Guia d'estil del Departament d'Ensenyament

  • Published on
    28-Jan-2017

  • View
    231

  • Download
    11

Embed Size (px)

Transcript

  • Guia destil del Departament dEnsenyament Juliol de 2015 Direcci de Serveis

  • Presentaci Una guia destil s leina que permet a una organitzaci disposar duna comunicaci corporativa de qualitat per poder elaborar documents tcnics i altres materials de difusi adaptats als diferents agents que la integren. En el cas del Departament dEnsenyament, sn les famlies, professors, personal dadministraci i serveis, ens locals, agents territorials i socials, entre daltres. La Guia destil del Departament que es presenta s una eina de consulta per als treballadors del Departament, en qu shomogenetzen criteris lingstics, dimatge corporativa i dusos administratius, perqu la comunicaci sigui ms clara i entenedora. La Guia recull els criteris lingstics de la Direcci General de Poltica Lingstica i tamb els dimatge corporativa que sestableixen al Programa didentificaci visual, per alhora tamb en concreta i nadequa daltres, alguns dels quals sn especfics de lmbit de lensenyament. El document es divideix en quatre captols: 1. Model de llengua. Shi especifiquen les pautes generals de lestil administratiu catal modern i els tractaments dels textos administratius i els criteris de gnere. 2. Procs de redacci. Shi analitzen les tres etapes del procs de redacci (planificaci, redacci i revisi), els elements que hi intervenen i lestructura dels textos. 3. Presentaci dels textos. Shi presenten els criteris formals del Programa didentificaci visual per als textos administratius i els criteris dels usos tipogrfics especials i de lordenaci alfabtica dels termes. 4. Criteris lingstics. s lapartat ms extens, ats que comprn la resoluci dels dubtes gramaticals i estilstics ms freqents a lAdministraci i les convencions grfiques: signes de puntuaci, majscules i minscules, abreviacions, expressions de temps i despai, criteris de traducci, citaci de preceptes legals i presentaci de referncies i citacions bibliogrfiques. Finalment, noms ens queda desitjar que aquest document sigui un instrument de referncia, til i efica, que contribueixi a incrementar la qualitat lingstica dels textos que es generen i es difonen al Departament.

  • Presentaci 1. Model de llengua, 6

    1.1. Recomanacions destil, 6 1.1.1. Recomanacions generals

    1.1.2. Precisi, claredat i concisi

    1.2. Tractament personal, 10 1.2.1. Lemissor

    1.2.2. El destinatari

    1.2.3. Frmules de destinaci i comiat

    1.3.4. Tractaments de respecte

    1.2.5. Tractaments protocollaris

    1.3. s igualitari del llenguatge, 20 1.3.1. Principis de lAcord de la Guia dusos

    1.3.2. Aplicaci dels criteris de gnere del Departament

    2. Procs de redacci, 28 2.1. Planificaci, 28 2.1.1. Finalitat del text

    2.1.2. Destinataris

    2.1.3. Forma del text

    2.1.4. Missatge

    2.2. Redacci, 31 2.2.1. Lapartat

    2.2.2. El pargraf

    2.2.3. La frase

    2.3. Revisi, 34 2.3.1. Coherncia

    2.3.2. Cohesi

    2.3.3. ltima lectura

    3. Presentaci dels textos, 36

    3.1. Criteris formals dels documents administratius, 36 3.1.1. Estructura del document

  • 3.1.2. Tipografia i composici del text

    3.2. Usos tipogrfics especials, 38 3.2.1. Recursos tipogrfics recomanables

    3.2.1. Recursos tipogrfics no recomanables

    3.3. Ordenaci alfabtica dels termes, 41 3.3.1. Norma general

    3.3.2. Ordenaci de sintagmes

    3.3.3. Ordenaci de termes que contenen xifres

    3.4.4. Ordenaci de topnims i antropnims

    3.4.5 Ordenaci dels centres educatius

    3.4. Usos lingstics, 47 3.4.1. Marc legal

    3.4.2. s de les llenges oficials

    3.4.3. s de les llenges no oficials

    4. Criteris lingstics, 49

    4.1. Aspectes gramaticals, 49 4.1.1. Substantius i adjectius

    4.1.2. Pronoms

    4.1.3. Verbs

    4.1.4. Adverbis

    4.1.5 Preposicions

    4.1.6. Conjuncions

    4.2. Els signes de puntuaci, 63 4.2.1. La coma

    4.2.2. El punt

    4.2.3. El punt i coma

    4.2.4. Els dos punts

    4.2.5. Els punts suspensius

    4.2.6. Els parntesis

    4.2.7. El gui

    4.2.8. El guionet

    4.2.9. Les cometes

    4.2.10. La barra inclinada

  • 4.2.11. Els signes dadmiraci i dinterrogaci

    4.3. Majscules i minscules, 76 4.3.1. Per la posici de les paraules

    4.3.2. Per la naturalesa de les paraules

    4.4. Abreviacions, 93 4.4.1. Abreviatures

    4.1.2. Sigles i acrnims

    4.1.3. Smbols

    4.5. Expressions de temps, 103 4.5.1. Les hores

    4.5.2. Els dies

    4.5.3. Les setmanes i les quinzenes

    4.5.4. Els mesos

    4.5.5. Les estacions de lany i perodes festius

    4.5.6. Els anys

    4.5.7. Els perodes temporals

    4.5.8. Els segles

    4.5.9. Remarques en les expressions de les dates

    4.6. Criteris de traducci, 107 4.6.1. Noms referits a ssers animats

    4.6.2. Noms referits a coses

    4.6.3. Noms referits a llocs

    4.6.4. Remarques

    4.7. Citaci de les disposicions i actes administratius, 115 4.7.1. Ttol

    4.7.2. Especificaci del diari oficial

    4.7.3. Referncia en un text escrit

    4.7.4. Referncia a larticulaci de la disposici

    4.7.5. Criteris de traducci

    4.8. Autoria de les publicacions que sediten al Departament, 119 4.8.1. Publicacions elaborades per personal propi en exercici de les seves funcions

    4.8.2. Publicacions elaborades per personal extern

  • 4.9. Presentaci de referncies i citacions bibliogrfiques, 120 4.9.1. Autoria

    4.9.2. Ttol

    4.9.3. Nmero dedici

    4.9.4. Lloc de publicaci, editorial i any

    4.9.5. Pgines i volums

    4.9.6. Collecci i subcollecci

    4.9.7. ISBN

    4.9.8. Recursos electrnics

  • Guia destil del Departament dEnsenyament 6

    1. El model de llengua

    El llenguatge administratiu s la llengua de comunicaci entre els rgans de lAdministraci pblica tant en les seves relacions internes i com amb els ciutadans. s un llenguatge formal i especialitzat (compta amb unes caracterstiques prpies de lxic, gramtica, estil...) per que alhora tamb ha de ser accessible a la ciutadania, atesa la transcendncia que les actuacions de lAdministraci tenen sobre els ciutadans. 1.1. Recomanacions destil El model de llengua que el Departament dEnsenyament fa servir en les comunicacions ha de reflectir leficcia i la transparncia amb qu shi desenvolupen les tasques que t encomanades. Amb aquesta finalitat, a lhora de redactar documents i textos conv tenir en compte les recomanacions i criteris destil segents. 1.1.1. Recomanacions generals - Partiu de la varietat estndard. Lestndard s un model de llengua amb el qual

    tothom se sent identificat, ja que s un punt de trobada de les diferents varietats geogrfiques i socials dun mateix idioma. Tamb s el patr pel que fa al grau de correcci lingstica que ha de tenir qualsevol text.

    - Establiu el grau de formalitat. En qualsevol comunicaci en qu el Departament

    sigui lemissor, el llenguatge adquireix un valor representatiu i institucional. A ms, cal recordar que bona part daquests intercanvis dinformaci estan sotmesos a un marc jurdic determinat. Tot plegat obliga a una certa formalitat no artificiositat en els escrits, dacord amb cada una de les situacions comunicatives.

    - Reflectiu lobjectivitat. Lexposici de la informaci, i especialment la presa de

    decisions, cal que es presenti amb la mxima objectivitat i neutralitat possibles. Si shan dincorporar valoracions personals o opinions, que quedi clar que ho sn. I, sobretot, que sevidenci que sn producte dun procs de raonament lgic i no pas de larbitrarietat.

    - Respecteu els destinataris. El llenguatge ha de ser plenament respectus entre

    les parts comunicants. No hi ha dhaver espai per a expressions discriminatries ni per a frmules dafalac ni submissi, si b s possible expressar una certa cortesia.

    Lestil dels textos administratius ha de ser funcional (s a dir, gil i efica) en lacte administratiu. Per aix, conv deixar en segon terme els elements esttics que ofereix la llengua i centrar-se en els factors que contribueixen a facilitar la transmissi de la informaci.

  • Guia destil del Departament dEnsenyament 7

    1.1.2. Precisi, claredat i concisi Precisi Claredat Concisi Useu paraules contretes Eviteu les ambigitats

    Concentreu-vos en lessencial

    Suprimiu els verbs buits Rebutgeu les falques lingstiques

    Destaqueu les paraules amb pes significatiu

    Eviteu les construccions estereotipades

    Elimineu les repeticions innecessries

    Tendiu a la naturalitat

    a) Precisi Useu paraules contretes Cal buscar la paraula ms escaient, que reflecteixi al mxim la realitat que es vol expressar. Eviteu les paraules multis o jquer, paraules de significat massa general o inconcret, perqu acaben empobrint la prosa i buidant-la de contingut. Vegeu els exemples segents: - Substantius: aspecte, assumpte, carcter, cosa, element, factor, fet, informaci,

    naturalesa, problemtica, qesti, tema... - Verbs: dir, fer, realitzar, procedir, posar, tenir... - Adjectius: bo, interessant, positiu...

    A vegades noms cal buscar la paraula justa, dacord amb el context. En altres casos noms cal prescindir de les paraules multis.

    Exemple Aquest informe sha realitzat per avaluar la capacitat del centre per impartir el batxillerat artstic. Aquest informe sha ems per avaluar la capacitat del centre per impartir el batxillerat artstic. En el recurs es deien diverses coses sobre la resoluci. En el recurs es formulaven diverses allegacions contra la resoluci.

    El Departament vol conscienciar els docents del tema de la importncia dincorporar les noves tecnologies a les aules. El Departament vol conscienciar els docents de la importncia dincorporar les noves tecnologies a les

    aules.

    Lassumpte de ladjudicaci de places es resoldr a partir de juliol. Ladjudicaci de places es resoldr a partir de juliol. Suprimiu els verbs buits Un mal hbit molt ests consisteix a usar un verb sense contingut semntic (procedir, efectuar...) seguit de la nominalitzaci del verb. Si es canvia aquest verb per un de predicaci completa (que s el que dna significat a loraci), la frase esdev ms enrgica i clara.

  • Guia destil del Departament dEnsenyament 8

    Exemple Cal que realitzem la reuni amb els pares per procedir al lliurament dels rebuts del menjador. Cal que ens reunim amb els pares per lliurar-los els rebuts del menjador. Procedeixo a fer la tramesa de la sollicitud dinscripci al centre per accedir a una beca de menjador. Us trameto la sollicitud dinscripci al centre per accedir a una beca de menjador.

    b) Claredat Eviteu les ambigitats El significat duna paraula o del contingut duna frase o segment ha dexpressar amb exactitud all que es vol dir, sense que sen puguin fer interpretacions diverses.

    Exemple El 55% dels pares tenen feina per arribar a final de mes. El 55% dels pares treballen i, per tant, arriben a final de mes. El 55% dels pares tenen dificultats econmiques per arribar a final de mes. En relaci amb el conveni signat entre el Departament dEnsenyament i lAjuntament de Torell, us comunico que aquest organisme es far crrec de lescola de msica. En relaci amb el conveni signat entre el Departament dEnsenyament i lAjuntament de Torell, us comunico que el Departament dEnsenyament es far crrec de lescola de msica. En relaci amb el conveni signat entre el Departament dEnsenyament i lAjuntament de Torell, us comunico que lAjuntament es far crrec de lescola de msica. Ls del tractament de vs (en lloc del de vost) evita tamb ambigitats.

    Exemple Li recordo que va ser el mateix president del Consell Escolar qui va presentar la seva renncia. Us recordo que va ser el mateix president del Consell Escolar qui va presentar la seva renncia. Us recordo que va ser el mateix president del Consell Escolar qui va presentar la vostra renncia. Rebutgeu les falques lingstiques

    Les crosses o falques lingstiques sn expressions innecessries que sovint tendim a incloure per donar ms importncia al text, per que en realitat en dificulten la lectura i no hi aporten res: - *a nivell de, *en base a, *en funci de...1 - dalguna manera, el procs de, en qualsevol cas, en termes de, en tot cas,

    evidentment, vull dir que...

    1. Aquestes expressions sn incorrectes des del punt de vista gramatical.

    Exemple El centre, a nivell dinstallacions, compleix els requisits que exigeix la normativa vigent. Quant a les installacions, el centre compleix els requisits que exigeix la normativa vigent.

    Com a escola verda, un tema pel qual ens vam interessar va ser el relacionat amb el taller de reciclatge de paper i plstic. Com a escola verda, ens vam interessar pel taller de reciclatge del paper i plstic.

  • Guia destil del Departament dEnsenyament 9

    Eviteu les construccions estereotipades Hi ha construccions prefixades per la tradici que noms serveixen per allunyar-se de la manera ms usual de dir les coses i allargar innecessriament el text. Cal buscar la manera ms natural dexpressar les idees i evitar aix lampullositat i lartificiositat. Exemple Us trameto, per al vostre coneixement i als efectes que considereu oportuns, un exemplar de les recomanacions del nou director. Us trameto un exemplar de les recomanacions del nou director. Em plau fer-vos trasllat que en la jornada davui sha obert el termini per demanar ajuts de menjador. Us comunico que avui sha obert el termini per demanar ajuts de menjador. Tendiu a la naturalitat

    Cal buscar la manera ms natural dexpressar les idees. Aix, cal evitar els arcaismes i certs cultismes, ats que sallunyen de la llengua estndard (car, dhuc, llur, sser verb, ensems, etc.), i optar per les formes ms modernes (perqu, fins i tot, el seu/la seva, ser i alhora). Exemple El Servei de Personal ha tingut en compte dantuvi les propostes dels sindicats, dhuc la vostra. El Servei de Personal ha tingut en compte primer de tot les propostes dels sindicats, fins i tot la vostra. Les escoles de la Vall dAran han organitzat una exposici fotogrfica de llurs paratges naturals. Les escoles de la Vall dAran han organitzat una exposici fotogrfica dels seus paratges naturals. c) Concisi Concentreu-vos en lessencial A lhora de redactar cal concentrar-se en la informaci essencial i prescindir de la que no ho s. Si el text cont incisos, aquests han de ser els estrictament necessaris per no distorsionar el missatge central i cal incorporar-los on no trenquin el ritme de la frase. Exemple Que dilluns sigui lectiu, o no, depn, sobretot, del Departament i, per tant, no s una decisi que, pel seu compte, puguin prendre les escoles. Que dilluns sigui lectiu depn del Departament i, per tant, no s una decisi que puguin prendre les escoles. El Departament dEnsenyament, per la seva part, durant el primer trimestre denguany, amb un augment descolaritzaci dun 5,5%, ha aconseguit un dels millors resultats dels ltims anys. Durant el primer trimestre denguany, el Departament dEnsenyament ha aconseguit un dels millors resultats dels ltims anys, amb un augment de lescolaritzaci dun 5,5%. Destaqueu les paraules amb pes significatiu s convenient que les paraules que aporten significat es converteixin en subjectes i verbs principals de les frases, a fi devitar que apareguin com a elements subordinats: daquesta manera el text guanya en fora i llegibilitat.

  • Guia des...

Recommended

View more >