HISTÒRIA 2n BATXILLERAT - TEMES PROVA RECUPERACIÓ 1ª ...lleidaparticipa.cat/public/474/file/història/hª_espanya/comentaris/activitats... · Tema 5: Transformacions agràries

Nom i Cognoms__________________________________________________ Curs_____

1

HISTÒRIA 2n BATXILLERAT - TEMES PROVA RECUPERACIÓ 1ª AVALUACIÓ 17 de desembre 2014, a les 15:30h

Tema 5: Transformacions agràries i expansió industrial al segle XIX

1. Les transformacions de l’agricultura)

1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra. (p. 100)

1.2. Els efectes de la reforma agrària (p. 100)

1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya (p. 100-101)

1.5. L’expansió agrícola catalana (p. 102-103)

3. La industrialització de Calalunya

3.1. La indústria tèxtil catalana (p. 106)

3.2. Vapors i colònies (p. 106-108)

4. L’estructura industrial d’Espanya (només requadre superior p. 109)

5. Ferrocarril i mercat (p. 112-114)

Tema 6: Societat i moviments socials al segle XIX

1. De la societat estamental a la societat de classes 1.1. La dissolució dels estaments privilegiats (p. 124)

6. L’arribada de l’internacionalisme (1868-1874) (p. 137-141)

Tema 7: L’època de la restauració borbònica (1875-1898) (p. 148-155)

1. El sistema polític de la restauració 2. La vida política i l’alternança en el poder 3. Les forces polítiques marginades del sistema

Tema 8: Orígens i consolidació del catalanisme (1833-1901)

1. Una nova cultura catalanista (resum) 1.1. La persistència de la identitat catalanista (p. 170) 1.2. La renaixença literària i cultural ( p. 170-171)

2. Els inicis del catalanisme polític (p. 174-177) 3. El catalanisme conservador (p. 178-179) 4. La formació de la Lliga Regionalista.

4.1. L’impacte del 98 a Catalunya (p. 180) 4.2. La candidatura dels quatre presidents (p. 180-181) 4.3. La fundació de la Lliga Regionalista (p. 181)


2

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874) (aquesta activitat no cal fer-la)

1.- A què anomenem Sexenni democràtic ?

Quines etapes polítiques hi ha durant el sexenni? Indica’n la cronologia.

.-

.-

.-

2.- Quines van ser les causes de la revolució de 1868?

.-

.-

.-

Resumeix les causes de la crisi econòmica de 1866:

- crisi financera:

- crisi industrial:

- crisi de subsistències:

3.- Identifica i situa cronològicament:

- Pacte d’Ostende:

- La Gloriosa:

- General Joan Prim:

- General Francisco Serrano:

4.- Qui va nomenar el Govern provisional? Quan?

Quines forces polítiques representava? Quins eren els seus dirigents?

- .............................. ................................. ....................................

- .............................. ................................. ....................................

5.- Quan es van convocar eleccions a Corts constituents?

- Quines tres forces polítiques van aconseguir major

nombre de diputats?

- Quants republicans? i monàrquics?

6.-Completa el quadre sobre la Constitució de 1869:


3

Característiques Constitució 1869

Subjecte de sobirania

Caràcter ideològic

Relació entre poders

Elaborada per...

Tipus de sufragi

Declaració de drets

Relació església - Estat

7.- Quins sectors van donar suport a Amadeu de Savoia i quins grups van estar a l’oposició?

suport:

oposició

Quins problemes principals hi va haver durant el seu regnat?

-

-

-

-

Per què i quan va decidir renunciar al tron?

8.- Respon les preguntes sobre la Primera República:

- Quan es va proclamar la Primera República?

- Quins sectors van rebre amb entusiasme aquest nou sistema de govern? Per què?

- Quins problemes va haver d’afrontar?

-

- Indica el nom dels quatre presidents de la República i les seves principals accions:

.-

.-

.-

.-

9.- Quan va acabar la República?

Com?

Per què?

10.- Quina etapa política s’inicia a partir d’aquest moment?


4

LA RESTAURACIÓ DE LA MONARQUIA BORBÒNICA (1)

1.- Llegir i esquematitzar el capítol 4.4. del llibre de text “La fi de l’experiència republicana” (pàg. 91).

2.- Comentari de l’extracte del Manifest de Sandhurst (p. 91)

• Tipus de text, naturalesa, autor, destinatari i tema.

• Context històric.

• Sintetitza el contingut del text. Idees fonamentals:

1.-

2.-

3.-

4.-

• Per què es tracta d’un Manifest?


5

Per què es coneix amb el nom de “Sandhurst”.

• Localitza i subratlla al text aquestes idees i explica a què fan referència:

o “... jo sóc l’únic representant del dret monàrquic a Espanya...”

o “... la monarquia hereditària i constitucional posseeix *...+ totes les condicions d’encert...”

o “No s’ha d’esperar que decideixi jo res de manera directa i arbitrària *...+ quan tots els espanyols

estan ja habituats als procediments parlamentaris.”

3- Relaciona el contingut del text amb el context històric:

Que va suposar el Manifest de Sandhurst en el moment polític que vivia Espanya?

Qui era Antonio Cánovas del Castillo i quin paper va jugar?

Què és la Restauració i quina és la durada d’aquesta nova etapa política en la història d’Espanya?

Quines són les característiques essencials d’aquest règim polític?


6

EL SISTEMA POÍTIC DE LA RESTAURACIÓ (2)

1.- Els protagonistes de la Restauració. Llegeix les biografies d’Antonio Cánovas del Castillo (pàg. 149),

Práxedes Mateo Sagasta (p. 151) i Alfonso XII ( p. 153 i a continuació):

Alfonso XII nació en el Palacio Real de Madrid el 28 de noviembre de 1857, fruto del matrimonio de la reina Isabel II y Francisco de Asís. Después del triunfo de la Revolución de 1868, fue obligado a exiliarse a París, con el resto de la Familia Real. Durante esos años de exilio pudo completar su formación académica y militar en París, Viena y la Academia Militar de Sandhurst (Inglaterra). En junio de 1870 Isabel II abdicó sus derechos dinásticos en su hijo. A partir de ese momento, los partidarios de la restauración borbónica se articularon en torno a la figura de Antonio Cánovas del Castillo. El 1 de diciembre de 1874 Cánovas hizo firmar a Alfonso el manifiesto de Sandhurst. El 29 de este mismo mes, desde Sagunto, el general Martínez Campos proclamó a Alfonso XII como nuevo Rey de España. El nuevo monarca embarcó en

Marsella rumbo a Barcelona. Llegó en enero de 1875 y tres días después a Madrid.

Su reinado consistió principalmente en consolidar la monarquía y la estabilidad institucional, reparando los daños que las luchas internas del Sexenio Revolucionario habían dejado tras de sí, ganándose el apodo de «el Pacificador». Logró poner fin a la tercera guerra carlista (1876); se promulgó la nueva Constitución (1876) que consagraba el intervencionismo real en la vida política del país, y se consolidó un sistema político bipartidista dominado por una oligarquía burguesa de base agraria.

Alfonso XII se casó en enero de 1878 con su prima María de las Mercedes de Orleáns, sobrina de Isabel II y nieta del Rey Luis Felipe de Francia. Pero la reina murió seis meses después y al año siguiente Alfonso se volvió a casar con María Cristina de Habsburgo-Lorena, Archiduquesa de Austria. De esta unión nacieron tres hijos: María de las Mercedes, María Teresa y el futuro Alfonso XIII, que nació seis meses después de la muerte de su padre.

En 1885 se desató una epidemia de cólera en Valencia que se fue extendiendo hacia el interior del país. Cuando la enfermedad llegó a Aranjuez, rey partió sin previo aviso hacia la ciudad y ordenó que se abriera el Palacio Real para alojar a las tropas de la guarnición. Una vez allí, consoló a los enfermos y les repartió ayudas. Cuando el Gobierno conoció el viaje del soberano, envió al Ministro de Gracia y Justicia, al Capitán General y al Gobernador Civil para que le llevasen de vuelta a Madrid. Cuando llegó, el pueblo, enterado del gesto del rey, le recibió con vítores y, retirando a los caballos, condujo al carruaje hasta el Palacio Real. Poco tiempo después, el 25 de noviembre, Alfonso XII murió de tuberculosis en el Palacio de El Pardo, en Madrid. tenía 28 años. Fue enterrado en el Panteón de los Reyes del Monasterio de El Escorial.

Evolució política de Cánovas: o Regnat d’Isabel II: o Sexenni democràtic:

o República presidencialista:

o Restauració:

Evolució política de Sagasta: o Regnati d’Isabel II: o Sexenni democràtic:

o Restauració:

Ideari polític d’Alfons XII:

2.- Quin sistema polític va idear Cánovas per assegurar la Restauració de la monarquia?


7

Quins van ser els suports principals que va tenir?

3.- Quins mecanismes asseguraven durant la Restauració l’alternativa en el poder entre els partits dinàstics?

4.- Completa aquest quadre-resum i indica quines semblances i quines diferències hi havia entre els

conservadors i els liberals?

BASE SOCIAL IDEOLOGIA POLÍTICA CONSERVADORS

LIBERALS

En què coincidien?

-

-

-

-

En que diferien?

-

-


8


9

1. Explica com va contribuir el desenvolupament del sector agrari al procés d’industrialització.

2. Quins aspectes no es van realitzar plenament a Espanya i van generar un cert endarreriment

agrari?


10

Pregunta 1 a) Descriu el tipus de font i digues de què tracta.

b) Quin és el context històric de les dades que proporciona la font. c) Dedueix la localització geogràfica de les colònies industrials segons la font. Pregunta 2 a) Comenta les avantatges i els inconvenients de la colònia respecte a la

fàbrica de vapor.

b) Explica les característiques de la indústria tèxtil catalana pel que fa a la localització, l’organització, els capitals i els mercats.


11

1. A partir del diagrama comenta els efectes del ferrocarril sobre l’economia.


12

EL CATALANISME POLÍTIC (I) VALENTÍ ALMIRALL

A) Completa les dades biogràfiques de Valentí Almirall

Valentí Almirall i Llozer (Barcelona - )

- formació, dedicació profesional: - militància política inicial: - Pacte de Tortosa ( ): - fundació de la primera associació catalanista: ( )

publicació: - Què és el 1r Congrés Catalanista?

Quan el funda i per què?

- Quan trenca amb Francesc Pi i Margall i per què?

- Centre Català (………..): o què és? o dificultats:

crítica dels republicans: crítica dels catalanistes: crítica dels conservadors: crítica dels radicals:

- El Segon Congrès Catalanista: o qui el convoca? o quan? o què promou?

- Diari on divulga el seu pensament politic: ( ) - Obra on sintetitza el seu ideari polític: ( )

B) Comenta l’ideari d’Almirall a partir de la lectura del text publicat al Diari català

(1881), seguint aquestes pautes: (p. 176)

1.- Fonaments del seu ideari. 2.- Evolució del seu posicionament catalanista: abans, avui, demà 3.- Què defensa Almirall per a Catalunya?


13

EL CATALANISME POLÍTIC (II) EL MEMORIAL DE GREUGES

"Señor: Jamás Comisión alguna ha debido presentarse ante V. M. más conmovida que la que en este momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepción mía, compónenla, Señor, los hijos más preclaros de Cataluña, aquellos que, así en literatura como en ciencias políticas y morales, así en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar en Cataluña, y se acercan a las gradas del trono en súplica de que V. M. se digne fijar su atención en las desgracias que sobre nuestro país viene acumulando la política centralista y unificadora de los partidos.

Al efecto, tengo la honra de suplicar que acepte esta exposición y esta Memoria, reflejo fiel, en nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Cataluña.

Conocemos perfectamente, Señor, las obligaciones que a la regia prerrogativa impone el sistema constitucional y porque lo conocemos, no formulamos en la exposición y Memoria petición alguna que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo, conocemos lo que a la iniciativa de V. M. deja la Constitución, nos permitimos rogarle que fije la atención en estos documentos.

No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria española; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla: pero entendemos que para lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la grandeza de la nación española.

Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriosísimos Imperios de Austria-Hungría y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en los días de nuestra grandeza.

Lo deseamos no sólo para Cataluña, sino para todas las provincias de España; y si en nombre de Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca los males que el centralismo nos causa.

Señor. Se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero por el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés.

No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones familiares: desterrada de las escuelas, lo ha sido más tarde de la contratación pública y también de los tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los testigos y procesados, ni éstos entienden a los jueces.

Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazándose, y hoy se intenta con empeño destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo a medida que unas generaciones suceden a otras generaciones.

A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo atacada de raíz de algunos años a esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra.

Señor: sólo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabiduría y el amor que profesa a nuestro país, puede poner remedio a nuestros males. Rogamos, pues, a V. M. que lo haga, seguro de que no han de faltarle las bendiciones del cielo, y la inmensa, la inmensísima gratitud de los hijos de Cataluña."

Paraules de Maspons i Labrós a Alfons XII en la presentació del " Memorial de Greuges" o la "Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"(1885)


14

C) Comentari 1. Tipus de font i naturalesa:

2. Autors i destinatari:

3. Qui va ser el seu principal impulsor?

4. Cronologia i context històric

- a nivell estatal:

- a Catalunya:

5. Tema:

6. Idees fonamentals:

- plantejament:

- enumera els greuges:

- objectiu polític:

7. Es va assolir l’objectiu que pretenia el memorial? Per què?

8. Què representa el Memorial de Greuges dins del catalanisme polític?

9. Quin paper hi va jugar la burgesia?

10. Quin va ser el resultat del projecte de Valentí Almirall?


15

El Missatge a la Reina Regent de 1888

El 1887 va produir-se una escissió en el si del Centre Català que trencava amb la unitat del catalanisme i va suposar la marxa de la major part dels seus afiliats, que formarien una nova organització: la Lliga de Catalunya, integrada per homes procedents del grups de la Renaixença com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís Domènech i Montaner, Joan Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Ferran Alsina. La nova organització tenia un caràcter força més conservador del que havia presentat el projecte de Valentí Almirall, fet que va suposar una major connexió entre la Lliga i els membres de la burgesia catalana, però tampoc era un partit polític preparat per a presentar-se a les eleccions amb una base social definida.

La Lliga de Catalunya va fer seves les reivindicacions d’oficialitat de la llengua catalana, la defensa del dret civil, el proteccionisme i la pràctica d’una política exclusivament catalanista. Una de les seves primeres iniciatives va ser l’elaboració d’un Missatge a la reina regent (1888), redactat per Àngel Guimerà i signat per 2.601 persones, adreçat a Maria Cristina amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona, on reivindicaven l’autonomia política per a Catalunya tot recollint novament els greuges i les aspiracions del catalanisme moderat com ara una participació més igualitària en les despeses de l’Estat i les contribucions militars, la defensa del dret civil o la oficialitat de la llengua catalana, tant a l’ensenyament com a les manifestacions populars. Des de Madrid, el text va ser refusat completament, fet que va contribuir a enfortir el moviment catalanista conservador.

“Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya. Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa, assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat, no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses, sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de sortir mai en temps de pau del nostre territori.

Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta llei la sobirania en el Principat.”


16

LES BASES DE MANRESA

1. Les Bases de Manresa Poder central BASE la. Ses atribucions. Vindran a càrrec del Poder central: a. Les relacions internacionals. b. L’exèrcit de mar i terra, les obres de defensa i l’ensenyança militar. c. Les relacions econòmiques d’Espanya amb los demés països, i, en conseqüència, la fixació dels aranzels i lo ram d’Aduanes. d. La construcció i conservació de carreteres, ferrocarrils, canals i ports que sien d’interès general. (...) Les vies de comunicació d’interès regional seran d’exclusiva competència de les regions. Igual criteri se seguirà en los serveis de correus i telègrafs. e. La resolució de totes les qüestions i conflictes interregionals. f. La formació del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes d’Aduanes, deurà distribuir-se entre les regions a proporció de sa riquesa. Poder regional BASE 3a. La Ilengua catalana serà l’única que, amb caràcter oficial, podrà usar-se a Catalunya i en les relacions d’aquesta regió amb lo Poder central. BASE 4a. Sols los catalans, ja ho sien de naixença, ja per virtut de naturalisació, podran desempenyar a Catalunya càrrecs públics, fins tractant-se deIs governatius i administratius que depenguin del Poder central. BASE 5a. La divisió territorial sobre la que es desenrotlla la gradació jeràrquica deIs Poders governatius, administratius i judicials, tindrà per fonament la comarca natural i el municipi. BASE 6a. Catalunya serà l’única soberana de son govern interior. Per lo tant, dictarà Iliurement ses Ileis orgàniques; cuidarà de sa legislació civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de l’establiment i percepció d’impostos; de I’encunyació de la moneda, i tindrà totes les demés atribucions inherentes a la soherania que no corresponguin al Poder central segons la Base 1a. BASE 7a. Lo Poder legislatiu Regional radicarà en les Corts Catalanes (...) Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la capacitat o en les carreres professionals i en la propietat, indústria i comerç, mitjançant lo corresponent organisació gremial en lo que possible sia. BASE 8a. Lo Poder judicial s’organisarà restablint l’antiga Audiència de Catalunya. Son president i vis-presidents, nombrats per les Corts, constituiran la suprema autoritat judicial de la Regió, i s’establiran los Tribunals inferiors que sien necessaris, devent ser fallats en un período de temps determinat i en última instància, dintre de Catalunya, tots los plets i causes. BASE 9a. Exerciran lo Poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts, los qui estaran al davant dels diversos rams de l’administració regional. (..) BASE 13a. La conservació de l’ordre públic i seguretat interiors de Catalunya estaran confiades al Sometent, i per al servei actiu permanent es crearà un cos semblant al de Mossos de l’Esquadra o de la Guàrdia Civil. Dependran en absolut, totes aquestes forces, del Poder regional. (...) BASE l5a. L’ensenyança pública, en sos diferents rams i graus, deurà organisar-se d’una manera adequada a les necessitats i caràcter de la civilisació de Catalunya. L’ensenyança primària la sostindrà el municipi i en son defecte, la comarca; en cada comarca, segons sia son caràcter agrícola, industrial, comercial, etc., s’establiran escales pràctiques d’agricultura, d’arts i oficis, de comerç, etc. Deurà informar los plans d’ensenyança, el principi de dividir i especialisar les carreres, evitant les ensenyances enciclopèdiques. (...) Manresa, 27 març 1892.

Lo President, LLUÍS DOMÈNECH i MONTANER. Los secretaris, ENRIC PRAT DE LA RIBA, JOSEP SOLER I PALET.


17

ACTIVITATS

Treballa el


18

LA LLIGA REGIONALISTA

1.- Esquematitza la informació sobre la fundació de la Lliga Regionalista (punts 4.2. i 4.3. p. 181 i 182): La Candidatura dels quatre Presidents:

- què és? - grups que la promouen: (nom, base social, programa) .- .- - quan s’arriba a l’acord? - per què es presenta la candidatura i on? - qui són els quatre presidents?

.-

.-

.-

.- - quin va ser el resultat de les eleccions generals del 19 de maig de 1901?

- quina va ser la conseqüència política? - quina altra convocatòria electoral hi va haver el 10 de novembre de 1901? - quins van ser els resultats?

- - -

- per què són importants les dues eleccions (generals i municipals) de 1901 - quines forces polítiques esdevindrien hegemòniques a Catalunya des d’aleshores?

o o

- en quina situació es queden els partits dinàstics?

La Lliga Regionalista - lloc i any de fundació: - òrgan de difusió principal: - base social: - ideari polític: - lideratge:

.- Breu ressenya biogràfica dels dos líders principals:

- Enric Prat de la Riba (p. 181):


19

- Francesc Cambó (p. 224):

Comentari de text(p. 181):

11. Tipus de font i naturalesa:

12. Any, autor i destinatari:

13. Context històric

- a nivell estatal:

- a Catalunya:

14. Tema:

15. Idees fonamentals: - - -

16. A què es refereix al dir a. ”Barcelona no vol viure en perpetu estat de setge”?

b. “volem que la gent honrada vagi a les urnes electorals i s’acabi la farsa colossal i l’escàndol de les actes en blanc en mans de cacics?”

c. “A les urnes o no tindrem dret a queixar-nos!”

Documents

HISTÒRIA 2n BATXILLERAT - TEMES PROVA RECUPERACIÓ 1ª ...lleidaparticipa.cat/public/474/file/història/hª_espanya/comentaris/activitats... · Tema 5: Transformacions agràries