| José Pedro Rusakiewicz |

M1 -

UF01 HISTÒRIA I DISTRIBUCIONS DE GNU/LINUX

Història i distribucions de GNU/Linux

1

1. Cerca informació sobre quins són els orígens d’aquest sistema operatiu. De quins altres

sistemes operatius prové? Quines són les característiques que en pren?

Per entendre els orígens de Linux ens cal explicar l’UNIX i el seu pare, “l’avi Multics” , com li

dic jo...

En la dècada dels 60’s el MIT (Massachusets Institute of Technology), el General Electric i

els Laboratoris Bell i American Telegraph (AT&T) van desenvolupar el Multics, creat en

principi per que tingués característiques de temps compartit (varis usuaris compartint

recursos en la mateix ordinador) sent el sistema més avançat de l’època.

Més tard l’empresa responsable es va retirar del negoci i Multics va quedar en mans de

Ken Thompsom. Ell va continuar amb ell fent un sistema més petit i que conservés les

seves característiques inicials. A partir d’aquí va començar a existir l’Unix.

En 1973 un altre investigador de Bell Labs, Dennis Ritchie, va reescriure tot l’Unix en

llenguatge C (mes avançat). L’Unix comença a tenir gran acceptació en els usuaris.

Entre 1977 i 1981 AT&T va alterar UNIX fent canvis particulars i va anar llençant els seus

sistemes propis. Va sorgir el Unix System III. En 1983 va sortir el conegut Unix System IV,

que va ser el que es va vendre. Fins avui aquest sistema és utilitzat en el mercat sent

estàndard internacional d’Unix.

Però, quina relació hi ha entre Unix i Linux?

Linux va ser creat per Linus Torvald a la edat de 23 anys, quan era

estudiant d’informàtica. El precursor de Linux va ser un sistema

anomenat Minix. Era un sistema basat en UNIX i amb codi font

disponible. Això va ser creat per si algú vol estudiar el UNIX “a casa

seva”.

No obstant això, el codi va ser escrit des de cero, per això va poder ser

distribuït gratuïtament, no tenia cap codi d’AT&T.

En 1991 Linus va decidir fer un sistema més potent que el Minix. Va

enviar un missatge als usuaris de la Usenet (com una antecessora de

l’actual internet) i en 1994 va terminar la versió 1.0 (pràcticament

sense cap error). De fet, Linux és una abreviació d’Unix i Linus. (una curiositat: al principi

ell li va posar el nom de Freax (abreviació de Free i Freak amb

una ‘x’ d’Unix, al principi va descartar la idea de Linux per

considerar-la massa egocèntrica...).

Però per completar la història haurem d’explicar què és GNU.

Richard Stallman va començar amb el projecte GNU el 1984

amb l’objectiu de crear un sistema operatiu compatible amb

Il·lustració 1. Linus B. Torvald

Il·lustració 2. Richard M. Stallman.

Història i distribucions de GNU/Linux

2

l’estàndard Unix de l’època i que sigues gratuït per la seva distribució i modificació.

Linux en si només és el kernel. Linus va començar a fer servir aplicacions de GNU (editors,

configuració del sistema, sistemes gràfics, etc) i va decidir de deixar-ho tot dins de la

mateixa llicència. Però el kernel de per si mateix no es pot fer servir, és la part més

important ja que és amb la qual l’usuari es comunica amb l’ordinador. Per això amb GNU i

el kernel de Linux va sorgir GNU/Linux com a sistema operatiu (o només Linux, per

abreujar...).

Linx va anar evolucionant en distribucions que s’adapten segons el tipus d’usuari,

d’aquesta manera existeixen distribucions per a llars, empreses i servidors.

Bàsicament totes les distribucions estan basades en Debian, Red Hat o Slackware.

Aspectes que va heretar Linux de UNIX i GNU:

La potència i flexibilitat d’UNIX.

Multitasca

Multiusuari

Les aplicacions de GNU

Kernel de Linux

...i molt més.

Història i distribucions de GNU/Linux

3

2. Fes una cronologia breu de l’evolució d’aquest sistema operatiu, indicant quines són les

característiques més destacables que s’hi han anat incorporant, la aparició de les version

s importants de les diferents distribucions, ...

Any Versió del nucli Linux

Característiques més importants

1991 - 1993 0.x - Primera aparició nucli Linux. En menys de tres anys ja hi ha més de 100 desenvolupadors treballant en aquest sistema. - Aparició de les primeres distribucions de Linux. - Aparició de la distribució més antiga suportada en la actualitat, el Slackware Linux.

1994 - 1995 1.x - Nova versió disponible des d’internet. - Augment del nombre de plataformes compatibles.

1996 - 2007 2.x - Linux es converteix en una alternativa seriosa per algunes empreses. - Compatibilitat per a molts processadors al mateix temps. - Moltes empreses anuncien suport Linux. - Es comença a desenvolupar la interfície gràfica KDE. - 2001: augment de la màxima quantitat de RAM

suportada: 64GB. A més a més USB sistemes 64 bits i journaling.

- 2006: es permet l’acceleració per hardware. 2011 - ¿? 3.x - Més suport per a hardware.

Les versions més important de les distribucions de Linux, són aquelles a partir de les quals

es van anar derivant totes les distribucions posteriors. Són Debian, Slackware, i Red Hat

(Veure taula cronològica).

Debian va ser un projecte per

crear un sistema operatiu lliure. El sistema

resultant es diu Debian GNU/Linux, o Debian

per abreujar. Podem descarregar Debian si

tenim una bona connexió a internet d’aqui.

Va sorgir per primera vegada el 16 d’agost de

1993 (més info) i va anar adquirint noms de personatges de Toy Story ( la primera

es va dir Buzz). Debian es caracteritza per la seva disponibilitat en 12 plataformes

com i386, amd64, arm, arm emulator, etc.

Hi ha versions antigues que encara tenen suport per part dels desenvolupadors

(actualitzacions...), antigues, que no en tenen, i versions noves (de prova) a part de

la versió actual.

Història i distribucions de GNU/Linux

4

Propòsit: ús general.

Trobareu això i més a la Viquipèdia.

La seva última versió estable es diu Squeeze:

Il·lustració 3. Captura pantalla Debian 6.0.6 Squeeze.

Slackware és la distribució de Linux més antiga amb

vigència avui dia. Objectius del sistema: facilitat d ‘ús i

estabilitat. Va sorgir en abril de 1993. El nom Slackware

prové del terme slack tal i com el defineix L’església

dels SubGenis (una comunitat friki).

És una distribució enfocada més cap a l’estabilitat i la

robustesa que a la usabilitat que demana l’usuari mitjà/iniciat. Està orientada cap

a usuaris avançats i que hagin de fer canvis en tarees complexes com

administrador de sistemes i servidors. (Escriptori, estacions de treall i Servidors).

Per descarregar-lo aneu a aquesta pàgina .

Il·lustració 4. Escriptori Slackware.

Història i distribucions de GNU/Linux

5

Red Hat. La primera versió va sortir el 3 de novembre de 1994. Va ser la primera

en fer servir el format de paquet .RPM, convertint-se en una referència per altres

distribucions. Red Hat Linux va ser difós en un primer moment per a servidors. Des

de la versió 8.0 s’ha orientat cap a la utilització de servidors d’escriptori corporatiu.

Es tracta de programari lliure però no és gratuït. No obstant, com que es pot

modificar el seu codi font, han sorgit altres distribucions basades en Red Hat i

gratuïtes, com és el cas de CentOS.

Red Hat porta incorporat un sistema gràfic que es diu Anaconda i un tallafoc amb

més capacitats (Lokkit).

Red Hat es va aliar amb el projecte Fedora per extreure el codi font d’aquets últim

i fer noves versions de Red Hat Entrerprise Linux. Orientat cap a estacions de

treball i servidors.

Hi ha dues versions amb diferents característiques: Red Hat i Red Hat Enterprise

Edition. Ambdós estan dedicats a servidors i estacions de treball però el nucli de la

Enterprise és de Red Hat i Fedora.

Il·lustració 5. Escriptori Red Hat.

Història i distribucions de GNU/Linux

6

3. Analitza les principal distribucions de Linux, indica quines són els seus trets principals, i q

uèles diferencia. Cerca informació sobre el programari que porta incorporat. Fixa’t en aq

uestpunts: gestors de finestres, programes ofimàtics incorporats, navegadors d'Internet,

utilitatsde gestió del sistema, nivell de traducció al Català, versió del kernel...

He respost aquesta pregunta referint-me a les dades de la pàgina DistroWatch i vaig agafar

les 10 primeres distribucions del ranking de la pàgina.

Les distribucions més utilitzades segons DistroWatch són:

Il·lustració 6. Top 10 distros Linux.

Anem a analitzar-les:

Linux Mint

És una distribució de Linux basada en Ubuntu i també, més recentment, té una versió basada

en Debian. És tracta d ‘una distribució Linux molt recent, es va començar a desenvolupar el

2006. L’objectiu és facilitar paquets privatius a usuaris diaris del sistema. Per això incorpora un

seguit de paquets privatius en contra de la llibertat del programari. Però la major part dels

paquets es distribueixen en la seva versió lliure.

Història i distribucions de GNU/Linux

7

La primera versió del Mint va sortir el 27 d’agost del 2006 i l’actual el 6 de Setembre de 2010

Isadora FluxBox. Mint té la seva pròpia versió de la seva interfície gràfica i que va canviar

l’estàndard de les llicències en quant a entorns gràfics. Ara se’n admeten totes les versions.

Aquí podeu veure totes les versions del Linux Mint.

Mint aposta per la seguretat en l’escriptori i molta estabilitat. Aposta per els usuaris

d’escriptori de tota la vida, o per experts. És preferible a l’Ubuntu si no som del que estem

esperant ansiosament la pròxima versió. Manual d’usuari de Linux Mint. Podeu baixar Mint des

d’aquí.

Es pot dir que el Mint és una versió molt millorada de l’Ubuntu i una molt bona alternativa.

Versions Linux Mint

Versió Nom Novetats

1.0 Ada - Sense informació. 2.0 Barbara - “ 2.1 Bea - “ 2.2 Bianca - “ 3.0 Cassandra - “ 3.1 Celena - “ 4.0 Daryna - “

5 Elissa

- És LTS (Long Term Support) amb 3 anys d’actualitzacions des d’Ubuntu.

- Últimes entregues de les principals distribucions (OpenOffice, ThunderBird, Firefox, etc).

- Traduccions de més eines del sistema. - Amarok és reemplaçat per Rythmbox. - S’afegeix mintBackup. - Traducció de la guia de l’usuari a diferents

idiomes.

6 Felicia

- Basat en l’última distro d’Ubuntu. - Linux 2.6.27. - Gnome 2.24 y Xorg 7.4. - Nou Software Manager. - Navegació per pestanyes en Nautilus. - Disponible versió Universal en format

LiveDVD amb varis idiomes per als que no tinguin bona connexió a internet i vulguin personalitzar la seva instal·lació. Aquesta Universal ve amb temes extres i molt còdecs i divers i ve a substituir la versió Light del sistema.

7 Gloria

- Millores en KDE. - Incorporat Amarok. - Nova secció “plicacions destacades”. - Millores en la interfície gràfica. - Actualitzacions compatibles amb paquets de

Mint (abans només era compatible amb

Història i distribucions de GNU/Linux

8

paquets a càrrec d’Ubuntu). - S’han retirat els anuncis de mintUpload- - Millores i extres en la línia de comandes.

8 Helena

- Millores en el menú, més personalitzable. - Botó de bloqueig de pantalla. - Millores en software de gestió. - Millores en l’administrador de

actualitzacions (millores visuals, es poden escollir els paquets, els paquets ignorats, detecció de canvis i detecció d’errors).

- Nou administrador de pujades. - Actualitzacions en Gnome i kernel.

9 Isadora

- Nou programari d'administració

- Eina de còpia de seguretat nova

- Millores al menú

- Configuració de l'escriptori

- Millor busca

- Millores en el sistema

- Canvis en el projecte

- Millores Upstream

10 Julia

- KDE 06/04 . - Lancelot KDE Menú . - Programari manager (Administrador de

Programes) . - Icones d'aplicacions - Millor classificació - Update manager (Administrador

d'Actualització) . - Per fer cas omís de les actualitzacions - Mida de la baixada - Upload manager (Administrador de

descàrregues) . - UI, speed, ETA - Test de connexió - Cancel / Run com a tasca de fons - S’ha resolt moltes errades de programari i de

sistema així com moltes incidències conegudes.

11 Katya

- Increïbles millores visuals. - Aquesta versió està disponible en versió

LiveDVD i LiveCD per als que no tinguin gravadora de DVD a la seva casa.

- Millors en l’administració de programari (pantalla de benvinguda, categories, pantalles d’aplicacions millorades, etc).

- Administrador d’actualitzacions més ràpid que mai i moltes millores visuals.

- Eina de configuració d’escriptori. - Barres de desplaçament de superposició per

defecte.

Història i distribucions de GNU/Linux

9

- Millores a mint-X.

12 Lisa

- Nova interfície basada en Gnome 3 i MSGE (panel de botons, menú d’aplicacions, llistat de finestres...).

- S’incorpora MATE (només present e el LiveDVD).

- Nous temes d’escriptori. - Nou estri de cerca Duc-Duck-GO!. - Nou model de negoci. - Fàcil instal·lació d’altres motors - Basat en Ubuntu 11.10, Gnome 3.2 i kernel

de Linux 3.0.

13 Maya

- MATE 1.2. - Cinnamon 1.4. - Nou MDM basat en GDM (gestor de la

pantalla de inici de sessió). - Yahoo! És el motor de cerca predefinit en

Mint 13.

14 Nadia

- Millores en el nou Gnome 2 anomenat MATE en aquesta versió de Mint.

- Notables millores en la interfície gràfica Cinnamon.

- Canvis de finestres més ràpid. - Llistat de finestres actives. - Vistes prèvies millorades. - Panels de notificacions. - Aplicació de musica millorat. - MDM millorat (per personalitzar la pantalla

d’inici de sessió). - Actualitzacions de programari freqüent com

el gedit (actualitzat a la versió 3). - Més fons de pantalla disponibles.

Taula 1. Versions de Linux Mint.

NOTA: cada versió es correspon amb un nom femení el qual també es correspon en la 1ª l letra amb el nombre de

vers ió: 1.0 Ada, 2.0Barbara, etc.

Llistat de programari incorporat en Linux Mint.

- Reproductor de audio/video: VLC media Player i Totem.

- Navegador web: Firefox

- Suite Ofimàtica: LibreOffice

- Editor d’imatges: GIMP

- Porta incorporats tots els còdecs i divers de fàbrica

- Editor de text gedit

Linux Mint ja és el SO Linux més utilitzat (segons distrowatch) del món i ha sobrepassat

a altres distribucions més poderoses, com Ubuntu Linux. Per què? Aquí tenim algunes

característiques per orientar-nos una mica...

Història i distribucions de GNU/Linux

10

1- Millor compatibilitat de hardware, més divers i còdecs.

2- Interfície gràfica més estable.

3- Introducció més lenta a Gnome 3 (per acostumar-nos).

4- Sense Unity, molt criticat per molts usuaris, segur que és un punt a favor.

5- Motor de cerca predefinit.

6- Millor aparença visual que altres distribucions.

7- Com que ara és la més utilitzada, segur que trobarem més suport a la

comunitat de desenvolupadors.

8- No li cal molt manteniment. No molesta massa amb les actualitzacions. Només

un gestor d’actualitzacions (més segur).

9- Molt personalitzable (la que més).

10- És gratuït.

Il·lustració 7. Escriptori Cinnamon 1.3.

Història i distribucions de GNU/Linux

11

Linux Mageia

Va néixer el 18 de setembre de 2010 i esta basat en Linux Mandriva (es diu que és un fork de

Mandriva), és a dir, és una distribució basada en Mandriva. Va sorgir de la indignació de

dependre del negoci de Mandriva que va acomiadar a molts empleats. El nom Mageia (μαγεία

en grec) vol dir màgia. Fa referència al Lleó Mandrake que dona nom a l’anterior distribució.

El SO en si va ser llençat el 1 de Juny de 2011, fa servir RPM per la gestió de paquets,

KDE/Gnome i la seva última versió és la 2. Cada nou mesos es desenvolupa una nova versió

que té vigència per els propers 18 mesos. Propòsit general.

Versió Noves característiques

1 - És bàsicament igual que Mandriva només que es diferencia del seu projecte.

2 - KDE 4.8.2 - GNOME 3.4.1 - Xfce 4.8.3 - Razor-Qt 0.4.1 - LXDE - Sugar - continua

3 Alpha 3 (no definitiva)

- Si voleu veure un llistat complet, aneu ací.

Taula 2. Versions i característiques del Mageia Linux.

L’objectiu del projecte és fer un sistema més estable i segur que Mandriva.

Les aplicacions que porta incorporades són les següents (darrera versió):

- Navegador web: Mozilla Firefox, Chromium browser, Epiphany, Opera.

- Suites ofimàtiques: LibreOffice, Caligra, KmyMoey, Skrooge, GnuCash.

- Missatgeria instantània: Kopete, pidgin, Empathy ,Kadu...

- Virtualització: Virtualbox, Wine...

- Eines gràfiques: Gimp, Inkscape, Blender.

- Reproductors multimèdia: Amarok, Rythmbox, Totem, VLC, MPlayer, XBMC Media

Center...

- Editors multimèdia: Avidemux, kino, Open Shot.

- Moltes aplicacions multimèdia i editors de subtítols de pel·lícules.

- Més info

Història i distribucions de GNU/Linux

12

Ubuntu

És un sistema basat en GNU/Linux i Debian orientat cap a l’ús de l’escriptori. El projecte està

subvencionat per un multimilionari africà, Mark Shuttleworth i està orientat cap als usuaris

mitjans amb pocs coneixements de GNU/Linux.

El nom prové de les llengües zulu i xhosa i representa una ideologia ètica sud-africana centrada

en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles.

Característiques:

- Basat en Debian.

- Disponible per a 3 arquitectures (i386 AMD64, PowerPC).

- Les treballs de desenvolupament estan lligats a Debian i Gnome.

- Sudo en lloc de root.

- Fa servir paquets .deb com Debian.

- Ubuntu subministra i envia CD’s Linux gratuïtament per a tots els usuaris disponibles.

Taula de versions:

Història i distribucions de GNU/Linux

13

Els grans canvis es poden veure en l’Ubuntu 10.10 en què s’incorpora l’escriptori Unity, que

demana bastant més recursos en els maquinaris i que va ser l’origen de moltes crítiques del

usuaris de PC’s low cost. Es va anar implementant en les següents versions d’aquesta

distribució.

Aplicacions integrades en Ubuntu:

- Navegador web: Mozilla Firefox

- Suite Ofimàtica: LibreOffice

- Missatgeria: Mozilla Thunderbird.

- Reproductors de música: Rythmbox i Banshee.

- Fotografia i vídeos: Gimp, Inkscape,

- Reproductors de vídeos: MPlayer, Open Shot...

- Editors multimèdia: PiTiVi, Cheese.

Incorpora un servei en el núvol particular. Quan instal·les l’Ubuntu se’t associa un compte a

Ubuntu One.

Si el volem provar tenim a la nostra disposició el Live CD que podem bootear des de la BIOS o

el podem instal·lar dins de Windows com si fos una aplicació més. També té suport per

instal·lar-lo en un USB. També podem descarregar la ISO de la seva pàgina corresponent.

Per què escollir Ubuntu en lloc d’altres distribucions?

Ubuntu està orientat cap a usuaris mitjans i que volen fer servir l’ordinador per a oci i feina

(eventualment). També volen tenir totes les aplicacions que necessiten per fer tasques d’edició

multimèdia, navegadors i treballs ofimàtics. Això i més és el que porta l’Ubuntu.

És de les distribucions més accessibles i elegants (visualment), navegació per la web ràpida i

amb molt de suport (dins del que hi ha). Tot i que hi han distribucions més robustes i ràpides

(Mint) Ubuntu no deixa de ser una alternativa a moltes altres distribucions orientades cap a

usuaris d’escriptori (nivell baix, mitjà...).

És un software de codi lliure, gratuït i van sorgir moltes distribucions derivades d’Ubuntu, com

Edubuntu, Xubuntu, Mint, etc.

En quant a la recent interfície Unity, que va rebre molta critica per par dels usuaris... és qüestió

d’acostumar-se.

Història i distribucions de GNU/Linux

14

Taula 3. Escriptori Unity d’Ubuntu.

Cinnarch

La proposta de Cinnarch és la de crear un SO elegant, robust i potent (el que diuen tots), basat

en la distribució Arch Linux amb la interfície gràfica Cinnamon. Le va començar a desenvolupar

un gallec, Alex Filgueira, el juliol de 2012 (recentíssim!). Sembla que s’estan posant de moda

les distros basades en Arch, com el Manjaro, que va proposar a Filgueira que s’unís al seu

projecte.

La última versió és la Cinnarch 2012.11.22, que ja està disponible per la seva descàrrega

Millores en la nova versió:

Aquesta és una llista de canvis: accés multilingüe d'arrencada, menú de syslinux i redisseny

(basat en el treball de Manjaro); Missatge de benvinguda multilingüe ; canals d'ALSA, el botó

de captura de pantalla fixa, suport als mòdems USB i VPN a NetworkManager, Nemo com a

nou valor predeterminat Cinnarch d'administrador d'arxius (elegit per la comunitat); carpetes

predeterminades (Descàrregues, Desktop, Imatges) , el suport a través de targetes gràfiques,

instal · lades dosfstools que falten en Cinnarch Live, opció d'instal · lar GRUB 2 o qualsevol

carregador UEFI; LightDM reemplaça LightDM-Ubuntu; Panteó benvinguda substitueix a la

Unitat benvinguda...

La gent que el va provar diu que és lleugera i ràpida.

Història i distribucions de GNU/Linux

15

Aplicacions incorporades:

- Utilitats i eines del sistema: 7-zip FM , PacmanX6G, gedit, dconf editor, Gparted, System

Monitor, System Settings

- Imatge: Visor d’imatges Shotwell

- Oficina: Instal·lador personalitzat del LibreOffice.

- Navegador Web: Chromium (per defecte), Avahi server Browser, Hotot como client de

microblogging, Pidgin, y Transmission com client torrent.

- Multimèdia: Brasero, Adobe Flash Player, Cheese, Xnoise com a reproductor de música i

Movie Player de vídeo.

- Cinnamon Settings.

Taula 4. Escriptori del Cinnarch.

Història i distribucions de GNU/Linux

16

Fedora

Fedora o Fedora Core és una distribució Linux basada en un sistema de paquets RPM

desenvolupada per l’empresa Fedora que és patrocinada per l’empresa Red Hat.

El nom Fedora deriva del nom donat en anglès al barret borsalino, utilitzat al logo de RedHat.

El projecte no busca només incloure programari lliure i de codi obert, sinó ser el líder en

aquest àmbit tecnològic.[1][2] Alguna cosa que cal destacar és que els desenvolupadors de

Fedora prefereixen fer canvis en les fonts originals en lloc d'aplicar els pegats específics en la

seva distribució, d'aquesta forma s'assegura que les actualitzacions estiguin disponibles per a

totes les variants de GNU/Linux.

El projecte va ser creat e finals de 2003, quan es va desvincular de Red Hat.

En totes les versions van prioritzar la millora del nucli del sistema que les actualitzacions dels

paquets.

Història i distribucions de GNU/Linux

17

Taula 5. Taula versions Fedora.

Taula 6- Fedora 15, Escriptori.

Història i distribucions de GNU/Linux

18

Es tracta d’una distribució que tracta d’arribar a la majoria d’usuaris possible, és de propòsit

general, per a usuaris de tots els nivells.

Fins aquí he analitzat les 5 primeres distribucions més populars (ara segur que si vaig a

DistroWatch segur que han canviat...).

Taula 7. Han canviat!!!!!!!!

Abans també vaig descriure les 3 distribucions Linux que són l’origen de la majoria de les que

tenim avui dia. Les he analitzat per els objectius del projecte i per la seva orientació.

4. Un cop recollida la informació sobre les diferents versions, fes una recomanació sobre qu

ina seria la distribució adequada per als següents requeriments:

o Compatibilitat màxima possible amb aplicacions Windows.

De les que jo vaig analitzar la majoria portaven integrades aplicacions que si no

eren les mateixes que Windows, tenien la mateixa funcionalitat, i encara la majoria

funcionen millor. Podríem estar parlant d’Ubuntu (i derivats), Fedora...

o Facilitat d’us i d’instal·lació.

Ubuntu (derivats), Mandrva, Mandrake, ...i el més fàcil d’insal·lar és el easyLinux

(no és cap broma...) per a usuari molt novells (moltíssim!).

o Suport de maquinari.

Sense cap dubte, Mint.

o Màxima flexibilitat/adaptabilitat al maquinari, màxima optimització del sistema

operatiu al maquinari.

Ubuntu, Mint, Mandriva...

o Estabilitat màxima, us amb servidors d'Internet.

Red Hat, CentOS, Slackware...

Història i distribucions de GNU/Linux

19

o Màxima quantitat de paquets disponibles en els CD o DVD d’instal·lació.

Debian suporta més de 23.000 paquets.

5. Explica de forma raonada quina distribució de Linux, i quina versió instal·laries en aquest

s ordinadors, tenint en compte els usos que se’ls assenyala.

Id_equip Processador Memòria Disc

dur

Tipologia d’us

1 Intel Pentium2

266 MHz

128MB 13GB Tasques

ofimàtiques,

facilitat d’us.

2 AMD Athlon 1000

MHz

512MB 80GB Estació de treball,

estabilitat

3 Intel Core i7

2600K

4GB 2TB Ús general,

multimèdia,

edició de vídeo

4 Intel Xeon E3-

1275

8GB 1TBx2

RAID

Servidor de base

de dades, màxima

fiabilitat

1- En aquets cas, jo recomanaria el muLinux. Només ocupa 2 MB. Es poden descarregar

addons i ampliar amb algunes aplicacions (les que es necessitin...).O sino el Damn

Small Linux. Lo mateix que abans, només ocupa 50 MB i porta inclòs de tot. El Feather

Linux és la més completa de les 3 que explicaré aquí i està pensada per arrencar des de

USB’s de mes de 128 MB.

Jo crec que la persona que faci servir aquests Linux sentirà la “potència” amagada en el

seu ordinador...

Ens podríem arriscar i ficar-li un derivat més lleuger que l’Ubuntu (Xubuntu) però no

crec que vagi gaire bé.

2- Aquí amb un Linux Mint o Mageia ja ens aniria bé. Ubuntu també encara que

consumiria massa recursos de maquinari i potser no ens en deixa per realitzar altres

tasques.

3- Ubuntu o Mint ja ens anirien molt bé.

4- Un Red Hat Enterprise (de pagament) o CentOS (gratuït) em semblen les solucions.

Slackware també seria una bona aposta.

Història i distribucions de GNU/Linux

20

EXTRES

Quina distribució he d’escollir?

Si no saps quina distribució de Linux s’adequa a les teves necessitats visita l’enllaç de sota per

fer un test que t’orientarà una mica. És molt recomanable fer-ho per què hi ha moltíssimes

distribucions disponibles. Per altra part, si ja les coneixes totes, no cal que facis el test...

ENLLAÇ PER AL TEST DE DISTRIBUCIONS LINUX

Taula eix cronològic de totes les distribucions Linux

Aqui tenim una imtge/taula cronològica de totes les distribucions de Linux.

Comparació de moltes distribucions Linux

De la viquipèdia