historiata 15 1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN ... · 1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI UNITAT DIDÀCTICA ON ESTEM? LA FOTOGRAFIA DEL MÓN ACTUAL REPTES

historiata

- 1 -

1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

UNITAT DIDÀCTICA

ON ESTEM? LA FOTOGRAFIA DEL MÓN ACTUAL REPTES DE FUTUR

índex

1. Objectius 2. Competències clau i indicadors d’èxit 3. Continguts 4. Avaluació 5. Recursos, exercicis, activitats, tasques

1. Fris cronològic 4. Conceptes 7. Pel�lícules, vídeos

2. Textos històrics 5. Protagonistes 8. Lectures

3. Mapa 6. Imatges, gràfiques 9. Webgrafia

6. Rúbrica

Nom de l’alumne/a:

15

historiata

- 2 -

1. OBJECTIUS

1. Comprendre els processos històrics que han portat al món actual.

2. Identificar les principals etapes i conèixer el desenvolupament històric.

3. Conèixer i valorar els principals fets polítics, econòmics, socials i humans.

4. Utilitzar amb propietat vocabulari i interpretar diferents fonts d’informació.

5. Valorar la lluita per la defensa de la dignitat humana.

2. COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS D’ÈXIT

COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS D’ÈXIT

1. Competència en comunicació lingüística CCLI

1. Expressió correcta, oral i escrita. 2. Utilització de terminologia pròpia del tema. 3. Domini de recursos expressius. 4. Capacitat d’elaborar un discurs coherent.

2. Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia CMCT

1. Desenvolupament de càlculs. 2. Relació entre diverses dades numèriques. 3. Coneixement i aplicació de dades científiques. 4. Reconeixement dels avanços de la tecnologia.

3. Competència digital CD

1. Cerca d’informació amb les TIC. 2. Presentació de tasques amb les noves tecnologies. 3. Comunicació fluïda amb les TIC. 4. Ús rigorós de les xarxes socials.

4. Competència per aprendre a aprendre CAA

1. Cerca d’informació. 2. Treball ordenat. 3. Col�laboració amb altres companys/es. 4. Resolució de problemes.

5. Competències socials i cíviques CSC

1. Valoració de la convivència no-violenta. 2. Comprensió de l’evolució històrica de les societats. 3. Reconeixement dels diversos factors als processos històrics. 4. Coneixement dels/de les protagonistes dels fets històrics.

6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor SIEE

1. Valoració del treball ben fet. 2. Fer les coses d’una altra manera. 3. Proposar canvis. 4. Crítica constructiva.

7. Consciència i expressions culturals CEC

1. Coneixement de les diverses manifestacions artístiques. 2. Valoració estètica. 3. Plasmació dels interessos humans en l’art. 4. Pulcritud en la presentació de treballs i activitats.

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4

historiata

- 3 -

3. CONTINGUTS

a) Conceptuals • Ús de nocions pròpies del pensament històric com ara causa i conseqüència, canvi i

continuïtat, prespectiva històrica i significat d’un determinat fet històric. • Factors de la globalització: la intensificació de les relacions d’interdependència

econòmica; l’expansió dels mitjans de transport; les estratègies de les companyies transnacionals; els fluxos de mà d’obra; la circulació del capital financer.. L’impacte social i econòmic dels avanços científics i tecnològics.

• Tendències i transformacions recents: La translació dels centre econòmic mundial cap al Pacífic; els Estats Units, el Japó, l’Índia i la Xina, les grans economies globals.

• Desafiaments de la Unió Europea: “l’Europa” dels ciutadans, la crisi econòmica i desequilibris territorials; les tensions nacionalistes.

• Espais contrastats: diversitat i desequilibris Nord-Sud: Hispanoamèrica, l’Àfrica, el món islàmic.

• Les noves formes de conflictivitat i violència. Les amenaces terroristes en un món globalitzat.

• La crisi mediambiental.

b) Procedimentals • Interpretació dels processos històrics mitjançant frisos cronològics, textos, imatges,

mapes, lectures, pel�lícules, etc.

c) Actitudinals • Rebuig a la violència com a instrument per a solucionar conflictes. • Respecte als pobles i cultures diferents a la pròpia. • Condemna als abusos de poder i defensa de la dignitat humana.

4. AVALUACIÓ

4.1. Criteris d’avaluació

1. Conéixer els principals processos socials, polítics, culturals i econòmics de la UD.

2. Identificar els protagonistes i els fets més importants de la UD.

3. Comprendre l’evolució i les causes i conseqüències dels processos històrics de la UD.

4. Saber interpretar les dades, evidències i informació històrica, tant escrita com gràfica (imatges, mapes, estadístiques, audiovisual, informàtica, etc.)

5. Tractar la informació d’una manera rigorosa, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera eficaç.

6. Comunicar de forma oral i escrita el procés d’aprenentatge i els seus resultats.

7. Valorar la convivència pacífica i la resolució no violenta dels conflictes.

8. Criticar la falta de rigorositat, la manipulació, les desigualtats socials, les injustícies i la simplificació barroera dels problemes.

9. Assumir actituds de respecte i d’assertivitat davant de persones o testimonis que tenen opinions diferents a les nostres sobre qüestions socials, polítiques, culturals i econòmiques.

Criteris d’avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9

4.2. Criteris de qualificació

- 70 % - Conceptes: examen, prova escrita, claredat expositiva, domini dels conceptes, correcció.

- 20 % - Procediments i actituds: exercicis, activitats, tasques, participació, convivència, crítica.

- 10 % - Autoavaluació: rúbrica.

historiata

- 4 -

5.1. FRIS CRONOLÒGIC

Ompli aquest fris cronològic de la UD conforme anem trobant-nos dates:

Abans del 2001

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

...

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


historiata

- 5 -

5.2. TEXTOS

Llegim atentament els textos i després passem a comentar-los.

a) LOS NADIES, d’Eduardo Galeano (1940-2015)

“Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.”

b) Xenofòbia. “Cabeza de turco”, Günter Wallraff

“Molts dels vàters de la factoria Thyssen estan empastifats amb consignes i frases de menyspreu contra els estrangers. També amb l’esprai han escrit amb freqüència sobre els murs de la fàbrica graffiti hostils cap als estrangers, i ningú sent necessitat de esborrar-los. Heus ací -procedents de la planta Oxigen I- només uns pocs exemples típics, escollits entre centenars de lemes letrinescos:

"MERDA AL MÀNEC - UN TURC AMB POTA DE PAL"

A la cantina propera hi ha aquesta pintada:

"FORA TURCS. ALEMANYA CONTINUA SENT ALEMANYA”

c) Desinformació. “La sociedad desinformada”, Rosa María Artal

"El vell lema dels mitjans, de tots els mitjans, “informar, formar i entretenir” va passar a convertir-se en “entretenir per vendre”. Entretenir, deformar i vendre si es vol. L'onada blava neoliberal ens va envair a tots i aquells periodistes romàntics que fundaven un diari gairebé van passar a la història per esdevenir en grans emporis empresarials, subjectes a les inexorables lleis del mercat i les seves servituds. La seva consigna prioritària: trivialitzar, fabricar productes assequibles que rendibilitzen la inversió. (...)

Notícia és un fet nou o atípic, que interessa a una comunitat i que es divulga, es comunica. Hi ha qui afegeix "una cosa que algú està interessat que no es doni a conèixer", al�ludint a l'ànima imprescindible del periodisme: la crítica al poder i el servei a la societat.

historiata

- 6 -

d) Dret o permís. “La culpa es de los libros” de Pascual Serrano (2014)

“La gran farsa després de la caiguda del mur de Berlín és que ens han venut com democràcia un sistema que només ens dóna permisos, però no ens garanteix res ni ens proporciona drets. Com assenyalen Zizek i Milner, no ens han donat als ciutadans cap poder, ni els poderosos han disminuït el seu. D'aquí la necessitat que, quan sentim que argumenten algun dret, pensem sempre si tots els ciutadans el tenen garantit sense necessitar cap condició prèvia -diners, per exemple-. Si no fos així, i gairebé mai ho és, no estarem davant d'un dret, sol davant un permís que no ens dóna poder.”

e) Sobre la dignitat. “El álgebra de la justicia infinita” d’Arundhati Roy ( 2001 )

“La tendenciosa distinció entre civilització i salvatgisme, entre la matança de gent innocent, o si ho prefereixen, el xoc de civilitzacions, i els danys col�laterals. A la sofisticada i enutjosa àlgebra de la justícia infinita. Quants morts iraquians més fan falta perquè el món es convertisca en un lloc millor? Quants afganesos per cada nord-americà mort? Quants nens per cada adult mort? Quants mujahidí per cada banquer d'inversions mort?”

f) L’educació. “Contra les aules” de Tomàs Llopis (2015)

“M’envaïa la tristesa de veure que els qui començàvem a jubilar-nos havíem lluitat per una escola molt diferent de la que deixàvem, havíem perdut la partida col�lectiva i no havíem reeixit a fer una societat millor. Potser ens havíem cregut que podíem fer-la i que era a les nostres mans, però allò havia estat senzillament un miratge, un engany o potser la prova de la hipocresia d’una societat que s’organitza sobre una doble moral en què correspon a l’escola la part més ingènua.”

g) Identitat col�lectiva. “La formació d’una identitat” de Josep Fontana (2014)

“Per sota dels esdeveniments quotidians i dels actes d’uns polítics que creuen, erradament, que són ells els que marquen els rumbs col�lectius d’un poble, circula un corrent poderós i profund de consciència col�lectiva que és el que ens ha permés preservar la nostra identitat contra tots els intents de negar-la. Un corrent que de vegades pot semblar ocult, però que surt a la llum cada cop que cal enfrontar-se a un obstacle.”

h) La Història i la bondat. Cites de “Ningú és neutral en un tren en marxa” de Howard Zinn

"La història té la seva utilitat. Si una persona cau del niu i no sap res del passat és possible que accepte sense qüestionar tot el que li diu el govern. No obstant això, si coneix una mica d'història, encara que no puga demostrar de manera absoluta que el govern menteix quan es refereix a una determinada situació, pot sentir un cert escepticisme i aquesta actitud dur-lo a plantejar-se algunes preguntes que facen més probable el descobriment de la veritat." (...)

"Els anys d'ensenyament secundari han de ser els més importants en la formació de la consciència social dels joves, ja que en cap altre nivell els pares i el personal docent es posen més histèrics davant la possibilitat que els alumnes s'exposen a idees que posen en dubte l'autoritat del govern, de l’administració escolar i dels pares." (...)

"Les sales de justícia il�lustren el fet que, malgrat que la nostra societat siga, en un sentit general i un tant vague, liberal i democràtica, les peces del seu mecanisme, les seves capelletes -les classes, els llocs de treball, les juntes de les corporacions, les presons, les

historiata

- 7 -

casernes- són flagrantment antidemocràtiques i solen estar dominades per un cap o una elit molt reduïda però amb molt de poder." (...)

"L'esperança en moments dolents no és romanticisme destrellatat. Es basa en el fet que la història de la humanitat no està feta només de crueltat sinó també de compassió, sacrifici, valor, afecte. (...)

I si actuem, per poc que siga el que fem, no cal esperar cap futur utòpic i grandiós. El futur no és més que una successió infinita de presents i viure ara com pensem que haurien de viure els éssers humans, desafiant tot allò dolent que ens envolta, és en sí mateixa una meravellosa victòria."

i) L’obvietat i els seus enemics, a “Breviari d’un bizantí” de Josep Iborra (2007)

La intel�ligència és el sentit del que es obvi. L’home intel�ligent no descobreix coses ocultes, amagades, sinó que assenyala el que tenim davant del nas, però que no detectem de tan a prop com les tenim. (…)

L’obvietat remou els budells dels nostres prejudicis, interessos i costums. Davant la visió intel�ligent, hi ha qui s’irrita, perquè posa en perill la seua pròpia visió. I es mobilitzen contra l’evidència armats amb arguments que o són fal�làcies o, més freqüentment, atacs calumniosos a la persona, que esdevé per a ells subjecte de tots els vicis i pecats. Desqualificar-la moralment, fer-ne una mena de bruixot, és la manera de refutar les obvietats que proposa.”

j) Sobre els extrems i els centristes, a “Breviari d’un bizantí” de Josep Iborra (2007)

“Després de més de dos mil anys, tothom creu que la postura més assenyada és la que se situa entre els extrems. Res hi ha més raonable, ni evident, que això. Els extrems sempre són perillosos i nefastos. (…)

Com que té bon cartell, com que la gent hi creu de totes totes, no hi ha millor arma que declarar-se instal�lats en el centre i acusar a l’enemic d’extremista. És la màxima d’or de la propaganda política de cara a la majoria, ben adoctrinada en l’escola i en la família en aquest sentit.

En el terme mitjà es troba la virtut! Molt bé. El mal és que molts que diuen això són, de fet, uns extremistes. (…)

Tanmateix, hi ha “extremismes” que són formes de defensar autèntics valors, negats sistemàticament i violentament si cal pels qui es consideren situats en el punt d’equilibri, el just i sensat. Sovint passa que en un extrem o altre es troba la virtut.”

k) El neoliberalisme, l’actual ideologia dominant; “La Tercera República” d’A. Garzón (2014)

“Actualment podríem dir que la ideologia dominant és sens cap dubte la que hem convingut a anomenar neoliberalisme. El neoliberalisme, com a ideologia, es basa en algunes idees nuclears que exalten la lògica del mercat i que critiquen la intervenció pública en l'economia. [...]

El neoliberalisme és una versió moderna, molt adaptada i radicalitzada, del liberalisme clàssic de la filosofia política. Com a tal, postula i imposa una visió del món "basada en l'individualisme, la mercantilització de la vida social, el predomini de la competència en les relacions socials, la cultura del consum, l'exaltació de l’èxit com a criteri de mèrit i el menyspreu o la irrellevància de tot tipus de valors comunitaris.”

historiata

- 8 -

l) Sobre la tolerància, a “Un son profund” d’Enric Iborra (2013)

“Per cert, la paraula tolerància no m’agrada massa. El to condescendent i condicionant que arrossega em resulta especialment antipàtic. Tolerar és permetre, consentir, donar permís… És un concepte trampós, que no reconeix l’adversari en peu d’igualtat. S’hi mostra indulgent i, de vegades, ni això. Fuster, per si de cas, en parla en plural. A Espanya, la tolerància s’invoca sovint per justificar la repressió pura i simple. Igual que es fa amb la Constitució. El qui es queixa, el qui protesta, el qui denuncia, el qui diu que no, és un intolerant, que remou la general placidesa postfranquista només per ganes de fotre. Es tracta d’un procediment que veiem cada dia: consisteix a girar la veritat i la llibertat contra elles mateixes.”

ll) Sobre la por, a “Anatomia de la por” de J.A. Marina (2006)

“Els polítics han utilitzat amb freqüència la por per unificar i enardir una nació. La por i l’odi són ràpids ciments. Les conspiracions, els enemics poderosos, les amenaces reals o fictícies uneixen molt. Hi ha, a més, una coneguda llei sociològica segons la qual quan una societat té por, aspira a tenir un braç fort que la salvi, i està disposada a canviar llibertat per seguretat.” (...)

Sobre el valor:

"L'ansietat, l'angoixa, la por revelen la nostra vulnerabilitat. Hem hagut d'aprendre a suportar-i a conviure amb ells. Però la rebel naturalesa humana rebutja aquesta tàctica apaivagadora. No n'ha tingut prou l'home amb protegir-se, amb resignar a la por o amb executar, com els animals, les respostes al temor prefixades per la natura: la fugida, l'atac, la immobilitat, la submissió. Ha volgut també sobreposar-se al temor. Actuar com si no el tingués. (...) Valent no és el que no sent por -aquest és l’impàvid, l’insensible-, sinó el que no li fa cas, el que és capaç de cavalcar sobre el tigre. "Courage is grace under pressure", va dir Hemingway. Valor és mantenir la gràcia, la desimbolutura, la lleugeresa, estant sota pressió."

m) “El professor” de Frank McCourt (2005)

“I vostè es considerava professor?

Jo no em considerava res. No era més que un professor. Ni menys. A l'aula de l'institut ets sergent instructor, rabí, drap de llàgrimes, ordenancista, cantant, erudit d'estar per casa, administratiu, àrbitre, pallasso, conseller, controlador de vestuari, director d'orquestra, apologista, filòsof, col�laborador, ballarí de claqué, polític, psicoterapeuta, bufó, guàrdia de trànsit, sacerdot, mare-pare-germà-germana-oncle-tia, comptable, crític, psicòleg, l'últim recurs."

n) La transcendència vital, a “El reino de este mundo” de Alejo Carpentier (1949)

“En el Reino de los Cielos no hay grandeza que conquistar, puesto que allá todo es jerarquía establecida, incógnita despejada, existir sin término, imposibilidad de sacrificio, reposo y deleite. Por ello, agobiado de penas y de tareas, hermoso dentro de su miseria, capaz de amar en medio de las plagas, el hombre sólo puede hallar su grandeza, su máxima medida en el Reino de este Mundo.”

Competències clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 9 -

5.3. MAPES

Font: http://i2.wp.com/elordenmundial.com/wp-content/uploads/2015/07/cambioordenmundial.jpg




historiata

- 10 -

5.4. CONCEPTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

Moviment dels

indignats

Teoria del decreixe-

ment

Neolibera-lisme

Guerra de Síria

Brexit

5.5. PROTAGONISTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

A. Merkel

Alexis Tsipras

Milton Friedmann

J. Stiglitz

Zygmunt Bauman

David Cameron




historiata

- 11 -

5.6. IMATGES, GRAFIQUES

Observa les imatges. (Què, qui, quan, com, per què)




historiata

- 12 -

5.7. PEL�LÍCULES, DOCUMENTALS

a) Pel�lícules: tria una pel�lícula i cerca informació sobre ella, i si la veus...

� El capital (Constantin Costa-Gavras, 2012) � La xarxa social (La red social, The Social Network, David Fincher, 2010) � Invictus (Invictus. The Human Factor, Clint Eastwood, 2009) � Diamant de sang, director Andy Wilson, 2008 � Inside Job, director Charles Ferguson, 2008, qüestionari i recursos didàctics � Slumdog Millionaire, directors Danny Boyle i Loveleen Tandan, 2008 � El senyor de la guerra (Lord of War, Andrew Niccol, 2005) � Farenheit 9/11, director Michael Moore, 2004 � Bowling for Columbine, director Michael Moore, 2002 � L’onada (La ola, Die Welle, Dennis Gansel, 2008) � American History X (Tony Kaye, 1998)

b) Documentals, vídeos:

� “La doctrina del shock” (2009), amb un qüestionari

� “Detrás del odio: Las raíces del conflicto palestino-israelí”, 2003, 46 minuts

� “9/11 – El día que cambió el Mundo”, 2011, BBC, 93 minuts

� “Cómo Facebook cambió el Mundo Árabe”, 2012, BBC, 52 minuts

� “Com començar una revolució no-violenta”, idees de Gene Sharp




historiata

- 13 -

5.8. LECTURES

a) Articles: tria un article, llegeix-lo i comentem-lo a classe.

� ARTICLE. Arturo González: “La crisis explicada para niños” � ARTICLE. Ignacio Ramonet; “El nuevo sistema-mundo” � ARTICLE. Josep Fontana: “Després de la crisi“, setembre 2013 � ARTICLE. Jordi Muixí Rosset: “La extrema derecha económica (EDE)” � ARTICLE. Juan Pérez Ventura: “La geopolítica del miedo“, 14/06/2013 � ARTICLE. “Orwell VS Huxley. La explicación de por qué nadie hacenada”, 30/08/2013 � ARTICLE. “Amargo 70 aniversario del Estado de bienestar” � ARTICLE. Reportatge: “Guerra de tronos 2030”, sobre GEOPOLÍTICA � ARTICLE. Ignacio Ramonet: “Cinc causes de les insurreccions àrabs”, Le Monde

Diplomatique, núm. 185, març de 2011, reelaborat pel bloc Geographica � ARTICLE. Samuel García Arencibia: “Esquema de caracterización del Estado regresivo

en construcción” � CRISI. Vicenç Navarro: “L’origen de la crisi”, vídeo i article, juliol 2013 � DESIGUALTATS. Article: “Objectius incomplits del Mil�leni” � GEOPOLÍTICA. Reportatge: “Guerra de tronos 2030”

b) Llibres:

� LECTURA. Enric Senabre: “Política per a joves inquiets” (2011) � LECTURA. Hessel, Stéphane: “Indigneu-vos!” (2011) � LECTURA. Rosa Maria Artal (coord.): “REACCIONA” (2011), amb frases del moviment del 15M � LECTURA. Fernández García, A.; Rodríguez Jiménez, J.L.: “Fascismo, Neofascismo y

Extrema Derecha” (2001)




5.9. WEBGRAFIA

Visita alguns webs i compara’ls. Tu com ho faries? Què posaries? Què llevaries?

- HISTORIATA: https://historiata.wordpress.com/2013/03/06/tema-el-mon-actual/

- EL ORDEN DEL SIGLO XXI:

- WHYMAPS:

- INFOLIBRE:

- PERIODISMO HUMANO:

- INICIATIVA DEBATE:

- ALTRES:




historiata

- 14 -

6. RÚBRICA

Coavaluaem la nostra autoavaluació, és a dir omplim els camps entre tots/es i després ens autoavaluem. Açò són coses de fer-nos majors, que hem de ser responsables de nosaltres mateixos i del que fem.

CRITERIS / OBJECTIUS

Serà que no... (0-0,5 punts)

Acceptable (1 punt)

Açò té bona pinta

(1,5 punts)

Magnífic (2 punts)

1. Comprendre els processos històrics que han portat al món actual.

2. Identificar les principals etapes i

conèixer el desenvolupame

nt històric.

3. Conèixer i valorar els

principals fets polítics,

econòmics, socials i humans.

4. Utilitzar amb propietat

vocabulari i interpretar

diferents fonts d’informació.

5. Valorar la lluita per la

defensa de la dignitat humana.

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 1 Indicadors d’èxit 3 4 4


historiata

- 15 -

ANNEX

MODEL D’EXAMEN. El món actual

Alumne/a:

PREGUNTA ÚNICA.

Si al segle XIX les principals forces polítiques van ser el liberalisme, el nacionalisme i els moviments obrers, al segle XXI creus que encara es mantenen? i cap a on creus que anem? Argumenta la teua resposta.

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 2 1 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


Documents

historiata 15 1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN ... · 1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI UNITAT DIDÀCTICA ON ESTEM? LA FOTOGRAFIA DEL MÓN ACTUAL REPTES