Guia didàctica general de les seqüències Ciències de la ... · PDF fileXavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 1 de 57 Guia didàctica

Xavier Muñoz Bàguena : Ciències de la naturalesa Biologia i geologia 1r ESO pàg. 1 de 57

Guia didàctica general de les seqüències Ciències de la naturalesa: Biologia i geologia 1r ESO Xavier Muñoz Báguena, 2010


Material elaborat per

Xavier Muñoz Báguena

Aquests recursos formen una programació d'aula orientada al treball per competències. La seqüència és

susceptible de ser adaptada pel professorat en funció de la situació, entorn i necessitats de l'alumnat.

Les activitats i projectes que s'hi proposen es basen en materials oberts sota llicències lliures, que es troben disponibles a portals educatius de diferents administracions públiques, complementats amb

aplicacions web2.0 d'ús gratuït.

La reproducció dels textos, les imatges i els àudios d'aquestes pàgines web s'acull a l'article 32 del Reial decret

legislatiu 1/1996, de 12 d'abril (BOE número 97, de 22 d'abril), el text del qual diu: És lícita la inclusió en una obra pròpia de fragments d'altres obres alienes de naturalesa escrita, sonora o

audiovisual, així com la d'obres aïllades de caràcter plàstic, fotogràfic figuratiu o analògic, sempre que es

tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusió es faci a títol de cita o per a la seva anàlisi, comentari o judici crític. Aquesta utilització només podrà dur-se a terme amb finalitats docents o d'investigació, en la mesura

justificada pel fi d'aquesta incorporació i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada.

Aquesta obra està sujecta a una llicència de

Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 Espanya de Creative Commons Si no apareix indicat el contrari, la font de les il·lustracions i fotografies del material propi del projecte és

Wikimedia commons. (http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page).

La imatge original i els seus crèdits són accessibles a la link de propietats de cadascuna d'elles.

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page


Justificació del projecte 4 Competències bàsiques, context i TIC 6 Continguts marcats pel currículum 11 Estructura del projecte 16 Les activitats 32 Avaluació 34 Utilització fragmentada dels materials 43 Recursos utilitzats 44


Justificació del projecte El plantejament d'un projecte com aquest, que impliqui com a un dels seus elements principals la utilització de l'ordinador com a eina fonamental de treball a l'aula, representa sens dubte un repte que tot docent perceb que va molt més enllà del que pot comportar la presència més o menys manifesta d'un nou aparell a les aules. No estem parlant de la incorporació de la calculadora o de la màquina d'escriure. La incorporació de l'ordinador com a eina de treball bàsica de l'alumne, amb totes les seves potencialitats actuals i aquelles que encara estan per arribar, demanarà fonamentalment en alguns casos un canvi radical de metodologia a les aules però en d'altres, immersos ja en una determinada dinàmica de treball, pot tractar-se únicament d'una adaptació logística. Això ens fa pensar que aquesta integració de la nova eina sobre un substrat metodològic determinat hauria de ser suau i fàcil, mentre que en

altres casos pot arribar a ser una experiència sumament frustrant, i que la vivència d'aquest canvi dependrà, fonamentalment, de com siguem capaços de gestionar la metodologia subjacent. No podem contemplar com a una innovació real la utilització de recursos TIC descontextualitzats. Amb una presència puntual, anecdòtica, aquestes tecnologies es troben sovint immerses en un marc tradicional en el qual prima la transmissió directa de conceptes per sobre de l'elaboració dels mateixos per part dels alumnes.


Aquests elements tecnològics, privats de sentit en ser tractats únicament com a una moda o un compromís imposat, estan

irremissiblement abocats a desaparèixer, abatuts per l'argument de la manca de temps. Si a això li afegim l'immobilisme secular d'unes eines d'avaluació basades en els conceptes, una manca de seguretat en el domini de les eines informàtiques per una part encara important del claustre i a la utilització de l'activitat informàtica com a recompensa pseudolúdica a un funcionament adequat en la dinàmica d'aula, és evident que els resultats assolits a través de la seva utilització no respondran a les expectatives, debilitant encara més la seva posició i subministrant arguments a aquells que consideren aquesta incorporació com a un fet prescindible. Diu Marc Prensky1, citat per Guida Al·lès (Barba,C et al, 2010)2 ...el paper de la tecnologia a l'aula és servir de suport al nou paradigma, és a dir, el paper de la tecnologia ha de ser ajudar els alumnes a aprendre per si mateixos (amb l'orientació,

evidentment, dels seus mestres). La tecnologia no ha de servir de suport a la vella pedagogia de la lliçó/classe magistral. De fet, quan els mestres utilitzen el vell paradigma explicatiu, el fet d'afegir-hi tecnologia fa més nosa que no pas servei. Si volem realment que la incorporació de l'eina tecnològica a l'entorn escolar aporti els fruits que pot donar, haurà d'incorporar-se en el marc d'una metodologia que faci recaure el protagonisme de l'aprenentatge sobre l'activitat de l'alumne, i no com a un instrument de reforç, exercitació o exclusivament de motivació. Els materials que trobareu a continuació intenten conjugar la incorporació de l'ordinador a l'aula, i amb ell una part de les seves potencialitats, amb un treball contextualitzat de les ciències. El resultat constitueix alguna cosa semblant a una labor de patchwork, integrada fonamentalment per materials preexistents, cosits entre ells per preguntes i fils conductors,

que de cap manera té la pretensió de ser immutable o tancat. Més aviat a l'inrevés. Aspira a ser el que diu clarament la categoria en la qual ha estat desenvolupat: una exemplificació de seqüència didàctica; una proposta sobre la qual cadascú pot modificar, canviar, afegir, adaptar i, en el fons, enriquir. Materials 2.0, en definitiva.

1 http://www.marcprensky.com/writing/Prensky-The_Role_of_Technology-ET-11-12-

08.pdf 2 AL·LÈS, G., Les competències bàsiques, un pont entre el coneixement i la vida a

BARBA, C. et CAPELLA, S. (coord.), (2010): Ordinadors a les aules. La clau és la

metodologia. Barcelona. Graó.


Competències bàsiques, context i TIC Les competències bàsiques, enteses com a aprenentatges necessaris per tal d'aconseguir una realització personal, exercir una ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de forma satisfactòria i estar capacitat per dur a terme un aprenentatge continuat al llarg de la vida, constitueixen l'eix principal de la LOE. A l'annex I de la llei del 20063, on s'identifiquen les vuit competències bàsiques, diu La inclusión de las competencias básicas en el currículo tiene

varias finalidades. En primer lugar, integrar los diferentes aprendizajes, tanto los formales, incorporados a las diferentes áreas o materias, como los informales y no formales. En segundo lugar, permitir a los estudiantes integrar sus aprendizajes, ponerlos en relación con distintos tipos de contenidos y utilizarlos de manera efectiva cuando les resulten necesarios en diferentes situaciones y contextos. Y, por último, orientar la enseñanza, al permitir identificar los contenidos y los criterios de evaluación que tienen carácter imprescindible y, en general, inspirar las distintas decisiones relativas al proceso de enseñanza y de aprendizaje.

Queda clarament establert doncs, per una banda, l'entrada dins del marc escolar del món exterior, al tenir-se presents a més dels aprenentatges formals, aquells que provenen de la

3 http://www.stes.es/documentacion/loe/LOE_anexo1_comp_basicas.pdf


interacció amb l'entorn per part de l'alumne i que hauran de ser presos en consideració. Per altra banda, veiem com la manifestació de l'assoliment real de la competència bàsica es

dona gràcies a aquesta mateixa interacció amb l'entorn. El context entra a l'aula com a agent actiu en el procés d'aprenentatge i com a objectiu d'aquest. El món escolar exercirà aleshores un paper semblant al de un element modulador on entren accions del context i surten accions cap al context. Això ens portarà a afirmar directament que la rellevància del contingut serà visible a partir del context. Aquesta afirmació queda refermada quan observem quina ha estat la concreció dels continguts de la matèria de ciències experimentals per a primer curs d'ESO, en la seva vessant de biologia i geologia, feta pel departament d'educació de la Generalitat de Catalunya (Decret 143/20074). Un examen detingut d'aquesta concreció ens presenta, amb poques excepcions, com ara la descripció de les capes internes de la Terra, uns continguts eminentment pràctics, que impliquen

pel seu assoliment la manipulació de dades provinents de la realitat, freqüentment de l'entorn proper, i la realització de posicionaments davant de problemàtiques socials d'actualitat. També es fa patent, i això cal remarcar-lo, la gran flexibilitat d'aquesta estructura a l'hora d'incorporar o no continguts conceptuals. Per exemple, l'enunciat

Identificació i classificació d’organismes a partir de l’observació i utilitzant claus dicotòmiques senzilles. no implica, tal i com determinats llibres de text semblen interpretar pels seus continguts, que els alumnes hagin de fer un recorregut exhaustiu pels grups taxonòmics i les seves característiques. El que sí ens diu clarament és que l'alumne ha de poder dur a terme una observació de la realitat amb ulls científics i ha de saber com utilitzar i amb quines eines fer-ho la informació obtinguda a partir d'aquesta observació. L'objectiu de la matèria de ciències experimentals a l'ESO seria

dotar d'una cultura científica bàsica a tots els estudiants i, d'altra banda, aconseguir que aquells que optin en els seus estudis posteriors per una continuïtat en el món científic tinguin un domini d'aquells fonaments bàsics que els permetin continuar el seu itinerari formacional.

4 http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/decret_eso.pdf


Un enfocament contextualitzat de la matèria de ciències resultaria doncs el més adequat per tractar els conceptes científics amb una rellevància social o una presència en l'entorn

diari de l'alumnat, com és el cas dels que apareixen enunciats en el decret. Ara bé, quin enfocament li haurem de donar a aquesta ciència en context? Habitualment es donen dos possibles enfocaments per a un tractament del context en el currículum de ciències. El primer, partir dels conceptes per tal d'interpretar el context: incorporar darrera de la lliçó una notícia, una qüestió o una link que relacioni els conceptes presentats amb un tema d'actualitat, com la nutrició, el canvi climàtic o la capa d'ozó. Si ens serveix el paral·lelisme, aquell que aconsegueix superar les proves, té la recompensa d'entendre el món al seu voltant. L'altre enfocament és l'enfocament basat en el context: partir del context per arribar a l'assoliment dels conceptes. En aquest cas, una pregunta propera dona sentit als aprenentatges i els situa en el seu marc de validesa. Mentre que en el cas anterior la

recompensa només es feia visible al final, en aquest és la cerca de la mateixa explicació del món del voltant la que guia tot el procés, marcant una motivació clara. Els conceptes científics, deia Toulmin, sorgeixen a partir de situacions problemàtiques, per la qual cosa l'ensenyament de la ciència hauria de partir de la base del plantejament i la resolució de problemes en contexts adequats. L'estratègia hauria de ser la investigació de preguntes o situacions problemàtiques sorgides a partir d'un entorn proper a l'alumne, aquell mateix entorn i situacions als quals haurien de ser extrapolables els mètodes de consecució de respostes utilitzats durant l'ensenyament-aprenentatge, i on les competències assolides trobarien el seu marc d'aplicació.

Una organització d'aquest estil articularà conceptes allunyats taxonòmicament en estructures funcionals, aplicables al fet de trobar resposta a problemes concrets, la qual cosa portarà associades un parell de conseqüències que han de ser preses en consideració. Per una banda, en un material que parteixi del context, els continguts es presenten d'una forma més fragmentada que en una exposició clàssica: a cada moment únicament es treballa allò que es necessita, i per tant és significatiu, en la situació present. D'aquesta manera els grans temes clàssics seran presentats porcionats, deslligades unes seccions d'unes altres, perdent per dir-ho així, la seva posició dins del catàleg del saber. Però


també, per altra banda, seran introduïts en el context en el qual adquireixen un significat i, per tant, amb tot el seu valor.

També ens adonarem, per una altra banda, que els elements fonamentals, els més importants a la llum del context real de l'alumne, apareixeran recursivament, una vegada i una altra, impregnats de matisos diferents en funció del marc que els envolta, donant lloc a un tractament del currículum en espiral, amb el conseqüent enriquiment. En un món en el qual el context social cada cop està més influenciat per la ciència i la tecnologia, els punts de partença de la nostra activitat es multipliquen gairebé sense límit. Si la idea ens sedueix, la següent qüestió serà: ja que les preguntes, i el material per respondre-les, surten del context, cóm farem entrar el context, el món exterior, a l'aula? És aquí on les TIC entren a formar part d'aquesta estructura. El portàtil amb connexió a internet representa un trencament

dels límits tradicionals de l'aula, obrint pas a la incorporació de l'alumne a la xarxa global de coneixement. A partir de la seva pantalla pot accedir a informació de qualitat i d'actualitat, de la mateixa manera que, tinguem-ho molt present, quan està fora de l'escola. La diferència fonamental serà la presència al seu costat d'un gestor de la informació, el professor, que tindrà per missió la d'ajudar-lo en la selecció i elaboració d'aquesta informació. Imatges de la NASA, de l'ESA, webcams per les quals contemplar qualsevol lloc del món en directe, accés a bases de dades, hemeroteques, fons museístics, estadístiques oficials, dades meteorològiques, biblioteques virtuals... L'entorn entra avasallant en tota la seva magnitud amb una força mai vista. L'ordinador és, a més d'una finestra, una eina de construcció i comunicació del coneixement, i com a tal, per donar el rendiment del qual és capaç, ha d'estar associat a una metodologia activa i comunicadora.

L'alumne a l'escola ha de canviar de paper. A l'igual que ha fet a la seva vida no acadèmica, ha de passar de receptor passiu a agent actiu: d'espectador de pel·lícules a jugador de videojocs; de receptor de coneixements a constructor dels mateixos. L'alumne rebrà inputs del medi, però també ha d'aportar les seves produccions, exercitant les competències comunicatives i tecnològiques. Cal doncs posar les eines i els materials per tal que els alumnes elaborin els seus productes, i l'eina serà l'ordinador i també l'accés als materials vindrà, en gran mesura, mediat per ell.


Queda clar aleshores que l'encaix eficient de l'ordinador a l'aula demana una modificació de la metodologia aplicada a la

mateixa. L'ordinador no pot optar a substituir el llibre, de la mateixa manera que un automòbil no és el substitut d'una sabata: l'ordinador és un altre tipus d'eina, i requereix d'un ús diferent. No té sentit convertir pàgines de paper en pàgines electròniques, amb els defectes d'aquelles però sense els seus avantatges. Cal que l'ordinador a l'escola s'incorpori dins del seu propi nínxol ecològic, i aquest ens ve donat per la interacció amb el context. L'interessant, i és aquí on volíem arribar, no és la tecnologia, sinó la manera de fer-ne ús , ja que d'això en depèn el seu sentit.


Continguts marcats pel currículum

Els continguts propis de la matèria per al primer curs de l'ESO estan organitzats bàsicament al voltant de la identificació, interpretació i anàlisi de la diversitat en tota una sèrie d'àmbits com ara els materials, els éssers vius, els embolcalls de la Terra o les estructures que conformen l'Univers. A més, el decret assenyala un bloc de continguts, els anomenats continguts comuns, propis dels processos que caracteritzen la ciència i als valors associats a ella, pels quals demana explícitament que ...el seu aprenentatge ha de desenvolupar-se al mateix temps que el dels continguts conceptuals, ja que és important que hi hagi coherència entre les maneres de construir ciència i les maneres d'aprendre-la.5 Aquests continguts, comuns a totes les disciplines científiques tenen com a finalitat:

a) Afrontar la comprensió de fenòmens i situacions complexos. b) Investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències. c) Extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les. d) Transferir el nou coneixement a l'interpretació d'altres fenòmens i a l'actuació conseqüent i responsable.6

5 http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/ESO/decret_eso.pdf 6 Ibid.


Aquests objectius ens refermen en la necessitat de plantejar un treball directe sobre l'entorn, donant un enfocament que parteixi

del context i facilitant que l'alumne dugui a terme un treball de ciència escolar en el que

- Ha de poder actuar, pensar i escriure, de manera individual i també en grup. - Ha de plantejar-se una pregunta amb significat que es pugui desenvolupar fins arribar al final. - Ha d'enriquir l'estructura conceptual de les estructures científiques. - El propi context ha de passar a formar part de les situacions que l'alumnat coneix i comprén.7

La concreció específica d'aquests continguts pel curs de 1r d'ESO queda en el decret tal i com s'indica a la taula 1 Pel que fa als continguts específics del curs, i centrant-nos exclusivament en els de l'àmbit de la biologia i la geologia, que

són els coberts per aquesta part del projecte, queden reflectits en els apartats encapçalats com La Terra i els seus embolcalls i La vida a la Terra. Aquests apartats contenen, respectivament, els punts indicats a les taules 2 i 3. Atenent a un enfocament basat exclusivament en la seva assignació a disciplines científiques, quedarien doncs distribuïts en quatre blocs que tractarien respectivament la geosfera, l'atmosfera, l'hidrosfera i la biosfera.

7 Chamizo, J.A., Izquierdo, M (2005): Ciencia en contexto: una reflexión desde la

filosofía en Alambique, n.46, pp. 9-17


Afrontar la comprensió de fenòmens i situacions complexos.

Observació i descripció científica d'estructures a l'Univers i a la terra, de materials i éssers vius, utilitzant el vocabulari de manera rigorosa.

Comparació de les característiques identificades utilitzant taules.

Identificació dels criteris de classificació utilitzats per la comunitat científica i reconeixement que responen a acords consensuats.

Plantejament de preguntes al voltant de les característiques dels materials i dels éssers vius de l'entorn, i valoració del seu interès per a ser investigades.

Investigar els problemes, obtenir dades i reconèixer evidències.

Identificació de les magnituds a mesurar, estimació de la mesura i selecció dels instruments més idonis (analkògics i digitals) per obtenir dades.

Disseny i aplicació de procediments de mesura, utilitzant amb cura materials i instruments, respectant les normes de seguretat i recollint les dades amb un grau de precisió adequat a l'objectiu de la recerca.

Elaboració de taules i de gràfics, fonamentalment histogrames, per comunicar les dades de forma convencional i amb els recursos TIC.

Identificació de les variables a observar per obtenir evidències sobre cóm els diferents éssers vius realitzen les funcions.

Cerca de dades en diferents fonts i anàlisi crítica de la informació trobada.

Extreure conclusions, validar-les, sintetitzar-les i comunicar-les.

Comparació entre observacions i mesures de materials i d'éssers vius. Anàlisi dels diferents resultats obtinguts, de les raons que els justifiquen i de les maneres d'afrontar el tractament dels errors.

Identificació de regularitats i de diferències que possibilitin la classificació de materials i éssers vius. Construcció de representacions de models sobre la matèria, els éssers vius i la Terra i l'Univers coherents amb les observacions realitzades. Disposició a revisar els models en funció de les dades recollides i les opinions fonamentades dels companys i companyes.

Transferir el nou coneixement a l'interpretació d'altres fenòmens i a l'actuació conseqüent i responsable

Ús dels coneixements apresos per dissenyar i argumentar plans d'actuació orientats a minimitzar el consum de materials i el manteniment de la biodiversitat en els entorns escolar i familiar.

Taula 1 Continguts comuns a tots els blocs (1r ESO)


La Terra i els seus embolcalls

T1. Reconeixement de la Terra com a sistema que conté els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera, els quals interaccionen.

T2. Descripció dels components de l’atmosfera i de la seva variació amb l’altitud, i justificació de la importància que té per a la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar les combustions i la fotosíntesi, entre d’altres canvis, com per la seva funció reguladora de la temperatura.

T3. Identificació d’algunes variables que condicionen el temps atmosfèric. Ús d’instruments meteorològics i registre sistemàtic de dades. Representació gràfica i anàlisi comparativa de les dades meteorològiques de diferents punts geogràfics. Interpretació de la formació de precipitacions, tempestes i fenòmens elèctrics a l’atmosfera. Coneixement de mesures de seguretat.

T4. Caracterització de la hidrosfera: aigües oceàniques i continentals. Conceptualització del cicle de l’aigua. Identificació de recursos hídrics: aigües superficials i subterrànies. Identificació de les fonts i processos principals de contaminació i mètodes bàsics de depuració. Justificació de la importància de no malgastar l’aigua.

T5. Descripció de la geosfera: estructura interna. Reconeixement dels materials que formen l’escorça terrestre: roques i minerals. Descripció del cicle de les roques.

T6. Reconeixement dels tipus de roques i minerals més comuns. Ús de claus senzilles per a la seva identificació. Relació entre les propietats de les roques i minerals i la seva utilització com a recurs.

Taula 2 Continguts marcats pel bloc La Terra i els seus embolcalls


La vida a la Terra

V1. Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius com a individu: la nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb al medi, la relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi, la reproducció com a transferència d’informació i l’estructura cel·lular dels organismes, a partir de trobar evidències en éssers vius de l’entorn proper.

V2. Interpretació de la diversitat dels grups d’éssers vius com a maneres diferents de fer les funcions vitals. Anàlisi de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres fòssils.

V3. Interpretació i observació directa o indirecta, a ull nu i utilitzant lupa i microscopi i visualitzador digital, de les diferències morfològiques en els cinc regnes.

V4. Identificació i classificació d’organismes a partir de l’observació i utilitzant claus dicotòmiques senzilles. Utilització de la lupa binocular, el microscopi i el visualitzador digital per a l’observació d’éssers vius no observables a ull nu.

V5. Argumentació de la importància de mantenir la biodiversitat. Anàlisi d’algun problema associat al tràfic legal i il·legal d’espècies i al desplaçament d’espècies autòctones per espècies invasores.

Taula 3 Continguts marcats pel bloc La vida a la Terra


Estructura del projecte

El present projecte estructura els continguts de biologia i geologia del currículum en quatre unitats, organitzades al voltant de quatre eixos de treball, que han rebut els següents títols: - De l'infern al paradís - El gran viatge de les guatlles - Petjades de dinosaure - Fins quan podrem menjar tonyina? Cal remarcar que per motius de mida, a l'hora de ser penjades a la xarxa cadascuna d'elles ha estat dividida en dues parts però això no representa una divisòria real en el discurs de l'unitat. Aquests eixos de treball, o fils conductors, agrupen continguts al voltant d'algun fet al qual es busca una explicació o es preten investigar.

El primer d'ells, De l'infern al paradís, parteix de les diferències que presenta el planeta Terra respecte d'altres planetes del Sistema Solar, centrant-se especialment en l'activitat interna i la presència de vida; El gran viatge de les guatlles orbita al voltant de l'arribada dels ocells migratoris i les seves causes; Petjades de dinosaure té el seu punt d'inici en un conjunt d'icnites d'aquests animals i la seva disposició a l'espai; i, per finalitzar, Fins quan podrem menjar tonyina? es questiona la sostenibilitat de la pesca d'aquesta espècie a la mediterrània.


En el tractament d'aquests eixos de treball intervenen, en funció de les necessitats del context, els continguts específics prescriptius del currículum tal i com es pot veure a la taula 4.

L'aparició reiterada dels mateixos a les diferents unitats respon, per una banda, a un tractament parcial del contingut enunciat i per l'altra a l'aplicació dels mateixos elements en situacions diferents, donant com a resultat un tractament en espiral. Pel que fa als continguts comuns a tots els blocs, associats als processos propis de la ciència, són tractats a través de la metodologia emprada a totes les unitats. A continuació es presenta l'estructura de cadascuna de les unitats, amb una introducció del seu fil conductor, els continguts curriculars específics marcats pel decret associats, les preguntes guia del tema i un esquema de les activitats i els recursos utilitzats a cadascuna d'elles.

Unitat T1 T2 T3 T4 T5 T6 V1 V2 V3 V4 V5

1. De l'infern al paradís ● ● ● ● ● ● ● ●

2. El gran viatge de les guatlles ● ● ● ● ● ● ●

3. Petjades de dinosaure ● ● ● ● ● ● ● ●

4. Fins quan podrem menjar tonyina? ● ● ● ● ● ● ●

Taula 4. Distribució dels continguts específics de biologia i geologia a les unitats. La

codificació dels continguts correspon a la de les taules 2 i 3.


Títol:

1.- De l'infern al paradís

Durada aproximada (sessions)

12

Fil conductor

L'observació detinguda del planeta Terra ens fa preguntar-nos què és el que el fa diferent dels seus veins. Treballarem dos aspectes importants: d'una banda, el seu dinamisme intern, manifestat per fenòmens de vulcanisme i sismes; d'altra, el fenòmen de la vida i la seva diversitat.

Continguts curriculars

T1 Reconeixement de la Terra com a sistema que conté els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera, els quals interaccionen.

T5 Descripció de la geosfera: estructura interna. Reconeixement dels materials que formen l’escorça terrestre: roques i minerals. Descripció del cicle de les roques.

T6 Reconeixement dels tipus de roques i minerals més comuns. Ús de claus senzilles per a la seva identificació. Relació entre les propietats de les roques i minerals i la seva utilització com a recurs.

V1 Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius com a individu: la nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb al medi, la relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi, la reproducció com a

transferència d’informació i l’estructura cel·lular dels organismes, a partir de trobar evidències en éssers vius de l’entorn proper.

V2 Interpretació de la diversitat dels grups d’éssers vius com a maneres diferents de fer les funcions vitals. Anàlisi de la biodiversitat en organismes vius o a partir de registres fòssils.

V3 Interpretació i observació directa o indirecta, a ull nu i utilitzant lupa i microscopi i visualitzador digital, de les diferències morfològiques en els cinc regnes.

V4 Identificació i classificació d’organismes a partir de l’observació i utilitzant claus dicotòmiques senzilles. Utilització de la lupa binocular, el microscopi i el visualitzador digital per a l’observació d’éssers vius no observables a ull nu.

V5.a Argumentació de la importància de mantenir la biodiversitat.

Preguntes - guia

Què fa diferent al planeta Terra d'altres planetes del Sistema Solar?

Què són els volcans? Cóm estan formats? Ón podem trobar-los?

Quin tipus de roques estan associades a l'activitat volcànica?

Què produeix els terratrèmols? Ón es donen?

Cóm s'estructura l'interior de la Terra? Cóm podem saber-ho?

Què és un ésser viu?


Quina relació estableixen els éssers vius amb la resta del planeta?

Quines regles es segueixen per posar noms als éssers vius?

Cóm es poden classificar els éssers vius? Quins grups hi ha i quines són les seves característiques?

Què és un vegetals superior? Quines característiques tenen els vegetals superiors?

Què és la biodiversitat? Per què és important conservar-la?


1.- De l'infern al paradís Activitat Contingut Recursos

El que veuria un viatger de l'espai

Característiques diferencials del planeta Terra

Vídeo, fòrum

El foc interior El vulcanisme. Conceptes previs sobre l'estructura interna de la Terra

Vídeo, fòrum

Estructura i tipus de volcans

Estructura i tipus de volcans Web, qüestionari

Construïm un volcà Construcció d'una maqueta d'un volcà en erupció

Tasca

Una altra erupció casolana Experiència relativa a l'ascens del magma a causa de la menor densitat

Protocol pràctica

Vigilant els volcans Control de l'activitat volcànica Vídeo, web

Volcans més enllà de la Terra

Vulcanisme al sistema solar Web

...I volcans al costat de casa

Vulcanisme a Catalunya Vídeo, Jclic

Un safari fotogràfic pel món dels volcans

Volcans del món Tasca, web, activitat Google Earth

Posem ordre! Activitat d'estructuració Mapa conceptual

Les roques magmàtiques Característiques, tipologia i classificació de les roques magmàtiques

Web, tasca, wiki


Un planeta inquiet Introducció als terratrèmols Vídeo

Són freqüents els terratrèmols?

Freqüència dels terratrèmols i distribució

Web

Què ens expliquen els terratrèmols?

Estudi dels terratremols, estructura interna de la Terra

Vídeo, web, qüestionari


La vida, un fenomen genuïnament terrestre

La vida com a característica del planeta

Tasca, web, activitat Google Earth

Però què és un ésser viu? Prospecció idees prèvies característiques dels éssers vius

Fòrum

Les característiques dels éssers vius

Les característiques dels éssers vius

Web


Sabem de qui parlem? Noms comuns i noms científics Vídeo, document

Pensa en un animal Introducció de les claus dicotòmiques

Joc, web

Posant ordre Criteris de classificació Web

Els resultats de classificar Els cinc regnes: característiques Web, qüestionari

Aplicant les claus Aplicació de claus. Característiques de les fulles i determinació d'arbres

Tasca, web, Jclic



Molt més que fulles: els vegetals superiors

Els vegetals superiors: característiques

Vídeo, Jclic

Què és la biodiversitat? Concepte de biodiversitat Tasca, webs

Protegint la biodiversitat Jardins botànics i herbaris Webs, vídeo,tasca, wiki



Títol:

2. - El gran viatge de les guatlles


13

Fil conductor

L'arribada i partença dels ocells migratoris a Catalunya ens posarà en contacte amb la climatologia i els seus lligams amb els éssers vius. Parlarem d'aus i de vertebrats; d'órgans, sistemes i de la seva integració en els organismes; de fenòmens meteorològics, de les seves causes i dels climes i la seva influència sobre la vegetació.


T1 Reconeixement de la Terra com a sistema que conté els subsistemes: atmosfera, hidrosfera, biosfera i geosfera,

els quals interaccionen. T2 Descripció dels components de l’atmosfera i de la seva variació amb l’altitud, i justificació de la importància que té

per a la vida a la Terra tant pel fet de possibilitar les combustions i la fotosíntesi, entre d’altres canvis, com per la seva funció reguladora de la temperatura.

T3 Identificació d’algunes variables que condicionen el temps atmosfèric. Ús d’instruments meteorològics i registre sistemàtic de dades. Representació gràfica i anàlisi comparativa de les dades meteorològiques de diferents punts geogràfics. Interpretació de la formació de precipitacions, tempestes i fenòmens elèctrics a l’atmosfera. Coneixement

de mesures de seguretat. V1 Identificació i caracterització dels trets comuns de tots els éssers vius com a individu: la nutrició com a intercanvi

de matèria i energia amb al medi, la relació com a capacitat de respondre als estímuls del medi, la reproducció com a transferència d’informació i l’estructura cel·lular dels organismes, a partir de trobar evidències en éssers vius de l’entorn proper.




Preguntes - guia

Cóm influeix l'entorn en la vida dels organismes? Què és una migració?

Per què migren els animals?

Què és un au? Quines característiques tenen les aus?

Què és un vertebrat? Quines són les característiques pròpies dels vertebrats?

Quins grups de vertebrats hi ha? Quines característiques presenten?

Cóm realitzen els animals les seves funcions? Quins són els aparells i sistemes que ho


permeten?

Tots els éssers vius realitzen les mateixes funcions de la mateixa manera? Per què?

Cóm s'integren el aparells i els sistemes per donar lloc a un ésser viu?

Què és el temps meteorològic?

Quins factors influeixen en el temps meteorològic? Cóm és mesuren?

De què ens informa un mapa del temps? Cóm es llegeix?

Què és el clima? Quins tipus de clima hi ha?

Cóm influeix el clima sobre la vegetació?


2.- El gran viatge de les guatlles

Activitat Contingut Recursos

Ocells arreu i en tot temps

Introducció del fil conductor: la

migració de les aus i les relacions dels éssers vius amb la climatologia.

Video, qüestionari

Què provoca la migració dels

ocells?

Investigació de conceptes previs sobre la relació entre els éssers vius i el

medi.

Fòrum

Les migracions dels ocells

Causes de la migració de les aus: causes climàtiques, lligam amb el

cicle reproductiu. Diversitat de

migracions

Tasca, web, activitat de

camp, fòrum

Algunes ajudes per

identificar aus La diversitat de les aus JClics

Però... són orenetes? Claus dicotòmiques Tasca, webs

Ajudem als ornitòlegs Projectes de recerca en ornitologia Webs, consulta

Les aus són vertebrats Revisió del concepte de vertebrat JClic

Aprenem el nom d'alguns vertebrats?

El nom dels vertebrats: activitat per a l'aula d'acollida

Web

La diversitat dels vertebrats Diversitat dels vertebrats: grups dels

vertebrats i les seves característiques

Webs, tasca: recerca

grupal i confecció d'una pàgina web


Moltes formes de fer el mateix

La diversitat dels aparells i els

sistemes com a resposta a les necessitats del medi. Continuació de

la tasca anterior.

Tasca, Wikis

I finalment tot encaixa La integració dels aparells i els

sistemes en l'organisme.

Tasca, webs, dissecció d'un vertebrat,

confecció d'un informe


Empesos pel clima Relacions entre el temps i el clima i els éssers vius. Causes de les

migracions animals.

Vídeo, wiki

Parlem del temps El lèxic per referir-nos a la meteorologia: lèxic científic i

popular.

Vídeos, glossari

Temps i clima: qui és qui? Diferenciació entre clima i temps

meteorològic Mud

Aprofundim en la

meteorologia

Conceptes de meteorologia: factors que influeixen el temps,

manifestacions, observació i aparells.

Webs, unitats

didàctiques

Practiquem el que hem

après

Conceptes de meteorologia: factors,

manifestacions, observació i aparells JClics

Una webquest de meteorologia per a l'aula

d'acollida

Els meteoròlegs i el seu lèxic. Activitat per a l'alumnat de l'aula

d'acollida.

Webquest, confecció

d'un vídeo

Coneixes l'Edumet? L'observació meteorològica. Obtenció

de dades en temps real i webcams.

Vídeo, web/webcams,

bloc de dades

meteorològiques

Posem a prova als

meteoròlegs

El mapa del temps i les prediccions.

Observacions en directe i contrast de

dades en temps real sobre les previsions.

Tasca, webs, elaboració

de document

El clima i els éssers vius

Concepte de clima. Tipologia dels

climes. Influència del clima sobre la vegetació.

Web, Unitat didàctica




Títol:

3. - Petjades de dinosaure


13

Fil conductor

A Fumanya, al Berguedà, han quedat conservades a les roques les petjades dels titanosaures. Investigarem cóm era Catalunya a l'era Secundària i quin és el procés de formació de roques sedimentàries i fòssils. Això inclou parlar de les aigües continentals i el seu paper en el cicle de les roques. També tractarem els briòfits i els pteridòfits, i les riqueses que s'amaguen al subsòl.



T4 Caracterització de la hidrosfera: aigües oceàniques i continentals. Conceptualització del cicle de l’aigua. Identificació de recursos hídrics: aigües superficials i subterrànies. Identificació de les fonts i processos principals de contaminació i mètodes bàsics de depuració. Justificació de la importància de no malgastar l’aigua.

T5.b Reconeixement dels materials que formen l’escorça terrestre: roques i minerals. Descripció del cicle de les roques.

T6 Reconeixement dels tipus de roques i minerals més comuns. Ús de claus senzilles per a la seva identificació. Relació entre les propietats de les roques i minerals i la seva utilització com a recurs.






Preguntes - guia

Què és el temps geològic? Quins han estat els principals esdeveniments de la història del planeta Terra?

Sempre ha estat igual la imatge del planeta? Què ha anat canviant?

Cóm es modifica un paisatge? Quins processos actuen sobre les roques a la superfície del planeta?

Cóm s'originen les roques sedimentàries? Quins tipus hi ha?


Cóm s'han originat el carbó i el petroli?

Quins canvis poden experimentar les roques al llarg del temps? Quines són les causes d'aquests canvis?

Què és un mapa geològic? De què ens informa?

Què és un fòssil? Cóm s'origina? Quina informació ens aporten els fòssils?

Quines van ser les primeres plantes que van viure a terra ferma? Quines característiques tenien? Encara hi ha plantes com aquelles?

Què és un mineral? Cóm es classifiquen els minerals? Quines utilitats tenen?

Què és una extinció? Cóm es van extingir els dinosaures?

Què és un cometa? I un meteorit?


3.- Petjades de dinosaure


Dinosaures catalans? Introducció al fil conductor: les icnites de dinosaure a Fumanya. Expectatives respecte al tema.

Vídeo, qüestionari, fòrum

65 milions d'anys és molt de temps

El temps geològic Tasca

Escenaris canviants Història del planeta Terra Wiki

Què hem aprés d'història de la Terra

Recapitulació història de la Terra Qüestionari, web-qüestionari

Continents que se separen i oceans que creixen

Introducció deriva continental Vídeo, multimèdia

Cóm ha canviat tot! Catalunya en temps geològics Web


Altres factors que modifiquen la superfície terrestre

Processos geològics externs Web-qüestionari, quadern virtual

Les roques sedimentàries Formació i classificació de les roques sedimentàries

JClic

Coses que es poden trobar a les roques sedimentàries

Concepte de fòssil i procés de fossilització

Web, JClic

Dinosaures que pujen per les parets?

Deformacions dels estrats Video, qüestionari

Un pais ric en dinosaures Entorn geològic proper, mapa geològic.

Vídeo, web, wiki

Fem de paleontòlegs Interpretació de fòssils, grups taxonòmics, història del planeta

Web, tasca


Els vegetals a l'época dels dinosaures

Briòfits i pteridòfits Webs, vídeo, qüestionari

Observem les parts d'una falguera

Ampliació pteridòfits Web - dissecció


Carbó i petroli Roques organògenes, característiques i formació

Tasca, wiki

Les roques canvien Metamorfisme, cicle de les roques Vídeo, web, qüestionari

Recapitulem tot el que sabem sobre les roques

Activitat d'estructuració Quadern virtual

Minerals i roques Concepte de mineral Quadern virtual

Minerals en directe Propietats i classificació dels minerals

Tasca, wiki

Les utilitats dels minerals Usos i utilitats dels minerals Quadern virtual, vídeo


Tot s'acaba Extinció dels dinosaures, cometes i meteorits

Vídeo, web


Títol:

4. - Fins quan podrem menjar tonyina?


12

Fil conductor

L'explotació exhaustiva de les poblacions de tonyina amenaça la seva existència. Portarem a terme un seguiment dels desplaçaments i els hàbits de vida d'aquest peix, parlant de les aigües oceàniques, de plancton i cadenes tròfiques, de diversitat d'organismes marins, de l'acció humana sobre el medi...



T4 Caracterització de la hidrosfera: aigües oceàniques i continentals. Conceptualització del cicle de l’aigua. Identificació de recursos hídrics: aigües superficials i subterrànies. Identificació de les fonts i processos principals de contaminació i mètodes bàsics de depuració. Justificació de la importància de no malgastar l’aigua.






V5 Argumentació de la importància de mantenir la biodiversitat. Anàlisi d’algun problema associat al tràfic legal i il·legal d’espècies i al desplaçament d’espècies autòctones per espècies invasores.

Preguntes - guia

Cóm es fa l'explotació dels recursos naturals? Quines diferències hi ha entre els mètodes tradicionals i els moderns?

Quins grups d'animals marins són explotats comercialment?

Què són els invertebrats? Quins grups hi ha? En què es diferencien?

Què són els peixos? Quines característiques tenen?

Quines són les diferents característiques que presenta l'aigua dels oceans? Cóm afecten aquestes condicions a la vida dels peixos?

Cóm es relacionen entre ells els organismes marins? Què és un ecosistema?


Què és el plàncton? Per què és important? Quins factors afecten al seu desenvolupament?

Quines característiques té el regne dels protoctists? Quins grups de protoctists podem trobar al mar?

Què és un corrent marí? Què el provoca? Quines conseqüències té per als éssers vius?

Quina és la dinàmica de l'aigua al planeta Terra?

D'on surt l'aigua per l'ús domèstic? Què hem de fer per aprofitar-la correctament?

Quins riscos corre la biodiversitat al planeta? Cóm podem protegir-la?


4.- Fins quan podrem menjar tonyina?


Fins quan podrem menjar

tonyina?

Introducció al fil conductor: la

sobreexplotació dels recursos marins Fòrum

La pesca de la tonyina Biologia de la tonyina, mètodes de

pesca tradicional i moderna Vídeo, qüestionari

Les migracions de les moles

de tonyina

Migracions dels peixos, diferents

condicions de les aigües oceàniques,

corrents marins

Web

L'evolució de les captures de

tonyina

Explotació de les reserves pesqueres,

lectura i anàlisi de gràfiques

Gràfica, web,

qüestionari

Peixos: de la Mediterrània al

mercat

Els peixos comercials, confecció i ús de

claus dicotòmiques Tasca,web

Dissecció d'animals marins

Grups d'animals marins: bivalves,

cefalòpodes, peixos, equinoderms,

crustacis

Tasca, web


El peix gran es menja al petit Ecosistema marí, cadenes tròfiques Web

La base de la vida marina

El plàncton, factors que afecten al

creixement del plàncton, corrents marines, condicions de temperatura i

salinitat de l'aigua del mar, termoclina,

afloraments. Els nutrients al mar. Fotosíntesi.

Vídeo, qüestionari

Components fonamentals del plàncton: els protoctistes

El regne dels protoctistes

Web

Un projecte de recerca sobre

el plàncton marí pels

estudiants de secundària

Plàncton i factors que l'afecten. Ecosistema marí. Grups de protoctistes.

Desenvolupament embrionari: peixos,

crustacis, equinoderms...

Webs, consulta

Altres productors de

l'ecosistema marí: les algues pluricel·lulars

Grups d'algues pluricel·lulars

Jclic


Practiquem una mica! Repàs ecosistema marí Jclics

Els corrents marins Corrents marins, humitat del sòl, introducció cicle de l'aigua

Web, vídeo

El satèl·lit SMOS i el cicle de

l'aigua Cicle de l'aigua Webs, vídeo, wiki

Muntem un aquari marí a

classe

Construcció d'un sistema ecològic,

biòtop i biocenosi Webs, fòrum

Cuidem l'aigua! Origen i destinació de l'aigua d'us

domèstic Web

Fem tot el que podríem fer? Limitació de l'aigua com a recurs.

Mesures pel seu correcte aprofitament Webs, wiki


S'acaba la pesca? Sobreexplotació dels bancs de pesca. Aqüicultura. Recapitulació.

Vídeo, qüestionari

Perill d'extinció Animals en perill d'extinció. Protecció

de la biodiversitat. Web, tasca

Webquest animals en perill

d'extinció per l'aula d'acollida

Animals en perill d'extinció. Protecció

de la biodiversitat. Web


Les activitats La introducció de l'ordinador com a eina d'aprenentatge no pot comportar en cap cas la pèrdua de la interacció social, no ja de manera telemàtica, sinó a nivell personal a l'aula. Aquest aprenentatge basat en la interacció amb iguals és una peça fonamental en el plantejament del projecte. És per això que la major part de les activitats es basen en el treball grupal: per parelles, en petits grups o mitjançant interaccions globals del grup classe. De la mateixa manera, les obres col·lectives realitzades de forma telemàtica representen també una altra forma d'interacció no presencial. En funció dels interessos del moment, el professor haurà de valorar la transformació d'una tasca en entorn telemàtic (fòrum, confecció de pàgina web, wiki...) en una tasca d'aula (debat

presencial, confecció d'un mural, exposició oral...). Totes les unitats s'inicien amb una contextualització del tema a partir d'un vídeo o un text, que poden estar recolzats per un qüestionari, i un fòrum. L'objectiu d'aquesta activitat inicial és el de presentar el fil conductor del tema, el centre d'interès. El fòrum, que pot ser substituït sense cap problema per un debat a classe, o combinar-se amb ell, ens hauria de proporcionar una prospecció dels conceptes previs dels alumnes sobre els continguts a tractar, així com permetre'ns copsar les seves expectatives sobre la feina posterior. Donada la flexibilitat que dóna l'estructuració d'un curs telemàtic, amb la possibilitat de seleccionar, afegir o reordenar elements, el resultat d'aquesta activitat hauria de ser determinant en el plantejament posterior de l'itinerari a seguir, potenciant o obviant determinades activitats en funció de les

nostres necessitats.


A partir d'aquest plantejament inicial poden començar a sorgir les preguntes que hauran de guiar la unitat, de manera que per

poder donar una resposta hauran d'introduir-se els fets, els conceptes i els principis geològics i biològics necessaris. Cadascuna de les activitats hauria de poder lligar amb la següent a partir d'una pregunta generada per l'anterior. Els conceptes i principis a introduir moltes vegades no ho són de forma elaborada, a partir de documents expositius, sinó que se subministra als alumnes les bases materials o les fonts per tal que ells mateixos duguin a terme la seva elaboració. Es pretén d'aquesta manera que l'alumne analitzi, valori i integri informació diversa provinent de diferents fonts i intenti aplicar-la als casos particulars objecte del seu estudi. Com hem dit abans, i donat que aquests aprenentatges tenen un elevat component social, s'incorporen en aquesta elaboració no només les suites ofimàtiques clàssiques (word, open office,...) sinó també les aplicacions 2.0, com les wikis, que comporten la

col·laboració en aquest procés d'integració de la informació. En determinats moments de les unitats s'han incorporat unes activitats anomenades de forma general Posem ordre!, que constituïrien moments d'estructuració dels continguts presentats. Aquestes activitats consisteixen gairebé en la seva totalitat en la confecció de mapes conceptuals a partir de un seguit de conceptes donats en un arxiu CmapTools que l'alumne haurà d'organitzar i completar.


Avaluació La incorporació de l'ordinador ens obliga a un replantejament dels materials, de l'organització del treball, de l'enfocament del currículum i de l'organització de l'espai i el temps, a l'aula i fora d'ella, però també dels mecanismes d'avaluació. L'avaluació de l'alumne no pot fer-se només a traves de proves escrites. Tot i que els materials del projecte no inclouen material d'aquest tipus (el que més s'aproxima són els qüestionaris moodle), les proves escrites poden ser aplicables en determinats moments del desenvolupament de les unitats, però

no poden ser els elements fonamentals que determinin l'assoliment o no dels objectius i les competències. L'estructuració del projecte, que bascula clarament cap a una participació activa de l'alumne, exigeix que els instruments d'avaluació estiguin fortament lligats als productes d'aquesta activitat (presentació, mural, exposició, pàgina web, participació en debats...) i marca una diversificació d'aquells. Necessitarem establir indicadors relacionats amb les competències bàsiques i els criteris d'avaluació de la matèria, assenyalant els diferents graus d'assoliment, i relacionar-los amb cadascuna de les activitats dutes a terme per l'alumne, ja sigui individualment com en la seva participació en treballs col·lectius. L'assoliment de la competència científica vindrà determinat, segons el decret per

Emocionar-se amb la ciència, amb la seva metodologia per generar

explicacions sobre els objectes i fenòmens del món, amb la bellesa d’aquestes explicacions i amb les seves aplicacions quan s’utilitza de manera responsable.

Pensar científicament a partir de construir i utilitzar versions elementals però complexes dels grans models de la ciència. Aquests coneixements han de proporcionar estratègies útils per


descriure els fenòmens relacionats amb problemes socialment rellevants, per explicar-los i per fer prediccions.

Analitzar i donar resposta a problemes contextualitzats, a partir de plantejar-se preguntes investigables científicament, de planificar com trobar evidències de les explicacions inicials elaborades, de posar en pràctica el procés de recerca d’aquestes evidències, de deduir conclusions i d’analitzar-les críticament.

Pensar de manera autònoma i creativa, tot assumint que el coneixement científic evoluciona a partir de la recerca d’evidències i també de les discussions sobre les maneres d’interpretar els fenòmens.

Comunicar en llenguatge científic les dades, les idees i les conclusions utilitzant diferents modes comunicatius, i argumentar-les tenint en compte punts de vista diferents del propi.

Comprendre textos de contingut científic de diferents fonts (Internet, revistes i llibres de divulgació científica, discursos orals, etc.) i disposar de criteris per analitzar-los críticament.

Utilitzar el coneixement científic per argumentar de manera fonamentada i creativa les actuacions com a ciutadans i ciutadanes responsables, especialment les relacionades amb la gestió sostenible del medi, la salut pròpia i la comunitària, i l’ús d’aparells i materials en la vida quotidiana.

El seguiment dels ítems que ens permeten valorar l'assoliment

d'aquesta competència pot ser pot ser dut a terme al llarg de totes les activitats realitzades per l'alumne en la seva activitat escolar. Pel que respecta als criteris d'avaluació associats als continguts del curs de 1r d'ESO, el decret els concreta en deu enunciats:8

CA1. Plantejar preguntes a partir de l’observació, identificar les variables que possibiliten aprofundir en la descripció del fenomen o ésser viu, recollir dades de manera sistemàtica i acurada, representar-les utilitzant esquemes, taules i histogrames, i descriure-les utilitzant amb rigor el vocabulari científic. CA2. Descriure materials de diferent tipus (minerals, roques, aire, aigua) tant a partir d’identificar les seves propietats i de mesurar-les, com de distingir si es tracta d’una mescla heterogènia, una solució o una substància pura. Dissenyar i realitzar la separació dels components d’una mescla senzilla, i relacionar les tècniques aplicades amb els mètodes de separació de mescles utilitzats en contextos quotidians (cuina) o industrials (reciclatge de materials). CA3. Interpretar observacions d’alguns canvis en els materials a partir d’imaginar la matèria formada per partícules. Justificar en base a les observacions realitzades la idoneïtat del model interpretatiu. CA4. Posicionar el Sol, la Terra i la Lluna per explicar el dia i la nit, les estacions,la durada del dia al llarg de l’any, fases lunars, eclipsis i la longitud de les ombres.

8 Es marquen en gris aquells criteris que no afecten directament als continguts de

biologia i geologia tractats en aquests materials.


CA5. Explicar amb idees científiques senzilles alguns fenòmens meteorològics i justificar les mesures de seguretat que calgui prendre. Enregistrar correctament les dades meteorològiques en forma de taules i gràfics, comparar les dades de diferents estacions meteorològiques i interpretar mapes del temps senzills. CA6. Argumentar amb criteris fonamentats científicament la necessitat d’utilitzar sosteniblement l’aigua i tot tipus de materials tant per al consum personal com a la indústria i a l’agricultura, i actuar de manera conseqüent. CA7. Identificar els principals tipus de roques, en particular les de l’entorn proper, relacionant les seves propietats amb l’ús més freqüent que se’n fa tant industrialment com ornamental. CA8. Reconèixer, a partir d’observacions directes i indirectes, evidències de cadascuna de les característiques dels éssers vius (es nodreixen, es relacionen, es reprodueixen i estan formats per cèl·lules) i utilitzar-les per justificar que quelcom és un ésser viu. CA9. Utilitzar claus dicotòmiques senzilles per identificar organismes o el regne al qual pertanyen a partir de l’observació directa o indirecta d’alguns organismes. CA10. Argumentar les causes i els impactes d’algunes activitats humanes en particular sobre el cicle de l’aigua i les possibles solucions que es proposen per minimitzar-ne els efectes.

Les taules que segueixen situen determinades activitats en les quals es fa especialment aplicable un o més dels deu criteris

d'avaluació. Això no vol dir que siguin les úniques en les quals aquests criteris puguin ser d'aplicació, però sí que poden ser més directament observables.


Unitat 1.- De l'infern al paradís

CA1 CA2 CA3 CA4 CA5 CA6 CA7 CA8 CA9 CA10

El que veuria un viatger de l'espai ●

El foc interior ● Estructura i tipus de volcans ●

Construïm un volcà Una altra erupció casolana

Vigilant els volcans Volcans més enllà de la Terra

...I volcans al costat de casa ●

Un safari fotogràfic pel món dels volcans ●

Posem ordre! ● Les roques magmàtiques ● ●

Posem ordre! ● ●

Un planeta inquiet Són freqüents els terratrèmols? ●

Què ens expliquen els terratrèmols?

Posem ordre! ● La vida, un fenomen genuïnament terrestre

Però què és un ésser viu? ● ●

Les característiques dels éssers vius ●

Posem ordre! ● ● Sabem de qui parlem? ●

Pensa en un animal ● ●

Posant ordre ● Els resultats de classificar ●

Aplicant les claus ●



Molt més que fulles: els vegetals superiors

●

Què és la biodiversitat? ● ●

Protegint la biodiversitat ●



2.- El gran viatge de les guatlles


Ocells arreu i en tot temps ●

Què provoca la migració dels ocells? ●

Les migracions dels ocells

Algunes ajudes per identificar aus ●

Però... són orenetes? ● ● ●

Ajudem als ornitòlegs ●

Les aus són vertebrats ●

Aprenem el nom d'alguns vertebrats?

La diversitat dels vertebrats ● ● ●


Moltes formes de fer el mateix ●

I finalment tot encaixa ●

Posem ordre!

Empesos pel clima ● ●

Parlem del temps ●

Temps i clima: qui és qui? ●

Aprofundim en la meteorologia ●

Practiquem el que hem après ●

Una webquest de meteorologia per a l'aula d'acollida

●

Coneixes l'Edumet? ●

Posem a prova als meteoròlegs ●

El clima i els éssers vius ● ●



Unitat 3.- La petjada dels dinosaures


Dinosaures catalans? ●

65 milions d'anys és molt de temps

Escenaris canviants ●

Què hem aprés d'història de la Terra

Continents que se separen i oceans que creixen

●

Cóm ha canviat tot!

Posem ordre! ●

Altres factors que modifiquen la superfície terrestre

Les roques sedimentàries ● ●

Coses que es poden trobar a les roques sedimentàries

●

Dinosaures que pujen per les parets? ●

Un pais ric en dinosaures ●

Fem de paleontòlegs ● ●


Els vegetals a l'época dels dinosaures ● ●

Observem les parts d'una falguera ● ●


Carbó i petroli ●

Les roques canvien ●

Recapitulem tot el que sabem sobre les roques

● ● ●

Minerals i roques ●

Minerals en directe ●

Les utilitats dels minerals ●


Tot s'acaba ●


Unitat 4.- Fins quan podrem menjar tonyina?


Fins quan podrem menjar tonyina? ●

La pesca de la tonyina ●

Les migracions de les moles de tonyina ●

L'evolució de les captures de tonyina ● ●

Peixos: de la Mediterrània al mercat

●

Dissecció d'animals marins ●

Posem ordre! ●

El peix gran es menja al petit ●

La base de la vida marina ●

Components fonamentals del plàncton: els protoctistes

● ●

Un projecte de recerca sobre el plàncton marí pels estudiants de secundària

● ● ●

Altres productors de l'ecosistema marí: les algues pluricel·lulars

● ●

Posem ordre! ●

Practiquem una mica!

Els corrents marins ●

El satèl·lit SMOS i el cicle de l'aigua ● ●

Muntem un aquari marí a classe

Cuidem l'aigua! ● ●

Fem tot el que podríem fer? ● ●

Posem ordre! ● ● ● S'acaba la pesca? ● ● ●

Perill d'extinció ●


Webquest animals en perill d'extinció per l'aula d'acollida

●


Utilització fragmentada dels materials L'enfocament d'un projecte a partir del context comporta que la introducció dels continguts es faci gradualment i de forma fragmentada en funció de la necessitat dels mateixos per a la interpretació del nucli d'interés corresponent. També, com s'apuntava abans, pot fer que un concepte aparegui al llarg del desenvolupament d'una unitat o en diferents unitats, diverses vegades, amb graus d'aprofondiment i matissos variats. Aquesta característica té com a conseqüència que una utilització fragmentada dels materials, es a dir, la utilització d'activitats deslligades del context en el qual s'introdueixen, pugui donar lloc a visions que cobreixin únicament de forma parcial un contingut, o que estableixin relacions amb altres continguts no tractats en la nova seqüència. Visualment, el curs presenta una estructuració amb activitats

sagnades en nivells. Aquelles entrades que es troben sagnades a la dreta estableixen dependències amb les que es troben en un nivell superior. Convé per tant, si les activitats han de ser importades separadament, agafar totes aquelles que depenen d'una mateixa entrada fins al nivell més baix per evitar errades de crides a documents no presents.


Recursos utilitzats Com s'ha comentat anteriorment, el material d'aquest curs és fonamentalment material preexistent que ha estat incorporat sobre un fil conductor de nova creació. A continuació s'inclou un llistat dels materials que son cridats directament a partir del fil conductor de les unitats o des de les activitats del curs. Les referències es troben ordenades per l'ordre d'aparició a la seqüència. Pel que fa a les imatges de les pàgines del fil conductor, totes elles han estat obtingudes de Wikimedia Commons. Es troben enllaçades directament i les seves dades d'autoria poden ser consultades a partir de la URL que apareix a la seva fitxa de propietats.


Vídeos Nostranau. La Terra de lluny. http://www.nostranau.net/terra-de-lluny Entre línies. Entre volcans. http://www.tv3.cat/videos/2899530/Entre-volcans El medi ambient. Vigilant els volcans. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42076

Quèquicom? Garrotxa: viure entre volcans http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21871&p_ex=Volcans Quèquicom? Catalunya tremola http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40507&p_ex=terratr%E8mols Enciclopèdia audiovisual de les Ciències i de les Tècniques (In situ). El sismògraf. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17140 El medi ambient. 300 anys de noms científics. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=31410 Mediterrània. Represa vital. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17863 El medi ambient. Barcelona: botànica per als ciutadans.

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=48377 Mediterrània. Arriben els ocells. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17864 Méteo K. Animals i temps. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=29025

Què m'has dit! El vocabulari de la meteorologia. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=32152

Caçadors de paraules. Parlem de temps. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23365 L'escola a casa. Mira que fem! Xarxa meteorològica educativa de Catalunya.


http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17194&p_ex=La%20meteorologia&p_num=3

Recerca en acció. Història, ciència i natura: Fumanya, terra de dinosaures. http://www.youtube.com/watch?v=Tk3DIicAj3k&feature=player_embedded#! Enciclopèdia audiovisual de les Ciències i de les Tècniques (In situ). La màquina Terra. Tectònica de plaques. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17143&p_ex=tect%F2nica El medi ambient. Terra Alta, jaciment a cel obert. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30060 Quèquicom? Conca de Tremp: viatge en el temps. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22148&p_ex=dinosaures

El medi ambient. Els briòfits i la laurisilva. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=31166&p_ex=molses Enciclopèdia audiovisual de les Ciències i de les Tècniques (In situ). La màquina Terra. El metamorfisme. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17142 Enciclopèdia audiovisual de les Ciències i de les Tècniques (In situ). La màquina Terra. Els recursos dels subsòl. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17137 Quèquicom? Meteorits: pedres que cauen del cel. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=42025&p_ex=dinosaures Mediterrània. Peix de pas. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18326&p_ex=tonyina

Mediterrània. Marea roja. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18328&p_ex=plancton&p_num=3 El medi ambient. Mesurar la humitat i la salinitat des de l'espai. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=27595&p_ex=corrents%20marins


ESA. SMOS. http://a1862.g.akamai.net/7/1862/14448/v1/esa.download.aka

mai.com/13452/mpeg/smos_web_movie.mpg Quèquicom? La pesca s'ofega. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23562&p_num=3

Webs Els volcans http://xtec.cat/iesbellvitge/volcans/index.htm Volcán en erupción http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Practica/pr-35/PR-35.htm Experimenta l’energia de la terra, simula l’erupció d’un volcà a casa http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/resources

/documents/090623-simula-una-erupci-volc-nica-64661.pdf Volcano live. Volcano webcams http://www.volcanolive.com/volcanocams.html Geology.com. Active Volcanoes of Our Solar System http://geology.com/articles/active-volcanoes-solar-system.shtml Volcans més coneguts http://xtec.cat/iesbellvitge/volcans/volc_aon.htm Quina diferència hi haentre les roques plutòniques i les roques volcàniques? http://www.edu365.cat/eso/faqs/ciencies/roques.htm IRIS Seismic monitor

http://www.iris.edu/seismon/ Hi ha alguna equivalència entre l'escala Richter i l'escala Mercalli? http://www.edu365.cat/eso/faqs/ciencies/escales.htm


Hipòtesi Gaia http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/terra/hipogaia.htm

Viu o no viu? http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/essersvius/index.htm University of Florida. Los nombres científicos http://edis.ifas.ufl.edu/pdffiles/IN/IN66500.pdf Mauritshuis. The Royal Picture Gallery. http://www.mauritshuis.nl/index.aspx?Chapterid=2295 Classifica! http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/claus/index.htm# Clasificación de los seres vivos. 1º de ESO http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/clasica/contenidos.htm

Les nostres plantes: Tipus de fulles http://www.xtec.cat/~jserla/projecte/tipusfulles.htm Naciones Unidas. 2010 Año de la Diversidad Biológica. http://www.cbd.int/2010/welcome/ WWF. Informe Planeta vivo 2008. http://assets.wwf.es/downloads/informe_planeta_vivo_2008.pdf WWF. Facts about our Earth. http://wwf.panda.org/about_our_earth/ Fundación Biodiversidad. 2010 Año de la diversidad biológica. http://www.fundacion-biodiversidad.es/habladebiodiversidad/ Generalitat de Catalunya. Parcs de Catalunya. http://www20.gencat.cat/portal/site/parcsnaturals/menuitem.

a4431e27a43f10b0f22c5b10b0c0e1a0/?vgnextoid=ae34dd0caa640210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=ae34dd0caa640210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD Biodiversidad virtual http://www.biodiversidadvirtual.org/taxofoto/ Catalogue of life. 2010 Annual checklist. http://www.catalogueoflife.org/annual-checklist/2010/browse/tree


Ajuntament de Barcelona. Museu de Ciències Naturals. Jardí Botànic. http://w3.bcn.es/V62/Home/V62XMLHomeLinkPl/0,4388,418159

056_418871429_1,00.html Herbari virtual del Mediterrani Occidental http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/index.html Ocells a Olesa de Montserrat. Ocells migratoris. http://www.xtec.es/~jcerdeir/ornitoweb/migra.htm

Projecte Orenetes http://www.orenetes.cat/ Wikipedia. Clave dicotómica. http://es.wikipedia.org/wiki/Clave_dicot%C3%B3mica Recerca en acció. Migradors de primavera. http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projecte/090211-viatgers-de-prim.jsp

Enciclopèdia de la naturalesa http://www.xtec.cat/aulanet/naturalesa/ Wikipedia. Coturnix coturnix. http://es.wikipedia.org/wiki/Coturnix_coturnix Laboratorio virtual Ibercaja. 144 Coturnix coturnix. http://www.ibercajalav.net/img/144_Coturnix_coturnix.pdf Temps i clima http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/tempsclima/ Introducció a la meteorologia I i II http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/meteoro/index.htm Fem de meteoròlegs i meteoròlogues. http://www.xtec.cat/~nalart/moltesmescoses/meteorolegs/ind

ex.htm Meteocat. Servei meteorològic de Catalunya. http://www.meteo.cat/mediamb_xemec/servmet/index.html Edumet. Xarxa meteorològica educativa de Catalunya. http://www.xtec.es/edumet/ Taller de ciències socials. Paisatges i climes del món. http://www.xtec.cat/recursos/socials/taller/unitat5/index.htm


Institut Geològic de Catalunya. http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/index.php

Preguntas y respuestas. Dinosaurios. http://www.juntadeandalucia.es/averroes/recursos_informaticos/andared01/dinosaurios/index.html Recerca en acció. Recula 600 milions d'anys. http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/interactiu/20091204-recula-600-milio.jsp Formació de Catalunya. Constitució geològica. http://www.xtec.cat/~nlinan/geomorfo/tema1/index.htm Els processos geològics http://www.xtec.cat/aulanet/ud/ciencies/planeta/activitats/activitats.htm QV Modelat del relleu http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/modelat_relleu_ca/ht

ml/index.htm?&skin=formal&lang=ca&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/ La formació dels fòssils. Un projecte a llarg termini. http://www.mineraltown.com/fossils/formacio_fossils.htm IGC. Què és un mapa geològic? http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/cartografia/igc_cartografia_mapageol.html IGC. Cartografia geològica. http://www.igc.cat/web/gcontent/ca/cartografia/igc_cartografia.html Recerca en acció. Fa 65 milions d'anys. http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projec

te/090917-fa-65-milions-d-.jsp Les nostres plantes. http://www.xtec.es/~jserla/projecte/index.htm Enciclopèdia de la naturalesa. http://www.xtec.cat/aulanet/naturalesa/ Enciclopèdia de la ciència 2.0 http://www.xtec.cat/aulanet/ciencia/


Coneixem més plantes. http://coneixem-mes-plantes.bloc.cat/gallery/16205/16205-88727.doc

Portal de Ciencias Experimentales. UCM. El ciclo de las rocas. http://www.ucm.es/info/diciex/programas/las-rocas/cicloderocas/barraflash.htm QV Les roques. http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/roques_sedimentaries_ca/html/section_1.htm?&skin=formal&lang=ca&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css/ QV Els minerals. http://clic.xtec.cat/quaderns/biblioteca/minerals_ca/html/section_1.htm?&skin=formal&lang=ca&js=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/scripts/&appl=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/appl/&css=http://clic.xtec.cat/qv_viewer/dist/html/css

/ Identificació dels minerals. Duresa: Escala de Mohs. http://www.mineraltown.com/infocoleccionar/duresa_escala_de_mohs.htm Agrupació Astronòmica de Sabadell. Lliçons i experiències per a iniciar-se en astronomia. 8.Cometes i meteorits. http://www.astrosabadell.org/html/pdf/ca/llico_08_cometes_ca.pdf Club de la mar. Migraciones mediterráneas. http://www.clubdelamar.org/migraciones.htm ICCAT. Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlántico. http://www.iccat.int/es/

Peixos comercials de Catalunya http://www20.gencat.cat/docs/DAR/Documents/Arxius/postpeix.pdf La peixateria. Què hi hem trobat? No tots són peixos! http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/1/hiha.pdf La peixateria. Què hi hem trobat? No tots són peixos! http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/1/clau/clau.htm


La peixateria. Us en fem 5 cèntims. Pràctiques. http://www.xtec.cat/~jvert/eso/primer/mare/2/lab.htm

Enciclopèdia de la natura. http://www.xtec.cat/aulanet/naturalesa/ M@re Nostrum. Vida marina. http://marenostrum.org/vidamarina/index.htm Bon profit. Cadenes i xarxes tròfiques. http://www.edu365.cat/eso/muds/ciencies/cadenes/index.htm# Aula 2005. 1r ESO. Tema 12. Regne protoctistes i regne fongs. http://www.aula2005.com/html/cn1eso/12protoctistes/12protoctistes.htm Recerca en acció. Vida al mar. http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/projec

te/081125-vida-al-mar.jsp Mapa dels corrents marins http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/0/06/Corrientes-oceanicas.gif ESA. SMOS. Earth explorers http://www.esa.int/esaLP/LPsmos.html Agencia Espacial Europea http://www.esa.int/esaCP/Spain.html Aulanet. Cicle de l'aigua. http://www.xtec.cat/aulanet/ud/socials/penedes/flash/cicle_aigua.swf USGS. El ciclo del agua. http://ga.water.usgs.gov/edu/watercyclespanish.html

Aquanovel. Cursos de acuariofilia. http://www.aquanovel.com/cursomarino.htm Associació aquariòfila de Barcelona http://www.aquariofilabcn.org/ Dr. Pez http://www.drpez.net/portal/portales


Acuariofilia.net http://www.acuariofilia.net/

L'aigua del Maresme. Programa d'educació ambiental per a escolars. http://www.ccmaresme.es/aigua/ Amb l'aigua no s'hi juga http://www.xtec.cat/~jplanas3/aigua/primera.htm Carta Europea de l'Aigua http://www.xtec.cat/centres/a8032750/mediambient/Aigua/carta_aigua.pdf Tortugues marines http://www.edu365.com:8801/~cop1075/ WWF España http://www.wwf.es/

UICN http://www.uicn.es/ The IUCN red list of endangered species http://www.iucnredlist.org/ Greenpeace España http://www.greenpeace.org/espana/ Portal de l'autoritat administrativa CITES d'Espanya http://www.cites.es/citesapp/Portada__ca_.htm?in=1 Zoo de Barcelona http://www.zoobarcelona.com/ZOO_Barcelona/Catalan/fitxes/marcos.htm Quins són els animals en perill d'extinció?

http://www.xtec.cat/~nalart/wq2010/animals/index.htm


Activitats JClic Vulcanisme i natura a la Garrotxa http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/vulcnat/jclic/vulcnat.jclic.zip&lang=ca&title=Vulcanisme+i+natura+a+la+Garrotxa

Árboles: identificación por las hojas http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/arboles/jclic/arboles.jclic.zip&lang=es&title=Árboles:+identificación+por+las+hojas Plantes superiors http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/plansup/jclic/plansup.jclic.zip&lang=ca&title=Plantes+superiors Els ocells del pati http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/ocells/jclic/ocells.jclic.zip&lang=ca&title=Els+ocells+del+pati Les aus del delta de l'Ebre http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.

cat/projects/ausdelta/jclic/ausdelta.jclic.zip&lang=ca&title=Les+aus+del+Delta+de+l'Ebre Els ocells de Menorca http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/ocells2/jclic/ocells2.jclic.zip&lang=ca&title=Els+ocells+de+Menorca Animals vertebrats http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/avertebr/jclic/avertebr.jclic.zip&lang=ca&title=Animals+vertebrats Els animals vertebrats http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/verteb3/jclic/verteb3.jclic.zip&lang=ca&title=Els+animals+vertebrats

Temps de temps: l'atmosfera. http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/atmosfe2/jclic/atmosfe2.jclic.zip&lang=ca&title=Temps+de+temps:+L'atmosfera


Temps de temps: observem i mesurem. http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.

cat/projects/trastos/jclic/trastos.jclic.zip&lang=ca&title=Temps+de+temps:+Observem+i+mesurem Temps de temps: la previsió meteorològica. http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/previsio/jclic/previsio.jclic.zip&lang=ca&title=Temps+de+temps:+La+previsió+meteorològica Temps de temps: a bots i a barrals. http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/pluja/jclic/pluja.jclic.zip&lang=ca&title=Temps+de+temps:+A+bots+i+barrals Temps de temps: llamp de rellamp. http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/llamps/jclic/llamps.jclic.zip&lang=ca&title=Temps+de+temps:+Llamp+de+rellamp

Temps de temps: vents i ventots. http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/vents/jclic/vents.jclic.zip&lang=ca&title=Temps+de+temps:+Vents+i+ventots Classifiquem les roques sedimentàries http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/rocsed/jclic/rocsed.jclic.zip&lang=ca&title=Classifiquem+roques+sedimentàries Refent el passat http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/refent/jclic/refent.jclic.zip&lang=ca&title=Refent+el+passat

Las algas http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=2936&project=http%3A%2F%2Fclic.xtec.cat%2Fprojects%2Falgas%2Fjclic%2Falgas.jclic.zip&name=Las algas (JClic)&width=800&height=600 El mar http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=2931&project=http%3A%2F%2Fclic.xtec.cat%2Fprojects%2Fmar2%2Fjclic%2Fmar2.jclic.zip&name=El mar (JClic)&width=600&height=400


El mar: un ecosistema immens. http://agora.xtec.cat/dgebb/moodle/mod/jclic/action/preview_jclic.php?id=2934&project=http%3A%2F%2Fclic.xtec.cat%2Fproje

cts%2Fmar%2Fjclic%2Finici.jclic.zip&name=El mar, un ecosistema immens (JClic)&width=600&height=400

Mapes

http://www.histgeo.ac-aix-marseille.fr/carto/centreeurope/centreeurope02.pdf

Programes Google Earth http://earth.google.com/ CmapTools http://cmap.ihmc.us/
