ictineus - nificat (embarbussaments, endevinalles o enganyifes populars). Els jocs enigmأ­stics amb

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of ictineus - nificat (embarbussaments, endevinalles o enganyifes populars). Els jocs enigmأ­stics...

  • El mar tamb contaminaLa presncia de microalgues txiques a les platges i costes catalanes

    Amb una foto nhi haur prouNoves maneres de cercar informaci a internet mitjanant imatges

    La distncia entre la cuina i el laboratoriEntrevista amb Claudi Mans, qumic, i Santi Santamaria, cuiner

    ictineus Comunicaci, difusi i didctica de la cincia i la tcnica Setembre 2010

    18

    05 06 07 08

    Les aplicacions sanitries de la fotnicaEl futur de la detecci preco de malalties es fonamentar en la nanotecnologia i la fotnica

    Noves realitats,

    noves paraules: el catal que necessitem

  • ictineus 02

    Els rnquings universitaris, a debatEl curs 2009-2010 curs ha estat especialment significatiu en lmbit de la recerca: inauguraci del sincrotr ALbA, aprovaci del Pla de Recerca i Innovaci, creaci de la nova Agncia de recerca Talncia, creaci tamb de la Instituci dels centres de recerca CERCA. Des del Comissionat per a Universitats i Recerca volem continuar donant aquest impuls, ara que Catalunya sha consolidat ja com un pol de recerca al sud dEuropa. Hem demostrat que sabem fer front als nous reptes que sens presenten, amb rigor i fermesa. Els rnquings universitaris sn sempre notcia. El darrer ha estat el rnquing de Xangai, que mant la UB com una de les primeres universitats de lEstat, seguida per la UPF i la UAb. Com s sabut, les variables que serveixen per a confegir els rnquings tenen a veure amb indicadors acadmics i de recerca, el nombre darticles indexats, els investigadors ms citats, els articles publicats en les revistes cientfiques ms prestigioses, etc. Alguns es fixen ms en la producci estrictament cientfica, i valoren poc la part de tecnologia. Daltres valoren ms el rendiment acadmic. Es per aix que la visi que ofereixen s, en tot cas, parcial, i fins i tot alguns pensen que esbiaixada. Tenint en compte lesfor que estan fent totes les universitats catalanes per la internacionalitzaci i el suport que des de lAdministraci estem oferint per posar en el mapa la Universitat de Catalunya, s bsic treballar encara molt ms en aquest mbit, per definir uns indicadors de referncia, i avanar posicions en els rnquings internacionals, ms enll del mateix rnquing de Xangai. Penso que no hem dobsessionar-nos excessivament per assolir un lloc destacat, per el posicionament en els rnquings t una funci important, que hem de saber aprofitar: ens ha de servir per millorar el rendiment docent i de recerca, aix com estimular a millorar la gesti i el control de qualitat de les nostres universitats. Al cap i a la fi, si nosaltres som plenament conscients de la qualitat dels nostres centres, lnic que cal s que aquesta valoraci traspassi les nostres fronteres i les universitats del sistema catal i sigui reconeguda internacionalment, de manera que Catalunya esdevingui un pol datracci cientfic i acadmic.

    Joan MajComissionat per a Universitats i Recerca

    Edici: Generalitat de Catalunya. Departament dInnovaci, Universitats i Empresa.Comissionat per a Universitats i Recerca. Direcci general de Recerca.

    Coordinaci: Josep Llus Snchez.

    Cap de redacci: Arnau Gifreu.

    Adaptaci dels continguts: Moiss Pealver.

    Comit editorial: Joan Maj, Joan Roca i Iolanda Font de Rubinat.

    Comit redactor: Olga Alay, Salvador Maturana, Eloi Carbonell i Vicent Llorca.

    Disseny: Eumogrfic.

    Correcci lingstica: Eumo Editorial.

    Han collaborat: Silvia Carrasco, Mireia Casanovas, Laura Celia, Rosa Estop, Francesc Xavier Fargas, Claudi Mans, David Marimon, Romain Quidant, Santi Santamaria

    ISSN imprs: 1699-3918ISSN digital: 1885-317XD.L. imprs: b-50986-2004D.L. digital: b-15998-2005

    Noves realitats, noves paraules: el catal que necessitemLes llenges sactualitzen constantment amb noves paraules i nous usos daltres ja existents

    Parlem, pensem, reflexionem, enraonem, denominem, protestem, cridem, conversem, ens comuniquem i tot aix ho fem a travs dalguna llengua. En gaireb cada moment que vivim, el llenguatge, a travs de cada una de les llenges del mn, hi s present. I potser perqu s omnipresent en les nostres activitats, i perqu per a molts s el que ens defineix com a persones, sovint no el valorem prou i desconeixem que sn molts els professionals, professors i investigadors, que tenen el llenguatge i les llenges com a objecte de treball, un objecte extremadament multifuncional, pluridimensional i complex.

    Els continguts daquesta revista estan subjectes a una llicncia de HYPERLINK http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.caReconeixement 3.0 de Creative Commons, si no shi indica el contrari. Sen permet la reproducci, distribuci, la comunicaci pblica i la transformaci per generar una obra derivada sempre que

    sen citi el titular dels drets i que sen faci un s no comercial (autor/a, revista Ictineus, Generalitat de Catalunya). La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

  • ictineus 03

    La creaci de paraules noves (neologismes) s un fenomen universal en totes les llenges, tamb en catal. En molts casos, aquesta creaci es produeix de forma espontnia i, sovint, desapercebuda. Aix, dun temps en fem servir amb normalitat mots que uns anys enrere ning no hauria reconegut (googlejar, monovolum, mosquit tigre, velocitat variable, prcing, sushi, falfel), o b atorguem nous sentits a mots que ja en tenien daltres (naveguem per internet, per exemple), o b construm noves expressions ms o menys estables (com ara ls que avui fan els joves de lexpressi empanat). Hi ha diversos grups de recerca que sencarreguen destudiar el fenomen de la neologia i tots els aspectes que shi relacionen.

    Una llengua s un sistema de recursos expressius i comunicatius. Cada llengua permet expressar una visi del mn i ens identifica com a membres duna comunitat parlant. bviament aquests sistemes no sn esttics, sin que canvien impulsats pels canvis socials i aix es generen noves expressions i noves unitats lingstiques. Les llenges es descriuen tamb com a sistemes gramaticals, s a dir, com a sistemes duni-tats, estructures, regles i condicions que descriuen les expressions que els parlants duna llengua fan servir. Les paraules sn una de les peces fonamentals de la gramtica. De fet, sense paraules no podrem construir enunciats de cap tipus. Per, qu s una paraula? Segons els diccionaris s all que es diu i, en termes cientfics, una unitat significativa. Ara b, les parau-les sn moltes coses ms: sn unitats multidimensio-nals que serveixen per construir enunciats, es poden abordar des de moltes perspectives, i des de focus diferents i amb elles es poden construir aplicacions ben diverses. Amb les paraules tamb construm aplicacions concre-tes: fem diccionaris de tot tipus, com atles, bases de dades, tesaurus o ontologies; aix mateix, les parau-les sn bsiques per construir traductors automtics, sistemes experts de decisi, reproductors de veus, robots humanoides, cercadors automtics dinforma-ci, etc.

    I fins i tot podem jugar amb les paraules! Tradicional-ment, grans i petits shan divertit jugant amb els mots, ja sigui amb la forma, amb la sonoritat o amb el sig-nificat (embarbussaments, endevinalles o enganyifes populars). Els jocs enigmstics amb les paraules (mots encreuats, sopa de lletres, jeroglfics, endevinalles, encreuats en blanc, mots enrevessats, etc.) formen part del mn de lleure. Per jugar amb les paraules tamb pot ser una eina didctica. De fet, ja fa temps que professors, pedagogs i psiclegs defensen el joc com una tcnica de motivaci i aprenentatge. Els jocs lxics tenen mltiples funcions educatives i permeten treballar aspectes molt diversos de les paraules, des de lortografia, fontica, morfologia (flexi, regles de formaci de paraules), semntica i s, fins a les relaci-ons de les paraules amb la sintaxi, o les relacions que estableixen amb altres paraules (antnims, sinnims, hipernims, homnims, xarxes de significats). LObservatori de NeologiaA casa nostra tenim diversos centres i molts inves-tigadors que es dediquen a estudiar alguna qesti relacionada amb el lxic, de les llenges en general o de la llengua catalana en particular, des dalgun punt de vista dels que abans hem comentat. Un daquests grups dedicat des de fa ms de vint anys al lxic s lObservatori de Neologia. LObservatori de Neolo-gia va nixer com a grup de recerca lany 1988 a la Universitat de barcelona, i el 1994 es va incorporar com a projecte de recerca a lInstitut Universitari de Lingstica Aplicada, IULA, de la Universitat Pompeu Fabra. Lobjectiu principal de lObservatori de Neologia s analitzar el fenomen de laparici de paraules noves o neologismes en ls, tant pel que fa al catal com al castell. Lespecificitat de la recerca en neologia que realitza lObservatori de Neologia des de lany 1988 s el buidatge de textos produts per mitjans de comunicaci de gran difusi. Inicialment lobjectiu era exclusivament la neologia de la premsa diria editada a barcelona. En el tombant de segle, coincidint amb el des aniversari de lObservatori, es van diversificar les fonts de buidatge i es van encetar dues noves lnies de recerca: la neologia de textos orals (principalment de textos radiofnics) i la neologia de textos de premsa lingsticament poc controlats.

    ______________________

    Lobjectiu principal de lObservatori de Neologia s analitzar el fenomen de laparici de paraules noves o neologismes en ls, tant pel que fa al catal com al castell. Actualment lObservatori compta amb una base de paraules noves molt valuosa que inclou unes 60.000 paraules diferents en catal______________________

  • ictineus 04

    ____________________________________________

    Per donar resposta a les necessitats neolgiques en tots els mbits especialitzats es va crear el TERMCAT ara fa 25 anys, el Centre de Terminologia per a la llengua catalana, que socupa daquest aspecte i de la coordinaci de la resta dactuacions necessries per al desenvo