GUIA

GIRONA

© Triangle Postals SLSant Lluís, MenorcaTel. 971 15 04 51www.trianglepostals.com

TextGerard Bagué

Fotografies© Jordi Puig© Josep M. Oliveres (pàg. 32)

Disseny gràficJoan Colomer

MaquetacióVador Minobis

Il·lustracions© Leonard Beard

CorreccióJosep Liz

Cartografia© Triangle Postals

FotomecànicaMolagraf

ImpressióSanver

Dipòsit Legal: B-35938-2007

ISBN: 978-84-8478-290-2

Aquest llibre no podrà serreproduït ni totalment niparcialment per cap menade procediment, inclososla reprografia i el tractamentinformàtic, sense l’autoritzacióescrita dels titulars del copyright.Tots els drets reservats a totsels països.

ÍNDEXGIRONA, VILA OBERTA 11

UNA MICA D’HISTÒRIA

D’AIGUA I DE PEDRA 15

PUNTS D’INTERÈS 25

LA CATEDRAL 26

CLAUSTRE ROMÀNIC 30

MUSEU DE LA CATEDRAL 33

SANT FELIU 36

ELS BANYS ÀRABS 39

SANT PERE DE GALLIGANTSI MUSEU ARQUEOLÒGIC 40

LA RAMBLA 44

PUJADA DE SANT DOMÈNEC I FONTANA D’OR 49

BONASTRUC ÇA PORTA - MUSEU DELS JUEUS 52

LES CASES DE L’ONYAR 54

PONTS I INUNDACIONS 58

L’EMPREMTA GREMIAL 62

PLAÇA DE LA INDEPENDÈNCIAI BARRI DEL MERCADAL 65

LA DEVESA 66

MUSEU D’ART 70

FARMÀCIA DE SANTA CATERINA 72

MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT 74

MUSEU DEL CINEMA 77

ITINERARIS

EL PASSEIG DE LA MURALLA 81

EL BARRI VELL 86

CALL JUEU 91

LA DEVESA I LES RIBES DEL TER 92

PASSEIG ARQUEOLÒGIC I SANT DANIEL 95

MASÓ, ARQUITECTE 96

LLEGENDES DE LA CIUTAT 100

RUTES EN COTXE

LA COSTA BRAVA 103

EL TRIANGLE DALINIÀ 114

NATURALESA INTERIOR I PEDRA VIVA 119

GUIA PRÀCTICA

FESTES I TRADICIONS 127

OFERTA CULTURAL 130

ARTESANIA 134

ARTESANIA DOLÇA 137

GASTR0NOMIA 139

CAFÈS I COPES DE NIT 144

ON COMPRAR 146

ON DORMIR 148

SERVEIS 150

MAPA DE GIRONA 154

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA 160

L’acolorida façana fluvial és l’emblema de Girona

Girona, Temps de Flors

11

VILA OBERTAGirona ens ofereix l’oportunitat de descobrir una ciutat singular, eri-gida a la mesura humana, on l’esplèndida petja arquitectònica noapaga mai el batec ciutadà. Nascuda sobre un turó, alimentada perles aigües de l’Onyar, enmig d’una antiga via de comunicació entreuna i altra banda dels Pirineus, s’ha forjat amb un envejable equilibrientre el seny de la pedra i la rauxa d’un riu sovint desbocat. Gaudeixd’un jerarquitzat ordre estètic encapçalat per l’omnipresent catedral iels costeruts i ombrívols carrerons que hi condueixen; als seus peuses desplega un paradís pels amants de la cultura i l’art.

Si veniu amb cotxe, oblideu-lo fins el moment de la marxa. Gironaés una ciutat per ser fruïda a peu. Tampoc no us obsessioneu amb lesmil·limetrades rutes dels mapes, no temeu perdre-us al “laberint depedra” —com l’han definit alguns—, perquè es tracta d’un laberintcasolà que no us traïrà mai. Passegeu per les antigues muralles queencerclaven la vila, ara convertides en un esplèndid passeig encim-bellat. Constitueixen la millor metàfora del canvi d’una comunitatque ha arraconat les antigues pors i ara mostra amb orgull tots elsseus atractius.

A la societat gironina se li retreu un cert aburgesament i un taran-nà provincià que no ha sabut espolsar-se del tot. A Girona s’hi viu bé,però sense ostentació, molt de portes endins. Tampoc us deixeu ensi-bornar pel tòpic del caràcter esquerp dels gironins. Doneu-lostemps, apropeu-vos-hi, si cal, fent una marrada, i descobrireu untemperament noble i obert al visitant.

Aquesta guia us proposa una selecció dels principals atractius de laciutat, molt útil per al turista apressat, però també consells i suggeri-ments per aquells que aspiren a descobrir amb serenor els batecs méssecrets de la ciutat.

GIRONA

L’atalaia privilegiada de Montjuïc permet veure els focs artificials

2

30

CLAUSTRE ROMÀNICS’hi accedeix a través del Museu de la Catedral, previ pagamentde l’entrada, que dóna accés també a la Nau i al Tresor

El claustre, juntament amb la Torre de Carlemany (s. XII), d’estilllombard i que serveix de contrafort de la catedral gòtica, són lesúniques construccions romàniques que han sobreviscut a l’addiciód’estils i construccions que conformen la història de la catedral.Sobre el temple pagà s’edificà el romànic i, damunt d’aquest, elgòtic, que derivà cap el barroc. Es desvestí un sant per vestir-ne unaltre. S’accedeix al claustre (s. XII-XIII) pel costat de la capella de

31

Els capitells són un niu de creativitat i fantasia

l’Esperança. És únic al món per la forma trapezoidal de doblecolumnata i la riquesa de les escultures dels capitells. Els 85suports, entre columnes i pilars, són un devessall de creativitat.Alternen les escenes bíbliques amb imaginatives plasmacions deflora i fauna. Bèsties impossibles, el pecat original, Noè construintla seva Arca, el degollament dels innocents… És l’esperit de l’EdatMitjana petrificat.

Els constructors es van immortalitzar en alguns capitells. Segons elmusicòleg alemany Magnus Scheneider, el claustre posseeix unadimensió musical oculta. Afirma que els monjos recorrien el recinteatents als animals esculpits en els capitells, que representaven notes iels donaven la pauta per cantar l’himne Mater Dolorosa.

PUNTS D’INTERÈS

La sirena de doble cuaha atiat mites i fàbules

36

4SANT FELIUPujada de Sant Feliu, 29.Obert diàriament en horari de culte. Entrada gratuïta.

El seu campanar estilitzat, fidel sentinella de Santa Maria, fou des-puntat per un mal llamp. Els afuats pinacles, puntejats per filigranespròpies de l’estil nòrdic, li donen un aire alegre, com de llums de festamajor. L’església de Sant Feliu (s. XIV-XVII) es va erigir sobre el llocon fou martiritzat o sepultat el missioner africà del mateix nom. Laplanta, inicialment romànica, fou acabada i coberta amb una voltagòtica. Un bonic trifori que envolta el temple amalgama ambdósestils. La façana gòtica, orientada a ponent, desplega una imponentescalinata, però el conjunt perd força pels espais buits que corres-pondrien a les imatges i per un basament que fa enyorar una torrebessona que es quedà en projecte.

Es recomanable contemplar el retaule de l’altar major (s. XVI), el sar-còfag de Sant Narcís, patró de Girona, i el Crist jacent (s. XIV), obra d’a-labastre d’Aloi de Montbrai,d’un naturalisme anatòmicinfreqüent.

L’església té annexa la luxo-sa capella neoclàssica deSant Narcís (s. XVIII), folradade marbre i pintures. A l’al-tar hi ha el sepulcre de plataamb la relíquia del patró deGirona. Però l’impacte estè-tic més rotund d’aquesta visita queda reservat als vuit sarcòfagspagans i cristians encastats als murs del presbiteri. Conjuminen dis-seny agosarat i destresa en l’execució. És el conjunt més interessantde la península. Tots fets amb marbre, els dos més antics (s. II) repre-senten Proserpina raptada per Plutó i una cacera de lleons.

El campanar de Sant Feliu fou despuntat per un mal llamp

Sarcòfag dela cacera dels lleons

Pujada de Sant Domènec, un dels racons més bells de la ciutat

El pont de les Peixateries Velles forma part del paisatge gironí

17

74

MUSEU D’HISTÒRIADE LA CIUTATc/ de la Força, 27. Tel. 972 22 22 29 | www.ajuntament.gi/museuciutatHoraris; de 10 a 14h i de 17 a 19h.Festius; de 10 a 14h. Dilluns tancat.

Una exemplar síntesi històrica de la ciutat, guiada per l’afany didàc-tic, exposa valuoses restes arqueològiques i peces artístiques de granqualitat. El seu recorregut abasta des dels temps dels primers pobla-dors de la zona, amb les troballes prehistòriques del Puig d’en Roca,fins a aspectes parcials de la cultura contemporània.

Entre les primeres sales, on s’exposa la configuració de la ciutatromana, cal contemplar la peça estrella del museu: el mosaic romàde Can Pau Birol. L’espectacular obra, feta amb pedra, marbre, cerà-

Detalls del mosaic romà de Can Pau Birol

75

mica i pasta de vidre, representa una cursade quàdrigues al circ Màxim de Roma. Con-templant les emocionants i realistes escenesdel mosaic, l’espectador sembla transportat auna escena del film Ben-Hur, malgrat trac-tar-se d’una obra del 300 d.C. Un altre episo-di rememorat al museu és la Guerra delFrancès (1808-1814), amb el setge de Gironaper les tropes napoleòniques. La sagnantresistència de la ciutat s’explica sense el tograndiloqüent i heroic que hi marcaren elshistoriadors del franquisme.

El museu repassa els canvis tecnològics deltombant del segle XX. L’evolució de laimpremta, la maquinària o l’electrificació

son àmbits reeixits. Cal remarcar que Girona fou la primera ciutat dela península en dotar-se de llum elèctrica als carrers, l’any 1886.

L’edifici conserva un indret sòrdid i inquietant heretat de l’antigacomunitat de frares que ocupava l’església i el claustre. Es tracta delsnínxols verticals on, seguint els costums de l’ordre dels caputxins,s’introduïen els cadàvers després de dessecar-los asseguts en bancsde fusta foradats. A la sala del barroc es poden contemplar duespeces històriques de la catedral de la ciutat: el vell mecanisme delrellotge i l’àngel de bronze originari que hi feia de penell. Les salesdel modernisme i el noucentisme contenen obres dels escultorsgironins Ricard Guinó i Fidel Aguilar, destacat autor de figures sere-nes i exquisides que morí en plena joventut creativa. El recorregutinclou també un ámbit dedicat a la sardana i exposa una curiosacol·lecció de soldadets de plom.

El museu gestiona una sala annexa d’exposicions temporals, ambentrada pròpia per la Placeta de l’Institut Vell, al final del carrer de laForça.

PUNTS D’INTERÈS

El primer àngel de la Catedral es guarda al museu

92

D

LA DEVESA I LES RIBES DEL TERSón dos paradisos vegetals pel passejant que cerca la tranquil·litat,per l’esportista fogós o pel naturalista amateur. L’itinerari de la Deve-sa parteix de la Caseta de la Devesa, una petita construcció a l’entra-da dels jardins on el visitant por trobar informació sobre rutes iexcursions naturalistes. Cal entrar als jardins per veure el brollador ila gàbia dels paons. De retorn al passeig, tindrem els sentits alertaper captar tots els matisos de la simfonia vegetal. Resseguint l’avin-guda principal, amb els arbres més alts de Catalunya, apareix a màdreta la plataforma de pedra on els diumenges de fa molts anys unabanda militar marcava el pas del passeig dels gironins. Més avall veu-rem la gespa del Camp de Mart, batejat amb el nom del déu romà dela guerra perquè fou l’indret on els soldats solien fer la instrucció.Ara acull instal·lacions esportives municipals. A la banda del riu hiha bancs de pícnic i una pista senyalitzada per córrer.

Les Ribes del Ter són l’altra reserva natural de la ciutat, ideal per feractivitats ornitològiques. L’illa del Ter, on aquest riu rep l’Onyar, haesdevingut un reducte protegit de vida salvatge. A part de gavines igavians, hi fan niu polles d’aigua, bernats pescaires i ànecs coll verd.

El Ter té plàcids jardins a tocar la riba