HISTRIADELALLENGUAGREGA:DELGRECCLSSICALGREC
MODERNMORFOLOGIANOMINAL(teoria,praxi,autoavaluaci)
2015
ErnestE.MarcosHierro(GIDCELECTRA)[email protected]
HISTORIA DE LA LLENGUA GREGA: DEL GREC CLSSIC ALNEOGRECMORFOLOGIANOMINALTEORIA I.MOTSMASCULINS1.Motsparisillbicsen(a) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia (Andriotis, p. 38): A partir de lacusatiu en de la 3 decl. antiga sobre el model de la 1 decl. antiga , . Les paraules esdrixoles desplacen laccent a la penltima sllaba en el Gen. pl.: , , (vg. 3 decl. ant). Les paraules planes bisllabes (3 decl. ant.) i els substantius en - i en - (1 decl. ant.) porten en el Gen. pl. laccent a la darrera sllaba: , , , . Les paraules , poden presentar tamb la forma de Gen. sg. en prpia de la 3 decl. ant.: . Hi ha tamb un grup de substantius en -, construts a partir de lacusatiu de la 3 declinaci antiga, que mantenen les desinncies daquesta en el plural: - - , , , . 2.Motsparisillbicsen(i) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta dels substantius masculins de la 1 decl. ant. i dels que shan construt per analogia amb aquests (vg. Andriotis, p. 121). El Gen. pl. daquestes paraules s sempre agut: , (vg. decl. ant.). El Nom. pl. en en comptes de sha construt per analogia amb el nom. pl. de la 3 decl. ant. El Gen. sg. sha regularitzat en -. 3.Motsparisillbicsen(o)
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta de les paraules de la 2 decl. ant. i de les que shan construt per analogia amb aquestes (Andriotis, p. 250-251). Les paraules esdrixoles esdevenen planes en el Gen. sg. i en els Ac. i Gen. pl. (vg. 2 decl. ant.). Formen el voc. sg. amb els noms de persona daccentuaci plana com , i substantius com , . 4.Motsimparisillbicsen(a) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta, gaireb sempre, de noms dofici, topnims o patronmics, que tenen de vegades lorigen en paraules de la 3 decl. ant. (p. ex. ) o sn manllevats daltres llenges () i han adoptat per al plural les formes dels temes en dental de la 3 decl. ant. com , .
5.Motsimparisillbicsen(e)
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta, sobretot, de paraules manllevades daltres llenges (del francs o del turc) que han adoptat les formes dels mots masculins imparisillbics en (a). 6.Motsimparisillbicsen(i)
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta de noms propis, noms dofici i manllevaments daltres llenges. Les paraules planes en el singular no desplacen laccent en el Gen. plural. Les paraules esdrixoles en el singular tampoc: , . 7.Motsimparisillbicsen(u)
Nom. Voc. Acus. Gen
II.MOTSFEMENINS 1.Motsparisillbicsen(a) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta de les paraules de la 1 decl. ant. i daquelles creades ms recentment o manllevades daltres llenges que han adoptat les seves formes. En el Gen sg. sha suprimit lantiga distinci entre els anomenats temes en -pura i - impura (vg. 1 decl. ant.). El Nm. pl. ant. en ha estat substitut per - per influncia de paraules de la 3 decl. ant. com . LAc. pl. es construeix per analogia amb la mateixa forma. El Gen. pl. s sempre agut (vg. 1 decl. ant.). Certes paraules que procedeixen de la 3 declinaci antiga (en -, en -, en - etc.) constitueixen un subgrup especial. Han construt a partir de lAc. sg. un nou Nm. Sg i conserven, per aix, en el Gen pl. laccent en la penltima sllaba: , - , , . 2.Motsparasillbicsen(i)(1ertipus) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta de les paraules de la 1 decl. ant. i de les que han adoptat les seves formes. El Gen. pl. s sempre agut (vg. 1 decl. ant.). Com les paraules en (a), han adoptat en el Nm. i lAc. pl. la forma - prpia del Nm.
pl. de la 3 decl. ant. 3.Motsparisillbicsen(i)(2tipus) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Constitueixen un grup apart per la seva condici dantigues paraules de la 3 decl. ant. en - declinades com a temes en (i) () a partir de lAc. sg. ant. homfon (Andriotis, p. 119) noms en el singular, mentre que en el plural conserven les formes antigues amb el desplaament accentual a la penltima sllaba que les caracteritzava. s molt habitual el Gen. sing. ant. en - i accentuaci plana: . 4.Motsparisillbicsen(o)
Nom. Voc. Acus. Gen.
5.Motsparisillbicsen(o)
Nom. Voc. Acus. Gen
Etimologia: Es tracta dels antics temes en - de la 3 declinaci i que ara sn noms femenins de persona i topnims. 6.Motsparisillbicsen(o)
Nom. Voc. Acus. Gen
Etimologia: Es tracta dels antics temes de la 3 declinaci en - com . 7.Motsimparisillbicsen(a) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
8.Motsimparisillbicsen(u)
Nom. Voc. Acus. Gen
III.MOTSNEUTRES 1.Motsparasillbicsen(i) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta dantics diminutius en -o -, en els quals el so (i) davant la (o) es consonantalitz (jod), amb la consegent prdua de la davant la nasal i la desaparici daquesta a final de paraula. En totes aquestes paraules, fins i tot en les que no sn agudes, laccent es desplaa en el Gen. sg. i en el pl. a la darrera sllaba com a efecte de la consonantalizaci de la . 2.Motsparisillbicsen(o) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta de paraules neutres o antigues paraules masculines esdevingudes neutres (a travs de lac. sg. percebut com a neutre) de la 2 decl. ant. que han perdut la - final. Les paraules esdrixoles desplacen en els Gen. sg. i pl. laccent a la penltima sllaba (vg. les 2 i 3 decl. ant.):, , . 3.Motsparisillbicsen(os) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta de les paraules neutres de la 3 decl. ant. que la Gramtica del Berenguer anomena en - variable. El Gen. pl. s sempre agut: (), . Les paraules esdrixoles desplacen en els Gen. sg. i en tots els casos del pl. laccent a la penltima sllaba. 4.Motsimparisillbicsen(a) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Etimologia: Es tracta de les paraules neutres de tema en - de la 3 decl. ant. sense cap canvi respecte del model antic.
5.Motsimparisillbicsen(a) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen
6.Motsimparisillbicsen(a) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen
7.Motsimparisillbicsen(o) Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen
Etimologia: Es tracta de noms dacci verbal en -, - i construts a partir del tema daorist dels verbs corresponents i de lantiga desinncia nominal . 8.Motsimparisillbicsdedeclinaciantiga Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen
Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen
Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen
Singular Plural
Nom. Voc. Acus. Gen.
Annex1. Nomsdegnerecom La gramtica de D. Holton, P. Mackridge i I. Philippaki-Warburton dedica una secci als noms de gnere com, en la majoria dels casos, adjectius substantivats o noms dofici, que en la seva declinaci segueixen la forma masculina habitual (nominatiu singular amb ), sense parar esment en el gnere de la paraula o en el sexe real de la persona o cosa designada. Aqu es dna el paradigma dun adjectiu substantivat de la 3 declinaci antiga i una llista daltres substantius de gnere com declinats segons altres paradigmes. Singular Plural Nom. Voc. Acus. Gen. El parent - (malalt, delicat), - (noble, educat) - (empleat), - (testimoni), - (caixer) - (diputat), - (artista), - (pirata), - (ciutad) - (metge), - (advocat), - (matemtic), - (economista), - (esps), - (funcionari), - (ministre), - (psicleg)
- (secretari), - (intrpret), - (fiscal), - (escriptor) Annex2.Llistadesubstantiussegonselsparadigmesdedeclinaci Nomsmasculinsen(a) (colze), (lluita), (segle), (ve), (grec), (heroi), (regla), (tutor), (corb), (gola), (quadre), (pulm), (agent), (prncep), (hivern, tempesta), (Helic), (Marat) (home, esps), (mes), (sargent), (tos) (mfora), (secci), (perruquer, barber), (rei) Nomsmasculinsen(i) (lladre), (lector), (llibreter), (passatger), (treballador), (mariner), (mirall), (client), (soldat), (sastre) (corresponsal), (diputat), (director), (voluntari), (professor), (alumne), (victoris), (estudiant), (estudiant), (admirador), (prestamista), (amant) Nomsmasculinsen(o) (cel), (germ), (germ), (grau), (noces), (fill), (carrer, carretera), (enemic), (temps), (cinema), (mn, gent), (llei), (conductor), (terme, definici), (riu), (objectiu), (gos), (lloc), (son), (por), (espai), (dansa, cor), (espatlla) (habitant), (perill), (senyor), (prleg), (guerra), (president) (monjo), (mol), (cam de pujada),
(mestre), (eco), (mal de cap) Nomsmasculinsimparisillbicsen(a) (lleter), (moliner), (fartaner), (assass), (pescador), (forner), (oncle) Nomsmasculinsimparisillbicsen(e) (engrescat), (canap), (mandonguilla de carn picada), (tapa de menjar), (violeta), (minaret) Nomsmasculinsimparisillbicsen(i) (propietari dun caf), (sabater), (taxista), , (rab), (cavaller), (hoste), (jardiner), (amo duna casa), , Nomsfemeninsen(a) (ncora), (mar), (aula), (carrossa), (defensa), (intent, assaig), (experincia), (pont), (investigaci), (idea), (cor), (senyora), (nit), (bellesa), (reina), (plaa), (dona) (raig), (gamba), (imatge), (pesadesa), (possibilitat), (diari), (filla), (capacitat), (mare), (gallina), (ptria), (perdiu), (trompeta), (identitat, document didentitat) Nomsfemeninsen(e) (noia, filla), (amor), (canvi), (pri
