Guia de lectura - agora.xtec. Gui per al comentari de l’obra 22 4.1 Contextualitzaci 22 4.2 Anlisi temtica i estructural 22 4.3 Aspectes formals 23

  • Published on
    06-Feb-2018

  • View
    222

  • Download
    6

Embed Size (px)

Transcript

  • Guia de lectura

    Antologia potica,de Bartomeu Rossell-Prcel

    a crrec de Pep Par

  • 2

    ndex

    1 Contextualitzaci 31.1 La poesia, centre de lexperincia de cultura 31.2 De com es fa un poeta, amb poetes 4

    2 Anlisi temtica i estructural 62.1 Nou poemes. La lluita interior: una potica incipient 62.2 La mirada que transcendeix la realitat 82.3 La paraula que comena a fer llum 92.4 Imitaci del foc. La culminaci dun procs vital i potic 112.5 La depuraci de la veu popular 122.6 La carn del Barroc 142.7 La natura polimrfica 152.8 El paisatge intensificat 162.9 La poesia anglica 182.10 El domini fosc 19

    3 Aspectes formals 20

    4 Gui per al comentari de lobra 224.1 Contextualitzaci 224.2 Anlisi temtica i estructural 224.3 Aspectes formals 23

  • 3Guia de lectura dAntologia potica

    1 CONTEXTUALITZACI

    1.1 La poesia, centre de lexperincia de cultura

    Per comprendre la significaci de la poesia durant els anys trenta, el context imme-diat de lobra de Bartomeu Rossell-Prcel, ens conv saber que el noucentisme haviaestablert aquest gnere literari com lestat ms depurat i prestigis de tota manifesta-ci literria. La majoria dintellectuals i descriptors que assoleixen la plenitud crea-tiva durant aquests anys, i en els anys posteriors a la guerra civil, havien tingut unaformaci acadmica i literria sota els auspicis del noucentisme. Aix vol dir, entre al-tres coses, que la dimensi culturalista de la literatura havia impregnat els valors dela poesia, i que els sistemes de difusi del gnere shavien estabilitzat amb publica-cions com Revista de poesia (1925-1926) i Quaderns de poesia (1935-1936). En le-dici i el consell de redacci daquestes revistes, hi trobem implicats noms com MariManent, J.V. Foix, Carles Riba o Toms Garcs. Es proposen estar al cas de la poesiaque es conrea ms enll de Catalunya i de fer de caixa de ressonncia dels autors decasa. La poesia s tema dassaig i de reflexi, i es tradueixen poetes com Paul luardi Umberto Saba, per tamb Garca Lorca i J.R. Jimnez, entre daltres. s clar que,pel que fa a aquests interessos literaris, els objectius dels editors giren al voltant dunavisi culturalista de la literatura, per aix no vol dir que no valorin altres enfocaments,com ara la poesia de Josep M. de Sagarra, o que no socupin de la tradici ms se-cular, encarnada en la figura de Llull. Tot plegat demostra una devoci ms que re-marcable per la poesia i un gran inters per lexegesi del seu sentit. Apareixen assaigssobre poesia que permetran al pblic connectar amb Europa: Mari Manent, Josep M.Capdevila o Toms Garcs fan una encomiable feina de divulgaci de corrents i denoms. Per s Carles Riba qui aporta una reflexi ms profunda sobre lacte de crea-ci potica i qui encimbella la figura del crtic especialitzat en poesia. Sota la influn-cia de la crtica estilstica de Vossler, entre els anys vint i trenta escriu un seguitdarticles en qu, alhora que analitza els poetes i les seves obres, tamb aposta per lapoesia postsimbolista. Lobra de Carles Riba s fonamental per entendre el panoramadel moment pel que fa a corrents i a poetes representatius, per tamb ho s per ob-tenir les claus que faciliten la lectura de la seva prpia poesia. Lassaig i el poema, pertant, acaben essent dues cares de la mateixa moneda i constitueixen un sistema quepermet reflexionar sobre el propi acte creatiu. No s estrany que, en aquesta poca,molts dels crtics fossin, ells mateixos, poetes. Aquesta feina ingent de divulgaci delgnere que van dur a terme aquests grans noms de la literatura catalana anterior a laguerra se sustenta, principalment, en lobra de Joaquim Folguera, aix com en la dA-lexandre Plana.

    Durant aquests anys, per tot el que hem dit, la poesia catalana no noms assoleix unestat de normalitat en comparaci amb la dels pasos europeus, sin que tamb ma-nifesta una qualitat remarcable. I, en el context europeu ms immediat, la poesia esdeixa captivar pel postsimbolisme: Valry, Ungaretti, Eliot, Guilln o Rilke sn els es-tendards duna nova manera de concebre el gnere. Quan parlem de postsimbolismehem dentendre que la poesia bascula cap a ella mateixa: el poema teoritza sobre el ma-teix poema. La lnia iniciada pel Mallarm ara saguditza i el poeta reflexiona sobre laseva condici de poeta en el si mateix del poema. No s estrany, doncs, que la poesiaesdevingui una profunda font de coneixement i una experincia de cultura, daqu elqualificatiu de culturalista. I fins i tot sha titllat aquesta poesia dhermtica. Hermticao no, s que es tracta duna poesia que tendeix a labstracci i que utilitza un llen-guatge intellectualitzat, carregat de referncies culturals. I que es fonamenta, s clar,en ls del smbol com a procediment de representaci. El resultat sol ser una poesiametafsica que situa lindividu lluny de la realitat contingent (encara que hi fa refern-cia sovint) per tractar els temes extrems de la humanitat, lamor i la mort.

    BARTOMEU ROSSELL-PRCEL[TiC] C. 10 P. 186

    NOUCENTISME[TiC] C.9 P. 161-174

    MARI MANENT[TiC] C.10 P. 185

    J.V. FOIX[TiC] C.10 P. 183-184

    CARLES RIBA[TiC] C.10 P. 187-188

    TOMS GARCS[TiC] C.10 P. 186

    JOSEP M. DE SAGARRA[TiC] C.10 P.193-195

    RAMON LLULL[TiC] C.1 P. 18-20

    POSTSIMBOLISME[TiC] C.10 P. 185-186

    PAUL VALRY[TiC] C.8 P. 146

    T.S. ELIOT[TiC] C.8 P. 146-147

    RAINER MARIA RILKE[TiC] C.8 P. 147

    STPHANE MALLARM[TiC] C.6 P. 113

  • 4

    El cam ms afinat daquesta tendncia potica el trobem en el que es denomin poe-sia pura. A partir de les teories anglosaxones que expliquen com la forma i el fons delpoema sn indestriables i igualment significatius, es reflexiona sobre el fet que el poemas un artefacte que comunica per si mateix i que existeix ms enll o ms en de lescincies socials i de la filosofia. La lluita del poeta es produeix en i amb el poema ma-teix. Es tracta, doncs, duna poesia sotmesa a un procs de purificaci, en el sentitque no necessita un correlat objectiu a ls: el despullament del poeta, sser individuali allunyat del trag mund, es trasllada al poema. I el poema, per si mateix, crea i cons-titueix una realitat tangible que t els seus propis codis, diferent de la realitat quoti-diana. Lindividu es gira vers el seu interior per camins lgics, i al final s el poemamateix, esdevingut artefacte autnom, el que constitueix una realitat i un smbol. No caldir que Carles Riba s un dels representants ms genuns daquesta concepci potica:Tres suites en seria una mostra molt representativa. Per dir-ho dalguna manera, la vo-luntat de domini que esgrimia larbitrarisme noucentista ara sha afuat fins al lmit.

    Aix, doncs, ha de quedar clar que la poesia dels anys trenta havia experimentat unaevoluci des de les tesis noucentistes fins als postulats postsimbolistes. Un cas para-digmtic s el de Josep Carner en El cor quiet (1925), o el de Josep Lpez-Pic, queoscilla progressivament vers una poesia clarament metafsica. El panorama potic sriqussim i dalta qualitat: Clementina Arderiu, depurant la can popular; Josep-Se-basti Pons, sotmetent el paisatge del Rossell a un procs dessencialitzaci; MariManent, assimilant la influncia de la poesia anglosaxona i el carcter sinttic de la poe-sia xinesa; Toms Garcs, duent a terme un lcid procs dintellectualitzaci de la poesia popular. Aquest psit de poetes, nascuts entre finals del segle XIX i principis delXX, representen lavantsala de la nova fornada de poetes nascuts entre els anys deu ivint: Joan Vinyoli, Joan Teixidor, Mrius Torres, Salvador Espriu i Bartomeu Rossell-Prcel, entre daltres. Una substituci generacional que ser extremament fructfera,des del punt de vista qualitatiu. Per no tota la poesia del moment se circumscriu aaquestes pautes racionalistes. Tamb lavantguarda catalana t un alt component cul-turalista, per opta per una literatura que trastoqui els puntals de lesttica burgesa. Lavoluntat de modernitzaci i de connectar amb les darreres tendncies europees senseoblidar el llegat racionalista explica una part de lobra de J.V. Foix. Per tot el que hemdit fins ara, podem afirmar que la primera meitat del segle XX ofereix un univers poticduna gran envergadura i un mostrari riqussim de propostes esttiques. A ms de pre-sentar alguns dels noms capitals de la literatura catalana.

    1.2 De com es fa un poeta, amb poetes

    Dins daquest fil potic, Bartomeu Rossell-Prcel s un diamant de talla ben singu-lar. Nascut a Ciutat de Mallorca el 1913, semmarca geogrficament en una tradici li-terria illenca arrelada en all que es va denominar Escola Mallorquina, per ben aviat,quan als vint anys es trasllada a Barcelona, i amb lamistat de Salvador Espriu, sem-pelta en la sa de la poesia que hem descrit ms amunt i aconsegueix depurar les in-fluncies circumdants fins a pastar una veu prpia, singular i ntidament diferenciada.La seva relaci primera, dalumne aplicat, amb Gabriel Alomar, ja lencamina vers unapeculiar concepci de la depuraci potica. Si b els seus primers poemes publicats ala revista Luz y Vida entre 1927 i 1929, en castell, sn una mostra de provatures es-ttiques, molt aviat, a partir de 1930, ja es comena a sentir la veu del poeta que fi-nalment ser. s fonamental, per a la seva evoluci, el pas per la ResidnciadEstudiants Universitaris de Catalunya: aqu comena la relaci amb Carles Riba i, es-pecialment, amb Salvador Espriu. Aquest s el primer contacte amb un mestre de les-ttica postsimbolista, Riba; daltra banda, lamistat amb Espriu i el viatge que fa, lany1933, pel Mediterrani suposen una segona fase de formaci. Durant aquesta etapa ini-cial, primer a les Illes i desprs al Principat, va pouant les lectures i les influncies que

    Guia de lectura dAntologia potica

    POESIA PURA[TiC] C.8 P. 146

    ARBITRARISME[TiC] C.9 P. 162

    JOSEP CARNER[TiC] C.9 P. 168-169

    JOSEP LPEZ-PIC[TiC] C.9 P. 172

    CLEMENTINA ARDERIU[TiC] C.10 P. 186

    JOAN VINYOLI[TiC] C.14 P. 254

    JOAN TEIXIDOR

Recommended

View more >