer-
ho sense cap fonament de causa. Dir que hi ha cuiners que fan servir la química en
la seva cuina i que això és dolent és desconèixer que la cuina es fonamenta, i així ha
estat sempre, en la química i en la física. Què fa Santi Santamaria quan posa sal al
civet? Doncs posar-hi clorur de sodi. Què fa Santi Santamaria quan posa suc de
llimona a les maduixes, si és que n‘hi posa? Doncs posar-hi àcid cítric. Què fa Santi
Santamaria quan posa vinagre a l‘escabetx? Doncs posar-hi àcid acètic. I això és
usar la química, evidentment. Posar llevats al vi per xampanitzar-lo, és química.
Destil·lar, és química. I batre les clares d‘ou a punt de neu per infiltrar-hi aire i fer una
senzilla i plàcida truita i fer quallar els componenents de l‘ou que quallen amb
l‘escalfor, també té un fonament científic. Segurament que el primer que va fer una
truita va ser criticat per qui fins llavors només havia begut ous crus. És a dir, tota
utilització dels coneixements humans aplicats a una disciplina a la qual no és
habitual aplicar-los causa estranyesa, aixeca discrepàncies, provoca reaccions
airades.
Que la innovació química sigui aplicada a la medicina tothom ho troba no solament
natural, sinó lloable. El doctor Fleming fins i tot té una placeta a Barcelona —
vergonyosament descuidada― per haver-se atrevit a experimentar amb uns fongs,
parents dels que es fan en alguns formatges. Això sí que és meritori. En canvi, fer
servir tècniques noves, com el buit, la gelificació en calent, l‘esferificació, el nitrògen,
en la cuina d‘investigació, doncs no, això és pecat i atempta contra la salut pública.
Caldria que fóssim una mica més lògics.
Sempre hem fet, els humans, coses que atempten contra la salut pública, o que
poden atemptar-hi. Sempre hem cuit coses a la brasa, ho considerem l‘essència de
la nostra cuina tradicional. Doncs bé, és un procediment cancerígen, perquè els
greixos socarrimats ho són. Fa temps que fregim patates, que fregim croquetes, que
fregim qualsevol cosa. Fins i tot la tècnica moderna de fa uns anys va inventar les
fregidores. Doncs bé, els fregits amb olis rescalfats atempten contra la salut pública i
Dossier 1
Llengua catalana Pàg. 132� de 132�
una innovació com la fregidora hi contribueix notablement. Què vull dir amb tot això?
Que sempre s‘ha innovat i, amb el temps, s‘ha vist que unes coses eren bones i
altres no tant. I que pot ser que algunes tècniques que fan servir els nostres cuiners
investigadors, potser d‘aquí a un temps es veurà que no són prou convenients. De
tota manera, mai com ara s‘investiga en aquests aspectes d‘una forma tan seriosa i
amb tantes garanties. La sola existència de la Fundació Alícia ens ho certifica.
Narcís Comadira, El País (22-V-2008).
Cada pregunta es pot contestar en català o en castellà, indistintament.
Les incorrecions d‘ortografia, de lèxic, de morfologia o de sintaxi, tant en
català com en castellà, restaran 0,1 punts per falta. Si una falta es repeteix
només es descomptarà una vegada. En el conjunt de l‘examen, el descompte
per faltes serà com a màxim de 2 punts.
Prova de comentari de text
1. Resumiu el contingut de l‘article de Narcís Comadira en un text que tingui
entre 80 i 100 paraules d‘extensió. (1‘5 punts)
2. Rescriviu el segon paràgraf de l‘article posant en primer lloc les referències a
les noves tècniques culinàries i en segon lloc, les referències a les innovacions
en l‘àmbit de la medicina. Dit d‘una altra manera, rescriviu el segon paràgraf
començant-lo així: «Fer servir tècniques noves, com el buit, la gelificació…». (1
punt)
Prova de redacció
1. Comenteu en un text que no superi les dues-centes paraules d‘extensió la
següent frase de N. Comadira: «sempre s‘ha innovat i, amb el temps, s‘ha vist
que unes coses eren bones i altres no tant». (2 punts)
2. Poseu un títol adequat al vostre text. (0‘5 punts)