GUIA DIDÀCTICA - grup62.cat · dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura

GUIA DIDÀCTICA

2

ÍndexIntroducció .............................................................................................. 3

Justificació de les unitats didàctiques ............................... 4Durada i distribució temporal ............................................... 4Estructura de cada unitat ....................................................... 5Competències curriculars bàsiques .................................... 6Orientacions per a la avaluació ........................................... 8

Unitat 1. Com gat i gos ..................................................................... 9Programació ................................................................................ 10Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 13

Unitat 2. Anem amb bicicleta ........................................................ 20Programació ................................................................................ 21Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 24

Unitat 3. No hi ha dues cares iguals ........................................... 31Programació ................................................................................ 32Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 35

Unitat 4. Gegants, ogres i follets ................................................. 43Programació ................................................................................ 44Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 47

Unitat 5. Visca la Festa Major! ...................................................... 56Programació ................................................................................ 57Orientacions didàctiques i solucionari .............................. 60

3

Els llibres de llengua d’Eumo Editorial proposen activitats dissenyades per desenvolupar específicament les competències pròpies de l’àrea de llengua, assenya-lades en el decret 142/2007 de 26 de juny: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la competència plurilingüe i intercultural i la competència literària. A més a més, els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es deriven de l’ús d’aquests llibres contribueixen al desenvolupament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències multilingüe i intercultural, de les competències metodològiques i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.

Els materials que presentem integren els continguts del currículum referits a la llengua oral i a la llengua escrita, i ofereixen activitats que permeten desenvolupar les dimensions que comprèn el currículum:

La• dimensió comunicativa amb cada un dels diferents aspectes: parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i conèixer el funcionament de la llengua. Per a aquest fi es fan propostes de lectures i d’activitats diverses que puguin tenir sentit per als infants.

Sota un enfocament competencial, en aquests llibres es dóna prioritat a l’ús de la llengua per a finalitats diverses i a la reflexió sobre la llengua per millorar-ne l’ús; per això els continguts queden força travats al voltant d’un tema perquè la seva estructura respongui a aquest plantejament.

Per tal de facilitar als nens i nenes que parlin amb propietat sobre el funcionament de la llengua i afavorir la reflexió metalingüística, s’introdueixen alguns enunciats, dins un requadre, sobre termes gramaticals i lingüístics i també hi ha requadres amb normes ortogràfiques.

La dimensió literària. • Es proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estètiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura.

A més de les lectures de diferents tipus que es treballen a cada unitat, se’n proposen d’altres per afavorir el gust per llegir i la competència lectora. Al final de cada unitat del llibre de Cicle Inicial 2 es proposa una lectura més llarga, de textos narratius o informatius. Es potencia, també, l’ús de les biblioteques escolars i públiques.

Introducció

4

Justificació de les unitats de programació

ELS TEMES

Els criteris que s’han tingut en compte en la selecció dels temes de cada unitat han estat la varietat i l’interès que puguin despertar en els infants i que en el seu conjunt assegurin el desenvolupament de les competències pròpies de l’àrea de llengua: la competència oral, la competència escrita, la competència audiovisual, la competència plurilingüe i intercultural i la competència literària.

En aquest curs el ventall temàtic s’amplia una mica i es tracten temes d’àmbits molt diversos: animals propers; esports; diversitat; personatges fantàstics de contes; i les festes.

Com gat i gos1. Anem amb bicicleta2. No hi ha dues cares iguals3. Gegants, ogres i follets4. Visca la Festa Major5.

ELS TEXTOS

Es proposa conèixer el nucli temàtic de cada unitat des de diferents punts de vista, per tal d’acostar-se a la realitat en la seva complexitat. Per això a cada unitat hi ha diversitat de tipus de text. Tot i que predominen els textos narratius i poètics, més propis de la literatura, també s’hi troben molts textos explicatius, descriptius, periodístics, publicitaris, etc. adequats a l’edat.

Durada i distribució temporal

Cada curs consta només de 5 unitats. Volem recalcar l’adverbi només perquè partim d’una visió realista de la programació i de l’ús del llibre de text com a suport bàsic per assegurar els continguts propis del cicle. El llibre de text parteix del coneixement de les necessitats dels nens i nenes d’avui i del coneixement de l’actual currículum per proposar activitats motivadores que assegurin el desenvolupament de la llengua oral, de la comprensió lectora i de l’expressió escrita, però no

5

pot substituir de cap manera les activitats de parlar, escoltar, llegir, escriure i reflexionar que generen els propis infants, la mateixa dinàmica de l’aula i la pròpia de l’escola. És a dir, hem volgut fer uns llibres que continguin allò fonamental i que es puguin desenvolupar i acabar amb tranquil·litat, sense presses. La idea bàsica és que el llibre és una bona eina i és un suport perquè hi ha tots els continguts prescrits, però les activitats d’aula relacionades amb la llengua no s’esgoten amb el llibre de text. El llibre orienta a bastament altres activitats que permetin connectar les activitats de classe amb les de la vida de cada dia pròpies de cada alumne, aspecte del tot necessari per adquirir les competències bàsiques.

La distribució temporal proposada és la següent:

UNITATSTEMPORITZACIÓ

MESOS TRIMESTRE

Unitat 1 setembre-octubre1r trimestre

Unitat 2 novembre-desembre

Unitat 3 gener-febrer2n trimestre

Unitat 4 març-abril

Unitat 5 maig-juny 3r trimestre

Així, fent servir el llibre, amb la tranquil·litat de desenvolupar cada unitat durant dos mesos aproximadament es podran fer amb calma les activitats que el mateix llibre suggereix i que requereixen temps, com ara: parlar i desenvolupar la llengua oral a partir de les fotografies que introdueixen cada unitat, anar a la biblioteca, explicar i inventar contes, escriure missatges als companys o llegir i escriure notícies. Hi haurà temps, també, per intercalar altres activitats que habitualment es fan en aquest cicle, com ara: fer entre tots el llibre de les colònies, de l’excursió o de la visita que s’ha fet conjuntament, o fer el mural per recordar l’ortografia del «que-qui», o jugar al joc del penjat i a altres jocs de llengua, o preparar la festa literària de Sant Jordi. En definitiva, volem que hi hagi temps per aprendre significativament, i sobretot amb sentit, la llengua tant oral com escrita.

Estructura de cada unitat

Cada unitat té una mitjana de 20 pàgines de treball. Aquestes activitats es troben sempre a les pàgines senars, és a dir, a la banda dreta del llibre, per tal de facilitar l’escriptura i el maneig del llibre. Al darrere de cada full, i corresponent a les pàgines parells, és a dir, a la banda esquerra del llibre, hi ha les orientacions per al mestre, molt detallades, sobre els objectius que es pretenen i sobre com dur a terme a l’aula el treball oral, el treball escrit i la reflexió sobre la llengua que es proposa.

6

Cada unitat manté l’estructura següent:

Títol de la unitat amb il·lustració.a)

Doble pàgina amb fotografia introductòria al tema per al desenvolupament de la competència oral.b)

Alternança de pàgines per llegir i parlar amb d’altres per llegir, escriure i parlar:c) Les pàgines de lectura van sempre acompanyades d’il·lustracions suggerents per afavorir la comprensió de la lectura i es distingeixen de les altres perquè •tenen un fons de color i un marc.A les pàgines on cal escriure s’orienta l’escriptura amb una línia de color suau per guiar la distribució del text en el full. A Cicle Inicial 1 es presenten 1 o •2 activitats per pàgina, de manera que no ha estat necessària la numeració dels exercicis i s’ha pogut deixar més espai per escriure. Al llibre de segon les activitats van numerades en ordre consecutiu dins de cada pàgina i a cada pàgina es torna a començar amb el número 1.

A la cara del darrere de cada pàgina de treball hi ha un espai destinat a ACTVITATS LLIURES. És un espai obert i lliure en el qual es poden dur a terme d) propostes diferents per a cada infant, d’acord amb el seu procés d’aprenentatge. Es poden orientar cap a l’ampliació o cap al reforç. Les activitats que s’hi facin tant les pot proposar la mestra com els mateixos infants. A vegades podrà ser un dibuix, d’altres la pràctica del traç d’una lletra, també pot ser l’escriptura d’un text breu, una llista d’idees, un esborrany o un dictat. És un espai disponible per a tot allò que faci falta i, també, pot quedar en blanc a fi de donar joc als diferents ritmes de treball que inevitablement hi ha a l’aula.

Al llarg de cada unitat s’introdueixen petites definicions o observacions de gramàtica per memoritzar i després poder aplicar. Es presenten dins d’un rectangle e) que simula un retall de full de quadrícula amb un clip.

Complement de lectures:f) Les lectures de la unitat es complementen amb un text més llarg, amb entitat pròpia, que es troba al final de cada unitat en unes pàgines que es •distingeixen clarament per la maquetació amb fons de color. Aquests textos es poden llegir seguits al final de cada unitat, o una mica cada dia. També es poden llegir de forma individual i de forma col·lectiva.

Al final de cada tema hi ha una pàgina de sistematització o avaluació del que s’ha treballat en el tema, sota el títol «He après…».g)

Competències curriculars bàsiques

Les activitats proposades en aquests llibres de llengua per parlar i escoltar, llegir i escriure, reflexionar sobre el funcionament de la llengua i desplegar la dimensió literària contribueixen al desenvolupament de les competències següents:

7

COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA DE LLENGUA

Competència comunicativa

Competència oral:- facilita, a través dels intercanvis amb els altres (mestres i companys i companyes), elaborar i expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, la construcció del propi pensament. Aquesta competència es considera en totes les dimensions: la de la interacció, la de l’escolta i la producció, i la de la mediació, en gran grup i en grups petits.

Competència escrita:- es potencia en totes les dimensions: receptiva (lectura) i productiva (escriptura), de comunicació i creació, i es relaciona amb les interaccions orals per afavorir un aprenentatge cada cop més conscient i eficaç. Es desenvolupa a través de textos de complexitat cada vegada més gran i de tipus i funcions diverses.

- Competència audiovisual: es proposen activitats que contemplen dimensions receptives i crítiques de comunicació i de creació, i amb una clara relació amb les interaccions orals que afavoreixen un accés més conscient i eficaç a les informacions audiovisuals. Cal desenvolupar aquesta competència en connexió amb les tecnologies audiovisuals de l’entorn, més properes als infants.

Competència plurilingüe i interculturalEs fomenten actituds i habilitats per familiaritzar-se amb altres llengües, fins i tot desconegudes dels infants. Es tracta de conèixer-les i valorar-les, gestionar el problema de les interaccions multilingües, respectar altres maneres de veure el món i tenir eines per actuar en una societat plural, multilingüe i multicultural.

Competència literàriaEs proposen lectures d’obres de qualitat de gèneres diversos així com d’altres formes estètiques de tipus tradicional: cançons, refranys, dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura.

APORTACIONS A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les activitats dels llibres d’aquest cicle se situen en la perspectiva d’aprendre llengua a través de l’ús i de la reflexió. Els aprenentatges lingüístics i comunicatius col·laboren al desenvolupament de totes les competències bàsiques i, en especial, de les competències multilingüe i intercultural; de les competències metodològiques; i, pel fet de comprendre i valorar les obres literàries, juguen un paper clau en el desenvolupament de la competència artística i cultural.

8

Orientacions per a l’avaluació

Al llarg dels dos anys del Cicle Inicial els infants han d’assolir les bases mínimes del coneixement de la llengua escrita que els han de permetre el desenvolupament de totes les àrees del currículum; però això no significa que els aspectes avaluables se centrin exclusivament en el coneixement del sistema d’escriptura (les correspondències grafofòniques), sinó que des d’un bon començament s’aposta per considerar el coneixement lingüístic des d’una vessant àmplia, tal com està descrit al currículum: parlar, escoltar, llegir, comprendre.

El plantejament que s’ha fet de l’avaluació s’ajusta a dues visions:

a) l’avaluació continuada, durant el procés d’aprenentatge, ib) una avaluació final, situada al final de cada unitat.

a) L’avaluació continuada al llarg del curs té com a objectiu observar el procés d’aprenentatge individual i el focus se centra més en els avenços de cada infant, considerant el seu punt de partida i la seva situació particular. Moltes de les activitats han estat plantejades per ser fetes en grup i de forma cooperativa, amb l’objectiu d’afavorir el procés d’aprenentatge. Una organització del treball més cooperativa i més participativa ha de permetre a la mestra l’observació i el seguiment d’aquest procés d’una manera fàcil.

b) Al final de cada unitat, a l’apartat «He après…» es proposen unes activitats que són una síntesi dels continguts més importants treballats. Tenen una doble finalitat: a l’infant, aquestes activitats li permeten autoavaluar l’adquisició dels coneixements; a l’ensenyant, li queda constància d’aquest aprenentatge individual.

Finalment, al full del darrere, hi ha un espai buit perquè la mestra pugui proposar encara algunes activitats més, adequades al nivell de cada infant. Per a uns, serviran per avançar en continguts; per a d’altres, per reforçar els aspectes encara no assolits. És, per tant, un full que donarà informació al mestre del progrés individual.

UNITAT 1

COM GATI GOS

10

Unitat 1

GRUP CLASSE DURADA PERÍODE CURS ESCOLAR

MESTRE/A

CI2 (2n)

ÀREA TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT

Llengua catalana i literatura Unitat 1. Com gat i gos

OBJECTIUS D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Identificar paraules relacionades amb les qualitats del gat i del gos (ad jectius qualificatius).

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

Conèixer i utilitzar l’expressió com gat i gos. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i memoritzar un text poètic, fent atenció a l’entonació, al ritme i a la rima.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural. Autonomia i iniciativa personal.

Reconèixer aspectes formals del text poètic: versos i estrofes. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir la lletra r i el dígraf rr en posició intervocàlica. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir, comprendre i comentar un text narratiu. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure noms propis de gats i de gossos. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir noms comuns i noms propis. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir, comentar i comprendre textos explicatius. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Buscar informació en un text explicatiu d’acord amb els diferents objectius de lectura.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure un text presentant i justificant gustos personals. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i comprendre un cartell publicitari i elaborarne un de propi. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Formular hipòtesis de lectura i comprovarles. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

COM GAT I GOS

11

Comprendre definicions de paraules i relacionarles. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Comprendre, llegir i comentar textos instructius. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reflexionar i comentar col·lectivament aspectes relacionats en la cura de gats i gossos.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Escriure enunciats en forma d’instruccions. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i comentar fórmules de finals de contes populars. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Elaborar nous finals de contes. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

CONTINGUTS

LA DIMENSIÓ COMUNICATIVA DE LA LLENGUA

Llegir i comprendre• Lectura en veu baixa.• Comprensió del text: elaboració i comprovació d’hipòtesis.• Lectura en veu alta d’un text narratiu.• Extracció d’informacions en un text explicatiu.• Interpretació artística d’un text escrit.• Lectura de definicions.• Lectura d’un cartell publicitari; reconeixement del valor d’un cartell com a mitjà de comunicació social.• Lectura d’un text instructiu.

Parlar i conversar• Conversa en gran grup sobre animals domèstics a partir d’una il·lustració.• Reflexió sobre les preferències personals respecte dels gats i dels gossos.• Conversa sobre les adopcions en el sentit ampli de la paraula: exposició de vivències i punts de vista.• Conversa a partir del tema d’un conte: vivències personals respecte de la unió davant de les adversitats.

Escoltar i comprendre• Actitud positiva i de respecte per les aportacions orals i escrites pròpies i dels altres.

Unitat 1

12

Escriure• Importància en la revisió de l’escriptura.• Composició d’un text presentant i justificant els gustos personals.• Elaboració d’un cartell publicitari a partir de l’anàlisi de diferents models.• Escriptura d’enunciats en forma d’instruccions a partir d’un model.

Conèixer el funcionament de la llengua• Camps semàntics: animals domèstics, races de gossos i de gats.• Ús d’adjectius qualificatius.• Comprensió i ús de frases fetes.• Relació sografia r/rr en totes les posicions.• Identificació de noms comuns i noms propis.• Relació entre termes específics i la seva definició.• Ús de termes lingüisticoliteraris rima, vers, estrofa.• Reconeixement de paraules que acaben igual.• Percepció de similituds fonètiques.• Interpretació dels signes de diàleg (guió i canvi de línia).• Interpretació del signe [...].

LA DIMENSIÓ LITERÀRIA

• Plaer en la lectura de textos poètics; el ritme, la rima i la musicalitat.• Lectura i memorització d’un text retòric: poema d’autora.• Lectura i escriptura de fórmules de finals de contes.• Interès i plaer per la lectura d’un text narratiu d’autor.

LA DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

• Localització en el globus terraqüi, mapamundi o atles dels països o zones d’on procedeixen les diferents races de gats i de gossos. • Interpretació de textos informatius sobre la cura dels animals domèstics més comuns: gats i gossos.• Familiarització amb les campanyes d’educació cívica sobre l’abandonament de gossos.

COM GAT I GOS

13

Orientacions didàctiques i solucionari

p. 6-7 • Conversa en gran grup suggerida per la il·lustració de les pàgines anteriors (Com són aquest gat i aquest gos que hi ha a la fotografia? S’assemblen a algun gat o a algun gos que coneixeu? Acostumen a ser bons amics, el gos i el gat? Per què? Què vol dir estar com gat i gos?).

• Es demana que llegeixin en veu baixa el text. Després es comenta i es relaciona amb la il·lustració. Es posa èmfasi en el valor de conèixer-se.

p. 9 • Es llegeix el títol del poema i el nom de l’autora. Es comenta el tipus de text a què pertany tot observant-ne la presentació, disposada en versos i estrofes.

• Es comenta el significat dels tres punts suspensius que hi ha dins els claudàtors (vol dir que la poesia no és completa). • Cada infant llegeix en veu baixa la poesia. Després, es llegeix en veu alta, se’n comenta col·lectivament el significat i se n’aprecia la

musicalitat. • Es pot memoritzar i recitar per trossos.

p. 11 • Es llegeix en veu alta i es comenta el significat de les paraules que expliquen com són el gat (desnerit, escarransit i arraulit) i el gos (pèl cendrós, malmirrós i neguitós). A continuació, cada infant les escriu al seu full i després comprova si ho ha fet bé.

• Es localitzen les lletres que conformen la rima de cada estrofa. • Es llegeix l’encapçalament de l’exercici 3. Per parelles es llegeixen les expressions que hi ha a continuació i es resol l’exercici. Finalment, es

comenta col·lectivament el que s’ha fet i s’inventen frases utilitzant aquestes expressions.

Solució: 1. Desnerit / escarransit / arraulit. -it. 2. Pèl cendrós / malmirrós /neguitós / Totes aquestes paraules rimen perquè acaben en ós. 3. Es barallen per un no res. S’empipen constantment l’un a l’altre.

p. 13 • S’explica el mecanisme dels exercicis i cada infant els resol personalment. • Es comenta col·lectivament el que s’ha fet i es corregeix, si cal. S’explica per què queden caselles buides, i es reafirma que el dígraf rr només

s’escriu entre vocals.

Unitat 1

14

• Es pot fer un mural a classe amb el quadre 1 o bé amb el 2. Cadascú hi podrà escriure directament les paraules que vulgui (o bé en un cartronet que després s’enganxarà al mural). Pot quedar obert per afegirhi les paraules que van sortint en les diferents activitats que es duen a terme a l’aula. Pot servir per recordar i assegurar la normativa de la lletra r i el dígraf rr en el moment que convingui.

Solució: 1. Com ARA: vora, desnerit, mirarem. Com REI: arraulit, malmirrós, escarransit. Sí. 2. Entre dues vocals (s’escriuen amb RR): arròs, sorra. Entre dues vocals (s’escriuen amb R): zero, hora. No van entre dues vocals: rei, corda, or, abric.

p. 15 • Es llegeix el títol. S’explora globalment el text i es fan hipòtesis sobre el contingut. • Es llegeix el text de manera individual i en veu baixa. Després, un o més infants el llegeix en veu alta per a tot el grup. • Es comenta què cal fer a l’exercici de sota: dibuixar els dos animals i escriure’n el nom, segons el text que s’acaba de llegir. Cada alumne

el resol individualment. • A l’espai destinat a les activitats lliures, els infants hi poden dibuixar i descriure el gat o el gos que tenen o que els agradaria tenir. També

poden inventarse’n el nom i escriure’l.

p. 17 • Cada infant escriu, individualment, 3 noms de gats i 3 de gossos que ell coneix (també se’ls pot inventar). Es recorda primer i es comprova després, entre tots, que els noms de persona, animal, ciutat, país, etc. –els noms propis– s’escriuen amb majúscula inicial.

• Es posa en comú el que ha escrit cadascú i es comenta si aquests noms tenen alguna relació amb les característiques dels animals. • La mestra o el mestre llegeix les frases que hi ha escrites sota l’exercici 1, i explica, amb l’ajut d’altres exemples, la distinció entre noms

comuns i noms propis. • Cadascú elabora la llista de noms comuns i noms propis. Després es comprova si s’ha fet bé. • Es llegeix la frase del requadre del final de la pàgina. S’explica que al llarg del llibre trobaran requadres semblants sobre qüestions que

s’han de tenir presents per llegir i escriure bé. Es poden anar anotant totes aquestes normes, i d’altres que creguin convenients, en un mural de la classe. Sempre que convingui es poden repassar i fer servir de pauta de revisió a l’hora d’escriure.

Solució possible: 1. Noms de gat: Violeta, Negreta, Petit. Noms de gos: Nuca, Esquitx, Terri. 2. Taula, finestra, cotxe, escola. Maria, Barcelona, Eva, Catalunya.

COM GAT I GOS

15

p. 19 • Es llegeix el títol de la pàgina i, després, els noms de les diferents classes de gats. • S’observen les il·lustracions i es comenta com és cada gat. • Els alumnes i les alumnes llegeixen en veu baixa els diferents textos. Després, es llegeixen en veu alta i es comenten col·lectivament. • Es demana que busquin al text diferents informacions: característiques físiques (pèl, cua, orelles...) i de conducta o manera de ser. • Es poden localitzar en un globus terraqüi, un mapamundi o un atles els diferents països o zones d’on procedeixen. • També es pot jugar a endevinar quin gat ha triat un grup fent preguntes de l’estil del joc Qui és qui?

p. 21 • Es llegeix el títol de la pàgina i, després, els noms de les diferents classes de gossos. • S’observen les il·lustracions i es comenta com és cada gos. • Els alumnes i les alumnes llegeixen en veu baixa els diferents textos. Després es llegeixen en veu alta i es comenten col·lectivament. • Es demana que busquin al text diferents informacions: característiques físiques (pèl, cua, orelles...) i de conducta o manera de ser. • Es poden localitzar en un globus terraqüi, un mapamundi o un atles els diferents països o zones d’on procedeixen. • També es pot jugar a endevinar quin gos ha triat un grup fent preguntes de l’estil del joc Qui és qui?

p. 23 • El primer exercici se centra en el pèl dels gats. Es llegeixen les frases introductòries. Després, per parelles, es busca la informació a la pàgina 19. Finalment, cada alumne l’escriu al seu full.

• S’explica el mecanisme de l’exercici 2. Es llegeixen en veu alta les frases. Cada infant marca la casella adequada. • S’elabora individualment el text de l’exercici 3. Primer, però, es dedica una estona a parlar de les preferències de cadascú. Mentre es

comenta, la mestra va ajudant a reformular el que diuen els infants perquè prengui forma de text escrit i els quedin ben explicats els arguments. Es deixa també un temps per escriure el text, i després, un temps per a la revisió.

Solució: 1. Gats amb pèl llarg: Angora. Gats amb pèl curt: Abissini, Manx, Bobtail japonès. Gats amb molt pèl: Angora, Manx, Persa. Gats amb poc pèl: Esfinx. 2. El gos d’atura prové de l’Afganistan. Fals El cooker és afectuós. Veritat El Sant Bernat és molt juganer. Fals El ca eivissenc té la cua llarga. Veritat

p. 25 • S’observa el cartell. Es parla de les il·lustracions i dels diferents tipus de text que presenta. Després, cada infant fa una primera aproximació individual a la lectura.

Unitat 1

16

• Es llegeixen en veu alta i es comenten els diferents tipus d’informació que hi ha (el comentari que fan el gat i els gos, els suggeriments per adoptar un animal, les entitats que ho promouen...).

• Es parla de les adopcions en el sentit ampli de la paraula. Cada infant pot explicar als companys i companyes les seves vivències i els seus punts de vista.

p. 27 • Es llegeixen les paraules de la columna de l’esquerra (totes apareixen al cartell) i se’n comenta entre tots el significat. • Es llegeixen en veu alta i es comenten les definicions de la dreta. Cada alumne relaciona les paraules amb el seu significat. • Es parla col·lectivament de les característiques dels cartells publicitaris (llenguatge breu i convincent, grans il·lustracions, diferent tipus de

mida de lletra...). Per fer més efectiva aquesta activitat convindria tenir a l’aula diverses mostres reals d’anuncis publicitaris per poderlos observar.

• Cada alumne dissenya a l’espai indicat o en un full gran a part un cartell publicitari que inviti a adoptar un gat i un gos. És recomanable que en facin diferents proves a l’espai destinat a activitats lliures.

Solució: 1. Vacunats - Que han pres substàncies perquè no agafin malalties. Sans - Que tenen bona salut. Esterilitzats - Preparats perquè no tinguin fills.

p. 29 • Es llegeix i es comenta col·lectivament el text introductori. • Es parla de les experiències personals i es presenten els punts de vista que tenen els infants sobre aquest tema. • Cada alumne, de manera individual i en veu baixa, llegeix els dos textos. • Es llegeixen en veu alta i se’n comenta el contingut (El que hi diu, és molt diferent del que pensàvem? Quines coses hem après?).

p. 31 • Es tornen a llegir els textos del full anterior que expliquen com s’ha de tenir cura d’un gat i d’un gos. Es parla de les coses que són comunes a tots dos animals i les que són específiques de cadascun.

• Cada infant escriu al seu full les coses comunes que cal fer per cuidar-lo, tant si es té un gat com un gos, tenint presents les característiques del text instructiu.

• Es comenta el mecanisme de l’exercici 2 (n’han resolt un de similar a la pàgina 23). Es llegeixen en veu alta les frases. Cada infant marca la casella adequada.

Solució: 1. Tenir cura i estimar-lo. (gat i gos) No abandonar-lo mai. (gat i gos)

COM GAT I GOS

17

Buscar-li un lloc calentó per viure. (gat) Posar-li una caixeta amb sorra perquè pugui fer les seves necessitats. (gat) Raspallar-li el pèl sovint i mirar que no tingui puces. (gat i gos) Portar-lo regularment al veterinari perquè el vacuni. (gat i gos) Banyar-lo de tant en tant. (gos) Treure’l a passejar cada dia una estona per un lloc on pugui córrer i no molesti ningú. (gos) 2. Treure’l a passejar: gos. Raspallar-li el pel: gat i gos. Anar al veterinari: gat i gos. Banyar-lo: gos. Posar-li una caixeta amb sorra: gat.

p. 33 • Es llegeixen individualment i en veu baixa les expressions. • Es llegeixen en veu alta i es comenten en grup. S’inventen frases fent servir aquestes expressions. • Per parelles, es llegeixen i comenten les frases de l’exercici 2, que són les explicacions de les expressions que s’acaben de llegir. Després,

cada alumne escriu al seu full l’expressió adequada a sota de cada frase. • S’apliquen aquestes expressions a fets que passen a la vida de la classe, com ara: Avui som quatre gats, hi ha mitja classe malalta, o bé Ja

torneu a estar com gat i gos. Es poden escriure frases amb aquestes expressions i il·lustrarles a l’espai destinat a les Activitats lliures.

Solució: 1. Ser quatre gats – Ser poques persones. Rentar-se com un gat - Rentar-se poc. Buscar tres peus al gat - Buscar problemes allà on no n’hi ha. Fer passar gat per llebre - Voler enganyar algú. Estar més content que un gos amb un os - Estar molt content. 2. Molt content- Estar més content que un gos amb un os. Rentar-se per sobre - Rentar-se com un gat. Trobar sempre problemes a les coses- Buscar tres peus al gat. Molt poques persones - Ser quatre gats. Enganyar - Fer passar gat per llebre.

p. 35 • Es llegeixen els dos finals de conte. Es demana si els coneixen. S’observa que en tots dos casos hi apareixen les paraules gat i gos. • Es pregunta si coneixen altres finals de contes (tot això és tan veritat com que el conte s’ha acabat...). A mesura que els infants els van dient,

la mestra o bé un nen o nena els pot anar escrivint a la pissarra. • Cada infant resol els exercicis 2 i 3 individualment.

Unitat 1

18

Solució: 2. Un gat i un gos. Al final d’un conte. 3. Conte contat, conte acabat / I això és tan veritat com que el conte s’ha acabat./ I segur que, si no és mort, encara deu ser viu. / I conte contat,

conte acabat. Em menjaria una carbassa com el teu cap. / I tots hi van anar i no hi faltava ningú: només hi faltaves tu.

HE APRÈS…

p. 37 • S’explica la intenció dels fulls que porten per títol HE APRÈS, que hi ha al final de cada tema: prendre consciència del que s’aprèn.

1. El significat de l’expressió com gat i gos. 2. La lletra r i el dígraf rr entre vocals. 3. Correspondència del so [r] amb les grafies r, rr.

• Abans de posar-se a fer les activitats, anirà bé de fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc.

• Cadascú resoldrà els exercicis individualment.


4. Explicar com és un gat d’una il·lustració. 5. Relacionar expressions que contenen la paraula gat amb l’explicació del seu significat. 6. Escriure un final de conte (conegut o inventat) en què apareguin les paraules gat i gos.

• Abans de posar-se a fer les activitats, anirà bé fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc.


Solució possible: 1. La Mònica i la Sara sempre estan enfadades. 2. Aranya / pera / pissarra. 3. Rellotge / armari / gorra.

COM GAT I GOS

19

4. És negre. Té el pèl fi i llarg. Sembla molt suau. 5. Rentar-se com un gat - Rentar-se per sobre. Quatre gats - Molt poques persones. Buscar tres peus al gat - Trobar sempre problemes a les coses. 6. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos. / Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i aquest conte ja s’ha acabat. / A la porta hi ha un

gos i a la finestra hi ha un gat i vet aquí el conte s’ha acabat.

p. 41, 42, 43, 44, 45

Abans de la lectura • Es llegeix el títol. S’observen les il·lustracions. Es fan hipòtesis del desenvolupament de la història. • Es llegeix el nom de l’autor. Es comenta si es coneix algun altre llibre d’aquest mateix autor.

Durant la lectura • Es comenta. Eren gaire amics, el gat i el gos? Com ho sabem? Quines malifetes feia el gos al gat? I el gat al gos? Què passa quan es fa fosc?

Després de la lectura • Es comenta el tema del conte (la unió davant les adversitats) i es convida a explicar vivències personals que s’hi relacionin. • Es parla dels personatges. Se’n pot fer la llista. • Es fa una síntesi, primer oralment i després per escrit, de l’argument. • Cada alumne comenta l’episodi que més li ha agradat tot argumentant-ne els motius.

Solució possible: Personatges: Carles, Anna, gos, gat Síntesi: En Carles i l’Anna fan 9 anys i els seus pares els regalen un gat i un gos. Ells estan molt contents, però el gat i el gos no ho estan gaire i no

volen ser amics i es comencen a barallar. Quan es fa fosc i els pares apaguen els llums, el gat i el gos tenen por i tremolen. Al final decideixen acostar-se i abraçar-se i així ja no tenen por.

UNITAT 2

ANEM AMB BICICLETA

21

ANEM AMB BICICLETA


MESTRE/A

CI2 (2n)


Llengua catalana i literatura Unitat 2. Anem amb bicicleta


Conversar sobre les bicicletes: com són, per a què serveixen, on se’n tro ben, etc.


Conèixer i utilitzar la complementació del nom i adonarse de les diferents maneres de complementarlo: adjectiu, nom precedit de preposició o subordinada de relatiu.


Posar títol a una escena il·lustrada. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Conèixer els dos sons de la lletra c. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer nou vocabulari específic dels tipus i les parts de les bicicletes. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic.

Reflexionar sobre l’ortografia d’algunes paraules. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir la lletra q i el dígraf qu. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Formar i utilitzar derivats amb el prefix des-. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i memoritzar una cançoneta popular humorística. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Identificar i formar diminutius. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer i utilitzar el sufix -ista en noms d’oficis. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Comprendre i memoritzar una endevinalla. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

22

Unitat 2

Prendre consciència de la pròpia dificultat en l’escriptura de paraules. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Interpretar i elaborar breus historietes representades en forma de còmic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Conèixer la funció dels signes d’admiració. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir un text poètic. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural

Identificar lletres que en posició final no sonen: r, t, b. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Utilitzar les formes: del, de la, de l’. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reflexionar sobre l’ús de l’apòstrof. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Desenvolupar estratègies de comprensió de textos explicatius. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


Llegir i comprendre• Recerca en revistes, dominicals, catàlegs, fulletons... d’un tema deter mi nat: la bicicleta.• Ús d’estratègies (abans, durant i després de llegir) que afavoreixen la com prensió lectora.• Invenció d’un títol per a un text proposat.• Selecció d’informació en un text informatiu.• Lectura d’un còmic.• Lectura d’un text poètic.• Lectura guiada d’un text informatiu.• Lectura en veu baixa i en veu alta d’un text retoricohumorístic.

Parlar i conversar• Conversa en gran grup sobre la bicicleta a partir d’una imatge.• Conversa en gran grup sobre la lectura d’un còmic.

Escoltar i comprendre• Interès i respecte per les intervencions dels altres.• Participació i col·laboració en les converses col·lectives.

23

ANEM AMB BICICLETA

Escriure• Confecció de llistes.• Escriptura de rètols.• Escriptura d’un text memoritzat anteriorment.• Composició d’una historieta en forma de còmic.• Reflexió sobre la dificultat d’escriptura d’algunes paraules.• Consciència de la dificultat individual en l’escriptura de paraules.• Compleció de frases (omplir buits).

Conèixer el funcionament de la llengua• Relació sografia lletra c, sons [s] i [k].• Adquisició de nou vocabulari específic de les parts de la bicicleta.• Coneixement i ús de les diferents formes de complementar el nom: ad jec tiu, nom precedit de preposició i subordinada de relatiu.• Distinció de la lletra q i el dígraf qu.• Introducció a la formació de contraris amb el prefix des–.• Formació de diminutius amb els sufixos –et i –eta.• Sufix d’oficis –ista.• Interpretació i ús del signe d’admiració.• Percepció de similituds fonètiques d’algunes paraules.• Lletres finals de paraula que no sonen –r, –t, b.• Ús de les formes de, del, de la, de l’.• Ús de sintagmes nominals.


• Interès i plaer per la lectura d’un poema d’autor.• Memorització d’una cançó popular humorística.• Memorització i comprensió d’una endevinalla.


• Interpretació d’imatges, relació amb l’àrea visual i plàstica.• Comparació de paraules que designen una mateixa cosa en diferents llen gües. • Formació d’actituds positives envers la diversitat lingüística.

24

Unitat 2


p. 49 • Conversa en gran grup suggerida per la fotografia de les pàgines anteriors (Què veiem a la fotografia? Com són les bicicletes que hi ha? Quina edat creieu que tenen les persones que hi surten? Us agrada anar amb bicicleta? Hi sabeu anar sense rodetes?...)

• Cadascú llegeix el text en veu baixa. • Es posa en comú el que cada infant ha entès. Es llegeix en veu alta i, finalment, se’n fa un comentari.

p. 51 • Es torna a parlar, de forma col·lectiva, de la fotografia de la pàgina anterior, i es demana als infants que anomenin les coses que els semblin més rellevants. Cal que acompanyin aquests noms amb algun tipus de complementació, com ara: una bicicleta vermella, una senyora amb els cabells llargs, un nen que porta ulleres.

• Després, cadascú escriurà al seu full alguns d’aquests noms amb complements. • Es pensa i s’escriu un títol per a l’escena. Es comenta en grup el que ha escrit cadascú. • Es llegeix amb atenció la paraula bicicleta i s’observeu els dos sons que hi representa la lletra c. • S’escriuen altres paraules que tinguin la lletra c, separantles en dues fileres segons quin sigui el so. Es comenta el que ha escrit cadascú. • Es recorden els diferents sons de la lletra c segons la vocal que tingui al darrere (ca / co / cu, ce / ci), norma que ja van estudiar a primer

curs.

Solució possible: 1. Una noia que mira enrere, una nena sense casc, uns senyors que caminen... 2. Un diumenge amb bicicleta / Passejada en bicicleta... 3. 2. No. 4. La C sona com a bicicleta: afició, tradicional, repetició, psicomotricitat... La C sona com a bicicleta: tricicle, reciclar, oncle, obstacle, nucli...

p. 53 • Cada alumne llegeix en veu baixa els rètols amb el nom de cada part de la bicicleta. Després, es comenten aquests noms en veu alta (Quins no coneixeu? Quins dèieu d’una altra manera?). Possiblement els infants coneixen en castellà o en una altra llengua algun dels noms proposats; és interessant ferlos adonar de les diferències i semblances de les paraules que designen una mateixa cosa entre diferents llengües (si es creu oportú, se’n pot confeccionar, entre tots, un vocabulari).

• S’observa com s’escriuen aquestes paraules. Es suggereix que se les dictin per parelles i que després comprovin si les han escrit bé. Les poden escriure en l’espai destinat a activitats lliures.

25

ANEM AMB BICICLETA

p. 55 • En el vocabulari de la bicicleta, hi surten les paraules quadre i forquilla. Es fa observar que, en un cas, diem la vocal u i que en l’altre no. En el primer cas es tracta de la lletra q i en el segon, del dígraf qu.

• Es llegeixen les paraules de l’exercici 2 i es comenta en quines hi ha el dígraf qu i en quines la lletra q. • Cada alumne resol individualment l’exercici. • La mestra llegeix la norma i la comenta. Es recorda, també, quines altres normes s’han après al llarg del curs, ja sigui a proposta d’aquest

llibre, ja sigui en altres activitats de l’aula. També es poden anotar al mural de la classe.

Solució: 1. Quadre, forquilla. U. Sí. No. 2. Diem la U: quatre, quadrat, quadre, quaranta. No diem la U: paquet, mosquit, quiosc, queixal.

p. 57 • Es demana als infants que portin a l’aula diferents revistes, suplements dominicals de diaris, catàlegs i fulletons de propaganda en els quals hi hagi bicicletes que es puguin retallar.

• Se’n reparteixen diversos exemplars a cada taula, es retallen diferents tipus de bicicletes i, per grups, se’n fan classificacions (de ciutat i de muntanya; grosses i petites, tricicles i bicicletes...). Es posa en comú el que han fet i es comenten, en gran grup, les bicicletes trobades i la manera d’agruparles. Els noms que van dient s’escriuen a la pissarra.

• Cada alumne enganxa al seu full algunes bicicletes retallades i hi escriu el nom a sota.

p. 59 • Es llegeix i es comenta la frase introductòria de l’exercici 1. • Cadascú resol l’exercici individualment. • Per parelles, es llegeix el text de l’exercici 2 i s’hi escriuen les paraules adients que hi falten. • Es llegeix en veu alta el text sencer i cada infant corregeix el que faci falta. • La mestra llegeix la frase que hi ha al requadre i es comenta col·lectivament.

Solució: Frenar - desfrenar. Carregar - descarregar Pintar - despintar. Descarregar, desfrenar, desinflades.

26

Unitat 2

p. 61 • Es llegeix el títol de la cançó i es comenta què deu voler dir. Com que es tracta d’una cançoneta molt popular, és probable que algun nen o nena la conegui i pugui explicar als altres de què va.

• Cada infant llegeix de manera individual i en veu baixa la cançó. Després, es llegeix en veu alta (acompanyada de la cantarella, si és possible) i es comenta entre tots. Seria interessant que fossin els mateixos infants els qui descobrissin el truc de l’enfadós.

• També es fa adonar als infants de les paraules que rimen.

p. 63 • Es llegeix la primera frase de l’exercici 1. S’explica que a sota hi ha tres possibles respostes i cal que se’n triï la correcta. Per parelles les llegeixen i, després, cada infant escriu l’adequada al seu llibre.

• La mestra explica el sentit de l’exercici 2. Es llegeixen les tres frases i es comenta que en totes s’expliquen coses dels ciclistes, però de forma diferent.

• Es prepara col·lectivament la resolució de la segona part d’aquest exercici (per exemple, la botiguera riallera, la botiguera amb ulleres, la botiguera que porta un davantal blanc...). Al final, es comenta també entre tots el que ha fet cadascú.

Solució: 1. Que té mala sort. 2. Una botiguera simpàtica. Una botiguera rossa. Una botiguera amb la cara rodona. Una botiguera que no s’hi veu gaire. Un perruquer de celles amples. Un perruquer amb bigotis molt llargs. Un perruquer que sembla seriós. Un perruquer amb la cara allargada.

p. 65 • Es llegeix la frase introductòria de l’exercici 1, i es relaciona cada paraula amb el seu diminutiu. • La mestra llegeix la normativa general de la formació de diminutius. Després, s’observa que de vegades, a part dels sufixos –et o –eta, s’hi

han de fer altres canvis: afegirhi una s, canviar la lletra c pel dígraf qu, canviar la lletra g pel dígraf gu... • Es llegeix en veu alta la frase que explica què s’ha de fer en el segon exercici. Es relaciona el sufix –ista amb la paraula ciclista que ha sortit

al llarg d’aquest tema. Es comenten els oficis que hi ha representats a les il·lustracions (florista, dentista i taxista). Després, cada alumne escriu el nom de l’ofici que correspon a cada il·lustració.

Solució: 1. Flor - floreta. Gos - gosset. Sabata - sabateta.

27

ANEM AMB BICICLETA

Disc - disquet. Llarg - llarguet. -ET o -ETA Forat – foradet / gos – gosset / sabata - sabateta / disc – disquet. 2. Florista / dentista / electricista / taxista.

p. 67 • Es llegeix l’endevinalla, es comenta i, entre tots, es busca la solució (ja que es tracta de la bicicleta, el tema que s’està treballant, no serà gens difícil deduirla). S’ajuda a memoritzarla.

• S’escriu individualment la solució de l’endevinalla. • S’explica com s’ha de resoldre l’exercici 2. Cal completar l’escriptura de l’endevinalla per parts i il·lustrar-les. Cadascú resol l’exercici de

forma individual, mentre la mestra pot anar passant per les taules per atendre i orientar o repassar els aspectes que cregui convenients. • Es poden inventar altres endevinalles, fer-ne un recull de conegudes o escriure’n alguna a l’apartat d’activitats lliures.

Solució: 1. La bicicleta. 2. Des de dalt, una creu. / Pel costat, unes ulleres. / Serveix per anar corrents... si no et trenques les costelles.

p. 69 • Es demana als alumnes que tornin a llegir l’endevinalla de la pàgina anterior fixant-se especialment en les paraules que a cadascú li semblin més difícils d’escriure. Després, les escriuran al lloc corresponent de l’exercici 1.

• S’escriu l’endevinalla que prèviament s’ha memoritzat en veu baixa i concentrada. Després, es comprova, tornant a mirar el text, si hi ha algun error. En cas que sigui així, s’esmena. Es recomana fer la correcció per parelles.

p. 71 • Els alumnes, en grups de 4 o 5, interpreten la vinyeta. • Es llegeix en veu alta i es comenta entre tots. • S’observa que totes les frases acaben amb un signe d’admiració. S’explica quina funció fa aquest signe i es posa atenció en l’entonació a

l’hora de llegirlo. Es poden fer pràctiques de lectura de les mateixes frases canvianthi la puntuació final: un punt, un signe d’interrogació o un signe d’admiració.

• El mestre o un alumne diu la frase amb una entonació determinada i els altres han d’endevinar quin signe hi correspon. • Es proposa que els nens i les nenes expliquin anècdotes que els han passat anant amb bicicleta. Després se n’escull una i entre tots es pensa

com seqüenciarla en quatre vinyetes. Finalment cadascú les dibuixa a la seva manera i escriu el text de les bafarades.

28

Unitat 2

p. 73 • Es fa una primera aproximació a la lectura de la poesia. Es comenta que és una cançó. Es llegeix el títol i el nom de l’autor. S’observen les estrofes: n’hi ha de més llargues (de 4 versos) i de més curtes (de 2). Aquestes últimes tenen les mateixes paraules i es van repetint: són la tornada. Es pregunta: Quantes vegades es repeteix la tornada en aquesta cançó? Coneixeu alguna altra cançó? Coneixeu alguna altra cançó que també tingui tornada?

• Es comenta que la paraula rabent vol dir «que té moviment ràpid» i s’aprecia l’efecte que produeix aquesta paraula en el conjunt de l’estrofa: roda, que roda, que roda rabent. Es crea un ritme que fa la sensació d’estar rodant, i si ho diem de pressa, sembla que agafi velocitat.

• De forma individual i en veu baixa els alumnes llegeixen la cançó. • Després, un nen o una nena voluntaris, o la mestra, llegeix la cançó en veu alta i es comenta cada estrofa en gran grup; s’hi aprecia com

s’han escollit les paraules per explicar de manera bonica com es fa per anar amb bicicleta i per què abans d’anar amb bicicleta es va amb tricicle.

p. 75 • Es torna a llegir la poesia de la pàgina anterior, s’hi localitzen les parelles de paraules que rimen i es copien. • Se centra l’atenció en les paraules rabent i invent. S’observa que la lletra t, al final d’aquestes paraules, no sona. • Es torna a llegir la poesia i s’hi localitzen altres paraules que acaben amb una lletra que no sona. S’observa que a part de la t, aquestes lletres

són la r i la b. • La mestra llegeix i comenta el text del requadre. Els alumnes diuen altres paraules que coneixen i que també acaben amb lletres que no

sonen, com per exemple vaig cantar, gener, corrents, aquests, tomb... Aquestes paraules es poden anar escrivint a la pissarra i, si es vol, a l’espai destinat a Activitats lliures.

Solució: 1. Rabent - invent / pedal - alt / peu - arreu / cal - mal / nou - prou. 2. T. Alt, fer, córrer, amb, primer. T, R, B.

p. 77 • Es llegeixen els sintagmes que encapçalen l’exercici 1. S’observen els casos en què apareix l’apòstrof i s’escriuen a la pissarra. Se’ls fa adonar que en els casos d’apostrofació la paraula del darrere comença amb una vocal o amb una h + vocal. Es busquen altres exemples en què hi hagi l’apòstrof i es comprova.

• Els infants completen individualment els sintagmes proposats i es comenten col·lectivament. • S’escriuen individualment alguns exemples per resoldre l’exercici 2. Després es comenta què s’ha escrit i com s’ha escrit, a fi d’anar aportant

reflexions entorn de la contracció i de l’apostrofació. • L’exercici 3 se centra en la forma apostrofada l’. Es resol col·lectivament a fi d’enriquir els raonaments. Si la mestra ho creu convenient, es

pot comentar que hi ha algunes excepcions (com ara la història).

29

ANEM AMB BICICLETA

Solució: 1. Els guants del ciclista. Les ulleres de la nedadora. Les botes de l’excursionista. 2. La caixa de la botiguera. La pilota del futbolista. El xiulet de l’entrenador. 3. Vocal: sí. H + vocal: sí. Consonant: no.

HE APRÈS


1. Escriure correctament les paraules bicicleta i tricicle. 2. Conèixer i escriure els noms de les parts de la bicicleta.




3. Distingir les paraules que tenen el dígraf qu o la lletra q. 4. Escriure paraules contràries, usant el prefix des-. 5. Escriure paraules que acaben amb el sufix –ista. 6. Escriure paraules que acaben amb alguna lletra que no sona.



30

Unitat 2

Solució: 1. Tricicle, bicicleta. 2. Manillar, forquilla, canvi de marxes, fre, selló, quadre, plat, pinyons, parafang, pneumàtic, raig, roda de davant, llanta, pedals, cadena,

vàlvula, roda de darrere. 3. Tenen la lletra Q: quaranta, quadrat, quadre. Tenen el dígraf QU: mosquit, paquet, forquilla. 4. Penjar - despenjar. Lligar - deslligar. Cargolar - descargolar. 5. Dentista, electricista, florista, taxista. 6. Invent, rabent, fer, córrer, amb.

p. 83, 84, 85, 86, 87

Abans de la lectura • Es conversa sobre el text a fi que els infants descobreixin que es tracta d’unes informacions sobre la bicicleta. Les fotos, les informacions i

la seva disposició al full i la varietat de lletres i mides, els ajudaran a adonarse’n. • Es llegeix el títol. S’observa que el text està distribuït en diversos apartats. Es llegeix el títol de cada apartat. Els infants comenten què en

saben, de tot això, què en voldrien saber, què els agradaria trobarhi...

Durant la lectura • Es comenta: Devia ser molt difícil anar amb les primeres bicicletes, oi? Per què? Teniu bicicleta? De quin tipus? Quan la feu servir i per on? En coneixeu d’altres? Com aneu vestits per anar amb bicicleta? Porteu casc?

Després de la lectura • Es comenta la informació que s’ha trobat més interessant, la més difícil de llegir, la més útil, la que s’ha trobat a faltar... • Es comenta la vestimenta que s’acostuma a portar per anar amb bicicleta, tot destriant el que és veritablement imprescindible del que no ho és. • Es poden buscar més informacions sobre bicicletes en altres llibres o a internet. • Es poden organitzar petites exposicions o conferències amb les informacions trobades.

Solució possible: Vestimenta imprescindible: casc, guants, ulleres de sol. Vestimenta opcional: pantalons elàstics, mallots.

UNITAT 3

NO HI HA DUES CARES IGUALS

32

Unitat 3


MESTRE/A

CI2 (2n)


Llengua catalana i literatura Unitat 3. No hi ha dues cares iguals


Conversar sobre la diversitat de persones del món. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana. Coneixement i interacció amb el món físic.

Comunicar opinions personals i respectar les dels altres. Aprendre a fer servir un llenguatge respectuós i no discriminatori en tractar les diferències.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana.

Llegir un text poètic, entendre’n el sentit i afinar la sensibilitat per la poesia.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Conèixer i utilitzar adjectius qualificatius per descriure una cara. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure expressions utilitzant el complement nominal. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reflexionar sobre l’ús de l’apòstrof. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Utilitzar les formes de i d’. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir un text instructiu: materials i normes d’elaboració i de realització d’un joc.


Explicar un joc oralment. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Observar semblances i diferències entre la llengua oral i la llengua escrita. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i distingir la lletra x i els dígrafs ix i tx. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i memoritzar endevinalles i embarbussaments i gaudir del joc fonètic dels embarbussaments.


Identificar paraules polisèmiques. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

33


Conèixer i identificar paraules contràries. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer i utilitzar el numeral masculí i femení dos/dues. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer i escriure correctament les paraules usuals amb la h intercalada. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i interpretar enganyifes i crearne de noves a partir d’un model. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Deduir la norma ortogràfica que regula l’ús del dígraf ss. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i aplicar la lletra s i el dígraf ss i la seva relació amb els sons corresponents.


Llegir, comprendre i comentar un conte d’autora. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Desenvolupar estratègies de comprensió de textos narratius. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


Llegir i comprendre• Lectura d’un text instructiu: un joc.• Lectura ràpida d’un embarbussament.• Selecció d’informació en un text informatiu.• Ús d’estratègies (abans, durant i després de llegir) que afavoreixen la com pren sió de la lectura.

Parlar i conversar • Reflexió en grup sobre la diversitat de persones del món.• Participació en un debat tot utilitzant expressions adequades per expressar opinions: jo penso, jo opino, no penso ben bé el mateix, crec que...• Expressió oral de vivències.• Explicació oral d’un joc.• Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències.

Escoltar i comprendre• Respecte del torn de paraules dels altres en un debat. • Escolta atenta de les idees exposades pels companys i companyes.

34

Unitat 3

Escriure• Composició d’un text breu relacionat amb experiències personals.• Composició d’una descripció de la cara.

Conèixer el funcionament de la llengua• Diferències entre el text oral i l’escrit.• Ús d’adjectius.• El gènere: masculí i femení.• Elaboració de frases simples.• Ús de la preposició de i de la seva forma apostrofada d’.• Relació sografia: x/ix/tx.Escriptura del numeral: dos/dues.Relació sografia s/ss en totes les posicions.Ús del signe d’interrogació.Ús de termes lingüístics: l’adjectiu.Classificació d’adjectius segons un criteri semàntic.Reconeixement de contraris.Introducció de la sinonímia i la polisèmia.Coneixement i ús de l’expressió alhora.


• Lectura i interpretació plàstica d’una poesia.• Interès i plaer per la lectura d’un text narratiu d’autora.• Lectura, interpretació i memorització d’endevinalles i enganyifes.


• Representació plàstica de la pròpia cara i de la d’un company o companya.• Conversa sobre les diferències i semblances entre les persones, acceptació d’un mateix i dels altres, el respecte per la diferència.

35



p. 91 • Es llegeix el títol del tema No hi ha dues cares iguals i es comenta. • Es conversa en gran grup a partir de les fotografies de les pàgines anteriors (Què hi veiem, a la il·lustració? En què s’assemblen i en què es

diferencien aquestes cares? És veritat que no hi ha dues cares iguals?). • Es comença un petit debat sobre les semblances i les diferències entre les persones, fent ús d’expressions adequades per expressar opinions

com ara: jo penso, jo opino, no penso ben bé el mateix, crec que... Es pot iniciar el debat amb preguntes com: Quins avantatges i quins inconvenients té que no hi hagi dues cares iguals? Totes les persones tenim els mateixos drets, encara que siguem diferents?

• Cadascú llegeix el text en veu baixa. • Es posa en comú el que cada infant ha entès. Es llegeix en veu alta i, finalment, se’n fa un comentari general.

p. 93 • Es torna a parlar, col·lectivament, de la il·lustració de la pàgina anterior, i es demana als infants que es fixin en les característiques de les cares d’aquests infants d’arreu del món: forma dels ulls, tipus de cabell, forma del nas, etc. Després, cada un les escriu en forma de llista al lloc corresponent.

• Es proposa als alumnes que, davant un mirall, observin detingudament la seva cara. Després, la dibuixaran al seu full. Hi ha una altra possibilitat, si això resulta complicat, i és que en comptes de dibuixarse ells mateixos dibuixin la cara d’un company. S’explica què signifiquen les paraules retrat i autoretrat, i se’n posen exemples d’artistes si se’n tenen a l’abast.

• A l’apartat destinat a les activitats lliures, s’hi poden fer retrats d’altres persones, o fer proves de diferents formes d’ulls, de nassos, etc.

Solució: 1. El color dels ulls, el color dels cabells, la forma dels ulls, el nas, la boca, el tallat dels cabells, si porten ulleres...

p. 95 • Es pregunta quin tipus de text és el que hi ha en aquesta pàgina, i es conversa sobre la poesia. (Com es reconeix que es tracta d’una poesia? Qui n’és l’autor? Quins altres autors de poesia coneixeu? Sabeu alguna poesia de memòria? En què es diferencien les poesies dels contes?...).

• Es deixa un temps perquè cadascú llegeixi la poesia en veu baixa. Després, es comenta què els ha semblat, i cadascú expressa les sensacions que ha sentit, en què l’ha fet pensar, etc.

• Es demanen voluntaris per llegir-la en veu alta. Es pot llegir tantes vegades com es vulgui perquè és ben bonica de sentir i d’imaginar.

p. 97 • Cada alumne llegeix en veu baixa els qualificatius que encapçalen l’exercici 1 i els escriu a la casella corresponent. Després, es comenten col·lectivament els resultats per assegurar que s’ha entès el significat de cada adjectiu.

36

Unitat 3

• Un alumne llegeix els adjectius referits als sentiments, i tots els altres han de fer amb la cara l’expressió que indica cada adjectiu. Després, un alumne o la mestra fa una expressió amb la cara, i els altres han d’indicar el sentiment que ha expressat. Entre tots es pot ampliar la llista.

• L’objectiu de l’exercici 2 és que els infants apliquin adequadament els adjectius que s’han conegut en l’exercici anterior. • Es llegeix el requadre final i es para atenció en la paraula adjectiu. Se’n posen exemples i es remarca la diferència entre nom i adjectiu.

Solució: 1. Sentiments: trista, simpàtica, amable, riallera. Forma o color: rodona, rosada, allargada, pàl·lida, fosca.

p. 99 • Es llegeixen i es comenten les diferents expressions de la llista. S’observa que totes fan referència a una part de la cara; cada part es compara amb un animal o un vegetal conegut. L’enllaç es fa mitjançant la preposició de.

• Cada infant escriu a sota els dibuixos de les cares les expressions que creu més adients. • Els alumnes pensen, i després escriuen, altres expressions de la cara utilitzant la preposició de, com ara dents de rateta, orelles d’elefant o

nas de pastanaga. És enriquidor que després es comenti col·lectivament allò que ha escrit cadascú. Se’n poden fer diferents il·lustracions a l’apartat d’Activitats lliures.

Solució possible: 1. Nen: ulls de puça, dents de conill, cabells d’escarola. Nena: boca de pinyó, orelles de pàmpol, llavis de maduixa. 2. Ulls de peix bullit / nas de patata / cara de pomes agres / orelles d’elefant / rínxols d’or...

p. 101 • Es llegeixen les expressions que encapçalen l’exercici 1. S’observa en quin cas s’apostrofa la preposició de i en quin no. En cas d’apostrofació, la paraula de després comença amb una lletra vocal o bé amb h + vocal.

• Cadascú relaciona convenientment les paraules de les dues fileres. Després, escriu l’una al costat de l’altra les paraules que ha relacionat. S’observa en quins casos s’ha apostrofat la preposició.

• Com a Activitat lliure, els alumnes pensen i escriuen altres exemples de cada mena. • La mestra llegeix la frase del requadre i es comenta. Es recorda, també, l’apòstrof de l’article la (l’), que ha aparegut en el tema anterior.

Solució: 1 i 2. roda de bicicleta / tauleta de nit / setrill d’oli / capsa de cartró / roba d’hivern / joc d’escacs / cap d’any.

p. 103 • S’observa que hi ha dos grans grups d’informacions: en primer lloc, la confecció del material i, tot seguit, les normes per jugar-hi.

37


• Els infants, individualment i en veu baixa, fan una primera exploració del text. Després, els mateixos infants o la mestra llegeixen el text en veu alta.

• Aquest text demana dues sessions més de treball. Una, per confeccionar el material (cal que prèviament s’hagi planificat com disposar dels objectes necessaris) i l’altra, per jugarhi.

• Complementàriament, es proposa que per grups es pensin un joc per jugar a classe. Cada grup es prepara la manera d’explicar el joc als companys i de jugarhi. Posteriorment, s’observa la dificultat d’explicar un joc de manera comprensible i ordenada, i es contrasta amb el text Juguem amb les cares. Es fa observar l’ajut que representa la numeració de les normes per explicar com es juga en un joc.

p. 105 • La mestra explica la manera de resoldre l’exercici 1. Es torna a llegir el text anterior, Juguem amb les cares, i s’hi localitzen totes les paraules que tenen la lletra x i els dígrafs ix i tx. Després, de manera individual cadascú escriu les paraules a la casella corresponent.

• Es fa observar que els dígrafs ix i tx van sempre després de vocal, mentre que la lletra x no hi va sempre. • Es prepara col·lectivament l’exercici 2, i després es deixa que cadascú el resolgui de manera individual. La mestra pot anar passant per

les taules per fomentar una reflexió més personalitzada en el desenvolupament de la tasca. Finalment, es comenta com s’ha escrit cada paraula i es fan les correccions que calgui.

Solució: 1. Expressió, exemple. Dibuixades, aixecar, coincideix, aconsegueix. Petxines. 2. Gronxador / caixa / cotxe / bruixa / xiulet / motxilla.

p. 107 • Es fa col·lectivament una primera aproximació a la lectura de les endevinalles. Cal que els infants s’adonin que totes es refereixen a parts de la cara. Després, per parelles, en llegeixen una, la que vulguin.

• Els infants llegeixen en veu alta l’endevinalla que han preparat. Entre tots busquen de trobar la solució. No creiem que els sigui gaire difícil: d’una banda, aquestes endevinalles són conegudes; de l’altra, les il·lustracions els poden guiar.

• Finalment, cada alumne llegeix, diverses vegades, les quatre endevinalles. En poden aprendre alguna de memòria. • Entre tots recorden altres endevinalles. Se’n pot fer un recull per a l’aula i escriure’n alguna a l’apartat d’Activitats lliures.

p. 109 • Es tornen a llegir les endevinalles de la pàgina anterior. S’escriuen les quatre solucions i s’observa que totes fan referència a parts de la cara.

• La mestra llegeix l’enunciat de l’exercici 2. Els alumnes localitzen les dues parelles de contraris de l’endevinalla (s’obren / es tanquen; dins / fora). Entre tots es pensen altres parelles de paraules contràries (blanc / negre; dalt / baix, dia / nit...). Cadascú n’escriu dues al full.

• La mestra llegeix el text del requadre. Es comenta que davant un nom femení cal escriure dues i no dos. Caldrà explicar i reforçar, mitjançant diversos exemples, el significat dels termes masculí i femení.

• Cadascú resol de forma individual l’exercici 3.

38

Unitat 3

Solució: 1. El nas / la llengua / els cabells / els ulls. 2. S’obren – es tanquen / dins – fora. Gros – petit / davant – darrere. 3. Dos ulls / dues nines . Dos amics/ dues mares.

p. 111 • Es llegeix i comenta el significat de la frase que encapçala l’exercici 1. Es fa buscar aquesta frase a l’endevinalla que parla dels ulls i es llegeix en el seu context. Es busca quina de les expressions escrites que hi ha a sota vol dir el mateix, i es copia al lloc corresponent.

• Per parelles, es pensa i s’escriu una altra frase utilitzant aquesta mateixa expressió. Després, es posen en comú els resultats i es comenta el que ha escrit cadascú.

• Es para atenció en les lletres que conformen la paraula alhora, especialment en la lletra h. Es comenta que és molt poc freqüent trobarla enmig de paraula. Sempre acostuma a anar al davant. Es llegeixen les paraules que també tenen la h intercalada. Es pregunta si hi ha algú que en conegui alguna altra. En cas afirmatiu, s’escriu a la pissarra i s’observa bé on està situada aquesta lletra.

• Es pensa i s’escriu una frase per a cada una d’aquestes paraules. Després, es posa en comú el que ha escrit tothom.

Solució possible: 1. Al mateix temps. Llegia un conte i alhora escoltava música amb l’iPod. 2. H. Van acabar-se el dinar i aleshores van poder sortir al pati. Aquella endevinalla la sabia tothom. La Maria va venir ahir a portar el pastís. Quan va néixer en Pau, tothom els va donar l’enhorabona.

p. 113 • Es llegeix el títol de la pàgina. Es parla del significat de la paraula enganyifes («engany», «trampa»). Es pregunta als alumnes si en coneixen alguna. Si és així, la poden dir en veu alta als companys. Es tracta que s’adonin que les enganyifes són preguntes, la resposta de les quals no és la que esperaríem.

• Es fa adonar que aquestes enganyifes acaben amb el signe d’interrogació. Per parelles, es llegeixen les dues enganyifes amb l’entonació adequada, i se’n pensa la solució (els ulls i obrir els ulls). Atès que s’està tractant el tema de la cara i de les seves parts, les solucions es poden trobar fàcilment, amb l’ajut complementari de la il·lustració de la pàgina.

• Cada alumne escriu una altra enganyifa que recordi. • A l’exercici 3 els infants, individualment o per parelles, inventen una enganyifa. Després cadascú llegeix en veu alta la que ha escrit. Entre

tots s’intenta trobar les solucions.

39


Solució: 1. Els ulls. Obrir els ulls.

Solució possible: 2. Que pesa més un quilo de palla o un quilo de ferro? 3. Com demana una persona que vol unes tisores?

p. 115 • Es llegeix l’embarbussament per apreciar el joc fonètic que presenta. • Es fa parar l’atenció en la paraula cap, que surt repetida 5 vegades (A tot arreu vol dir el mateix?). Els alumnes intenten explicar què vol dir

en cada cas (els números que hi ha al damunt de cada paraula indiquen quants significats diferents té i quins estan repetits). Es llegeix l’explicació dels tres significats de la paraula cap de l’exercici 2 i es numeren convenientment.

• Es torna a llegir diverses vegades l’embarbussament fins a aprendre’l de memòria. Després, es repeteix en veu alta ben de pressa per adquirir destresa en rapidesa i en correcció pel que fa a la pronunciació.

• Es llegeix el segon embarbussament i després es segueix el mateix procés que en l’anterior. • Els alumnes proven d’explicar per escrit els dos significats de la paraula pot. Es llegeix en veu alta i es comenta el que ha fet cadascú. • Entre tots es recorden altres embarbussaments. Se’n pot fer un recull per a l’aula i escriure’n algun a l’apartat d’Activitats lliures.

Solució: 2. 2. 3. 1. 3. Recipient de llauna, de vidre, de terrissa, etc. que serveix per a guardar-hi conserves, mel, etc. Que és capaç de fer una cosa.

p. 117 • Es llegeix el títol i s’observen les il·lustracions. S’estableix una conversa col·lectiva al voltant de les màscares. (Què en sabeu? On n’heu vist? Quines us agraden més?...).

• Cadascú llegeix el text en veu baixa. • Després, es demana successivament que hi trobin informacions determinades, com ara: Quan es posen màscares, les persones? De quins

materials estan fetes, les màscares? Què són les màscares? Es localitza entre tots la part de text que conté la informació demanada, es llegeix en veu alta i se’n comprova la comprensió.

• Finalment, un voluntari o la mestra llegeix tot el text en veu alta.

p. 119 • Es llegeixen i es comenten les frases que encapçalen l’exercici 1. Es parla de la festa de Carnestoltes i de la possibilitat de disfressar-nos i taparnos la cara amb una careta (també se’n pot dir carota).

40

Unitat 3

• A l’exercici 2 cal pensar i escriure de quines altres maneres podem tapar o canviar la nostra cara (amb maquillatge, amb un antifaç, amb un llençol...) Després, cadascú explica què ha escrit i es comenten entre tots diverses experiències personals.

• A l’apartat de les Activitats lliures es pot suggerir d’escriure-hi experiències personals viscudes, relacionades amb les disfresses.

Solució: 2. Maquillant-nos, amb un antifaç, amb un llençol...

p. 121 • Es llegeixen les paraules que encapçalen l’exercici 1. S’observen que totes s’escriuen amb una o dues esses, i que aquestes esses estan en posició intervocàlica.

• Cada alumne fa l’exercici individualment. Després, s’observa en quines columnes s’han escrit paraules i en quines no. Es comenta per què. • Es llegeixen les paraules que encapçalen l’exercici 2. S’observa que totes s’escriuen amb una o dues esses, i que aquestes esses es troben en

diverses posicions. • Atesa la complexitat mecànica de l’exercici, és convenient que la mestra expliqui els passos que cal fer i en quin ordre. En primer lloc, es

classifiquen les paraules segons que les esses vagin entre vocals o no. Després, es tornen a escriure les paraules de cada requadre a les caselles de sota, classificantles segons que s’escriguin amb una essa o amb dues. Es comenten els resultats obtinguts a fi d’extreure la norma ortogràfica que regula l’ús del dígraf ss.

Solució: 1. Com SAL: disfressa, passeig, bossa, carrossa. Com COSA: tisores, camisa, tresor, poesia. Sí. A les que diem com SAL m’ha quedat buida la columna de la S, i a les que diem com COSA, m’ha quedat buida la columna de la SS. 2. Van entre vocals: tisores, pastisseria, música. Van entre vocals i s’escriuen amb SS: pastisseria. Van entre vocals i s’escriuen amb S: tisores, música. No van entre vocals: sabó, jersei, ulleres, festa. No van entre vocals i s’escriuen amb S: sabó, jersei, ulleres, festa.

HE APRÈS


1. Ús d’adjectius qualificatius o altres complements nominals per descriure una cara.

41


2. Escriptura de la preposició de o de la seva forma apostrofada d’ segons convingui. 3. Escriptura d’una endevinalla memoritzada prèviament.

• Abans de posar-se a fer les activitats, anirà bé fullejar les pàgines corresponents al tema que s’avalua. Es pot recordar el que s’ha après a cada pàgina i es comenta col·lectivament quina activitat ha estat més fàcil, quina més difícil, etc.



4. Escriptura numeral dos o dues, segons convingui. 5. Localització de les paraules que tenen la lletra h intercalada, en una sopa de lletres. 6. Escriptura correcta de paraules amb s o amb ss.



Solució: 1. És allargada, té les orelles de pàmpol, la barba rinxolada, el cabell castany, els ulls petits i el nas molt gros. 2. Rovell d’ou / suc de taronja / oli d’oliva / roba d’estiu / sabates de taló / taula de ping-pong. 4. Dos ulls / dues mans / dues cames / dues orelles / dos peus / dos braços. 5. Ahir / tothom / alhora. 6. Pallasso / sabates / escala.

p. 127, 128, 129, 130, 131

Abans de la lectura • Es llegeix el títol. S’observen les il·lustracions. Es fan hipòtesis del desenvolupament de la història. • Es llegeix el nom de l’autora. Es comenta si es coneix algun altre llibre d’aquesta mateixa autora. • Va bé que la mestra comenci a llegir en veu alta el primer tros, fins al primer dia de la setmana, a fi d’assegurar un bon desenvolupament

de la comprensió del text.

42

Unitat 3

Durant la lectura • Es comenten els fragments del text que corresponen als diferents dies de la setmana. I es fan hipòtesis sobre què passarà l’endemà. • Es fan descobrir les relacions que hi ha entre pàmpols i orelles, patates i nassos, taronges i ulls, panotxes i pèl, pinyons i boques.

Després de la lectura • Es comenta la cara de les persones de l’Illa del Ves-per-on. • Cadascú pot explicar si li ha agradat el conte i per què. • Es repassen els dies de la setmana, els colors de les illes, les plantes i les parts de la cara que apareixen sota una mateixa estructura a cada

fragment. Se’n poden fer unes llistes a la pissarra o en un mural entre tots, i il·lustrarho amb dibuixos. • Es pot fer una relectura en veu alta en forma de teatre llegit: algú farà de narrador; altres, de capità Troladic, d’home de l’illa violeta, d’home

de l’illa turquesa, d’home de l’illa verda, d’home de l’illa groga i d’home de l’illa carbassa. • També és interessant d’analitzar el nom del capità Bolavà Troladic (trola-dic), de dibuixar aquest personatge i descriure’l.

Solució possible: Dilluns – Illa violeta – Vinyes – Orelles. Dimarts – Illa blava – Pomeres – Galtes. Dimecres – Illa turquesa – Patateres – Nassos. Dijous – Illa verda – Tarongers – Ulls. Divendres – Illa groga – Blat de moro – Pèl. Dissabte – Illa carbassa – Pinedes – Boques. Diumenge – Illa vermella.

UNITAT 4

GEGANTS, OGRES I FOLLETS

44

Unitat 4


MESTRE/A

CI2 (2n)


Llengua catalana i literatura Unitat 4. Gegants, ogres i follets


Conversar en gran grup sobre llibres d’ogres, gegants i follets. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Manifestar gustos personals sobre els contes i aprendre a respectar els de la resta de companys.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Classificar contes segons que el personatge sigui molt gran o molt petit. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Escriure títols de contes coneguts. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Conèixer els diferents sons de la lletra g; davant de e i i. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reflexionar sobre l’escriptura de les paraules. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir un text descriptiu i reconèixerne l’estructura textual. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer i usar la comparació per fer descripcions. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Apreciar les característiques de la descripció d’un gegant. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Narrar contes oralment i respectar les intervencions dels altres. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Conèixer i fer servir la paraula terrabastall. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Extreure informació específica d’un text. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Consolidar la correspondència del so [k] amb les seves formes gràfiques més freqüents: c, qu i q.


Prendre consciència de les pròpies dificultats a l’hora d’escriure. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

45


Conèixer i escriure correctament els mots gramaticals aquells, que, qui. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer i fer sevir adequadament la ç. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Resoldre una sopa de lletres. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Conèixer i utilitzar els adjectius qualificatius. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer i utilitzar els verbs. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer un vocabulari específic per designar éssers diminuts del món de la ficció.


Interpretar textos descriptius amb l’ajuda d’imatges. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Fer servir la coma i la conjunció i en l’enumeració de diversos elements. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Distingir el derivat augmentatiu i despectiu dels noms. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Formar paraules amb els sufixos -às,-assa, -ot, -ota. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i comprendre un text explicatiu. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i gaudir de diversos textos poètics d’autor. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Identificar les paraules segons les síl·labes Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir un conte popular i desenvolupar estratègies de comprensió de textos narratius.


CONTINGUTS


Llegir i comprendre• Lectura de textos amb combinació d’explicacions i descripcions.• Lectura, interpretació i il·lustració d’un text descriptiu.• Extracció d’informació explicitada en un text informatiu.• Ús d’estratègies (abans, durant i després de llegir) que afavoreixen la comprensió.

46

Unitat 4

Parlar i conversar • Conversa en gran grup sobre llibres i biblioteques.• Manifestació de recursos literaris sobre contes de gegants, ogres i follets.• Narració oral de contes.

Escoltar i comprendre• Interès per escoltar i seguir les intervencions dels companys.

Escriure• Confecció de llistes de títols de contes.• Escriptura de frases a partir de paraules donades.• Escriptura de frases amb verbs i adjectius.

Conèixer el funcionament de la llengua• Camps semàntics: gegants, ogres i follets.• Ús d’estratègies per aprendre nou lèxic.• Ús de comparacions per descriure diferents personatges.• Observació del funcionament de la llengua: sinònims.• Ús de termes específics: portada, editorial, il·lustrador...• Coneixement i ús del sufixos augmentatius –às, –assa i despectius: –ot, –ota.• Classificació de paraules segons un so determinat.• Canvi de grafia segons la vocal següent: ja/jo/ju, ge/gi.• Relació sografia: so [k] grafies c, qu, q.• Memorització del que i qui.• Reflexió sobre les dificultats d’escriptura d’algunes paraules.• Familiarització i ús de la lletra ç, singular –ça i plural –ces.• Discriminació de síl·labes.• Identificació d’adjectius.• Identificació de verbs.• Composició de frases a partir d’elements determinats.• Ús de les comes i de la conjunció i en les enumeracions.


• Reflexió sobre recursos expressius.• Reconeixement del títol, autor/a, il·lustrador/a i editorial dels llibres.• Sensibilitat per apreciar els efectes expressius de les repeticions i de les comparacions en els contes.• Recitació de poemes d’autor.

47



• Valoració dels elements plàstics de les il·lustracions dels contes.• Dibuix de personatges de contes d’acord amb la seva descripció.• La vida del camp i la vida de la ciutat a partir de l’hàbitat dels follets.


p. 135 • Conversa en gran grup suggerida per les fotografies de les portades dels contes de les pàgines anteriors (De què tracten, aquests contes? Els coneixeu? En coneixeu d’altres que també parlin de gegants, ogres i follets? Quins us agraden més? Quins fan por de veritat?...).

• Cadascú llegeix els títols en veu baixa. • Es llegeixen en veu alta els títols dels contes. També es poden llegir els noms dels autors (o adaptadors), il·lustradors, editorial... • Es demana que els infants portin a l’aula contes de gegants, ogres i follets (es van a buscar en préstec a la biblioteca). S’exposen en una

taula, a l’abast dels infants, mentre duri el treball d’aquest tema.

p. 137 • Es tornen a llegir atentament els títols dels contes de les pàgines anteriors. Cada infant els escriu a l’apartat corresponent de memòria i després comprova ell mateix si ho ha fet bé. També s’hi poden escriure altres títols de contes de gegants, ogres o follets que s’han dut a taula.

• A l’apartat destinat a Activitats lliures s’hi poden dibuixar alguns dels personatges d’aquests contes.

Solució possible: 1. El gegant del pi / La fesolera màgica / El meu pare és un gegant... El follet Oriol / Pèbili / En Cigronet / En Patufet / La Blancaneu...

p. 139 • Es busquen a les cobertes de diferents llibres de contes paraules que tenen la lletra j. Es copien a la casella corresponent. • S’observa que hi ha altres paraules que tenen aquest mateix so, però que estan escrites amb la lletra g i se’ls fa adonar que en aquests casos

la lletra g va seguida de la vocal e o de la vocal i.

48

Unitat 4

• La mestra llegeix la norma del requadre. Si es creu oportú, es pot comentar que hi ha algunes paraules ( jersei, injecció, Jesús...) que són excepcions de la norma ( ja-jo-ju, ge-gi)...

Solució: Janàs, Sant Jordi, justícia... Gegant, llegenda, màgic, mongetera... Sí.

p. 141 • Es llegeix en veu alta la introducció a la descripció del gegant. Es pregunta si algú coneix el conte El Pare Janàs. Si és així, s’explica als companys i companyes com era aquest gegant.

• Cadascú llegeix el text en veu baixa. El text és una mica complex, però l’explicació anterior i la il·lustració els pot ajudar a comprendre’l a grans trets. Els alumnes expliquen els trossos que han entès.

• Després, un voluntari o la mestra el pot llegir sencer en veu alta. Seguidament, s’expliquen, es comenten i s’aprecien les maneres com es presenten les grans passes del gegant, la seva força, la seva alçada, etc.

• En un altre moment, la mestra pot llegir als alumnes el conte El Pare Janàs sencer (és un conte popular que es troba en qualsevol recull de Joan Amades).

p. 143 • Es llegeix la frase que introdueix l’exercici 1. Per parelles, es comenta la resposta adequada a cada una de les dues preguntes. Es posen en comú i, finalment, cadascú completa l’exercici.

• Es llegeixen i comenten les tres expressions de l’exercici 2. Entre tots i totes es pensen i es diuen en veu alta altres expressions semblants que també surten als contes.

• Cadascú resol l’exercici 2 individualment i, després, es posa en comú. • La mestra llegeix la frase del requadre i es comenta entre tots.

Solució possible: 1. Va sentir-se un soroll molt fort, com el que fa una cosa molt grossa quan cau. Quan cau alguna cosa grossa, quan fa una tempesta... 2. Als contes, per posar èmfasi en allò que es diu. Estira que estiraràs, estira que estiraràs, no hi havia manera d’arrencar-la. Doncs bufaré i bufaré fins que la casa desfaré. L’engreixaré, l’engreixaré i després me la menjaré.

p. 145 • Es llegeix el títol, es miren les il·lustracions i es fa una primera aproximació a la lectura. • Es comenta en veu alta què saben els alumnes dels gegants i dels ogres (D’on les coneixeu? Com són? Què mengen? On viuen? Són molt

dolents? Hi ha alguna diferència entre gegant i ogre?).

49


• Es llegeix, primer en veu baixa i després en veu alta, el text sencer. Es comenta si el que explica el text és semblant al que creien abans de llegirlo.

• A l’apartat destinat a Activitats lliures, s’hi pot dibuixar un ogre i un gegant i escriure les diferències que hi troben.

p. 147 • Es llegeixen en veu alta i es comparen les dues frases de l’exercici 1. Totes dues parlen del mateix: expliquen com és un gegant. A la primera, s’utilitzen adjectius i, a la segona, aquests adjectius van acompanyats d’una comparació. Es procura que els infants s’adonin de la riquesa lingüística que comporta aquest recurs. Després de la conversa, cadascú respon les dues preguntes.

• Els exercicis 2 i 3 es poden preparar per parelles. Seguidament es resolen individualment. Per últim, es comenten les respostes en grup.

Solució: 1. La segona. Perquè a més dels adjectius fa servir comparacions. 2. El gegant era alt com un pi. Era cepat com un roure. Duia una barba tan llarga que l’arrossegava per terra. 3. El meu gos és tan petit com un cigró. En Joan és tan xerraire que sembla una mallerenga. La Júlia és prima com un fideu.

p. 149 • La mestra explica la manera de resoldre l’exercici 1. Es torna a llegir el text de la pàgina 145 i s’hi busquen totes les paraules que tenen el so inicial de carn. Es copien a la casella corresponent, segons la vocal que hi ha al darrere. Les que es troben a final de paraula també tenen una casella específica. Si hi ha alguna casella que es vulgui completar, es poden buscar més paraules en altres textos que es tinguin a mà.

• A continuació, es fa una posada en comú i es responen col·lectivament les preguntes de sota el quadre. • A l’exercici 2 cal inventar i escriure una frase per a cada una de les paraules proposades. Es tracta de tres mots gramaticals molt freqüents

en l’escriptura, que convé memoritzar per incorporarlos correctament en els textos propis.

Solució: 1. a: caben, campanar, castells, casalots. e: tanoques, que, aquells. i: qui. o: com, conills, coves. u: quatre. A,O. E, I. U.

50

Unitat 4

Solució possible: 2. Aquells nois eren molt simpàtics. L’Anna diu que li portis el llapis. Qui ha portat el llibre?

p. 151 • Es llegeix i es completa la frase de l’exercici 1. S’observen les dues paraules que tenen la lletra ç. Són de la mateixa família. • Es llegeix i es comenta quines paraules cal buscar en aquesta sopa de lletres. Després les hi localitzen. Comproven que totes tenen una ç. • A l’apartat destinat a les Activitats lliures es pot jugar a escriure ben de pressa les paraules corresponents a les següents definicions (totes

són de la sopa de lletres): Un equip de futbol català; el tercer mes de l’any; peça de roba que posem sobre el matalàs; viu entre el pèl de gats i gossos i pica molt fort; part del cos que va de l’espatlla a la mà.

• Es llegeix el primer exemple de l’exercici 3, i es comenta que es tracta de la forma plural de noms acabats en ça. S’observa que la ç es converteix en c quan la vocal que hi ha darrere és la e i no la a. Cadascú fa l’exercici individualment.

• La mestra llegeix el text del requadre del final de pàgina i es comenta entre tots.

Solució: 1. Força. 2. Barça, març, llençol, puça, braç. 3. Adreça – adreces / força – forces / plaça – places / pinça – pinces.

p. 153 • Es llegeix el títol, es miren les il·lustracions i es fa una primera aproximació a la lectura. • Es comenta en veu alta què en saben, els alumnes, dels follets (D’on els coneixeu? Com són ? On viuen? Què fan?). • Es llegeix, primer en veu baixa i després en veu alta, el text sencer. Es comenta si allò que explica el text és semblant a allò que es creia

abans de llegirlo. • A l’apartat destinat a Activitats lliures, es pot suggerir de dibuixar-hi diferents follets i escriure’n les característiques.

p. 155 • Es torna a llegir el text Els follets. Es localitzen tots els adjectius que expliquen com són els follets i es copien a les llistes. • Després, es busquen, al mateix text, les paraules que indiquen què fan els follets. La mestra explica que aquestes paraules es diuen verbs.

Es copien també a les llistes. • A l’exercici 2, els alumnes han d’inventar dues frases fent servir algun dels verbs i adjectius anteriors. Després, cadascú llegeix per a tothom

les frases que ha construït i se’n destaca quins verbs i quins adjectius ha utilitzat. • La mestra llegeix i comenta el text emmarcat que hi ha al final de pàgina. Entre tots es busquen més exemples de verbs.

51


Solució: Entremaliats, bellugadissos, eixerits, ganduls, molt treballadors. Ajuden, cusen, recullen, amaguen, desendrecen.

Solució possible: Els follets són tan entremaliats que a vegades amaguen els llençols. Els follets eixerits cusen els vestits del sastre.

p. 157 • Es llegeixen els cinc noms dels éssers diminuts. Es comenten les característiques de cadascun i com s’han conegut. Es parla dels contes on surten.

• Cadascú escriu el nom a sota de la il·lustració corresponent. • Es llegeix el nom d’aquests tres contes, que són ben coneguts. A tots hi ha un o diversos personatges molt petits. Al costat del nom del

conte, s’hi escriu el nom de la mena de personatge de què es tracta. • Es comenta allò que ha fet cadascú i es corregeix, si cal.

Solució: 1. Barrufet, nan, nap-buf, follet, gnom. 2. Nap-buf. Nans. Follets.

p. 159 • Cadascú llegeix les descripcions de l’exercici 1 i en fa el dibuix corresponent. Es precisa que cal que hi surtin tots els elements que s’enumeren. Després, es comenta allò que ha dibuixat cadascú i es completa, si cal. La mestra pot passar pels diferents grups i escoltar la lectura d’aquests petits textos de manera individualitzada.

• Es llegeix l’encapçalament de l’exercici 2. Els alumnes diuen en veu alta les diferents coses que poden fer els gegants. S’explica que quan s’han d’enumerar diversos elements per escrit, se separen amb comes, però abans de l’últim element s’hi posa una i. S’escriuen diversos exemples a la pissarra.

• Cadascú escriu, dins la pauta marcada, tres coses que poden fer els gegants i tres coses que poden fer els follets. Es comenten en petits grups.

Solució: 2. Menjar molt, espantar la gent, fer passes molt grans. Cosir vestits, ajudar les persones, amagar coses.

52

Unitat 4

p. 161 • Es llegeix l’enunciat i es comenta de forma col·lectiva l’exercici 1. Després, cadascú deixa constància per escrit del que s’ha explicat a la conversa.

• Els alumnes, per parelles, resolen l’exercici 2. A continuació, es fa una posada en comú i es comenta i es corregeix, si cal, el que s’ha fet. • Es para atenció en la forma que prenen els augmentatius i els despectius dels noms, segons que siguin en masculí o bé en femení. • L’exercici 3 té com a objectiu assegurar que cada infant ha copsat la diferència entre els augmentatius i els despectius.

Solució possible: Un gegant és un personatge imaginari molt alt i gros. Un gegantàs és un gegant molt i molt gros. Un gegantot és un gegant que no té prou categoria, que és menyspreable. 2. Arbre / arbràs / arbrot. Plat / platàs / platot. Taula / taulassa / taulota. Gata / gatassa / gatota. Núvol /nuvolàs / nuvolot. -ÀS, -ASSA. -OT, -OTA.

p. 163 • Es llegeix la introducció del text i es comenta. • Es llegeixen els títols de les poesies. S’observa la disposició i la llargada dels versos. Es para atenció a les il·lustracions. Es fan hipòtesis del

contingut. • Cada alumne llegeix en veu baixa una de les poesies. Després, la llegeix en veu alta per a tots i es comenta. • Es comenta quins altres follets podrien viure a la ciutat. S’escriu i s’il·lustra a l’apartat de les Activitats lliures.

p. 165 • A la poesia Cançó del follet de les escombraries, hi surt la paraula somiquen. Se’n comenta el significat amb els infants. • Es llegeixen les expressions referides a les diferents maneres de plorar i es relacionen amb els dos significats de la dreta. • Cada alumne escriu una frase utilitzant una d’aquestes expressions. Després, es comenta el que ha escrit cadascú. • Es torna a llegir la Cançó del follet de les avingudes i els carrers. S’observen les síl·labes de cada paraula. Els infants omplen les caselles.

Després, es posa en comú el que s’ha fet i es corregeix, si cal.

Solució: 1. Plorar molt fort: plorar desconsoladament, plorar a llàgrima viva, bramar. Plorar fluixet: marranejar, ploriquejar, fer el ploricó.

53


Solució possible: 2. Després d’enganxar-se els dits a la porta, va plorar a llàgrima viva. 3. 1 síl·laba: als, que, els, al, bosc, en, hi, ha, com, són, molt, la, rap, cap, llet, ou, mai, més, moc, peu, groc, tant, per, no, em, vaig. 2 síl·labes: contes, follets, sempre, viuen, cases, entre, arbres, però, Miquel, Desclot, està, també, ciutat, casos, aquests, pela, llauna, cartró,

ploren, rovell, desfet, totes, hores, corro, enlloc, provo, moto, auto, negre, torno.

HE APRÈS


1. Escriptura de títols de contes en què surten gegants, ogres i follets. 2. Escriptura de paraules que contenen la lletra j o la lletra g. 3. Formació dels plurals de paraules acabades en –ça (-ça / -ces).




4. Escriptura d’una llista d’adjectius qualificatius per descriure un follet. Escriptura d’aquests mateixos adjectius en una frase, utilitzant la coma d’enumeració.

5. Escriptura d’una llista de verbs referits a un follet. Escriptura d’aquests mateixos verbs en una frase, utilitzant la coma d’enumeració 6. Compleció de frases utilitzant una comparació.



Solució possible: 1. El gegant del pi. / La fesolera màgica. Pèbili. / El follet Oriol i el cim de l’àguila.

54

Unitat 4

2. Gegant / taronja / girafa. 3. Peça – peces / llança – llances / plaça – places. 4. Petit / eixerit / entremaliat. Petit, eixerit i entremaliat. Cantar / saltar / escriure. Cantar, saltar i escriure. 6. El follet era tan entremaliat com un dimoni. Els gegants van fer un terrabastall tan fort que van despertar tots els veïns del poble.

p. 171, 172, 173, 174, 175, 176, 177

Abans de la lectura • Es llegeix el títol. S’observen les il·lustracions. Es fan hipòtesis del desenvolupament de la història. • Es pregunta si algú ja coneix el conte. En cas afirmatiu, els que el coneixen l’expliquen en veu alta per a tots. Es constata si les versions que

s’expliquen són exactament iguals o hi ha alguna diferència, tant pel que fa als personatges com a les accions, i es convida a llegir la versió que ofereix el llibre.

• Es comenta que es tracta d’un conte popular.

Durant la lectura • Es fan preguntes com: • Per què creieu que en Joanet volia tenir fesols de colors? Va fer un bon negoci canviant-los per la vaca? (Cal que s’adonin que al principi del

conte sembla que faci un mal canvi, però a la llarga resulta un negoci de primera). • Us sembla que aquest gegant era bo o dolent? Per què? El podríem anomenar ogre? I la seva mare? • Quantes vegades va anar en Joanet a casa del gegant? On es va amagar? Si us haguéssiu d’amagar, on ho faríeu?

Després de la lectura • Es fa una síntesis oral de l’argument. • Es parla de les característiques dels personatges. Es pot escriure una frase sobre cada un d’ells i dibuixar-los. • Cada alumne comenta l’episodi que li ha fet més por tot argumentant per què.

Solució possible:Síntesi:Hi havia una vegada una mare i un fill que eren molt pobres, només tenien una vaca. Com que no feia llet, en Joanet, el fill, la va canviar per un grapat de fesols. La mare, quan ho va saber, es va enfadar i els va tirar per la finestra.

55


L’endemà, havia crescut una fesolera molt alta. En Joanet s’hi va enfilar i va arribar a un país desconegut. Va caminar molt i va arribar a una casa molt gran. Allà hi havia una dona que li va dir que no es podia quedar perquè el seu marit era un poderós gegant. En Joanet es va voler quedar i es va amagar al forn. Des d’allà va veure com el gegant menjava i també va veure que tenia una gallina que feia els ous d’or. Quan el gegant es va adormir, en Joanet va agafar la gallina i va tornar a casa seva.La gallina va pondre molts ous i en Joanet i la mare van viure com reis i van ser feliços.Al cap d’un temps, en Joanet va voler tornar a pujar per la fesolera per agafar un altre tresor del gegant i es va disfressar perquè la dona del gegant no el conegués.Aquest cop li va prendre una arpa que feia una música molt bonica, però el gegant es va despertar i perseguia en Joanet, però, com que el gegant era vell, no podia córrer. Van anar baixant per la fesolera i, quan en Joanet va arribar a terra, va tallar la fesolera i el gegant va caure i es va morir.En Joanet i la seva mare van ser rics i feliços.

Personatges: En Joanet és gandul, d’esperit aventurer.La mare d’en Joanet és pobra i viuda.La dona del gegant és bondadosa i té bon cor.El gegant és poderós i menja molt. Ronca com els canons. És vell i no pot córrer.

UNITAT 5

VISCA LA FESTA MAJOR!

57



MESTRE/A

CI2 (2n)


Llengua catalana i literatura Unitat 5. Visca la Festa Major!


Conversar en gran grup sobre la Festa Major. Aprendre a respectar el torn de paraula i la opinió dels companys.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Coneixement i interacció amb el món físic. Artística i cultural.

Llegir versos sobre gegants. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i comprendre un text explicatiu. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Exposar oralment fets i vivències personals. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Autonomia i iniciativa personal.

Trobar informacions precises en un text. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Donar una opinió personal sobre un tema i saber respectar les dels altres. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Social i ciutadana..

Llegir un text periodístic procedent d’internet. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Reconèixer l’estructura textual d’una notícia i redactarne una altra seguint unes pautes determinades.


Formular preguntes amb els mots qui, què, quan, on i per què. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i comprendre un text explicatiu on s’interpel·la directament el lector. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir un text explicatiu amb diàleg i conèixer i utilitzar els signes propis d’aquest tipus de text.


Conèixer i fer servir la norma ortogràfica: ga/go i ge/gi. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i comprendre les normes de dos jocs de cucanya. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

58

Unitat 5

Escriure les normes d’un joc de cucanya. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Desenvolupar estratègies de comprensió lectora. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Reconèixer l’estructura textual d’una llista. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Identificar i utilitzar tots els dígrafs de la llengua catalana. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir un text explicatiu i entendre’n el sentit i aprendre a trobarhi informacions precises.

Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Tractament de la informació i competència digital.

Conèixer i utilitzar les paraules compostes i formarne a partir de mots donats.


Apreciar els efectes estètics de les comparacions i les metàfores. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Llegir i gaudir de la imaginació i bellesa d’un text poètic d’autora. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Reconèixer paraules de la mateixa família. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

Conèixer alguns mots polisèmics i relacionar frases amb aquest tipus de mots amb la seva il·lustració.


Llegir un text informatiu sobre els castellers. Competència comunicativa lingüística i audiovisual. Artística i cultural.

Desenvolupar estratègies de comprensió de textos informatius. Competència comunicativa lingüística i audiovisual.

CONTINGUTS


Llegir i comprendre• Lectura de versos de Joan Maragall sobre gegants.• Lectura i comprensió d’un text explicatiu.• Extraure informació d’un text explicatiu a través de preguntes.• Lectura guiada d’un text periodístic procedent d’internet.• Lectura en veu alta d’una notícia personal.• Interpretació d’un diàleg escrit.• Lectura d’un text instructiu.

59


Parlar i conversar • Conversa en gran grup sobre la Festa Major suggerida a partir d’una fotografia.• Exposició oral de fets i vivències personals.• Producció de preguntes: qui, què, quan, on i per què.

Escoltar i comprendre• Actitud positiva i de respecte per les aportacions orals pròpies i dels altres.• Comprensió del text oral.

Escriure• Escriptura guiada d’una notícia.• Acabament d’un diàleg creativament.• Escriptura guiada d’un text instructiu.

Conèixer el funcionament de la llengua• Camps semàntics: la Festa Major.• Observació del funcionament de la llengua (paraules compostes).• Formació de metàfores a partir de la comparació.• Famílies de paraules.• Polisèmia: coneixement d’alguns mots.• Ús de termes lingüístics: dígraf.• Percepció de similituds fonètiques.• Relació sografia: lletra g i sons.• Els dígrafs: rr, ss, ll, ny, qu, gu, tx, ix.• Classificació de paraules segons un so determinat.• Relació sografia: r/rr en totes les posicions.• Interpretació i ús dels signes de diàleg (guió i canvi de línia).• Formació de preguntes amb les partícules qui, què, quan, on i per què.


• Recitació de versos.• Comprensió i aprofundiment del sentit del poema.• Sensibilitat per apreciar els efectes estètics de les comparacions i les me tàfores.• Memorització d’un text retòric: poema d’autora.


• Recerca de notícies en els mitjans de comunicació social.• Coneixement de les activitats lúdiques i culturals més populars de les Festes Majors de Catalunya.

60

Unitat 5


p. 181 • Conversa en gran grup suggerida per la fotografia de les pàgines anteriors (Quins personatges hi ha en primer terme? Què més s’hi veu? Quins altres senyals de festa es veuen pels carrers? S’assembla a la Festa Major de la vostra població o barri?).

• Cadascú llegeix els versos en veu baixa. Després, els llegeix en veu alta i es comenten. Es llegeix el nom de l’autor. Es pregunta si es coneix alguna altra poesia seva i es recita.

p. 183 • Es llegeix el títol, es miren les il·lustracions i es fa una primera aproximació de la lectura. • Cadascú exposa en petit grup quina és la Festa Major de la seva població o barri, quines activitats recorda que s’hi fan, quines són les que

més li agraden i per què. • Es llegeix en veu baixa el text sencer. Es comenta si el que explica coincideix amb el que ells i elles coneixen de les Festes Majors. Després,

diferents voluntaris llegeixen el text en veu alta per a tota la classe.

p. 185 • Es llegeix en veu alta l’enunciat de l’exercici 1 i les activitats de la Festa Major que hi ha a l’esquerra. • Es torna a llegir, en veu baixa el text de la pàgina anterior i s’hi localitzen les dades que es demanen. Al costat de cada activitat, s’hi escriu

el lloc on es fa. • Els alumnes escriuen el nom de les activitats de la Festa Major que més els agraden. Després, es pot comentar el que ha escrit cadascú.

Solució: 1. Els castellers: a la plaça de l’ajuntament. Els focs artificials: darrere l’estació. Els jocs de cucanya: al parc. Els partits: al camp de futbol. 2. Els correfocs i els focs artificials.

p. 187 • Es fa una primera exploració de la notícia: la presentació, el títol, la fotografia que l’acompanya... S’observa que no és una notícia de diari o revista, sinó que està treta d’internet.

• Es llegeix, primer en veu baixa i després en veu alta per a tots, el text sencer. Es comenta el que explica la notícia i les característiques del llenguatge amb què s’explica.

61


• Es llegeixen les preguntes. Es torna a llegir, en veu baixa, el text anterior i s’hi localitzen les dades que es demanen. A sota o al costat de cada pregunta, s’hi escriu la resposta pertinent.

• Cada alumne pensa algun esdeveniment que cregui que pot ser interessant per als altres. L’escriu en forma de notícia. • Cadascú llegeix en veu alta la seva notícia, i els altres fan preguntes sobre qui, quan, on i per què, referides a la notícia llegida.

Solució: 1. Parla de la Trobada Gegantera de Girona. Sandra Rius. Carles Martorell.

p. 189 • Es fa una primera exploració de la pàgina. S’observen les il·lustracions i que hi ha diferents tipus de textos: un d’explicatiu, que presenta el tema; unes preguntes, que interpel·len directament el lector, i unes informacions concretes sobre els gegants.

• Es comenta l’interès i el misteri que envolta la figura dels gegants. Els alumnes opinen sobre aquest tema. • A continuació, llegeixen individualment i en veu baixa els diferents textos de la pàgina. Després, es llegeixen en veu alta i es comenten. • S’explica que la interpel·lació serveix per interessar el lector en el tema.

p. 191 • S’observa el text de l’exercici 1. Es fa adonar que té dues parts ben diferenciades: la primera, formada per un text narratiu; la segona, per un diàleg.

• Els alumnes llegeixen individualment i en veu baixa tots dos segments. Després, es llegeixen i es comenten en veu alta. Es fa notar que el diàleg no està acabat. Què deu contestar El Pare Janàs a la Vitxeta? Cadascú ho pensarà o ho escriurà al seu full.

• Es resolen individualment les tres qüestions de l’exercici 1. Després, es comenta en veu alta el que s’ha escrit.

Solució: Perquè hi ha un guionet llarg que ho indica. Vitxeta: —Mare meva! Tu no ets pas un gegant de la meva família! / Que no saps parlar clar? / Alça! Ja veig per on vas. Que potser et vols casar

amb mi? Pare Janàs: Ja ho pots ben dir, però estic molt content d’haver-te conegut, perquè ets tan alta, tan bonica i... no sé... no sé... / Sí que en sé! Però

em costa molt de dir el que et vull dir. No trobo les paraules per dir-ho.

Solució possible: —Sí, sí, em vull casar amb tu! I tu, que et vols casar amb mi? —Ets tan alt i ben plantat... —Em fas tornar vermell... —Sí, sí, em vull casar amb tu!

62

Unitat 5

p. 193 • Es llegeixen en veu alta les paraules gegant i geganta. S’observa que tenen dues lletres g que no sonen de la mateixa manera. • Els alumnes fan l’exercici 2 individualment. Després, es comenta col·lectivament el que s’ha fet, i es corregeix, si cal. • Es recorda la norma ortogràfica ga / go / gu / i ge / gi, i es comenta entre tots si és fàcil o difícil d’aplicar aquesta norma en l’escriptura

espontània. Es posen en comú les estratègies que fa servir cadascú per recordar aquesta norma.

Solució: 1. 4. No. 2. Sona com GEGANT: gos, gana gust, gat, agulla. Sona com GEGANT: gimcana, gel, germà, gimnàstica. E, I. A,O, U.

p. 195 • Es llegeix el títol i la frase introductòria. S’observen les il·lustracions. S’estableix una conversa col·lectiva al voltant dels jocs de cucanya (Quins coneixeu? A quins acostumeu a jugar? Quins trobeu més divertits?...).

• Cadascú llegeix en veu baixa les normes dels dos jocs. Es posa en comú allò que s’ha entès. Es llegeix en veu alta per a tots. • Es comenta la importància de llegir el text de forma ordenada (Què passaria si el llegíssim desordenadament?).

p. 197 • Es llegeix l’encapçalament de la llista. Es llegeixen els noms dels jocs que hi ha escrits. Es comenta si els coneixen, si saben com s’hi juga. • Cada infant continua la llista amb els jocs que coneix i, després es posen en comú les llistes i es completen. • L’exercici 2 s’ha de preparar col·lectivament. Una bona manera de fer-ho és tornant a llegir en veu alta les normes dels dos jocs de la pàgina

anterior i observar bé com s’ha redactat. Després, l’exercici es pot fer individualment o per parelles.

Solució possible: 1. Curses de sacs, trencar l’olla, curses amb culleres i ous... 2. Per jugar a arrencar cebes, ens hem d’asseure a terra, l’un davant de l’altre, i agafar-nos fort per la cintura. Un de nosaltres ha d’arrencar les

cebes, estirant els altres pels braços. Quan aconsegueix arrencar una ceba, aquesta l’ajuda a arrencar les altres.

p. 199 • Es llegeix el títol i l’enunciat de l’exercici. Es comenta que en aquesta pàgina es repassen tots els dígrafs que han anat apareixent al llarg del llibre.

63


• Cadascú omple els quadres amb les paraules que vulgui. En principi, les ha de buscar dins el llibre, però també pot escriure’n d’altres que recordi.

• Com a recordatori es pot fer un mural per a la classe amb totes les paraules que han escrit els alumnes. • A l’apartat d’Activitats lliures es pot jugar per parelles al Joc del penjat amb paraules d’aquesta pàgina que continguin dígrafs.

Solució possible: 1. RR: malmirrós, sorra, terrissa, darrere... NY: companyia, lluny, banyar, enganyar, pinyons, cucanya... SS: arrissat, eivissenc, passejar, carrossa, disfressa, trossos... QU: esquifit, quadre, perquè, quatre, aquí, aquells, ploriquejar... TX: cotxe, motxilla, petxines... LL: olla, bull, orelles, llarga, raspallar, llanta, llaç, cabell, llavis... IX: conèixer, caixeta, caixa, serveix, així, aconsegueix... GU: neguitós, pugui, tingui, guions...

p. 201 • Es llegeix el títol, es miren les il·lustracions i es fa una primera aproximació a la lectura. • Cadascú comenta en grup què en sap, del correfoc. • Es llegeix, primer en veu baixa i després en veu alta, el text sencer. Es comenta si el que explica el text coincideix amb allò que ells i elles

coneixen del correfoc. • Es demanen informacions precises que es poden extreure del text, com ara: Quines bèsties són les més freqüents dels correfocs? Per on

llancen coets? Per què espanten la gent?...

p. 203 • Es llegeix l’encapçalament del l’exercici 1. S’observa d’on surt la paraula correfoc. Cada infant resol l’exercici individualment. Després, es comenten en veu alta les paraules que ha format cadascú.

• L’exercici 2 també es resol de manera individual i després es posa en comú.

Solució: 1. Para-sol / comptagotes / penja-robes / guardabosc / parallamps.

Solució possible: Deixa la jaqueta al penja-robes! El meu germà fa de guardabosc.

64

Unitat 5

p. 205 • Es llegeix la primera frase de l’exercici 1 i es fa fixar en la comparació, introduïda amb verb semblar. Després, es llegeix la segona frase i s’observa que és una altra manera de formular la mateixa comparació, ara introduïda amb la fórmula és com. Es llegeix la tercera frase i es fa parar atenció a la desaparició dels mots que introdueixen la comparació, i es diu directament que és una bola de foc. Això crea un efecte especial, intens i molt bonic, que permet al lector de recrearse en el text.

• Els alumnes completen els blocs de frases de sota seguint el model anterior. • A l’última part de l’exercici, cal que cadascú inventi una comparació i en faci la il·lustració pertinent.

Solució possible: 1. És com una onada del mar. És una onada del mar.

Sembla un gegant. És un gegant.

Sembla un cotó fluix. És com un cotó fluix. És un cotó fluix.

p. 207 • Es llegeix el títol de la poesia. Es comenten les il·lustracions. S’observa la disposició i la llargada dels versos. Es fan hipòtesis del contingut. • Es llegeix el nom de l’autora. Es pregunta si algú en recorda alguna altra poesia. En cas afirmatiu, es recita. • Cada alumne llegeix la poesia en veu baixa. Després, diversos voluntaris i també la mestra, la llegeixen en veu alta per a tots i es comenten

les sensacions que produeixen el seu ritme i el seu significat.

p. 209 • Es llegeixen les paraules de l’exercici 1. Algunes surten a la poesia. S’observa que n’hi ha que s’assemblen. Són de la mateixa família. Aquestes paraules s’uneixen amb una línia, com a l’exemple.

• Cada alumne escriu, l’una al costat de l’altra, aquestes sèries de paraules. Després, assenyala amb llapis de color les lletres que es repeteixen a cada sèrie i es busca quina paraula de cada família es troba a la poesia anterior.

• A l’exercici 3 cadascú escriu totes les paraules que sap de la mateixa família de les paraules proposades. Després, es posa en comú tot el que s’ha escrit i es comenta.

Solució: 1. Cabell – escabellada – cabellera. Enfilar – filera – fil. Plantar – plantació – plantada.

65


2. Cabell – escabellada – cabellera. Enfilar – filera – fil. Plantar – plantació – plantada. 3. Llibre – llibreria – llibreter. Escombra – escombrar – escombriaire. Paper – paperera – paperaire.

p. 211 • Es llegeixen les frases de l’exercici 1. Se’n comenta el significat, i més concretament el de la paraula enfila, que surt a cada frase. • A l’exercici 2 els alumnes trien una de les tres frases, la que volen, la copien i en fan un dibuix il·lustratiu al costat. • L’exercici 3 també es resol individualment. Després, però, anirà bé de comentar entre tots els resultats obtinguts. • A l’apartat dedicat a Activitats lliures, s’hi poden fer altres frases i il·lustrar-les amb altres mots polisèmics, coma ara cargol, cangur, ratolí, etc.

Solució: 1. No 3. Va enganxar l’autobús pels pèls. - Tercer dibuix. Va enganxar la foto a l’àlbum. - Primer dibuix. Van enganxar un altre vagó al tren. - Segon dibuix.

HE APRÈS


1. Escriptura de tres activitats pròpies de la Festa Major. 2. Escriptura d’un petit diàleg entre un nen i un gegant de la Festa Major. 3. Compleció –sense model– d’una breu poesia memoritzada.



66

Unitat 5


4. Distinció de les paraules que s’escriuen amb un dígraf. 5. Escriptura de paraules compostes. 6. Escriptura de paraules de la mateixa família.



Solució possible: 1. Les cercaviles, els jocs de cucanya, els correfocs. 2. gegants, gegants els gegants, els gegants. —Que bé! Ara sóc tan alta com tu! —Ostres, sí! Ara podrem parlar! —Com és que portes llibres? —Perquè m’agrada molt llegir! —Em deixes veure aquest que tens a la mà? —Sí, sí, té! 4. pastisseria, formatge, tovallola, botifarra, guia, pinya, maduixa, paquet, bàsquet. 5. Obre + llaunes. Trenca + closques. Renta + plats. 6. Congelar, gelat, gelateria, congelador... Marítim, mariner, mareig, marejol... Llibreria, llibreter, llibrot...

p. 217, 218, 219, 220, 221

Abans de la lectura • Es conversa sobre el text a fi que els infants descobreixin que es tracta d’un text informatiu sobre els castells i els castellers. Les fotos, les

informacions i l’organització del full els ajudaran a adonarse’n. • Es llegeix el títol. Els infants comenten què en saben, dels castells i els castellers, què voldrien saberne, etc.

67


Durant la lectura Es comenta: • N’heu vist mai, de castells i castellers? On els heu vist? N’hi ha a la Festa Major de la vostra població o barri? Quin nom tenen les colles? • Quin és el lema dels castellers? • Què vol dir carregar el castell? I descarregar-lo? • Els castells són tots iguals? Què és el que els diferencia?

Després de la lectura • Es comenta la informació que s’ha trobat més interessant, la més difícil de llegir, la que s’ha trobat a faltar... • S’escriu el lema dels castellers. • S’escriu la llista de les peces de roba característiques dels castellers. • Els castellers tenen diversos pisos. Escriu el nom que té cada pis i, al costat, el nom de cada reforç. Se’n pot fer un mural. • Es poden buscar altres informacions castelleres –en llibres o internet– que interessin, i es poden contrastar amb les que s’han llegit en

aquest text. • Es poden organitzar petites exposicions o conferències amb les informacions trobades.

Solució possible: Lema dels castellers: «Força, equilibri, valor i seny». Peces de roba: Camisa, faixa, pantalons blancs, mocador, casc. Pisos i reforços: Baixos – pinya. / Segons – folre. / Terços – manilles. / Pom de dalt (dosos, acotxador, enxaneta).

Edició: juliol de 2010

© M. Correig, M. Fons, M. Bigas© d’aquesta edició: Eumo Editorial. C. Perot Rocaguinarda, 17. 08500 Vic Tel. 93 889 28 18 - Fax 93 889 35 41 www.eumoeditorial.com [email protected] –Eumo és l’editorial de la Universitat de Vic–

Documents

GUIA DIDÀCTICA - grup62.cat · dites i frases fetes, endevinalles i rodolins. Es facilita el desenvolupament de l’hàbit lector i escriptor tot descobrint el plaer per la lectura