Embed Size (px)
Citation preview
EL GRUP DE DISCUSSIÓ
2
1.- El grup de discussió
3
ELEMENTS NECESSARIS PER A LA REALITZACIÓ D’UN GRUP DE DISCUSSIÓ:1) Espai (ha de ser neutral). L’espai on es
desenvolupa la reunió es important per l’atribució simbòlica que els informants donen a aquell espai.
2)Temps: saturació/dinàmica/1’5-2h3) Participants: 6-12 Ibañez planteja que siguin,
dintre de la homogeneïtat, el mes heterogenis possibles
4) enregistrament: audio i video (millor si els dos)5) Investigadors: idealment moderador i redactor
Grup de discussió
1)Tècnica
2)Objectiu principal:
Buscar la construcció del sentit comú que un o
diversos grups socials estableixen al voltant d’un
tema determinat.
L’objectiu final: trobar MARCS INTERPRETATIUS
subjectes SENTIT experiencies.
4
MARCS D’INTERPRETACIÓ (vinculats)
*situacions membres del grup
*relacions socials
*Categories i * interpretacions
5
IBÁÑEZ, J. (1979) Más allá de la sociología. El GD: técnica y crítica. Madrid, siglo XXI.
Condicionants al voltant de l’aplicació de la tècnica:
1)Necessitat que el grup no pre-existeixi i que el tema no sigui conegut pels participants….
2)Necessitat que el moderador sigui NO directiu (MARCS D’INTERPRETACIÓ)
3)Necessitat d’homogeneïtat
4)Necessitat que la situació sigui relativament excepcional. Evitem estereotips
5)Necessitat que els participants s’impliquin “formació del grup”
6
En el GD la imatge i valor social dels participants
es construeix fonamentalment a partir del seu
discurs
7
Fases en la creació d’un grup:1) El moderador convoca a un hora i lloc
concret els participants2) Una vegada allí estableix les regles del joc
(participació i dinàmica únicament)llença la pregunta (provocadora)
3. S’ha d’exigir als participants que parlin sobre el tema.
Elements a tenir en compte:-encontre entre desconeguts: el valor social
dels participants es construeix a partir del que diuen
8
-Es habitual que les primeres jugades molt prudents.
Tòpics i discursos socialment acceptats-Mica en mica es negocia treball cognitiu i el
discursiu. Els participants es negocien a si mateixos.
-punt d’esclat: moment que apareix una opinió divergent
A partir d’aquest moment augmenta la implicació, posant-se en escena les diferents figures a les que els participants representen.
El preceptor es desdibuixa
9
FORMACIÓ GRUP
Què busca el Grup de discussió?- El consens del grup- La construcció del sentit comú- Però…com podem definir el consens de
discursos?
10
GRUP FOCAL I GRUP DE DISCUSSIÓ
11
12
FG (grup focal) DG (grup de discussió
Buscar obtenir informació Busca el discurs intersubjectiu sobre un determinat tema
A partir de 4 i fins a 12 participants S’aconsella a partir de 6 i fins a 12 participants
Discussions generades al voltant d’un tema (acotat) Busca el consens de discursos sobre 1 tema a partir dels papers que interpreten els participants
Moderació directiva. Generalment s’utilitzen preguntes tancades
Moderació no directiva. Preguntes obertes
El grup pot existir prèviament Es preferible que els participants siguin desconeguts entre ells
S’utilitza en l’àmbit de la recerca social però sobretot com a estratègia de marketing abans de llençar un producte al mercat
El producte es un discurs social que com a investigadors ens resulta summament útil en les primeres i darreres fases de la nostra recerca
JESÚS IBAÑEZGD: “Un dispositivo analizador cuyo proceso de
producción es la puesta de colisión de los diferentes discursos y cuyo producto es la puesta de manifiesto de los efectos de la colisión (discusión) en los discursos personales (convencimiento: convencido es el que ha sido vencido por el grupo) y en los discursos grupales (consenso)
(Ibáñez, 1994:58) Individu/grupGD2: GD= máquina de produir discursos y consensos
(Ibáñez, 1994:51)
13
Principal aportació d’Ibáñez, análisi metodològic dels GD con un instrument en si per a la recerca
Ibáñez: “Si las tecnicas cuantitativas investigan el sentido producido, los hechos, la técnica del grupo de discusión investigan el proceso de producción de sentido, que no es más que la reproducción de la unidad social de sentido”.
Per a Ibáñez el Grup es un tot en el que cada integrant al participar va generant canvis tant en el seu discurs propi com en el del grup
14
Discussió: Unitat mínima d’interacció
social. A partir d’aquest joc reprodueix l’ordre social
Punts a recordar:1)Els GD no es produeixen consensos
situacionals, sino que es reprodueixen consensos que ja estaven en l’ordre social
2)En la mesura que consensos ja están preestablerts, Ibáñez parla de diferents tipus de consens.
15
Funcions del moderador1.-Introdueix el tema de discussió. Ha de
mantenir el sentit de l’humor (empátic). Els temes de discussió s’han de plantejar de forma clara i comprensible.
2.- Ha d’anar dirigint el grup d’acord amb els objectius plantejats
3.- Tenir clar que no hi ha respostes bones o dolentes. El que ens interessa per a l’etnografia es el punt de vista de l’altre i com se consensuen aquests discursos. Reaccionar neutralment
16
4.- Amb el fet d’assentir amb el cap no ha de semblar que acceptem el punt de vista de qui parla.
5.- Tractar que intervingui tothom...sovint tendim a fer preguntes a aquells que corroboren les nostres hipòtesis de treball, evitar que això passi.
6.- Establir una bona relació amb els informants: actitud d’escolta i respectuosa. Mostrar empatia.
7.- Controlar el ritme de la reunió i controlar (sutilment) el temps dedicat a cada pregunta i el que intervé cada participant.
17
8.- Observar la comunicació no verbal, els gestos, el cos...
9.- Moderar el to de veu i es important mantenir el contacte visual
10.- Estar atent als tempos i aquelles conductes i respostes que mostrin que s’ha arribat a la saturació
18
Redactor1.- Esta present en el grup focal com a
observador “desde fora” i pren notes. Controla també els dispositius d’audio i visuals
2.- Apunta el dia i hora de la reunió3.- Descriu l’espai on te lloc la reunió.
Important la qüestió de l’atribució simbòlica. Cal buscar espais neutrals.
19
4.- Anotar el nombre de participants: gènere, edat aproximada, informació rellevant sobre l’estudi.
5.- Anotar les sensacions de la dinàmica del grup en general: si genera cansament, avorriment...
6.- El fet de ser observador facilita la realització d’una etnografia sobre les dinàmiques del grup.
Sobre aquest punt hem de tenir en compte, com ja s’ha dit que l’anàlisi de la dinàmica de grup no es el grup en si mateix.
7.- Anotar aquells aspectes de la comunicació no verbal que creguem significatius.
20
21
