1 

 

 

GRUP DE TREBALL D’ORIENTACIÓ DEL CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA 

“Itineraris de transició : la tutoria del PQPI (1ª edició)” 

CURS 2012‐2013 

 

DOCUMENT DE BONES PRÀCTIQUES DE TUTORIA I PROPOSTES PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ 

TUTORIAL DE PQPI  

Lourdes Delgado Vargas (coordinació) 

Antonia Alcalde Gómez 

Miquel Hernández Crisol 

Juana Martínez Belzunce 

Mireia Martínez Català 

Paula Martínez Martínez 

Mercè Quintela Rodrigo 

Montse Sala Canals  

2 

 

GTO 2012‐13: LA TUTORIA DEL PQPI 

DOCUMENT DE BONES PRÀCTIQUES DE TUTORIA I 

PROPOSTES PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL DE PQPI 

1‐ INTRODUCCIÓ  

2‐ JUSTIFICACIÓ I INTENCIONS DEL NOSTRE DOCUMENT 

3‐ MARC NORMATIU  

4‐ LA DIVERSISTAT DE L’ALUMNAT DEL PQPI : PERFIL I NECESSITATS 

        4.1.Perfil  

        4.2. Necessitats 

        4.3. Atenció a la diversitat des de la tutoria i l’orientació 

5‐ EL PERFIL DEL TUTOR‐ A DE PQPI I FUNCIONS 

6‐ LA TUTORIA COM A ELEMENT CLAU PER L’ÈXIT DE L’ALUMNAT  

        6.1. Recordem la definició d’Orientació 

        6.2. Filosofia i Justificació del perquè la tutoria és un element clau 

        6.3. Continguts de la tutoria PQPI 

        6.4. Tipus de tutoria  

7‐ ASPECTES I MOMENTS FONAMENTALS DE LA TUTORIA DE PQPI: 

        7.1. L’ acollida dels alumnes 

        7.2. Cohesió de grup i dinàmiques de treball  

        7.3. Les Metodologies 

        7.4. L’avaluació 

        7.5. Orientació per a les Proves d’accés a GM. Preparació ,  seguiment i resultats 

        7.6. Formació en centres de treball 

        7.7. L' Orientació acadèmica , professional i laboral 

8‐ LA COORDINACIÓ AMB L’EQUIP DE L’ESAP.  

9‐ LA COORDINACIÓ EN XARXA (Justícia, DGAIA , S. Socials, Pla jove,...) 

10‐ ESQUEMA BÀSIC DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL DE PQPI   

11‐  LA PROGRAMACIÓ DE LES  ACTIVITATS DE TUTORIA DE PQPI (Graella per programar activitats d’orientació i tutoria .El model pedagògic de les 3A del Departament d’Ensenyament) 

3 

 

  1.‐INTRODUCCIÓ  

Aquest  document  ha  estat  elaborat  pel  Grup  de  Treball  d’Orientació  del  Consorci  d’Educació  de Barcelona ( GTO‐ CEB) durant la formació realitzada en el curs 2012‐13. Aquest GTO es va constituir al curs 2008‐09 desprès de la I Jornada d’Orientació de Barcelona, per donar continuïtat a les propostes i treball realitzat, així com per continuar donant impuls a l’orientació en els centres i serveis de la ciutat, i més específicament durant aquesta edició, en la que una de les temàtiques d’interès que van  sorgir va ser  la  tutoria de PQPI  i  l’elaboració d'un document  ‐base per dissenyar un Pla d'acció Tutorial de PQPI.   

Alguns  dels  integrants  del  GTO‐  CEB  d’aquesta  edició,  ja  van  participar  en  el  grup  impulsor  de  la Jornada del 2008  , altres s’han  incorporat en edicions posteriors, però  ja hem  fet un recorregut tots plegats,  amb  un  balanç  molt  positiu  de  treball  en  equip,  d’intercanvi  de  bones  pràctiques  ,  de compartir  experiències  ,  neguits  ,  angoixes,  alegries  i  inquietuds.  Una  trajectòria  en  la  qual  hem comptat amb diversos professionals del món educatiu i de l’orientació en els diferents àmbits i amb els quals s’han treballat temes diversos sempre amb el fil conductor de L’ORIENTACIÓ EDUCATIVA.           A l’any 2011 es va celebrar  la II Jornada d’Orientació de Barcelona (febrer del 2011,) en la qual també va participar  el  Grup  de  Treball  en  l’organització  i  en  les  ponències  dels  espais  d’intercanvi  de  bones pràctiques. 

El grup de treball , com a modalitat de formació , ens ha proporcionat una plataforma interessant de reflexió, d’intercanvi , de comunicació i de creixement professional,però al mateix temps, hem volgut anar més  enllà  ,  el  repte  està  en  recollir  i  transformar  les  experiències  ,  coneixements,    idees,  i propostes en eines pràctiques  que puguin ser aplicades i que ens ajudin en la nostra feina diària, però també divulgar‐les i compartir‐les amb altres professionals  . Volem millorar els processos d’orientació dels nostres alumnes  i dels usuaris dels nostres serveis, per  tant  les nostres produccions  : materials didàctics , documents, guies ...tenen un objectiu final que és ajudar als joves en els seus processos de decisió respecte als estudis , els diferents  itineraris de formació o la inserció al món laboral. Es tractarà de donar suport en el procés de construcció del projecte personal de futur i col∙laborar a la construcció de  la seva  identitat personal per tal que s’integrin plenament en el seu entorn  i en  la societat com a ciutadans disposats a gaudir dels seus drets i deures . 

En aquesta edició de Grup de Treball, hem decidit donar continuïtat a una de les  temàtiques en la qual ja venien treballant des de l’ inici : l’Orientació en els itineraris de PQPI, un tema que no hem esgotat i en el qual existeix la necessitat d'actualització a partir dels canvis normatius , però sobretot, la intenció és col∙laborar en  la millora dels processos d’orientació  i tutoria dels alumnes de PQPI. El subgrup de participants  està  integrat  en  la  seva  majoria  per  tutors‐  es  de  PQPI  en  Instituts  de  la  ciutat  de Barcelona durant el curs 2012‐13 ( INS Rambla Prim, INS Lluïsa Cura, INS Escola d'Hoteleria  i Turisme de Barcelona, INS Poblenou, INS Roger de Flor, INS Salvador Seguí )  i una professional de l'equip de l' ESAP  ( equip de suport  i assessorament pedagògic a PQPI)  i una orientadora de  l'equip de Pla Jove  , programa de suport  a l’orientació acadèmica i professional del Consorci d’Educació de Barcelona, que coordina el GTO  .   Aquests programes  institucionals de suport externs   així com d'altres que puguin participar en el futur, poden fer aportacions interessants i enriquidores  per millorar els processos de transició de l'alumnat de PQPI . 

Des del curs 2010‐11, els PQPI i el seu professorat  d'orientació educativa,  estan integrants en centres de Formació Professional com a oferta  formativa del centre  ,  i   els professors‐ es com a   part de  la 

4 

 

plantilla de docents. En aquest sentit, tots els centres estan treballant tant a nivell organitzatiu com a nivell pedagògic per assumir aquesta realitat. 

Aquesta oferta  formativa  s’ha d’integrar en el Projecte Educatiu del Centre  tant   a nivell  curricular,  quant als  seus plantejaments pedagògics, metodològics  i de Pla d’Acció Tutorial  . Cal que el  centre ofereixi    el  marc  adequat  ,  infraestructures,  espais  recursos  de  suport  i  col∙laboració  per  poder treballar en òptimes condicions, sense diferències amb qualsevol altre professorat del centre.  

Tant tutors com monitors i alumnat de PQPI han de ser partícips de l’activitat pedagògica del centre i sentir‐se  plenament  integrats  com  la  resta  de  professorat  i  alumnat  del  centre. D’altra  banda,  els alumnes de PQPI ho són potencialment de la Formació Professional de Grau Mitjà del centre, raó més que suficient per treballar conjuntament tot l’equip directiu, claustre de professorat i professionals de PQPI  per  integrar‐los    des  de  bon  inici  i  que  puguin  desenvolupar  el  seu  itinerari  acadèmic  i professional  amb  èxit  en  el  centre  acollidor.  Els  professors‐  es  i monitors‐  es  de  PQPI,  amb  el  seu bagatge  professional  i  experiència  en  aquest  àmbit  i  amb  aquest  perfil  d’alumnat,  poden  fer aportacions molt valuoses a  l'equip del centre  i  intentar construir projectes  i plans dins del   PEC  i del  PAT  molt més enriquidors. 

En  l’actualitat  el GTO de  Tutoria de  PQPI    ens plantegem  reptes  interessants que  ens motiven per continuar treballant durant aquesta edició 2012‐13:  

• Aprofitar  per  fer  l'actualització  de  coneixements  en  funció  dels  canvis  normatius    i  fer anàlisi de  l'aplicació pràctica de  la normativa en  la  tasca docent,  la  tutoria  i  l'orientació educativa. 

• Conservar i obrir canals de comunicació amb l’administració educativa per tal de millorar l’èxit escolar i professional de l’alumnat de PQPI. 

• L'elaboració del document‐ base   de Tutoria de PQPI  recollint  les bones pràctiques  i els recursos didàctics i d'orientació  per tal d'avançar en el PAT de centre. 

• A  partir  del  document‐base    afrontar  les  possibilitats  d’elaboració  d’un  “Pla  d’Acció Tutorial de PQPI  de centre,  amb la intenció d'integrar‐lo en el PEC i el PAT , adaptant‐ lo en funció de les necessitats específiques, del perfil d'alumnat, del  perfil de PQPI... 

• Compartir  i  elaborar  materials  didàctics  i  recursos  de  suport  a  la  tutoria  (“Banc  de recursos didàctics PQPI“ ,“Carpeta de  l’orientació acadèmica  i professional”, “Carpeta de recursos per joves de PQPI amb NEE...) 

 

              Lourdes Delgado Vargas ( coordinació del GTO del CEB)   

Barcelona , 1 de Juliol de 2013 

 

 

 

5 

 

2.‐ JUSTIFICACIÓ I INTENCIONS DEL DOCUMENT  

Alguns dels arguments que hem recollit en forma de pluja d’idees i amb els quals estem d’acord i ens identifiquem  a  l’hora  de  treballar  en  grup,  definir  els  objectius  i  el  pla  d’acció  del    GTO  són  els següents: 

• Aquest document ens ha de servir de brúixola a l’hora d’elaborar el  PAT de PQPI  , ha de ser una guia per a la nostra activitat docent i orientadora i establirà les bases per a la programació didàctica. 

• La tutoria la concebem com l’eix vertebrador dels PQPI. 

• La tutoria ha de ser una garantia per a l’èxit de l’alumnat de PQPI. 

• El document elaborat partirà de l’experiència pràctica i ha de ser una eina útil pels tutors –es  de PQPI 

• Pensem  en  la  tutoria  de  PQPI  amb  entitat  pròpia,  específica  ,  diferencial,  vital  i  en  la transversalitat 

• El  vincle  creat  en  la  tutoria  de  PQPI,  reforça  l’èxit  personal,  acadèmic  i  professional  de l’alumnat 

• El  tutor‐  a    de  PQPI  ha  de  partir  del  reconeixement  de    la  pròpia  història  personal    de l’alumnat, de les seves mancances i les seves potencialitats 

• La  tutoria  com  a  bastida  (constructivisme)  L'alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, esquemes que possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l'ajuda d'altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, col·laborant, seguint consignes...

• Reconeixement  institucional  de  la  figura  del  tutor‐  a  i  el    seu  perfil  professional  d’orientador‐ a educatiu  com a perfil necessari en PQPI,  ja que es  treballa amb  la màxima diversitat   d’alumnat  i amb  joves amb necessitats educatives específiques  i amb necessitats educatives especials. 

• Proposem  crear un  “Banc de  recursos didàctics per PQPI  “ amb els materials aportats pels diferents professionals 

• Fer propostes de millora dels PQPI dins dels centres 

• Millorar els processos d’orientació educativa en el PQPI 

 

 

 

 

6 

 

3. MARC NORMATIU  

Referències normatives bàsiques  

• Document per a  l’organització  i el  funcionament dels  centres públics d’educació  secundària, 

per al curs 2012‐2013. Apartats: o 3.1 Aspectes generals.  Orientació educativa. Tutoria. o Acció tutorial a l’educació secundària 

• Decret  140/2009,  de  8  de  setembre,  pel  qual  es  regulen  els  Programes  de  Qualificació 

Professional Inicial (DOGC núm. 5463, de 14.09.2009) 

Segons l’article 16/ Acció tutorial i orientadora 

1. La tutoria de l'alumnat dels Programes de Qualificació Professional Inicial ha de dur a terme una atenció personal  individualitzada  i el seguiment del grup,  i fer‐ho de manera contínua al  llarg de tot el programa. 

2. La tutoria  individualitzada té  la finalitat de fer un seguiment del procés formatiu de cada  jove, l'orientació  personal,  acadèmica  i  professional  necessària  per  definir  el  seu  projecte  de  futur  i l'acompanyament en la seva inserció laboral i educativa a la finalització del programa. 

3.  L'acció  tutorial  ha  de  ser  compartida  per  tot  l'equip  docent  del  programa  i,  entre  els  seus components, s'ha de garantir  la realització de, com a mínim, tres sessions  individuals d'atenció a cada jove per trimestre. 

4  .El/la tutor/a de grup és un dels membres de  l'equip docent, presideix  les sessions d'avaluació, desenvolupa  les sessions periòdiques de tutoria grupal  i coordina  i recull  les  informacions de tot l'equip docent sobre cada alumne/a. 

5. L'acció tutorial i orientadora s'ha de dur a terme, si s'escau, amb el suport dels serveis educatius i la inspecció. 

 

• Llei  12/2009,  d'educació  de  Catalunya,  de  10  de  juliol  (LEC),  que  regula  els  programes  de 

qualificació professional inicial a l'article 60 (DOGC núm. 5422, de 16.07.2009) 

• Llei orgànica 2/2006, d'educació, de 3 de maig (LOE),  regula en el seu article 30 els programes de 

qualificació professional inicial, adreçats a l'alumnat que no ha obtingut el títol de graduat/da en 

educació secundària obligatòria. 

Referents normatius específics  

A.  Documents  relatius  a  l’organització  i  funcionament  dels  PQPI  organitzats  pel  Departament d’Ensenyament (PQPI‐ PTT i PQPI‐ FIAP): 

Document d’Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres públics d’educació secundària  pel  curs  2012‐2013  .    A  l’Art  15  es  recullen  aspectes  bàsics  d’organització  i  el funcionament dels PQPI organitzats pel Departament d’Ensenyament. 

7 

 

Document:  Desenvolupament  i  aplicació  dels  Programes  de Qualificació  Professional  Inicial (PQPI) 

Document "Convalidacions  i correspondències d’estudis dels cicles de formació professional". Part  segona.  Apartat  D:  Correspondències  entre  la  formació  de  programes  de  qualificació professional inicial i unitats formatives dels cicles formatius de grau mitjà 

(Aquests documents es troben a  la Resolució de 19 de juny de 2012 per  la qual s’aprova el document per a  l’organització  i el funcionament dels centres públics d’educació secundària,  i  les  instruccions de recollida de dades a efectes estadístics, per al curs 2012‐2013) 

B.  Documents  específics  pels  centres  de  la  tipologia  PQPI‐  PTT  que  depenen  directament  de  la Direcció General: 

Aquests documents es troben a l’Espai Web PQPI‐ PTT. 

 Instruccions del Director General de Formació Professional  Inicial  i Ensenyaments de Règim Especial pels PQPI‐ PTT 

Annex a les instruccions anteriors: NORMES DE CONVIVÈNCIA DE L’ALUMNAT PQPI‐ PTT 

Orientacions  i pautes per al  funcionament  i organització dels diferents programes PQPI‐ PTT pel curs 2012‐2013. Document redactat per Coordinació PTT per orientar més específicament als centres al voltant de la seva organització. 

Document  benvinguda  professorat‐  tutor  que  s’incorpora  al  PQPI‐  PTT.  Guia  de  gestió temporitzada de les activitats a realitzar mes a mes. 

 

C) Document Departament d’Ensenyament de PQPI : “Desenvolupament  i aplicació dels programes de qualificació professional inicial  (PQPI) “ 

D’aquest  document  ens  interessa  destacar  dos  aspectes  rellevants.  Aquest  document  conté molts aspectes, en el nostre cas ens interessa primordialment els apartats següents: 1‐ Finalitats dels PQPI i 2‐ Atenció personalitzada i tutoria dels alumnes  

1‐Quant a les finalitats dels PQPI  

Els  PQPI  s’adrecen  a  joves  que,  tot  i  tenir  en  comú  no  haver  acreditat  l’ESO,  tenen  diversitat  de capacitats  i de nivells formatius, així com  interessos  i objectius professionals  i de formació diferents. Aquests  programes  tenen  la  finalitat  de  facilitar  la  inserció  sociolaboral  dels  alumnes  i/o  la  seva continuïtat formativa, preferentment en cicles formatius de grau mitjà.  

2‐Quant a l’atenció personalitzada i tutoria dels alumnes  

L’atenció  personalitzada,  la  tutoria  i  l’orientació  dels  alumnes  dels  programes  de  qualificació professional  inicial  és  un  dels  seus  elements  clau.  Comporta  tant  el  seguiment  i  l’atenció  personal individualitzada com el seguiment general de l’evolució del grup i l’acompanyament i seguiment de la inserció laboral i/o educativa. Es fa de manera contínua al llarg de tot el programa.  

 

8 

 

L’atenció individualitzada té com a finalitats:  

• El seguiment del procés formatiu de cada jove.  

• L’orientació personal, acadèmica i professional necessària per definir el projecte de futur.  

• L’acompanyament en la inserció laboral i/o educativa a la finalització del programa.  

Cada centre o entitat que imparteix PQPI ha de concretar  la seva programació (objectius,  continguts i activitats )que es duen a terme en relació amb les següents dimensions:  

• L’orientació personal, acadèmica i professional de l’alumne.  

• La cohesió i dinamització del grup.  

• La coordinació de l’activitat educativa entre els membres de l’equip docent.  

• La comunicació del centre amb les famílies de l’alumne i altres serveis de l’entorn.  

• La col∙laboració en els aspectes organitzatius generals del centre o de l’entitat.  

L’acció  tutorial ha de ser compartida per  tot  l’equip docent del programa. Entre els components de l’equip s’ha de garantir la realització de, com a mínim, tres sessions individuals d’atenció per trimestre a cada alumne.  

El tutor de grup és un dels membres de l’equip docent, presideix les sessions d’avaluació i desenvolupa les  sessions periòdiques  de  tutoria  de  grup. Aquesta  persona  és  normalment  la  responsable,  en  el centre o entitat que imparteix els mòduls B, també és la seva responsabilitat la coordinació i recollida de les informacions de tot l’equip docent dels mòduls obligatoris sobre cada alumne i de coordinar‐ se, si escau, amb el centre on cada alumne cursa els mòduls C.  

4.‐LA DIVERSITAT DE L’ALUMNAT EN EL PQPI: PERFIL I NECESSITATS  

4.1.Perfil 

Per  parlar  sobre  els  nois/noies  que  arriben  a  PQPI  hem  de  parlar  necessàriament  del  concepte  de fracàs  escolar.  El  perfil  de  l’alumnat  de  PQPI  majoritàriament  està  composat  per  joves  que  no segueixen  les pautes establertes en el sistema educatiu, que no arriben als nivells de coneixements  i competències acadèmiques establertes  i que  se  suposa que  són els  correctes.    Les  causes d’aquest fracàs són diverses: motivacionals, familiars, actitudinals, aptitudinals, etc.  

Segons Charlot, B  (2000)  “El  fracàs escolar” no existeix; el que  existeix  són  alumnes en  situació de fracàs, històries escolars que acaben malament”.  

Com a característiques psicològiques destaquen les pròpies de l’etapa de l’adolescència 

• El desenvolupament del jo, el qual implica un procés d’integració de les diferents representacions que l’adolescent té de si mateix. 

• Es produeixen importants canvis corporals que requereixen o provoquen una situació de conflicte per  adaptar‐se  a  la  nova  imatge  del  seu  cos.  Així  mateix,  també  en  aquests  moments  es desenvolupa el seu rol sexual. 

9 

 

• Canvis en el clima emocional, en els  sentiments, emocions que els envolten, en  la comprensió  i l’organització de les seves vivències 

• Canvis en la forma de relacionar‐se amb els seus iguals; identificació amb el grup que es converteix en el seu referent quant a criteri i opinió 

• L’enfrontament amb l’adult com a reafirmació del jo i del grup d’iguals • L’organització de  les defenses de  la pròpia  identitat davant  les demandes del món exterior ( que 

poden viure com a amenaces o agressions a la seva intimitat) • La  recerca  d’estratègies  d’afrontament  per  adaptar‐se  a  la  realitat  i  també  per  adaptar‐se 

activament a les pròpies necessitats i aspiracions que configuren el repertori de conductes habitual • El desconcert davant la necessitat de prendre decisions  • Tot  i  així,  l’adolescent  té  una  gran  necessitat  d’ésser  reconegut  per  part  dels  adults  que  són 

significatius per a ell. Aquest reconeixement i acceptació assegura un concepte positiu de si mateix i una positiva autoestima.  

Per la seva història acadèmica i aprenentatges escolars, se’ls hi sumen: • Baixa autoestima: joves que no confien en les seves capacitats i no s’arrisquen: si creuen que no 

se’n  sortiran,  ja  no  ho  proven.  Són  persones  que  es  frustren  fàcilment  i  tendeixen  a responsabilitzar els altres d’allò que els passa. Sovint senten que no els estimen, no els valoren o els  rebutgen.  Alguns  fan  qualsevol  cosa  per  ser  acceptats  i  d’altres  es mostren  prepotents  i presumptuosos. Joves que interpreten el fracàs escolar com un fracàs personal: no serveixen per estudiar, no serveixen per a res. 

• Manca de competències bàsiques, malgrat que puguin tenir‐ne d’altres. • Desorientació personal i professional, incrementada per l’etapa evolutiva en què es troben. • Falta de motivació per la formació i el treball, manca de models adequats. • Joves que presenten una actitud negativa vers  l’escola amb retraïment  i desafecció a  les accions 

formatives, encara que tinguin una vessant ocupacional. • Encara que minoritari, joves desmotivats laboralment. • Joves amb pocs hàbits. 

El professor/a – tutor/a , atesa la complexitat de la tasca tutorial,  ha de ser un professional  motivat  i  que es  cregui  la  seva  feina, que  sigui entusiasta  i  confiï en  les possibilitats dels  seus alumnes  , des d’una perspectiva realista i conseqüent amb les potencialitats i limitacions dels seus alumnes.  Basant‐nos amb un conte de Jorge Bucay podem arribar a entendre com es senten els nostres nois/noies........  

• L'elefant encadenat. Deixa'm que t'expliqui. Jorge *Bucay (2003) 

• L'elefant del circ després de  la seva actuació  i fins a poc abans de tornar a  l'escenari, sempre romania lligat a una petita estaca clavada en el sòl amb una cadena que empresonava una de les  seves potes. No obstant això,  l'estaca era  solament un minúscul  tros de  fusta amb prou feines enterrat en uns centímetres en el sòl. I, encara que  la cadena era gruixuda  i poderosa, em semblava obvi que un animal capaç d'arrencar un arbre d'arrel amb  la seva força, podria alliberar‐se amb facilitat de l'estaca i fugir. L'elefant del circ no escapa perquè ha estat lligat a una estaca semblant des que era molt, molt petit. 

• L’  elefantet  va  empènyer,  va  tirar  i  va  suar  tractant  de  deixar‐se  anar.  I, malgrat  els  seus esforços, no ho va aconseguir, perquè aquella estaca era massa dura per a ell. L'endemà ho tornava a intentar, i l'endemà, i a l'altre... Fins que, un dia, un dia terrible per a la seva història, l'animal accepto  la  seva  impotència  i es va  resignar a  la  seva destinació.  L'elefant enorme  i poderós que ara veiem en el circ creu que no pot. Té gravat el record de la impotència que va sentir poc després de néixer. I el pitjor és que mai s'ha tornat a qüestionar seriosament aquest record. Mai, mai va intentar tornar a posar a prova la seva força... 

10 

 

• I així molts adolescents han arribat a les nostres aules, amb frases com: “tu no en saps, tu no pots, tu no vols,...” i no saben quan va ser la primera vegada que ho van sentir. Ja fa temps que han deixat de posar a prova les seves capacitats i les seves aptituds...... i la nostra feina esdevé bàsicament en retornar la confiança d’aquests nois/noies amb tot allò que si que son capaços de dir i fer. 

 

4.2. Necessitats de l’alumnat   

Les necessitats educatives dels alumnes de PQPI les podrien classificar en dos grans apartats: 

a ) Alumnat amb necessitats educatives específiques: 

• Necessitats educatives específiques tipus A (NEE‐A) : discapacitats físiques, psíquiques i sensorials,  amb  trastorns  greus  de  personalitat  o  de  conducta,  o  amb  malalties degeneratives greus. 

• Necessitats  educatives  específiques  tipus  B  (NEE‐B)  :  degudes  a  causes socioeconòmiques  o  socioculturals  desfavorides  o  associades  a  la  nova  incorporació  al sistema educatiu.  

b  ) Diversitat d’alumnat en general  tenint en  compte que  tot  l’alumnat és divers  i que  s’han d’atendre les necessitats educatives individuals. 

 

4.3. Atenció a la diversitat des de la tutoria.  

La  tutoria  i  l’orientació  són  pilars  fonamentals  durant  tot  el  procés  d’ensenyament  –aprenentatge, però  al mateix temps, funcionen com a  recursos d’atenció a la diversitat  de l’alumnat . A través de la tutoria  podem  conèixer  amb més  intensitat  els  alumnes,  avalar  necessitats  ,  elaborar  propostes, consensuar  compromisos  ,  proposar  recursos  i  actuacions  que  ens  assegurin  l’èxit  en  l’itinerari acadèmic i professional. 

El tutor‐ a  és una figura clau, és qui condueix el procés , qui fa l’atenció individualitzada d’orientació personal  i professional a  l’alumnat.    L’acció  tutorial  també  comporta actuacions en  l’àmbit  familiar, amb formadors experts, amb referents externs  i amb  les empreses, per tant,    implica un seguiment  i coordinació en xarxa imprescindible amb tots els agents implicats.  

Els centres de secundària elaboren un Pla d’atenció a la diversitat específic en el qual han de preveure  les mesures  i  recursos específics per atendre  totes  les necessitats educatives del  seu alumnat  i   ha d’incloure’l dins del Projecte Educatiu de centre i cal que tingui coherència amb el Pla d’acció Tutorial i d’orientació dels alumnes.  

Si  consultem  la  normativa  de  referència  Decret  140/2009,  de  8  de  setembre  ,  (art.16)  ,    es contempla  la possibilitat de demanar suport   als Serveis Educatius o a  la  Inspecció per desenvolupar l’acció tutorial i l’orientació dels alumnes de PQPI si escau.  

En  els  centres  de  PQPI  que  depenen  del  Consorci  d’Educació  de  Barcelona  disposem  d’un  servei  específic anomenat ESAP  (equip de  suport  i assessorament pedagògic  )que ofereix assessorament  i suport al professorat i alumnat dels PQPI  en els casos de necessitats educatives específiques (NEE‐A). 

11 

 

Al web  del Departament  d’Ensenyament  ,  dins  de  la  xarxa  telemàtica  educativa  XTEC  trobem  una pàgina dedicada a  l’atenció a  la diversitat en  la qual  trobem  recursos  i materials didàctics  i manuals d’assessorament i suport molt útils: http://www.xtec.cat/web/curriculum/diversitat . 

Atesa  la  complexitat  i  diversitat  d’alumnat  es  fa  necessari  comptar  amb  professionals  qualificats  i especialistes,  amb  recursos  personals  i  tècnics,  que  els  permeti  desenvolupar  les  seves  tasques  i funcions amb èxit ,tot assumint els rol de professor/a – tutor/a d’alumnat de PQPI i coordinador‐ a de l’equip docent dedicat al grup d’alumnes de PQPI. 

Des del Grup de Treball del CEB dedicat a “La transició a la vida activa de l'alumnat amb barreres per a l'aprenentatge i la participació “(iniciat al curs 2008‐9 fins el curs 2011‐12) es va  fer un  recull de bones pràctiques i de propostes de millora, per tal d´ avançar en alguns aspectes relacionats amb la transició a la vida activa d´ aquests alumnes i en la seva inclusió social i laboral al món ordinari, contribuint per tant a, reduir barreres per a aprenentatge i la participació. Van elaborar una guia que pot ser de molta utilitat: http://www.edubcn.cat/rcs_gene/extra/05_orientacio/   5.‐ FUNCIONS I  PERFIL DEL TUTOR‐ A DE PQPI  

El Decret 140/2009, de 8 de setembre, pel qual es regulen els Programes de Qualificació Professional Inicial a l’article 16. 4 ens diu: 

 “El/la  tutor/a  de  grup  serà  un  dels  membres  de  l’equip  docent,  presidirà  les  sessions 

d’avaluació, desenvoluparà les sessions periòdiques de tutoria grupal i coordinarà i recollirà  les 

informacions de tot l’equip docent sobre cada alumne/a”.  

 

A la guia de funcionament de curs del PQPI s’enuncia que: 

 

 el “Professor/a docent del   programa  impartirà  la formació bàsica  i  la formació  i  l’orientació 

laboral (mòduls B del PQPI), així com també realitzarà el seguiment i l’atenció individualitzada 

dels/les joves i les tasques derivades de la tutoria de grup”.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

12 

 

Per tant, partint del marc legal i fent referència a l’acció tutorial podem concretar :  

Funcions del/a tutor/a :    

• Orientació personal, acadèmica i professional . 

• Aprendre a aprendre. 

• Reforçar els aspectes positius de l’alumnat i reconduir aquelles conductes no desitjables.   

• Transmetre valors. 

• Formar persones autònomes a tots els nivells, tant  a nivell d’ aprenentatges com a nivell personal.  

• Acompanyament en el procés d’inserció laboral i/o continuïtat formativa.  

L’objectiu general és  formar  futurs/es ciutadans/es de  la societat en  la què vivim   que cada dia ens exigeix una major adaptabilitat i flexibilitat. I per tant, necessitem persones autònomes i conscients de que la formació no s’acaba en aquest període sinó que serà per a tota la vida. Hem de proporcionar‐los recursos  personals  i  professionals  per  a  la  inserció  en  el món  del  treball  i  la  continuïtat  formativa posterior, preferentment en CFGM.  

En el procés d’aprenentatge de PQPI podrien  identificar tres  fases cronològicament diferenciades en les quals es requereixen intervencions de Tutoria i orientació específiques :  

 • Durant  la primera  fase:  insistirem en  l’orientació de  l’alumnat quant a  l’itinerari que comença  i 

l’especialitat escollida. Cal treballar la motivació, la redinamització i l’orientació i en el reforç de les habilitats i competències bàsiques: fer que el/la jove miri dins seu, s’adoni dels seus interessos i de les seves aptituds, que vagi descobrint poc a poc el valor de l’esforç i que trobi sentit a aprendre.   

• Durant la segona fase: es fa la formació professional inicial en l’especialitat que els alumnes trien i amb un període de pràctiques a  les empreses. L’orientació professional durant  les Pràctiques en centres  de  treball  és  fonamental  .  Aquesta  fase  de  la  formació  genera  angoixa  davant  d’una primera experiència  laboral  i  la necessitat d’adaptació a unes normes  i a un clima  laboral en una empresa real, que fins a aquests moments era desconegut per a la majoria de joves. Però al mateix temps és un període és molt "agraït"pels alumnes de PQPI. Els nois  i noies comencen a aprendre una professió i a descobrir si els agrada o no ,hi ha canvis de valors, de comportaments: l’entrada en un món on se’ls tracta com a adults. Els nois i noies comencen a aprendre una professió. Veuen si els agrada o no, si voldran  fer allò "tota  la vida". Molts descobreixen coses com aquestes: "és molt  pesat",  "no  serveixo  per  això",  "m’encanta"  És  una  fase  on  hi  ha  canvis  de  valors,  de comportaments: l’entrada en un món on se’ls tracta com a adults.  

• Durant la tercera fase: en l’acompanyament en el procés d’inserció laboral i/o formativa: els nois i noies  han  acabat  la  formació  i  les  pràctiques,  han  acabat  el  curs.  Ara  toca  decidir  el  futur immediat. N’hi  ha  que  reben  una  oferta  de  contracte  de  l’empresa  on  han  fet  les  pràctiques. D’altres  posen  a  la  pràctica  tot  el  que  han  après  a  classe  sobre  com  buscar  feina.  I  finalment, també hi ha qui ha aprovat les PACFGM i decideix tornar al sistema educatiu. 

El/a tutor/a serà la persona que aglutini tota la informació de l’alumnat, serà la persona de referència per a  l’alumne/a, professorat  ,  les  famílies  i altres agents  implicats. Educar  comporta  contemplar a 

13 

 

l’alumne/a  de manera  integral  on  contemplem  coneixements,  actituds,  habilitats  i  valors.  La  part emocional  en  aquests  alumnes  és  tan  important  com  la  part  de  coneixements.    La  intel∙ligència emocional,  tal  i com ens diu Goleman, està molt relacionada amb  la maduresa general, autonomia  i competència social. Una de les mancances més importants d’aquest alumnat és la seva incapacitat de relacionar‐se d’una manera adequada. Per tant, partim del supòsit que  la  intel∙ligència emocional es pot aprendre.  

Aquests  paràgrafs ja ens dóna pistes  que la figura del/a tutor/a no pot ser qualsevol professor/a. Per una  altra  part,  l’orientació  en  aquesta  etapa  és  decisiva  i  el  tutor/a  ha  de  ser  expert  en  aquesta especialitat. Hem de pensar que les “metodologies” de l’ ESO no han funcionat i ha de ser una persona que no tingui por a  innovar i experimentar metodologies noves.  

És necessari que sàpiga treballar en equip  ja que ha d’haver  implicació de tot  l’equip docent  i altres professionals que puguin  intervenir. Per  tant, ha de ser una persona que cregui en el projecte  i s’hi impliqui.  

En el següent quadre recopilem les principals característiques del/a tutor/a de PQPI:  

 PERFIL DEL TUTOR/A DEL PQPI  

SER ....  SABER ... 

• Persona  amb  maduresa,  amb 

autoconfiança i autocontrol.  

• Persona amb empatia. 

• Proper/a a l’alumnat però sense perdre la 

seva autoritat. 

• Capacitat de presa de decisions.  

• Capacitat  de  prevenció  i  resolució  de 

conflictes.   

• Polivalent.  

• Autònom/a.  

• Autocrític/a. 

• Assertiu/va. 

• Capacitat de coordinació.  

• Orientació educativa. 

 

• Orientació acadèmica.  

 

• Orientació  professional.  

 

• Coneixements de psicologia evolutiva.  

 

• Tècniques  de  treball  intel∙lectual: 

mètodes  d’estudi,  aprendre  a  aprendre, 

tècniques de reforç i suport... 

• Coneixements en  l’aplicació de tècniques 

de dinàmiques de grup.  

14 

 

• Capacitat de treball en xarxa.  

• Capacitat d’innovació. 

• Capacitat d’adaptació.  

 

• Coneixement  dels  recursos  interns  i 

externs de l’entorn.  

  

 

6. LA TUTORIA COM A ELEMENT CLAU PER A L’ÈXIT DE L’ALUMNAT  

6.1. Filosofia i Justificació del perquè la tutoria és un element clau 

La diversitat de  l’alumnat al PQPI és una  característica que  comporta diferències encara que  siguin grups  reduïts. Hi ha diferències a  la seva  trajectòria comú, diferències personals  i grupals. Però  tots tenen  un  element  comú  que  comparteixen  i  és  “no  haver  estat  capaços  de  superar  l’educació secundària  obligatòria”  (ESO).  A més,  és  un  requisit  per  poder  participar  en  aquest  programa.  En definitiva, tot l’alumnat dels PQPI comparteixen un sentiment de fracàs “més o menys” assumit. 

La  necessitat  d’una  intervenció  adequada  en  aquest  moments  i  amb  aquest  alumnat  es  fa  més important que mai per diverses raons :  

• Surten del seu cercle d’amistats.  

• No tenen objectius clars i realistes. Per tant, no tenen un projecte professional ni personal. 

• Hi ha importants mancances a nivell acadèmic. 

• Tenen una visió molt parcial de la realitat, tant acadèmica com professional.  

• Personalment porten una motxilla de “fracassats” en una edat que no correspon.  

L’ inici d’aquesta nova etapa s’ha de convertir en un any d’oportunitats. El seu passat no ha de ser un inconvenient,  la  seva història acadèmica no ha de pesar  i  s’han de  trobar amb un camí per  fer que dependrà  de les seves ganes per arribar a tenir un projecte personal i professional. La tutoria del PQPI suposa un element clau en la construcció d’aquest projecte.  

Un  tret  diferencial  dins  del  PQPI  és  l’èmfasi  que  es  posa  en  la  tutoria  dels  alumnes,tant  a  nivell individual  com  grupal,  i  a  nivell  de  les  seves  famílies  i  professionals  implicats  si  és  el  cas. L’acompanyament en aquests/es  alumnes comporta un element clau pel bon funcionament del grup i una evolució positiva a nivell individual.  

Si tenim com referència la normativa, DECRET 140/2009, de 8 de setembre, ja ens diu que els PQPI ha de  ser  un  “recurs  orientador”  i  formatiu.  Vivim  en  la  societat  del  coneixement,  on  els  canvis  es produeixen  en  períodes  de  temps  cada  vegada més  curts.  Per  tant,  hem  de  preparar  alumnes  no només que tinguin coneixements sinó que siguin capaços d’adaptar‐se de manera ràpida a l’entorn on viuen. Per  tant,  capaços de prendre decisions de manera adequada  i  tinguin un projecte personal  i professional.  

15 

 

Tota aquesta tasca s’articula mitjançant les tutories grupals i individuals al llarg del curs. Però l’alumne no  és  un  element  aïllat  sinó  que  forma  part  d’una  família,  d’un  entorn  que  influeix  en  les  seves decisions i en la seva visió de veure la realitat. Per tant, la intervenció tutorial està enfocada en : 

 • L’alumne/a (individual i grupal) 

• Les famílies. 

• Altres referents o agents implicats 

 

Per  tant,  el  treball  en  xarxa  es  contempla  des  d’un  primer moment.  Tenir més  d’un  referent  que 

proporcioni informació i suport a l’alumnat es transforma en un valor afegit durant tot el curs.  

També és necessària la implicació de tot l’equip docent en la intervenció tutorial perquè hi hagi criteris 

coherents  i únics per  arribar  a  assolir  els objectius marcats  amb  els/les  alumnes.  I  així ho  recull  la 

normativa vigent.  

 

Els eixos d’actuació amb les famílies: 

• Implicar des d’un començament en la nova etapa dels seus fills/es.  

• Explicitar els compromís del centre i de les famílies. 

• Informar de l’evolució de l’alumnat .  

• Informar al centre per part de  les  famílies de  tot allò que sigui  rellevant  i que  influeixi en el 

comportament i implicació dels alumnes.  

• Comunicació bidireccional que ajudi a resoldre possibles conflictes. 

 

Els eixos amb altres entitats: 

• Informació de diferents recursos durant i després del PQPI.  

• Col∙laboració per arribar al projecte personal i professional més adient de la persona.  

• Treball en xarxa.  

• Col∙laboració amb les empreses en la formació en els centres de Treball (FCT) 

 

Hem de pensar com tutors/es que és un any on els/es nostres alumnes hauran de prendre decisions 

importants pel seu futur , i per tant, és un període on l’orientació educativa és fonamental per tot allò 

que hem comentat.  

Recordem la  definició d’ Orientació : 

a)  Procés  sistemàtic  d’ajut  ,  dirigit  a  totes  les  persones  en  període  formatiu,  d’acompliment 

professional i de temps lliure, amb la finalitat de desenvolupar aquelles conductes vocacionals que els 

preparen per a la vida adulta,  mitjançant una intervenció continuada i tècnica, basada en els principis 

16 

 

de : prevenció, desenvolupament e  intervenció social amb  la  implicació dels agents educatius  i socio‐ 

professionals. (Álvarez, M.1995)  

b)Procés d’ajut continu a  totes  les persones en  tots els aspectes  i al  llarg de  tota  la vida amb una 

finalitat i desenvolupament  (de la carrera).Aquest ajut es realitza mitjançant l’aplicació de programes 

d’intervenció educativa i social, basats en principis científics i filosòfics.(Bisquerra,1992). 

 

Recordem els Principis fonamentals de l’ Orientació  

Segons Rodríguez Espinar ‐1.993 aquest principis són: 

1‐Principi de prevenció. Actuació proactiva: anticipació a les situacions de risc . 

• Moments de  transició   en els quals es produeixen canvis  importants  i es generen   decisions 

importants. 

• Facilitar activitats d’Autoconeixement  per  afavorir decisions encertades. 

• Implicar a tot l’entorn educatiu: centre, família , societat. 

2‐Principi de desenvolupament 

• Ajuda  i  assessorament  en  funció  del moment  evolutiu  per    guiar  en  el  desenvolupament  

personal i professional. 

• Procés que dura al  llarg de tota la vida de l’individu. 

• L’entorn escolar facilitador del desenvolupament de les potencialitats de l’alumne.  

• Orientació en la transversalitat  del Currículum. 

3‐Principi d’intervenció social .És  refereix a la  intervenció d’acord amb l’entorn social  

• Adaptar l’entorn  escolar per donar resposta educativa als alumnes. 

• Facilitar experiències reals simulades que l’apropin a la realitat 

• Fomentar actituds positives per superar les dificultats de l’entorn 

 

 

17 

 

Recordem les tres dimensions de l’Orientació educativa: 

• Orientació  personal : procés d’ajut que atén a l’individu com a persona i a  la seva individualitat , al coneixement de sí mateix, al seu equilibri emocional i a la seva relació amb el seu entorn social.  

• Orientació acadèmica : orientació com a procés d’aprenentatge i com a procés d’ajut a alumnat en la consecució dels objectius acadèmics i les competències bàsiques corresponents a la seva etapa i nivell  educatiu  tenint  en  compte  les  seves  potencialitats,  oferint  els  recursos  necessaris  per aconseguir l’èxit i el màxim desenvolupament de les seves aptituds.  

• Orientació professional:  com a procés d’ajut en  la elecció del  seu  itinerari educatiu a partir del coneixement  de  si mateix  (  interessos,  capacitats,  dificultats)  i  de  la  elecció  de  la  seva  carrera professional, del seu projecte de vida  i de futur. Implica un coneixement de totes  les possibilitats formatives  que  ofereix  el  sistema  educatiu  en  quant  a  possibles  itineraris  i  a  valorar  i  prendre decisions en  funció de  les exigències  i necessitats personals.  Implica  també un coneixement del món laboral i de la realitat socioeconòmica del seu entorn, de la possibilitat de sortides laborals i de formació continua al llarg de la vida. 

 

6.2. Objectius prioritaris de la tutoria de PQPI: 

Restablir i millorar l’autoestima de l’alumne‐ a  nivell  personal  i a nivell social. 

 Motivar  cap  a  la  formació  i  el  treball  als  joves  que  han  abandonat  el  sistema  educatiu  sense titulació, proporcionar‐los recursos personals i professionals per a la inserció en el món del treball i la continuïtat formativa posterior, preferentment en CFGM. 

El Pla de Tutoria de cada PQPI concreta les principals activitats a realitzar en dos espais diferenciats: la tutoria de grup i la tutoria personalitzada a partir d’uns continguts i criteris compartits: 

 • TUTORIA DE GRUP:  treballar  la cohesió grupal,  facilitar el desenvolupament normal de  totes  les 

activitats que componen el programa i afavorir la consecució d’actituds i d’hàbits socials en el grup de joves com a col∙lectiu.  

• TUTORIA  INDIVIDUALITZADA:  establir  i  consensuar  el  Pacte  formatiu  i  el  Pla  de  formació individualitzat per  a  cada  alumne/a. Realitzar un  seguiment  individual del procés  formatiu  fent l’avaluació del pacte formatiu. Fer el seguiment i acompanyament a la inserció laboral i educativa.  

• També hi ha contacte amb les famílies i/o amb institucions ( educadors, tutors, tècnics, psicòlegs, etc) si el cas ho requereix. Sempre s’intenta primer tractar la situació directament amb el noi/noia, per tal que prengui consciència de si mateix com una persona adulta i en vies de formació, i que es responsabilitzi del seu procés de transició cap a la vida activa. 

 

 

 

 

18 

 

6.3. Continguts de la tutoria PQPI 

Les competències personals , socials, acadèmiques, professionals i laborals  

Les principals competències a treballar: 

• Identificar, acceptar críticament i construir la pròpia identitat, desenvolupant l’autoestima en tots els àmbits de la personalitat. 

• Desenvolupar mecanismes d’autoregulació de  les pròpies emocions  i de  la pròpia conducta, així com habilitats emocionals i de comunicació assertiva en les relacions personals i de grup, mostrant actituds empàtiques, solidàries i constructives. 

• Entendre,  acceptar  i  practicar  les  normes  de  convivència  i  els  hàbits  cívics  en  les  relacions personals entre iguals o amb persones adultes. 

• Conèixer  i  utilitzar  estratègies  de  participació  activa,  cooperació  i  diàleg  en  la  construcció  del projecte personal i professional. 

• Reconèixer el valor de  l’esforç personal, aprenent dels èxits  i assumint els errors  i els riscos amb responsabilitat. 

• Desenvolupar  la  capacitat  crítica  i d’iniciativa personal,  assumint  responsabilitats  i  actuant  amb autonomia, tot aplicant les normes de convivència. 

• Participar  de  forma  activa  en  el  treball  en  grup,  adoptant  una  actitud  responsable,  solidària, cooperativa i dialogant, tot respectant els principis bàsics del funcionament democràtic. 

• Mantenir  actitud  positiva  cap  el  treball,  per  prevenir  situacions  problemàtiques  i  resoldre problemes per si mateix/a.  

• Valorar  les  normes  de  convivència  que  regulen  les  relacions  socials,  en  general,  i  en  l’àmbit sociolaboral, en particular. 

• Reconèixer el principi d’autoritat i acceptar les normes i instruccions que se’n deriven. 

• Escoltar i respectar les opinions dels altres.  

• Actuar amb autonomia, valorant i responsabilitzant‐se de les conseqüències de les pròpies accions. 

• Argumentar i defensar les pròpies opinions desenvolupant habilitats de comunicació assertiva. 

• Participar amb responsabilitat en  la presa de decisions del grup, utilitzant el diàleg  i  la mediació per arribar a acords, assumint les pròpies obligacions conseqüentment. 

• Valorar els avantatges de la qualitat en el treball i de la formació al llarg de la vida. 

• Conèixer  i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos  i relacionar‐los amb  la salut individual i col∙lectiva. 

• Conèixer els canvis físics i psicològics que es produeixen durant l’adolescència. 

19 

 

• Relacionar  la  sexualitat  dels  éssers  humans  amb  els  aspectes  fisiològics,  afectius,  psicològics, culturals i ètics que la caracteritzen 

• Valorar la higiene i la salut i desenvolupar hàbits saludables de vida. 

• Valorar  de  forma  crítica  comportaments  individuals  que  afecten  la  salut  dels  altres  i  la  pròpia (riscos del consum de tabac, alcohol i altres tòxics). 

• Comprendre  el  concepte de  sostenibilitat  i  la  interacció que  s’estableix  entre els ésser  vius  i el medi. 

• Conèixer l’impacte de l’acció humana en la modificació o conservació del medi ambient i maneres diferents de prevenir o reduir l’impacte de les activitats humanes sobre el medi. 

• Comprendre la importància de l’estalvi energètic i l’ús d’energies netes per a contribuir a un futur sostenible. 

D’aquestes competències es deriven els següents continguts : 

• Autoestima 

• Tècniques d’autoavaluació: Desenvolupament personal i balanç. 

• Gestió emocional: Estats emocionals i autocontrol. 

• Identificació i resolució de problemes: iniciativa i presa de decisions. 

• Treball en equip;  integració  , processos de treball anàlisi de tasques, relacions assertives, conductes competitives. 

• Hàbits personals  i en el  treball: puntualitat, higiene personal, cortesia, ordre  i pulcritud, cura pròpia salut i imatge, respecte i tolerància, disciplina amb un mateix i en el treball. 

• Habilitats  socials:  escolta  activa,  diàleg,  argumentació,  relacions  personals,  sociabilitat, actitud positiva, autonomia, empatia, assertivitat. 

• Processos de qualitat: planificació, avaluació i propostes de millora 

• Factors de qualitat: organització del treball, hàbits de treball, ritme de treball, rigor en les instruccions rebudes, control de l’execució del treball. 

• Formació al llarg de la vida. 

• Les  persones  i  la  salut.  Salut  física,  psicològica.  Situacions  de  risc  .  Salut  i  higiene: alimentació, sexualitat i afectivitat, consum de tòxics. 

• Medi ambient i la seva conservació. 

 

 

20 

 

6.4. Tipus de tutoria  

Tutories individuals 

• La normativa ens diu que “ La tutoria individualitzada té la finalitat de fer un seguiment del procés formatiu de cada jove, l' orientació personal, acadèmica i professional necessària per definir el seu projecte de  futur  i  l' acompanyament en  la  seva  inserció  laboral  i educativa a  la  finalització del programa”. A més, ens diu que aquesta “ha de ser compartida per tot l’equip docent del programa i,  entre  els  seus  components,  s'  ha  de  garantir  la  realització  de,  com  a mínim,  tres  sessions individuals d' atenció a cada jove per trimestre. 

• El/la  tutor/a del PQPI ha de  tenir com prioritat establir una adequada  relació amb  l’alumnat. És necessari crear un vincle que  facilitarà  la  feina com a  tutor/a  i  l’alumnat es  trobarà més  segur  i atès/a de manera individual. Per a tots/es alumnes és important la part emocional però en aquests casos encara és més prioritari. Hem de ser capaços d’escoltar‐los sense jutjar‐los.  

• Les  tutories  individuals  “formals”    són  aquelles  planificades,  on  tenim  un  espai  i  un  temps determinat  per  realitzar.    En  elles  recollim  de  manera  estructurada  informació  rellevant  dels alumnes  tant a nivell acadèmic com personal. El protagonista és ell o ella però amb un objectiu molt  concret.  Ens  ajuda perquè  l’alumnat  avanci  en  el  seu projecte.  La   nostra  tasca nostra  és orientar, reforçar allò que s’està fent bé i reconduir els punts febles.  

• També  hi  ha moments  de  convivència  amb  l’alumnat  que  poden  ser  en  espais  “informals”  on moltes  vegades  els/es    alumnes  es  senten més  còmodes  i  oberts  a  la  comunicació  amb  el/a tutor/a. Hem d’aprofitar aquestes ocasions per obtenir informació rellevant, o bé, per incidir en la conducta  de  l’alumnat  o  simplement  satisfer  la  necessitat  que  tenen  moltes  vegades  de  ser escoltats. El/a tutor/a ha de ser capaç de provocar aquestes situacions. Aquestes tutories poden ser igualment tan importants com les tutories “formals” 

• Els objectius de les tutories individuals podríem emmarcar‐los en els següents punts: 

o Revisar compromisos i acords entre el professorat i l’alumnat.  

o Dissenyar i revisar el projecte personal, formatiu  i professional. 

o Resolució de conflictes específics.  

o Assessorament a nivell personal, acadèmic i professional.  

Tutories grupals 

La diversitat de l’alumnat del PQPI és una característica d’aquests grups com hem comentat abans. La convivència és un aprenentatge que encara han de assolir com objectiu en molts casos. Arribar a tenir un “bon clima de classe” suposa un gran repte per al/a  tutor/a i l’equip docent del PQPI. Per tant, la tutoria grupal és vital des del començament de curs.  

Són  alumnes que necessiten  límits  i  coherència  de  criteris dins de  l’equip docent  que  intervé.  El/a tutor/a té una missió molt important per marcar protocols d’actuació d’acord amb el centre educatiu i l’equip de formadors.  

21 

 

Sobretot hem de tenir en compte que hem de formar persones, futurs/es ciutadans/es autònoms/es amb criteri propi. De tots els continguts que s’han de treballar en  la tutoria grupal hem de destacar : 

o Habilitats socials 

o Creixement moral 

o Habilitats cognitives 

Buscar espais informals com en les tutories individuals també és una bona estratègia que proporciona   espais per educar i trobar moments que proporcioni experiències diferents a l’alumnat.  

Una  de  les  mancances  que  s’ha  de  treballar  és  l’educació  emocional,  l’autocontrol,  la  manca d’empatia,  la  incapacitat  d’arribar  a  un  acord...són  característiques  comunes  que  hem  de  tenir presents en la planificació de les tutories grupals. 

La finalitat de les tutories grupals ha de ser ,des d’un començament , formar un equip de treball on els seus  components  siguin  capaços  de marcar  objectius  individuals  i  grupals,  capaços  de  treballar  en equip, capaços de col∙laborar entre ells i ajudar‐se, i que s’identifiquin com a grup.  

7.‐ ASPECTES I MOMENTS FONAMENTALS DE LA TUTORIA DE PQPI 

7.1. L’ acollida dels alumnes 

Atesa la singularitat del procés de preinscripció dels PQPI – és l’únic ensenyament post‐ obligatori en el qual  es  fa  entrevista  a  totes  les persones  interessades  en  cursar  aquests  estudis‐  l’  acollida  es pot considerar  que  ja  comença  en  aquest moment. Malgrat  que  no  totes  les  persones  entrevistades passaran a formar part del grup. 

Així doncs, la tutoria durant l’acollida es contempla en diferents moments: 

1r moment:  Entrevista de selecció. 

2on moment: Acollida a l’inici del curs. 

Entrevista de selecció:  

aquesta entrevista  la realitza el tutor/a del PQPI. La manera com s’aculli al jove  i com es desenvolupi serà  significativa  tant per  ser admès/a com per un  cop admès/a, per al propi desenvolupament del curs. 

L’entrevista de selecció és una situació en  la qual el  jove mai o gairebé mai no s’ha trobat, sobretot aquells  joves de 16 anys que en complir‐los  ja abandonen  l’ESO  i s’inscriuen en un PQPI. Per tant, és una situació nova per a ells/es i la forma en com es desenvolupi l’entrevista serà cabdal per a la seva admissió. 

El/la tutor/a ha de ser capaç de crear un clima còmode i facilitar la informació que calgui sobre aquests ensenyaments. 

Els objectius d’aquesta entrevista són: 

22 

 

a) Oferir  informació sobre els PQPI: objectius, continguts, organització, metodologia, avaluació, FCT, informació  sobre  PACFGM  i  avantatges  dels  quals  gaudeixen  els  alumnes  de  PQPI  en  realitzar‐la, titulació, sortides en finalitzar‐ho. 

b)  Obtenir  informació  sobre  el/la  candidat/a:  motivació,  interessos,  historial  acadèmic,  trets personals, adequació al perfil professional. 

Aquesta  primera  entrevista  és  una manera  de  començar  a  establir  vincles  entre  el/la  jove  i  el/la tutor/a. 

 

Acollida a l’Inici de curs:  

L’acollida a l’inici del curs es contempla en dos moments: 

a) Presentació prèvia a la data d’inici del curs amb alumnat, famílies, director/a del centre i tutor/a. 

b) Inici pròpiament dit de curs. 

a) Presentació prèvia: un cop  l’alumnat ha  formalitzat  la matrícula  i abans de  l’inici de classes, el/la tutor/a amb  l’acord de  la direcció del centre, convocarà una  reunió amb el nou alumnat  i  les  seves famílies amb l’objectiu d’acollir i donar‐los la benvinguda. 

Aquesta reunió s’ha de  fer en data prèvia a  l’inici de curs  i  informar de  la seva realització, durant  la matrícula dels alumnes a  inicis de setembre. Una manera d’implicar‐los és oferint‐los  la  invitació a  la mateixa, en el moment de formalitzar la matrícula. 

Serà  el/la  director/a  del  centre  qui  s’encarregarà  de  donar  la  benvinguda  al  nou  alumnat  i  a  les famílies,  i  qui  explicarà  de manera  breu,  l’organització,  funcionament  i  normativa  del  centre.  De manera que les famílies i el nou alumnat se sentin acollits, informats i que formaran part de l’institut al llarg de  tot el curs. Un cop  feta aquesta presentació per part de  la direcció del centre, el/la  tutor/a acompanyarà  al  grup  a  la  que  serà  la  seva  aula  al  llarg  de  tot  el  curs  i  on  explicarà  aspectes organitzatius  i metodològics del curs  i si s’escau, resoldrà dubtes, preguntes o neguits de  les famílies i/o dels alumnes. 

Per finalitzar, es farà un breu recorregut per les instal∙lacions del centre per allà on hauran de moure’s i  treballar  els  alumnes  (vestidors,  tallers,  instal∙lacions  pròpies  de  l’especialitat,  serveis,  etc.). D’aquesta manera, el primer dia de classe,  l’alumnat  sap perfectament on ha d’adreçar‐se  i  se  sent més còmode.  

Aquesta  reunió de presentació  facilita que  l’alumnat  i  les  famílies  sentin que  formen part activa del projecte educatiu del centre. 

b) Inici de curs: la tutoria persegueix els següents objectius: 

• És l’espai per donar a conèixer el nou centre: instal∙lacions i normativa interna. • Explicar  l’organització  i  funcionament  del  curs: metodologia,  activitats,  criteris  d’avaluació, 

sortides educatives previstes,  FCT… És del  tot  important que els/les  alumnes disposin de  la informació  sobre  el  funcionament del  curs per organitzar‐se  i  comprometre’s  amb  allò què representa la seva admissió al curs. 

• Revisar i analitzar l’acord formatiu. 

23 

 

• Aportar informació sobre l’equip docent que els alumnes tindran al llarg del curs. • Presentació del grup d’alumnes: el/la  tutor/a  facilitarà un  clima de  confiança  i  respecte. Cal 

tenir en compte que, a diferència de l’ESO, els/les alumnes es trobaran amb joves procedents d’altres barris i districtes i la majoria no es coneixen entre sí. 

En aquest moment del curs, és important que el/la tutor/a es mostri optimista i sigui motivador‐a, tot encoratjant als alumnes a  iniciar  i seguir amb ganes el PQPI. De  la seva manera d’adreçar‐se al grup, dependrà  part  de  l’èxit  dels/les  alumnes.  No  hem  d’oblidar  que  es  tracta  d’alumnes  que  no  han acreditat l’ESO i la seva autoestima és baixa. Un/a tutor/a motivador‐ a, empàtic‐a, optimista, sensible, ajudarà a que els/les alumnes creguin en les seves possibilitats. 

 

7.2. Cohesió de grup i dinàmiques de treball en grup 

La  classe PQPI és un grup  característic, molt diferent a una  suma de nois  i noies que  comparteixen espai per compartir una activitat d’aprenentatge. Durant les tutories grupals aquest grup es manifesta de manera  individual  i  col∙lectiva,  i mitjançant  les dinàmiques, es pot aconseguir que es  cohesioni  i evolucioni. 

Hem de considerar uns aspectes essencials: 

• Afecte,  estimació  i  seguretat:  el  grup  ha  de  donar  sentiments  de  seguretat,  recolzament  i reconeixement a cada alumne/a. 

• Objectius  grupals  coneguts  i  compartits:  Fixar  uns  objectius  grupals  compatibles  amb  els objectius personals. 

• Rols assolits i desitjats de cadascú dels components del grup. • Comunicació i interacció: són components bàsics del desenvolupament del sentit de vinculació 

al grup. Algunes vegades aquesta cohesió no es produeix adequadament. 

És molt  important  tenir  en  compte  que  la metodologia  ha  ser  participativa,  per  tal  d’implicar  els alumnes  a  la  dinàmica  de  la  classe.  El  perfil  del  tutor  és  clau  dins  d’aquest   model  participatiu  i  d’aprenentatge significatiu. A l'aprenentatge per descobriment l'estudiant descobreix per sí mateix els continguts que es volen transmetre fent‐lo conscient  que tot allò que aprèn a classe ho pot aplicar a la seva vida quotidiana.  

Un  altre  punt  important  és  el  treball  per  projectes  ja  que  motiva  la  participació  a  classe  i  en conseqüència una bona dinàmica grupal. L’objectiu dels projectes és afavorir  la creació d’estratègies d’organització dels coneixements en relació amb: 

 

• Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar... 

• Tractar la informació: cercar‐la, organitzar‐la, interpretar‐la, assimilar‐la, judicar‐la... 

• Transmetre la informació: comunicar‐la, fer‐la comprensible, compartir‐la, elaborar‐la... 

• Avaluar els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem, com ho hem abordat...

Cal destacar  la  importància de  les  tutories  informals, aquelles que es  realitzen  fora de  l’aula, com a reforç a  les dinàmiques  tot  facilitant  la  cohesió del grup. Aquestes  situacions  informals afavoreixen      l’ espontaneïtat, el desenvolupament afectiu, l’empatia, l’expressió lliure i la relació amb el tutor/a. 

24 

 

Les dinàmiques de grup 

Dinàmica de grups és l’acció en i amb grups. “Dinàmica” fa referència a “força”, a la relació de forces que actuen en un grup, un joc de forces interpersonals, emocionalment condicionat. Aquest fenomen pot donar‐se tant entre les i els membres d’un grup com entre diferents grups. 

La  investigació  de  la  Dinàmica  de  Grups  consisteix  en  l’estudi  i  l’anàlisi  d’aquestes  forces:  com sorgeixen,  sota quines  condicions es modifiquen, quines  formes  tenen,  com es manifesten,  com es regulen… 

Són  processos  d’interacció  entre  persones mitjançant  situacions  fictícies  plantejades  amb  objectius concrets.  

Algunes dinàmiques que podem dur a terme dins del grup PQPI: 

• De presentació 

• De coneixement i confiança 

• D’autoestima 

• De cohesió‐ col∙laboració 

• D’habilitat social 

• De resolució de conflictes 

• D’emocions 

• De creativitat 

La discussió de dilemes morals seguint en la línia de Piaget i Kholberg és una bona tàctica amb aquest alumnat  ja que els ajuda a articular els propis sentiments  i emocions  lligats a conflictes  , a parlar en públic  i  controlar  situacions  d'ansietat  i  reaccionar  en  circumstàncies  hostils,  diferenciar  entre  la qualitat d'opinions  (independentment de  les pròpies opinions)  ,reconèixer conflictes, valors morals  i altres valors, diferenciar els dilemes de conflictes entre persones  ,diferenciar problemes de valors de problemes  tècnics  ,diferenciar principis morals de valors humans no universalitzables  ,utilitzar  la raó per  resoldre  conflictes  .  Segons  Piaget  i  Kohlberg,  el  raonament moral  passa  per  estadis  evolutius ascendents. Però s’insisteix en el fet que el creixement moral implica un creixement paral∙lel, o previ, en la capacitat intel∙lectual de raonament, en l’habilitat lingüística i en la facilitat de relació social. Per altra banda, s’insisteix amb força en una cosa ja suposada per Kohlberg: que és la persona mateixa qui ha  de  construir  el  seu  sistema  de  valors,  sense  imposicions  alienes.  Utilitzar  el  diàleg  amb  altres persones  per  resoldre  conflictes  ,apreciar  el  valor  d'oposar  raonament  a  crítica  per  al  propi desenvolupament  ,apreciar  el  discurs  racional  amb  oponents  per mantenir  i  desenvolupar  l'ordre social. 

Els objectius generals de les dinàmiques de grup  

Alguns de més importants:  Que els i les participants comprenguin el procés d’un grup per resoldre problemes.  Que comprenguin les forces condicionants de la conducta de les persones del grup.  Que comprenguin quines són les millors condicions perquè el grup maduri.  Que comprenguin els conceptes de lideratge i autoritat.  Que comprenguin les relacions entre grup i entorn social.  Que captin les interrelacions entre cada membre del grup.  Que es responsabilitzin de les conseqüències que el grup. 

25 

 

Que comprenguin la teoria, els principis i la investigació en relació a l’estructura i els processos de grup. 

Que aconsegueixin l’habilitat necessària per aconseguir aquests coneixements. 

Alguns  instruments  de  dinàmica  grupal  aplicables  al  grup  classe:  Laboratori,  T‐Group, Transmissió de la Teoria, Exercicis de sensibilització o de recolzament, Tècniques de discussió i obtenció d’idees, Tècniques de dramatització, Tècniques de formació de grups, ... 

Objectius de les dinàmiques de grup a la tutoria 

Una vegada hem definit  les necessitats dels alumnes  i coneixem  les diferents tipologies , parlem dels següents objectius a l’hora de realitzar dinàmiques dins l’acció tutorial: 

Dignificar la seva experiència de vida.  Possibilitar experiències d’èxit.  Desenvolupar el seu autoconcepte i/o autoconeixement.  Avaluar correctament el seu nivell de competència.  Desenvolupar una motivació cap a l’èxit i el desenvolupament personal.  Avaluar els progressos.  Ajudar a desenvolupar una actitud positiva cap a l’esforç.  Donar eines per a l’anàlisi de la realitat.  Ajudar a planificar.  Donar orientació educativa i /o professional.  Participar amb la resta del centre: resta de l’alumnat, professors, equip directiu i resta de personal.  Desenvolupar valors de protecció davant el consum de drogues.  Desenvolupar valors que afavoreixin la convivència pacífica.  Desenvolupar valors d’acceptació social des d’un punt de vista multicultural.  Desenvolupar valors positius cap els hàbits saludables de vida. 

7.3. Metodologies  

Segons  Stoll,  Fink  i  Earl  diuenen  Hernández,  F.  2006    per  estimular  i mantenir  que  els  estudiants estiguin implicats i motivats en el procés d’aprenentatge cal: 

 • Començar amb allò que els estudiants tenen com a cert. 

• Ensenyar estratègies que permeten classificar, organitzar i interpretar la informació. 

• Promoure  un  aprenentatge  independent  que  els  ofereixi  les  eines  per  a  arribar  a  ser responsables del seu propi aprenentatge. 

• Fer que l’aprenentatge sigui social: aprenentatge col∙laboratiu, aprendre amb i dels altres. 

• Capitalitzar la diversitat dels estudiants en quant a interessos i formes d’aprendre. 

• Utilitzar la tecnologia de la informació i la comunicació. 

• Promoure la reflexió sobre allò que s’està aprenent. 

• Afavorir  estratègies  que  permetin  els  estudiants  avaluar  el  seu  propi  aprenentatge,  de  tal forma que els permeti aprendre en aquest procés. 

26 

 

• Implicar els estudiants en el  seu propi  aprenentatge, de  tal  forma que ensenyar  i  aprendre siguin tasques compartides amb els docents i no només la seva responsabilitat. 

• Ampliar  les oportunitats  i els entorns per a aprendre, el que  implica que  l’escola no és  l’únic lloc on els estudiants aprenen 

Orientacions metodològiques (DECRET 140/2009, de 8 de setembre ) 

En  el  desplegament  dels  Programes  de Qualificació  Professional  Inicial  cal  implementar  estratègies metodològiques que afavoreixin la remotivació del jovent i la superació de barreres que obstaculitzen la implicació personal en el procés de la seva formació. 

En  aquest  sentit,  cal  afavorir  un  clima  de  relació  capaç  de  generar  expectatives  favorables  cap  a l'aprenentatge i estimular una implicació i el traspàs progressiu del seu control. 

El  procés  d'ensenyament  i  aprenentatge  ha  d'atendre  els  principis  generals  d'individualització  i significativitat dels aprenentatges. En aquest sentit, s'ha de confegir un pla individualitzat, dissenyat a partir de les competències prèvies de cada jove i de les necessitats i dels interessos que es detectin o que manifesti  a  l'inici  del  programa.  En  aquest  pla  individualitzat,  cal  que  el/la  jove  s'hi  impliqui  i adquireixi un compromís personal. 

Des d'aquest punt de vista, la tutoria pren una importància cabdal. El/la tutor/a és el referent que ha d'assegurar l'atenció i el seguiment individualitzat durant el curs, l'orientació acadèmica i professional i l'acompanyament cap a  la  inserció  laboral o formativa. També és el referent pel que fa al seguiment del progrés formatiu del/de la jove al llarg del programa. 

Cal organitzar  els  continguts de manera  globalitzada  i  integrada, utilitzant metodologies  adients  i proporcionant activitats  significatives per a  l'alumnat. S'ha de plantejar  situacions d'ensenyament‐aprenentatge  contextualitzades,  tenint en  compte  tant els  interessos  i  les necessitats de  l'alumnat com els objectius del programa. 

Cal  treballar  competències  generals  transferibles  a  altres  temàtiques  i  circumstàncies.  En  aquest sentit, es pot aprofitar  la motivació per  la  formació professional  i planificar activitats connectades a situacions/problemes/casos reals propis del perfil o sector professional corresponent  i que permetin l'elaboració i la construcció d'aprenentatges per part de l'alumnat. El resultat d'aquest tipus d'activitats s'ha de materialitzar en algun tipus de producte (exposició, material i DVD, entre d'altres). 

Aquest  tipus  de  metodologia  exigeix  el  treball  en  equip  de  tot  el  professorat  implicat  en  els programes. 

Aquest enfocament té el seu màxim exponent en el desenvolupament d'un projecte integrat, amb una durada entre 30 i 60 hores, lligat a l'entorn o al perfil professional, i ha de comportar la integració dels aprenentatges assolits en els diferents mòduls obligatoris que configuren els Programes de Qualificació Professional Inicial. 

7.4. L’AVALUACIÓ  

La tutoria a l’avaluació té diversos objectius, segons de l’avaluació que es tracti. Atès que l’avaluació és un procés individual, la tutoria al llarg d’ella serà individual, malgrat que en tutoria grupal, s’abordarà l’evolució del grup com a tal i aspectes generals del moment actual del curs.  

El model d’avaluació a seguir és  l’avaluació formativa,  l’objectiu de  la qual és  informar de  l’evolució  i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en  compte el  ritme d’aprenentatge  i  les necessitats dels estudiants. Aquest  tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants. Els/les alumnes han de saber que a l’avaluació no només es té en compte  l’adquisició  i assoliment de coneixements  i procediments sinó que també  la seva actitud és objecte de ser avaluada  i aquest és un aspecte a treballar, sobretot, en tutoria individual. 

27 

 

Avaluació  inicial: tenint en compte  la procedència diversa de  l’alumnat de PQPI (no tots els alumnes han  cursat el mateix nombre de  cursos d’ESO o  l’han  cursada  i per  tal d’adaptar els  continguts del currículum en aquells casos en què calgui) és necessari fer una avaluació inicial. L’objectiu d’aquesta és identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.  

Cal  explicar  a  l’alumnat  que  la  seva  finalitat  és  conèixer‐los  millor  per  tal  de  definir  i  d’ajustar continguts i aprenentatges. 

Primera avaluació: Un cop l’alumne/a ha rebut les qualificacions de la primera avaluació, el/la tutor/a ha de poder parlar amb ell/a per  tal de  conèixer  com  les ha  rebut ell/a  i  com ho ha  fet  la  família, quines eren les expectatives inicials, per què són aquestes qualificacions i no unes altres, quina lectura cal fer d’elles. En el cas de qualificacions negatives, comentar amb l’alumne/a què pot fer per millorar i en el cas de positives, parlar sobre per què creu que les ha obtingudes. 

La primera avaluació al PQPI és molt  important  ja que,  tenint en  compte,  la  tipologia de  l’alumnat, acostumat  a  suspendre  reiteradament,  uns  resultats  molt  negatius  poden  dificultar  l’evolució  de l’alumne en el PQPI i uns de molt positius, poden fer que l’alumne/a cregui que allò és molt fàcil i arribi a relaxar‐se. Per tant, a l’hora d’avaluar per primer cop aquell grup d’alumnes, l’equip docent ha de ser molt curós i contemplar cadascuna de les situacions personals dels seus alumnes. 

Segona  avaluació: malgrat  sempre  l’equip  docent  ha  de  ser molt  curós  en  com  avalua  a  un  grup d’estudiants, la segona avaluació és un moment de valoració dels avenços, de les dificultats i/o de les conductes i actituds incorrectes, per tal de consolidar els avenços, superar les dificultats i modificar o eradicar, les conductes i actituds incorrectes. El/la tutor/a, en tutoria individual, ha de transmetre als seus alumnes  les opinions  i valoracions de tot  l’equip docent per tal d’orientar‐los  i assessorar‐los en com procedir per millorar, si s’escau, per fer la PACFGM i per seguir endavant amb el curs. 

Aquesta  segona  avaluació  també  és  important  per  aquells/es  alumnes  que  pensen  realitzar  les PACFGM,  ja que no aprovar‐la significaria per a  l’alumne/a no poder gaudir de  l’exempció de  la part científica  i  tecnològica, que comprèn  les matèries de competència d'interacció amb el món  físic  i de competència en tecnologia.  

Avaluació extraordinària: la tutoria individual és del tot necessària durant els mesos previs a la data de realització de  la PACFGM per  tal d’orientar als/les alumnes  i  fer‐los veure  les  seves possibilitats,  les seves  mancances,  determinar  els  seus  objectius  i  fer  palesa  la  necessitat  de  la  seva  preparació específica per realitzar la prova. 

És el moment de recordar‐los, en tutoria grupal, de les particularitats en l’avaluació de les PACFGM per als  alumnes de PQPI:  si  l’avaluació extraordinària  la  superen  amb un 8 o més, queden exempts de realitzar  la prova. Si n’obtenen entre un 5  i menys de 8,  la seva nota es multiplicarà per 0.4  i aquest resultat es sumarà a la nota obtinguda a la PACFGM sempre i quan, hagi estat de 4 o més. 

Avaluació  final: analitzar els  resultats d’aquesta avaluació on no només  s’han  tingut en  compte els resultats dels mòduls A  i B,  sinó que  també han estat valorats  l’FCT  i el Projecte  Integrat. Es  tracta d’una  avaluació  on  una  part  de  la  puntuació  dels/de  les  alumnes  ha  estat  atorgada  per  persones alienes a l’Institut, els seus tutors/es de pràctiques, situació aquesta, en la que com a alumnes de l’ESO mai no s’havien trobat. Fer‐los veure de  la  importància d’aquesta dada que els acosta a una situació real, en la qual ja com a treballadors/es seran avaluats constantment. 

Malgrat  tot el procés d’orientació  s’ha dut a  terme abans de  l’avaluació  final,  la  tutoria en aquesta avaluació  també  té  com  a objectius  la  consolidació dels objectius  fixats per  cada  alumne:  treballar calendaris  i processos de preinscripció als nous ensenyaments,  treballar canals  i eines de  recerca de feina, segons els casos i els interessos dels alumnes. 

28 

 

7.5. ORIENTACIÓ PER A LES PROVES D’ACCÉS A GRAU MITJÀ: Preparació , seguiment i resultats  

Un dels objectius del PQPI és potenciar la continuïtat educativa de l’alumnat, per tant és important fer aquest  plantejament  als  alumnes  des  del  principi  de  curs  per  tal  de  valorar  la  motivació  i  les possibilitats i nivell acadèmic a l’hora d’afrontar la preparació del temari  de la prova d’accés i preveure el pla d’acció per tal de tenir  possibilitat per superar‐la. 

Alguns tutors‐ es plantegen la Prova d’accés com a part del continguts del Mòdul B i dirigit a tot el grup classe  com  a  activitats  útils  no  només  per  preparar‐se  per  l’examen,  sinó  per  treballar  les competències bàsiques de l’ESO que no han estat assolides. 

En canvi d’altres tutors‐ es són més partidaris de valorar  i seleccionar a aquells alumnes que pel seu nivell acadèmic  i – o   partint de  la seva motivació seran capaços d’afrontar  l’esforç de  la preparació  i l’objectiu d’aprovar l’examen.  En aquest cas, suposa un desdoblament del grup classe que no en totes les circumstàncies es pot realitzar, depenent de la col∙laboració del centre en el suport de professorat o  la  disponibilitat  dels monitors  d’ofici  a  assumir  aquesta  dedicació  d’hores. Aquest  desdoblament consistiria en  formar un grup d’alumnes que vulguin presentar‐se a  les proves  i quedar una o dues hores a  la setmana per orientar‐los  i reforçar els continguts per tal d’assegurar  l’aprovat.   L’horari es pot establir a partir de  les peticions dels alumnes, o bé, segons  les necessitats. D’aquesta manera es poden dedicar més hores a les matèries amb més dificultat, o bé, a les que tenen més pes a la prova. 

Proposta de plantejament i orientacions per a la preparació de la Prova d’Accés :“La prova d’accés a GM com a eix vertebrador del Mòdul B” 

El treball de continguts acadèmics i, fins i tot, els mes instrumentals amb alumnat que prové en la seva majoria d’un fracàs escolar evident és una tasca que cal replantejar‐se molt seriosament. Encara més si tenim en compte la seva resposta davant d’activitats a les quals estan acostumats però que no entenen com a útils, o expressat de  forma més adient, activitats que han donat un  resultat negatiu, que han facilitat conductes de rebuig  i que també en molts casos els han convertit en persones amb una molt baixa  autoestima  i/o una molt poca  tolerància  al  fracàs.  Ja no  cal dir  res en  relació  a  la motivació  i l’esforç encaminat a uns objectius definits. 

Els PQPI donen una  resposta més pràctica a un alumnat que  surt decebut de  la  secundària. Aquesta formació  es  caracteritza  per  uns  continguts  (mòdul  A)  de  caire  pràctic  i  professionalitzador  amb activitats  realitzades  en  tallers  i  predomini  manual,  els  grup  són  reduïts,  l’atenció  és  bastant personalitzada i els resultats que es deriven d’això normalment són bastant positius i visibles. En el cas dels mòduls B, hem de fer una reformulació dels seus continguts, nosaltres plantegem al PQPI com una oportunitat  que  cal  aprofitar,  ja  que  no  volem  que  ho  visquin  com  una  segona  part  de  la  seva escolarització OBLIGATÒRIA. Ells  i elles saben que estan amb nosaltres per decisió personal seva  i que han  iniciat una etapa de formació POSTOBLIGATÒRIA. Cal també que estiguin motivats/des per assolir una aprenentatges que hauran de  ser d’alguna utilitat per a ells/es. Per això  creiem que podem  fer servir  la presentació a  la Prova d’accés com un projecte del grup  i un repte per a cadascun de ells/es. Cal  aprofitar  un  dels  trets  característics  dels  PQPI:  flexibilitat  modular  per  fer‐ho.  Seguidament expliquem  la  fonamentació d’aquest plantejament  i  la seva  justificació amb  les competències que cal assolir al final de l’etapa. 

Plantejament de la prova d’accés com a projecte i objectiu del grup implicaria: 

• Prova de continguts mínims a assolir. • Prova de les seves competències avaluada per un tribunal extern. • Possibilitat de retorn al sistema educatiu amb canvi de mentalitat i millor preparació. • Increment de l’autoestima davant del fracàs continuat en la seva escolarització. 

29 

 

Temporalització  

1.‐  Fase  d’inscripció  i  entrevistes. Definim  aquest  període  com  a  important  ja  que  pot  determinar bastant  la  tipologia  de  grup  que  tindrem. Això  és,  principalment,  pels  criteris  de  baremació,  en  el nostre  cas, el qual  la demanda és molt gran  i pot arribar  (poden arribar 100, 150  i  fins  i  tot a 250 preinscripcions), i part dels criteris es basen en anys d’escolarització a l’ESO, qualificació mitja de l’ESO i puntuació de  l’entrevista el resultat segurament serà el d’un grup bastant homogeni  i amb un bon nivell acadèmic encara que no es superés el  final d’etapa, en cas contrari, de no haver demanda, el grup no estaria  condicionat  tant per aquests  ítems  i possiblement una de  les  seves  característiques seria  l’heterogeneïtat dels seus components, suposant això una dificultat afegida per plantejar com a objectiu del grup la superació de les PACFGM. 

2.‐ Fase d’acollida i inici de curs. Durant aquest període es realitzen les activitats més vinculades a la tutoria.  Presentació  del  curs,  dels  continguts,  plantejament  de  los  proves  d’accés  com  un  element motivador  per  al  grup  i  de  resposta  al  seu  fracàs  en  l’ESO  amb  la  finalitat  d’augmentar  la  seva autoestima.  També  es  comunicarà  el  sistema  d’avaluació  que  utilitzarem  i  en  el  qual  prioritzarem l’autoavaluació del seu treball. En aquest període farem l’avaluació inicial del grup, per veure quin és el seu nivell en les diferents matèries: comunicació, matemàtiques, coneixement de l’entorn social, etc.,. amb  l’objectiu  de  poder  adaptar  la  programació  en  funció  de  les  seves  necessitats  i  prioritzant  en aquelles àrees que veiem més compromeses. 

3.‐ Fase formativa.  

Una vegada plantejada  la programació  i tenint com a objectiu del grup  la presentació a  les PACFGM iniciarem el procés formatiu del grup  intercalant sessions de treball de grup, cineforum, amb  les TIC, revisant  proves  d’altres  anys,  i  adaptant  els  continguts  al  nivell  del  grup. Des  de  començament  es realitzarà  una  avaluació  formativa  i  utilitzarem  l’autoavaluació  com  a  eina  de  valoració  de  l’esforç realitzat.  També  en  aquest  període  detectarem  i  plantejarem  estratègies  educatives  alternatives (depenent dels recursos  i dels suports que disposem) per a  les persones amb NEE  i/o amb dificultats d’aprenentatge  plantejant  a  l’hora  alternatives  que  no  contemplin  les  PACFGM  com  a  objectiu individual en les casos que ho requereixin. El continguts que prioritzarem en aquesta fase seran els de l’àmbit de la comunicació i els de l’àrea matemàtica deixant per al final els de coneixement de l’entorn social, ja que aquests són més de caire memorístic. 

4.‐ Fase prèvia a les PACFGM.  

En aquest moment és important tenir en compte els calendaris, d’inscripció, de pagament de quotes, de presentació de documentació als instituts i de reclamacions. És molt probable que algun alumne es quedi fora del procés per no haver realitzat correctament les gestions necessàries per formalitzar‐ho, cal tenir molta cura per evitar en la mesura possible que això passi. És necessari tenir present que en la segona avaluació del PQPI  l’alumnat que  tingui  intenció de presentar‐se ha d’haver aprovat  i que  la nota que es tindrà en compte en  la prova serà  la de  l’Avaluació Extraordinària  i també  la possibilitat d’estalviar‐se‐la amb un 8. També serà el moment per plantejar estratègies en el plantejament de  la prova, com  la utilització del  temps  i  la dedicació a cada exercici, per això caldrà  realitzar algun que altre simulacre de la mateixa. Finalment cal motivar molt a l’alumnat, ja que estan a punt d’arribar al final del recorregut.  

5.‐ Fase posterior a les PACFGM.  

La realització de les proves no és, evidentment, el final del trajecte. Tant en el cas d’haver‐les superat, com en el cas contrari cal informar i orientar d’allò que hauran de fer en tots dos casos. En un hauran de realitzar la preinscripció als Cicles i en l’altre hauran de plantejar‐se el que faran després com, per 

30 

 

exemple, el mòdul C en una escola d’adults. En tots dos casos es possible que necessitin informació per a  la  seva  inserció  laboral.  Aquest  període  necessita  un  treball  de  tutoria molt  individualitzat  i  pot determinar bastant el seu futur. Una altra orientació que es pot considerar per aquells alumnes que no han aprovat la Prova d’accés és la de realitzar el  curs d’accés directe a Grau Mitjà (CAM). 

Com dur a terme l’avaluació amb aquest plantejament ? 

Haurem de tenir molt en compte per un costat el nivell global del grup i per altre costat les diferències individuals entre tots/es ells/es. Cal pensar que tenim un alumne amb NEE i possiblement altres que no tindran possibilitat de superar les PACFGM amb èxit. Per tant el que en un principi pot ser un factor de motivació i augment de la seva autoestima pot convertir‐se en un pas més al seu fracàs, aquest aspecte haurà  d’analitzar‐  se  i  abordar‐se  amb  el  grup  i  també  individualment  amb  aquelles  persones  que considerem  sensibles  en  aquest  sentit  i  pensar  alternatives  que  els  donin  una  resposta  adequada (depenent  del  grup  i  dels  recursos  podríem  plantejar  agrupaments  flexibles,  reforç  individualitzat, suport extern, etc.,). 

AVALUACIÓ  INICIAL.  Per  analitzar  el  nivell  global  del  grup  i  determinar  la  progressió  dels aprenentatges. També ens serà de gran utilitat per determinar el nivell acadèmic del grup global  i de l’alumnat en particular alhora que també ens port permetre detectar dificultats d’aprenentatge i/o NEE no  dictaminades  o  altres  problemàtiques  de  les  quals  no  tinguem  informació  del  centres  de procedència. 

AVALUACIÓ FORMATIVA. Aquesta ens permet veure el progrés del grup  i  l’assoliment dels diferents continguts. Creiem  important utilitzar  l’autoavaluació per a que  l’alumnat s’impliqui d’una forma més directe en el seu procés d’aprenentatge alhora que permet valorar  l’esforç realitzar en cada activitat assolida. Cal remarcar que en el PQPI es donen abans de  la prova d’accés tres avaluacions:  la primera prèvia a les festes de Nadal, a més de valorar si han adquirit o no els aprenentatges contemplats també pot  servir d’avís o de  confirmació de  les propostes plantejades  i de  l’assoliment de  l’acord  formatiu establert  de  forma  individualitzada.  La  segona  avaluació  és  decisiva  en  el  sentit  que  determina  la possibilitat o no d’accedir a  l’avaluació extraordinària . L’avaluació extraordinària que es fa prèvia a  la prova d’accés a GM, serà la que determini si el jove està cursant amb aprofitament el PQPI i la nota que tregui  determinarà  si  té  dret  a  l’exempció  de matèries  (  parcial  o  total)  .    Si    l’alumne/a    treu  en l’examen de la prova d’accés una nota igual o superior a  4 , se li suma el  40% de la nota obtinguda en l’avaluació extraordinària sempre i quan sigui aquesta igual o superior a 5 . 

Si  no  supera  l’avaluació  extraordinària,  implica  l’obligació  de  presentar‐se  a  les  PACFGM  sense  cap exempció o  avantatge.  I  per últim  si  en  l’avaluació  extraordinària,  aconsegueixen  arribar  al  8  tenen l’exempció total de la  prova i aquest 8 o nota superior queda reflectida com a puntuació de la PACFGM de totes maneres  

AVALUACIÓ FINAL . El aprovat o el suspès de la PACFGM  no condiciona el aprovat o suspès del PQPI, és una oportunitat per a la continuïtat cap als estudis de la postobligatòria que cal aprofitar. 

Cal donar un bon retorn a l’alumnat respecte al resultat de la Prova d’accés així com del treball realitzat durant la preparació de la prova d’accés i avaluar , autoavaluar i coavaluar el treball i esforç esmerçat en funció dels resultats de l’examen. S’ha d’evitar que els alumnes visquin el suspès com un nou fracàs, per tant hem de procurar de donar‐los pautes i ajuts per millorar la seva preparació i el seu rendiment si volen intentar‐ho en properes convocatòries o donar‐los altres alternatives de formació que els ajudi a avançar ( CAM, Escoles d’Adults,GESO,formació continua...) 

31 

 

 

Proposta de selecció de continguts del currículum del PQPI per a la PACFGM

MODULFORMATIU:APRENENTATGESINSTRUMENTALSBÀSICS

TÈCNIQUES COMUNICATIVES BÀSIQUES..... relacionades amb la part de la prova de comunicació (castellà‐ català)

COMPETÈNCIES METODOLOGIA

• Comprendre i produir textos orals i/o escrits, en diferents contextos de la vida quotidiana i de l’àmbit laboral i de la formació 

• Posar en pràctica destreses per a una correcta lectura • Comprendre la relació entre element lingüístic i la intencionalitat del missatge • Posar en practica destreses per a la comprensió del que es llegeix, tot diferenciant les idees 

principals de les secundàries • Comprendre l’estructura d’un text escrit segons la intencionalitat comunicativa • Posar en pràctica destreses per comprendre un text • Escriure de manera ordenada i coherent per expressar un missatge inequívoc • Utilitzar els elements no lingüístics d’un text segons els paràmetres convencionals • Utilitzar correctament la gramàtica funcional per facilitar la comprensió del lector • Escriure textos de tipologia diversa • Utilitzar el resum i la síntesi de manera habitual • Utilitzar, a partir d’un resum, tècniques argumentaries per comprendre un text més extens • Acceptar l’error com a part del procés d’aprenentatge des d’una actitud positiva de superació  

 

 

 

• Realització de proves d’accés d’altres anys. Importància de la correcció d’aquestes. 

• Revisió i repàs de continguts bàsics (categories gramaticals, sinònims, antònims, morfosintaxi) 

• Comprensió i elaboració de textos de diferent tipologia 

 

32 

 

MODULFORMATIU:APRENENTATGESINSTRUMENTALSBÀSICS

 

MATEMÀTIQUES EN EL MÓN LABORAL I PER A LA VIDA QUOTIDIANA relacionades amb la part de la prova del coneixement matemàtic 

COMPETÈNCIES METODOLOGIA

• Comparar, ordenar i classificar diferents tipus de nombres: naturals, enters, decimals fraccionaris 

• Realitzar operacions i càlculs numèrics elementals mitjançant diferents procediments i/o estratègies personals mentalment, per escrit, i amb calculadora 

• Reconèixer les relaciones o equivalències entre nombres decimals, fraccionaris i percentatges. • Calcular el quadrat i el cub d’un nombre natural • Utilitzar diferents tipus de nombre per interpretar, obtenir informació i resoldre problemes de la 

vida quotidiana i de l’àmbit professional • Llegir, interpretar i realitzar representacions gràfiques senzilles d’un conjunt de dades relatives a 

situacions quotidianes • Interpretar i realitzar, amb els instruments de dibuix i els recursos TIC adients, representacions 

espacials utilitzant referents concrets i generals de l’entorn quotidià • Identificar, reconèixer i descriure figures i cossos geomètrics de l’entorn, utilitzant nocions com 

perpendicularitat, paral∙lelisme, simetria i altres. • Classificar les figures i els cossos d’acord amb característiques geomètriques. • Seleccionar de forma adequada a cada situació, la unitat, instrument i estratègia de mesura més 

adient • Realitzar estimacions i expressar amb precisió el resultat de les mesures de longitud, massa, 

capacitat, temps, superfície i amplitud angular, en entorns quotidians i de la professió • Utilitzar l’equivalència d’unitats d’una magnitud, en situacions senzilles • Interpretar, seleccionar i realitzar els gràfics adequats a fets coneguts de l’entorn • Interpretar el valor de la mitjana, la mediana i la moda dins del context  

  

 

• Distribució de les competències en 3 unitats formatives: TREBALLEM AMB ELS NÚMEROS, COM MESUREM ELS ESPAIS DEL NOSTRE ENTORN?, ELS GRÀFICS I L’ESTADÍSTICA 

 • Relació de les diferents unitats amb problemes plantejats a les PACFGM 

33 

 

MODULFORMATIU:APRENENTATGESINSTRUMENTALSBÀSICS

TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ

COMPETÈNCIES METODOLOGIA

• Generar i modificar documents amb un processador de textos • Gestionar arxius correctament en el sistema operatiu que s’utilitzi • Crear diapositives amb algun programa de presentació • Utilitzar programes d’elaboració de gràfics • Navegar per internet per cercar informació i saber destriar‐la • Utilitzar entorns dinàmics de comunicació 

 

• Elaboració de treballs de recerca • Presentació dels mateixos • Activitats realitzades en l’aula d’informàtica • Presentació de treballs per correu electrònic • Campus moddle de consulta i treball de grup 

MÒDUL FORMATIU DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN SOCIAL I PROFESSIONAL

COMPETÈNCIES METODOLOGIA

ENTORN SOCIAL I CULTURAL 

• Aplicar, amb l’ajut de mapes, conceptes geogràfics bàsics relacionats amb l’orientació a l’espai • Aplicar conceptes demogràfics bàsics per descriure els grups de població de l’entorn • Interpretar indicadors i sensibilitzar‐se per les problemàtiques socials de l’entorn • Conèixer i respectar els referents culturals de la societat catalana i d’altres cultures per 

desenvolupar la tolerància, crear identitat col∙lectiva i millorar la cohesió e el centre i en la comunitat local 

• Conèixer els drets humans, els drets dels infants i joves i els drets bàsics regulats a la Constitució i l’Estatut 

• Reconèixer les principals institucions catalanes i de l’estat espanyol responsables de l’oferta de serveis per facilitar la localització de recursos 

• Demostrar actituds i comportaments d’acord amb els valors d’una societat democràtica • Conèixer els òrgans i sistemes de participació social i política • Participar en l’elaboració de normes i en accions de millora de la seva comunitat 

 

• Treballs de recerca de grup (Unió Europea, Constitució, Estatut...) 

• Visionat de pel∙lícules com a suport per realitzar un recorregut del desenvolupament de la societat i les cultures des de el naixement de les primeres civilitzacions fins al moment actual. Realització d’activitats relacionades amb aquest visionat. 

34 

 

MÒDUL FORMATIU: DESENVOLUPAMENT I RECURSOS PERSONALS

COMPETÈNCIES METODOLOGIA

            DESENVOLUPAMENT PERSONAL 

• Escoltar i respectar les opinions dels altres • Actuar amb autonomia, valorant i responsabilitzant‐se de les conseqüències de les pròpies accions • Argumentar I defensar les pròpies opinions desenvolupant habilitats de comunicació assertiva • Participar amb responsabilitat en la presa de decisions del grup, utilitzant el diàleg i la mediació per 

arribar a acords, assumint les pròpies obligacions conseqüentment • Reconèixer el valor de l’esforç personal aprenent dels èxits i assumint els errors i els riscos amb 

responsabilitat • Desenvolupar la capacitat crítica i d’iniciativa personal, assumint responsabilitats i actuant amb 

autonomia, tot aplicant les normes de convivència 

 

• Importància de l’esforç per arribar assolir objectius, establint pactes de treball, dates d’entrega, revisió de les activitats i participació en les correccions, valorar el treball realitzat mitjançant l’autoavaluació, relació de resultats amb treball realitzat, etc., 

• Avaluació de continguts actitudinals a partir de l’assistència, la puntualitat i hàbits de treball. 

 

DESENVOLUPAMENT EN EL LLOC DE TREBALL • Participar de forma activa en el treball de grup, adoptant una actitud responsable, solidària, 

cooperativa i dialogant, tot respectant els principis bàsics del funcionament democràtic • Mantenir una actitud positiva cap el treball, per prevenir situacions problemàtiques i resoldre 

problemes per si mateix/a • Valorar les normes de convivència que regulen les relacions socials en general, i en l’àmbit 

sociolaboral, en particular • Reconèixer el principi d’autoritat i acceptar les normes i instruccions que se’n deriven • Aprendre a treballar per objectius i projectes • Ser conscient de la seqüència d’accions necessària per a la realització de la tasca que escomet, 

avaluar la seva dificultat i planificar‐la, autònomament o en col∙laboració 

• Utilització de l’espai de la tutoria en el desenvolupament i l’organització de les activitats i dels seus resultats, entenent la preparació de les proves com un objectiu de grup i també individual 

• Resolució de conflictes en la distribució de tasques i presentació de treballs 

 

35 

 

7.6. FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL  

La  formació  en  centres  de  treball  (FCT),  representa  una  part  important  de  la  formació  integral  de l’estudiant PQPI. Segons el Decret 140/2009, de 8 de setembre “la formació en centres de treball ha de ser tutelada  i  avaluable,  tenir  una  durada  entre  150  i  250  hores  i  no  superar  el  25%  de  les  hores  totals assignades als mòduls obligatoris”. 

 L’objectiu fonamental és permetre a  l’estudiant aplicar  i complementar els coneixements adquirits en  la seva formació acadèmica, i així afavorir l’adquisició de competències  

 Objectius FCT 

Les finalitats de la  FCT’s serien les següents:   

• Contribuir a una formació integral de l’estudiant PQPI, complementant els ensenyaments teòrics i 

pràctics treballats als Instituts. 

• Facilitar  el  coneixement  i  la metodologia  de  treball  adequada  a  la  realitat  empresarial  en  què 

l’estudiant haurà d’actuar, contrastant i aplicant els coneixements adquirits. 

• Afavorir  el  desenvolupament  de  competències  tècniques,  metodològiques,  personals  i 

participatives. 

• Obtenir una experiència pràctica que faciliti la inserció en el mercat de treball. 

 

La tutoria: La gestió, el seguiment i l’avaluació de la formació en els centres de treball. 

 1ª Fase: Aconseguir empreses col∙laboradores  La responsabilitat de recerca d’empreses col∙laboradores i tot el procés que segueix fins a la signatura del conveni recau en el tutor PQPI.        

 

 

 

  

 

 

 

Identificar empresas del sector 

Signatura del Conveni ; 

l’empresa, l’Institut  i l’alumne 

Pactar i elaborar el Conveni

Contactar:telèfonica, presencialment o vie.mail. 

 

36 

 

Els tutors disposen d’accés a l’aplicatiu de gestió de les pràctiques  ( www.escolaempresa.cat ) per tal de 

formalitzar els  convenis  i  fer el  seguiment de  l’alumne. Aquest aplicatiu  facilita  la  tasca de gestió dels 

convenis i de l’estudiant per facilitar el procés.  

 

2ª Fase: El pla d’activitats 

El procés de formació que experimenta l’alumne PQPI en les empreses ha de ser un procés:  

- Planificat, és a dir, seqüenciant i organitzant les activitats que es portaran a terme 

- Amb una metodologia establerta 

- Guiat tant pel tutor PQPI com el de l’empresa 

- Amb criteris d’avaluació preestablerts  

El pla d’activitats s’hauria de definir conjuntament pel tutor d’empresa i el tutor PQPI i es materialitza en 

un document consensuat.  

 

3ª Fase: El seguiment 

En tot procés d’aprenentatge pràctic guiat, és fonamental la figura del tutor, que guia a l’estudiant en el 

seu procés formatiu en l’empresa. Tanmateix és clau la figura del tutor d’empresa que ha d’acompanyar i 

interaccionar amb l’estudiant durant l’estada en l’empresa.  En el següent esquema es mostren els agents 

que intervenen en el procés i les seves relacions: 

 

 

 

 

 

Formació en centres de treball

 

 

 

 

 

 

 

  

Institut �Empresa  

Tutor 

 

37 

 

A continuació es detallen les funcions dels dos perfils de tutors:  

Funcions del tutor de l’empresa o entitat col∙laboradora 

a) Acollir  l’estudiant  i organitzar  l’activitat a desenvolupar d’acord amb el que estableix el 

Projecte formatiu. 

b) Supervisar  les seves activitats, orientar  i controlar el desenvolupament amb una relació 

basada en el respecte mutu i el compromís amb l’aprenentatge. 

c) Informar  l’estudiant de  l’organització  i el  funcionament de  l’empresa  i de  la normativa 

d’interès, especialment la relativa a la seguretat i riscos laborals. 

d) Coordinar amb el  tutor de PQPI el desenvolupament de  les activitats que estableix el 

Conveni  de  cooperació  educativa,  incloent‐hi  les modificacions  del  pla  formatiu  que 

puguin  ser  necessàries  per  al  normal  desenvolupament  de  la  pràctica,  així  com  la 

comunicació  i  resolució  de  possibles  incidències  que  puguin  sorgir  en  el  seu 

desenvolupament i el control de permisos per a la realització d’exàmens. 

e) Emetre els informes intermedi (si s’escau) i final. 

f) Proporcionar la formació complementària que necessiti l’estudiant per a la realització de 

les pràctiques. 

g) Proporcionar a  l’estudiant els mitjans materials  indispensables per al desenvolupament 

de la pràctica. 

h) Facilitar i estimular l’aportació de propostes d’innovació, millora i emprenedoria per part 

de l’estudiant. 

i) Facilitar  al  tutor PQPI  l’accés  a  l’entitat per  al  compliment dels  fins propis de  la  seva 

funció. 

j) Guardar confidencialitat en relació amb qualsevol informació que conegui de l’estudiant 

com a conseqüència de la seva activitat com a tutor. 

k) Prestar  ajuda  i  assistència  a  l’estudiant,  durant  la  seva  estada  a  l’entitat,  per  a  la 

resolució  de  les  qüestions  de  caràcter  professional  que  pugui  necessitar  en  el 

desenvolupament de les activitats que hi realitza. 

 

 

 

 

 

 

 

38 

 

Funcions del tutor PQPI 

a) Vetllar pel normal desenvolupament del Projecte formatiu, garantint la compatibilitat de 

l’horari de realització de les pràctiques amb les obligacions acadèmiques, formatives i de 

representació i participació de l’alumne. 

b)  Fer un seguiment efectiu de les pràctiques i, a aquest efecte, coordinar‐se amb el tutor 

de l’entitat col∙laboradora i vistos, si s’escau, els informes de seguiment. 

c) Autoritzar les modificacions que es produeixin en el Projecte formatiu. 

d) Portar a terme el procés avaluador de les pràctiques de l’estudiant tutelat. 

e) Guardar  confidencialitat  en  relació  amb  qualsevol  informació  que  conegui  com  a 

conseqüència de la seva activitat com a tutor. 

f) Informar  a  l’òrgan  responsable  de  les  pràctiques  externes  del  centre  de  les  possibles 

incidències sorgides. 

g) Supervisar,  i  si  s’escau  sol∙licitar,  l’adequada  disposició  dels  recursos  de  suport 

necessaris  per  assegurar  que  els  estudiants  amb  discapacitat  realitzin  les  seves 

pràctiques  en  condicions  d’igualtat  d’oportunitats,  no‐  discriminació  i  accessibilitat 

universal. 

 

Un esment especial durant el seguiment de l’alumne és el tractament i resolució de conflictes durant les 

FCT’s. 

Qualsevol  incidència  que  es  produeixi,  serà  comunicada  al  tutor  PQPI  que  articularà  els mecanismes 

oportuns per a la resolució de les incidències relacionades amb les pràctiques.  

 

4ª Fase: L’avaluació 

Per part de l’alumne  Autoavaluació :  Es basaria en un procés de pràctica reflexiva, de realitzar 

processos de millora continua basats en la pròpia experiència. L’alumne hauria d’identificar els punts forts 

i febles de la seva actuació i determinar els punts de millora per incorporar en futures execucions de les 

tasques. 

Per part del Tutor PQPI   Avaluació: basada en els criteris recollits en la Resolució ENS/102/2011, de 4 de gener. 

 

 

 

 

 

39 

 

7.7. L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL 

Objectiu principal:  acompanyament en la construcció d’un projecte personal de vida.  

Oferir una Orientació acadèmica  i professional a  l’alumnat per  tal que  coneguin els diferents  itineraris acadèmics que poden escollir en acabar el PQPI,motivar‐los a  continuar  la  seva  formació a  través dels CFGM o d’altres modalitats de formació que els permeti millorar les seves competències professionals per tal d’accedir al món laboral. 

Objectius específics: 

• Conèixer el sistema educatiu i els diferents itineraris després del PQPI. • Conèixer les diferents vies d’accés a la Formació Professional de Grau Mitjà . • Conèixer l’opció de presentar‐se a les “Proves d’Accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà : procediment 

d’inscripció, calendari, continguts i avaluació. • Conèixer l’oferta educativa de Formació Professional de la ciutat i les diferents famílies professionals, 

així com aquelles famílies més directament relacionades amb el perfil del PQPI que estan cursant. • Conèixer  la  possibilitat  d’obtenir  el  graduat  d’  ESO  a  través  del  Mòdul  C‐PQPI  i  altres  vies 

alternatives(proves lliures , GESO per Escola d’ Adults, GESO a distància ) • Conèixer d’altres possibilitats  formatives  fora del sistema educatiu que els permetin millorar el seu 

perfil i competències professionals.  • Motivar‐los  a  continuar  la  seva  formació  i  a millorar  les  seves  competències  professionals  per  tal 

d’accedir al món laboral . • Orientar‐lo en el procés de recerca de feina i en l’accés al món laboral ( canals de recerca de feina, el 

currículum,l’entrevista  de  selecció,  la  carta  de  presentació,  legislació  laboral,  l’autoocupació  i l’emprenedoria). 

 Aquest ajut planificat  i  sistematitzat   que  representa  l’orientació acadèmica  i professional cal que es pugui plasmar  en :   

1. El Projecte Educatiu de centre (PEC)i  Projecte Curricular de Centre (PCC) 

2. Projecte d’Orientació de centre 

3. Pla d’Acció Tutorial del centre(PAT) 

4. Les tutories, en les activitats  a l’aula   

5. En la transversalitat : en tots els aprenentatges, matèries i mòduls del currículum de PQPI 

6. En la FCT (Formació en centres de treball) 

 

 

 

 

40 

 

 

PROPOSTA D’UN PROGRAMA D’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL PELS PQPI  

1. Autoconeixement i autoestima 

2. Motivació i automotivació 

3. Interessos professionals 

4. Aprendre a aprendre 

5. Autoorientació  

6. Coneixement del sistema educatiu  

      6.1. Coneixement dels diferents itineraris formatius  de la postobligatòria  

      6.2.Coneixement de les possibles transicions entre etapes  

      6.3. La Prova d’accés a GM 

      6.4. Mòdul C i Graduat de l’ ESO 

      6.5. Ensenyaments Professionals : Grau Mitjà i Grau Superior de Formació Professional 

      6.6. Diferents vies d’obtenir el GESO 

       6.7.Oferta formativa d’FP de la ciutat 

       6.8.Oferta formativa de les Escoles d’Adults 

7. Coneixement del món laboral i Competències claus pel món laboral 

8. La Presa de decisió i el Projecte personal de futur 

9. Cristal∙lització de la maduresa vocacional ( interessos i valors) 

10. Coneixement de l’entorn familiar ‐econòmic i social 

 

Tots  aquests  continguts  o  dimensions  de  l’orientació  acadèmica  i  professional  són  com  a  peces  d’un puzzle  ,  el  qual  es  configura  a  partir  de  l’encaix  de  totes  elles.  Cada  peça  necessita  de  les  altres  per constituir un  tot ben  cohesionat  i engranat   que ha de  configurar a  la persona  com a èsser    integral  , tenint en compte totes les dimensions : biològica, cognitiva, emocional  i social.  

A continuació aprofundirem   en cadascun d’aquests continguts o dimensions  , que són competències o capacitats que ha de  consolidar  l’alumnat  i que  l’ajudaran  a prendre decisions  sobre el  seu  futur més immediat, però també per tal d’anar construint els seu projecte personal , professional, de vida.  

 

 

41 

 

 

     

 PROPOSTA DE TREBALL DE COMPETÈNCIES  DELS ALUMES DE PQPI PER  A L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL  

 

 

42 

 

                                    

 

PROPOSTA DE TREBALL DE COMPETÈNCIES  PER L’ORIENTACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL DELS ALUMES DE PQPI

1‐AUTOCONEIXEMENT Objectius Continguts

 

Metodologia

És un procés cognitiu =( acció i efecte de  conèixer)  que  ha  de  ser  una constant al llarg de la vida 

Implica    el  descobriment  d'un mateix,la  reflexió,  l’  expressió  de  les emocions,  l’autoavaluació  

Implica  construir    una  imatge adequada,  correcta  del  propi  jo  , mitjançant : 

• Presa de consciència d'un mateix. 

• Descobrir, identificar, reconèixer la forma de pensar , sentir i actuar pròpia. 

• Analitzar i conèixer les nostres experiències personals , el nostre passat , per construir el nostre futur. 

 

Sentir‐se motivat per conèixer les pròpies capacitats i interessos i ser capaç de desenvolupar‐los.   

Prendre consciència de la importància de diferents factors (personalitat, aptituds, interessos, valors, etc.) a l’hora de prendre decisions sobre el nostre itinerari formatiu i professional.  

Assumir la responsabilitat del propi  futur, millorant la dedicació actual a l’estudi.  

Prendre part en l’elecció d’estudis i/o professions més adients, després d’haver valorat les diferents opcions, els interessos i possibilitats, les condicions de l’entorn, etc  

QUI  pot aplicar tècniques d’autoconeixement ?  

• Orientador‐ a  o Tutor‐ a  amb formació específica en psicopedagogia. 

• En qualsevol cas,es fa necessari suport  i assessorament tècnic del professional de la psicopedagogia.  

 

Història familiar i personal 

Autoestima 

Autoconcepte 

Aptituds/capacitats/habilitats 

Dificultats 

Interessos 

Valors i Actituds 

Convivència 

Experiència pròpia 

Trets de personalitat 

Estils d’aprenentatge  

Control de les pròpies emocions  

Projecte de vida 

 

 

Dinàmiques grupals 

Qüestionaris de reflexió 

Simulacions 

Rol‐playing 

Entrevistes individuals i grupals 

Entrevistes amb la família  

Observació  

Autoobservació  

Escales d’interessos professionals  

Test de personalitat 

Portafoli personal 

 

  

 

43 

 

2. LA MOTIVACIÓ     Objectius  Continguts Metodologia

És una dimensió que ha d'estar present en tota activitat d'aprenentatge.  

Ens trobem am freqüència  una baixa motivació cap als estudis i els ensenyaments acadèmics,per tant és un aspecte que cal treballar i recuperar oferint  activitats aplicades i significatives  i metodologies que fomentin la motivació, l’automotivació, l’autoestima i autoconfiança.   

 

Potenciarem la motivació intentant que  l’alumne‐ a s’impliqui en el procés d’orientació, per tant, cal que conegui els objectius de les activitats que els proposem i el resultat que volem obtenir . 

L’alumne‐ a  ha de ser capaç de reconèixer i cercar les pròpies motivacions ,els propis objectius i metes en el seu procés de creixement personal. 

Aprendre a avaluar i autoavaluar  de manera objectiva les seves experiències  i les dels companys‐ es. 

  

 

 

 

Descriure clarament els objectius de cada activitat abans de començar la tasca. 

  Explicitar l’interès que té la tasca per a la seva pràctica personal en contextos reals. 

  Intentar dissenyar les activitats d'acord als interessos dels alumnes. 

  Fer entendre sempre i demostrar als alumnes que són capaços de realitzar les tasques, encara que requereixin esforç 

  Fomentar la imatge positiva de tots els alumnes: com grup i com individus. 

  Es parteix d'una seqüenciació dels continguts ja elaborada des del principi del curs 

 

Es va intentar sempre indicar als alumnes en quina part del programa s'estava treballant al començament i al terme de cada activitat 

  Treballar l’autonomia personal 

  Fomentar processos autònoms d’aprenentatge 

  Desenvolupar l’ Automotivació 

 

iniciativa personal  

autonomia 

aprendre a aprendre 

treball cooperatiu 

creixement personal 

Avaluació  

Coavaluació 

Autoavaluació 

 

Aprenentatges significatius  Bastida  Utilitzar metodologies actives i participatives  

Treball cooperatiu   Activitats on pugui desenvolupar la iniciativa persona 

cercar les pròpies motivacions  

tutoria individualitzada   tutoria grupal  dinàmiques de grup  Rúbriques  Avaluació, coavaluació i autoavaluació 

 

44 

 

3‐INTERESSOS PROFESSIONALS Objectius  Continguts Metodologia 

Són aquelles activitats professionals que desperten la curiositat i l’atenció i per les quals es decanta en les eleccions que configuren la seva trajectòria formativa i laboral. 

Per tal de descobrir‐los i analitzar‐los s’utilitzen freqüentment els tests d’interessos.  

Algunes consideracions sobre el  Test d’interessos: 

els interessos professionals es cristal∙litzen a partir d’un procés previ d’orientació que ens aporta coneixements, informació, experimentació, assessorament... 

un test és una eina que : avalua, diagnostica, prediu...preferències, interessos, tendències, 

l’ us d’aquesta eina no pot substituir  el treball previ d’orientació , que cal realitzar per tal que cristal∙litzin els interessos professionals que intentem avaluar. 

el tutor‐ a, orientador‐ a ha de preveure una tutoria individualitzada i estar preparat per donar feed‐ back  dels resultats del test, és important contrastar amb l’alumne i aprofitar l’oportunitat per fer una orientació més individualitzada. 

    

Avaluar el nivell d’informació de l’alumne‐ a  en comparació amb d’altres de la mateixa edat. 

Obtenir informació de les seves preferències professionals ( no es pot utilitzar per etiquetar o sentenciar). 

Potenciar la motivació  

Evolució de  les preferències professionals  i de  la seva cristal∙lització  

Facilitar  la  reflexió  de  l’alumne  sobre  les  seves aptituds, actituds, interessos, ... 

 

Actituds 

Aptituds  

Motivació 

Informació 

Curiositat 

Autoconeixement  

Identificació 

Coneixement de l’entorn 

Treballar amb continguts d’Orientació des de la primària  i consolidar  a  partir de l’ESO,batxillerat i E. Professionals. 

Orientació en la transversalitat del currículum. 

Fomentar processos d’E‐A significatius. 

Facilitar experiències reals i simulacions  que l’apropin a la realitat. 

Facilitar i ensenyar a buscar informació de qualitat i adequada. 

Potenciar l’aprendre a aprendre. 

Treballar autoconeixement i l’autoestima. 

Fomentar activitats que facilitin la maduresa vocacional 

Eines : 

Avaluació , Diagnòstic, Predicció 

Test d’interessos professionals  

Escala d’actituds  Inventaris de 

desenvolupament  de la carrera 

Inventari de Maduresa vocacional  

 

45 

 

4‐ L’AUTOORIENTACIÓ (aprendre a aprendre) 

Objectius  Continguts Metodologia 

 

Per tal que l’alumne‐ a aprengui a autoorientar‐ se  podem treballar en base a un treball de competències d’aprendre a aprendre.   

implica la consciència, gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements des d’un sentiment de competència o eficàcia personal,  

inclou el pensament estratègic   inclou la capacitat de cooperar  capacitat d’ autoavaluar‐ se  capacitat  d’utilitzar  de  manera eficient  un  conjunt  de  recursos  i tècniques de treball  intel∙lectual per transformar  la  informació  en coneixement propi 

disposar d’habilitats per a conduir el propi aprenentatge 

ser conscient del que se sap i del que cal aprendre, de com s’aprèn, i de com es gestionen i controlen de  forma  eficaç  els  processos  d’aprenentatge, optimitzant‐los  i  orientant‐los  a  satisfer  els objectius personals.  

conèixer les pròpies potencialitats i carències.  

  motivació  per  treure  profit  de  les  potencialitat  i  voluntat  per  superar  les  dificultats  des  d’una expectativa d’èxit  

 augmentant  progressivament  la  seguretat  per afrontar nous reptes d’aprenentatge 

 

  tenir  consciència  i  regulació  del  propi  procés d’aprenentatge  i de  les  capacitats que  entren  en joc:  l’atenció,  la  concentració,  la  memòria,  la comprensió i l’expressió lingüística  

fomentar  el  pensament  creatiu,  la  curiositat  de plantejar‐  se  preguntes,  identificar  i  plantejar  la diversitat  de  respostes  possibles  davant  una mateixa  situació  o  problema  utilitzant  diverses estratègies  i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions, racionalment i crítica, amb la informació disponible 

 

Autoconeixement 

Seguretat en sí mateix 

Iniciativa 

Control de les pròpies emocions 

Atenció 

Memòria 

Comprensió lectora 

Expressió oral i escrita 

Tècniques d’estudi 

Pensament estratègic 

Autogestió del temps i del treball 

l’ús de tècniques facilitadores 

de l’autocontrol : 

• les bases d’orientació,  

• els plans de treball,  

• tècniques d’estudi,  

• treball cooperatiu  

• treball per  projectes, 

• resolució de problemes 

• planificació i organització 

d’activitats de forma 

efectiva 

 

 

46 

 

 

 

 

  

5‐CONEIXEMENT DEL SISTEMA EDUCATIU 

Objectius  Continguts Metodologia 

 

Els  alumnes  han  de  conèixer l’estructura  del  sistema  educatiu  i totes  les possibles  transicions entre etapes  educatives  ,  més específicament  la  transició  des  de PQPI  als  estudis  de  Formació Professional. 

Cal  que  l’alumnat  conegui  tots  els itineraris  després  de  l’  ESO  per  tal de  decidir  i  valorar  quin  és  el més adequat  als  interessos,  capacitats  i motivacions personals. 

Cal que  coneguin  l’oferta  formativa de la FP de la seva ciutat . 

És  important  que  la  seva  decisió sigui  realista,  valorant  les possibilitats  per  accedir  als  estudis en funció del seu rendiment i notes, currículum  formatiu  i  competències necessàries  per  l’èxit  personal  i professional. 

Els  alumnes  han  de  conèixer  els procediments  regulats  per l’administració  educativa  per  tal d’accedir  als  estudis  de  CFGM (calendari  preinscripció  i matriculació, requisits, prioritats per a l’assignació de places...) 

    

Conèixer  el  sistema  educatiu  i  totes  les possibilitats de transició entre les diferents etapes educatives. 

Desenvolupar  en  l'alumnat  actituds  positives  i favorables cap als estudis i cap al món del treball. 

Que conegui totes les possibilitats per a l’obtenció del GESO. 

Motivar  l’alumnat  per  tal  que  continuï  la  seva formació  professional  o  la  incorporació  al  món laboral. 

Que  l'alumnat  aprengui  a  prendre  decisions  de forma adequada. 

Que  l'alumnat  adquireixi  una  sèrie  de coneixements  i destreses positives per  a  la  cerca d'ocupació. 

 

 

 

 

 

 

 

 

Itineraris  formatius  de  la postobligatòria          (Batxillerat,CFGM, CFGS, Universitat)

Transicions entre etapes  Prova d’accés a GM  Mòdul C i Graduat de l’ESO  Curs d’accés directe a CFGM (CAM)  Curs  de  preparació  per  a  la  prova d’accés a GM. 

Diferents vies per obtenir el GESO  Oferta formativa de FP  de la ciutat   Ensenyaments Professionals d’esports de GM 

Ensenyaments Professionals d’Arts Plàstiques i Disseny de GM. 

Accés als Ensenyaments Professionals de GS 

Oferta  formativa d’Escoles d’Adults           

Xerrades informatives  Recerca   Ús de les TIC i cerca d’informació per internet 

Visites a centres  de FP  Visita al Saló   Recursos d’orientació de l’entorn i de ciutat 

o ProVP o Pla  Jove o Punts d’informació 

juvenils                     

 

47 

 

6‐CONEIXEMENT DEL MÓN LABORAL Objectius :

 

Continguts

 

Metodologia 

 

La major  part  de  l’alumnat  de  PQPI tindran  per  primera  vegada  una experiència  laboral  real  i  cal  fer  un seguiment  i  tutorització  acurada  i contínua per tal que sigui reeixit per l’alumne‐ a  i per l’empresa. 

La  tasca  tutorial  consistirà  en l’acompanyament de  l’alumnat en el seu  aprenentatge  a  partir  de l’experiència  laboral  ,  ajudant‐lo  a reflexionar  i  fer  valoració  dels  seus avenços i les seves dificultats. 

Ajudar‐lo  a  desenvolupar  la  seva capacitat  d’observació  i  pensament crític. 

Desenvolupar  les    competències personals que li permetin adaptar‐se al lloc de treball 

Aprendre a fer ús dels coneixements i recursos de recerca activa de feina. 

Donar suport per  tal que aprengui a plantejar‐se objectius  realistes  en  el treball, planificar  tasques  i dissenyar  el seu projecte de futur.  

Valoració  i  reflexió  sobre  les  pràctiques 

realitzades  i  les  competències  professionals 

adquirides en el PQPI. 

Aprendre  a  col∙laborar  i  fer    treball  d’equip  i 

tenir  una  actitud  responsable,  cooperativa  , 

solidària 

Conèixer,  valorar  i  respectar  les  normes  de 

seguretat,i higiene laboral  i mediambientals 

Aprendre a fer  recerca activa de feina. 

Valoració del desenvolupament personal de les competències bàsiques pel món laboral : 

o  Responsabilitat o Compromís o Flexibilitat o Iniciativa o Constància o Col∙laboració  o Ètica professional o Assumpció de  riscos o Respecte o Autosuperació o autocontrol de les emocions 

o comunicació i assertivitat 

 

 

Contracte laboral: drets i deures 

La nòmina i els seus conceptes 

Canals de recerca d’ocupació 

Currículum vitae 

Carta de presentació 

Entrevista de feina 

Autoconfiança 

Autocontrol 

Compromís amb l’organització 

Iniciativa 

Planificació i organització 

Preocupació per l’ordre i la qualitat 

Comunicació i assertivitat 

Treball en equip 

Emprenedoria i autoocupació 

Pràctiques de taller en el centre  Pràctiques  laborals  en  una empresa  

Intercanvi  d’experiències  en altres PQPI  

Visites  a diferents  tipus           d’ empreses 

Xerrades  informatives  sobre  el mercat laboral 

Visita  a  l’oficina  del  Servei d’Ocupació de Catalunya 

Visita i demanda d’assessorament a altres recursos institucionals de suport a la recerca  de feina de l’entorn 

Porta22  Punts d’Informació Juvenil 

Role‐ playing,   Simulacions d’empreses  Dinàmiques grupals  Recerca de feina per Internet   Recerca  i  anàlisi  del  mercat laboral  a  través  de  la  premsa especialitzada 

 

 

48 

 

 

7‐LA PRESA DE DECISIÓ Objectius  Continguts Metodologia 

“Ser  capaç  de  prendre  decisions sobre  un mateix,  sobre  la  pròpia vida i el seu futur que requereix un procés  d’aprenentatge  i  una maduresa vocacional.”  

És  un  procés  d’ensenyament‐ aprenentatge  emmarcat  en  el  Pla d’Acció Tutorial.  

Es  un  procés  continu  de  caràcter cognitiu,  emocional  i  social    en  el que  la  decisió  final  és  el  resultat d’una  deliberació  conscient  i reflexiva.  

Requereix  un  procés  organitzat  i sistemàtic    I  la  utilització d’estratègies  de  raonament  lògic per tal de facilitar la decisió final. 

Capacitat  integradora  d’altres aprenentatges:l’  autoconeixement ,  l’autoestima,  coneixement  de l’entorn,    saber  utilitzar  la informació  i  discriminar  entre  les diferents  alternatives,  aprendre  a aprendre... 

Condueix  a  la  Maduresa vocacional (capacitat de decidir‐se en relació al rol que es desitja tenir en  la  societat  a  través  d’una determinada vocació). 

Fomentar el pensament lògic a través de las matemàtiques  

Resolució de problemes  Aprendre a pensar   Conèixer algunes professions i recursos per a  

obtenir‐ne informació  Reflexionar sobre els elements que han de 

tenir‐se en compte per a decidir sobre una professió 

Conèixer quins són els interessos professionals.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Interessos i motivacions  

Coneixement de l’entorn  

Autoconcepte  

Nivell d’informació i adequació  

Esforç  personal  (atribució  de l’èxit  o  fracàs  a  les  característiques personals i a la capacitat d’esforç). 

 

Capacitat de planificar  i elaborar un projecte personal. 

Dinàmiques de grup.  Simular un projecte de vida i prendre decisions en conseqüència. 

Resoldre un cas analitzant el rol personal, familiar y ocupacional. 

Debats en grup  Aplicar algun programa per a la presa de decisió 

Facilitar experiències  de simulació en les que l’alumne‐ a hagi de practicar la reflexió i fer conscient  els elements utilitzats en el seu raonament Dinàmiques de grup:Debats , role ‐ playing, dramatització, estudi de casos. 

Entrenament d'estratègies de raonament lògic. 

Solució de situacions‐ problemes amb el mètode científic. 

Potenciar  l’ autoconeixement , l’autoestima, coneixement de l’entorn,  saber utilitzar la informació i discriminar entre les diferents alternatives. 

Practicar tècniques ’aprendre   

 

 

49 

 

8‐MADURESA VOCACIONAL Objectius Continguts Metodologia 

És el grau en què una persona és competent per prendre decisions en comparació amb les persones de la seva edat.  

És un procés evolutiu, continu, irreversible que dura tota la vida de la persona. 

Format per etapes o estadis , en les quals es produeix una diferenciació i una integració de l’etapa anterior. 

La conducta vocacional  és congruent amb l’etapa o estadi evolutiu. 

Influencia  per :  • variables personals i socials 

(interessos i valors) • variables cognitives  • variables motivacionals • Variables de personalitat • Variables educatives • Variables ambientals • La finalitat : la construcció d’un 

projecte professional i de vida.  Te caràcter predictiu.  Existeixen  alguns  aspectes    deficitaris  en l’adolescència (12‐16 anys): • Li  falten  elements de  reflexió  sobre 

si mateix (autoconeixement). • Pobre planificació vocacional. • Poc ús i poca valoració dels recursos 

i eines d’autoexploració de sí mateix i del context. 

• Nivell baix d’informació que  tenen  i reben. 

• Falta d’estratègies per a  la presa de decisions. 

• Manca d’aproximació al món laboral. 

 

Un adolescent està vocacionalment madur quan sap el què vol i el què pot fer a la seva vida” 

 (Super 1955)  

 

Programar activitats d’autoconeixement.  Millorar  la  planificació  del  seu  itinerari acadèmic i professional. 

Donar  a  conèixer  els  recursos  de  suport  a l’orientació  existents  que  facilitin informació  dels  diferents  itineraris acadèmics. 

Coneixement  dels  recursos  d’informació sobre les professions i ocupacions. 

Ajudar a  l’alumne en el procés de presa de decisió    en  els  nivells  competencial  i actitudinal. 

Aproximació al  món laboral (Tastets d’oficis, simulacions, tallers, estades a empreses,pràctiques....) 

 

Autoconeixement  Autoestima  El sistema educatiu  Els itineraris de la postobligatòria  Les professions i les ocupacions  El món laboral  Recursos d’orientació i d’informació 

 

• La maduresa vocacional té caràcter predictiu, i es poden ajudar els següents indicadors:  

• Preocupació per l’elecció professional 

• Alt grau d’informació  • Consistència en les 

preferències vocacionals : realistes i ben argumentades 

• Cristal∙lització dels trets (interessos i valors) 

 

50 

 

    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

9‐CAPACITAT D’ADAPTACIÓ I DE PRODUCCIÓ DE CANVIS EN L’ENTORN ECONÒMIC I SOCIAL 

Objectius  Continguts Metodologia 

 

Segons  el  principi  d’intervenció social de l’Orientació, no només hem de tenir en compte el context socio‐ econòmic  i  social de  l’alumnat  i del centre,  sinó  també  la  possibilitat d’intervenció  sobre el propi  context per tal que li sigui favorable 

Dins    de  l’acció  tutorial  intentarem treballar  fent  l’anàlisi  del    context econòmic  i social i valorar quins són ,els obstacles que  li presenta el  seu entorn per a  la consecució dels seus objectius personals i professionals. 

Donar  suport  en  la  l’elaboració  de propostes de millora. 

Donar  suport  i  acompanyament  en  l’elaboració  del  seu  projecte personal i professional. 

Valorar  la  formació  com    a necessària i com a procés continu i al llarg  de  la  vida  que  ens  ajudarà davant  de  la  situació  de  crisi econòmica  i  les  dificultats  per accedir al mercat laboral. 

  

 

Intentar  fer  reflexió  i produir propostes de  canvis positius  , modificacions  per  tal  de  que  sigui més favorable  el  desenvolupament  integral  de  la persona 

Dotar a l’alumnat de recursos personals i materials per  tal  de  conèixer  el  seu  entorn  i  aprofitar  les oportunitats  de  participar  i  gaudir  de  les oportunitats 

Conèixer  entitats,  institucions  programes,  ajuts, formació,  suports,  assessoraments  tècnics  que existeixen  en  el  seu  barri,  districte,  ciutat  i  de l’estat autonòmic. 

Conèixer  entitats,  institucions  programes,  ajuts, formació,  suports,  assessoraments  tècnics  que existeixen  a  nivell  de  l’estat  espanyol  i  de  la comunitat europea. 

Fer  ús  i  gestionar  adequadament  els  recursos  de l’entorn . 

 

 

 

 

 

 

Reflexió Recursos de l’entorn   Gestió dels recursos de l’entorn  Propostes de millora  La Formació   El projecte de futur 

Tècniques d’observació   Anàlisi DAFO  Tutories amb la família  Visites a recursos de l’entorn  Coneixement de l’estructura i organigrama, càrrecs i  funcions  dels Ajuntaments i districtes. 

Analitzar els estudis econòmics  i laborals  

Conèixer els sectors professionals  

Conèixer les organitzacions empresarials 

Conèixer les organitzacions sindicals 

  

                                                                                                             

51 

 

8.‐ LA COORDINACIÓ AMB L’EQUIP DE L’ESAP  (Equip de seguiment de l’alumnat de NEE en la postobligatòria). 

L’origen.....  

Al juny del 2010 el Consorci d’Educació de Barcelona crea un equip, adscrit a l’escola CEE La Ginesta, amb 

l’objectiu de fer el seguiment als alumnes que ocupen la plaça de NEE en els PQPI de titularitat pública de 

Barcelona. L’objectiu primordial és ampliar les possibilitats d’èxit en aquesta etapa no obligatòria. 

Aquests alumnes provinents d’escoles especials  i/o escoles ordinàries han estat acompanyats a través de; 

currículums adaptats, material específic, reforços individuals, aprenentatges en petits grups... i la sortida al 

món ordinari necessita d’un ambient acollidor per a què el canvi no esdevingui tan gran. L’ESAP, doncs ha 

de ser l’eina que d’alguna manera garanteixi que alumnes i tutors tinguin suport al llarg del curs. 

Realitats... 

Els  PQPI  acullen  a  nois  i  noies  que  no  han  assolit  l’ESO, molts  d’ells  presenten manques  evidents  de coneixements  bàsics,  així  doncs,  tot  i  que  els  alumnes  que  ocupen  la  plaça  de  necessitats  educatives especials a priori semblaria que són els que requereixen més ajuda per assolir els coneixements del mòdul B, aquesta necessitat es fa extensible a una part més gran del grup. 

La reducció de la reserva de places per a nois i noies amb necessitats educatives especials , de dues a una, ha provocat que el seguiment i suport realitzat per l’ESAP no es redueixi a als nois /noies amb necessitats. 

En la reunió inicial amb els tutors es fa un diagnòstic del grup, de les necessitats i dels nois i noies que tot i no  ser  reconeguts  amb  necessitats  educatives  especials  tenen  altes  dificultats  d’aprenentatge  o  altes mancances en coneixements. 

Accions... 

Recollida d'informació de  l'alumnat en els centres de procedència: recollir  informació de  l’alumnat a  les escoles d’educació especial, USEE o Instituts de procedència per tal de fer el traspàs al PQPI de referència.  

Visites  inicials  als  centres  on  s'imparteixen  PQPI:  Establir  els  primers  contactes  i  entrevistes  amb  els centres assignats per fer el traspàs de la informació lliurada pel centre de procedència i concretar l’actuació conjunta.  

Seguiment de  l'alumnat en els centres on s'imparteixen PQPI: Determinar reunions periòdiques amb els tutors per tal de vetllar per la correcta evolució de l’alumnat. 

Suport directe a  l’alumnat en els centres ordinaris de  referència amb un  reforç dels aprenentatges del mòdul B: Actuar com a mestre de suport dins l’aula contribuïnt a reduir les barreres per a l’aprenentatge i potenciar la inclusió de tots els alumnes, no només dels que presenten NEE; o fora de l’aula, en petit grup.  

Col∙laboració amb els professionals del PQPI: Fer aportacions per millorar  la pràctica de  la  inclusió en el PQPI,  al  centre  formatiu  ordinari  que  ha  de  rebre  l’alumnat  de manera  que  puguin  portar  a  terme  els ajustos o adaptacions necessàries. 

                                                                                                             

52 

 

Adaptació  de material  específic  com  a  suport  a  l'aprenentatge:  Facilitar models  adaptats  a  partir  del material propi de l’aula ordinària perquè tots els alumnes puguin assolir els continguts; no es tracta doncs d’elaborar material  sinó  de  proporcionar models  i  oferir materials  alternatius  adients  per  aquest  tipus d’alumnat.  

Presentacions  informatives  als  centres  de  procedència  i  EAP  de  zones  sobre  el  servei  de  l’ESAP  i  els diferents PQPI: Donar a conèixer la tasca de l’ ESAP i col∙laborar‐hi en relació a l’alumnat comú. 

Coordinació amb els professionals del Pla Jove de Formació: Establir reunions periòdiques amb la finalitat de compartir informació i coordinar‐ se en quant a la tasca d’assessorament i seguiment de l’alumnat. 

Difusió de  la pràctica: Donar  a  conèixer  als EAP, Centres Educatius...  tant què és  l’ ESAP  com  les  seves tasques. Oferir aquest servei de seguiment a l’etapa post obligatòria i procurar la millora de la qualitat en la pràctica educativa. 

Intervencions... 

 

 

Camins futurs...... 

L’ESAP ha ampliat doncs les intervencions i suports educatius en els PQPIs; en part per la reducció d’una de les  places  reservades  als  alumnes  amb  NEE,  en  part  per  les  demandes  dels  tutors/es.  Fer  extensible  i ampliar  els  alumnes  que  poden  rebre  reforç  i  no  supeditar‐lo  únicament  al  camí  d’accés  als  cursos professionalitzadors optimitza recursos i respon a necessitats reals. 

La  creació  de materials  adaptats,  l’intercanvi  d’experiències  i  el  foment  de  les  relacions  entre  diferents PQPI. 

La creació d’una “ site”, una web i una imatge pròpia de l’equip. 

La recerca d’empreses acollidores i comprensives amb els nois i noies que presentin més dificultats. Per tal d’aconseguir una borsa estable i segura que pugui d’alguna manera assegurar l’èxit de les pràctiques i una futura inserció laboral. 

 

ESAP 

Dins l’aula 

Fora l’aula  

Suport individual 

Seguiment no presencial 

                                                                                                             

53 

 

Per pensar..... 

El  futur dels nois  i noies que ocupen  la plaça  reservada per necessitats educatives especials no és molt 

encoratjador. D’una banda difícilment aprovaran les proves d’accés i en el cas d’aconseguir l’accés directe 

als CFGM els continguts i les competències pròpies no són adaptades o són difícilment adaptables. 

Les  sortides  laborals atesa  la  situació actual  la  tenen  igual o més  complicada que  la  resta de  companys 

sense necessitats tan específiques. 

9.‐ LA COORDINACIÓ EN XARXA  (Justícia, DGAIA , S. Socials, Pla jove, altres recursos)  

És  tasca  del/la  tutor/a  coordinar‐  se  amb  aquells/es  professionals  que  treballen  o  han  treballat  amb 

alumnes:  treballadors/es  socials,  educador/es,  tècnics  de  medi  obert,  tècnics  del  Programa  Pla  jove, 

psicòlegs, anteriors tutors/es, entitats, etc. ja que, atès el perfil d’alumnat dels PQPI, tan singular en molts 

casos, molts alumnes són usuaris de recursos públics o privats. 

Dins la tutoria s’ha de contemplar aquest treball en xarxa ja que: 

• Ajudarà a conèixer millor a l’alumne/a. 

• Podrà ajudar a millorar el rendiment de l’alumne/a i la seva autoestima ja que se sentirà més 

acollit/da, més comprès/a i més tingut/da en compte. 

• Facilitarà  fer  adaptacions  curriculars,  si  s’escauen,  amb  la  informació  rebuda  per  altres 

professionals. 

• Ajudarà a millorar  la seva conducta  i actitud ja que tothom estarà al cas de  la seva situació, 

participació i assistència al PQPI. 

La coordinació s’ha de realitzar de manera regular amb aquells professionals que treballen amb els alumnes 

i, en casos necessaris, fer reunions conjuntes amb els diferents professionals  implicats en el cas alhora  i a 

poder ser “in‐situ”, ja que la informació serà més fluïda i eficaç i el jove s’adonarà de la coordinació i interès 

dels professionals en el seu cas. 

 

 

 

 

 

 

                                                                                                             

54 

 

 

10.‐ ESQUEMA BÀSIC DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL DE CENTRE I DE PQPI  

1. EL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL  1.1 INTRODUCCIÓ 1.2 MARC LEGAL 1.3 FONAMENTACIÓ PEDAGÒGICA 1.4 OBJECTIUS GENERALS DEL PAT 1.4 L’ELABORACIÓ DEL PAT: IMPLICACIÓ EN EL CENTRE 1.5 L’APROVACIÓ DEL PAT 1.6  ESQUEMA GENERAL DE L’ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ EN EL CENTRE 

2.L’ORGANITZACIÓ DEL PAT 2.1 NIVELLS D’ACTUACIÓ( ESO, PQPI, FP) 2.2 ÀMBITS D'INTERVENCIÓ             2.2.1  Respecte al centre             2.2.2  Respecte a l'alumnat             2.2.3  Respecte a d’altres professors del grup             2.2.4  Respecte de les famílies 

2.3 ESTRUCTURA I FUNCIONAMENT DE LES TUTORIES                    2.3.1   Funcions del tutor‐ a             2.3.2   Designació i horaris dels tutors‐ es             2.3.3   La realització de les tutories.              2.3.4   Coordinacions i recolzaments educatius 

3. PROGRAMACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ TUTORIAL 3.1  ESTRUCTURA GENERAL DEL PAT 3.2  Identificació de les necessitats del grup classe i dels alumnes 3.3  Objectius de la tutoria per nivells 3.4  Estructura de la Programació Tutorial 3.5  Metodologia 3.6   Avaluació, criteris de revisió i memòria anual del PAT 

4. BLOCS TEMÀTICS DE LA PROGRAMACIÓ DE L’ACCIÓ TUTORIAL PER PQPI 4.1  L’ acollida dels alumnes 4.2  Cohesió de grup, dinàmiques de treball i convivència 4.3  Competències bàsiques i reforços d’aprenentatges 4.4  L’avaluació   4.5  Orientació per a les Proves d’accés a GM. Preparació ,  seguiment i resultats 4.6  Formació en centres de treball 4.7  L' Orientació acadèmica , professional i laboral 4.8  Avaluació final , autoavaluació i coavaluació 4.9  Propostes de millora ( alumnat i professorat) 

5. PROGRAMACIÓ INICIAL DE LES ACTIVITATS DE TUTORIA  

6. ANNEXOS

 

55 

 

  

 

 

 

 

 

11.‐ LA PROGRAMACIÓ DE LES ACTIVITATS DE TUTORIES DE PQPI – ESQUEMA BÀSIC

PROGRAMACIÓ PER AL 

GRUP:___________________  CURS: ________________________ 

CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP CLASSE: 

ALUMNAT AMB MESURES D’ATENCIÓ ESPECÍFIQUES: 

NECESSITATS DEL GRUP CLASSE: 

CONTINGUTS I SEQÜÈNCIACIÓ DE LES ACTITIVITATS DE TUTORIA PROGRAMADES

TRIMESTRE  SETMANA BLOC TEMÀTIC HORES ACTIVITATS PREVISTES

  

 

56 

 

Seguint  el “model pedagògic de les 3A” del Departament d’Ensenyament  iniciat durant el curs 2012‐13 per a la construcció del Pla d’Orientació dels centres de secundària, proposem la seva aplicació a l’hora de fer la proposta i programació d’activitats d’Orientació i tutoria de PQPI. 

 MODEL DE LES 3A: APRENENTATGE – AULA – ACOMPANYAMENT (Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya) 

LES 3 A  Criteris Què suposen per a la persona docent?APRENENTATGE  SIGNIFICATIVITAT  Promoure l’abordatge de temes contextualitzats o d’aspectes situats a l’esfera 

experiencial de l’alumnat que siguin rellevants per comprendre el món. COMUNICACIÓ  Facilitar que hi hagi molta comunicació per negociar i acordar objectius, per 

planificar coses a fer i també per intercanviar idees i informacions que ajudin a construir coneixement. 

ACCIÓ  Aplicar‐se el principi que s’aprèn fent. PROJECCIÓ  Obrir el treball de cada alumne/a més enllà del grup classe, articulant‐lo com a 

servei a la comunitat (altres aules, nivells, centre, entorn, món). AULA  INTEGRACIÓ  Fer de l’aula un lloc acollidor per a les persones on ningú se senti exclòs i cadascú 

visqui l’experiència  que també compta. SOCIALITZACIÓ  Promoure el sentiment de pertinença de l’alumnat i crear una aula amb les regles 

de joc clares i compartides, facilitant l’escolta i la comprensió dels altres.  ACOMPANYAMENT  APROPIACIÓ  Fer que l’alumnat es representi l’objectiu i el motiu de l’acció: “què penso, què faig, 

què sento, què vaig a prendre, per què ho hem de fer?”... Afavorir que  l’alumnat s’apropiï dels criteris i dels indicadors d’avaluació per tal d’oferir‐li pistes sobre:”cap a on vaig/anem?, com hi he/hem d’anar?, què em/ens  cal revisar?, sé adonar‐me si ho estic fent bé?...? “ 

MODELATGE  Proporcionar  pautes, eines i models que serveixin de bastida pels nous aprenentatges i afavorir que l’alumnat se’ls faci seus 

AUTOREGULACIÓ  Plantejar l’autoreflexió sobre el què l’alumne/a ha après, els progressos assolits i els entrebancs i dificultats amb què s’ha trobat. Propiciar que l’alumnat sigui capaç de reflexionar sobre els seus errors i problemes d’aprenentatge, alhora que adquireix recursos per afrontar‐los. 

SEGUIMENT CONTÍNUAT 

Seguir el procés d’aprenentatge ajudant a trobar vies per afrontar els problemes detectats en cadascuna de les àrees. 

 

57 

 

    Proposem aquesta graella per a la recollida de materials de tutoria seguint una metodologia sistematitzada : la carpeta de materials de tutoria . Aquesta carpeta permetrà elaborar  un banc d’activitats que intentarem encaixar amb les prescripcions normatives i curriculars del mòdul B. Les classificarem per temàtiques i segons la seva aplicació cronològica. 

CARPETA MATERIALS DE TUTORIA   1R TRIMESTRE PQPI  2N TRIMESTRE PQPI  3R TRIMESTRE PQPI 

CONEIXEMENT 

DEL  GRUP‐CLASSE 

ORGANITZACIÓ DE LA

CONVIVÈNCIA 

ORIENTACIÓ ACADÈMICA I 

PROFESSIONAL 

 

REFORÇAMENT DE L’APRENENTATGE    

AVALUACIÓ, AUTOAVALUACIÓ 

 I COAVALUACIÓ 

 

 

                                                                                                            GTO/CEB :La tutoria de PQPI 2012‐13 

58 

 

                                                                                                            GTO/CEB :La tutoria de PQPI 2012‐13 

59 

 

 

 

Autors/es del document 

Antonia Alcalde Gómez‐ professora d’orientació educativa  i tutora PQPI INS Rambla Prim 

           aalcald3@xtec.cat 

Lourdes Delgado Vargas‐ professora d’orientació educativa  del Consorci d’Educació de Barcelona i Tècnica del  Pla jove.  

            Ldelgadov.ceb@gencat.cat    ,   ldelga2@xtec.cat 

       Coordinació Grup de Treball d’Orientació del CEB (curs 2012‐13) 

Miquel Hernández Crisol‐ professor d’orientació educativa  i tutor de PQPI INS Salvador Segui 

           jherna54@xtec.cat 

Juana Martínez Belzunce‐ professora d’orientació educativa  i tutora de PQPI INS Roger de Flor 

           jmart496@xtec.cat 

Mireia Martínez Català‐ mestra d’Educació Especial en CEE La  i Tècnica de l’ESAP 

           laginesta.esap@gmail.com      

Paula Martínez Martínez‐ professora d’orientació educativa  i tutora de PQPI INS Poblenou  

            pmarti82@xtec.cat 

Mercè Quintela  Rodrigo‐ professora d’orientació educativa  i tutora de PQPI INS Escola d’Hoteleria i Turisme de Barcelona 

             mquintel@xtec.cat  

Montse Sala Canals‐ professora d’orientació educativa  i tutora de PQPI INS Lluïsa Cura 

            montsesala588@hotmail.com 

 

Barcelona , a 1 de juliol de 2013.