IDEES BÀSIQUESÍNDEX - Acció Escolta de Catalunya · marc del 1r Congrés d’Acció Escolta de Catalunya, el 21, 22 i 23 de novembre de 2003 a Vilanova i la Geltrú (El Garraf)

IDEES BÀSIQUES...ÍNDEX

Capítol 1 4

Marcs de referència

Capítol 2 11

Les àrees educatives

Capítol 3 16

Els objectius educatius

Capítol 4 19

Els continguts educatius

Capítol 5 22

Els eixos transversals

Capítol 6 29

Els mitjans educatius

Capítol 7 44

El mètode educatiu escolta

Capítol 8 58

El progrés personal

Capítol 9 64

L’avaluació

Glossari 70

Bibliografia 76

Complementa els coneixements 77

© Acció Escolta de CatalunyaCarrer d’Avinyó, 44, 1r pis08002 BarcelonaTelèfon: 936 011 643Fax: 933 429 048Email: [email protected]: www.accioescolta.org

Document aprovat per la IV Assemblea Nacional, novembre de 2004Coordinació: Fabian Mohedano

Compilació i redacció: Thais Cabanillas, Olga Jorge i Fabian Mohedano (Equip de renovació pedagògica) i Mary Barrios, Víctor Bonjorn i Sergi Tres (Equipde desenvolupament de l’escoltisme marí)

Coordinació del procés participatiu: José Manuel Gómez

Col·laboració: Gemma Martín, Vicenç Molina i Jordi Serrano (Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia), Joffre Villanueva (Moviment Laic i Progressista), PilarCabrerizo, Víctor Escarré, Sebastià Martín i Alícia Pueyo (INCLOU, gais i lesbianes en l’educació)

Assessorament lingüístic: Montse Alba i Enric Vaquer

Fotografies: Fons documental d’Acció Escolta de Catalunya. Sara Córdoba

Disseny i maquetació: Guadalupe Gaztañaga

Impressió: GAM Serveis Reprogràfics

ISBN: 84-87064-52-3

1a Edició. DOC-0. Programa educatiu Acció Escolta’2010

Han participat a les set reunions de branca i a les dues trobades de caps realitzades al llarg del curs 2003-2004 i que han fet possible l’enriquiment i apro-vació d’aquest document: Laura Abad, Sílvia Abad, Jennifer Alguacil, David Alloza, Jairo Alonso, Albert Andreu, Ramon Antonijoan, Míriam Aranda, ElsaArtigas, Jordi Bages, Arnau Ballester, Ricard Ballester, Maria Jesús Barrio, Mary Barrios, Laia Barrobés, Ana Bodet, Víctor Bonjorn, Roger Borri, ThaisCabanillas, Sergi Caixal, Beatriz Canales, Vanesa Cano, Santi Caño, Luis Carlos, Fernando Carvajal, Isabel Castells, Maria Castro, Judith Catalan, Núria Chiva,Anna Cols, Lluís Dueñas, Álvaro Duran, Judit Estebanell, Beatriz Ferrer, Roser Fernández, Sergio Fernández, Maite Figuerola, Núria Gaspà, Lorena Gómez,Jorge Gras, Guido Guardia, Montse Hermo, Oriol Horrillo, Elisabet de Jaime, Susana de Jaime, Alan Jornet, Beatriz Joven, Marta Juan, Sònia León, MartaLladó, Sandra Lladó, José Luis López, Micky López, Rubén Madrid, Alèxia Malivern, Ana Martín, David Mascaró, Laia Masó, Blanca Mateo, Josan Minguela,Lorena Mitjans, Roger Montagut, Anna Morancho, Dani Morera, Laura Muñoz, Lluïsa Muñoz, Sergio Muñoz, Sònia Muñoz, Ferran Navarrete, MíriamNavarro, Jonathan Oliva, Marc Oliva, Oleguer Ortega, Noemí Palacios, Cristina Palezzi, Meritxell Palomo, Paloma Panero, Sergio Peña, Toni Pérez, OriolPi, Mercè Pla, Elisabet Pons, Aleix Prats, Irene Pueyo, Joan Quintana, Jesús Rebollo, Marta Ribera, Onofre Rojo, Gisela Roldan, David Sagarzazu, RaquelSantos, Víctor Saldaña, Olga Sicília, Alba Solà, Alba Soler, Xavier Soler, Oriol Trench, Oriol Timoneda, Oriol Tinoco, Natalia Tosan, Mari Tur, Àlex Unai, IvanWalias, Sergio Vaca, Núria Val, Montserrat Vilà, Salomón Zapata

S’autoritza la reproducció total o parcial d’aquest document per qualsevol mitjà o procediment informàtic, i la distribució d’exemplars de forma gratuïta,així com l’exportació o importació sempre i quan se n’indiqui la procedència. Aquest és un document al servei de l’educació popular i l’associacionismeeducatiu elaborat per joves de manera voluntària.

Aquest llibre ha estat imprès amb materials que respecten el planeta Terra.

la renovació pedagògica. O també a tots aquellspensadors que han contribuït en la configuraciódel catalanisme social.

Robert Baden-Powell (1857-1941)

L’escoltisme és un moviment educatiu que nova néixer d’un pedagog, ni d’un mestre ni tan solsd’un filòsof de l’educació. Com tots sabem va néi-xer de Robert Baden-Powell, un militar nascut aAnglaterra que després de patir la cruentor de laguerra va dedicar la resta de la seva vida a l’edu-cació d’infants i joves. La seva proposta educati-va es va basar en l’assumpció d’un codi ètic queestava fonamentat en el valor del deure i del ser-vei tenint com a objectiu final la felicitat delsjoves i la seva integració a la societat.

L’estiu de 1907 va reunir una vintena de noisde diversa procedència social en un campament al’illa de Brownsea. Va ser el naixement de l’scou-ting.

El mètode scout se centrava en l’educació perl’acció: els nois i les noies havien d’interioritzar lesregles en les relacions entre ells i el medi natural isocial, dins d’un sistema de patrulles dirigides perun d’ells mateixos. Baden-Powell no pretenia crearuna alternativa a l’escola, sinó un sistema comple-mentari que assolís una formació més sòlida pelque fa a l’educació cívica i patriòtica.

Tot i que no era pedagog, la seva tasca no espot separar dels corrents de reforma educativa deprincipis del segle XX.

Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909)

El segon autor és Francesc Ferrer i Guàrdia,

El Programa educatiu Acció Escolta’2010aspira a ser el referent bàsic i el punt de partida dela tasca educativa que es desenvolupa a AccióEscolta de Catalunya. És la proposta d’orientacionspedagògiques que els agrupaments escoltes quepertanyen a l’associació assumeixen i adeqüensegons les seves realitats concretes.

El Programa educatiu troba el seu punt departida en el Projecte educatiu en el qual es defi-neix la identitat, els principis i compromisos, elsobjectius i l’organització d’Acció Escolta deCatalunya. L’actual Projecte educatiu sorgeix deles ponències que es van debatre i aprovar en elmarc del 1r Congrés d’Acció Escolta de Catalunya,el 21, 22 i 23 de novembre de 2003 a Vilanova ila Geltrú (El Garraf).

Així també, s’especifiquen en aquest docu-ment una sèrie de justificacions pedagògiques quepermeten fonamentar els criteris que s’han seguita l’hora de plantejar i desenvolupar el Programaeducatiu Acció Escolta’2010 en tots els seusàmbits d’actuació.

S’inclouen també temes que fan referència al’escoltisme especialitzat, i concretament al marí,ja que aquest tipus d’escoltisme en l’actualitatforma part de la realitat d’Acció Escolta deCatalunya, que treballa pel seu desenvolupament icreixement.

La voluntat d’Acció Escolta de Catalunya és lade treballar per la renovació profunda dels projec-tes educatius dels agrupaments escoltes fins con-vertir-los en un autèntic espai dels infants i joves.Volem, així, potenciar la transformació cap a unasocietat més justa i igualitària, que es vertebri alvoltant de les persones.

Autors de referència

No és fàcil fer una selecció d’autors queactualment orientin la nostra tasca educativa. Peraquest motiu vam escollir tres autors que podemconsiderar com a predecessors del pensamenteducatiu escolta, en primer lloc, de l’educació pro-gressista, en segon lloc, i del catalanisme social,en darrer terme. Els tres van saber reflectir elpensament del seu moment i van ser capaços d’e-laborar un marc de referència prou ampli.

Malauradament no tenim cap pedagog quehagi elaborat un cos teòric dins del camp de l’as-sociacionisme educatiu català des d’una perspec-tiva escolta i progressista, és a dir des de l’edu-cació popular escolta. Això ens obliga, com a enti-tat, a fer aquest esforç amb humilitat, amb laintenció de fer un primer pas cap al debat.

Moltes altres persones i organitzacions hancol·laborat en la configuració del model propi del’escoltisme català. N’estem molt agraïts. Aixícom a tots aquells pedagogs que han contribuït a

1

Doc-0. Programa educatiu Acció Escolta’20104 5Doc-0. Programa educatiu Acció Escolta’2010

MARCS DE REFERÈNCIA

que, també a principis del segle XX, va passar dela reflexió sobre l’educació a l’acció educativa i vaobrir una escola, l’Escola Moderna de Barcelona,on s’aplicaven els principis defensats des dels sec-tors més progressistes del moment.

Com ja hem vist, Robert Baden-Powell fa duesaportacions essencials per al concepte d’educacióen el temps de lleure: les activitats educatives al’aire lliure i en contacte amb la natura i la desco-berta del medi social. Ambdós conceptes sónintroduïts a l’escola catalana (l’Escola Moderna)per Francesc Ferrer i Guàrdia set anys abansd’Escoltisme per a nois, editat per primera vega-da a Anglaterra l’any 1907.

Per tant, l’escola surt per primera vegada deles aules per descobrir la natura i la seva poten-cialitat com a eina educativa. Ferrer i Guàrdias’inspirà en la mentalitat republicana federal i lli-bertària que desembocà en el naturisme, antece-dent de l’ecologisme actual.

Ferrer i Guàrdia visità també a França a PaulRobin, que introdueix el concepte d'educació inte-gral. La descoberta del medi social també ésintroduïda a Catalunya per Ferrer i Guàrdia en elsseves conegudes visites escolars a les fàbriques,inquirint els treballadors sobre les seves condi-cions de vida i de treball com a mètode actiu decrítica social, que lligava amb dos conceptes mésde l’actual escoltisme d’Acció Escolta deCatalunya com són la coeducació de classessocials i de gènere.

Com es pot comprovar, tot i que ha passatpràcticament un segle des de la proposta d’edu-cació, aquests criteris són totalment vigents avuidia i poden seguir orientant la nostra acció educa-tiva des de l’associacionisme educatiu popular iprogressista.

Josep Narcís Roca i Farreras (1834-1891)

El tercer autor que volem prendre com a refe-rència és Josep Narcís Roca i Farreras, pensadorforça rellevant durant el segle XIX, malgrat siguiforça desconegut en l’actualitat, i gran coneixedorde la història de Catalunya. Va ser un gran defen-sor de les llibertats dels pobles, del lliure examen

i de la llibertat d’ensenyament.

És el primer autor que articula el concepte de“patriotisme social”. Teoritza sobre la qüestiónacional relacionant-la amb l’internacionalisme i laqüestió social. Roca i Farreras considerà que eranecessari i imprescindible vincular aquests tresconceptes. Una defensa de la terra lligada estre-tament als drets de la ciutadania.

Roca i Farreras, doncs, va lluitar per la lliber-tat de Catalunya, per la defensa de la terra i pelsdrets de tota la ciutadania. A més a més, va serel primer autor que converteix la vella idea de laCorona d’Aragó en la idea contemporània de“Països Catalans”.

Ser cap: una opció de llibertat

Quan algú es proposa fer alguna activitat con-creta i, sobretot, si aquesta activitat és de caràc-ter voluntari, no remunerat, fruit d’una opció per-sonal escollida lliurement, és per una causa que elmotiva.

S’és cap escolta perquè es vol, evidentment.No fan falta explicacions de caire teòric. Perquèvolem. Perquè també ens gratifica, com a indivi-dus conscients, actius i lliures, allò que fem.Perquè emocionalment ens sentim més realitzats,més plens de vida, compartint tantes estonesamb aquells que són més joves que nosaltres, iamb els qui, tots plegats, tant podem aprendre. Itant aprenem. I que tant poden aprendre.

Caldria fer un exercici de lliure examen per talque ens plantegéssim quina és la nostra tasca i,sobretot, que reflexionéssim el per què volem sercaps escoltes...

Per qüestionar la realitat social que ens envolta

Quan decidim fer servir una part del temps lliu-re per fer activitats de forma voluntària i gratuïtasom part de l’avantguarda d’un procés de trans-formació social que, des d’una posició molt deter-minada, sense formar part de cap mena d’estruc-tura o moviment especialment organitzat, qüestio-na les arrels d’una societat individualista i consu-mista, en què els diners i l’èxit són molt més

importants que no pas els drets i la felicitat de lespersones.

Per contribuir en la construcció d’un esperitreflexiu en els infants i joves

Els qui optem per ser educadors de temps lliu-re, per contribuir al creixement de la personalitatdels infants o joves a l’escoltisme, qüestionem elmarc social a través d’un esperit crític.

Aquest esperit crític es manifesta en elsvalors i les actituds que incorporem a la vida de launitat, que transmetem amb la nostra feina, quesón l’exemple més transformador i més alternatiua allò que els infants i joves poden estar acostu-mats a rebre o a considerar com a més habitual. Iaquest esperit és la causa que ens mou per unesidees. I aquestes idees són l’eix que vertebra idóna cos a allò que fem, tot i que no es tracti d’i-dees que puguin resumir-se dogmàticament enforma de receptari que pugui ser universalmentaplicable i vàlid per solucionar tota mena de casosi resoldre tots els dubtes.

Per transformar la societat a partir d’una edu-cació basada en la llibertat de consciència i de pen-sament

Perquè som partidaris de la llibertat de cons-ciència i de pensament per damunt de qualsevolaltra cosa, i perquè creiem que fent ús racional icrític de la llibertat es pot impulsar decididamentel treball per la solidaritat, el camí cap al compro-mís que pot contribuir a construir una societatd’homes i dones més lliures i feliços. I els infants ijoves, quan prenen contacte amb l’escoltisme, ensón la primera pedra.

Però una perspectiva oberta no és, tampoc,un dret garantit. Els sistemes de pensament únicimpedeixen, sempre que poden, que els individuspuguem fer ús racional de la nostra capacitat deraonament. Ho impedeixen perquè saben queaquesta capacitat de raonament lliure atemptadirectament contra els privilegis que adquireixenper mitjà del control de mecanismes socials tanimportants com poden ser bona part del sistemaeducatiu o la gran majoria dels mitjans de comu-nicació.

Una proposta d’educació oberta és, doncs,una eina important per deslliurar-nos d’algunesd’aquestes falses veritats, per poder permetre’nsencetar el camí cap a la llibertat i cap a la felicitat.Sense les pors que imposen els sistemes de pen-sament únic per continuar sent dominants icobrar-ne els rèdits. Això no impedeix que cadas-

7Doc-0. Programa educatiu Acció Escolta’2010Doc-0. Programa educatiu Acció Escolta’20106

cú, si vol, si hi arriba com a conclusió d’una refle-xió personal, pugui optar per les creences o prin-cipis filosòfics que prefereixi. Però sense imposi-cions i sense negar als altres models la seva pos-sible legitimitat, sempre que es mostrin proucapaços de tolerar-se i de tolerar els qui pensindiferent.

Sense aquesta llibertat espiritual no podríemdesenvolupar totes les nostres potencialitats coma persones –¿o és que el progrés és alguna cosadiferent d’això?– ni intentar treballar per equilibraraquestes perspectives de progrés personal ambles dels altres –els nostres veïns de la resta delmón– i construir junts, així, el futur. Aquesta cons-trucció conjunta del futur és el progrés social.

Per ajudar a ser

Fer camí per ajudar a ser, per a què els infantsi joves sàpiguen ser, més que no pas tenir, a l’ho-ra d’enfrontar els seus temps vitals, no únicamentels de les seves expansions no reglades.

Hi tenim dret, no cal trencar-nos massa laclosca. Si no fos així, no ens hi dedicaríem. Ara bé,aquest és un dret que es fonamenta en el dretsubstantiu de l’infant o jove a ser ben acompan-yat. A ser ajudat en el seu procés de descobertadel món. A ser-ho vencent les restriccions, elsoblits i les pors que, sovint, són conseqüència delsmateixos límits i carències que la manca de clare-dat dels valors transmesos per les instànciessocialment considerades com a irrenunciables faninevitables.

En aquest camí d’acompanyament, a més, hiintervenim tots de forma corresponsable. Els“acompanyants” –educadors– n’esdevenim coprota-gonistes i, així, ens en fem, també, responsables. I,com que ningú no ens hi obliga, lliurement responsa-bles.

Per un compromís personal

L’escoltisme és, així, indefugiblement, educa-ció. Educació a partir del compromís personal quehi ha darrere la voluntat personal de ser capsescoltes. Volem contribuir, d’aquesta manera, a laformació de persones que pretenen superar elsentrebancs que sovint ens obstaculitzen ser ciu-tadans actius i que ens impedeixen comprometre-’ns amb el nostre progrés i amb el dels altres. Ipensem que el camí de l’escoltisme és un camíque val la pena d’impulsar, afavorint els ideals dedemocràcia, progrés, personal i social, per tal decréixer junts aspirant a desenvolupar-nos en con-dicions de felicitat. Això ho concretarem en el tre-ball que duem a terme amb els infants i joves alsagrupaments escoltes.

És per tot això que pensem que ser cap escol-ta és, clarament, un compromís. Per això parlemde ser cap, per comptes de dir fer de cap. La dife-rència rau en la implicació personal en la tascaeducativa. Quan som amb infants i joves ens hipresentem tal com som difícilment els farem creu-re de nosaltres alguna cosa que no és; no valposar-se cap careta que no es correspongui ambla realitat i pretendre fer una actuació contradic-tòria amb la nostra veritable personalitat.

Per realitzar una tasca educativa de qualitat

Molt sovint, els educadors en el temps lliure,en reflexionar sobre la nostra tasca ens pregun-tem: en tenim prou, amb el temps que invertim?què podem fer amb les poques hores a la setma-na que els infants i joves són a l’agrupamentescolta? què podem aconseguir, si, anant contra-corrent, ens enfrontem amb les inèrcies socialsdominants, amb certs models familiars, amb lesrutines escolars, i fins i tot amb la televisió?... Allòque és important és la qualitat del temps quecompartim.

Qualitat de temps compartit en la formacióque volem situar en l’exemple i en la tradició delque va ser l’Escola Moderna, com a paradigmadels processos de renovació pedagògica aCatalunya i al món. N’assumim el missatge clau:l’educació –en qualsevol de les seves manifesta-cions– és el veritable eix vertebrador de qualsevolprojecte de canvi, de millora social.


Educar en la llibertat suposa ajudar

a formular i desenvolupar un projecte

personal de vida, partint d’uns valors

establerts. Suposa respectar l’espai de

la persona en el seu propi procés edu-

catiu a través del diàleg, de l’exemple i

de l’acompanyament. L’ús de la lliber-

tat ve marcat pel coneixement, la res-

ponsabilitat i l’autodisciplina. És a dir,

l’educació en la llibertat no ha de ser

entesa com un deixar fer. Educar en la

llibertat suposa ajudar a prendre les

seves decisions amb coherència res-

L’escoltisme pretén l’educació integral de lapersona. Per aquesta raó la nostra acció educativa esfonamenta en les anomenades àrees de desenvolu-pament o de creixement que fan referència als ves-sants que caldria atendre en el subjecte per tal depreservar el caràcter integral de la formació de l’in-fant o jove.

Així doncs, es consideren àrees educatives de

desenvolupament:

Desenvolupament intel·lectual i cognitiu

Capacitat de desenvolupar la pròpia habilitatde pensar, innovar i utilitzar informació de formacreativa, sent capaços d’adaptar els nostresconeixements a noves situacions. En general es faun especial èmfasi en la creativitat, el desenvolu-pament de noves formes de pensar, la capacitatd’anàlisi i l'opinió crítica.

Objectius educatius

- Desenvolupar la curiositat i la recollida siste-màtica d’informació per ampliar el coneixement iformar opinions pròpies

- Analitzar i classificar la informació tenint encompte l’experiència i l’entorn propi i avaluant deforma crítica les diferents fonts d’informació

- Adaptar la manera de fer a diferents situa-cions, desenvolupant la capacitat de pensar i inno-var

- Resoldre problemes formulant hipòtesis,experimentant i establint conclusions

- Estimular la creativitat aplicant-la a situa-cions reals i pràctiques

- Valorar la ciència i la tecnologia com a medisper conèixer la realitat d’altres persones, altressocietats i el món en general, fent-ne un ús res-ponsable

Continguts educatius

- Recerca d’informació: curiositat, exploració,investigació i observació

- Processament d’informació: anàlisi de dades,classificació, memorització i relació d’unes cosesamb altres per extreure’n conclusions

LES ÀREES EDUCATIVES2

11Doc-0. Programa educatiu Acció Escolta’2010

IDEES BÀSIQUES

El Projecte Educatiu és el document que defineix la identitat, els principis i compromi-sos, els objectius i l’organització d’Acció Escolta de Catalunya.

El Programa Educatiu Acció Escolta’2010 parteix del Projecte Educatiu i és la propos-ta d’orientacions pedagògiques que els agrupaments escoltes que pertanyen a l’associacióhaurien d’assumir i adequar segons les seves realitats concretes.

1

Robert Baden-Powell

Robert Baden-Powell va ser el creador de l’es-coltisme. L’any 1907, entre l’1 i el 9 d’agost, orga-nitzà a l’illa de Brownsea (Gran Bretanya) el primercampament experimental escolta amb 24 nois detotes les classes socials, dividits en quatre patrulles.L’èxit va ser increïble i l’any següent es publica, elllibre Escoltisme per a nois. Seguint amb la idea demillorar el mètode, l’any 1914 Roland Philipps escriuEl sistema de patrulles que completa el primer llibred’escoltisme.

Francesc Ferrer i Guàrdia

A principis del segle XX, va passar de la reflexiósobre l’educació a l’acció educativa i va obrir unaescola, l’Escola Moderna de Barcelona, on s’aplica-ven els principis defensats des dels sectors mésprogressistes del moment.

Fa dues aportacions essencials per al concepted’educació en el temps de lleure: les activitats edu-catives a l’aire lliure i en contacte amb la natura i ladescoberta del medi social.

Josep Narcís Roca i Farreras

Pensador força rellevant durant el segle XIX mal-grat sigui força desconegut en l’actualitat. Defensorde les llibertats dels pobles, del lliure examen i de lallibertat d’ensenyament. Primer autor en articular elconcepte de “patriotisme social”. Teoritza sobre laqüestió nacional relacionant-la amb l’internacionalis-me i la qüestió social. Considerà que era necessari iimprescindible vincular aquests tres conceptes. És elprimer autor que converteix la vella idea de la

Corona d’Aragó en la idea contemporània de“Països Catalans”.

Et convidem a aprofundir en l’obra i el pensa-ment d’aquests autors tan importants per a l’edu-cació i l’escoltisme, així com a endinsar-te en l’obrad’altres autors rellevants de la pedagogia i la histò-ria política de Catalunya. En definitiva, d’aquellespersones que han contribuït a fer ben pròpia la iden-titat de l’escoltisme català.

Ser cap escolta, una opció de llibertat

En aquest primer capítol t’hem plantejat algunseixos fonamentals que defineixen la nostra accióeducativa i el compromís de ser caps escoltes. Etconvidem a realitzar una reflexió sobre per què volsser cap, una reflexió indispensable per tal d’arribar afer un bon camí d’acompanyament, per ajudar elsinfants i joves a arribar a ser.

Educar en llibertat des de l’escoltisme

Educar en la llibertat suposa ajudar a prendreles decisions amb coherència respecte la pròpiaescala de valors, ajudar a formular i desenvolupar unprojecte personal de vida, partint d’uns valors esta-

blerts.

L’ús de la llibertat ve marcat pel coneixement,la responsabilitat i l’autodisciplina.

Les àrees educatives de cada tram

d’edat reben un nom diferent, i responen

a l’ambientació pròpia de la unitat:

Castors · Estanys

Llops · Territoris de

cacera

Raiers/Mariners · Trams

Pioners · Pistes

Ròvers · Dimensions

En el Glossari trobaràs les definicions d’a-quells conceptes que necessitis aclarir o apro-fundir


Les relacions i la comunicació

- Desenvolupament d’una estima per les rela-cions amb les altres persones (acceptant les dife-rències, acollint i escoltant)

- Adquisició de les habilitats necessàries per ala comunicació

- Defensa d’una societat igual per a tothom,sense distinció de gènere, color de pell, creença opercepció filosòfica

- Rebuig dels estereotips i prejudicis socials

Cooperació i lideratge

- Adquisició d’un paper dins del grup, respec-tar i avaluar les seves regles tenint en compte lainterdependència i la reciprocitat

- Contribució a la satisfacció equitativa de lesnecessitats bàsiques de les persones, al nord i alsud, i a la dignificació de la vida de les personesmitjançant processos decidits de forma participa-tiva i sense imposicions, participant d’un projectecol·lectiu i entrenant-se en l’exercici de la ciuta-dania

- Direcció d’un grup cap a una fita possible ivaluosa, aprofitant i explotant al màxim laintel·ligència i les capacitats de tots els membresde l’equip, motivant-los, creant un clima de treballagradable i compartint una visió de futur coherent


- Resolució de problemes: creativitat i experi-mentació

- Formulació d’hipòtesis i deducció

Desenvolupament social i interpersonal

Adquisició i entesa del concepte d’interde-pendència amb els altres i desenvolupament deles habilitats de cooperació i direcció.

Objectius educatius

- Conèixer altres estils de vida a fi d’enriquir elnostre

- Reconèixer i desafiar els estereotips degènere o ètnics

- Identificar les causes del conflicte, la sevaprevenció i les habilitats per solucionar-lo, apli-cant-ho a la vida diària per contribuir en l’assoli-ment de la pau

- Saber treballar en equip, comunicar-se ambeficàcia, participar d’un projecte col·lectiu i serviractivament a la comunitat local, mitjançant lainfluència en el procés de canvi social

- Ser capaç d’explicar i entendre que tot elmón forma part d’un sistema interconnexionat iequilibrat i que aquest desenvolupament sosteni-ble implica la interdependència de molts factorshumans i ambientals

- Ser capaç d’extrapolar l’acció local a un con-text més ampli

- Poder explicar els principis dels dretshumans i les diferents formes com ens poden sernegats, des del vessant polític i/o cultural, apli-cant-los a la pròpia vida, prenent les mesures per-tinents

Doc-0. Programa educatiu Acció Escolta’201012

Les àrees educatives

L’escoltisme pretén l’educació integral de la per-sona.

Per aquesta raó la nostra acció educativa esfonamenta en les anomenades àrees de desenvolu-pament o de creixement que fan referència als ves-sants que caldria atendre en el subjecte per tal depreservar el caràcter integral de la formació de l’in-fant o jove.

Per què fem servir les àrees educatives?

- Evitar que les activitats de la unitat es con-centrin només en alguns aspectes de la personalitatd’infants o joves, deixant-ne altres de banda

- Avaluar el creixement dels infants o joves enles seves diferents dimensions

- Contribuir per a què els infants o joves distin-geixin progressivament les diferents realitats queviuen dins d’ells mateixos i facilitar-los, a travésd’objectius, créixer en totes aquestes dimensions

Quines són les àrees de desenvolupament?

Les persones estan formades per 5 àrees dedesenvolupament, les quals es complementen unesa les altres.

Àrea de desenvolupament intel.lectual i cogni-tiu.

Capacitat de desenvolupar la pròpia habilitat depensar, innovar i utilitzar informació de forma creati-va, sent capaços d’adaptar els nostres coneixementsa noves situacions.

Àrea de desenvolupament social i interpersonal.Adquisició i entesa del concepte d’interdepen-

dència amb els altres i desenvolupament de les habi-litats de cooperació i direcció.

Àrea de desenvolupament físic i psicomotriu.Responsabilització del creixement i desenvolu-

pament del propi cos.

Àrea de desenvolupament afectiu i emotiu.

Reconeixement dels sentiments i aprenentatgede la seva expressió per a l’obtenció d’un estat inte-rior de llibertat, equilibri i maduresa emocional

2Solidaritat i transformació social

- Descobriment de la interdependència entreindividus i comunitats

- Desenvolupament d’un sentiment de perti-nença a la comunitat cada cop més global

- Desenvolupament del sentit de la transfor-mació social i del bé comú, mitjançant l’adopciódels valors de la democràcia i la justícia

Desenvolupament físic i psicomotriu: responsabi-lització del creixement i desenvolupament delpropi cos

Objectius educatius

- Acceptar la responsabilitat en el desenvolu-pament harmoniós del cos

- Ser capaç de descriure els processos biolò-gics principals que regulen el cos, mitjançant l’ac-ceptació de les capacitats físiques i prenent lesmesures necessàries per protegir la salut del cos

- Valorar l’aspecte personal, prenent cura dela higiene personal, mantenint una dieta equilibra-da, aconseguint una distribució adequada altemps de descans, les activitats físiques,intel·lectuals i socials

- Desenvolupar els cinc sentits i la salut física,assumint i superant les incapacitats

- Tenir capacitat d’expressió corporal vincula-da a l’expressió anímica i emocional


- Identificació de les necessitats: capacitat decomprendre el funcionament del cos; capacitat decomprendre la relació del cos amb l’entorn, el quenecessita i els ritmes naturals (nutrició equilibra-da, exercici, etc.); respecte del cos, evitant-ne l’a-bús

- Manteniment del cos: higiene, nutrició iexercici

-Eficiència: desenvolupament dels cinc sen-tits, superació de les inhabilitats o incapacitats ide la seva compensació


Les àrees educatives de cada tramd’edat reben un nom diferent, i res-ponen a l’ambientació pròpia de launitat:

Castors · EstanysLlops · Territoris de caceraRaiers/Mariners · TramsPioners · PistesRòvers · Dimensions


IDEES BÀSIQUES...

Una proposta d’objectius per a l’infant ojove

Cada unitat disposa d’un conjunt d’objectiusque proposem a infants i joves i que tenen lessegüents funcions:

- Desenvolupar la missió del Moviment escol-ta en totes les àrees de desenvolupament d’in-fants i joves

- Establir una pauta per a què cada infant ojove assoleixi aquest propòsit d’acord a la sevaedat i al seu particular tarannà

- Servir de base per avaluar el creixementd’infants i joves

Els objectius constitueixen una proposta i nopretenen formar models ideals de persones. És adir, els valors escoltes, tal com es formulen alProjecte educatiu, es consideren un conjunt d’ob-jectius que es proposen a infants i joves.

Pretenem contribuir simplement a l’autofor-mació de persones i no a conformar ideals de per-sones, ja que cada infant o jove és una personaúnica, amb diferents necessitats, aspiracions,capacitats, interessos i potencialitats.

El conjunt d’objectius és, doncs, una propos-ta que ofereix a infants i joves l’oportunitat d’as-sumir els seus propis objectius de creixement per-sonal. Mitjançant el diàleg entre aquesta propostai els que cada infant o jove pensa o sent, elsobjectius de la unitat, assumits o modificats perells mateixos, esdevenen els objectius personalsde cadascú.

Evidentment el diàleg és diferent a cada edat,i en la mesura que l’infant o jove va assumintconsciència del que vol fer amb la seva vida, mésgran serà la participació en aquest diàleg i menysdeterminant serà el marc proposat.

El diàleg mai no finalitza. La proposta sempreestà present, els objectius mai deixen de ser per-sonals i el procés educatiu sempre busca que, ani-mats pels mateixos valors, cada infant o jove, únici irrepetible, sigui el que hauria de ser.

Objectius dins i fora de la vida a la unitat

Per una altra banda, els objectius educatiuss’aconsegueixen mitjançant tot allò que elsinfants i joves fan dins i fora de la unitat.Exceptuant l’adquisició sistemàtica de coneixe-ments, tasca que correspon bàsicament a l’edu-cació formal, el conjunt d’objectius educatius esrefereixen a tot allò que els infants i joves fan entotes les àrees de desenvolupament.

Es tracta, doncs, d’un programa d’objectiusper a la vida i no només per a l’activitat escolta.Aplicar el mètode escolta d’aquesta manerarepresenta un desafiament a certes formes tradi-cionals d’entendre el progrés dels infants i joves.Si l’avaluació del progrés es redueix a una sèrie detasques que és necessari complir dins la unitat, elscaps escoltes podrien limitar-se a observar l’a-compliment d’aquestes tasques, prescindint del’impacte que té en l’infant o jove la resta de laseva vida.

Però quan es treballa en base a uns objectiusque comprenen tots els aspectes de la seva per-sonalitat, no és suficient avaluar el progrés de l’in-fant o jove dins la unitat, sinó que és necessaricomprovar si totes les accions que l’infant o joverealitza, dins i fora de la unitat, a casa seva, al seu


ELS OBJECTIUS EDUCATIUS

Els objectius educatius concreten elProjecte educatiu i l’Ideari

Qualsevol activitat humana, tot i que no hoexpressi, està orientada cap a l’assoliment d’ob-jectius. L’educació, com totes les coses que fem,també té objectius, però a diferència de l’activitatrutinària, l’activitat educativa no es pot concebresense que s’expressin clarament els objectius capa on està orientada. A més a més, els processoseducatius no només es fixen objectius per ellsmateixos, sinó que també es té en compte les per-sones que formen part del procés educatiu, i aixòés el que realment els fa pròpiament educatius.

Els objectius educatius haurien de guiar i ser-vir de referència per al desenvolupament educatiu,ja que representen la concreció dels valors, acti-tuds i resultats que pretenem assolir. És fonamen-tal formular-los per orientar l’acció. Recullen elspropòsits principals de cada etapa. Sorgeixen delstrets d’identitat i dels principis ideològics que haassumit l’associació com a tal en el Projecte edu-catiu d’Acció Escolta de Catalunya i a l’Ideari delMoviment Laic i Progressista.

No poden ser excessivament genèrics, ja queno es tracta d’una manifestació de principis. Així,per exemple, un objectiu general de l’etapa dePioners no pot ser "que els joves siguin feliços",perquè seria massa abstracte.

Els objectius educatius, en definitiva, són for-mulacions que expliciten el rumb a seguir i quecomporten una planificació i un desenvolupamentposteriors. Per exemple, "potenciar la participaciódels ròvers en la vida comunitària" és un objectiueducatiu que pot concretar-se a partir dels con-tinguts educatius que se’n desprenen amb pro-gramacions i actuacions puntuals al llarg deltemps.

3


Els continguts educatius són el mitjà que utilit-zem per plantejar-nos una activitat amb infants ijoves. Els continguts educatius no s’haurien d’enten-dre com a fins per ells mateixos, sinó com a instru-ments al servei dels objectius i que comporten, enconseqüència, la pràctica de les activitats.

Els continguts educatius que aquí es plante-gen no s’haurien d’interpretar com a únics ni tan-cats. Els caps escoltes haurien d’adaptar-los a larealitat de la seva unitat (complementar-los o afe-gint-ne de nous).

S’avaluen mitjançant l’observació del progrésd’infants i joves al llarg d’un període determinat. Ésun procés continu i natural, distès i amable, que esdesenvolupa mentre es viu i es comparteix. No escontrolen com si fossin proves o exàmens.L’avaluació de l’assoliment dels continguts no ésun acte jeràrquic de control, on l’educador, nomésd’acord al seu criteri, qualifica mecànicament comsi es tractés d’un examen o una prova.

Tenen seqüència i unitat entre ells. Conèixeraquestes dues característiques fonamentals delconjunt de continguts ajudarà a la seva compren-sió, a la seva aplicació pràctica i al diàleg amb l’in-fant o jove.

- Per donar continuïtat al procés de creixe-ment, els continguts estan establerts en seqüèn-cia, en una relació de progrés d’uns respecte elsaltres. Per exemple, no és possible que un infant ojove relacioni els drets de l’infant o jove amb situa-cions de l’actualitat, si primer no ha conegut elsdrets de l’infant o jove a través de jocs i activitats

- El conjunt és una unitat, per tant hi ha con-tinguts successius o complementaris entre si queestan ubicats en diferents àrees de desenvolupa-ment. Per exemple, si un infant o jove reconeix i

accepta els seus errors, estarà en condicionsd’acceptar positivament les crítiques que la restade companys de la unitat li plantegin en un roda-veu

- En relació a les dues característiques ante-riors, seqüència i unitat, no és possible descartarels continguts, ometre’ls o fer-ne selecció parcialun any i deixar els altres per ser escollits mésendavant

Com ja hem dit a l’apartat d’objectius educa-tius, els objectius terminals de cada unitat es con-creten a través dels continguts educatius, elsquals s’agrupen tenint en compte cadascuna deles tres etapes educatives en les quals es divideixel progrés de l’infant o jove a cadascuna de lesunitats: integració, participació i animació. En elsagrupaments marins, aquestes tres etapes rebenel nom de: grumet, remer, timoner.

Aquests continguts educatius es plantegen alsinfants i joves en format de propostes, fites, des-afiaments que permeten fer-los caminar cap elsvalors del Projecte educatiu d’Acció Escolta deCatalunya i l’Ideari del Moviment Laic iProgressista.

Serà funció dels caps escoltes de cadascunade les unitats de l’agrupament escolta treballaramb els continguts educatius, les activitats,tenint en compte les característiques i la realitatdel grup.

D’aquesta forma, el cap escolta també podràsaber quines activitats educatives caldria treballaren cada moment amb els infants i joves, ja que noés suficient proposar-los que aconsegueixin unscontinguts educatius. Tot i que són propostes sim-ples i senzilles que ells mateixos poden entendre,quina unitat més avorrida seria la nostra si nomésparléssim de continguts educatius!

ELS CONTINGUTS EDUCATIUS4


IDEES BÀSIQUES...

Els objectius educatius ens serveixen com a guia i referència per a la nostra tasca educa-tiva amb infants i joves, ja que representen la concreció dels valors, actituds i resultats que pre-tenem assolir.

La seva finalitat, concretada per a cada tram d’e-dat és:

- Desenvolupar la missió del Moviment escoltaen totes les àrees de desenvolupament d’infants ijoves

- Establir una pauta per a què cada infant o joveassoleixi aquest propòsit d’acord a la seva edat i alseu particular tarannà

- Servir de base per avaluar el creixement d’in-fants i joves

Amb els objectius educatius pretenem contri-buir simplement a l’autoformació de persones i no aconformar persones ideals, ja que cada infant o joveés una persona única, amb diferents necessitats,aspiracions, inquietuds, etc.

El conjunt d’objectius que formulem per a cadatram d’edat és una proposta oberta: a través deldiàleg amb els caps escoltes, l’infant o jove fa seusels objectius i els replanteja per adaptar-los a laseva persona.

3En el Glossari trobaràs les definicions d’a-

quells conceptes que necessitis aclarir o apro-fundir


IDEES BÀSIQUES...4Els continguts educatius són els instruments per treballar i assolir els objectius educatius.

Comporten, per tant, la pràctica d’activitats.

S’avaluen mitjançant l’observació del progrésd’infants i joves al llarg d’un període determinat. Noes controlen com si fossin proves o exàmens.

Tenen seqüència i unitat entre ells:

- Per donar continuïtat al procés de creixe-ment, els continguts estan establerts en seqüència,en una relació de progrés d’uns respecte els altres

- El conjunt és una unitat, per tant hi ha contin-guts successius o complementaris entre si queestan ubicats en diferents àrees de desenvolupa-ment

- En relació a les dues característiques ante-riors, seqüència i unitat, no és possible descartar-necontinguts, ometre’ls o fer-ne selecció parcial unany i deixar els altres per ser escollits més endavant

Aquests continguts educatius es plantegen ainfants i joves en format de propostes, fites, des-afiaments que permeten fer-los caminar cap elsvalors del Projecte educatiu d’Acció Escolta deCatalunya i de l’Ideari del Moviment Laic iProgressista.


De les àrees de desenvolupament als mitjans educatius

A continuació, presentem un esquema resum dels diferents elements del Programa educatiu.

Objectius generals d’à-

Objectius generals d’uni-

Integració Participació Animació

Continguts generals d’à-

Continguts generals d’uni-

Nivell 1. Àrees de desenvolupament

Nivell 2. Àrees de desenvolu-pament per unitats

Nivell 3. Els mitjans educatius (les activitats, la vida quotidiana, el paperdel cap escolta, l’organització i l’estructura educatives –el grup- i la infras-

Estanys, territoris de cacera, trams, pistes, dimen-

Esteles, rastres, reptes, accions, experièn-

Aconseguir una societat sostenible exigeixl’educació de les persones en l’àmbit ambiental,per tal de fer-les conscients del problema ecolò-gic, i potenciar-ne la participació activa. La per-cepció dels problemes ambientals és el primer pasper poder dissenyar solucions adequades.L’educació, per tant, hauria d’aportar els coneixe-ments i els valors que permetran que la nostrasocietat superi l’actual desgavell ambiental.

No és qüestió de potenciar idees místiques del’estil de: "cal salvar el planeta" o "cal retornar a lanatura per viure de forma més saludable". Es trac-ta més aviat de potenciar l’observació de l’entornper descobrir de quina manera els nostres compor-taments actuals afecten l’ecologia. En aquest sen-tit, el fet de mesurar científicament determinatsparàmetres ambientals, com ara el grau de conta-minació de l’aigua, l’aire, el sòl, la pèrdua d’espèciesbiològiques, etc., és una forma de visualitzar l’im-pacte que causa el nostre estil de vida i la base percorregir-lo. Així doncs, promoure la responsabilitatimplica examinar les nostres activitats diàries acasa, l’escola, l’agrupament escolta, el poble o elbarri.

La Fundació Terra és un instrument

social per estendre el missatge que totes les

persones podem i hem de fer petites coses

per contribuir a salvaguardar el medi

ambient. És una entitat membre del

Moviment Laic i Progressista al servei dels

agrupaments escoltes d’Acció Escolta de

Catalunya

Educació per la pau

Educar en la participació democràtica,

en l’actitud pacífica i crítica, utilitzant el dià-

leg com a eina per superar els conflictes

generats en les relacions humanes

L’encontre i descobriment de "l’altre" desen-volupa el sentit de la democràcia, de la responsa-bilitat i del respecte cap a la diversitat. La varie-tat de cultures, de realitats humanes i de concep-

cions socials permet l’existència d’un laboratorid’experiències, d’intercanvis, d’aprenentatges i dediàleg en el si d’una realitat humana viva com l’es-coltisme.

El progrés cultural està basat en la capacitatde comunicació humana, la qual serà més rica commés variats siguin els models i concepcions devida d’una societat determinada o del grup on l’in-fant o jove s’educa. Aquest encontre de cultures,a l’escoltisme, potencia un procés de desenvolu-pament i maduració que es produeix espontània-ment, si darrere hi ha la intenció i la voluntat d’in-tegrar-ne tots els components.

Sorgeix, doncs, una nova ciutadania, cons-cient, en la qual el que es valora especialment sónles intencions, els valors, els hàbits i l’educació,més enllà de l’estricta legalitat, ja que aquestanova ciutadania està formada per diferents ètnies,llengües i religions o principis filosòfics, que bus-quen solucions conjuntes. La ciutadania modernaserà social o no serà. És intercultural i està basa-da en el respecte, la tolerància, la pau i el diàleg i,en cap cas, s’oposa irracionalment a "l’altre".

Educació per la salut

Educar per la prevenció i el desenvolu-

pament dels hàbits bàsics de salut, en la

defensa i la promoció de la salut individual i

col·lectiva amb la finalitat d’obtenir una

millor qualitat de vida. És a dir, una manera

de viure d’una forma més lliure, responsable

i feliç.


En el context de les diverses etapes educativeshi ha aspectes que queden recollits explícitament enles sis àrees de desenvolupament. També n’hi had’altres que formen part del desenvolupament inte-gral i personal de l’infant i jove però d’una maneramés transversal. No sempre tenen un tractamentexplícit en els objectius de cada etapa de progrés,però sí que de forma implícita se’ls dóna cabuda, itambé es propicia la seva incorporació al Programaeducatiu.

Aquests elements són els que anomenemeixos transversals de l’educació. Destaquem, tot ique segur que en podem incorporar molts d’al-tres, alguns eixos transversals, els quals s’hauriade desenvolupar tenint en compte l’edat de l’in-fant o jove i les seves característiques. Així,alguns dels eixos transversals bàsics són:

Educació per la sostenibilitat

Educar en l’adquisició d’hàbits i maneres

de relacionar-se amb l’entorn per no dete-

riorar-lo. Responsabilitzar-se i comprometre-

’s personalment en la millora i respecte del

medi ambient en general. Educar i conscien-

ciar en l’ús responsable dels productes,

adquirint una actitud crítica davant la publi-

citat enganyosa i el consum i els efectes que

exerceixen en la nostra societat. Una educa-

ció que no es limita al coneixement del medi

sinó que hauria de preparar-nos per a un nou

estil de vida i uns nous valors

Vivim immersos en una cultura que se sostégràcies a un model social anomenat paradigma dela societat industrial, que, tot i que parteix de la

subordinació de la naturalesa a l’home, afirma queels mals causats a l’entorn haurien de ser assu-mits per qui els provoca. Malgrat això, la progres-siva manca de recursos i l’augment de la contami-nació posa de manifest una problemàtica ambien-tal, que afecta tant a petits com a grans. La des-trucció de la biosfera exigeix una resposta educa-tiva, que se centri en la formació d’una ciutadaniacapaç de lluitar per a un futur sostenible, i quesiguin conscients de la necessitat d’una reformu-lació socio-ecològica, amb nous valors ètics, cul-turals i econòmics.

El nou paradigma per fer front al desenvolu-pament racional dels pobles, en el si d’un marccompatible amb els béns naturals del planeta, ésel que coneixem com a paradigma de la sosteni-bilitat o paradigma del desenvolupament sosteni-ble. A grans trets, es considera que la sostenibi-litat implica la gestió dels recursos del planeta demanera que satisfacin les necessitats del presentsense comprometre els elements vitals per a lesgeneracions futures. Per possibilitar aquesta sos-

tenibilitat, caldrà regular el consum dels recursosdisponibles. En altres paraules, la sostenibilitatnomés pot assolir-se a partir de l’eficiència ener-gètica, el reciclatge, i l’ús de les noves tecnolo-gies en la generació d’energia (energies renova-

ELS EIXOS TRANSVERSALS5

Educació per la igualtat d’oportunitats

Educar en el respecte i la justícia social,

en la integració social, en la no discriminació

de persones o col·lectius determinats, en la

defensa d’una societat més justa amb tots

els seus individus

La cultura mediterrània i el seu entorn, mes-cla de persones de totes les identitats i condi-cions, destí d’immigracions de tots els temps,

acollidora de diferents estils arquitectònics i per-meable als descobriments científics i tècnics mésavançats, és també capdavantera en movimentsassociatius, i representa un exemple vivent delque constitueix una comunitat ciutadana.

La nostra terra, amb tot el seu patrimoni, elsseus museus, la seva oferta artística i musical, elseu comerç, la seva gastronomia, el seu paisatge,el seu clima, les seves entitats esportives, lesseves biblioteques, els seus pobles, les seves tra-dicions, els seus carrers, etc., és una mostra delque representa una oferta educativa global en simateixa, deixant de banda el món escolar, el qualtendim a identificar exclusivament —empobrint elsignificat del concepte cultura— amb un simplevehicle de transmissió de continguts acadèmics.

Caldria reivindicar i popularitzar un model

compartit de qualitat educativa, elaborat per totsels agents educatius: centres escolars, entitatsculturals, col·lectius ciutadans, associacions juve-nils, ateneus, associacions d’ajuda mútua, cerclesartístics, moviments ecològics, sindicats, col·legisprofessionals, serveis socials, ONG, organitzacionsempresarials, associacions esportives i lúdiques,persones significatives, etc.

I, al mateix temps, caldria que fóssim capaçosde contribuir a l’elaboració d’una oferta de quali-tat cultural i educativa que ens permeti dir:"aquesta és la nostra proposta d’educació dinsdel món de l’oci".

Educació en la ciutadania

Educar en la importància de la implicació

i la participació ciutadana en la vida pública,

per fer front a la indiferència i la desmobilit-

zació. La transmissió dels valors de la res-

ponsabilitat ciutadana i de la participació cívi-

ca esdevé essencial

Si parlem de construcció de la democràcia,molta gent a Catalunya evocarà les imatges de latransició. L’Assemblea de Catalunya, les gransmanifestacions, les primeres eleccions, les reivin-dicacions veïnals, etc., com si fós una etapa quehagués estat necessària, però amb data d’inici i definal. Aquesta opinió ignora el fet que la democrà-cia es construeix dia a dia, que no es pot ostentarsinó que s’ha d’exercir, i que davant de l’estanca-ment que aquesta està patint, cal avançar cap a


Entenem l’educació per a la salut com un pro-cés de formació permanent, que s’inicia en els pri-mers anys de la infància, orientat cap al coneixe-ment d’un mateix en totes les seves dimensions,tant individuals com socials i també de l’ambientque l’envolta, en la seva dimensió ecològica isocial, amb objecte de poder tenir una vida sana ipoder participar de la salut col·lectiva.

L’educació per la salut hauria d’anar orientadaa afavorir estils de vida saludables, per mitjà de lapromoció d’actituds i hàbits de responsabilitzacióen relació amb la salut pròpia i amb la de l’entorn.

Caldria entendre la salut en un sentit ampli, nobuscar prevenir un problema concret sinó cercarel benestar individual i col·lectiu. Caldria propor-cionar una educació centrada en els aspectespositius de la salut. I caldria crear i construirhàbits i estils de vida saludables mitjançant la res-ponsabilització individual i col·lectiva. Haurem deproporcionar la informació necessària, potenciarles habilitats personals, capacitar les persones pertal que puguin decidir i influir sobre els factors quedeterminen la seva salut, i reforçar els factorsfavorables, modificant les actituds que no ho són.També caldria educar en la llibertat i la responsa-bilitat, intentant dotar la persona d’un major graui d’incidència. Així com implicar la comunitat i elsinfants i joves destinataris de les diferents accionsd’educació per a la salut.

El treball d’aquest eix de desenvolupament iels seus projectes específics hauria de fer èmfasi

en el treball respecte a les actituds de la personaen harmonia amb el seu entorn. Les actituds ques’haurien de fonamentar són les que empenyen lapersona a ser creativa, tenir capacitat per enfron-tar problemes i frustracions, definir el seu lloc enel grup sense deixar-se portar, etc. En definitiva,crear hàbits i actituds més saludables i conscientsde salut.


seva manera d’entendre el món i de viure en lasocietat. Per tant, tractar la dimensió espiritualsols com una dimensió més de la persona o unaàrea educativa seria treure la importància que tédins del nostre moviment i en el creixement i des-envolupament de cada persona. L’espiritualitatés, doncs, la recerca de creences o principis filo-sòfics personals que donen sentit a la vida.

Podem concebre l’espiritualitat com el con-junt de sis pilars que proporcionen a cada perso-na les eines i els camins en la recerca dels propisvalors, creences o principis filosòfics personals.

El creixement personal

El creixement personal, la recerca del saber,ho podríem definir com el procés de formaciód’una personalitat equilibrada i del conjunt devalors personals.

L’escoltisme està basat en una proposta educa-tiva que té com a finalitat que cada infant o jove doniel millor de si mateix per desenvolupar al màximtotes les seves dimensions de la seva personalitatúnica (àrees física, intel·lectual, de caràcter, social iafectiva) i, sobretot, la recerca del sentit de la sevavida, dels seus valors personals.

És per això que promovem un estil de vida iunes activitats que ajuden els infants i els joves adesenvolupar la responsabilitat del seu propi crei-xement, a rebutjar les influències negatives i atrencar amb els dogmatismes existents, identifi-cant els seus propis objectius personals i a donarles passes necessàries per aconseguir-los.

El sentiment de pertinença

Per a qualsevol infant o jove, el sentiment depertinença a un grup i la creació d’uns llaços d’a-fecte i d’amor són essencials per al seu creixe-ment personal i per la seva definició com a perso-na (“qui soc jo?).

Infants i joves desenvolupen la confiançamútua, les relacions d’amor i afecte i un sentit d’i-dentitat, autovaloració i pertinença. Com a resultatd’això, són capaços de créixer personalment, bus-cant el propi sentit a la seva vida.

L’escoltisme és un moviment que treballa elsentit de pertinença. La participació d’un movi-ment d’abast planetari augmenta les possibilitatsd’identitat col·lectiva. Les eines d’identificacióreforcen encara més aquest sentiment d’identitata un moviment educatiu de transformació social.

El gaudi del medi ambient

A l’escoltisme, el contacte amb la natura jugaun paper fonamental en el desenvolupament inte-gral de la persona i molt particularment en el seudesenvolupament espiritual.

Gaudir del medi ambient, meravellar-se i des-cobrir el seu sentit proporciona a l’infant o jovel’obertura a la dimensió no material de la vida i ala comprensió del fet que la persona no es potreduir a una quantitat.

El treball personal: la solidaritat i la cooperació

Des dels inicis de l’escoltisme, la preocupacióper la millora de la societat és la part essencial dela Promesa i la Llei escolta, responent a un delsmissatges que Robert Baden-Powell va deixar“deixeu el món millor que no l’heu trobat”.

L’infant i el jove tenen la necessitat de trans-formar el món i construir una societat més huma-na i justa, regida per la llibertat de pensament,realitzant-ho a través de la transformació social ide l’acció directa.

A través de la dedicació i el compromís, éspossible crear una societat més preocupada per lapersona, més tolerant, respectuosa, lliure i demo-cràtica. L’escoltisme fonamenta el seu projecteeducatiu en aquest compromís de transformaciósocial basat en la solidaritat i la cooperació.

L’esperit escolta i el seu marc simbòlic

L’esperit escolta i el marc simbòlic que elrepresenten, especialment la Promesa i la Lleiescolta i que infants i joves assumeixen lliurementcom un codi de valors, conformen un estil de vidapropi.

El marc simbòlic de l’escoltisme, juntament


nous espais d’acció política, buscar nous mecanis-mes de participació, i reivindicar els que ja exis-teixen.

L’existència d’un associacionisme fort i arti-culat és un dels indicadors més fiables de la salutdemocràtica d’una societat.

Encara falta assolir un grau més elevat dequalitat, enfortint aquestes entitats per tal quesiguin més potents, amb més persones associa-des, amb més recursos, més reconeixement imillor gestionades. També manca un procés demillora que és el que dóna l’articulació d’aquestesassociacions en xarxes, federacions, coordinado-res, etc. El paper de l’escoltisme continua sentimprescindible, no només com a pedrera de diri-gents, sinó també des de l’escoltisme com a actorsocial.

L’agrupament escolta beu de la realitat quel’envolta, i aquest entorn ha de compartir elsvalors de l’agrupament escolta. Això converteix elcap escolta en alguna cosa més que un educador,el converteix en un agent de canvi social. Perquèen definitiva, ser educador implica un compromíssocial. L’educació és una opció política com hosón tantes altres opcions quotidianes.

Qualsevol organització tancada en si mateixarenuncia a enriquir-se, cal mirar enfora en totmoment. L’actitud contrària es converteix enendogàmia i en el pitjor dels casos degenera ensectarisme.

En la tasca humanista i responsable de con-

solidació del capital humà d’una societat, l’asso-ciacionisme educatiu té un paper destacable, quecomparteix amb altres institucions i serveispúblics (des de la universitat fins a les associa-cions del o poble o barri). La missió dels agrupa-ments escoltes es pot centrar especialment en laformació d’actituds, comportaments, competèn-cies i valors que permetin una bona convivènciacomunitària.

L’abundància de recursos, la varietat desituacions humanes, socials, culturals, econòmi-ques o polítiques permet identificar el nostreentorn com a font de cultura cívica i d’educaciópermanent i no formal de tots els ciutadans. Lesactivitats creatives haurien de manifestar-se endiversos àmbits: les arts, la tecnologia, la ciència,l’economia, l’arquitectura i l’associacionisme departicipació. D’aquesta manera, la societat formaèticament i materialment els seus membres icrea, en definitiva, uns hàbits basats en la lliber-tat i els valors de la convivència i la solidaritat.Això és el que permetrà fundar una nova comuni-tat solidària, que tingui en compte la diversitat iels interessos naturals de cadascú.

Educació en l’espiritualitat

Educar en la recerca de la pròpia realitat

espiritual, adquirint les eines i els camins

necessaris que l’ajudin a viure plenament les

seves creences o principis filosòfics

El desenvolupament espiritual forma part d’untot indivisible, que respon a la finalitat del movi-ment escolta en l’educació integral de les perso-nes, si bé va molt més enllà.

No és una activitat per si mateixa o una partde la persona. És intrínseca, penetra transversal-ment en el mètode escolta i en les seves activi-tats, en totes les seves unitats.

L’àrea espiritual no és només una part de ladimensió humana de les persones sinó que a tra-vés d’ella, de la recerca dels valors, de les creen-ces o principis filosòfics personals, cada ésserhumà defineix el sentit de la seva existència, la


Els mitjans educatius són tots els recursos, instru-ments, sistemes, amb què comptem els educadorsper aconseguir els objectius educatius.

És tot allò que es posa en joc per asso-

lir el que es pretén. Per això s’anomenen

mitjans. Considerem cinc mitjans bàsics:

1. Les activitats

2. La vida quotidiana

3. El paper del cap escolta

4. L'organització i l’estructura educatives: el

grup

5. Infrastructura i gestió

Les activitats

A l’escoltisme s’aprèn fent, per tant tot esrealitza en forma d’activitats, infants i joves assu-meixen un paper de protagonistes, ja que ells pro-posen i sempre escullen i participen activament enla seva forma de preparació, desenvolupament iavaluació.

Aprofitem les activitats relacionades amb elmón del mar per tal de transmetre els valors pro-pis de la proposta educativa. Compartir amb la tri-pulació les meravelloses aventures, treballar enequip com a única manera d’arribar a bon port,assumir la responsabilitat personal de dur el timó,respectar i millorar l’entorn aquàtic sense el qualno podríem viure, gaudir amb les tradicions mari-neres pròpies del país, arreglar amb les pròpiesmans l’embarcació que ha de dur la tripulació,veure una posta de sol sobre el mar i preguntar-se el perquè de tot plegat... El mar ens ofereix lapossibilitat de treballar tots aquests valors, sensdubte d’una manera molt especial. Destacar però,

que no totes les activitats d’un agrupamentescolta marí es relacionen amb el món del mar. Elsagrupaments escoltes marins fan jocs moguts,pugen muntanyes, treballen en xarxa i organitzenactivitats al poble o barri, fan en definitiva, lesmateixes coses que qualsevol altre agrupamentescolta però a més a més tenen un seguit d’acti-vitats específiques i una ambientació que els dónaun color ben especial.

Què ens aporten les activitats?

Infants i joves aprenen per mitjà de les expe-riències que obtenen a través de les activitats

El que és realment educatiu és l’experiència,ja que és la relació personal de l’infant o jove ambla realitat que li permet adquirir i practicar elsconeixements i actituds previstos a l’objectiu.

- Una activitat pot generar diferents expe-riències a infants o joves que participen en ella

- Una activitat pot executar-se de maneraimpecable i ser col·lectivament exitosa, però potser que per a alguns infants o joves no produeixiels resultats previstos

-Una activitat pot ser que no s’avaluï com aexitosa tot i que hagi produït experiències quecontribueixin a l’adquisició d’una manera de ferdesitjable

-En tant que l’experiència és una relació per-sonal de l’infant o jove amb la realitat, els capsescoltes podem no intervenir-la, manipular-la nipreveure-la amb certesa, però sí que podemactuar sobre les activitats per a què aquestes per-metin experiències que afavoreixin el desenvolu-pament de l’infant o jove

-No hi ha millor forma de valorar la natura queajudar a créixer un arbre plantat per un mateix, nimanera més profunda d’aprendre la solidaritat que

ELS MITJANS EDUCATIUS6


IDEES BÀSIQUES...

Els eixos transversals són aspectes remarcables de la nostra societat que també formen partdel Programa educatiu però que no queden explícitament recollides ens els objectius educa-tius de les àrees de desenvolupament.

Quins eixos transversals treballem?

Destaquem, tot i que segur que en podem incorporar molts d’altres, alguns eixos transver-sals, els quals s’haurien de desenvolupar tenint en compte l’edat de l’infant o jove i de les sevescaracterístiques.

Educació per la sostenibilitat

Educar en l’adquisició d’hàbits i maneres derelacionar-se amb l’entorn per a no deteriorar-lo.Responsabilitzar-se i comprometre’s personalmenten la millora i respecte del medi. Educar i conscien-ciar en l’ús responsable, adquirint una actitud críticadavant la publicitat i el consum i els efectes queexerceixen. Una educació que hauria de preparar-nos per a un nou estil de vida i uns nous valors.

Educació per la pau

Educar en la participació democràtica, en l’acti-tud pacífica i crítica, utilitzant el diàleg com a einaper superar els conflictes generats en les relacionshumanes.

Educació en la ciutadania

Educar en la importància de la implicació i la par-ticipació ciutadana en la vida pública, per fer front ala indiferència i la desmobilització. La transmissiódels valors de la responsabilitat ciutadana i de laparticipació cívica esdevé essencial per fer front a laindiferència.

Educació per la salut

Educar per la prevenció i el desenvolupamentdels hàbits bàsics de salut, en la defensa i la pro-moció de la salut individual i col·lectiva amb la fina-litat d’obtenir una millor qualitat de vida. És a dir,una manera de viure d’una forma més lliure, respon-

sable i feliç.

5


- Necessitem realitzar-la constantment percrear l’ambient desitjat pel mètode escolta

- Contribueix de manera genèrica a l’assoli-ment dels objectius

Les activitats variables en canvi,

- Utilitzen formes variades i es refereixen acontinguts molt diversos, segons les inquietudsexpressades pels infants i joves

-No es repeteixen contínuament, només quaninfants i joves desitgin fer-les i després d’havertranscorregut un cert temps

-Contribueixen a l’obtenció d’un o més objec-tius clarament individualitzats

Importància de distingir entre activitats fixes ivariables

És important mantenir un adequat equilibrientre aquests dos tipus d’activitats educatives.

D’aquesta manera un programa concentratd’activitats fixes, en perjudici de les activitatspodria:

- Conduir a una unitat tancada, centradasobre si mateixa, aïllada dels fets que passen alseu entorn, que no prepara infants i joves per a lavida sinó per al moviment escolta

- Afectar el desenvolupament harmònic d’in-fants i joves, no permetent avaluar el seu progrésen relació a les diferents àrees educatives, el ques’obté molt concretament a través de les expe-

riències generades per les activitats variables


compartint el que es té amb la resta de companys Les activitats contribueixen a l’assoliment delsobjectius educatius d’una manera indirecta i pro-gressiva

Entre les activitats i els objectius educatiusde cada unitat no existeix una relació directa iimmediata, això és, la realització d’una activitatno produeix automàticament l’assoliment d’undeterminat objectiu.

És el conjunt d’activitats que realitza la uni-tat, a través de les successives i múltiples expe-riències que genera en infants i joves, el que con-tribueix progressivament a què assoleixin els seusdesafiaments personals.

Això significa que en acabar una activitat l'ú-nica cosa que podem avaluar és l’activitat matei-xa. L’avaluació del creixement personal d’infants ijoves, és a dir, del seu progrés, només serà possi-ble cada cert temps.

Tipus d’activitats

Activitats fixes i variables

Les activitats permeten tenir experiènciesque contribueixen a l’assoliment dels objectius. Amés a més, es crea un ambient que es viu en uni-tat i que anomenem vida en petit grup. Aquestadoble funció de les activitats permet classificar-les en activitats fixes i variables.

Una activitat fixa és aquella que

- Utilitza una mateixa forma i generalment

s’associa a un mateix contingut


- Eviti la negativitat, la crítica destructiva,l’autosuficiència, la superioritat, el poder i tot elque s’interposi per a una autèntica i positiva rela-ció interpersonal

- Expliqui el perquè de les coses, segons lacapacitat de comprensió de l’infant o jove, demanera que es fomenti la reflexió justificativa dela manera de fer

-Utilitzi el diàleg per solucionar problemes

- Estableixi conjuntament les bases i les nor-mes per a la convivència en funció del bé comú.Equilibri entre normes i autonomia

-Tingui un tracte personal individualitzat

-Esdevingui un model de fer i actuar

La relació amb infants i joves: un estil educatiu

Dirigim la nostra tasca d’educadors a infants ijoves. Parlem de persones que encara no tenenformada la seva personalitat, que estan aprenenta viure, a relacionar-se, a actuar, a pensar per ellsmateixos, a triar, a decidir, a comprometre’s.

Com a caps escoltes i, per tant, com a mit-jans educatius, ens plantegem acompanyar-losen aquest camí, en el seu creixement i en laseva maduració personal, aportant-los totes leseines i recursos que puguem per tal d’aconse-guir que, en el futur, siguin homes i dones lliu-res.

Infants i joves haurien de poder percebre que

els caps escoltes són persones adultes i, com atal, els haurien de poder considerar com a refe-rent. És senzill de dir, però no tant d’actuar en con-seqüència: per al cap escolta, implica un esforçconsiderable, ja que hauria de ser molt coherentamb allò que predica i no caure en contradiccions.En definitiva, caldria que actués amb la mateixaexigència que demana a infants i joves: no pot diruna cosa i fer-ne una altra completament diferent.

Com a referent, també hem de poder oferiruna seguretat que els més joves encara no tenen.Això comporta saber establir els límits i les reglesdel joc. És a dir, saber exercir una certa autoritatquan l’ocasió ho requereix. I no ens hauria de ferpor actuar d’aquesta manera, ja que el que ellsnecessiten, per aprendre a donar resposta a lesdiferents situacions, és un marc d’acció coherent.

No només som un model en allò que fem idiem, sinó que també donem exemple amb l’acti-tud: amb la manera de treballar, d’actuar, i ambles estratègies que fem servir per aconseguir elsobjectius proposats.

Si en som conscients, desenvoluparem unaactitud de comprensió i de respecte que ens aju-darà a posar-nos en el lloc de l’altre i a tenir encompte els seus punts de vista.

L'organització i l’estructura educatives:el grup

El sistema com ens organitzem educadors iinfants i joves, com ens repartim la feina i acom-plim les obligacions és també cabdal com a mitjàeducatiu:

- L’horari i calendari de les activitats, de lestasques dels caps escoltes

- L’organització del kraal: com es reparteixenles responsabilitats, amb quin ordre es fan lescoses, etc.

- L’organització del grup d’infants i joves:quina distribució es fa, com s’estructuren elsgrups internament, quines funcions o serveisseran rotatius, com es reparteixen responsabili-tats, com impliquem els pares i les mares, etc.

Però el contrari, un programa recarregat d’ac-tivitats variables pot:

- Convertir la unitat en una comunitat d’in-fants o joves atractiva, però sense cap estil escol-ta, el que afectaria al sentit de pertinença d’in-fants o joves al Moviment escolta

- Reduir l’efecte educatiu global produït perl’aplicació de tots els elements del mètode en elseu conjunt, ja que li faltarà l’ambient creat a par-tir de la continuïtat de les activitats fixes

La vida quotidiana

Parlem de vida quotidiana quan ens referim atotes aquelles activitats o accions que es repetei-xen amb freqüència. La repetició és el que la fapotencialment educativa (abasta accions diver-ses: des de l’hàbit de saludar quan s’arriba al cau,fins a la preparació de la motxilla cada vegada queanem d’excursió passant per l’organització d’unaactivitat habitual). La intervenció educativa desde la vida quotidiana ens permet treballar moltscontinguts, i consolidar-ne l’assimilació. Parlemmoltes vegades de la vida quotidiana sense men-cionar-la explícitament: sovint ens hi referim ambexpressions com ara la d’"educar dia a dia".

Quan l’aprenentatge és potenciat indirecta-ment per l’acció del cap escolta, parlem d’inter-venció educativa indirecta. En aquest cas, el capescolta organitza l’espai, l’entitat, els recursos oles pròpies accions (com a referent) per tal quesiguin educatius i afavoreixin l’aprenentatge d’uns

continguts determinats. Aquesta estratègia ésmolt positiva per generar actituds, valors i normes(per exemple, un espai ordenat potencia l’ordreentre infants i joves; una unitat democràtica afa-voreix la comprensió del concepte de democràcia;un educador respectuós facilita la interioritzaciód’una actitud de respecte mutu).

El paper del cap escolta

El cap escolta hauria de ser una persona quevisqui de forma coherent amb les idees i els valorsque es pretenen transmetre des de l’escoltisme;és a dir, que apliqui en la seva manera d’actuar, derelacionar-se i de viure allò que ens defineix com amoviment educatiu: la transformació del món enun espai de llibertat i felicitat per a tothom.

El cap escolta té en la seva pròpia persona elprincipal instrument o mitjà educatiu. La relacióque estableix amb l’infant o jove, el paper quejuga dins la unitat, la manera com li parla, li expli-ca, se l’escolta, l’estimula, etc., tot això és unaeina educativa molt important que pot arribar ainvalidar les altres.

L’educador serà un bon mitjà educatiu quan:

- Sigui respectuós amb les normes establer-tes: puntualitat, respecte per les coses i per lespersones, assistència continuada, participació enles activitats organitzades, etc.

- Tingui una funció clarament diferenciada,però alhora sigui un més


infants i joves quins són els acords o normes deconvivència de la unitat i l’agrupament escolta. Iaquest coneixement els facilitarà la participació ila integració plena en el grup. Tinguem presentque no hi ha col·lectiu sense regles, fins i totquan preval el principi de la inexistència de nor-mes. De fet, la viabilitat d’un grup amb aquestescaracterístiques és bastant discutible. Caldria queentenguéssim les normes no com a prohibicions oobligacions, sinó des d’una perspectiva mésàmplia, com a pautes de comportament accepta-des per tots els membres de la unitat o de l’agru-pament escolta.

Saber quines normes són les que regeixen enel centre equival, a la pràctica, a parlar d’horaris,dies de funcionament, kraals, sales correspo-nents, material de què es disposa, torns de nete-ja i serveis, etc. Els límits, els acords i les normesdibuixen el terreny de joc on es duu a terme totaactivitat d’un agrupament escolta, ja sigui un dis-sabte a la tarda, en una excursió o de campa-ments. Són el marc de referència de l’entitat,imprescindibles per al creixement harmònic d’in-fants i joves.

La infrastructura i la gestió

El nostre treball té una profunda càrrega ide-ològica i educativa de la qual val la pena ser cons-cients. Les estructures organitzatives no són neu-tres. Una organització autoritària educa en l’auto-ritarisme; una organització caòtica, en el campiqui pugui. Si concebem la unitat com un espai pera infants i joves, com un lloc de trobada i com unaescola de ciutadans actius, el marc d’aquest apre-nentatge hauria de ser coherent amb aquesta filo-sofia educativa i els valors de l’humanisme quel’inspiren.

Els agrupaments escoltes estan formats pergrups diversos amb diferents nivells d’implicació.Els infants i joves, els caps escoltes, les famílies hitenen papers diferents, i és bàsic conèixer comcada un d’aquests grups es relaciona entre si. Perexemple, solem dir que la implicació dels pares iles mares és insuficient, però sovint tampoc noqueda clar què n’esperem. I quan aquest espai departicipació no està ben delimitat, ens pot sem-blar que o bé no participen gens o bé ho fan d’unamanera poc adequada. Per això, convé clarificar-ho una mica.

La infrastructura educativa és la base mate-rial que sustenta la nostra acció i esdevé un mitjàeducatiu en la mesura que facilita o dificulta lanostra feina:

- Les relacions amb l’entorn: Amb institucionspúbliques, amb els infants i joves, amb les famí-


La responsabilització

Ser responsable no és fer una determinadaactivitat, sinó ser conscient i tenir l’actitud de res-pondre dels nostres actes. És ser-ne coherent iconseqüent, i implica reconèixer els propis límits.La responsabilitat de la vida de la unitat s’hauriade repartir entre tots els membres (caps escoltesi infants i joves); per aquest motiu parlem decorresponsabilitat. Això no vol dir que tots elsmembres tinguin la mateixa responsabilitat, sinóque cadascú n’assumeix alguna, d’acord amb lesseves capacitats, voluntat i motivació. Cada unade les responsabilitats assumides pels membresde la unitat són complementàries i contribuiran ala realització d’allò que ens hem proposat com acol·lectiu.

La participació

Parlem de participació quan els implicatsassumeixen les decisions en relació amb elsassumptes que els afecten. Definim la progressivi-tat de la participació de forma concèntrica, demanera que es van incorporant o obrint novesparcel·les a mesura que la unitat les pot anarassumint. Aquest procés corre paral·lel al de laresponsabilització progressiva.

Per potenciar la responsabilització progressivacaldria:

- Donar una informació accessible

- Donar una visió global, i no parcial

- Deixar que el grup s’equivoqui i aprengui delserrors

- Exigir al grup coherència en les sevesaccions

- Facilitar un clima de confiança per tal que elsmembres puguin parlar obertament i amb sinceri-tat sobre la possibilitat de responsabilitzar-sed’una tasca determinada ("vull fer i puc fer"),reconeixent els propis límits, si cal

- Establir un marc clar, en el qual els canals decomunicació, les funcions i els rols dels infants ijoves, dels pares i mares i dels cap escoltes estiguinben delimitats

La relació amb altres infants i joves en l’entornproper

La forma de treballar a l’escoltisme comportael repartiment d’infants i joves per unitats, és adir, per franges d’edat. Això ens permet idearactivitats adaptades a les característiques i capa-citats que els són pròpies. Aquells agrupamentsescoltes que, pel fet de tenir grups molt nombro-sos poden permetre-s’ho, fan activitats separa-des, que afavoreixen i potencien la cohesió inter-na de cada unitat i l’aplicació del mètode escolta.

Però no podem oblidar que també és neces-sari fomentar la relació entre les diferents unitats.L’agrupament escolta, que és la realitat que elsinclou a tots, és l’encarregat de donar els signesd’identitat globals. Un infant o jove, quan entra al’escoltisme, passa directament a una unitat i,indirectament, a un grup més ampli, l’agrupamentescolta. Al llarg de la seva trajectòria dins de l’en-titat, l’agrupament sempre en serà el marc dereferència, el qual li permetrà relacionar-se, a par-tir de les activitats conjuntes, amb infants i jovesde les altres unitats. Aquestes activitats són lesque permeten a infants i joves identificar-se icrear vincles amb aquest grup més ampli.

És bàsic que infants i joves de les diferentsunitats estiguin en contacte perquè, així, s’afavo-reixen altres tipus de relació que no podrien pro-duir-se en el si d’un mateix grup. De la mateixamanera que els caps escoltes acostumem a dir queaprenem moltes coses dels infants i joves, perquètenen una forma de veure el món diferent de lanostra i l’expressen a la seva manera, infants ijoves de diverses edats també s’enriqueixen entreells compartint activitats i temps, i aprenent aconviure conjuntament. A la llarga, fins i tot éspossible que alguns dels joves acabin fent de capsescoltes. I d’aquesta manera, es reforcen encaramés els vincles entre persones d’edats diferents.De fet, si ens fixem en la societat en general, veu-rem que en la vida real ens relacionem contínua-ment amb persones més grans i més joves quenosaltres.

L’establiment de límits

Establir uns límits clars equival a determinarquè es pot fer i què no. Caldria que mostréssim als


gut de la proposta educativa.

Acció Escolta de Catalunya agrupa un conjuntd’agrupaments escoltes amb unes característi-ques ideològiques compartides. Les branques i lesvegueries geogràfiques faciliten una participaciómés activa dels agrupaments escoltes en l’asso-ciació. En el fons, són un mitjà per remarcar elpaper protagonista dels agrupaments escoltes ievitar la percepció d’una associació separada de laseva base social.

Finalment, l’agrupament escolta esdevé unpunt de referència dins del territori a l’hora de fersentir la veu dels més petits. És un vehicle d’ex-pressió d’infants i joves, a través de les seves fes-tes o activitats de carrer; és també un instrumenta l’hora de sol·licitar subvencions o ajuts per alsprojectes o per demanar millores que afectendirectament els infants i joves.

La relació amb altres agents educatius: mestres,tutors, psicòlegs, etc.

L’agrupament escolta, en tant que projecteeducatiu de qualitat, ha de mantenir contacteamb els altres agents que intervenen en l’educa-ció de l’infant o jove. Els pares i les mares sónsocis i per tant no pertanyen a l’àmbit de les rela-cions exteriors, però els mestres, psicòlegs, assis-tents socials, etc., sí que podrien incloure-s’hi. Enrelació amb aquests s’establiria una relació d’altcontingut educatiu que passaria directament a serassumida pels caps escoltes de cada infant o jove,però també es pot establir un vincle més institu-cional que es podria traduir en activitats conjun-

tes (escola - agrupament escolta, per exemple).Cal treballar en la perspectiva d’un triangle edu-catiu on els vèrtexs són l’escola, la família i l’a-grupament escolta.

Les relacions exteriors

De fet, les relacions externes són una de leseines fonamentals dels agrupaments escoltes.Són essencials perquè ens permeten mantenir unapresència social, que, a la vegada, ens ajuda aassolir també els objectius educatius.

En l’entorn més immediat, les coordinadoresd’entitats, els consells locals i les associacions deveïns són una mostra clara del que diem. Per unabanda, ens permetran discutir i valorar quines sónles necessitats dels infants i joves del poble obarri. Per l’altra, ens convertirem en referentsclars de l’àmbit en què treballem. A més a més,participarem activament en aspectes que, tot i noestar directament relacionats amb l’associacionis-me educatiu, formen part del compromís social.Aquesta participació també ens facilitarà el suportd’altres entitats quan sigui necessari i ¿per quèno? ens donarà l’oportunitat de presentar-nosdavant de les administracions com una associacióactiva i integrada dins de la vida quotidiana delpoble o barri i del país.

Finalment, val la pena destacar que les rela-cions que establim amb entitats que tenen el nos-tre mateix objectiu són sempre enriquidores; enprimer lloc, perquè permeten descobrir altres for-mes de funcionar i entendre les coses; serveixen,també, per compartir experiències i fer projectescomuns que sobrepassin la capacitat d’un agrupa-ment escolta en concret. I, en segon lloc, perquèens ajuden a tenir una força i un protagonisme enel món de l’associacionisme educatiu que, tot sols,no tindríem.

La relació amb els centres d’esplai

L’associacionisme educatiu és una forma departicipació ciutadana amb forta tradició aCatalunya. Se’n coneixen especialment dues for-mes: l’esplai i l’escoltisme. A totes dues, el pro-jecte educatiu és la base de tota la seva activitat.


lies, amb el poble o barri, amb els esplais i elscasals i grups de joves, i altres entitats o associa-cions, etc.

- La gestió econòmica: Les quotes, els conve-nis, les subvencions, les campanyes econòmiques,les despeses i les inversions, etc., i en general totel funcionament econòmic

- Els locals i els equipaments: L’estat de con-servació del cau, la decoració, el mobiliari, la llum,la calefacció o ventilació, les condicions sanitàries,l’espai, etc.

- L’administració i l’organització tècnica: Elmaterial per a les activitats, material general (ten-des, equip de música, vídeo, etc.), el sistemad’inscripcions i la benvinguda, l’arxiu, la corres-pondència i les actes de reunions, la biblioteca,etc.

Les relacions amb l’entorn

L’agrupament escolta, i per tant la unitat, noés una illa enmig d’un desert. És un sistema oberti està en contacte directe amb el seu entorn mésimmediat. La relació que s’hi estableix és d’inter-canvi constant: arriben nous infants i joves, unsaltres se’n van, nous caps escoltes comencen aparticipar en l’associació, alguns pares s’involu-cren en el funcionament, etc.

Cada agrupament escolta es deu al seuentorn. Neix perquè hi ha una realitat social quel’impulsa i, al llarg de la seva trajectòria, s’adaptaa les necessitats i característiques de l’ambientque l’envolta. La seva finalitat és, doncs, la volun-tat de transformar realitats.

El treball en xarxes

El treball en xarxa implica la creació d’un vin-cle amb altres entitats per tal de tirar endavant unprojecte comú. De la relació dels agrupamentsescoltes amb el seu entorn immediat, se’n des-prèn una necessària coordinació d’esforços. Ésfàcil constatar que un centre determinat es rela-ciona tant amb altres agrupaments escoltes comamb entitats que, a priori, no tenen res a veureamb l’associacionisme educatiu. En aquest cas,però, es tracta d’organitzacions que poden facili-tar elements de treball (material, autocars,terrenys d’acampada, subvencions, etc.).Treballar en xarxa significa que, des del nostreracó, des de la unitat i l’agrupament escolta, este-nem les nostres relacions en totes direccions;envers entitats similars i altres que no ho són,però que tenen també un interès comú per al des-envolupament social.

Els agrupaments escoltes marins mantenenrelació amb entitats relacionades amb el món delmar, com poden ser centres de vela, confraries depescadors, associacions d’ajut als mariners, etc.És especialment interessant que infants i jovespuguin apreciar diferents vessants del món delmar, des de la part més lúdica i esportiva, amb larelació amb escoles de vela i rem, fins el vessantmés dur de la vida dels mariners i la seva vida quo-tidiana, relacionant-se directament amb ells.Sense cap mena de dubte les relacions exteriors iel treball en xarxa enriqueixen i reforcen el contin-


Qualsevol altra associació educativa desenvo-luparà, com dèiem, els seus objectius en funciódels valors que vulgui promoure. Hi ha multitudd’elements que defineixen els esplais i els agrupa-ments escoltes, amb més o menys diferènciesentre ells.

Quina és doncs la veritable diferència entreesplai i escoltisme? Potser aquest és un falsdebat. En realitat cal parlar de diferents opcionsideològiques, siguin esplais o agrupaments escol-tes. Potser el que cal analitzar és quins valors esdesenvolupen en unes o altres opcions, a quinsobjectius principals respon l’organització, les acti-vitats, etc.

Són realment rellevants quins símbols identifi-quen els nostres moviments? És el símbol externel que fa la persona o ho és l’educació integral queha rebut? Les vivències que infants i joves expe-rimenten al llarg del seu pas per l’esplai o l’agru-pament escolta són les que configuren, entre d’al-tres elements com la família o l’escola, la sevapersonalitat. És aquesta educació rebuda el quepossibilitarà que en un futur sigui una persona lliu-re, compromesa, coherent i oberta, porti o nocamisa i fulard.

La relació amb el casal o grup de joves del’Associació de Casals i Grups de Joves deCatalunya

Definim el casal de joves com a projecte juve-nil que compromès amb la societat, aglutina lesinquietuds dels joves, que es mobilitzen per trobarun espai comú d’intercanvi d’experiències i unprojecte que els permet realitzar-se com a perso-nes.

Per tant és un projecte que està implicat ambla societat i per tant analitza el seu entorn i l’in-tenta transformar per millorar-lo, realitzantaccions socials (com recollida de signatures perles 35h), de sensibilització (exposicions per tre-ballar la xenofòbia, campanyes VIH), polítiques(reunions amb els responsables de les institu-cions, participació de la política local), lúdiques(de dinamització cultural) i com a espai de troba-da juvenil.

El Casal de Joves, laic i progressista,

aglutina diferents joves sota un mateix pro-

jecte, amb un ideari comú, però que permet

compartir diferents punts de vista sobre la

societat i treballar des de diferents àmbits,

cada un amb el seu espai propi i un col·lec-

tiu per compartir.

- Un espai per a l'aprenentatge de la ciu-

tadania vibrant, autoorganitzada, crítica,

diversa, solidària, cooperant, creativa i com-

promesa

- Un espai associatiu

- Un espai educatiu

- Un espai per l'alternativa de l'oci

- Un espai per a la realització de la vida

personal i la transformació de la vida comu-

nitària

- Un espai de trobada, intercanvi i comu-

nicació

- Un espai que ofereixi serveis que

cobreixin les necessitats dels joves

La finalitat és la de construir una democràciaactiva i participativa, fomentar una societat criti-ca i compromesa basada en el progressisme, lalaïcitat, el lliure pensament i l'associacionismecom a eina de treball. És l'espai d'acció i transfor-mació que pretén incidir activa i directament en elmón, creant ciutadans compromesos que sàpi-guen donar resposta a les necessitats i problemà-tiques juvenils mitjançant l'associacionisme i laparticipació activa i responsable.


L’esplai es desenvolupa a partir de les colò-nies que a principis del segle XX es feien amb lafinalitat de treballar els hàbits d’higiene entreinfants. A partir d’aquí creix com un moviment deconstrucció social. Durant el període feixista delfranquisme, i posteriorment, desenvolupa unpaper important com a eina d’organització de lasocietat civil, al voltant de les associacions deveïns i de les parròquies.

L’associacionisme educatiu, com el seu nomindica, es basa en una acció educativa i per tantdarrere d’aquests dos formats (esplais i agrupa-

ments escoltes) trobem un projecte educatiu.Tant l’un com l’altre basen el seu treball en l’as-soliment d’uns objectius. Aquests objectius són,alhora, la via d’apropament a uns valors, uns ide-als, uns somnis. Aquests valors són els que defini-ran el projecte educatiu, la seva metodologia detreball i la seva forma d’organitzar-se.

L’esplai d’Esplac, laic i progressista, des-

envolupa els seus objectius en tres àrees

principals:

La que fa referència al desenvolupament

de l’infant com a persona per tal que esde-

vingui en un futur crítica, lliure pensadora,

capaç de treballar en equip, amb hàbits

democràtics i participatius, respectuosa,

etc.

La que fa referència al desenvolupament

del grup com a conjunt de persones que

aprenguin a corresponsabilitzar-se, a ser

solidaris, a valorar la riquesa del treball en

equip, la importància de compartir i ajudar-

se mútuament, que prenguin hàbits, que

respectin el principi de la coeducació i la

igualtat, que aprenguin a utilitzar metodolo-

gies participatives, etc.

I la que fa referència a la relació amb

l’entorn, a potenciar l’obertura i la participa-

ció de l’entitat en la dinàmica del poble o

barri, a promoure relacions de respecte, par-

ticipació democràtica, millora i enriquiment

mutu, a potenciar una relació amb l’entorn

natural de respecte, protecció i coexistència


per tres o més persones, amb la finalitat de dur aterme una tasca d’interès social i educatiu adre-çada a infants i joves de l’entorn més proper.Segons la Llei "es considera que una associació noté afany de lucre, encara que desenvolupi unaactivitat econòmica, si el fruit d’aquesta activitates destina exclusivament al compliment de lesfinalitats d’interès general establertes als esta-tuts. En cap cas no es poden repartir els béns del’associació entre els associats i associades niésser cedits gratuïtament a persones físiques ojurídiques amb interès lucratiu. Se n’exceptuen lesaportacions condicionals, que tenen el tracte queimposa la condició."

Cal saber aprofitar els escassos mitjans eco-nòmics de què disposem per afavorir la nostrafeina educativa. Això no vol dir que l’objectiu deles entitats sigui el d’obtenir beneficis, sinó queels guanys econòmics haurien de permetre la con-secució dels propòsits en l’àmbit de l’associacio-nisme educatiu i de participació.

Els recursos econòmics haurien d’estar direc-tament relacionats amb els projectes de la nostraentitat, i els membres de l’agrupament escoltasón els responsables d’aconseguir-los per poderdur a terme un determinat projecte. Per tant, encap moment no s’hauria de planificar a priori par-tint només dels diners disponibles. És justament elcontrari: pensar prèviament què es vol fer i trobardesprés la forma de finançament adequada.

Projecte educatiu i gestió econòmica

Els agrupaments escoltes ens declarem ideolò-gicament i pedagògicament progressistes, arrelats aCatalunya, i apostem per uns valors conseqüents,els quals es troben en el Projecte educatiu d’AccióEscolta de Catalunya i en l’Ideari del Moviment Laici Progressista. Aquests mateixos elements queguien la nostra pràctica educativa n’haurien de ver-tebrar l’estructura organitzacional i el funciona-ment, i per tant, també la gestió econòmica.

En aquest sentit, així com hem de ser cons-cients de la necessitat de planificar les estratègieseducatives adients per a que la participació d’in-fants i joves sigui un fet real dins de la unitat,també ho hauríem de ser de la importància de

buscar les alternatives econòmiques que facinpossible la solidaritat i la cooperació —que no lacaritat— entre els membres.

Prendre una opció de progrés també implicaser conscient del fet que tant la societat com lespersones estan immerses en un procés dinàmic:un procés de canvi constant. L’agrupament escol-ta exerceix la seva tasca educativa amb la volun-tat de transformar la societat que l’envolta i ambla consciència d’oferir un servei públic i de defen-sa dels drets col·lectius. Aquesta actitud com-promesa dins la societat civil legitima la utilitzaciódels recursos públics com a màxima expressió delprincipi de subsidiarietat, en el sentit de donar unservei social des de la mateixa societat. La parti-cipació de les administracions en el finançamentde les entitats i projectes hauria de ser conside-rada com un dret, i no pas com un suport o unsimple patrocini. Les institucions públiques hau-rien de prendre mesures actives per facilitar queles persones tinguin la llibertat d’actuar. En qual-sevol cas, no hauríem de caure en el parany dedependre totalment de les administracions públi-ques, ja que aquest és un risc que pot posar enperill la nostra autonomia a l’hora de dur a termeels projectes.

La nostra vocació integradora, plural i parti-dària del dret a la diferència ens emplaça a optarper una educació no excloent, que estigui a l’a-bast de tothom, sense distinció social i/o cultural.En termes econòmics, ho traduiríem en polítiquesde redistribució de recursos, per facilitar-ne laparticipació de tots, i en l’aposta per l’austeritat ila sostenibilitat de la nostra gestió.

Aquesta austeritat implica una actitud de res-pecte per les persones i pels materials: caldria,doncs, aprofitar els recursos que estan al nostreabast, planificar les despeses o inversions quehem de fer, decidir si són necessàries i prioritàriesper al nostre projecte, i portar un bon control dela gestió econòmica per poder reaccionar davantdels imprevistos.

El concepte de sostenibilitat hauria d’orientarels caps escoltes a l’hora de dur a terme el nostreprojecte dins de les possibilitats reals i sensehipotecar el futur. Els responsables de la gestió


Atenció especial als consells de la joventut i lesplataformes inter-associatives d’àmbit territorial

La participació en aquestes plataformes delsrepresentants dels propis agrupaments escoltesha d’anar en la línia de ser constructius, treballantpel consens però sense renunciar a l’especificitati a defensar els interessos legítims de l’entitat,aportant propostes que visualitzin aliances peròque no siguin frontistes. És a dir, que s’hi ha de ferun treball conseqüent, perquè els consells són cai-xes de ressonància. Els consells i plataformeslocals són un espai natural de treball i participacióper als agrupaments escoltes al poble o barri.

Moviments socials

Partint d’una definició oberta de movimentsocial, l’escoltisme ho és, considerant l’emergèn-cia en els darrers anys de fenòmens com el movi-ment per una globalització alternativa i més aCatalunya. Hauríem de treballar amb les unitats dePioners i Ròvers aquesta dimensió i facilitar elconeixement de les possibilitats de participació.

Sindicats

Uns altres actors socials ineludibles i que enels darrers anys han creat espais de participacióper a la gent jove a partir d’organitzacions juve-nils amb un elevat grau d’autonomia. S’hauria defomentar la doble militància. A més, són organit-zacions amb milers d’afiliats (alguns fins i tot sónpares i mares). Segur que tenim projectes percompartir.

Moviment veïnal

Un altre moviment social que constitueix unreferent ineludible i que gaudeix d’un patrimoni(reconeixement social, locals, etc.) importantperò que pateix un greu dèficit de joves que hiparticipin. A més, comparteix implantació territo-rial amb els agrupaments escoltes. Hauríem d’a-propar-nos-hi.

La gestió econòmica

Per definició, els agrupaments escoltes sónentitats no lucratives d’associacionisme educatiui de participació que es poden constituir legalment


L’establiment de límits

Els límits, els acords i les normes dibuixen elterreny de joc on es duu a terme tota activitat d’unagrupament escolta. Són el marc de referència del’entitat, imprescindibles per al creixement harmònicd’infants i joves.

La infrastructura i la gestió

La infrastructura educativa és la base materialque sustenta la nostra acció i esdevé un mitjà edu-catiu en la mesura que facilita o dificulta la nostrafeina:

Les relacions amb l’entorn: Amb institucionspúbliques, amb els infants i joves, amb les famílies,amb el poble o barri, amb els esplais i els casals igrups de joves, altres entitats o associacions, etc.

La gestió econòmica: Les quotes, els convenis,les subvencions, les campanyes econòmiques, lesdespeses, les inversions, etc., i en general tot el fun-cionament econòmic

Els locals i els equipaments: L’estat de conser-vació del cau, la decoració, el mobiliari, la llum, lacalefacció o ventilació, les condicions sanitàries,l’espai, etc.

L’administració i l’organització tècnica: El mate-rial per a les activitats, material general (tendes,equip de música, vídeo, etc.), el sistema d’inscrip-cions i la benvinguda, l’arxiu, la correspondència i lesactes de reunions, la biblioteca, etc.

IDEES BÀSIQUES...

La vida quotidiana

Parlem de vida quotidiana quan ens referim atotes aquelles activitats o accions que es repeteixenamb freqüència. La repetició és el que la fa poten-cialment educativa

El paper del cap escolta

El cap escolta té en la seva pròpia persona elprincipal instrument o mitjà educatiu. La relació queestableix amb l’infant o jove, el paper que juga dinsla unitat, la manera com li parla, li explica, se l’es-colta, l’estimula, etc., tot això és una eina educativamolt important que pot arribar a invalidar les altres.

Hauria de ser una persona que visqui de formacoherent amb les idees i els valors que es pretenentransmetre des de l’escoltisme

L’organització i l’estructura educatives: el grup

El sistema com ens organitzem educadors iinfants i joves, com ens repartim la feina i acomplimles nostres obligacions és també cabdal com a mitjàeducatiu.

La responsabilització

La responsabilitat, el fet de ser coherent i con-seqüent, en la vida de la unitat s’ha de repartir entretots els membres per tal d’arribar a allò que hemdecidit com a col·lectiu (corresponsabilitat).

La participació

Els membres de la unitat assumeixen les deci-sions en relació als assumptes que els afecten.

La relació amb altres infants i joves de l’entorn proper

Els petits grups, un dels mitjans educatius delmètode escolta, afavoreixen i potencien la cohesióinterna de cada unitat i afavoreixen el treball delmètode escolta

6


Els mitjans educatius

Els mitjans educatius són tots els recursos, instruments i sistemes amb què comptem els educadorsper assolir els objectius educatius.

Les activitats

A l’escoltisme s’aprèn fent, per tant tot es realitza en forma d’activitats, infants i joves assumeixen unpaper de protagonistes, ja que ells proposen i sempre escullen i participen activament en la seva forma depreparació, desenvolupament i avaluació.

Tipus d’activitats:

Fixes

- Utilitza una mateixa forma i generalment s’associa a un mateix contingut

- Necessitem realitzar-la constantment per crear l’ambient desitjat pel mètode escolta

- Contribueix de manera genèrica a l’assoliment dels objectius

Variables

- Utilitzen formes variades i es refereixen a continguts molt diversos, segons les inquietuds expressadespels infants i joves

- No es repeteixen contínuament, només quan infants i joves desitgin fer-les i després d’haver transcorre-gut un cert temps

ELS MITJANS EDUCATIUS

La Llei escolta és un instrument educatiu queserveix per exposar de forma positiva, amb unllenguatge senzill i comprensible, els principis queens guien i conformen l’estil de vida a seguir pertots aquells que assumeixen la Promesa.

A Castors i a Llops, donades les característi-ques psicopedagògiques dels infants, la Promesa ila Llei són molt senzilles, curtes i entenedores, iserveixen especialment per establir en els infantshàbits que facilitin l’autoeducació i el propi desen-volupament.

On es descobreix a través de l’acció

El mètode escolta posa en pràctica l’educacióa través de l’acció mitjançant l’aplicació del mèto-de del projecte i l’ús del joc, sobretot a través deles experiències que se’n deriven.

El mètode del projecte permet als infants ojoves idear, escollir, planificar, dur a terme, ava-luar i celebrar una gran activitat junt amb els seuscaps escoltes. Aquest tipus d’activitat propicia,d’una manera molt significativa, l’autoformaciódels infants i joves, i permet l’assoliment de nom-

brosos objectius educatius. Òbviament, l’aplicaciód’aquesta tècnica de projectes varia molt entreles diferents etapes educatives (unitats), pertant, caldria tenir molt present quin rol juguen elscaps escoltes en cadascuna d’elles.

El Projecte és una activitat que infants ojoves decideixen fer de manera assembleària ique, dividida en una sèrie d’etapes, es duu aterme. Depenent de l’edat dels infants o joves, dela seva maduresa i de l’experiència en la realitza-ció de projectes, la intervenció del cap escoltaserà major o menor. En qualsevol cas sempre seràdiscreta, intentant que els infants o joves siguinels protagonistes del projecte. Les etapes en quèes divideix el projecte són: Idear, escollir, planifi-car, realitzar, avaluar i celebrar.

Parlem de projecte com una eina d’educacióper l’acció quan la iniciativa, la responsabilitat i lagestió del projecte recauen en la unitat, perme-tent:

- Un aprenentatge des de l’acció: la millormanera d’aprendre les coses és fent-les

- L’autogestió del grup: afavoreix l’aparició depersones implicades socialment, lliure pensadoresi cooperadores

- El consens en la presa de decisions: facilitaque ningú no se senti marginat o desmotivat

L’aprenentatge dels errors. Partim de la ideaque no naixem ensenyats. Tot a la vida ho anem


EL MÈTODE EDUCATIU ESCOLTA

El Programa educatiu Acció Escolta’2010 vadirigit a infants i joves d’edats compreses entre els sisi els vint anys, que es troben en etapes de desenvo-lupament diferents. Cadascuna d’aquestes etapes téunes característiques psicològiques i pedagògiquesdiferents. Per poder-se aplicar, el mètode escoltas’hauria d’adaptar a cadascuna d’elles, és a dir, acadascuna de les unitats. Aquesta adaptació és laque anomenem Metodologia i recull els següentselements pedagògics i funcionals:

L’agrupament escolta és el nucli central del’acció educativa a l’escoltisme. Els trams d’edatcorresponent a cada unitat són:

Colònia de Castors, de 6 a 9 anys

Estol de Llops, de 9 a 12 anys

Secció de Raiers, de 12 a 15 anys

Unitat de Pioners, de 15 a 18 anys

Clan de Ròvers, de 18 a 20 anys

L’any de sortida d’una unitat se solapa amb eld’entrada en la següent. Caldria considerar lesedats de manera flexible atenent les diferènciesen el desenvolupament personal i la maduresadels infants o joves.

Com indica la Missió de l’escoltisme(Conferència Mundial de Durban, 1999) els ele-ments bàsics de l’educació en valors són, fona-mentalment, la Promesa i la Llei escolta.

Les tècniques educatives bàsiques, adapta-des a les característiques personals dels membresde cada unitat, són el joc i el projecte.

Cada unitat té uns òrgans de decisió i govern,i un paper diferent dels caps escoltes.

Les tres etapes de progrés personal dins decada unitat són: integració, participació i animació(grumet, remer i timoner).

Cada unitat té la seva pròpia ambientació i sim-bologia.

El Programa educatiu Acció Escolta’2010assumeix en la seva totalitat el model educatiurecollit en la Constitució de l’Organització Mundialdel Moviment Escolta (WOSM). La metodologia noés una altra cosa que la concreció del mètodeescolta a cadascuna de les etapes psicoevolutivesdel desenvolupament de l’individu (unitats).

El mètode escolta

El mètode escolta es defineix com un sistemaeducatiu basat en vuit aspectes:

Compromès

La Promesa escolta consisteix en la invitaciópersonal a cada infant o jove, en un determinatmoment del seu progrés, a comprometre’s lliure-ment davant dels seus companys a fer tot el quepugui per complir la Llei escolta.

A la Promesa es posen de manifest, a més,uns compromisos fonamentals que cada escoltaassumeix de manera personal i que són:

- Un compromís social, que implica treballarper una societat més justa i solidària

- Un compromís espiritual, que implica prendreconsciència i desenvolupar el propi vessant espiri-tual

- Un compromís personal, tot assumint la res-ponsabilitat del propi desenvolupament amb espe-rit crític i autoexigència

7


Tenint en compte totes aquestes qualitatsdel joc, els educadors l’utilitzem com a eina perincidir en l’aprenentatge de l’infant o jove. Pertant, no hem d’oblidar que caldria crear un espailúdic. És bàsic que el joc estigui planificat i es faciamb una intenció educativa concreta, ja que hemde procurar de no utilitzar-lo com a simple recursper omplir el temps.

Caldria vetllar perquè els jocs fossin dinàmics,enriquidors i variats. Una activitat educativa cen-trada en el joc (encara que no sigui de formaexclusiva) sempre és viva i canviant, s’adaptacontínuament i troba noves formes de manifestar-se i connectar amb la realitat. Si volem que elsinfants i joves es comprometin cada cop més ambel projecte educatiu, caldria que l’educació desen-volupada a l’escoltisme, i per tant la finalitat delsjocs, no consistís únicament a passar l’estona,sinó que, més enllà de l’activitat que s’està duenta terme, preservés l’esperit original que ens haportat a organitzar una proposta educativa escol-ta.

Caldria adaptar el joc contínuament de mane-ra que, a cada edat, les persones hi trobin possi-bles sortides, noves formes i nous sentits. Així,des de les edats més primerenques fins a les mésadultes se sentiran motivats a participar. I ja nonomés pel joc en si, sinó pel significat i les impli-cacions socials que comporta.

Hem de diferenciar entre joc dirigit i jocespontani. En el primer cas, la intervenció delmonitor és necessària i la utilitzarem per poten-ciar objectius educatius. El joc espontani és aquellque sorgeix de la iniciativa dels infants o joves.Ells mateixos n’organitzen l’acció i el divertiment.Nosaltres només els hem de facilitar un espaisegur, un temps i uns bons materials.

El jocs prenen unes característiques con-

cretes:

Permeten la creació de variants i de jocs

nous

La relació entre els participants hauria

de ser enriquidora

Tenen una finalitat educativa

Sovint estan elaborats pels mateixos

participants

Els conflictes que comporten són motiu

de creixement personal

Infants i joves saben que és fonamental

participar-hi

Hi hauria de predominar la cooperació, la

comunicació i la possibilitat de sortir d’un

mateix

Estan organitzats per edats, caracterís-

tiques i interessos dels participants

Situen personalment l’infant o jove en el

seu entorn i li aporten una visió crítica i

constructiva de la societat

Els caps escoltes contribueixen a fer

que els acords responguin a la dinàmica del

grup. Ajuden els participants a superar les

dificultats i troben el punt d’intervenció

òptima en el joc, sense acaparar el protago-

nisme

Es produeix una rotació de rols, i una

posterior valoració i aportació de suggeri-

ments per part del cap escolta i dels altres

components del grup

A totes les edats es treballa la funció

universalitzadora dels jocs. Amb els més

grans, s’incideix especialment en la funció

integradora

Hi ha una gran preocupació per treballar

la interculturalitat del joc i dels seus signifi-

cats. Aporta un enriquiment cultural i huma-

nístic

Es treballa la imaginació, la creativitat i

l’expressió

Els objectius que volem assolir amb un jocdirigit es poden reforçar si en fem una avaluacióconjunta amb infants i joves. Haurien de poderexpressar les seves emocions i vivències.


aprenent a través de l’experiència i de la raó. Coma educadors, quan comencem, la nostra il·lusió ésrealitzar tota una sèrie d’activitats i projectes quecreiem que repercutiran beneficiosament en l’edu-cació i el desenvolupament d’infants i joves.També ens iniciem en els hàbits de treballar ade-quadament en el si d’un kraal. Tot plegat és unaexperiència motivadora. Però el fet que en tin-guem moltes ganes no vol dir que tot hagi de sor-tir perfecte. De fet, per molta pràctica que adqui-rim i per molta experiència que acumulem mai nopodrem arribar a estar del tot segurs que actuemcorrectament. Podem espifiar-la i cometre errors.Els infants i joves, quan assumeixen responsabili-tats, també es poden equivocar. Tots podemequivocar-nos, absolutament tots.

Per això, caldria que no perdéssim la calma siels projectes no surten com esperàvem. Perquètothom hauria d’aprendre a fer les coses.Equivocar-se és la cosa més humana del món.

Ara bé, allà on ens haurem d’aplicar és en lareflexió posterior. En la valoració de l’experiència,veurem allò que hem fet malament, i aquestconeixement ens mostrarà què hem de rectificar iquin és el camí que caldrà seguir a partir d’aquellmoment.

És bo perdre la por a les equivocacions, per-què el que és normal és precisament experimen-tar i fallar. L’observació i la reflexió posteriorsobre els nostres actes ens ensenyarà com ho

hem de fer la propera vegada o, si més no, comno ho hem de fer. Aprendre dels errors implicaque hem de pensar abans i després d’actuar: és elprincipi de reflexió-acció alterna i continuada.

El joc, per una altra part, permet a l’infant ojove desenvolupar rols, descobrir regles, associar-se amb altres, assumir responsabilitats, posar aprova les seves forces, gaudir dels triomfs iacceptar les derrotes, avaluar encerts i errades,etc. El joc esdevé essencial en les unitats compo-sades per infants i molt important en la resta d’u-nitats.

L’infant utilitza el joc com a eina de:

- Relació amb els altres

- Relació amb un mateix

- Relació amb l’entorn

- Desenvolupament d’habilitats (intel·lec-tuals, físiques, emocionals, etc.)

Les regles que s’estableixen en el joc generenunes exigències que permeten a l’infant o jovedefinir el seu rol en l’entorn, ja que delimiten elque pot i el que no pot fer; regulen la subjectivi-tat i l’objectivitat, determinen els diferents pro-cessos i la finalitat del joc, en marquen variants,indiquen la manera de solucionar els conflictes i decomplir les penalitzacions. L’anàlisi posterior dónapeu a canviar-ne o no les regles, permet observarel comportament d’infants o joves en una deter-minada situació i millorar-ne els aspectes relacio-nals. En conseqüència, el joc permet conèixer lescaracterístiques, les possibilitats i els límits decadascú. És una situació ideal per regular tant l’e-quilibri personal entre el jo i els altres com lamanera d’establir-hi relacions.


guardi silenci, es respectin els torns de paraula, ies doni peu a l’exposició de les demandes i apor-tacions de tots els integrants, ajudant a aquellsque els costi expressar-se amb claredat. Fóra bopoder convocar les assemblees en llocs ontothom pugui veure’s i escoltar-se, sense interfe-rències externes i amb prou condicions de como-ditat per afavorir una bona comunicació entre elsparticipants: llum adequada, temperatura agrada-ble, cadires suficients, etc.

Com passa també amb els caps escoltes, ésinteressant explicar des de bon començamentquins temes es tractaran a l’assemblea, per talque els participants puguin fer-se una idea de comserà la reunió i de què es parlarà. Els ajudarà acentrar-se. Pensem que, si sabem emprar-la, l’as-semblea és una eina metodològica de gran valor.Ens permet introduir infants i joves en les reglesbàsiques de la participació democràtica. Treballemel respecte pels altres, la tolerància envers altresidees diferents de les personals, i s’aprèn a escol-tar, a parlar en públic, a elaborar i ordenar un dis-curs, etc. També és un punt de trobada i de conei-xença, un lloc on es posen en comú les diferentsaportacions dels membres i on es crea una reali-tat nova, fruit de la participació activa de tots elsque hi estan implicats.

La consciència de pertinença

Quan hàgim aconseguit que tots els inte-grants se sentin identificats amb la unitat, hauremassolit un bon nivell de cohesió grupal. Infants ijoves tindran consciència de pertànyer a un grupdeterminat, reconeixeran els seus companys, i sesabran partícips de la realitat que comparteixen.

Un nivell notable de cohesió és necessari perpermetre la participació i la presa de responsabili-tats. Que hi hagi cohesió i sentiment de pertinen-ça implica que hi ha confiança entre els membres,i la confiança és imprescindible per afavorir la par-ticipació. Si un infant o jove no sap si la seva opi-nió serà escoltada i ben acollida pels companys ocaps escoltes i se sent insegur o poc arrelat en launitat, no participarà ni s’implicarà en els projec-tes o activitats que es proposin. La participaciórequereix tranquil·litat, confiança i seguretat. Enpoques paraules, és imprescindible crear un senti-ment de cohesió i pertinença ben afermat entre

els membres de la unitat per afavorir la participa-ció.

La resolució de conflictes

El conflicte és inherent a la vida del grup i del’ésser humà. És normal i habitual. Per tant, el quehem de fer és aprendre a gestionar les situacionsque generen conflictes, malentesos i problemes.És essencial entendre que el conflicte no ésdolent. És una oportunitat per créixer.


Infants i joves, d’acord amb la seva edat, hau-rien de tenir ganes de jugar i (després de passar-s’ho bé) investigar en el sentit ocult o manifest deles situacions que proporciona el joc. És importantque les posin en comú amb els companys i que enpuguin treure conclusions. El joc mogut, coopera-tiu, d’enginy, creatiu; l’expressió corporal, larepresentació teatral, la performance i l’expressióplàstica haurien de permetre a infants i jovesposar distància entre ells i els objectes i veure cla-rament la diferència que hi ha entre el fet de con-sumir i el de participar, el de compartir i el decrear.

Caldria tenir present que hi ha a més, altres

elements típics de l’escoltisme com ara les rutes,els raids, els campaments volants, etc., i recursoscom els fòrums, els jocs de rol, les dinàmiques,etc., que esdevenen d’extraordinària importànciaper dur a terme una veritable educació a través del’acció en cadascuna de les unitats.

Aporta jocs engrescadors i originals, moltsdels quals es desenvolupen al medi aquàtic i totssabem que això fascina a infants i joves. Una cursaen una embarcació, un joc de pistes en piragua,una triatló, una descoberta de la platja... l’aiguadóna molt de joc. Destacar també que una de lesactivitats més atractives són els raids amb lesembarcacions. Vorejar la costa, trobar nousracons en un llac, arribar on no es pot arribar apeu i tot això compartint l’experiència de navegari treballar en equip en un espai molt reduït, supo-sa un repte molt motivador.

Democràtic i participatiu

Un factor fonamental del mètode és la perti-nença a petits grups de persones d’edat similar.La vida en petits grups accelera la sociabilització,uneix els seus membres amb objectius comuns,ensenya a establir vincles entre les persones, per-met la distribució de responsabilitats progressivesi crea un espai educatiu privilegiat per a créixer idesenvolupar-se.

Les assemblees i els consells

A cada unitat, a més a més, existeixen òrgansde govern (assemblees i consells) que garantei-

xen l’establiment d’una estructura fidel als princi-pis democràtics de participació i decisió.

Parlar d’assemblea no és res més que parlarde reunió, amb més o menys ambientació, enaquest cas, amb infants o joves. La forma d’ac-tuar, per tant, no difereix essencialment de lesreunions dels caps escoltes. És important, perprincipi, coordinar la situació de manera que es


arribar a conèixer quines són les seves aptituds icapacitats. D’aquesta manera podrem orientar-losvers aquelles que podran fer de bon grat. De totesmaneres, podem optar per l’actitud inversa: lad’assignar determinades feines a aquells quecreiem menys adequats per fer-les. Es tracta deprovocar un canvi i evitar que se’ls encaselli en unpaper rígid. Per exemple, podem donar l’encàrrecde vetllar pel material a un infant despistat i des-endreçat, o promoure el nomenament d’un secre-tari de la reunió a algú que sempre es distreu i fasoroll. El repartiment de responsabilitats, però, noimplica que el cap escolta se’n desentengui, per-què hauria de donar-hi suport en tot moment, ferel seguiment de cada tasca i coordinar els esfor-ços.

L’autogestió

Parlar del concepte d’autogestió és parlard’autonomia, responsabilitat, compromís, reflexió-acció, autoconeixement, coneixement dels altres,coordinació, etc. En els projectes dels Casals dejoves es parla d’autogestió com a mètode i fitaalhora: es pretén que les persones sàpiguen ferles coses per si mateixes, a través de la pràctica,equivocant-se i rectificant. I actuant. En els agru-paments escoltes volem potenciar aquesta capa-citat a partir de les unitats. Demanem el parerd’infants i joves en tot allò que poden assumir. Elsanimem perquè prenguin partit, sàpiguen el quevolen i lluitin per aconseguir-ho.

Progressivament infants i joves van avançanten la capacitat de pensar, decidir i actuar per ellsmateixos fins que, de més grans, estan en dispo-

sició d’autogestionar-se. Per tant, si és el cas,poden començar a funcionar amb una certa inde-pendència respecte de la dinàmica habitual de l’a-grupament escolta, fent les seves activitats i, endefinitiva, assumint la seva responsabilitat en latrajectòria del col·lectiu. I, posteriorment, comuna opció més del jove, tindran l’opció de fer elpas cap als casals de joves o altres organitza-cions.

On s’inicia l’infant o jove en la implicació social

Les activitats d’implicació en l’entorn socialsón una eina que permet a infants i joves ser soli-daris, integrar-se en el desenvolupament de lesseves comunitats, descobrir altres realitatssocials i culturals i estimular la iniciativa per "dei-xar aquest món millor que no l’hem trobat".Volem formar persones compromeses amb unasocietat més justa, preocupades per la transfor-mació social.

Instruïu-vos i sereu lliures.

Associeu-vos i sereu forts.

Estimeu-vos i sereu feliços.

Aquesta trilogia resumeix la nostra concepcióde la persona. La nostra proposta educativa volser una aportació a l’educació per a la convivèn-cia. I les persones són al centre de la nostra pro-posta. Es tracta de crear un espai de socialització,on l’infant tingui l’oportunitat de ser i sentir-seprotagonista del seu temps lliure; on pugui exerciri experimentar els avantatges de la cooperacióentre les persones. Hauria de ser, doncs, un marcd’expressió de les capacitats i sensibilitats de

Podríem arribar a veure el conflicte com unxoc d’interessos, com una confrontació entrediverses opinions o alternatives. Davant d’un con-flicte, s’hauria d’intentar separar el problema de latensió emocional que genera. A l’hora de posar elproblema sobre de la taula, cada persona hauriade mirar d’exposar els seus sentiments ambexpressions com ara: "a mi m’agradaria que lescoses fossin…", o bé "em sento incòmode omolest i em sap greu quan…", etc. D’aquesta

manera evitem les acusacions i els atacs perso-nals, i no entrem en una espiral que genera mésconflicte.

Gestionar els conflictes requereix respecte,saber escoltar i capacitat per negociar. Fóra boque sempre hi hagués una persona que no esti-gués implicada directament en el tema, que nonecessàriament ha de ser el cap escolta. Serial’encarregada d’actuar com a mediadora: escolta-ria els arguments i col·laboraria a trobar-hi unasolució satisfactòria per a tots.

Un dels beneficis indirectes de la discussióoberta i controlada dels conflictes és l’augmentdel coneixement que s’obté de la unitat i de cadaun dels participants. Tant si es tracta d’infantscom de joves, el conflicte permet l’expressió delsdesitjos i de les necessitats de les persones afec-tades. Captar aquests detalls ens permetrà estarmolt més a prop dels infants i joves. El fet d’a-frontar els conflictes amb la serenitat i l’objectivi-tat suficients permetrà millorar els hàbits de con-

vivència i el desenvolupament com a persones.

Programes educatius progressius, innovadors iengrescadors

L’atractiu principal de l’escoltisme per a l’in-fant o jove són les activitats. De manera progres-siva, a mida que passi d’unitat, l’infant o jove arri-barà a comprendre que el seu pas per l’escoltismeha estat una oportunitat especial d’autoformar-se, però el que de debò atreu l’infant o jove encada moment és el programa d’activitats. Si elsinfants o joves no es diverteixen, no fan amics, nopassen aventures i no se senten útils, especials,diferents, etc., és més que probable que no com-pletin la seva educació en l’escoltisme.

És per això que el marc simbòlic, la presa deresponsabilitats i compromisos, les activitats,etc., responen als interessos dels infants o jovesque conformen cadascuna de les unitats. Sicreiem que no responen a aquests interessos cal-dria variar les estratègies per tal que més infantsi joves desitgin participar de la nostra proposta i,un cop dins, facilitar la seva autoformació.

És en aquest punt on poden aportar un valorafegit... un marc molt engrescador. Molt proper,especialment en un país costaner com el nostre, ialhora enormement desconegut.

La distribució de responsabilitats

Distribuir responsabilitats entre infants ojoves d’una unitat comporta, d’entrada, la ideaque el cap escolta no és l’únic a actuar. I segona,que els integrants de la unitat haurien d’aprendrea fer les coses per ells mateixos i acostumar-se acomprometre’s i a responsabilitzar-se de les acti-vitats i projectes previstos.

Per tant, a l’hora de muntar una activitat,hem d’habituar-nos, com a educadors, a cedirquotes de poder, i a donar feina a tots els inte-grants de la unitat. Evidentment, haurem de teniren compte l’edat dels participants, però, siguicom sigui, hem de procurar que tothom se sentiimplicat en la tasca comuna, que tothom hi tinguialguna cosa a fer.

A través de l’observació de la unitat podem


ditats amb les quals estem acostumats a conviu-re. Però, alhora, i sobretot als campaments, ensadonarem de la quantitat de coses que ens sónprescindibles, i haurem de posar a treballar la nos-tra capacitat creativa per resoldre situacions quo-tidianes sense els estris als quals estem habituats.És ben cert que hi ha moments difícils: com el diaque hem de menjar dempeus, tots comprimits enuna tendal, perquè està plovent a bots i barrals.Però, curiosament, aquests seran els momentsque tots recordarem amb més intensitat. Són lespetites coses que van quallant dins nostre i que esqueden per sempre en el record.

Un altre valor important d’aquests tipus d’ac-tivitats és que ens fa compartir amb la resta delgrup tots els moments del dia: des del pipí delmatí, fins a la becaina de després de dinar, ladutxa, el cansament del vespre, els despertarsalegres o malhumorats, etc. Tot això en un entornque la unitat s’hauria de fer seu. Efectivament,caldria que el grup se sentís a gust amb l’espai,

amb els estris, amb les persones que també hanparticipat en l’activitat i no fossin de l’agrupamentescolta (cuiners, intendents, etc.,). Si infants ijoves se senten com a casa, com en una segonallar, estaran més relaxats i respectaran l’entorn.Per aconseguir que es facin seu l’espai, és conve-nient que participin en la distribució de les coses,del material; que ajudin a muntar i a desmuntar elsequips de suport (tendes, cuina, etc.,) i que tin-guin moments i espais per relacionar-se amb totesles persones que hi ha a la "casa".

Durant el curs, les excursions tenen la missióde reforçar el sentiment grupal. Si sortim a lamuntanya (o al mar o a un riu o a un llac), ens ser-viran per treballar el respecte i l’interès per lanatura i esdevindran un bon moment per comen-çar a habituar-nos a tendes de campanya, estrisd’acampada i material de muntanya en general.Així, els infants i joves es preparen per als cam-paments d’estiu. Les excursions en les quals es fauna caminada pel bosc o es puja un cim consti-tueixen també un repte molt interessant per lasensació final que comporten d’èxit individual iconjunt (per haver fet el cim o haver arribat al llocd’acampada).

Les sortides a exposicions, museus o altrespoblacions ens serviran per aprofundir en el temaque estiguem treballant i ens possibilitarà veurede prop altres indrets de la nostra geografia.L’observació i el coneixement de les coses, siguinespais naturals, rurals o urbans, és el que porta lespersones a sentir-hi afecte. D’aquest sentimenttambé en sorgeix el respecte i l’afany de preser-var i protegir els espais.

Mitjançant l’estada d’uns quants dies de cam-paments, infants i joves i caps escoltes aprofun-diran en la convivència. A més a més, els oferei-xen múltiples possibilitats per treballar l’entorn deles activitats: Tradicionalment, s’utilitza un centred’interès per vertebrar els elements d’ambienta-ció i animació. El centre d’interès permet lligar lesactivitats entre elles i serveix, sobretot en el casdels més petits, per mantenir la curiositat i l’aten-ció al llarg de tots els dies.

Els campaments comporten la plena immer-sió en el medi natural. Això vol dir que haurem

cadascú, d’aprenentatge del diàleg i del respecte.

Les especials característiques dels agrupa-ments escoltes ens permeten dur a terme unatasca que va més enllà del treball concret amb elsinfants o joves i que després repercuteix directa-ment en els continguts educatius que treballemamb ells. Les nombroses relacions que mantenim,amb les famílies, amb les entitats del nostreentorn, amb les administracions públiques, sónuna plataforma ideal per aportar el nostre punt devista sobre educació i sobre tot allò que afecta lavida dels infants i joves. Podem ser difusors delsdrets dels infants no només amb postulats teò-rics, sinó amb propostes reals que es plasmin enl’urbanisme de l’entorn local, la recuperació d’es-pais oberts més accessibles, l’organització d’acti-vitats infantils en les festes majors, etc. Podemser, doncs, referents d’un corrent d’opinió espe-cialment sensible a tot allò que afecta la infància ila joventut.

En contacte amb la natura

La vida a la natura és un repte i una oportuni-tat. És un repte, en un món dominat per la culturade la comoditat, viure en un medi que obliga al’austeritat i a una adaptació diferent que alhoracaldria aprendre a respectar.

És una oportunitat de fer exercici en un medisa, de posar a prova les pròpies capacitats, decomprendre les exigències bàsiques de la vida ensocietat, de formar-se en continguts estètics, i de

descobrir, valorar i meravellar-se del món que ensenvolta.

Un dels grans valors de l’escoltisme són lesvivències que aporten a tots els que hi participen.En aquest sentit caldria destacar que un delsmoments en què es viu l’escoltisme més intensa-ment té lloc durant les sortides, ja sigui d’un, doso més dies. Ens referim a les excursions i els cam-paments.

Marxar d’excursió a la muntanya, a una casa oalberg, o endinsar-nos en la immensitat del mar,significa abandonar allò que ens és proper, quoti-dià; allò que a cadascú ens dóna seguretat.Aquest fet permet reforçar els vincles grupals.Infants i joves, i també caps escoltes, busquen laseguretat personal en els companys. Quan estemavançant per un camí, encara que el mapa i l’ex-periència ens assegurin que anem bé, experimen-tarem inevitablement una certa sensació de des-concert. De nit, quan anem a dormir a la tenda,tot i l’escalfor humana dels companys, sorgeixuna sensació d’incertesa, d’aventura i la conscièn-cia d’estar vivint un moment irrepetible. Caldriaaprofitar aquests sentiments, no tant per explo-tar-los o per fer que infants i joves siguin valents,sinó per reforçar la confiança en el grup i la cohe-sió amb els altres. També és una bona ocasió perfer que infants i joves coneguin la feina dels capsescoltes com a persones que els aporten segure-tat, que els ajuden a resoldre les situacions com-plicades, que els faciliten recursos i que estan alseu costat en moments bons o dolents.

Al llarg d’aquestes activitats, viurem situa-cions que ens donaran motius objectius per apren-dre a valorar, en major o menor mesura, les como-


d’organitzar-nos per muntar tota la infrastructu-ra indispensable per cobrir les nostres necessi-tats (tendes, cuina, menjador, etc.). Per alsinfants i joves, i sovint també per als caps escol-tes, la sensació de viure una aventura hi és moltpresent, i els sentiments que s’experimenten sónmolt intensos.

És important fer els campaments prop delmar o d’un riu o llac, que permeti desenvolupar lesactivitats nàutiques que infants i joves (i tambécaps escoltes!) estan tot l’any esperant.

Un repte per a cadascú

L’aplicació dels programes progressius iengrescadors a les diferents unitats no només res-pon als interessos dels infants o joves, sinó tambéa les necessitats educatives detectades pel capescolta. Així, la tasca d’aquest consisteix a elabo-rar programes atractius que permetin alhora eldesenvolupament personal dels seus infants ojoves, i dotar els projectes escollits pels infants ojoves de prou contingut educatiu per tal que l’es-forç que suposa la realització d’aquest tingui unsentit pedagògic.

Les activitats que realitzen les unitats ajudenels escoltes a desenvolupar les seves capacitatsen totes les àrees de l’ésser humà. S’aposta perun model d’educació personalitzat, en el qual s’a-tenen les necessitats de l’infant o jove de formaindividual, adaptant el seu moment evolutiu i elritme de creixement que viu.

I a més a més, una proposta educativa d’implica-ció planetària...

L’escoltisme i el guiatge al món. L’escoltismei el guiatge són moviments internacionals, enaquests moments hi ha més de 38 milions d’es-coltes i guies arreu del món, repartits a gairebétots els països, de Nicaragua a Ghana, de Surinama Ucraïna, de Samoa a Qatar, de Catalunya a lesFilipines.

Aquests milions d’infants, joves i adultsestem organitzats en dues associacions querepresenten l’escoltisme i el guiatge de maneraseparada però amb un, cada cop més intens, tre-

ball conjunt. Ambdues entitats, les més impor-tants en el món de l’educació d’infants i joves,són membres consultius de l’Organització de lesNacions Unides en temes educatius i de la infànciai la joventut, es reconeix la rellevància de l’escol-tisme i el guiatge. A Europa que és la nostra rea-litat més propera –i molt diversa-, d’Islàndia aRússia i de Xipre a Finlàndia, les entitats estan ensituacions molt diverses, tan diverses com diver-sa és Europa.

La dimensió internacional

Els projectes educatius que duem a terme ales unitats pretenen educar els infants i joves pera què siguin capaços de transformar la societat enla qual viuen. El mètode ens dóna les eines perpoder realitzar-los i els dinamismes són els eixosque ens permeten desenvolupar-los, són l’essèn-cia de la nostra tasca. Per això han d’ésser pre-sents d’una forma habitual a totes i cada una deles nostres activitats, integrats entre ells, demanera transversal, però és cert que alguns ens


resulten més fàcils d’incloure que d’altres. Ladimensió internacional de l’escoltisme no significasortir a l’estranger. No es redueix a un llistat d’ac-tivitats sobre les quals triar, ni es limita a l’eleccióen funció del país de destí.

Quant a l’escoltisme marí, aquest tipus d’es-coltisme està molt difós i fins i tot hi ha països enels que el nombre d’escoltes marins supera elsaltres tipus d’escoltisme i, fins i tot, hi ha païsossense mar amb una gran tradició d’escoltismemarí. Desenvolupen trobades i activitats en lesquals podem compartir i millorar les formes detreballar. Als jamborees hi participen contingentsd’escoltes marins, i a la regió europea hi ha unatrobada de caps que s’anomena EuroSea...

La fraternitat universal es pot definir amb dostermes: obertura i dimensió internacional. Sí bé éscert que la primera la podem treballar sense lasegona, no es pot fer al revés. L’obertura és l’ac-titud que ens permet conèixer allò que passa alnostre entorn i ensenyar què fem al cau i com hofem. Per poder fer-ho ens cal estar predisposats aanar amb els ulls oberts, a tenir voluntat d’expli-car-nos, a compartir propostes, a saber valorarquè n’hem tret, a realitzar accions concretes.Aquest entorn serà més o menys ampli segonsvulguem.

La dimensió internacional és una de les possi-bilitats d’obertura i un dels trets diferenciadors del’escoltisme i el guiatge, ja hem dit que podemtrobar camises i fulards arreu del món.

Per què la dimensió internacional? L’educacióque oferim a infants i joves es basa en la vivència,en l’experimentació mitjançant la pràctica, enaquest aspecte una activitat internacional no dife-reix massa de qualsevol altra activitat si no fósper la intensitat que comporta. Ens permet treba-llar dos temes essencials: l’obertura, com ja hemdit, i la representativitat. Aquestes habilitatsdonen perspectiva a la persona, ofereixen unariquesa que va més enllà de viure l’activitat inter-

nacional.

En una activitat d’àmbit internacional hi haelements comuns des del moment que coneixe-rem altres persones, infants i joves, que tambéfan escoltisme i guiatge, però d’altres maneres,amb altres matisos, des de punts de vista i reco-rreguts diferents dels nostres. Treballar la dimen-sió internacional val la pena, el nostre projecteenriquirà els de les altres unitats. No menyspreemla dimensió internacional de l’escoltisme i el guiat-ge, és una de les eines més atractives que enspodem trobar en la nostra tasca com a capsescoltes. No caiguem en la temptació de conside-rar-la una manera econòmica i efectiva de viatjar.

IDEES BÀSIQUES...7Democràtic i participatiu

La vida en petits grups accelera la sociabilitza-ció, la cohesió interna, permet la distribució de res-ponsabilitats progressives, etc.

Les assemblees i els consells

Són els òrgans de govern que garanteixen l’es-tabliment d’una estructura fidel als principis demo-cràtics de participació i decisió.

La consciència de pertinença

Ès molt important per permetre la participació ila presa de responsabilitats en el grup. Implica con-fiança entre els membres.

El conflicte és inherent a la vida de grup i inevi-table. S’ha d’aprendre a gestionar els conflictes perpoder créixer com a grup i com a individus, ja que elconflicte, per si sol, no és dolent, sinó que possibili-ta el canvi i el progrés.

Programes educatius progressius, innovadors i engres-cadors

Per a l’infant o jove, uns dels atractius mésimportant de l’escoltisme són les activitats.

El programa educatiu ha de ser:

- progressiu, adequat a l’edat de l’infant o jove,

- ha de respondre als interessos dels infants i

joves

- ha de ser engrescador per als infants i joves

- també ha de ser innovador, adaptat a la reali-tat social que ens envolta

On s’inicia l’infant o jove en la implicació social

Les activitats d’implicació en l’entorn social són

una eina que permet a infants i joves ser solidaris,integrar-se en el desenvolupament de les sevescomunitats, descobrir altres realitats socials i cultu-rals i estimular la iniciativa per "deixar aquest mónmillor que no l’hem trobat"


La metodologia escolta

Els trams d’edat corresponent a cada uni-tat són:

Colònia de Castors, de 6 a 9 anys

Estol de Llops, de 9 a 12 anys

Secció de Raiers, de 12 a 15 anys

Unitat de Pioners, de 15 a 18 anys

Clan de Ròvers, de 18 a 20 anys

Com indica la Missió de l’escoltisme (ConferènciaMundial de Durban, 1999) els elements bàsics de l’e-ducació en valors són, fonamentalment, la Promesa ila Llei escolta

Les tècniques educatives bàsiques, adaptades ales característiques personals dels membres de cadaunitat, són el joc i el projecte

Cada unitat té uns òrgans de decisió i govern, iun paper diferent dels caps escoltes

Les tres etapes de progrés personal dins decada unitat són: integració, participació i animació

Cada unitat té la seva pròpia ambientació i sim-bologia

El mètode escolta

Es defineix com un sistema basat en vuit aspec-tes:

Compromès

On la Promesa i la Llei són els dos elementsbàsics de l’educació en valors que proposa l’escol-tisme

On es descobreix a través de l’acció

El mètode de projectes, el joc i l’aprenentatge

dels errors ens ajuden a orientar les nostres accionscap a l’assoliment dels objectius educatius

ELMÈTODEEDUCATIUESCOLTA

EL PROGRÉS PERSONAL8


bientació ens ajudarà a garantir la motivació.

Les ensenyes de progrés

La simbologia associada a les etapes de pro-grés personal té un caràcter informatiu, i no pasacumulatiu, simplement reflecteix el moment delprogrés en el qual es troba l’infant o jove, i en capcas, es justifica com a premi o condecoració. Lagratificació pel treball realitzat vindrà donada perla transcendència o valoració que aquesta activi-tat haurà tingut en l’infant o jove.

Les ensenyes es donen abans de començar atreballar cadascuna de les etapes. Aquesta ensen-ya es lliura a l’inici de la respectiva etapa i no alfinal ja que es tracta d’un estímul i no d’un premio condecoració. A més a més, si es lliura al final,l’ensenya de la tercera etapa es fusionaria amb elpas a la següent etapa educativa, perdent-se elsestímuls que ambdós fets produeixen per separat.

Les etapes de progrés tenen per objectiumotivar pel reconeixement explícit el progrés d’in-fants i joves en l’assoliment dels objectius perso-nals i s’identifiquen a través d’una ensenya queinfants i joves porten a la seva camisa, eina d’i-dentificació dels escoltes.

La motivació pel reconeixement de les etapesde progrés pretén que infants i joves tractin d’a-nar més lluny en el seu creixement personal, peròles ensenyes i la seva obtenció no constitueixenun fi en sí mateix.

Les especialitats

Una especialitat és un coneixement, habilitato interès particular que es posseeix sobre unadeterminada matèria. Les especialitats estan con-

El progrés personal consta, a totes les unitats, detres etapes, seguides amb flexibilitat i de formageneral en base als següents criteris:

Etapa d’integració

Aquesta etapa suposa la presa de contacteamb els nous companys, la metodologia i lescaracterístiques de la unitat. L’infant o jove des-cobreix la unitat, la simbologia, les tradicions, laforma de treball, etc., i comença a participar acti-vament de la seva dinàmica

L’etapa de grumet és la de navegar amb elsulls ben oberts veient tot el que fan els nous com-panys, d’aprendre les mesures de seguretatnecessàries per navegar, de perdre la por al medii mantenir un gran respecte tot començant aendinsar-se en la màgia i l’ambientació de la uni-tat

Etapa de participació

Aquesta etapa significa la implicació real del’infant o jove en el treball per al progrés personali col·lectiu. Juga un paper més actiu en la unitat,un cop s’han realitzat els aprenentatges previs is’han adquirit els coneixements bàsics.

L’etapa de remer és el moment de treballaramb tota la unitat, colze amb colze per tirar enda-

vant l’embarcació, que només navegarà a bonport amb l’esforç i la constància de tot el col·lec-tiu

Etapa d’animació

Aquesta etapa emfatitza la capacitat de l’in-fant o jove per dinamitzar la unitat, posant enpràctica els coneixements, actituds i aptitudsassolides en els nivells anteriors. Pren una majoriniciativa i amb la seva actitud de suport contri-bueix a la bona marxa de la unitat.

L’etapa de timoner és la dirigir l’embarcació,fent-se responsable del rumb, sempre tenint pre-sent, que per navegar, un timoner necessita unatripulació i una tripulació necessita un timoner

Tal com s’explicita a les guies corresponents,és important que els noms que s’atorguin aaquestes etapes educatives tinguin a veure ambl’ambientació pròpia de cada unitat. És primordialque davant dels infants o joves només empremaquests noms que responen a l’ambientació; altra-ment estaríem traient importància a la pròpiaambientació, fet que dificultaria fer-la servir enaltres ocasions.

En l’escoltisme marí, les tres etapes de pro-grés tenen el mateix nom en les diferents unitats(grumet, remer i timoner), amb l’excepció de lesetapes de Castors i Llops on es fa servir la pro-posta d’ambientació genèrica.

L’ambientació ajuda a obtenir la identificacióde l’infant o jove amb el col·lectiu i la resta d’es-coltes, sense caure en justificar la simbologia perella mateixa. En tot això hi ha una condició que had’estar molt clara per a tots els participants i ésque caldria que fossin conscients que a l’escoltis-me s’hi està per a la realització personal i la parti-cipació activa dins la societat. En definitiva, l’am-


Breus en tant que són senzilles perquè elsseus actors principals són infants o joves

Les celebracions escoltes s’intenten fer dinsdel marc característic, per tant sempre que siguipossible, davant del mar o amb una ambientaciómarina.

Les eines d’identificació

L’escoltisme és avui una organització mun-dial. Bé, ho és des gairebé el principi. La majoriade persones d’arreu del món són capaces d’iden-tificar qui i què és un escolta. Amb més o menysinformació, amb més o menys coneixement, l’es-coltisme és un moviment d’abast planetari que esreconeix amb facilitat.

I això ha estat així gràcies a l’èxit del seu pro-jecte educatiu, però sobretot per les seves einesd’identificació. En un món on les distàncies cadacop són més curtes i on les relacions humanespassen de ser verticals i jeràrquiques a horitzon-tals i en xarxa, la identificació amb col·lectius quecomparteixen idees i objectius es fa cada cop mésinevitable. Ens cal identificar-nos -externament-per poder mantenir la nostra identitat (interna-ment). Per aquest motiu mantenim les eines d’i-dentificació –uniforme o vestit escolta- i les hemd’adaptar a la societat actual.

Una eina d’identificació es fa més necessàriaque mai. Ens permet desenvolupar millor la nostratasca en una societat com l’actual que disposad’una oferta lúdica i formativa dirigida a infants ijoves més extensa que mai. L’escoltisme apareixcom una forma d’educació en valors que completala integració plena de l’individu a la societat.

La vigència i la necessitat queda definida apartir de dos eixos: l’instrumental i el conceptual.El primer, l’instrumental, justifica l’existència i elseu l’ús com a eina per dur la nostra tasca educa-tiva amb una major eficàcia. Ens dota d’un ele-ment que ens fa ser membres d’una gran famíliaarreu del món i que es defineix com la germanorescolta mundial. Ens permet visualitzar l’organit-zació col·lectiva i el progrés individual, és a dir,qualsevol membre de la família escolta pot identi-ficar qualsevol altre germà escolta en la seva uni-

tat i en el seu progrés escolta. Està pensat per al’activitat escolta en el seu sentit més ample:coneixement de l’entorn. I ens pot ser útil en lanostra quotidianitat. Dota d’imatge corporativa -fonamental des d’un punt de vista d’imatge icomunicació- a l’escoltisme.

El segon eix, el conceptual, és més abstracteperò és on rau aquella intangible essència queexplica què és ser escolta. Molts col·lectius delnostre entorn utilitzen eines d’identificació com aelement indestriable de la seva feina o la sevatasca. No ens molesta, al contrari, sentim certrespecte per un col·lectiu que darrere l’uniformetransmet una imatge d’unitat, força i identificació.Pilots, futbolistes, metges, colles castelleres, dia-bles, veïns, etc. La justícia també usa -en virtutde la tradició- un uniforme que desvetlla un cos-tumari que la fa diferent i distingida. L’escoltismetambé és reconegut arreu per les seves eines d’i-dentificació. És aquesta eina d’identificació el quepermet justament el reconeixement d’altri. Peròtan o més important com l’expressió externa, hoés l’expressió interna.

Cap escolta amb uniforme evidencia les sevesdiferències materials, religioses o socials. Ens famés iguals i, per tant, més justos. Ens valora pelque som i no pel que tenim. És una eina, doncs,que evita qualsevol evidència d’ostentació i opu-lència fent de l’eina un instrument d’igualtat i desolidaritat.

Per últim, cal assenyalar que les eines d’iden-tificació no augmenten o disminueixen la condiciód’escolta. És important, però no imprescindible iper tant, no cal fer-ne dogma. Cal que sigui unreferent comú que aglutini tot el sentiment i totala potencialitat que pot concentrar Acció Escoltade Catalunya.

També cal que siguin atractives per alsinfants i joves. Quantes vegades no heu desitjatde posar-vos la indumentària del vostre equipesportiu favorit? La proposta d’eina d’identifica-ció ha de ser actual i atractiva, que serveixi com areclam, una via de creixement. Hem d’aconseguirque ens facin que infants i joves no només se sen-tin orgullosos, sinó que tots aquells que encara noparticipen desitgin fer-ho veient les eines d’iden-

cebudes en l’àmbit de l’educació personalitzada.A través de les especialitats, d’acord amb l’edatdels infants o joves, es fomenta l’aprofundimenten els centres d’interès de cadascú i es promou eldesenvolupament de les afeccions, generalmentamb la intenció a prestar un suport envers elsaltres.

Les especialitats que es proposen a infants ijoves pretenen ser un punt de partida, fomen-tant l’adquisició i l’exercici d’habilitats entorn aun tema específic, motivant l’exploració denoves afeccions i, com a conseqüència, millorantla seva autoestima gràcies a la seguretat quecomporta saber més coses sobre una temàticaconcreta.

L’especialització:

- És voluntària, individual i es realitza de formaflexible

- Permet conèixer, fer i ajudar els altres

- Complementa el progrés personal

- Incrementa la necessitat d’atenció personal

Les celebracions escoltes

Les celebracions i els símbols estan molt pre-sents en la pedagogia escolta com a mitjansdidàctics que reforcen l’aprenentatge progressiu.

Entenem per celebracions tots aquells actes oreunions que expliciten els valors de l’escoltisme:la Promesa escolta, cerimònies, actes comunitaris,etc.

Les celebracions ofereixen l’oportunitat decompartir moments importants en la vida de la uni-tat i, per tant, és convenient que reuneixin unasèrie de característiques:

Formatives per a tots aquells que participenen elles. Caldria adaptar en tot moment la sevadurada, símbols i textos al nivell de maduresa deles persones que hi participen

Tripartites des del moment que hi ha un actorprincipal (protagonista que progressa), uns parti-cipants (els companys d’unitat o d’agrupamentque desenvolupen un paper primordial) i uns con-vidats (que no estan exclosos de la celebració)

Participatives en tots els seus moments.Prèvia-ment, ja que són preparades per les perso-nes que hi participen (vetlles) i durant la seva rea-lització, mitjançant cants, intervencions orals oescrites, reflexions dels participants, etc.

Personalitzades, adaptades individualment ales persones que hi intervenen

Escoltes en els seus continguts i desenvolu-pament. Que refermin els valors i principis escol-tes en els quals es creu i s’educa

Integrades en el tarannà del col·lectiu, i enconseqüència recollides en les programacionsanuals. Les celebracions recullen la tradició defestes de l’agrupament escolta

Dinàmiques, sense deixar de ser solemnes,mantenen l’alegria pròpia d’infants o joves

Coherents amb el marc simbòlic característicde cada unitat i de l’escoltisme en general


8Ens cal identificar-nos -externament- per poder

mantenir la nostra identitat (internament). Peraquest motiu mantenim les eines d’identificació–uniforme o vestit escolta- adaptades a la societatactual.

Les eines d’identificació són una eina pedagògi-ca. No és un fi per ser, ni l’expressió mística de l’es-coltisme, així com tampoc no és un element pres-cindible o obviable. Són un instrument extraordinà-riament útil que permet transmetre continguts ivalors:

- El concepte de germanor escolta mundial

- El progrés personal

- L’eliminació de barreres socials, ètniques, religio-

ses, etc.

- La valoració de cadascú pel que és i no pel queté

- El compromís

- La responsabilitat de representar més de 38milions escoltes i guies d’arreu del món

- El consum responsable


El Progrés personal consta de tres etapes a totes les unitats, seguides amb flexibilitat i deforma general en base als següents criteris:

Etapa d’integració

Aquesta etapa suposa la presa de contacte amb els nous companys, la metodologia i les característi-ques de la unitat. L’infant o jove descobreix la unitat, la simbologia, les tradicions, la forma de treball, etc.,i comença a participar activament de la seva dinàmica

Etapa de participació

Aquesta etapa significa la implicació real de l’infant o jove en el treball per al progrés personal i col·lec-tiu. Juga un paper més actiu en la unitat, un cop s’han realitzat els aprenentatges previs i s’han adquirit elsconeixements bàsics

Etapa d’animació

Aquesta etapa emfatitza la capacitat de l’infant o jove per dinamitzar la unitat, posant en pràctica elsconeixements, actituds i aptituds assolides en els nivells anteriors. Pren una major iniciativa i amb la sevaactitud de suport contribueix a la bona marxa de la unitat.

Les ensenyes de progrés

La simbologia associada a les etapes de progréspersonal té un caràcter informatiu, i no pas acumu-latiu, simplement reflecteix el moment del progrésen el qual es troba l’infant o jove, i en cap cas esjustifica com a premi o condecoració. La gratificaciópel treball realitzat vindrà donada per la transcen-dència o valoració que aquesta activitat haurà tin-gut en l’infant o jove. Les ensenyes es donaranabans de començar a treballar cadascuna de les eta-pes.

Les especialitats

Una especialitat és un coneixement, habilitat ointerès particular que es posseeix sobre una deter-minada matèria. Les especialitats estan concebudesen l’àmbit de l’educació personalitzada.

L’especialització:

- És voluntària, individual i es realitza de formaflexible

- Permet conèixer, fer i ajudar els altres

- Complementa el progrés personal

- Incrementa la necessitat d’atenció personal

Les celebracions escoltes

Entenem per celebracions tots aquells actes oreunions que expliciten els valors de l’escoltisme: laPromesa escolta, cerimònies, actes comunitaris, etc.

És convenient que reuneixin una sèrie de caracte-rístiques:

- Formatives

- Tripartites (protagonista, participants i uns convi-dats)

- Participatives

- Personalitzades

- Escoltes

- Integrades

- Dinàmiques

- Coherents

- Breus

Les eines d’identificació

ELPROGRÉSPERSONAL

IDEES BÀSIQUES...

L’avaluació és un procés fonamental dins la nos-tra acció educativa. Ens permet prendre consciènciadel grau d’acompliment dels objectius educatius perpoder actuar en conseqüència en el futur. Així l’ava-luació permet a l’infant i jove reflexionar sobre lesseves actuacions, amb un esperit crític, permetent-limillorar la seva actitud i superar les seves limitacions.L’avaluació també permet millorar la nostra tascaeducativa com a caps escoltes, en definitiva com aeducadors.

Caldria tenir present dues orientacions de l’a-valuació educativa:

a) L’avaluació que aporta informació sobre elprocés d’intervenció educativa (activitats, projec-tes, etc.) per perfeccionar-los: avaluació del pro-cés educatiu

b) L’avaluació que proporciona informaciósobre la situació de cada infant o jove, amb lafinalitat d’orientar-lo i prendre decisions sobre elseu pas d’etapa: avaluació del progrés personal

Avaluació del procés educatiu

Per poder avaluar una activitat és, doncs, pri-mordial que aquesta s’hagi fixat objectius i queaquests objectius constin per escrit. Si no hi haobjectius, l’avaluació no es podrà fer, i si no estanescrits, l’avaluació serà ambigua, ja que cadascúpot entendre les coses de manera diferent del ques’esperava d’una activitat.

L’avaluació d’activitats i projectes proporcio-na a infants i joves una oportunitat de desenvolu-par moltes destreses importants: habilitats decomunicació, debat, diàleg, reflexió, judici crític,etc., i permet la millora de les futures activitats.

Consisteix en la reflexió personal i grupal sobreels encerts, els errors, els imprevists sorgits, elsèxits i les dificultats en l’organització, realització,etc. D’acord amb l’edat i la maduresa dels infants ijoves, l’avaluació dels projectes i activitats tindràmajor o menor aprofundiment.

Qui avalua el procés educatiu?

El propi infant o jove, fent referència a la sevaparticipació

Cada infant o jove, de manera personal, ambles seves pròpies paraules i conceptes, de formabreu i espontània, opina davant de la unitat o del

seu col·lectiu de treball immediat sobre la sevaparticipació individual en l’activitat.

En les activitats llargues, que tenen una dura-da d’un dia o més, és convenient que tots els inte-grants de la unitat expressin la seva autoavalua-ció. En les activitats de durada mitja, és suficientque manifestin la seva avaluació només aquellsque ho desitgin, i en les activitats curtes no ésnecessària.

Aquesta avaluació es produeix al final de l’ac-tivitat, però ocasionalment es podria realitzardurant el seu desenvolupament, com és el casd’una activitat de llarga durada que ha estat pre-

parada amb molt d’interès i de la qual no s’estanobtenint els resultats esperats. En aquest cas,l’autoavaluació de tots els infants o joves que hiparticipen podria ajudar a reestructurar-la i aixíassolir els resultats desitjats.

Tots els infants i joves de la unitat, fent refe-rència a l’activitat, i ocasionalment a la participaciódels seus companys i dels caps escoltes

En una conversa espontània, reunida tota launitat, per grups fixos o per grups variables –seguint a l’avaluació anterior (si s’ha realitzat) oiniciant un petit procés d’avaluació –infants i jovesfan referència a l’activitat en general i indiquen elseu grau de satisfacció.

El temps que es dediqui a aquesta avaluació

hauria de ser proporcional a la importància de l’ac-tivitat i al temps de duració que ha tingut aques-ta. Ocasionalment, l’avaluació del col·lectiu potconsiderar el treball de l’equip de caps escoltes, elque sense cap dubte serà molt important perobtenir informació sobre la forma que els infants ijoves perceben la tasca dels seus caps escoltes.

Excepcionalment, es pot demanar als infants ijoves a que es refereixin a la participació dels seuscompanys en l’activitat. En aquest últim cass’hauria de tenir la precaució de demanar ques’expressin amb respecte i sobre aspectes que elsseus companys puguin superar.

Els caps escoltes, en relació a l’activitat, amb laparticipació dels infants o joves i amb el compli-ment de les seves funcions

L’avaluació dels caps escoltes mai no pot fal-tar i es pot realitzar en tres moments i en tres for-mes diferents:

- Amb l’avaluació dels infants i joves i entrelli-gada amb ella, recolzant-la, completant-la o mati-sant opinions o aspectes no contemplats

- Al final de l’avaluació dels infants i joves iamb la seva presència, en una espècie de recapi-tulació final, que no s’hauria de plantejar com unacorrecció del que han dit amb anterioritat

- Durant la reunió dels caps escoltes (reunió delkraal)

Els dos primers moments es refereixen gaire-

L’AVALUACIÓ9


L’equip de caps escoltes no hauria d’as-

sumir les funcions d’altres agents educatius

Hauríem de tenir molt clar que la tasca

de la Unitat i de l'equip de caps escoltes con-

sisteix a contribuir al desenvolupament de

l’infant o jove col·laborant amb els altres

agents educatius (família, escola, etc.), però

mai assumint les funcions que a aquests

agents els correspon

L’avaluació també és acompanyar l’in-

fant o jove en el seu desenvolupament,

recolzar-lo, animar-lo i corregir-li possibles

actituds

L’avaluació també té per objecte millo-

rar la participació de l’infant o jove dins la

unitat i augmentar el nivell d’assoliment dels

seus objectius. Per això tota avaluació

s’hauria de fer de forma que s’elevi l’autoes-

tima de l’infant o jove tot i en els moments

que li mostrem un error

Qui avalua el progrés personal de l’infant o jove?

El propi infant o jove, s’autoavalua

L’autoavaluació és la part més important delprocés d’avaluació del progrés personal. Examina

els seus objectius establerts per a la seva etapade progressió i amb el seu carnet de progrés per-sonal i els contrasta amb l'opinió que té d’ellmateix i manifesta l’estat en què es troba el seudesenvolupament.

La resta de companys de la unitat, que eme-ten les seves opinions sobre el desenvolupamentdels seus companys

Aquesta avaluació, que normalment es realit-zarà en petits grups, és de caràcter alternatiu isempre s’hauria de fer amb posterioritat a l’auto-avaluació i abans de la darrera conversa de l’infant

o jove amb el cap escolta que avalua el seu pro-grés. Aquesta avaluació hauria de ser breu i no ésrecomanable realitzar-la en reunions de tota launitat.

L’equip de caps escoltes, que procuren arribara un consens amb els infants o joves

L’avaluació de l’equip de caps escoltes, quefinalitza amb el consens amb l’infant o jove, ésl’últim pas del procés d’avaluació personal. Elscaps escoltes, com ja hem remarcat anteriorment,avaluen a infants o joves de manera contínua iconstant durant tot el curs.

L’equip de caps escoltes hauria d’intentararribar al consens amb l’infant o jove sobre l’as-soliment o no dels objectius establerts a principis

bé sempre al resultat de l’activitat i a la participa-ció de l’infant o jove. En el tercer temps de l’ava-luació, s’hi afegeix una revisió de l’acompliment deles seves pròpies funcions. És l’autoavaluació delscaps escoltes.

Tot i que costi posar-nos-hi, o que en deter-minades situacions preferim no haver de destaparun conflicte latent, o que pensem que és la darre-ra feina que caldria fer a la unitat, etc., no hem deperdre de vista que una acurada valoració del fun-cionament de l’equip d’educadors ens pot ajudar,i molt, a crear el clima de confiança i cohesiónecessari per desenvolupar la nostra feina.

El kraal és l’eix que estructura la unitat, i femde caps escoltes per voluntat pròpia i sense per-cebre cap retribució; però tot plegat no implicaque estiguem exclosos de valorar la nostra feina,sinó més aviat al contrari: com més ho fem, milloranirà la unitat.

Com a kraal, caldria tenir en compte

molts aspectes a l’hora de fer una avaluació:

Els resultats del treball de la unitat, del

repartiment de tasques i de l’assumpció de

responsabilitats de cadascun de nosaltres

El sistema d’organització i gestió, les

eines i els recursos en el mètode de treball

Les relacions interpersonals i les seves

repercussions en la marxa del centre

Les característiques individuals de cada

membre de l’equip

Les actituds que prenem, i el seu grau

de coherència amb les idees i valors que

definim en el projecte educatiu

Si som capaços d’analitzar, un cop al trimestrecom a mínim, en quina situació estem com a kraal,ens podem proposar noves fites i sabrem crear unclima de confiança entre tots: estarem establint labase per tal que la unitat i l’agrupament escolta fun-cioni de la millor manera possible.

També serà important, i a la vegada reconfor-

tant, que ens plantegem què significa per a cadas-cú de nosaltres el fet de ser cap escolta:

- Quins aprenentatges hem hagut de fer permillorar la nostra acció?

- Com hem millorat nosaltres mateixos?

- Quins plantejaments nous ens hem fet?

- Quines aportacions personals ens proporcio-na la unitat i l’agrupament escolta?

- Quines noves perspectives ens ofereix l’ex-periència a la unitat i l’agrupament escolta?

Aquestes i moltes altres preguntes ens podenajudar en moments de dubte i desconcert. Si ensles fem de tant en tant, podrem valorar més imillor la tasca desenvolupada, ja que serem cons-cients de les coses gratificants i positives que ensaporta l’escoltisme.

Avaluació del progrés personal

Hauríem de tenir molt en compte que, mentres’observa el desenvolupament d’una activitat, ésinevitable apreciar la forma en què cada infant ojove la realitza i comprovar els canvis que experi-menten.

Així, l’avaluació del progrés personal és unprocés sistemàtic i continu que forma part de lavida de la unitat i que recull i acumula informació,fet que permet millorar la participació de l’infant ojove en la unitat, augmentar el nivell d’assolimentdels seus objectius i determinar el grau d’identifi-cació o discrepància existent entre el comporta-ment i els objectius que s’han proposat.

A l’hora de realitzar l’avaluació del pro-

grés personal d’un infant o jove hauríem de

tenir en compte que:

El progrés personal de l’infant o jove

només s’avalua observant

Només a través de l’observació es pot

realitzar una avaluació completa i real del

desenvolupament de l’infant o jove, ja que

aquest desenvolupament es produeix en

tots els moments de la vida de la unitat i per

mitjà de totes les formes que aquesta pro-

veeix


IDEES BÀSIQUES...

sempre s’hauria de fer amb posterioritat a l’autoa-valuació i abans de la darrera conversa de l’infanto jove amb el cap escolta que avalua el seu pro-grés. Aquesta avaluació hauria de ser breu i no ésrecomanable realitzar-la en reunions de tota la uni-tat.

L’equip de caps escoltes, que procuren arribar a unconsens amb els infants o joves

Els caps escoltes avaluen els infants o joves demanera contínua i constant durant tot el curs.

L’equip de caps escoltes hauria d’intentar arri-bar al consens amb l’infant o jove sobre l’assolimento no dels objectius establerts a principis de curs, iposteriorment, els caps escoltes suggeriran a l’in-

fant o jove correccions destinades a millorar la sevaactuació i augmentar el nivell d’assoliment delsobjectius.


Qui avalua el Procés educatiu?

El propi infant o jove, fent referència a la seva parti-cipació

Cada infant o jove, de manera personal, amb lesseves pròpies paraules i conceptes, de forma breu iespontània, opina davant de la unitat o del seucol·lectiu de treball immediat sobre la seva partici-pació individual en l’activitat.

Tots els infants i joves de la unitat, fent referència al’activitat, i ocasionalment a la participació dels seuscompanys i dels caps escoltes

En una conversa espontània, reunida tota la uni-tat, per grups fixos o per grups variables – seguinta l’avaluació anterior (si s’ha realitzat) o iniciant unpetit procés d’avaluació – infants i joves fan refe-rència a l’activitat en general i indiquen el seu graude satisfacció.

Els caps escoltes, en relació a l’activitat, amb la partici-pació dels infants o joves i amb el compliment de lesseves funcions

És imprescindible i es pot realitzar en tresmoments i en tres formes diferents:

- Amb l’avaluació d’infants i joves i entrelligadaamb ella, recolzant-la, completant-la o matisant opi-nions o aspectes no contemplats

- Al final de l’avaluació d’infants i joves i amb laseva presència, en una espècie de recapitulaciófinal, que no s’hauria de plantejar com una correcciódel que han dit amb anterioritat

- Durant la reunió dels caps escoltes (reunió delkraal)

Qui avalua el Progrés personal?

El propi infant o jove, s’autoavalua

L’autoavaluació és la part més important delprocés d’avaluació del progrés personal. Examina elsseus objectius establerts per a la seva etapa de pro-gressió i amb el seu carnet de progrés personal i elscontrasta amb l'opinió que té d’ell mateix i manifes-ta l’estat en què es troba el seu desenvolupament.

La resta de companys de la unitat, que emeten lesseves opinions sobre el desenvolupament dels seuscompanys

Aquesta avaluació és de caràcter alternatiu i

9Què entenem per avaluació educativa?

L’avaluació és un moment clau en tota acció planificada. Avaluar és emetre un judici devalors sobre uns referents, generalment els resultats obtinguts respecte els objectius predefi-nits. Serveix per a obtenir informació, prendre decisions i reconduir l’acció. Objectius educa-tius i avaluació estan molt relacionats. Pensar en la manera d’avaluar serveix per determinar deforma realista els objectius educatius.

Caldria tenir present dues orientacions de l’avaluació educativa:

1. L’avaluació que aporta informació sobre el procés d’intervenció educativa (activitats,projectes, etc.) per perfeccionar-los: avaluació del procés educatiu

2. L’avaluació que proporciona informació sobre la situació de cada infant o jove, amb la fina-litat d’orientar-lo i prendre decisions sobre el seu pas d’etapa: avaluació del progrés personal

L’AVALUACIÓ

ducació d’infants i joves.La seva proposta educati-va es va basar en l’as-sumpció d’un codi ètic queestava fonamentat en elvalor del deure i del serveitenint com a objectiu finalla felicitat dels joves i laseva integració a la socie-tat

Brownsea. Robert Baden-Powell va reunir l’estiu de1907 una vintena de noisde diversa procedènciasocial en un campament al’Illa de Brownsea. Va serel naixement de l’scouting

Canvi social. L’educació hade ser l’eix vertebrador dequalsevol proposta decanvi social. Els obstaclesper a la millora de la socie-tat es troben en els valors ien les actituds que es deri-ven d’aquesta proposta. Ésper aquesta raó que latasca de l’educació popularesdevé una eina imprescin-dible

Cap escolta. Treballem enl’autoformació d’infants ijoves, recolzada per perso-nes voluntàries formadescom a educadors. Les per-sones que decidim utilitzarel temps lliure per fer acti-vitats escoltes formempart de l’avantguarda d’unprocés de transformaciósocial que qüestionem unasocietat individualista iconsumista, en la qual elsdiners i el poder són moltmés importants que nopas els drets de les perso-nes. El cap escolta es com-promet i participa en latransformació social mit-

jançant la seva tasca edu-cativa de forma gratuïta

Casal de joves. És un pro-jecte juvenil que compro-mès amb la societat, aglu-tina les inquietuds delsjoves, que es mobilitzenper trobar un espai comúd’intercanvi d’experiènciesi un projecte que els per-met realitzar-se com a per-sones.

Catalana, associació.Fona-ment del Projecteeducatiu d’Acció Escoltade Catalunya que es basaen l’educació en un senti-ment nacional no essen-cialista, respectuós ambles idees individuals, com-patible amb una visióoberta en un contextinternacional

Cau. N’és l’expressió físi-ca. Serveix com a punt dereferència i com a marcd’identificació per a lespersones que hi van i lidonen vida dia rere dia.Pretenem gaudir d’unacerta estabilitat i tran-quil·litat, i aconseguir uncert grau d’identificacióper part de la gent queens envolta, el local és unaeina imprescindible

Celebracions escoltes. Sóntots aquells actes o reu-nions que donen testimonipersonal i comunitari delsvalors de l’escoltisme: laPromesa escolta, cerimò-nies, actes comunitaris,etc. Reuneixen una sèriede característiques: forma-tives, tripartites (protago-nista, participants i convi-dats), participatives, per-sonalitzades, escoltes,

integrades, dinàmiques,coherents i breus

Ciutadania, educació perla. Eix transversal del pro-grama educatiu que té perobjectiu educar en laimportància de la implica-ció i la participació ciuta-dana en la vida pública, perfer front a la indiferència ila desmobilització. Latransmissió dels valors dela responsabilitat ciutada-na i de la participació cívi-ca esdevé essencial

Consells. A cada unitatexisteixen òrgans degovern que garanteixenl’establiment d’una estruc-tura fidel als principisdemocràtics de participa-ció i decisió. Són espais ones reuneixen infants ojoves que han assumit res-ponsabilitats de represen-tació a la unitat

Consell d’agrupament. Ésl’òrgan de govern de l’a-grupament escolta i ésl’encarregat de coordinarels programes i projectesespecífics de l’entitatdeterminats a l’Assemblead’agrupament, el màximòrgan de gestió i decisió ique es reuneix amb l’ob-jectiu de prendre decisionsimportants que afecten ala globalitat de l’organitza-ció

Consell de la joventut.Veure Plataformes territo-rials de joventut

Continguts educatius. Sónels instruments per treba-llar i assolir els objectiuseducatius. Comporten, pertant, la pràctica d’activi-

tats. No es controlen comsi fossin proves o exà-mens, s’avaluen mitjan-çant l’observació del pro-grés d’infants i joves alllarg d’un període determi-nat

Democràtica, associació.Fo-nament del Projecteeducatiu d’Acció Escoltade Catalunya que es basaen preveure la participacióen la decisió de les líniesprioritàries de compromís ien l’elecció dels responsa-bles, amb mecanismes iespais de control i avalua-ció que permeten garantiruna bona gestió i un apre-nentatge constant. Elrepartiment de responsa-bilitats es basa en l’expe-riència, la motivació i lacapacitat de les personesque s’hi volen implicar

Educació. Entesa com l’a-prenentatge en tots elsàmbits i al llarg de tota lavida. La UNESCO reconeixtres tipus d’educació: l’e-ducació formal, és a dir lapròpia del sistema reglatd’ensenyament; l’educacióinformal, que consisteix enl’adquisició d’actituds,valors, aptituds i coneixe-ments a través de la famí-lia, els amics i companys,els mitjans de comunicacióo a través de qualsevolaltre factor de l’entorn del’individu; i per últim, l’edu-cació no formal, que ésl’activitat organitzada ambfinalitats educatives foradel sistema oficial esta-blert, i que està encarada a

E

D

C

Acció Escolta deCatalunya. Constitueix unaproposta d’educació en lallibertat des de l’escoltis-me; una escola de ciuta-dans actius, democràtica,oberta, progressista icatalana. Té la finalitat decontribuir a l’autoformacióde ciutadans lliures, com-promesos, coherents ioberts disposats a trans-formar la societat i cons-truir un món millor i mésjust

Activitats. Són un mitjàeducatiu que contribueix al’assoliment dels objectiuseducatius d’una maneraindirecta i progressiva.Infants i joves aprenen através de les experiènciesque obtenen a través deles activitats

Activitats fixes. Són aque-lles activitats que utilitzenuna mateixa forma i gene-ralment s’associen a unmateix contingut.Necessitem realitzar-laconstantment per crearl’ambient desitjat pelmètode escolta. I contri-bueix de manera genèricaa l’assoliment dels objec-tius

Activitats variables. Sónaquelles activitats queconverteixen la unitat en

una comunitat d’infants ojoves atractiva, peròsense cap estil escolta, elque afectaria al sentit depertinença dels infants ojoves al Moviment escolta.

Redueixen l’efecte educa-tiu global produït per l’a-plicació de tots els ele-ments del mètode en elseu conjunt, ja que li falta-rà l’ambient creat a partirde la continuïtat de lesactivitats fixes

Agrupament escolta. És labase de l’organitzacióescolta i és el lloc on l’in-fant o jove realitza la sevaacció educativa, el seumarc de referència. Preténser una aportació a l’edu-cació per a la convivència,infants i joves són al cen-tre de la proposta

Àrees educatives. La nos-tra acció educativa esfonamenta en les anome-nades àrees de desenvolu-pament o de creixementque fan referència als ves-sants que caldria atendreen el subjecte per tal depreservar el caràcter inte-gral de la formació de l’in-fant o jove

Assemblees. A cada unitatexisteixen òrgans degovern que garanteixenl’establiment d’una estruc-tura fidel als principis

democràtics de participa-ció i decisió. No és res mésque parlar d’una reunió dela unitat, amb més omenys ambientació oninfants o joves són els pro-tagonistes

Associació de Casals iGrups de Joves deCatalunya. Neix amb l'ob-jectiu d'agrupar les reali-tats que treballen per unprojecte pedagògic i ideo-lògic comú i es defineixencom una associació laica iprogressista. Promociona,fomenta i coordina iniciati-ves i projectes juvenilsbasats en l'autogestió i lademocràcia participativadels joves. Serveix d’espaicomú de reflexió i d’inter-canvi d'experiències irecursos entre centres ipersones implicades enprojectes juvenils. Formapart del Moviment Laic iPro-gressista

Associacionisme educatiu.Model d’educació quegaranteix la participaciódels joves que en sónmembres, en els proces-sos de presa de decisiómitjançant estructuresdemocràtiques; fa unaaportació social de quali-tat en l'educació i forma-ció d'infants i joves, comexpressió d'una voluntatexplícita de suport i parti-cipació en la construcciódel país; i no es persegueix

cap mena de finalitatlucrativa, ni de caire indivi-dual, ni com a col·lectiu

Autogestió. Vol dir auto-nomia, responsabilitat,compromís, reflexió-acció,autoconeixement, coneixe-ment dels altres, coordina-ció, etc. És mètode i fitaalhora perquè pretén queles persones sàpiguen ferles coses per si mateixes, através de la pràctica, equi-vocant-se i rectificant

Avaluació. És un procésfonamental dins la nostraacció educativa. Ens per-met prendre consciènciadel grau d’acomplimentdels objectius educatiusper poder actuar en con-seqüència en el futur. Perpoder avaluar és primor-dial que s’hagin fixatobjectius i que constin perescrit. Si no hi ha objec-tius, no es podrà fer, i sino estan escrits, l’avalua-ció serà ambigua, ja quecadascú pot entendre lescoses de manera diferentdel que s’esperava

Baden-Powell, Robert.Autor de referència. Militarnascut a Londres que des-prés de patir la cruentorde la guerra va dedicar laresta de la seva vida a l’e-ducació d’infants i joves.

B

A

GLOSSARI



escolta

Etapes educatives. VeureUnitat

Federació Catalana d’es-coltisme i Guiatge (FCEG).És l’estructura que reuneixtot l’Escoltisme Català. Elsobjectius principals sónsumar i unir els esforçosde reconeixement de l’es-coltisme a Cata-lunya i serplataforma de representa-ció davant les organitza-cions escoltes a l’àmbitinternacional.

Ferrer i Guàrdia, Francesc.Autor de referència. Vapassar de la reflexió sobrel’educació a l’acció educa-tiva i va obrir una escola,l’Escola Moderna deBarcelona, on s’aplicavenels principis defensats desdels sectors més progres-sistes del moment

Fundació Terra. És un ins-trument social per esten-dre el missatge que totesles persones podem i hemde fer petites coses percontribuir a salvaguardarel medi ambient. És unaentitat membre delMoviment Laic iProgressista.

Fraternitat universal. Lapo-dem definir amb dosgrans termes: obertura idimensió internacional. Sibé és cert que la primerala podem treballar sense lasegona, no es pot fer alrevés. L’obertura és l’acti-tud que ens permet conèi-xer allò que passa al nos-

tre entorn i ensenyar quèfem al cau i com ho fem

Formació. Per portar aterme la nostra pràcticaeducativa intentem aprofi-tar el que ens envolta i lesoportunitats a espais deformació, intercanvi o par-ticipació per aprendre’n iper facilitar l’aprenentatgeals altres

Fundació Ferrer i Guàrdia.Constitueix l’eina de refle-xió i estudi del MovimentLaic i Progressista. Té perobjectius l'estudi i la inves-tigació sobre els temes queafecten la joventut; la reno-vació de l'ensenyament i,especialment, la promocióde l'escola pública; la defen-sa universal dels dretshumans i la contribució al'establiment d'una societatmés justa i al progrés de lahumanitat

Gestió econòmica.Entenem la gestió econò-mica com un mitjà educa-tiu a partir del qual podemposar en pràctica valorsque es deriven de la nostraopció ideològica i pedagò-gica de progressisme (laparticipació, la transparèn-cia, l’austeritat, etc.)

Guies de progrés. Sónunes de les eines mésimportants que realmentfomenta l’autoeducaciód’infants i joves. Facilitena l’infant o jove treballartots els objectius educa-tius que s’han fixat per acada etapa de progrés.Són atractives per als dife-rents destinataris (tenint

en compte la seva realitatpsicoevolutiva), comple-tes i pràctiques

Guies per a caps escoltes.Són les eines que facilitenal cap escolta la sevatasca pedagògica.Serveixen per facilitar-li lacontextualització de laproposta educativa, pro-porcionar-li el funciona-ment de la unitat, donar-lialgunes nocions de temà-tiques a desenvolupar,suggerir-li programacions,activitats, etc.

Igualtat d’oportunitats,educació per la. Eix trans-versal del programa edu-catiu que té com a objec-tiu educar en el respecte ila justícia social, en laintegració social, en la nodiscriminació de personeso col·lectius determinats,en la defensa d’una socie-tat més justa amb totsels seus individus

Joc. És la tècnica que per-met a l’infant o jove des-envolupar rols, descobrirregles, associar-se ambaltres, assumir responsabi-litats, posar a prova lesseves forces, gaudir delstriomfs i acceptar lesderrotes, avaluar encerts ierrades, etc. El joc esdevéessencial en les unitatscomposades per infants imolt important en la restad’unitats. L’infant o joveutilitza el joc com a eina

de relació amb els altres,amb un mateix, amb l’en-torn i de desenvolupamentd’habilitats (intel·lectuals,físiques, emocionals, etc.)

Kraal. És l’eix que estruc-tura la unitat. És l’equip decaps escoltes que garan-teixen la continuïtat d’unaunitat

Llei escolta. És un instru-ment educatiu que serveixper exposar de forma posi-tiva, amb un llenguatgesenzill i comprensible, elsprincipis que ens guien iconformen l’estil de vida aseguir per tots aquells queassumeixen la Promesaescolta

Lliure pensament. És unmètode per a la lliurerecerca de veritats relati-ves, mitjançant l'aproxi-mació crítica a la realitat,el diàleg i la discussió. Ésun mètode per a l'afirma-ció de la llibertat de pen-sament, de consciència id'opinió que fan possiblela comprensió entre lesdiferents recerques indivi-duals

Mètode escolta. Es defi-neix com un sistema edu-catiu basat en sis aspec-tes: compromès; on esdescobreix a través del’acció; democràtic i parti-cipatiu; programes educa-tius progressius, innova-dors i engrescadors; on s’i-

M

L

K

J

I

G

F

nentatge determinats a unpúblic concret

Educar en la llibertat. Demanera coordinada ambels altres agents educa-tius, l’escola i la família,reforcem en els infants ijoves uns valors bàsicsamb l’objectiu de facilitar-los mitjans per a quèaprenguin a ser feliços.Aportem eines per desen-volupar el sentit crític queels ajudi a construir el seupropi sistema de valors

Educació popular.Proposta d’educació quepersegueix el MovimentLaic i Progressista a travésde les seves iniciativesd’associacionisme educa-tiu: Acció Escolta deCatalunya i EsplaisCatalans – ESPLAC –. Aixícom l’Associació de Casalsi Grups de Joves deCatalunya, en el sentitmés ampli d’educaciópopular

Eines d’identificació. Sónuna eina pedagògica. Sónun instrument extraordinà-riament útil que permettransmetre continguts ivalors: el concepte de ger-manor escolta mundial, elprogrés personal, l’elimina-ció de barreres socials,ètniques, religioses, etc.,la valoració de cadascú pelque és i no pel que té, elcompromís, la responsabi-litat de representar mésde 30 milions d’escoltesd’arreu del món i el con-sum responsable i el signi-ficat del Comerç Just

Eixos transversals. Sónaspectes remarcables de la

nostra societat que tambéformen part del Programaeducatiu però no quedenexplícitament recollit en elsobjectius educatius de lesàrees de desenvolupamento creixement

Entorn, sccl. És la coope-rativa de serveis sòcioedu-catius que gestiona des del’economia social projec-tes i equipaments. És unaeina del Movi-ment Laic iProgressista que comple-menta la tasca de compro-mís voluntari realitzadades de les entitats d’edu-cació popular

Escola Lliure El Sol. Consti-tueix l’eina de formació delMoviment Laic iProgressista. És una esco-la que té com a lemesd'actuació la laïcitat i elprogrés. Per això volemque sigui plural, radical, dequalitat i independent

Escola Moderna de Barce-lona. Constitueix l’expe-riència de Francesc Ferrer iGuàrdia a partir de la qualva passar de la reflexiósobre l’educació a l’accióeducativa, on s’aplicavenels principis defensats desdels sectors més progres-sistes del moment

Escoltisme. Proposta d’as-sociacionisme educatiuque té com a missió con-tribuir a l’educació dejoves, a través d’un siste-ma de valors basat en laLlei i la Promesa escolta,per tal de participar en laconstrucció d’un mónmillor on les persones esrealitzin com a individus ijuguin un paper construc-

tiu en la societat

Escoltisme especialitzat.Con-tinua sent escoltismeen tant que està fet ambles mateixes bases meto-dològiques sobre les qualss’estableix tota la propos-ta educativa escolta. Ladiferència es troba en quèopta per un eix temàticque ajuda a dur a termeles activitats, treballar unsdeterminats continguts,gaudir d'una am-bientaciói entrar en una xarxa decontactes propis

Especialitats. És un treballvoluntari, individual i realit-zat de forma flexible ons’aprofundeix en un conei-xement, habilitat o interèsparticular sobre una deter-minada matèria. Estan con-cebudes en l’àmbit de l’e-ducació personalitzada. Esfomenta l’aprofundimenten els centres d’interès decadascú i es promou el des-envolupament de les afec-cions, generalment amb laintenció de prestar un ser-vei envers els altres

Espiritualitat, educació enl’. Eix transversal del pro-grama educatiu que técom a objectiu l’educacióintegral de la persona. Ésel desenvolupament de laqualitat de la ment i de laconsciència humanes: és lapossibilitat de créixer finsals nostres límits, mésenllà dels condicionamentsanimals que tots tenim; ésl’àmbit en el qual podemesdevenir perfectamenthumans. La persona espiri-tual és la que ha assolit ocerca d’assolir una novamanera de ser de més

qualitat. La nostra propos-ta de treball espiritual estàdeslligada de tota ideolo-gia religiosa

Esplai. Una altra formad’associacionisme educa-tiu, que basa el seu treballen l’assoliment d’unsobjectius que alhora són lavia d’apropament a unsvalors, uns ideals, unssomnis que definiran elprojecte educatiu, la sevametodologia de treball i laseva forma d’organitzar-se. Es basa en els principisde democràtica, participa-ció i gratuïtat de la tascad’educadors anomenatsmonitors

Esplais Catalans. És unaassociació catalana d’edu-cació en el temps lliure pera infants i joves. Es defi-neix com una entitat laica,progressista, independenti catalana. Forma part delMoviment Laic iProgressista

Estil educatiu. Som unmodel no només en allòque fem i diem, sinó quetambé donem exempleamb l’actitud: amb lamanera de treballar, d’ac-tuar, i amb les estratègiesque fem servir per aconse-guir els objectius propo-sats. Si en som cons-cients, doncs, desenvolu-parem una actitud decomprensió i de respecteque ens ajudarà a posar-nos en el lloc de l’altre i atenir en compte els seuspunts de vista. El propiaprenentatge a través del’experiència viscuda és undels aspectes rellevantsde la nostra identitat


de persones d’edat similar.La vida en petits grupsaccelera la sociabilització,uneix els seus membresamb objectius comuns,ensenya a establir vinclesentre les persones, per-met la distribució de res-ponsabilitats progressivesi crea un espai educatiuprivilegiat per créixer idesenvolupar-se

Plataformes territorials dejoventut. És una estructu-ra democràtica de repre-sentació i participaciójuvenils, un punt de troba-da, de cooperació i inter-canvi, un espai de treball idebat plural, que permetarribar a l’Administració i ala societat les demandes iopinions. És independentde l’Administració, ambpersonalitat jurídica pròpiai sense ànim de lucre. És elrepresentant vàlid per dia-logar amb l’Administracióen tots els aquells temesque afecten la joventut

Programa de formacióescolta. Recull totes lesnecessitats per posar enmarxa i desenvolupar elPrograma educatiu al llargd’un període determinat.Està coordinat per l’àmbitpedagògic i el Servei deformació escolta

Programa educatiu AccióEscolta’2010. Aspira a serel referent bàsic i el puntde partida de la tasca edu-cativa que es desenvolupaa Acció Escolta deCatalunya. És la propostad’orientacions pedagògi-ques que els agrupamentsescoltes que pertanyen al’associació haurien d’as-sumir i adequar segons lesseves realitats concretes.Troba el seu punt de parti-da en el Projecte educatiui sorgeix de les ponènciesque es van debatre i apro-var en el marc del 1rCongrés, el novembre de2003 a Vilanova i la Geltrú(El Garraf)

Progrés personal. És l’apli-cació de programes pro-

gressius i engrescadors ales diferents unitats; res-ponen als interessos i par-ticularitats de cada infant ijove, a les seves necessi-tats educatives i al seuritme de desenvolupament

Progressista, associació.Fo-nament del Projecteeducatiu d’Acció Escoltade Catalunya que es basaen la conscienciació que elprogrés social ha de per-metre deixar aquest mónmillor que no l’hem trobat.El compromís escolta vamés enllà de l’activitat a launitat, a l’agrupamentescolta o a l’associació. Ditd’una altra forma, l’activi-tat va dirigida i està pensa-da per canviar la societat.Educar per a la transforma-ció social és l’eix fonamen-tal en el procés educatiu

Projecte educatiu. Contéla idea base que impulsa latasca dinamitzadora detotes aquelles personesque integren Acció Escoltade Catalunya. El contingutrespon a la identitat del’associació, l’ideari, la filo-sofia i els límits dins elsquals es concreta l’acció.Són conceptes amplis queemmarquen una manerade ser, de sentir i d’actuarque ens identifica com aorganització si més no entres sentits: qui som, quèpretenem i quin és el marcen el qual desenvolupem lanostra activitat.

Projecte, tècnica del.Veure Mètode del projecte

Promesa escolta.Consisteix en la invitaciópersonal a cada infant o

jove, en un determinatmoment del seu progrés, acomprometre’s lliurementdavant dels seus com-panys a fer tot el quepugui per complir la Lleiescolta

nicia l’infant o jove en laimplicació social; en con-tacte amb la natura; ambun repte per cadascú. I amés a més, una propostaeducativa d’implicació pla-netària

Mètode del projecte.Permet a infants o jovesidear, escollir, planificar,dur a terme, avaluar i cele-brar una gran activitat juntamb els seus caps escol-tes. Propicia, d’una mane-ra molt significativa, l’au-toformació dels infants ijoves, permetent l’assoli-ment de nombrososobjectius educatius.L’aplicació d’aquesta tèc-nica de projectes variamolt entre les diferentsetapes educatives (uni-tats), per tant, caldriatenir molt present quin roljuguen els caps escoltesen cadascuna d’elles. Ésuna activitat que infants ojoves decideixen fer demanera assembleària i quedividida en una sèrie d’eta-pes es duu a terme

Mitjans educatius. Sóntots els recursos, instru-ments, sistemes, amb quècomptem els educadorsper aconseguir els objec-tius educatius. És tot allòque es posa en joc perassolir el que es pretén.Per això s’anomenen mit-jans. Considerem cinc mit-jans bàsics: les activitats,la vida quotidiana, el paperdel cap escolta, l'organit-zació i l’estructura educa-tives (el grup) i la infras-tructura i gestió

Moviment Laic iProgressista. Format per

Esplais Catalans, l’EscolaLliure El Sol, l'Associacióde Casals i Grups de Jovesde Catalunya, la FundacióTerra, la CooperativaEntorn, la Fundació Ferrer iGuàrdia i Acció Escolta deCatalunya. Un movimentamb un ideari comú per auna acció conjunta quedefensa una utopia racio-nal: llibertat i felicitat per atotes les persones

Moviments socials. Confor-men un estil de fer políticabasat en l’acció directa.Recla-men a la democràciaque obri la vida política a unconjunt d’interessos mésdiversos i més vinculats a laciutadania afavorint laimplicació directa de totsels interessats. Són formespropícies d’organització,d’inspiració autogestionària

Moviment veïnal. És lasuma d’esforços querepresenta i dóna serveisals veïns i veïnes engeneral. A l’Associació deVeïns del poble o barri hitrobarem solucions per alsproblemes teus i de tots.Treballem plegats per aconstruir un poble o barrimillor

Oberta, associació.Fonament del Projecteeducatiu d’Acció Escolta deCatalunya que es basa en lallibertat com l’única garan-tia d’una veritable vidaespiritual pròpia. Infants ijoves han de superar elmarc comunitari que esdóna per preestablert, enla recerca dels propis cri-teris, fomentant la no sub-

missió a d’altres imposatsper l’entorn (família, esco-la o amics). Promovemeines per a la percepció dela vida interior, incentivanttot allò que afavoreixi unaconcepció lliure, rica idiversa. La nostra propos-ta no està lligada a capideologia religiosa

Objectius educatius.Servei-xen de guia i dereferència per al desenvo-lupament educatiu, ja querepresenten la concreciódels valors, actituds i resul-tats que pretenem assolir.Són formulacions queexpliciten el rumb a seguir ique comporten una planifi-cació i un desenvolupa-ment posteriors

Objectius generals. Sóntotes aquelles fites decadascuna de les etapesde progrés d’infants ijoves i només estableixena on volem que puguinarribar infants i joves alfinal de cada tram d’edat

Objectius terminals. Elsobjectius educatius esconcreten en uns objec-tius per cada etapa, elsquals hauria d’assolir l’in-fant i jove al finalitzar elprogrés de cada unitat

Organització Mundial delMoviment Escolta(WOSM). És l’organitzacióescolta que aplega 28milions de joves i adults,nois i noies de 216 païsosd’arreu del món. AccióEscolta de Catalunya n’ésmembre a través de laFederació Catalana d’es-coltisme i Guiatge

Participació democràtica.Estem avesats a la con-cepció de democràciaestablerta per la societat ala qual pertanyem basadaen l’exercici al sufragi. Laparticipació democràticano implica només votarcada quatre anys, sinó quesuposa assumir responsa-bilitats per tirar endavantla societat. En el nostrecas, es tracta d’aplicar-la ala vida d’unitat, a l’agrupa-ment escolta, a l’associa-ció i a la forma de relacio-nar-nos amb l’entorn

Pau, educació per la. Eixtransversal del programaeducatiu que té com aobjectiu educar en la parti-cipació democràtica, enl’actitud pacífica i crítica,utilitzant el diàleg com aeina per superar els con-flictes generats en lesrelacions humanes. La paués impossible si no hi hauns mínims de justícia, iaquesta es basa en unsdrets reconeguts i exercits

Pedagogia. Entenem peda-gogia com la manera deconduir infants i joves,acompanyar-los, fer camíamb ells. La tasca delscaps escoltes és d'acom-panyament, d'acompanya-ment en el sentit del cursque considerem que ésmillor seguir per aprofitaral màxim les possibilitatsde cadascú. Fer camí perajudar a ser

Petit grup. Un factor fona-mental del mètode és lapertinença a petits grups

P

O

COMPLEMENTA ELS CONEIXEMENTS

Baden-Powell, Robert. Escoltisme per a nois. Manual per a instrucció de bons ciutadans Barcelona: ELE, SA, 1968

Ferrer i Guàrdia, Francesc. La Escuela ModernaBarcelona: Ed. Tusquets, 1978

Roca i Farreras, Josep Narcís. El catalanisme progressiuEdicions la Magrana

Lengrand, Paul. L’educació permanent, avuiBarcelona: Teide, 1973

Piaget, Jean. On va l’educació? Barcelona: Teide, 1974

Robin, Paul. Manifiesto a los partidarios de la educación integralBarcelona: Pequeña Biblioteca Calamus Scriptorius, 1981

Delours, Jaques. Educació: hi ha un tresor amagat a dinsInforme a la Unesco de la Comissió Internacional sobre Educació per al segle XXI. Barcelona, Centre Unesco de Catalunya, 1996

Shaffer, D. Psicología del desarrollo. Infancia y adolescenciaMadrid: International Thomson Ed., 2000

Projecte educatiu d’Acció Escolta de CatalunyaAcció Escolta de Catalunya. 2004

RAP - Rénovation et Actualisation du Programme (Renovació i actualització de Programes)Organització Mundial del Moviment Escolta –WOSM-. 2000

Manuales de Metodología para el Educador Scout y Guías de Progresión para EducandosPrograma educatiu ASDE’98. 2003

Document taronja - ProjGECte eSColtaGermanor Escolta de Catalunya – Scouts de Catalunya. 2000

Educar en llibertat des de l’escoltisme. 1r Congrés d’Acció Escolta de CatalunyaAcció Escolta de Catalunya. 2004

Carpeta metodològica marinaEquip de desenvolupament de l’escoltisme marí. Acció Escolta de Catalunya. 2003

El sistema de programes educatius a Acció Escolta de CatalunyaAcció Escolta de Catalunya. 2005

Ideari del Moviment Laic i ProgressistaFundació Ferrer i Guàrdia. 1993

Projecte educatiu d’Esplac. Mètode pedagògic i model de centreEsplais Catalans. Esplac. 2002

Educar en la llibertat. Formació de monitors Fundació Ferrer i Guàrdia. 2001

MetodologiesGermanor Escolta de Catalunya. 1992

Guía para dirigentes de manada. Un método de educación para niños y niñas de 7 a 11 añosOficina Scout Interamericana. 1998

Guía para dirigentes de la rama scout. Un método de educació no formal para jóvenes de 11a 15 añosOficina Scout Interamericana. 2001

BIBLIOGRAFIA


El moviment laic i progressista

Un ampli ventall d’iniciatives a favor de la llibertat i la felicitat de les persones

Esplais Catalans, l’Escola Lliure El Sol, la cooperativa Entorn, la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra,

l’Associació de Casals de Joves de Catalunya i Acció Escolta de Catalunya

formen el Moviment Laic i Progressista.

En el terreny de l’acció política i social, l’MLP reivindica la salvaguarda de la dignitat humana

i l’autodeterminació de les persones contra qualsevol limitació o pressió injusta.

L’MLP està compromès amb un impuls de canvi de la societat a favor del lliure pensament, de la tolerància,

la diferència, el drets humans i la ciutadania.

Documents

IDEES BÀSIQUESÍNDEX - Acció Escolta de Catalunya · marc del 1r Congrés d’Acció Escolta de Catalunya, el 21, 22 i 23 de novembre de 2003 a Vilanova i la Geltrú (El Garraf)