Upload
bibliomedia
View
217
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
7/29/2019 guix 390 desembre 2012
1/4
83
Guix 390 | Desembre 2012 | p. 83-86
Set raons per estimarels meus paresCELA, J.; VILA, J. (il.)
Barcelona. Crulla, 2010
110 pgines
Set raons
per esti-
mar els
meus pa-
res s
lltim lli-
bre per a
inants de
Jaume
Cela que
ha publicat leditorial Crulla i
que ha estat guardonat amb el
premi El Vaixell de Vapor 2010.
Jordi Vila Delcls nha et unes
illustracions suaus per ben
eloqents, perectament trena-
des amb el relat de lautor.
El llibre s un relat escrit en
primera persona protagonit-
zat per un nen, a manera de
diari personal. Un diari ambel qual mantindr una relaci
que va canviant al llarg del
llibre.
En Nil, el nen protagonista, rep
un regal del seu carnisser, el
senyor Mariano, amb qui, ja ho
descobrireu a mesura que
RECULLRECOMANACIONS BBM
El lle de la bibliotecaKNUDSEN, M.
Barcelona.
Ekar, 201044 pgines
Un bon dia,
un lle entra
a la biblio-
teca. Tothom
queda asto-
rat i ning no
sap qu cal
er. El lle
sinteressa pels contes i entn
que ha de respectar les nor-
mes. Cada dia hi va a escol-
tar contes i a donar un cop de
m, fns que un dia, per aju-
dar a la cap de la biblioteca, li
cal rugir molt ort. El lle s
expulsat pel recepcionista,
per tothom el troba a altar i,
fnalment, el van a buscar.
He pogut explicar aquest relata alumnes de primer i tamb
de quart. Puc dir que els ha en-
cantat a tots. Els ha encantat la
sorpresa dun lle que gaudeix
dels contes i que collabora,
per, sobretot, que les normes
es puguin canviar si s per aju-
dar un amic o amiga.
Cicleinicial
Reco
mana
t
El circCOMELLES, S.;DARN, T. (il.)
Barcelona. Crulla, 2010
59 pgines
El mn mgic del circ s una
constant en els nostres pro-
jectes esc o-
lars. I s que
s molt gran
la ascinaci
que exerceix
el circ en la
imaginaci
duns i altres.
Salvador Co-
melles ens noereix un con-
trapunt literari ben original,
captivador i enriquidor. Ha
creat divuit poemes sobre els
personatges ms emblem-
tics: el pallasso, el trapezista,
el domador, els malabaris-
tes, el unmbul, lhome bala,
els msics, etc. Poesia amb
tocs de molt dhumor, com el
que dibuixa la histria delhome bala:
Fins que un dia el domador
(no el pot veure ni en pintura)
saboteja aquell can
carregant-lo amb desme-
sura.
Leonardo da VinciAUGARDE, S.;BROWN, L. (il.)
Barcelona. Llanalletres, 2009
63 pgines
Aquest llibre
combina, duna
manera equili-
brada, el text i
la imatge (rea-
litzada per Leo
Brown), el relat histric i el relat
imaginari. El diari dun nen de
10 anys, en Paolo, que sinicia
com a aprenent en el taller del
gran mestre Leonardo da Vinci,
serveix dexcusa per mostrar el
mn de Leonardo i la Itlia
del Reneixement.
A banda del relat personal
den Paolo, el llibre oereix in-
ormaci sobre la vida i lobra
del gran mestre contextualit-
zant-lo dins el Renaixement
europeu. Aix, al fnal del llibre,
hi trobem una sntesi illus-trada de les seves idees, in-
vencions i de la seva vida com
a pintor. Finalment, es tanca
amb un glossari i un ndex al-
abtic.
Ciclemitj
Reco
mana
t
Ciclemitj
Reco
mana
t
Ciclesuperior
Reco
mana
t
7/29/2019 guix 390 desembre 2012
2/4
Guix 390 | Desembre 2012
La democracia delconocimiento. Por unasociedad inteligenteINNERARITY, D.
Barcelona. Paids, 2011
El llibre que
presentem
est escrit
des dun pen-
sament com-
plex. Llegir-lo
ens permetr
tenir una altra mirada de la re-
alitat. El text convida a pensar
en prounditat sobre el conei-
xement, la seva construcci i
el paper que hi tenen tant les
persones com les institucions.
Llegir alguns episodis imagi-
nant situacions daula o des-
cola esdevindr un exercici
despeculaci recomanable.
Daniel Innerarity s catedrtic
de Filosofa Poltica i Social,
investigador a la Universitatdel Pas Basc i director de
lInstitut Globernance Gober-
nanza Democrtica. A lautor,
li agrada comentar que tenen
la seu en un espai de la Casa
de la Pau i els Drets Humans,
al palau dAiete Jauregia, a
Donosti, antiga residncia del
84
HEM LLEGITRECULL general Franco. Ha escrit di-
versos llibres, amb ttols tan
suggerents com El nuevo es-
pacio pblico o La sociedad
invisible. Tamb ha rebut uns
quants guardons.
Lautor deensa lapreci per la
poltica, entenent la poltica
no com un saber dexperts,
sin com una tasca de tothom
sota laixopluc que el saber no
s una cosa indiscutible, ja
que avui dia hem de decidir
sense certeses, per aix no
vol dir que una persona no
tingui conviccions.
Preocupat per la manera com
sha deducar la gent perqu
tingui conviccions ermes i,
al mateix tiemps, les vegi amb
cert escepticisme, ens ex-
plica que un dels nostres pro-
blemes s la manca de visi
de conjunt. Considera que la
intelligncia no est concen-
trada i, per tant, el repte estroba en la manera com es pot
connectar aquesta distribuci
de la intelligncia.
El llibre que ressenyem ex-
plica que el repte actual con-
sisteix a saber organitzar la
inormaci amb sentit. Laccs
aneu llegint el llibre, luneix
un vincle molt especial.
Aquest regal, que sembla
una caca de regal, s, a
ulls den Nil, original i irreuta-
blement til. El regal, per, va
acompanyat duna condici:
He descriure set raons per
les quals mestimo els meus
pares. Ni vuit ni sis. Set.
Aquesta s la condici que
mha imposat el carnisser.
I aix s com en Nil ens va
explicant, captol per captol,
les set raons per les quals
sestima els seus pares. Set
raons antstiques, merave-
lloses, tendrssimes. Si no,
pareu atenci a les primeres:
perqu em van posar un
nom curt, perqu em dei-
xen tenir una capsa de erro
molt vella plena de tresors,
perqu el meu pare sap on
sn tots els carrers de Barce-
lona i la meva mare em deixa
pentinar-la a la perruqueria,quan no hi ha cap senyora...
Les que queden, les haureu
de descobrir vosaltres.
Cada ra dna peu a explicar
el petit mn del seu protago-
nista: la amlia, el barri, les-
cola... Un mn arrelat a la
seva realitat quotidiana i al-
hora, tamb, un mn que
senlaira cel amunt amb la
seva imaginaci. Cada ra
serveix per parlar, no noms
dels seus pares (la mare pe-
rruquera o el pare taxista),
sin tamb del germ gran,
de les vies i dels avis que ja
no hi sn, dels tiets i dels co-
sins, dels vens, de la mestra,
de la seva amiga especial
(lAnna), del que els agrada
er i del que solen dir, del pre-
sent i una mica del passat.
A la vegada, dissimulada-
ment, es diria, el relat parla
del dibuix i de lescriptura. De
lofci de dibuixar i de lofci
descriptor. De la pintura, del
cinema. De lofci de poeta i
del de traductor. Escriure i di-
buixar apareixen i desaparei-
xen al llarg del llibre, per
quedar-se, fnalment, en el
utur den Nil.
Mnica Ricarthttp://grupbibliomedia.blogspot.com
7/29/2019 guix 390 desembre 2012
3/4
85
TROBADES Savia: trobades devivncia i relexipedaggicaDel 12 de gener al 8 de juny
de 2013
Les trobades de vivncia i re-
exi SAVIA sn una proposta
dirigida a les persones inte-
ressades en l'educaci des
d'una mirada de respecte a lanaturalesa de la inncia. Es
tracta de crear una plata-
orma de trobada a la recerca
duna prctica pedaggica
viva i prpia de cada persona
i collectiu.
www.elroure.org/2009/08/
grup-de-vivencia.html
Taula per a totsBarcelona, fns al 21 de
desembre de 2012Vivim en un planeta on es
llena quasi la meitat de tot el
menjar que es produeix i al-
hora milions de persones pa-
Ms inormaci
Guix 390 | Desembre 2012
RECULL
Jornades de lecturai escriptura
Barcelona, Cosmocaixa, 18 i
19 de gener de 2013
Llegir i escriure no sn nica-
ment habilitats comunicati-
ves, sin eines potents
daprenentatge, dorganitza-ci del pensament i desenvo-
lupament personal. Durant
aquestes jornades s'aborda
la lectura i la escriptura de
manera integradora, ja que
es considera que se naprn
a qualsevol lloc, i durant tota
la vida.
Les jornades comptaran ambla participaci descoles que
mostraran la seva experincia
com a exemple de bones
prctiques.
www.ub.edu/ice/index4.htm
Ms inormaci
i lacumulaci dinormaci ja
no sn el problema principal.
Inundats de dades, dopi-
nions, dinormes, etc., una
habilitat necessria per sobre-
viure consisteix a saber a qu
sha de donar prioritat.
El coneixement sha ests i
sha pluralitzat. Com a conse-
qncia, el coneixement es-
dev ms controvertit,
discutible i, alhora, es relati-
vitza lopini de les persones
expertes. Aix suposa un in-
crement dels punts de vista i
ens aboca a societats que
cada vegada discuteixen ms.
Si es pensava que el coneixe-
ment era una suma acumula-
tiva que aportava ms
comprensi, avui ens trobem
que cada nou coneixement
provoca una ignorncia espe-
cica i, per tant, necessi-
tem comprendre larticulaci
entre coneixement i ignorncia.
El llibre est amarat de passat-
ges on ens podem submergir
deixant uir la imaginaci. Con-
vido la lectora o el lector per-
qu, en un moment de serenor,
entri en el text i sendinsi en la
seva interpretaci personal:
[] contra una revoluci digital
entesa com una mera inversi
en tecnologia, o la societat de
la inormaci com una societat
de les mquines, laccent posat
en la interpretaci [...]
Una societat dintrprets s
una societat que refexiona so-
bre si mateixa, que discuteix i
que s capa de er-se crrec
de la novetat que emergeix en
els processos socials.
En defnitiva, llegint La demo-
cracia del conocimiento, un
es carrega de reexions i de
raons que milloren el sentit
que cal donar a leducaci enaquests moments.
La fnalitat de leducaci s
aconseguir que els nois i les
noies adquireixin les eines ne-
cessries per entendre el mn
[] que els guin en la seva ac-
tuaci; posar les bases perqu
esdevinguin persones capaces
dintervenir activament i crticaen la societat plural, diversa,
i en canvi continu, que els ha
tocat viure. (Currculum per
competncies, annex 1, Decret
142/2007, DOGC, nm. 4915)
David Vilalta MurilloICE de la [email protected]
7/29/2019 guix 390 desembre 2012
4/4
Exercicis extrets del llibrede M.I. CORTZAR i B.ROJO (2007), La veu en ladocncia, Barcelona,Gra. (DesenvolupamentPersonal del Professorat, 8)
86
Guix 374 | Maig 2011
WEBCONVOCATRIES
Ms recursoseducatius
Ms Recursos Educatius s
un lloc web on podreu trobar
una gran varietat de mate-
rials llestos per imprimir i er
servir. Els trobareu dividitsper rees de coneixement.
Tamb hi ha disponibles ma-
terials recomanats editats i
un recull daltres recursos
online que es poden er ser-
vir a lescola.
www.mesrecursoseducatius.com
Ms inormaci
I Concurs deLipdubs per la Paude l'ICIPL'Institut Catal Internacional
per la Pau (ICIP) ha convocat
el I Concurs de Lipdubs per la
Pau, on hi poden participar
tots els centres d'ensenya-
ment no universitari de Cata-
lunya. Amb vdeos musicals,
els concursants hauran da-
conseguir diondre missatges
de pau i noviolncia a travs
duna activitat collectiva que
ha de ser creativa, participa-
tiva i motiu de diversi.
Els millors lipdubs presentats
es projectaran en un acte p-
blic que l'ICIP celebrar el 30
de gener de 2013, Dia Escolar
de la Noviolncia i la Pau. En
lacte es lliurar el premi a l'e-
quip guanyador, que consis-
teix en una videocmera.
Data lmit d'entrega: 21 de
desembre de 2012.
www10.gencat.cat/sac/
AppJava/tramit_txa.jsp?codi
=10123
Ms inormaci
Guix 390 | Desembre 2011
teixen am. Amb lobjectiu de
contribuir a solucionar aquest
problema, i a travs d'una s-
rie d'activitats participatives,
es pretn reexionar sobre la
importncia del menjar en les
nostres vides, el dret a l'ali-
mentaci de totes les perso-
nes i el malbaratament
d'aliments.
Aquest taller es realitza en el
marc de l'exposici Justcia
alimentria. Sembrant espe-
rana que, a travs de les
otograies de Pep Bonet i
els testimonis de petits pro-
ductors dels pasos en des-
envolupament, mostra la
problemtica de la distribu-
ci i l'accs als aliments enl'mbit global.
www.educaixa.com/
ca/-/mesa-para-todos
Ms inormaci
RECULL XIV Premide literatura inantilillustradaTombatossals
L'ajuntament de Castell
convoca la XIV edici delPremi de literatura inantil
illustrada Tombatossals diri-
git a obres illustrades de tc-
nica i tema lliures, en
valenci o castell, indites i
dirigides a pblic inantil de
tres a sis anys. Els treballs
poden ser elaborats per ms
duna persona. La dotaci
del premi s de 6.000 .
Data lmit dentrega: 1 de e-
brer de 2013.
www.castello.es/archivos/772/
Bases_CCS_2013_Flor_
Natural.pd
Ms inormaci