90
1 INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS 2017 Dades del curs 2016-2017

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES …iaqse.caib.es/documentos/indicadors/2017/Indicadors_2017.pdf2 Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears

  • Upload
    others

  • View
    5

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

1

INDICADORS DEL

SISTEMA EDUCATIU

DE LES ILLES BALEARS 2017

Dades del curs 2016-2017

2

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE).

Indicadors del sistema educatiu. Illes Balears 2017.

Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.

Coordinació i direcció de l’informe

Pere Moyà Niell

Redacció de l’informe, anàlisi i explotació de dades

Antoni Bauzà Sampol

Javier Real Vila

Assessorament lingüístic

Juan Manuel Pérez i Pinya

Edita:

Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears

© Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)

Primera edició: maig de 2019

ISSN: 2445-091X

3

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ ........................................................................................................ 5

GLOSSARI DE SIGLES ............................................................................................... 6

FONTS ..................................................................................................................... 7

E1. Escolarització i població..................................................................................... 10

E1.1. Escolarització i població escolaritzable ..................................................... 10

E1.2. Escolarització segons la titularitat del centre ............................................. 12

E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys (vida escolar). ................................................................................................... 15

E2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris .......... 17

E2.1. Taxes netes d’escolarització en l’educació infantil ...................................... 17

E2.2. Taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i FPB) .................................. 20

E2.3. Taxes netes d’escolarització en l’educació superior .................................... 26

E3. Alumnat estranger ............................................................................................. 28

E4. Alumnat per grup i per professor ........................................................................ 32

E4.1. Alumnes per grup .................................................................................... 32

E4.2. Alumnes per professor ............................................................................. 36

F1. Despesa total en educació .................................................................................. 40

F1.1. Despesa total en educació amb relació al PIB ............................................ 40

F1.2. Despesa pública total en educació ............................................................ 42

F1.3. Despesa pública destinada a concerts ....................................................... 45

F2. Despesa en educació per alumne ........................................................................ 47

R2. Competències bàsiques a 2n d’ESO .................................................................... 51

R2.1. Competència en comunicació lingüística. 2n ESO ..................................... 51

R2.2. competència matemàtica (2n ESO). ......................................................... 61

R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat .......................................................................... 65

R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria ............................. 65

R4.2. Alumnat repetidor .................................................................................. 69

R5. Abandonament escolar prematur ....................................................................... 74

4

R6. Taxes de graduació ............................................................................................ 76

R6.1. Taxa bruta de graduació i percentatge de promoció a l’educació secundària obligatòria .............................................................................. 76

R6.2. Taxes brutes de graduació en els estudis secundaris postobligatoris ........... 79

R6.3. Taxa bruta de graduació en els estudis superiors ....................................... 83

R6.4. Percentatge de població entre 25 i 29 anys i entre 30 i 34 anys amb titulació superior ...................................................................................... 87

Nota: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren tant els privats concertats (sostinguts amb fons públics) com els privats no concertats. Excepte en aquells casos en què es digui

expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores, d’acord amb la Declaració sobre el gènere gramatical emesa pel Departament de

Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears el dia 16 d’abril de 2018.

5

INTRODUCCIÓ

El següent informe és un recull actualitzat dels indicadors del sistema educatiu de

les Illes Balears elaborat per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), que incorpora dades actualitzades fins al curs 2016-2017.

En aquest document, de publicació anual, es presenta la informació estadística més remarcable de l’educació a les Illes Balears a través d’un conjunt de taules i gràfics. Amb la lectura d’aquest document es pot extreure informació general i específica sobre escolarització, finançament i resultats educatius.

Per tal de facilitar la comparació, per a cada indicador les dades es desagreguen per titularitat de centre, nivells educatius, gènere de l’alumnat, illes, etc.

També, amb la intenció de facilitar l’estudi comparat dels diferents indicadors amb els d’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol s’han elaborat taules i gràfics que incorporen les dades elaborades per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació per al darrer curs disponible.

Així mateix, es presenten les sèries temporals que permeten estudiar l’evolució de l’indicador durant els darrers 10 cursos escolars.

Finalment, sembla oportú recordar que l’elaboració dels indicadors del sistema educatiu de les illes Balears té per principal objectiu facilitar el coneixement de la

situació educativa de la nostra comunitat autònoma, i alhora proporcionar elements de reflexió i anàlisi que orientin la presa de decisions per a la millora del sistema educatiu de les Illes Balears.

6

GLOSSARI DE SIGLES

CB: competència bàsica

CEE: centre d’educació especial

CEIP: centre d’educació infantil i primària

CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)

CINE0: educació infantil

CINE1: educació primària

CINE2: educació secundària inferior o 1a etapa d’educació secundària (ESO)

CINE3: educació secundària superior o segona etapa d’educació secundària o educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i PQPI 2 anys)

CINE4: educació postsecundària o superior no universitària (PAU; proves d’accés a

cicles de grau superior)

CINE5: educació terciària o educació superior (5A, ed. universitària i 5B, CFGS)

CINE6: doctorat

CFGM: cicles formatius de grau mitjà

CFGS: cicles formatius de grau superior

EE: educació especial

EI: educació infantil

EP: educació primària

EPA: enquesta de població activa

ES: educació secundària

ESO: educació secundària obligatòria

ESPA: educació secundària per a persones adultes

EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea

FP: formació professional

FPB: formació professional bàsica

IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears

IES: Institut d’educació secundària

INE: Institut Nacional d’Estadística

INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa

GS: programes de garantia social

MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport

OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics

PIB: producte interior brut

PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes

PQPI: programes de qualificació professional inicial

TRI: teoria de resposta a l’ítem

UE: Unió Europea

7

FONTS

Ensenyaments no universitaris

Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears.

Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2019. Curso

2016-2017. Publicación del Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.

http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2016-17.html

Estadística de las Enseñanzas no universitarias. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.

http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/matriculado.html

http://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/no-universitaria/alumnado/resultados.html

Ensenyaments universitaris

Estadísticas universitarias. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.

http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/universitaria/estadisticas.html

Despesa pública en educació

Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.

http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/recursos-economicos/gasto-publico.html

Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2019. Curso 2016-2017. Publicación del Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación y Formación Profesional.

http://www.educacionyfp.gob.es/servicios-al-ciudadano-mecd/estadisticas/educacion/indicadores-publicaciones-sintesis/cifras-educacion-espana/2016-17.html

Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

8

Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears

Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques > Direcció General de

Pressuposts i Finançament > ESTADÍSTIQUES > EVOLUCIÓ DE LA LIQUIDACIÓ

https://www.caib.es/sites/estadistiques/ca/evolucio_de_la_liquidacio_2002-2018p/

IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. http://ibestat.caib.es/

Indicadors del sistema educatiu

Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2016. ISEIB 2016. Curs 2015-2016. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. IAQSE.

http://iaqse.caib.es/cat/indicadors/indicadors.html

Sistema estatal de indicadores de la educación. Curso 2015-2016.- Edición 2018. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación y formación Profesional.

http://www.educacionyfp.gob.es/inee/indicadores/sistema-estatal.html

9

INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ

10

E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ

E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE

Definició: percentatge de població de 0-5 anys i de 16 a 24 anys escolaritzada.

Desagregacions: edat.

Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat

Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat.

Especificacions tècniques:

La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació

entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.

La informació sobre aquest indicador s’ha de completar amb la

proporcionada en els indicadors E.2.1, E.2.2 i E.2.3. en els quals es recullen les taxes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris (CINE 0, 3, 4 i 5).

Anàlisi

En l’anàlisi de les taxes d’escolarització, únicament s’han considerat les etapes

d’educació no obligatòries (l’escolarització obligatòria comprèn entre els 6 i els 15 anys).

Informació més detallada sobre taxes d’escolarització en aquestes edats apareix en els indicadors E2, E3 i E4.

En l’educació infantil, la població sense escolaritzar és molt superior en el primer cicle (0-2 anys). Al 2n cicle només un petit percentatge de nins entre 3 i 5 anys encara no estan escolaritzats (aproximadament un 7%).

En l’educació postobligatòria, des dels 16 anys fins al 24 anys, augmenta

gradualment la població desescolaritzada. Les taxes d’escolarització als 16 i 17 anys, edats teòriques de l’educació secundària postobligatòria (batxillerat; CFGM i FPB), són 87,4% i 81,9% respectivament.

En les edats corresponents a l’educació superior, les taxes netes d’escolarització decreixen de forma remarcable a mesura que augmenta l’edat (del 54,3% als 18 anys fins al 14,2% als 24 anys).

En tots els casos, les taxes d’escolarització a les Illes Balears són significativament inferiors a les del conjunt de l’Estat.

11

Gràfic E1.1.1. Taxes netes d’escolarització per edat en el tram de l’escolarització no obligatòria. Illes Balears-Estat. Curs 2016-2017.

5,9

22,3

31,6

93,3 93,0 93,5

87,4

81,9

54,3

41,7

32,928,3

22,2

18,114,2

10,9

38,4

58,7

96,3 97,7 97,1 96,0

89,8

79,5

73,0

66,4

60,1

49,4

39,9

31,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

> 1 any 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys 6 -15 anys 16 anys 17 anys 18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys 23 anys 24 anys

ILLES BALEARS ESTAT

educació

obligatòria

12

E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE

Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.

Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius de règim general no universitaris (EI, EP, ESO, batxillerat, CFGM, CFGS, PQPI i EE) i educació universitària.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes

Anàlisi

En el curs 2016-2017, en totes les etapes educatives, amb l’única excepció dels centres específics d’educació especial, el major percentatge dels alumnes de les Illes Balears estan escolaritzats en centres públics: el 66% dels alumnes a l’educació infantil, el 63,4% a l’educació primària, el 60,4% a l’ESO, el 70,2% al batxillerat, el 80,9% als CFGM, el 85,1% als CFGS i el 100% a l’educació universitària1.

En l’ensenyament privat concertat, els majors percentatges d’escolarització es

troben als centres d’educació especial (64,9%), a l’ESO (34,7%), a l’educació primària (32,3%) i a l’educació infantil (27,1%).

El 8,3% dels d’alumnes assisteixen a centres privats no concertats a CFGS, un 6,9% a educació infantil i en la resta d’etapes oscil·len entre un 4,3% a l’EP i un 5,2% a batxillerat. Aquests centres no ofereixen estudis d’FPB.

Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat en els ensenyaments de règim general.

Illes Balears. Curs 2016-2017.

66,0 63,4

35,1

60,4 70,2

80,9 85,1 82,3

100,0

27,1 32,3 64,9

34,7 24,6

14,6 6,6 17,7 6,9 4,3 4,9 5,2 4,5 8,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

EI EP EE ESO Batx* CFGM* CFGS* FPB Ed. universitària

privats no concertats privats concertats públics

* No es comptabilitza l’educació a distància en aquests estudis.

1 Tot i que a les Illes Balears s’imparteixen estudis universitaris en centres privats, aquests estan adscrits a universitats d’altres comunitats autònomes i, per tant, els seus alumnes són considerats com alumnes d’altres comunitats.

13

A l’educació universitària el 100% dels alumnes han estudiat en universitats públiques o adscrites.

Si es compara el percentatge d’alumnat escolaritzat en centres públics que imparteixen ensenyaments de règim general a les Illes Balears amb el d’altres comunitats autònomes, es comprova que el de la nostra comunitat (65’3%) és un dels més baixos del conjunt de l’Estat (67,5%), percentatge, el nostre, proper als de Navarra (64,3%), Catalunya (65,6%), Comunitat Valenciana (66,5%), La Rioja

(66,1%) i Aragó (68,2%). El País Basc (50,8%) i la Comunitat de Madrid (54,3%) són les comunitats amb menor percentatge d’alumnat matriculat en centres públics.

Taula E1.2.1. Percentatge d’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics per comunitats autònomes. Curs 2016-2017.

TOTAL RÈGIM

GENERAL no

universitari

EI EP ESO Batx* CFGM* CFGS* FPB Ed.

especial

Educació

universitària*

grau màsters

ESTAT 67,5 63,3 67,8 65,5 74,0 73,6 73,9 76,3 58,0 88,2 77,4

Andalusia 74,3 66,8 77,0 75,0 82,3 69,1 72,1 77,9 64,0 99,1 98,0

Aragó 68,2 64,5 68,7 65,5 74,8 72,8 72,0 69,5 57,7 92,6 96,8

Astúries 71,9 71,9 69,8 66,0 78,3 77,5 83,6 71,9 70,2 100 100

Illes Balears 65,3 66,0 63,4 60,4 70,2 80,9 85,1 82,3 35,1 100 100

Canàries 76,0 66,3 74,0 75,0 85,2 92,6 88,6 95,0 73,8 98,4 92,9

Cantàbria 70,6 71,4 68,0 67,2 84,6 67,8 72,2 61,2 41,5 88,5 73,3

Castella i Lleó 67,9 66,2 66,4 63,7 77,6 71,1 76,6 68,0 65,1 100 100

Castella -La Manxa 81,1 76,5 80,8 79,6 90,2 86,4 91,2 87,8 65,8 85,1 62,1

Catalunya 65,6 65,7 66,8 62,4 66,3 74,5 65,9 - 41,6 86,5 83,4

C. Valenciana 66,5 60,2 67,0 63,9 71,5 72,5 79,5 88,7 80,1 85,8 82,9

Extremadura 80,3 81,0 78,1 76,1 87,5 87,1 88,8 99,0 49,9 100 100

Galícia 72,4 65,8 70,1 70,0 85,3 81,4 84,6 84,2 40,4 100 100

C. de Madrid 54,3 51,1 53,9 51,9 60,4 63,7 66,4 64,5 53,9 80,2 64,4

R. de Múrcia 70,7 65,4 69,4 69,0 87,4 75,0 79,0 86,7 70,0 76,8 48,7

Navarra 64,3 66,2 63,5 59,5 63,5 77,0 75,2 65,7 59,0 46,9 26,0

País Basc 50,8 52,3 51,6 46,4 48,5 61,2 54,2 28,4 48,4 76,1 60,8

La Rioja 66,1 62,1 65,8 60,2 78,4 71,8 83,8 57,6 65,6 100 100

Ceuta 79,7 76,1 77,1 74,9 93,9 100 100 89,6 100 - -

Melilla 83,3 74,5 79,2 89,1 97,2 100 10 100 100 - -

* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància

14

En el període que va des de 2007-2008 a 2013-2014, la distribució de l’alumnat en els centres públics —vegeu taula E1.2.2— incrementa lleugerament cada any, passant del 64,1% el curs 2007-2008 al 65,5% l’any 2013-2014. En els curs 2014-2015 es produí un lleu descens en l’alumnat matriculat en centres públics respecte al tram anterior i a partir del curs 2015-2016 es retorna a la tendència ascendent.

Taula E1.2.2. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en els ensenyaments de règim general en centres públics no universitaris. Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017*

Règim general no universitari

07-08 08-09 09-10 10-11 11-12 12-13 13-14 14-15 15-16 16-17

Total 64,1 64,5 64,9 65,0 65,4 65,2 65,5 64,3 64,7 65,3

EI 60,9 62,2 64,4 64,6 65,3 65,1 65,0 62,8 63,8 66,0

EP 63,2 63,3 62,6 62,3 62,7 62,5 62,5 62,2 62,8 63,4

ESO 60,8 61,1 61,0 60,9 61,4 60,9 61,4 60,8 60,9 60,4

Batx* 72,5 71,7 71,1 72,3 72,1 71,6 74,8 70,5 70,1 70,2

GFGM* 83,8 83,8 84,4 82,7 82,3 83,3 85,3 83,7 82,1 80,9

CFGS* 89,6 90,8 91,6 90,3 88,5 88,6 87,3 84,9 83,0 85,1

GS/PQPI 88,5 90,6 87,4 78,7 77,9 78,7 78,8 71,9 29,8 13,9

FPB - - - - - - - 83,1 82,8 82,3

Ed. especial 24,9 35,0 31,1 27,2 26,5 28,5 31,2 33,3 35,7 35,1

* No es comptabilitza l’alumnat de l’educació a distància

15

E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR ALS 6 ANYS (VIDA

ESCOLAR).

Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris (vida escolar).

Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació Illes Balears-conjunt de l’Estat.

Especificacions tècniques:

L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 24 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial (cicles formatius d’arts plàstiques i disseny, ensenyaments

esportius, ensenyaments professionals de música i dansa, ensenyaments artístics de grau superior i idiomes en nivell avançat). S’inclouen a més els estudis de formació ocupacional i d’adults (inicials i secundaris).

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

A la nostra comunitat autònoma, el curs 2016-2017, s’estima que el nombre

mitjà d’anys que un nin de sis anys romandrà al sistema educatiu és de 14,7, dels quals 13,4 corresponen a estudis no universitaris i 1,3 a universitaris.

Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017

14,713,4

1,3

0

5

10

15

20

Total En l'educació no universitària

En l'educació universitària

L’esperança de vida escolar ha passat de 13,7 anys el curs 2007-2008 a 14,7 anys el curs 2016-2017, la qual cosa suposa un increment d’un any durant aquest període.

16

Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.

Cursos 2007-2008 a 2016-2017.

12,7 13,5 13,6 13,7 13,5 13,4

1,01,4 1,3 1,3 1,3 1,3

13,7

14,9 15,0 15,0 14,8 14,7

0

5

10

15

20

2007-2008 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

Ed. universitària Ed. no universitària Total

Tot i així, l’esperança de vida escolar de l’alumnat de 6 anys de les Illes Balears en

el curs 2016-2017 va resultar, amb aquesta projecció, la menor de totes les de les comunitats autònomes de l’Estat, tal i com es desprèn del gràfic E1.3.3.

El nombre mitjà d’anys de permanència que l’alumnat de les Illes Balears romandrà en el sistema educatiu, inclosos els estudis universitaris, és 2,8 anys inferior al previsible pels alumnes del conjunt de l’Estat.

Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

13,4 14,3 14,5 14,6 14,6 14,5 15,1 14,1 14,0 14,1 14,8 14,5 14,4 14,5 14,8 14,2 15,1 14,7 14,1 14,6

1,3

3,2 1,6 1,6 1,9 2,0 1,5 2,8 3,0 3,2 2,7 3,0 3,2 3,1 2,9 3,53,4 3,9 5,0

7,6

14,7

17,516,0 16,2 16,5 16,5 16,6 16,9 17,0 17,3 17,5 17,5 17,6 17,6 17,7 17,7

18,5 18,5 19,1

22,2

0

5

10

15

20

25

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ca

ste

lla-L

a M

an

xa

Me

lilla

Ca

rie

s

Extr

em

ad

ura

Ce

uta

An

da

lusia

Na

va

rra

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ntà

bri

a

Astú

rie

s

C. V

ale

ncia

na

Ara

Ga

lícia

Cata

lun

ya

Pa

ís B

asc

Ca

ste

lla i L

C. d

e M

ad

rid

La

Rio

ja

Ed. universitària Ed. no universitària Total

17

E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DELS

NIVELLS NO OBLIGATORIS

E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i del nombre mitjà d’anys d’escolarització en l’educació infantil.

Desagregacions: edat.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes

Especificacions tècniques:

Taxa neta d’escolarització en el 1r cicle i en el 2n cicle d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals de població. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

Menys d’un 20% de la població de 0-2 anys de les Illes Balears està escolaritzada al primer cicle de l’educació infantil2

En el segon cicle aquests percentatges oscil·len entre el 93% i el 93,5%.

Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2016-2017

5,9

22,331,6

93,3 93,0 93,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

2 Hem d’advertir però que molts centres d’educació infantil privats no proporcionen les dades d’escolarització a la Conselleria d’Educació i Universitat i, per tant, un percentatge important d’alumnes no es comptabilitza, tot i estar escolaritzat.

18

Com s’aprecia al gràfic E2.1.2, en el període comprès entre els cursos 2007-2008 i 2016-2017, la taxa d’escolarització en el primer cicle d’educació infantil ha experimentat un creixement considerable fins als curs 2013-2014, moment a partir del qual va davallar fins al 2015-2016 i torna a augmentar el 2016-2017.

En el segon cicle d’educació infantil, l’escolarització s’acosta al 95% amb lleugeres variacions que sovint responen a desajustaments entre la població real i les estimacions que s’utilitzen per al càlcul de les taxes.

Gràfic E2.1.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil a les

Illes Balears (cursos 2007-2008 a 2016-2017).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

Del gràfic E2.1.3 es desprèn que les taxes netes d’escolarització en educació infantil a les Illes Balears, són inferiors a les del conjunt de l’Estat en totes les edats, especialment en el tram de 0 a 2 anys3.

Gràfic E2.1.3. Taxes netes d’escolarització en educació infantil 0-5 anys.

Illes Balears-Estat. Curs 2016-2017

3 Hem d’advertir, emperò, que encara bastants centres d’educació infantil privats a les Illes Balears no

proporcionen les dades d’escolarització dels alumnes del primer cicle d’educació infantil a la Conselleria d’Educació i Universitat i, per tant, un percentatge important d’alumnes no es comptabilitza, tot i estar escolaritzat.

19

El nombre mitjà d’anys d’escolarització d’un nin o nina a l’educació infantil en els darrers 10 anys ha oscil·lat entre 3,2 i 3,5 anys. Els curs 2016-2017 era de 3,4.

Els infants que iniciaren l’escolarització el curs 2016-2017 estaran previsiblement escolaritzats una mitjana de 3,4 anys en l’etapa d’educació infantil (Taula E2.1.1)

mentre que en el conjunt de l’Estat n’hi estaran 4.

Taula E2.1.1. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil a les Illes Balears

(cursos 2007-2008 a 2016-2017).

2007-2008

2008-2009

2009-2010

2010-2011

2011-2012

2012-2013

2013-2014

2014-2015

2015-2016

2016-2017

Illes Balears 3,2 3,2 3,2 3,4 3,4 3,4 3,5 3,5 3,4 3,4

Estat 3,5 3,7 3,7 3,8 3,8 3,8 3.9 3.9 3,9 4,0

20

E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA (BATXILLERAT; CFGM I FPB)

Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 anys en els ensenyaments corresponents.

Desagregacions: edat.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes.

Especificacions tècniques:

La taxa neta d’escolarització dels 16, 17 i 18 anys és la relació entre l’alumnat de cada edat, respecte del total de la població de la mateixa

edat.

Tot i que les edats considerades es corresponen amb les edats en què teòricament es realitzen ensenyaments secundaris postobligatoris (batxillerat; CFGM i FPB) i superiors (CFGS i universitaris), en aquest

indicador també s’inclouen les taxes netes d’escolarització d’alumnes d’aquestes edats que encara cursen ESO o educació d’adults.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població

utilitzades per al càlcul d’aquest indicador s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

El curs 2016-2017, el 87,4% de la població de 16 anys, el 81,9% de la població de 17 anys i el 54,3% de la de 18 anys de les Illes Balears es trobava escolaritzada.

Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017

87,481,9

54,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

16 anys 17 anys 18 anys

21

En el gràfic E2.2.2, que apareix a continuació es presenta l’evolució de les taxes netes d’escolarització de la població de 16, 17 i 18 anys.

La població escolaritzada va disminuint, a mesura que augmenta l’edat, si bé als 16 i als 17 anys en els darrers cursos acadèmics s’observa una tendència creixent de les matriculacions en els diferents estudis. No succeeix el mateix als 18 anys, on la taxa ha disminuït 1,9 punts percentuals respecte el curs 2015-2016.

Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16, 17 i 18 anys. Illes Balears.

Cursos 2007-2008 a 2016-2017

84,2 85,1 87,2 89,5 87,5 86,6 85,5 86,4 86,8 87,4

69,2 70,373,3

81,280,3 78,6 79,2 80,3 80,9 81,9

45,948,4 50,9

56,7 56,5 55,1 55,7 56,7 56,254,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

16 anys 17 anys 18 anys

El curs 2016-2017, del 87,4% de la població escolaritzada als 16 anys, el 29,1% realitzava estudis obligatoris i el 57,1% estudis postobligatoris. En els darrers cursos augmenten els joves d’aquesta edat que cursen estudis postobligatoris i disminueixen els qui encara continuen cursant l’ESO.

Gràfic E2.2.3. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears.

Cursos 2007-2008 a 2016-2017

35,0 34,9 34,9 35,1 34,2 33,7 32,9 31,7 30,5 29,1

47,7 48,8 51,8 53,8

52,8 52,5 51,8 53,7

55,1 57,1

1,5 1,4 0,6 0,5 0,4 0,4 0,8 0,8 0,8 0,9

84,2 85,187,2

89,5 87,586,6 85,5 86,4 86,8 87,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

Adults ES postobligatòria ESO Total

Del 81,9% de la població escolaritzada als 17 anys, el curs 2016-2017, el 68% cursava estudis postobligatoris, el 4,2% educació d’adults i el 8,8% encara es trobava cursant l’ESO.

22

Gràfic E2.2.4. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 17 anys. Illes Balears.

Cursos 2007-2008 a 2016-2017.

10,2 12,2 12,0 12,4 13,3 12,5 12,8 11,5 10,7 8,8

54,0 53,7 59,5

65,4 63,2 62,7 62,4 63,8 65,0 68,0

4,6 4,4 1,8

3,3 3,7 3,4

4,1 4,4 4,0 4,2 69,2 70,373,3

81,2 80,3 78,6 79,2 80,3 80,9 81,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

Adults ES postobligatòria ESO Total

El curs 2016-2017, dins el sistema educatiu universitari i no universitari, un percentatge residual d’alumnes de 18 anys encara roman a l’escolarització obligatòria (0,8%), el 29,6% cursa estudis secundaris postobligatoris, el 7,5% realitza estudis propis de l’oferta per a persones adultes i el 12,8% estudis universitaris. Estudis superiors no universitaris són realitzats per el 2,4% dels joves

d’aquesta edat.

Gràfic E2.2.5. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 18 anys. Illes Balears.

Cursos 2007-2008 a 2016-2017.

0,6 1,2 1 0,9 1,2 1,1 1,1 1 1,1 0,8

28,630 30,7

35,1 35,3 33,8 32,9 31,2 31,4 29,6

1,32 1,6

1,5 1,21,1

1,11,4 1,7

2,4

5,45,2 7,1

7,8 7,37,5 8,7 9,8 8,9

7,5

9,59,9

10,5

11,7 11,511,5 11,9 11,9 11,3

12,845,9

48,450,9

56,7 56,5 55,1 55,7 56,7 56,2

54,3

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

Ed. superior universitària i equivalents Ed Adults Ed. superior no universitària

ES postobligatòria ESO Total

En general, en totes aquestes edats, les taxes d’escolarització de l’alumnat en l’etapa secundària postobligatòria de les Illes Balears es troben per davall de la mitjana de l’Estat, llevat de l’educació d’adults, estudis en què la taxa de les Illes Balears supera la del conjunt de l’Estat.

23

Gràfic E2.2.6. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

29,1

0

28,0 26,530,8 33,1

24,2 27,4 28,834,8

20,931,7

26,6 27,134,1 37,2

27,0 24,9 29,420,3 20,9

57,167,6

59,862,6 60,9

70,0 67,2 66,360,4

74,363,7 69,4 67,7

62,5 59,769,7 72,2

70,179,3 79,0

87,4

96,0

86,2

93,9 94,1 94,3 94,5 95,2 95,3 95,7 96,0 96,1 96,1 96,8 97,0 97,1 97,2 99,6 100,0 100,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Ceuta

Canàri

es

Navarr

a

R. M

úrc

ia

Caste

lla-L

a M

anxa

Cantà

bri

a

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

adura

C. M

adri

d

Andalu

sia

Cata

lunya

Astú

ries

Galícia

Ara

La R

ioja

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

ES postobligatòria ESO Adults Total

Taula E2.2.1. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

ESO Ed. secundària postobligatòria

Adults Total

Estat 28,0 67,6 0,3 96,0

Illes Balears 29,1 57,1 0,9 87,4

Melilla 26,5 59,8 0,0 86,2

Ceuta 30,8 62,6 0,3 93,9

Canàries 33,1 60,9 0,0 94,1

Navarra 24,2 70,0 0,0 94,3

R. Múrcia 27,4 67,2 0,0 94,5

Castella-La Manxa 28,8 66,3 0,1 95,2

Cantàbria 34,8 60,4 0,0 95,3

C. Valenciana 20,9 74,3 0,3 95,7

Extremadura 31,7 63,7 0,6 96,0

C. Madrid 26,6 69,4 0,0 96,1

Andalusia 27,1 67,7 1,3 96,1

Catalunya 34,1 62,5 0,1 96,8

Astúries 37,2 59,7 0,1 97,0

Galícia 27,0 69,7 0,4 97,1

Aragó 24,9 72,2 0,1 97,2

La Rioja 29,4 70,1 0,1 99,6

Castella i Lleó 20,3 79,3 0,1 100,0

País Basc 20,9 79,0 0,0 100,0

24

Gràfic E2.2.7. Taxes netes d’escolarització als 17 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

8,8 9,4 7,9 11,9 10,1 12,4 11,9 12,97,8 4,4

9,3 11,6 7,9 10,9 7,8 6,4 10,3 11,16,4 6,6

67,9

79,2 78,8 74,9 76,1 73,1 74,8 74,279,3 82,6

78,180,8

80,580,9 85,0 86,1 81,7 83,4

85,490,8

4,2

1,00,2

3,00,2 1,3 1,4 0,7 0,9 1,3 2,5

0,30,4

0,3 0,4 0,4 1,0 0,40,2

0,381,9

89,887,1

90,286,7 87,1 88,1 88,3 88,0 88,9 90,2

92,788,8

92,3 93,3 92,9 93,1 94,992,4

98,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%Ill

es

Bale

ars

Esta

t

Melil

la

Ceuta

Canàries

Cast

ella

-La M

anxa

Andalu

sia

R. M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Cata

lunya

Extr

em

adura

Ara

Ast

úries

C. M

adrid

Canta

bria

La R

ioja

Galíc

ia

Cast

ella

i L

leó

Navarr

a

País

Basc

Adults Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

Taula E2.2.2. Taxes netes d’escolarització als 17anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

ESO

Ed. secundària postobligatòria

Ed. superior no universitària

Adults Altres Total

Estat 9,4 79,2 0,1 1,0 0,2 89,8

Illes Balears 8,8 67,9 0,1 4,2 0,9 81,9

Canàries 10,1 76,1 0,0 0,2 0,3 86,7

Castella-La Manxa 12,4 73,1 0,0 1,3 0,2 87,1

Melilla 7,9 78,8 0,0 0,2 0,2 87,1

C. Valenciana 7,8 79,3 0,1 0,9 0,0 88,0

Andalusia 11,9 74,8 0,0 1,4 0,0 88,1

R. Múrcia 12,9 74,2 0,0 0,7 0,5 88,3

Astúries 7,9 80,5 0,0 0,4 0,1 88,8

Catalunya 4,4 82,6 0,3 1,3 0,3 88,9

Ceuta 11,9 74,9 0,1 3,0 0,3 90,2

Extremadura 9,3 78,1 0,0 2,5 0,2 90,2

C. Madrid 10,9 80,9 0,1 0,3 0,1 92,3

Navarra 6,4 85,4 0,0 0,2 0,4 92,4

Aragó 11,6 80,8 0,0 0,3 0,0 92,7

La Rioja 6,4 86,1 0,0 0,4 0,0 92,9

Galícia 10,3 81,7 0,0 1,0 0,1 93,1

Cantàbria 7,8 85,0 0,0 0,4 0,1 93,3

Castella i Lleó 11,1 83,4 0,1 0,4 0,1 94,9

País Basc 6,6 90,8 0,0 0,3 0,2 98,0

Com s’aprecia en el gràfic i la taula següents, la població escolaritzada als 18 anys en estudis superiors, tant no universitaris com universitaris, és remarcablement

inferior a la de la resta de comunitats autònomes. En canvi, en l’educació

25

d’adults, el percentatge de població de la nostra comunitat supera la mitjana de l’Estat, possiblement pel retorn de molts de joves que reprenen els estudis després d’haver-los abandonat.

Gràfic E2.2.8. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

0,8 1,1 1,1 1,4 0,9 1,1 0,6 1,0 1,5 1,1 1,6 0,8 0,8 1,0 1,1 0,6 1,1 1,8 0,8 0,9

29,635,3 34,8

39,734,9

40,7 41,2 37,4 34,6 36,4 36,3 40,131,1 31,2

38,1 35,339,7

43,6

33,5 36,6

2,4

5,8 3,63,1

3,8

4,5 6,55,9

4,8 4,6 3,84,7

6,4 9,5

6,46,3

4,54,5

10,1 5,57,5

4,0 7,54,7

8,5

9,5 2,53,3

4,2 3,8 2,92,8

2,82,6

4,31,9

2,6

2,9

3,0 4,412,8

33,0

15,1 14,219,2 12,3 18,3 21,0

28,931,2 32,4 29,3 37,0 34,0 29,0 36,2

40,7 36,0 42,8

52,4

54,3

79,5

62,5 63,767,7 68,4 69,0 69,2

74,077,1 77,6 77,9 78,3 78,6 79,1 80,9

88,7 88,9 90,9

100,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Caste

lla-l

a M

anxa

Melilla

Extr

em

adura

Ceuta

La R

ioja

Canàri

es

Andalu

sia

C. V

ale

ncia

na

R. de M

úrc

ia

Cantà

bri

a

Astú

ries

Cata

lunya

Galícia

Navarr

a

Caste

lla i

Lle

ó

Ara

País

Basc

C. d

e M

adri

d

altres (2) Ed. universitària i equivalents (1) Ed. d'adults Ed. superior no universitària ES postòbligatoria ESO total

Taula E2.2.3. Taxes netes d’escolarització als 18 anys per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

ESO Ed. secundària

postobligatòria

Ed. superior no

universitària

Ed.

d’adults Altres

Ed. Universitària i equivalents

Total

Estat 1,1 35,3 5,8 4,0 0,2 33,0 79,5

Illes Balears 0,8 29,6 2,4 7,5 1,1 12,8 54,3

Castella-la Manxa 1,1 34,8 3,6 7,5 0,4 15,1 62,5

Melilla 1,4 39,7 3,1 4,7 0,6 14,2 63,7

Extremadura 0,9 34,9 3,8 8,5 0,4 19,2 67,7

Ceuta 1,1 40,7 4,5 9,5 0,4 12,3 68,4

La Rioja 0,6 41,2 6,5 2,5 0,0 18,3 69,0

Canàries 1,0 37,4 5,9 3,3 0,5 21,0 69,2

Andalusia 1,5 34,6 4,8 4,2 0,0 28,9 74,0

C. Valenciana 1,1 36,4 4,6 3,8 0,0 31,2 77,1

R. de Múrcia 1,6 36,3 3,8 2,9 0,7 32,4 77,6

Cantàbria 0,8 40,1 4,7 2,8 0,2 29,3 77,9

Astúries 0,8 31,1 6,4 2,8 0,2 37,0 78,3

Catalunya 1,0 31,2 9,5 2,6 0,3 34,0 78,6

Galícia 1,1 38,1 6,4 4,3 0,1 29,0 79,1

Navarra 0,6 35,3 6,3 1,9 0,6 36,2 80,9

Castella i Lleó 1,1 39,7 4,5 2,6 0,1 40,7 88,7

Aragó 1,8 43,6 4,5 2,9 0,2 36,0 88,9

País Basc 0,8 33,5 10,1 3,0 0,5 42,8 90,9

C. de Madrid 0,9 36,6 5,5 4,4 0,2 52,4 100,0

26

E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN L’EDUCACIÓ SUPERIOR

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de l’educació universitària (dels 18 als 24 anys).

Desagregacions: edat.

Evolució de l’indicador: cursos 2012-2013 i 2016-2017

Especificacions tècniques:

La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació

entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals de població. Les estimacions de població utilitzades s’han obtingut a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

En el curs 2016-2017, com es habitual, a mesura que augmenta l’edat (dels 18 als 24 anys), disminueix la taxa d’escolarització global.

Aquest decreixement en les taxes es dona en els estudis postobligatoris de batxillerat, en el cicles formatius de grau mitjà i en l’educació d’adults. Pel que fa als estudis superiors, les majors taxes d’escolarització es donen entre els 19 i els 21 anys, la qual cosa indica que un important percentatge de joves s’incorpora a aquests estudis un any després del que els correspondria (18 anys).

A partir dels 21 anys les taxes d’escolarització van disminuint en tots els estudis. També en aquestes edats, les taxes netes d’escolarització es troben per davall la mitjana nacional.

Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017

0,8 0,3

29,6

14,9

8,0 5,2 3,5 2,8 2,0

2,4

6,1

6,4 5,4

4,53,5 2,3

12,8

14,0

14,3

14,7

11,59,7

7,8

7,5

5,2

3,0

1,8

1,7

1,2

1,3

54,3

41,7

32,9

28,3

22,2

18,1

14,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

18 19 20 21 22 23 24

Ed. Adults Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

27

Taula E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2016-2017

Edat ESO ES

postobligatòria Ed. superior no

universitària Ed. universitària

i equivalents Ed. Adults Total

18 0,8 29,6 2,4 12,8 7,5 54,3

19 0,3 14,9 6,1 14,0 5,2 41,7

20 0,2 8,0 6,4 14,3 3,0 32,9

21 0,0 5,2 5,4 14,7 1,8 28,3

22 3,5 4,5 11,5 1,7 22,2

23 2,8 3,5 9,7 1,2 18,1

24 2,0 2,3 7,8 1,3 14,2

En el gràfic E2.3.2, on es presenta la comparativa entre el curs 2012-2013 i el curs 2016-2017, es comprova que en aquest període es produeix una reducció de les taxes d’escolarització en els estudis que teòricament correspon cursar en les edats

estudiades.

Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears.

Cursos 2012-2013 i 2016-2017

1,1 0,8 0,3

33,829,6

19,914,9

11,28,0 6,7 5,2 4,3 3,5 3,4 2,8 2,6 2,0

1,1

2,4

3,4

6,1

5,6

6,44,7

5,43,9 4,5 2,9 3,5

1,9 2,3

11,612,8

14,714,0

14,814,3

15,0 14,7

12,6 11,510,0 9,7

7,8 7,8

7,57,5

5,0

5,2

4,2

3,03,5

1,8

3,7

1,72,4

1,2

2,01,3

55,154,3

43,341,7

35,932,9

30,028,3

24,622,2

18,7 18,1

14,8 14,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 23 24 24

Ed. adults Ed. universitària i equivalents

Ed. superior no universitària ES postobligatòria

ESO Total

2012-

20

13

18 anys 19 anys 20 anys 21 anys 22 anys

2016-

20

17

2016-

20

17

2216-

20

17

21

16

-20

17

2016-

20

17

20

12

-2013

2012-

20

13

20

12

-20

13

2012-

20

13

24 anys23 anys

2012-

20

13

20

16

-20

17

2012-

20

13

2016-

20

17

28

E3. ALUMNAT ESTRANGER

Definició: percentatge d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola en ensenyaments no universitaris.

Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i zona geogràfica de procedència.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes

Anàlisi

El curs 2016-2017, un 13,6% de l’alumnat de les Illes Balears que cursava ensenyaments no universitaris era estranger. En el període d’escolarització obligatòria, l’alumnat estranger representa un 15,1% de l’alumnat d’educació primària i un 13,8% del d’educació secundària obligatòria. En els ensenyaments postobligatoris, excepció feta dels cicles de formació professional bàsica en els quals la presència d’alumnat estranger representa el 23,6% del total, les proporcions són inferiors.

Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa. Illes Balears.

Curs 2016-2017.

13,6 13,015,1

13,8

9,9

23,6

10,3

7,5

13,0

0%

10%

20%

30%

Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes formatius

La major concentració de l’alumnat estranger es troba als centres públics en totes les etapes educatives, amb una diferència de 6 punts percentuals. En el gràfic següent apareixen els percentatges d’alumnat estranger a centres públics i a centres privats per a cada una de les etapes educatives.

29

Gràfic E3.2.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa,

desagregat per titularitat. Illes Balears. Curs 2016-2017.

15,7 14,918,0

16,1

11,3

25,0

11,37,8

0,0

9,7 9,4 10,1 10,4

6,2

17,4

5,64,8

15,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes

formatius

públics privats

Així mateix, dins els centres privats, a excepció d’educació infantil i dels estudis d’FP, són els centres privats no concertats els que escolaritzen la major part de l’alumnat estranger de les Illes Balears, tot i que hem de precisar que aquest alumnat és de procedència majoritària del nord d’Europa i d’extracció socioeconòmica alta.

Gràfic E3.2.2. Percentatge d’alumnat estranger en centres privats.

Illes Balears. Curs 2016-2017.

8,08,7

7,9 8,3

4,8

17,4

6,17,2

17,9

12,9

6,9

17,815,8

8,8

0,0

3,82,8

0,00%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Total EI EP ESO Batxillerat FPB CFGM CFGS Altres programes

formatius

privats concertats privats no concertats

En analitzar l’evolució del percentatge d’alumnes estrangers en el sistema educatiu no universitari (gràfic E.3.3), s’observa que des del curs 2007-2008 es va experimentar un increment anual d’aquests alumnes fins al curs 2009-2010, any

en el qual el percentatge va començar a decréixer fins al curs 2016-2017.

30

Gràfic E3.3. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general. Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

14,4 15,5

16,2 15,6 14,7 14,6 14,4 14,1 13,7 13,6

0%

5%

10%

15%

20%

2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17

En el gràfic E.3.4 es mostra el percentatge d’alumnat segons la seva zona

geogràfica de procedència. La major part de l’alumnat estranger prové de la Unió Europea (37%), del nord d’Àfrica (24%) i d’Amèrica del Sud (20%).

Gràfic E3.4. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les Illes Balears. Curs 2016-2017

Per comunitats autònomes, a les Illes Balears (13,6%) i a la Rioja (12,9%) és on hi ha major concentració d’alumnat estranger en el conjunt de centres escolars que imparteixen estudis de règim general, seguides per Catalunya (12,3%), Aragó

(12,3%), Múrcia (12%) i la Comunitat de Madrid (11,3%).

Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

13,6

8,5

2,6 2,93,8

5,1 5,1 5,36,2 6,8 6,8 7,2 7,3

10,010,8 11,3

12,0 12,3 12,3 12,9

0%

5%

10%

15%

20%

Illes

Bale

ars

Esta

t

Galíc

ia

Extr

em

adura

Ast

úries

Ceuta

Andalu

sia

Cantà

bria

Canàries

Cast

ella

i L

leó

País

Basc

Cast

ella

-la M

anxa

Navarr

a

C. V

ale

ncia

na

Melil

la

C. d

e M

adrid

R. d

e M

úrc

ia

Ara

Cata

lunya

La R

ioja

U.E.(28) 37%

Resta d'Europa 3%

Nord d'Àfrica 24%

Resta d'Africa 5%

Amèrica del Nord 1%

Amèrica Central 3%

Amèrica del Sud 20%

Àsia 7% Oceania 0%

31

En totes les comunitats autònomes aquest alumnat està majoritàriament escolaritzat en centres públics.

Gràfic E3.6.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres públics en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

15,7

10,0

2,8 3,24,3

5,5 5,7 5,7

7,4 7,5 7,6

9,5 9,6

12,312,9

14,6 14,7 14,7 14,9 15,5

0%

5%

10%

15%

20%

Illes

Bale

ars

Esta

t

Galíc

ia

Extr

em

adura

Ast

úries

Cantà

bria

Ceuta

Andalu

sia

Caste

lla i L

leó

Canàries

Cast

ella

-la M

anxa

Navarr

a

País

Basc

C. V

ale

ncia

na

Melil

la

Ara

C. d

e M

adrid

Cata

lunya

R. d

e M

úrc

ia

La R

ioja

Gràfic E3.6.2. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en centres concertats i privats en els ensenyaments de règim general, per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

9,7

5,3

3,0 2,9

1,4 1,82,7

3,4 3,3 3,5 3,64,5 4,7 5,0 4,9

5,56,2

7,7 7,5 7,7

0%

5%

10%

15%

20%

Illes

Bale

ars

Est

at

Ceuta

Melil

la

Extr

em

adura

Galíc

ia

Astú

ries

Andalu

sia

Navarr

a

Cast

ella

-la M

anxa

Cast

ella

i L

leó

Canàries

País

Basc

R. d

e M

úrc

ia

Cantà

bria

C. V

ale

ncia

na

C. d

e M

adrid

Cata

lunya

Ara

La R

ioja

32

E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR

E4.1. ALUMNES PER GRUP

Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari (ràtio alumnes-grup).

Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes.

Anàlisi

En el curs 2016-2017, les etapes educatives de l’ensenyament no universitari on va haver una major concentració d’alumnes per grup varen ser l’ESO i batxillerat, amb mitjanes de 24,3 i 24,9 alumnes respectivament. Al 2n cicle d’educació infantil i a l’educació primària hi trobàvem ràtios de 21,2 i de 23,3 alumnes/grup respectivament, mentre que als cicles formatius, tant de grau mitjà com de grau superior, el nombre d’alumnes per grup es trobava al voltant dels 13 alumnes. A la formació professional bàsica un nombre mitjà de 10 alumnes integraven el

grup classe.

Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears.

Curs 2016-2017

7,3

21,2 23,3

5,0

24,3 24,9

12,6 13,1

9,9

0

5

10

15

20

25

30

35

EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB

A totes les etapes educatives el nombre d’alumnes per grup en els centres privats supera els dels públics. Com s’observa al gràfic E4.1.2, les diferències més remarcables es donen en els estudis de CFGM, en l’FPB, en el primer cicle d’educació

infantil i en l’educació primària.

33

Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i

per titularitat. Illes Balears. Curs 2016-2017

6,9

20,5 22,2

5,2

23,7 24,6

12,0 13,1

9,4 9,4

22,5

25,3

5,0

25,2 25,6

16,2

13,3 13,4

0

5

10

15

20

25

30

35

EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB

centres públics centres privats

Quant a l’evolució de les ràtios d’alumnes per grup, s’observa que en els darrers cursos escolars s’ha experimentat un descens de la mitjana d’alumnes per grup en els centres d’educació infantil (d’una mitjana del 21,4% en el curs 2007-2008 s’ha passat a una mitjana del 16,0% en el curs 2016-2017).

Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat

a l’educació infantil. Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

20,3 20,4 19,6 19,3 18,9 16,1 16,4

18,4 16,9 14,7

23,5 22,3 21,5

20,1 20,2

18,2

16,0 15,5 16,2

19,4

21,4 21,1

20,2 19,6 19,3

16,8 16,3 17,2 16,6 16,0

0

5

10

15

20

25

30

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

centres públics centres privats tots els centres

En el període d’educació obligatòria, aquest nombre s’ha mantingut pràcticament constant amb petites variacions que no superen en cap cas els 2 alumnes per grup.

Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.

Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

21,7 22,0 21,8 21,3 21,4 20,9 21,5 22,5 22,3 22,2

26,0 25,9 25,6

24,8 22,3

23,0 22,8

24,7 24,3

25,3

23,1 23,3 23,1

22,5 21,7 21,7 21,9

23,3 23,0 23,3

0

5

10

15

20

25

30

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

centres públics centres privats tots els centres

34

Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.

Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

21,6 21,9 23,3 23,6 23,9 26,5 25,7 25,6 24,5 23,7

26,3 25,5 26,1

26,0 25,9 25,9 25,9

26,2 25,3

25,2

23,2 23,2 24,3 24,5 24,7

26,2 25,8 25,8 24,8 24,3

0

5

10

15

20

25

30

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

centres públics centres privats tots els centres

En comparació amb el conjunt de l’Estat (gràfic E4.1.6. i taula E4.1.1.), les majors diferències en les ràtios es donen als estudis de formació professional. Tant en els cicles formatius de grau mitjà com en els de grau superior en el

conjunt de l’Estat hi trobàvem entre set i vuit alumnes més per grup que a les Illes Balears. També, a nivell estatal, hi ha més alumnes als grups del primer cicle d’educació infantil.

En canvi, en els estudis d’ESO i batxillerat, a la nostra comunitat, hi ha una mitjana d’alumnes molt pròxima a la del conjunt de l’Estat (només hi ha un alumne de diferència).

Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.

Illes Balears–Estat. Curs 2016-2017

7,3

21,2 23,3

5,0

24,3 24,9

12,6 13,1

9,9

12,5

21,1 21,9

5,4

25,2 26,3

19,6 21,1

12,2

0

5

10

15

20

25

30

EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS FPB

Illes Balears Estat

35

Taula E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

EI

1r cicle EI

2n cicle EP EE (1) ESO

BATX

CFGM

CFGS FPB

Illes Balears 7,3 21,2 23,3 5,0 24,3 24,9 12,6 13,1 9,9

Estat 12,5 21,1 21,9 5,4 25,2 26,3 19,6 21,1 12,2

Andalusia 12,8 21,6 22,2 4,5 26,4 28,1 21,7 22,8 11,2

Aragó 11,6 20,0 19,9 5,9 21,9 24,1 15,3 18,0 7,5

Astúries 12,5 18,6 19,8 4,0 22,1 22,9 16,4 18,9 11,2

Canàries 12,2 20,2 21,6 5,4 24,2 27,9 17,4 20,8 13,1

Cantàbria 14,3 19,2 20,5 5,6 23,4 24,8 16,4 18,6 8,6

Castella i Lleó 12,3 19,1 18,7 5,2 23,1 22,0 17,4 19,2 12,6

Castella-la Manxa 11,8 19,2 20,3 5,2 23,0 23,5 15,1 14,9 12,9

Catalunya 12,7 22,2 23,1 6,4 28,1 28,5 23,7 23,1 .

C. Valenciana 12,8 20,7 22,6 6,2 25,6 27,3 21,7 22,7 12,1

Extremadura 11,4 18,0 18,2 5,0 20,2 21,1 14,4 17,3 8,8

Galícia 13,0 18,5 19,6 3,9 21,4 23,5 15,6 19,4 11,6

C. de Madrid 12,9 23,2 23,9 6,2 27,0 26,7 20,3 23,3 17,0

R. de Múrcia 13,0 21,8 22,6 6,2 26,1 28,8 20,2 22,3 14,5

Navarra 10,7 20,1 19,8 4,8 24,8 27,7 18,5 19,5 12,5

País Basc 12,5 20,2 21,5 5,7 22,5 25,5 19,2 20,0 12,3

La Rioja 11,8 21,0 21,7 4,6 25,8 27,7 19,8 19,6 12,9

Ceuta 15,0 25,1 27,1 6,0 28,8 28,1 19,0 19,4 18,3

Melilla 16,7 29,2 29,1 5,8 29,6 25,8 21,8 26,2 24,1

1) S’inclouen les unitats en centres específics i les unitats d’E. Especial en centres ordinaris.

36

E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR

Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no universitari (ràtio alumnes-professor).

Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes i amb el conjunt de l’Estat.

Anàlisi

En el curs 2016-2017 la mitjana d’alumnes per professor, en equivalent a temps complet, en el conjunt de centres educatius a les Illes Balears va ser d’11,4. Si analitzam aquestes ràtios alumnes-professor per centre segons l’etapa o etapes que imparteixen, trobam que les majors es donen en els centres que imparteixen

educació primària, ESO, batxillerat i cicles formatius (15,1 alumnes per professor) i en els que imparteixen estudis d’educació primària i ESO (13,4). En els centres que imparteixen només educació infantil, només primària i només ESO, batxillerat i/o cicles formatius la mitjana és inferior (10,3; 12,4 i 8,8 respectivament).

Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.

Illes Balears. Curs 2016-2017

11,4 10,3

12,4 13,4

8,8

15,1

3,5

0

5

10

15

20

25

Global Centresed. infantil

Centresed. primària

Centresed. primària

i ESO

Centres ESO i/o batxillerats i/o CF

Centres ed. primària, ESO i

batxillerats/CF

Centres específics ed. especial

Les ràtios als centres privats són més altes que als centres públics, a excepció dels centres específics d’educació especial, on per terme mitjà un professor d’un centre públic atén un nombre d’alumnes lleugerament superior que un d’un centre privat (vegeu gràfic E4.2.2).

37

Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.

Illes Balears. Curs 2016-2017

10,4 9,4

12,3

0,0

8,7

0,0

4,0

13,7 13,0 13,5 13,4 12,8

15,1

3,4

0

5

10

15

20

25

Global Centresed. infantil

Centresed. primària

Centresed. primària

i ESO

Centres ESO i/o batxillerats i/o CF

Centres ed. primària, ESO i

batxillerats/CF

Centres específics ed.

especial

públics privats

Per regla general, en el curs 2016-2017 i en comparació amb el conjunt de l’Estat, les ràtios alumne/professor són lleugerament superiors a les de les Illes Balears, excepció feta dels centres d’educació infantil (gràfic E4.2.3).

Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres i per ensenyament.

Comparació Illes Balears –Estat. Curs 2016-2017

11,4 10,3

12,4 13,4

8,8

15,1

3,5

12,5

9,3

13,2 14,7

10,7

16,4

3,9

0

5

10

15

20

25

Global Centresed. infantil

Centresed. primària

Centresed. primària

i ESO

Centres ESO i/o batxillerats i/o CF

Centres ed. primària, ESO i

batxillerats/CF

Centres específics ed. especial

Illes Balears Estat

D’altra banda, en el període comprès entre 2007-2008 i 2016-2017, observam que, a partir de l’any 2010-2011, es produeix un augment fins al curs 2012-2013 i, a partir del curs 2013-2014, la ràtio professor-alumne es redueix lleugerament.

Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per titularitat.

Illes Balears. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

9,7 9,7 9,6 10,0 10,2 10,8 10,9 10,7 10,4 10,4

13,4 13,1 12,9 12,6

14,2 14,3 13,9 13,9 13,7 13,7

10,8 10,7 10,6 10,7 11,3

11,8 11,8 11,7 11,4 11,4

0

5

10

15

20

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

centres públics centres privats tots els centres

38

Per comunitats autònomes, les ràtios oscil·len entre 10,4 alumnes per professor a Galícia i 14 a la Comunitat de Madrid. La mitjana estatal se situa en 12,5 alumnes per professor, un alumne més, per terme mitjà, que a Balears (11,4).

Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris,

per comunitats autònomes. Curs 2016-2017

11,4 12,5

10,4 10,6 10,9 10,9 11,0 11,2 11,6 11,9 12,1 12,2 12,5 12,6 12,8 13,0 13,1 13,4 13,9 14,0

0

5

10

15

20

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Galícia

Extr

em

adura

Astú

ries

Caste

lla i

Lle

ó

Cantà

bri

a

Navarr

a

Ara

Caste

lla-l

a

Manxa

País

Basc

La R

ioja

R. de M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Canàri

es

Andalu

sia

Cata

lunya

Ceuta

Melil

la

C. de M

adri

d

39

INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ

40

F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ

F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ AMB RELACIÓ AL PIB

Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) de les Illes Balears destinat a educació.

Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.

Comparació entre comunitats autònomes

Anàlisi

Aquest indicador posa de manifest el valor que s’assigna a l’educació en relació a la despesa total.

Entre 2012 i 2017 la despesa total en educació amb relació al PIB a la nostra comunitat s’ha mantengut estable entorn del 3%.

Gràfic F1.1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. Cursos 2007 a 2017

3,1

3,5 3,4 3,3

3,0 3,0 2,9 3,0 3,0 3,0

0%

1%

2%

3%

4%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

A l’hora d’interpretar aquesta relació percentual en les diferents comunitats autònomes s’ha de tenir present que algunes de les més riques poden estar fent una despesa per alumne superior a la d’altres amb menor PIB per càpita que assignen major percentatge del seu PIB a educació. S’ha de considerar en conseqüència un valor relatiu.

Aquesta afirmació confirma el fet que comunitats amb elevat PIB per càpita com Madrid, Catalunya, Illes Balears, Aragó o Navarra són les que menys percentatge

del PIB destinen a educació, mentre que Extremadura i Andalusia, amb PIB per càpita més baix, són les que major percentatge hi assignen.

41

Gràfic F1.1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB

(Base 2010) de la seva comunitat, per comunitats autònomes. Any 2017

4,2

3,7

3,0

2,32,9

3,2 3,3

3,4 3,6 3,7 3,7 3,8 4,0 4,04,2 4,3

4,5

5,1

5,5

0%

2%

4%

6%

Tota

l ES

TA

T

ME

C +

Adm

. E

d. C

.A.

Ille

s B

ale

ars

C. d

e M

adri

d

Cata

lunya

Ara

Navarr

a

La R

ioja

Astú

ries

Canàri

es

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

Galícia

Caste

lla-l

a M

anxa

C. V

ale

ncia

na

Cantà

bri

a

R. de M

úrc

ia

Andalu

sia

Extr

em

adura

* Despesa total en educació amb relació al PIB de tot l’Estat (MECD, conjunt de comunitats autònomes i total)

Mitjana CA: 3,6

42

F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ

Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.

Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.

Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.

Comparació entre comunitats autònomes

Especificacions tècniques

Aquests percentatges s’han recalculat amb les dades referides al pressuposts consolidats —despesa liquidada— per a cada any proporcionades per la Direcció General de Pressuposts i Finançament de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques.

Cal remarcar que les dades corresponents al curs 2017 són provisionals.

Anàlisi

El percentatge de despesa pública que es destina a educació indica el valor que els

governs donen a l’educació en relació amb altres àrees que reben finançament públic.

L’any 2017 un 19,4% de la despesa pública es va destinar a educació.

Del total de la despesa pública, un 17,4% es va destinar a l’educació no universitària i un 2 % a la universitària.

Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Universitat respecte dels pressuposts liquidats de la CAIB. Any 2017

19,417,4

2,0

0%

10%

20%

30%

Total Conselleria Educació

Ed. no universitàrIa

Ed. universitària

Entre 2008 i 2017, la despesa en educació com a percentatge de la despesa pública total a les Illes Balears ha experimentat un descens de 5,5 punts percentuals. Si bé el descens més acusat s’ha produït entre l’any 2011 i el 2012.

43

Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació i Universitat respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de

les Illes Balears. Cursos 2007 a 2017

24,9 24,4 24,426,0

17,921,2

19,120,6 20,1 19,4

0%

10%

20%

30%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 (p)

L’any 2017, del total de la despesa pública en educació, el 89,5% va ser assignat a l’educació no universitària i un 10,2% a la universitària.

Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació, per activitat educativa Illes Balears. Any 2017

89,5

10,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ed. no universitària Ed. universitària

En la taula següent es mostra la distribució de la despesa pública en educació que fan

les diferents comunitats autònomes i el MEC corresponent a l’any 2017.

L’any 2017, les Illes Balears va ser la comunitat que presentà major desproporció entre l’ensenyament no universitari i l’universitari. Només el 10,2% del pressupost total es destinà a l’ensenyament universitari.

44

Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2017

Despesa per CA Ed. no

universitària Ed.

universitària Formació

ocupacional Beques i

ajudes

TOTAL (1) 74,5 20,0 1,7 4,5

MEC 35,1 10,6 0,0 66,9

Andalusia 74,1 21,5 0,0 4,5

Aragó 76,7 21,9 0,0 1,4

Astúries 77,6 22,3 0,0 0,2

Illes Balears 89,5 10,2 0,0 0,3

Canàries 81,3 17,8 0,0 0,9

Cantàbria 81,1 18,7 0,0 0,3

Castella i Lleó 75,3 24,4 0,0 0,3

Castella-la Manxa 86,8 13,2 0,0 0,0

Catalunya 76,2 22,6 0,0 1,2

C. Valenciana 74,1 25,9 0,0 0,5

Extremadura 85,5 14,1 0,0 0,4

Galícia 77,1 22,3 0,0 0,6

C. de Madrid 67,3 30,7 0,0 2,0

R. de Múrcia 79,5 20,1 0,0 0,4

Navarra 86,8 12,4 0,0 0,8

País Basc 79,9 16,2 0,0 4,6

La Rioja 84,0 15,3 0,0 0,7

Administracions no Educatives (2) 99,3 0,0 0,0 0,7 (1) Participació obtinguda deduint del total la despesa no distribuïda per Administració i les partides d’ajust. (2) Inclou altres conselleries i corporacions locals.

Gràfic F1.2.4. Distribució de la despesa pública en educació, per comunitats autònomes. Any 2017

89,5

74,5

35,1

74,1 76,7 77,6 81,3 81,175,3

86,8

76,2 74,1

85,577,1

67,3

79,586,8

79,984,0

99,3

10,2

20,0

10,6

21,521,9 22,3 17,8 18,7

24,4

13,2

22,6 25,9

14,122,3

30,7

20,112,4

16,215,3

1,7 0,0

0,3 4,5 66,9 4,5 1,4 0,2 0,9 0,3 0,3 0,0 1,2 0,4 0,6 2,0 0,4 0,8 4,6 0,7 0,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Illes

Bal

ears

TOTA

L

MEC

An

dal

usi

a

Ara

Ast

úri

es

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

i Ll

Cas

tella

-la

Man

xa

Cat

alu

nya

C. V

alen

cian

a

Extr

emad

ura

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

País

Bas

c

La R

ioja

Ad

min

istr

acio

ns n

o

Edu

cati

ves

(2)

Ed. no universitària Ed. universitària Formació ocupacional Beques i ajudes

45

F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS

Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts.

Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari.

Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.

Comparació entre comunitats autònomes

Anàlisi

Aproximadament un 18% de la despesa pública en educació es destina a l’educació concertada.

Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la

Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Any 2017

18,2

2,8

6,5 6,4

0,8 1,0 0,4 0,1 0,2 0,8

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Total EI EP ESO EE Batxillerat CFGM CFGS FPB Ed. Especial

En estudiar l’evolució de la despesa en concerts educatius, s’observa que des de

l’any 2010 s’ha experimentat una tendència ascendent fins a l’any 2015, any a partir del qual decreix de forma considerable.

Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la

Conselleria d’Educació i Universitat. Illes Balears. Cursos 2007 a 2017.

18,1 18,2 17,6 18,1

19,9 20,5 20,7 21,2

18,3 18,2

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Les Illes Balears, juntament amb el País Basc, la Comunitat de Madrid, Navarra i Catalunya figuren entre les comunitats autònomes que destinen un major percentatge de la despesa pública en educació a concertar centres escolars.

46

Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les

Conselleries d’Educació per comunitats autònomes. Any 2017

18,2

8,0 8,3 9,210,5 10,8 10,8

13,3 14,215,2 15,3 15,5

18,0 18,219,5 19,7

23,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Ille

s B

ale

ars

Ca

rie

s

Extr

em

adura

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

And

alu

sia

Galícia

Astú

rie

s

Ara

Ca

ste

lla i L

leó

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ntà

bria

La R

ioja

Ca

talu

nya

Na

va

rra

C. d

e M

ad

rid

País

Basc

47

F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE

Definició: despesa mitjana per alumne en l’ensenyament no universitari.

Desagregacions: titularitat del centre.

Evolució de l’indicador: de l’any 2007 al 2016.

Comparació entre comunitats autònomes

Anàlisi

Per tal d’establir la comparativa d’aquest indicador amb les dades de l’estat i de

la resta de les comunitats autònomes, les dades corresponen a l’any 2016. Aquest any en l’ensenyament no universitari, el Govern de les Illes Balears va destinar 5328€ anuals per alumne en el conjunt de centres públics i de la xarxa privada concertada. Aquesta aportació va ser major en els centres públics, en els quals cada un alumne va rebre una mitjana de 6.379 €.

A mesura que s’avança en les diferents etapes educatives aquesta despesa per alumne és major.

Gràfic F2.1. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears. Any 2016

5.328

6.379

0 €

1.000 €

2.000 €

3.000 €

4.000 €

5.000 €

6.000 €

7.000 €

8.000 €

Despesa pública per alumne de centres públics i concertats

Despesa pública per alumne de centres públics

En l’anàlisi de l’evolució d’aquest indicador (Gràfic F2.2), trobam un primer període de 2007 a 2010 en què es dona una tendència creixent. A partir d’aquest

darrer any fins a 2014 s’inverteix la tendència. Aquest augment experimentat en els tres darrers anys és del 9,8%.

48

Gràfic F2.2. Despesa pública en educació per alumne. Illes Balears.

Cursos 2007 a 2016

5.3065.721

6.051 6.0685.637

4.920 4.817 4.8085.102 5.328

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

En els centres públics, la reducció en la despesa per alumne del 2010 al 2014, ha estat superior a l’experimentada pel conjunt de centres. D’altra banda, tal com es

pot veure al gràfic F.2.3, la despesa per alumne en els tres darrers cursos ha augmentat un 12,3%.

Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.

Illes Balears. Cursos 2007 a 2016

6.463

7.027 7.359 7.3726.751

5.796 5.623 5.5925.917

6.379

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

En comparació amb les altres comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat, podem constatar que Balears fa una inversió superior a la mitjana del conjunt de l’Estat (gràfics F2.4 i F2.5).

49

Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne, per comunitats autònomes. Any 2016

5.328

4.879

3.946

4.419 4.613 4.6194.721 4.819 4.991 5.131 5.149

5.5295.678 5.699 5.814 5.829 5.934

6.502

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. de M

adri

d

Andalu

sia

Cata

lunya

Caste

lla-l

a M

anxa

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Canàri

es

Ara

La R

ioja

Caste

lla i

Lle

ó

Extr

em

adura

Galícia

Astú

ries

Cantà

bri

a

Navarr

a

País

Basc

Gràfic F2.5. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics,

per comunitats autònomes. Any 2016

6.379

5.607

4.5914.943 4.988 5.159

5.386 5.510 5.5145.917 6.052

6.3416.538 6.598 6.785 6.917 7.128

9.054

0 €

2.000 €

4.000 €

6.000 €

8.000 €

10.000 €

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. de M

adri

d

Andalu

sia

Caste

lla-l

a M

anxa

R. d

e M

úrc

ia

Cata

lunya

C. V

ale

ncia

na

Canàri

es

Ara

La R

ioja

Extr

em

adura

Caste

lla i

Lle

ó

Galícia

Astú

ries

Cantà

bri

a

Navarr

a

País

Basc

50

INDICADORS DE RESULTATS

51

R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 2N D’ESO

Els resultats de l’avaluació de diagnòstic de segon d’ESO duita a terme el curs

2016-2017 a les Illes Balears es poden consultar al web de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (http://iaqse.caib.es).

A continuació es presenten els resultats de la competència en comunicació lingüística i els de la competència matemàtica a les avaluacions de diagnòstic fetes a escala autonòmica.

R2.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA. 2N ESO

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de diagnòstic 2016-2017 (àmbit autonòmic).

Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa

en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

Anàlisi

Competència en comunicació lingüística en llengua anglesa (2n ESO)

En el gràfic següent apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (500 punts) i a les diferents desagregacions (illes, gènere, titularitat dels centres i nivell d’estudis dels pares). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Els resultats més alts corresponen a Menorca (518 punts) i als centres privats -concertats (528 punts).

Per terme general, en aquesta avaluació externa, les al·lotes obtenen puntuacions més altes que els al·lots i les puntuacions mitjanes dels alumnes augmenten a mesura que els pares disposen de major nivell d’estudis.

52

Gràfic R2.1.1. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en la CCL en LLENGUA ANGLESA segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.

500 497

518 509

489

511

482

528

441

474

510

546

350

400

450

500

550

600

650glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa

i F

orm

ente

ra

al·

lots

al·lo

tes

blic

s

priv

ats

se

nse

estu

dis

co

mp

lets

es

tud

is o

blig

ato

ris

batx

illera

t, F

PII

o

CF

GM

un

ive

rsita

ris

o

CF

GS

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes que es pot observar al gràfic següent, la distribució de Mallorca és molt semblant a la del global de les Illes Balears. La de Menorca estan desplaçada de forma més remarcada cap als graus d’assoliment més alts de la competència, illa on destaca

el baix percentatge d’alumnat que se situa en el grau baix i molt baix (15%).

Atenent a la variable gènere de l’alumnat, les al·lotes obtenen resultats més alts que els al·lots. Destaca especialment que en els graus intermedi alt i alt hi ha un 19% d’al·lotes, respecte al 12% d’al·lots.

Quant a la titularitat, la distribució dels centres privats està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència. El 12% dels alumnes de centres privats presenten graus d’assoliment baix i molt baix mentre que en els públics aquest percentatge és més del doble (28%).

En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el

nivell d’estudis dels pares i mares. Criden l’atenció els percentatges dels graus d’assoliment baix i molt baix dels alumnes amb pares sense estudis complets (46%) en comparació amb els dels que tenen estudis universitaris o CFGS (8%).

53

Gràfic R2.1.2. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la competència en la CCL en LLENGUA ANGLESA, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.

4

4

1

6

5

3

5

3

10

4

2

2

17

18

14

17

19

16

23

9

36

25

11

6

32

33

30

28

34

30

32

32

29

36

36

28

30

30

38

25

30

31

28

34

22

27

38

34

14

13

13

19

10

17

11

19

3

7

12

25

2

2

3

5

2

2

2

4

0

1

2

5

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt

Al gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que ha consolidat la competència (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.

En el gràfic R2.1.3, apareix el percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua anglesa, el 46,5%. Si a aquest percentatge

se li suma el d’alumnat en procés de consolidació (32,0%), alumnat en disposició de consolidar la competència en acabar l’ESO, resulta que el 78,5% de l’alumnat de 2n possiblement finalitzarà l’etapa amb aquesta competència consolidada.

El major percentatge de consolidació de la competència es dona a Menorca (54,5%), en les al·lotes (50,5%), en els centres privats (57,0%) i en els fills de pares i mares amb major nivells d’estudis (64,6%). Les diferències que s’aprecien per illes no són estadísticament significatives, mentre que sí que ho són per titularitat, gènere de l’alumnat i pel nivell d’estudis dels pares i mares.

54

Gràfic R2.1.3. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la competència en CCL en LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació segons diferents variables

de desagregació. Avaluació 2016-2017.

46,5%

45,2%

54,5%

49,4%

42,4%

50,5%

39,9%

57,0%

25,2%

34,7%

51,0%

64,6%

32,0%

32,8%

30,1%

27,8%

33,7%

30,4%

32,2%

31,7%

29,3%

35,8%

36,0%

27,9%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació

55

Competència en comunicació lingüística en llengua castellana (2n d’ESO)

En el gràfic que es presenta a continuació apareixen les puntuacions mitjanes a l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions (illes i titularitat dels centres). Aquesta informació permet situar la posició de cada illa o tipus de centre segons la seva titularitat respecte de la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Gràfic R2.1.4. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en CCL en LLENGUA CASTELLANA, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.

500 501504

491485

514

483

527

438

486

510

539

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa i

Form

ente

ra

al·

lots

al·lo

tes

públic

s

priv

ats

sense e

stu

dis

com

ple

ts

es

tud

is o

blig

ato

ris

batx

illera

t, F

PII

o

CF

GM

un

ive

rsita

ris

o

CF

GS

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

Els resultats més alts corresponen a Menorca (504 punts), a les al·lotes (514 punts), als centres de titularitat privada (527 punts) i a l’alumnat fill de pares i mares amb major nivell d’estudis (539 punts). Només les diferències que es

donen per gènere de l’alumnat; per titularitat i pel nivell d’estudis dels pares i mares, són estadísticament significatives.

Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes (vegeu el gràfic següent), s’observa que a Menorca la distribució està desplaçada cap als nivells alts d’assoliment de la competència. La distribució de Mallorca i la d’Eivissa i Formentera són molt semblants a la del global de les Illes Balears.

Segons la variable gènere de l’alumnat, les al·lotes tenen resultats més alts que els obtinguts pels al·lots. La diferència més gran es troba en el grau intermedi alt (16%

els al·lots i 24% les al·lotes).

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts. La diferència més gran es troba en el grau intermedi baix (31% en els públics i 18% en els privats).

Finalment, en termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaca que el percentatge d’alumnat en el grau intermedi alt del nivell universitaris o CFGS és del 29%.

56

Gràfic R2.1.5. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la en CCL en LLENGUA CASTELLANA, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.

3

2

1

5

3

2

3

1

10

2

1

1

9

9

4

6

12

5

11

4

18

12

6

4

28

26

23

29

29

23

31

18

32

29

25

18

42

40

58

39

39

44

37

49

32

39

46

45

17

21

12

19

16

24

16

26

8

17

21

29

2

2

2

1

1

2

1

2

1

1

1

4

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt

A continuació, apareix un gràfic amb el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i en procés

de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.

El percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua castellana a les Illes Balears és del 62,9%. Si a aquest li sumam el percentatge d’alumnat en procés de consolidació (26,2% en el grau intermedi baix), resulta que el 89,1% de l’alumnat de 2n d’ESO podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.

El major percentatge de consolidació de la competència es dona a Menorca (71,9%), a les al·lotes (69,4%), als centres de titularitat privada (76,4%) i als fills de pares i mares amb major nivells d’estudis (77,6%). Les diferències que es donen per illes, excepte entre Eivissa i Formentera i Mallorca; per gènere de l’alumnat; per titularitat i pel nivell d’estudis dels pares i mares, són estadísticament significatives.

57

Gràfic R2.1.6. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la competència en CCL en LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, segons diferents variables

de desagregació. Avaluació 2016-2017.

62,9%

62,4%

71,9%

60,1%

56,1%

69,4%

54,3%

76,4%

40,4%

57,0%

68,1%

77,6%

26,2%

26,1%

23,0%

28,6%

29,1%

23,3%

31,5%

17,8%

32,4%

28,6%

25,0%

18,0%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació

Competència en comunicació lingüística en llengua catalana (2n ESO).

En el gràfic que ve a continuació, apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Illes Balears (sempre 500) i a les diferents desagregacions considerades en aquest estudi (illes, gènere de l’alumnat, titularitat dels centres i alumnat classificat segons el nivell d’estudis dels pares i mares). Aquesta informació permet situar la posició de cada dada respecte de la

mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Els resultats més alts corresponen a Menorca (558 punts), a les al·lotes (515 punts), als centres privats (514 punts) i a l’alumnat fill de pares i mares amb major nivell d’estudis (543 punts). Les diferències trobades són estadísticament significatives entre illes, excepte entre Menorca i Mallorca, per gènere de l’alumnat, per titularitat i per estudis dels pares i mares.

58

Gràfic R2.1.7. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en la competència en comunicació lingüística en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació.

Avaluació 2016-2017.

500 499

558

464 485

515491

514

447

486

508

543

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

iss

a i

Fo

rme

nte

ra

al·lo

ts

al·

lote

s

públic

s

pri

va

ts

se

ns

e e

stu

dis

c

om

ple

ts

estu

dis

oblig

ato

ris

batx

illera

t, F

PII

o

CF

GM

un

ive

rsit

ari

s o

C

FG

S

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes,

que es pot observar al gràfic següent, la de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment més alts de la competència. Destaca, comparativament, l’elevat percentatge en aquesta illa del grau intermedi alt i alt (34% i 8%, respectivament).

Segons les variables gènere de l’alumnat i titularitat dels centres, les al·lotes i els centres privats, respectivament, presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts.

En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts segons augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaca que el percentatge d’alumnat en el grau

intermedi baix del nivell sense estudis complets és del 38%.

59

Gràfic R2.1.8. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la competència en comunicació lingüística en llengua catalana, segons diferents variables de desagregació.

Avaluació 2016-2017.

3

2

1

9

4

3

4

2

6

3

1

1

11

8

2

17

10

6

10

6

18

9

8

4

26

26

16

25

27

23

27

20

38

31

18

15

39

45

39

31

42

43

38

49

33

40

53

44

19

18

34

17

16

23

19

21

5

15

18

33

2

1

8

2

1

2

2

2

0

1

1

4

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt

A continuació es mostra un gràfic amb el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.

El percentatge d’alumnat que consolida la competència comunicativa en llengua catalana a les Illes Balears és del 63,8%. Si a aquest se li suma el d’alumnat en procés de consolidació (24,7%), que està en disposició de consolidar la competència en acabar l’ESO, resulta que el 88,5% de l’alumnat de segon podria acabar l’etapa amb la competència consolidada.

Els percentatges més alts de consolidació de la competència es donen: a Menorca (80,9%), a les al·lotes (68,4%) i als centres de titularitat privada (71,6%); amb diferències estadísticament significatives en totes les desagregacions.

El percentatge de consolidació augmenta a mesura que el nivell d’estudis augmenta. Es troben diferències significatives entre els nivells d’estudis dels pares i mares, excepte entre els nivells batxillerat/FPII/CFGM i universitaris/CFGS.

60

Gràfic R2.1.9. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la CCL en LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, segons diferents variables de desagregació.

Avaluació 2016-2017.

63,8%

64,2%

80,9%

48,9%

59,0%

68,4%

58,9%

71,6%

38,2%

56,4%

72,7%

80,4%

24,7%

25,5%

15,9%

25,0%

26,9%

22,6%

27,4%

20,4%

37,9%

31,4%

17,8%

15,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació

61

R2.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2N ESO).

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’avaluació de diagnòstic 2016-2017 (àmbit autonòmic).

Desagregacions: per titularitat, gènere, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala

amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

Anàlisi

En el gràfic següent apareixen les puntuacions mitjanes en l’escala TRI corresponents al global de les Balears (500) i a les diferents desagregacions (illes, gènere de l’alumnat, titularitat dels centres i alumnat classificat segons el nivell d’estudis dels pares i mares). Aquesta informació permet situar la posició de cada dada respecte a la mitjana global de les Illes Balears i comparar-les entre si.

Els resultats més alts corresponen a Menorca (516 punts), als al·lots (507 punts), als centres privats (526 punts) i a l’alumnat fill de pares i mares amb major nivell d’estudis (546 punts). Es troben diferències estadísticament significatives entre

Menorca i Eivissa i Formentera, per titularitat i entre els nivells d’estudis dels pares i mares, excepte entre els nivells sense estudis complets i estudis obligatoris.

62

Gràfic R2.2.1. Puntuacions mitjanes de l’alumnat de 2n d’ESO en la competència matemàtica segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.

500501

516

485507

493 484

526

448

482

507

546

350

400

450

500

550

600

650glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa

i F

orm

ente

ra

al·

lots

al·lo

tes

blic

s

priv

ats

se

nse

estu

dis

co

mp

lets

es

tud

is o

blig

ato

ris

batx

illera

t, F

PII

o

CF

GM

un

ive

rsita

ris

o

CF

GS

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

Pel que fa a les distribucions de l’alumnat segons el grau d’assoliment per illes, que es pot observar al gràfic següent, la distribució de Mallorca és molt semblant

a la del global de les Illes Balears, la de Menorca està desplaçada cap als graus d’assoliment alts i la d’Eivissa i Formentera cap als graus d’assoliment baixos.

Segons la variable gènere de l’alumnat, els al·lots obtenen resultats més alts que les al·lotes.

Quant a la titularitat, els centres privats presenten uns resultats desplaçats cap als graus alts. Les diferències més elevades es troben en el grau d’assoliment baix (27% centres públics i 17% centre privats).

En termes generals, l’alumnat obté resultats més alts a mesura que augmenta el nivell d’estudis dels pares i mares. Destaca que el grau intermedi baix d’estudis

obligatoris, o en procés de consolidació, és el grau amb el percentatge més alt (39%).

63

Gràfic R2.2.2. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO per graus d’assoliment de la competència matemàtica, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.

2

2

1

1

2

2

3

0

7

3

1

0

23

23

20

24

22

25

27

17

36

24

20

13

33

32

29

41

31

35

34

31

33

39

34

27

26

25

33

24

27

25

24

28

17

26

30

29

13

14

15

8

16

11

10

19

7

8

12

24

3

3

2

2

3

3

2

4

0

1

3

6

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt

En el gràfic següent, apareix el percentatge d’alumnat que té la competència consolidada (graus d’assoliment intermedi, intermedi alt i alt) i el que està en procés de consolidació (grau d’assoliment intermedi baix). La informació es desagrega en funció de l’illa, del gènere de l’alumnat, de la titularitat dels centres i segons el nivell d’estudis dels pares i mares.

El 42,0% d’alumnat té consolidada la competència. Si a aquest alumnat, se li suma l’alumnat en procés de consolidació (33,1%), que està en disposició de consolidar la

competència en acabar l’ESO, resulta que el 75,1% de l’alumnat podria acabar l’etapa amb aquesta competència consolidada.

Els percentatges més alts de consolidació de la competència corresponen a Menorca (50,3%), als al·lots (45,9%), als centres privats (51,8%) i als fills de pares i mares amb major nivells d’estudis (59,6%). Les diferències entre Menorca i Eivissa i Formentera, per gènere de l’alumnat, per titularitat dels centres i pel nivell d’estudis dels pares i mares són estadísticament significatives.

64

Gràfic R2.2.3. Percentatge d’alumnat de 2n d’ESO amb la competència matemàtica consolidada, segons diferents variables de desagregació. Avaluació 2016-2017.

42,0%

42,3%

50,3%

34,6%

45,9%

38,1%

35,8%

51,8%

23,7%

34,7%

45,0%

59,6%

33,1%

32,4%

29,0%

40,6%

30,9%

35,3%

34,4%

31,0%

33,3%

39,0%

34,5%

26,8%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

nins

nines

públics

privats

sense estudis complets

estudis obligatoris

batxillerat, FPII o CFGM

universitaris o CFGS

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges c. consolidada c. en procés de consolidació

65

R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT

R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.

Desagregacions: per edat i gènere.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació Illes Balears - conjunt de l’Estat

Especificacions tècniques: s’han calculat per a les edats de 8 i 10 anys (que corresponen a 3r i 4t d’educació primària) i les de 12, 14 i 15 anys (corresponents als cursos de 1r, 3r i 4t d’educació secundària obligatòria).

Anàlisi

A mesura que augmenta l’edat disminueixen les taxes d’idoneïtat, la qual cosa indica que bona part de l’alumnat acumula una o més repeticions a mesura que

avença en les diferents etapes.

A l’inici de l’ESO —12 anys— un 20,2% de la població escolaritzada no es troba matriculada al curs que li correspondria per edat. En arribar a 4t d’ESO només un 64% dels alumnes es troba en el curs que teòricament li correspon per edat.

En totes les edats, les al·lotes presenten percentatges d’idoneïtat superiors als dels al·lots i aquesta diferència s’incrementa a mesura que augmenta l’edat, amb diferències de 10,9 i 10,1 punts percentuals als 14 i 15 anys respectivament.

Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears, desagregades per gènere. Curs 2016-2017.

90,1 83,4 77,164,0 59,1

91,9 87,4 82,9 74,9 69,2

90,9 85,3 79,8

69,264,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys

al·lots al·lotes total

66

Aquesta mateixa tendència s’observa per al conjunt de l’Estat especialment en els cursos de l’ESO. Tot i això, com es pot apreciar en el gràfic següent, en totes les edats considerades, les taxes d’idoneïtat de la població de les Illes Balears se situen per davall les taxes del conjunt de l’Estat. Al darrer curs de l’ESO, la diferència és de 4,6 punts percentuals.

Com s’aprecia al gràfic R4.1.2, a mesura que els alumnes avancen en la seva escolaritat les taxes són més baixes.

Gràfic R4.1.2. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2016-2017.

90,985,3

79,8

69,264,0

93,689,7

85,7

74,468,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys

Illes Balears Estat

En els gràfics que apareixen a continuació es presenta l’evolució de l’indicador des del curs 2007-2008 al curs 2016-2017.

La taxa d’idoneïtat als 8 anys es manté relativament estable en el període estudiat, situant-se entre el 90,4% i el 92,1% de la població. En canvi, les taxes d’idoneitat en la resta d’edats estudiades tendeixen a millorar en aquest període.

Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

89,4 89,4 89,5 89,9 90,3 90,4 91,2 92,9 91,0 90,1

91,8 92,6 92,0 91,193,5 92,1 93,1

90,793,2 91,9

90,6 90,9 90,7 90,4 91,8 91,1 92,1 91,8 92,1 90,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

al·lots al·lotes ambdós sexes

67

Gràfic R4.1.4. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 10 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

81,5 81,481,4 80,9

83 83,9 83,9 84,4 85,9 83,484,8 84,8 84,5 86,7 87,4 86,9 88,2

86,8 89,1 87,4

83,1 83,1 82,9 83,7 85,2 85,2 85,9 85,4 87,4 85,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

al·lots al·lotes ambdós sexes

Gràfic R4.1.5. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 12 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

71,7 71,9 71,1 73,2 74 74,2 76,2 77,6 77,6 77,1

80,0 78,4 77,2 79,3 80,6 82,5 82,7 82,7 84,6 82,9

75,7 75,0 74,0 76,1 77,2 78,2 79,4 80 80,8 79,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

al·lots al·lotes ambdós sexes

Gràfic R4.1.6. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 14 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

54,256,5 56,2 56,2

59,1 60,1 6161,5 64,6 64,0

67,1 65,667,6

67,9 67,8 69,8 71,1 72,873,8 74,9

60,4 60,7 61,8 61,9 63,3 64,8 65,9 66,9 69,1 69,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

al·lots al·lotes ambdós sexes

68

Gràfic R4.1.7. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 15 anys. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

48,0 44,3 48,3 49,8 49,2 51,3 51,2 51,9 53,459,1

60,3 59,7 59,6 61,5 61,3 61,6 63,265,5 66,8 69,2

54,0 51,853,6 55,5 55,1 56,3 57,0 58,5 59,8

64,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

al·lots al·lotes ambdós sexes

69

R4.2. ALUMNAT REPETIDOR

Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.

Desagregacions: per nivell, titularitat i gènere.

Evolució de l’indicador: del curs 2012-2013 al 2016-2017

Comparació Illes Balears –conjunt de l’Estat

Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.

Anàlisi

A l’educació primària en el curs 2016-2017, el major percentatge de repetició es va donar en el 1r curs de l’etapa (3,7%), moment en què es requereix als alumnes mostrar cert grau de consolidació de les competències lligades al processos de lectoescriptura i càlcul. Aquest percentatge disminueix fins al quart nivell, per després augmentar lleugerament als dos darrers nivells. S’ha de tenir present que

aquesta disminució es deu en part al fet que la repetició només es pot donar una vegada en tota l’etapa.

Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP, a les Illes Balears.

3,7 3,63,2

2,73,0 3,1

0%

1%

2%

3%

4%

5%

1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP

70

En l’etapa d’educació secundària obligatòria, els majors percentatges de repetidors es troben al primer nivell (10%)4 i al tercer (11,1%). Al darrer nivell de l’etapa el percentatge de repetició (7,8%) disminueix respecte als anteriors5.

Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a ESO, a les Illes Balears.

10,08,7

11,1

7,8

0%

5%

10%

15%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Si s’analitza la repetició per titularitat, tant a l’educació primària com a l’educació secundària obligatòria, s’observa que els majors percentatges es donen als centres públics, però de forma més pronunciada a l’educació secundària obligatòria.

Aquestes diferències entre centres públics i centres privats concertats a l’educació primària oscil·len entre 0,3 i 2,2 punts percentuals.

A l’educació secundària obligatòria les diferències entre els centres públics i el conjunt dels centres privats oscil·len entre 2,2 punts percentuals al 2n d’ESO i 4,4 punts al 1r curs d’ESO.

Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP, a les Illes Balears, per titularitat.

Curs 2016-2017.

4,6 4,53,5 3,0 3,3 3,3

2,5 2,33,1

2,3 2,7 3,0

0,2 0,4 0,4 0,6

0,80,7

3,7 3,63,2

2,7 3,0 3,1

0%

2%

4%

6%

1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP

centres públics privats no concertats privats concertats total

4 Probablement perquè en aquest curs hi trobam alumnat que presenta desajustaments curriculars o dificultats d’aprenentatge, que hauria repetit en algun curs de primària i va anar promocionant per

imperatiu legal fins arribar a l’ESO.

5 En part perquè ja s’ha produït un cert filtratge de l’alumnat ja que bona part dels que repetiren en cursos anteriors abandona els estudis.

71

Gràfic R4.2.4. Percentatge d’alumnat repetidor a ESO, a les Illes Balears, per titularitat.

Curs 2016-2017.

11,39,6

12,7

9,07,9 7,48,7

5,9

10,08,7

11,1

7,8

0%

5%

10%

15%

20%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

centres públics centres privats total

Com s’aprecia al gràfics R.4.2.5 R.4.2.6, en ambdues etapes i en tots els cursos de l’ensenyament obligatori, les nines repeteixen amb menor freqüència que els

nins. A l’educació primària les diferències oscil·len entre 0,6 i 1,9 punts percentuals, mentre que a secundària ho fan entre 3,1 i 4,2 punts percentuals.

Gràfic R4.2.5. Percentatge d’alumnat repetidor a EP, per gènere. Curs 2016-2017.

4,64,0 3,6

3,0 3,3 3,62,7 3,2 2,8 2,3 2,7 2,4

3,7 3,63,2

2,73,0 3,1

0%

2%

4%

6%

1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP

nins nines total

Gràfic R4.2.6. Percentatge d’alumnat repetidor a ESO, per gènere. Curs 2016-2017.

11,910,2

13,0

9,47,7 7,1

9,26,2

10,0 8,7

11,1

7,8

0%

5%

10%

15%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

nins nines total

En els dos darrers cursos escolars estudiats s’ha produït a l’educació primària una ruptura de sèrie davant la possibilitat de repetir en qualsevol dels nivells de l’etapa (en cursos anterior la repetició es contemplava a final de cicle: 2n,4t i 6è).

En el curs 2016-2017, el percentatge de repetidors ha disminuït significativament

respecte el curs anterior en els 2n, 4t i 6è nivells de l’EP però, en contraposició, ha augmentat al 5è nivell.

72

Gràfic R4.2.7. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP a les Illes Balears.

Cursos 2012-2013 a 2016-2017

3,63,7

6,5

6,8

5,9 5,9

3,63,5 3,2

4,8

5,8

5,2

4,1

2,72,6

3,0

5,15,5

4,7 4,5

3,1

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 2n EP 3r EP

4t EP 5t EP 6è EP

En l’educació secundària obligatòria, la disminució més accentuada en el percentatge de repetidors s’ha produït en el 1r nivell.

Gràfic R4.2.8. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a ESO a les Illes Balears.

Cursos 2012-2013 a 2016-2017

13,013,8

13,311,9

10,0

11,211,2

10,6

8,4 8,7

13,3

12,5 12,6

11,311,1

10,711,0

9,8

7,97,8

5%

7%

9%

11%

13%

15%

17%

19%

2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

73

En el gràfics R.4.2.9 i R.4.2.10 es presenta la comparació entre els percentatges de repetidors a les Illes Balears i al conjunt de l’Estat.

A l’educació primària, els percentatges de repetidors a les Illes Balears són superiors als del conjunt de l’Estat en tots els cursos de l’etapa.

Gràfic R4.2.9. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP. Illes Balears-Estat.

Curs 2016-2017.

3,7 3,63,2

2,7 3,0 3,12,6

3,02,3 2,4 2,1

2,7

0%

2%

4%

6%

8%

1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP

Illes Balears Estat

A l’ESO, el percentatges de repetidors a les Illes Balears són superiors als del conjunt de l’Estat, sobretot als dos darrers nivells.

Gràfic R4.2.10. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a ESO. Illes Balears-Estat.

Curs 2016-2017.

74

R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR

Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis

màxims l’educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors i que no realitzen cap tipus d’educació o formació.

Desagregacions: per gènere.

Comparació entre comunitats autònomes i el conjunt de l’Estat.

Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.

Especificacions tècniques:

Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims d’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0), educació primària (CINE 1) i

educació secundària 1a etapa (CINE 2).

Per determinar el nivell de formació assolit, a partir de 2014 s’aplica la nova CNED-2014 (adaptació de la Classificació Internacional Normalitzada d’Educació).

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa, facilitats per l’INE amb la metodologia establerta per EUROSTAT.

Anàlisi

Reduir a un 10% en el conjunt d’Europa l’abandonament escolar prematur és un dels objectius prioritaris de l’Estratègia Europa 2020. A Espanya s’ha proposat reduir-lo a un 15%.

L’any 2017, la taxa d’abandonament a les Illes Balears va ser del 26,5%. Aquesta taxa va ser de 11,9 punts percentuals superior en els homes (32,4%) que en les dones (20,5%).

Gràfic R5.1. Abandonament escolar prematur a les Illes Balears. Any 2017

26,5

32,4

20,5

0%

20%

40%

global homes dones

75

Com es comprova en el gràfic R5.2, en els deu darrers cursos escolars l’abandonament escolar ha disminuït 15,7 punts percentuals. Tot i que aquest percentatge ha disminuït tant per homes com per dones, l’abandonament dels homes supera amb escreix el de les dones en quasi tots els anys estudiats.

Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar prematur per gènere. Illes Balears - Estat. Any 2017

48,1

45,9 42,5

33,229,7

33,637,6

31,5

34,9

32,4

36,734,3

30,3

26,028,1 25,8 26,2

21,618,1

20,5

42,540,3

36,5

29,7 28,9 29,832,1

26,7 26,8 26,5

0%

20%

40%

60%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

homes dones ambdós sexes

Com s’aprecia al gràfic següent, la taxa de les Illes Balears supera considerablement la del conjunt de l’Estat en tot el període objecte d’estudi. L’any 2017, aquesta diferència va ser de 8,2 punts.

Gràfic R5.3. Evolució de l’abandonament escolar prematur. Illes Balears - Estat. Any 2017

42,5

40,3

36,5

29,728,9

29,832,1

26,7 26,8 26,5

31,7 30,9

28,2

26,324,7

23,621,9

20,0 19,018,3

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Illes Balears Estat

Per comunitats autònomes, l’any 2017, Illes Balears (26,5%), Ceuta i Melilla

(24,3%), Andalusia (23,5%), la Regió de Múrcia (23,1%) i Castella-la Manxa (22,1%) són les que major taxa d’abandonament escolar prematur presenten.

Gràfic R5.4. Abandonament escolar prematur per comunitats autònomes. Any 2017

26,5

18,3

7,08,9

11,312,9 13,9 14,8 14,9

16,4 16,7 17,0 17,519,2 20,3

22,1 23,1 23,5 24,3

0%

10%

20%

30%

40%

Illes

Bale

ars

Est

at

País

Basc

Cantà

bria

Navarr

a

La R

ioja

C. d

e M

adrid

Ast

úries

Galíc

ia

Ara

Cast

ella

i L

leó

Cata

lunya

Canàries

Extr

em

adura

C. V

ale

ncia

na

Cast

ella

-la M

anxa

R. d

e M

úrc

ia

Andalu

sia

Ceuta

i M

elil

la

76

R6. TAXES DE GRADUACIÓ

R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ I PERCENTATGE DE PROMOCIÓ A L’EDUCACIÓ

SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).

Desagregacions: per gènere i titularitat.

Evolució: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes: curs 2016-2017.

Especificacions tècniques:

Per a les taxes brutes de graduació en els gràfics R.6.1.2. i R6.1.3. no es

consideren els titulats a través de l’educació secundària per a persones adultes (ESPA), ni a través de proves lliures, ni a través del PQPI/FPB.

També es presenten els percentatges de promoció als quatre nivells de l’ESO

(percentatge d’alumnat de les Illes Balears que promociona a cada curs amb relació a l’alumnat avaluat), desagregats per gènere i titularitat.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al

càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

El curs 2016-2017 la taxa bruta de graduats a l’ESO va ser del 69,2% respecte de la població de 15 anys, taxa superior per a les al·lotes (74,9%) que per als al·lots (63,8%). Un 5,6% del total de població respecte a la població de 15 anys obtingué la titulació a través de l’educació d’adults i un 4,2% a través de la formació professional bàsica.

Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de Balears que gradua en ESO, per gènere. Curs 2016-2017

63,8

5,8 6,0

74,9

2,5 5,1

69,2

4,2 5,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

alumnat ESO A través de FPB Per adults

al.lots al.lotes global

77

En el període que va del curs 2007-2008 al 2016-2017, tot i que no es produeix de forma regular, es constata un augment en les taxes brutes de graduació (8,1 punts percentuals en aquest període). Aquesta tendència s’observa en la desagregació per gènere, essent les dones les que obtenen les taxes més altes.

Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per gènere. Cursos 2007-2008 a 2016-2017.

61,1

64,2

67,967 67,4 65,5

69,669,0

70,0 69,2

56,0 56,9

62,861,7 61,5

59,3

64,062,6

64,4 63,8

66,3

71,773,3 72,6 73,6

72,2

75,5 75,7 75,9 74,9

40%

50%

60%

70%

80%

90%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

ambdós sexes homes dones

El curs 2016-2017, la taxa bruta de graduats en ESO a Balears (69,2%) se situà

molt per davall la taxa del conjunt de l’Estat (75,6%). Només Ceuta i Melilla presenta taxa inferior a la de la nostra comunitat.

Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població que gradua en ESO, per comunitats autònomes.

Curs 2016-2017

69,2

75,6

56,2 56,4

66,7 68,6 69,272,1 73,7 75,2 76,1 76,1 76,2 77,0 78,3 78,7 79,7

82,4 83,185,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Illes

Bale

ars

Est

at

Ceuta

Melil

la

C. V

ale

ncia

na

Cast

ella

-la M

anxa

La R

ioja

Canàries

Andalu

sia

Extr

em

adura

Ara

C. d

e M

adrid

R. d

e M

úrc

ia

Galíc

ia

Cast

ella

i L

leó

Cantà

bria

Ast

úries

Navarr

a

Cata

lunya

País

Basc

Pel que fa als percentatges de promoció en els quatre cursos que conformen l’educació secundària obligatòria, el percentatge més elevat és el que correspon al primer curs de l’etapa (89,5%), mentre que tercer d’ESO és el curs amb el percentatge més baix de promoció (83,5%) i, com abans s’ha comentat, el percentatge d’al·lotes que promocionen en tots els cursos supera el dels al·lots

78

(gràfic R6.1.5). La diferència més gran per gènere es dona al segon nivell (7,6 punts percentuals).

Gràfic R6.1.4. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears.

Curs 2016-2017

89,584,2 83,5 84,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO Gràfic R6.1.5. Percentatge d’alumnat que promociona en cada curs de l’ESO a les Illes Balears, per gènere.

Curs 2016-2017

87,280,6 80,0 81,0

92,188,2 87,1 87,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

al.lots al.lotes

Per titularitat, les majors taxes de promoció es donen als centres privats i les més baixes als centres públics. Coincidint amb la desagregació per gènere, la diferència més gran es dona al segon nivell.

Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ESO a les Illes Balears, per titularitat.

Curs 2016-2017

88,480,5 80,6 80,7

90,5 89,2 87,6 88,6

97,7 96,891,2

95,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

públics privats concertats privats no concertats

79

R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS POSTOBLIGATORIS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de “l’edat teòrica” de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.

Desagregacions: per gènere.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Comparació entre comunitats autònomes: curs 2016-2017.

Especificacions tècniques:

Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat, FPB i GFGM.

En la categoria de tècnic es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.

Les edats teòriques de començament del darrer curs utilitzades en les taxes brutes de població que se gradua són les següents:

Edat teòrica de començament del darrer d’FPB: 16 anys

Edat teòrica de començament del darrer de batxillerat i CFGM: 17 anys.

Evidentment, les taxes brutes de graduació guarden relació amb les taxes d’escolarització ja que ambdues es refereixen a la població d’una determinada edat. El fet que una taxa bruta de graduació en els estudis de batxillerat sigui superior a les del CFGM no comporta necessàriament que el percentatge d’aprovats respecte al de matriculats en cada un d’aquests estudis sigui superior a l’altre. El que seria més correcte per mesurar “l’èxit

acadèmic” seria sumar ambdues taxes de graduació per obtenir una taxa global de graduació referida a la població de 17 anys.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens de població de 2011.

Anàlisi

Taxes de graduació al batxillerat

En el curs 2016-2017, a les Illes Balears, la taxa bruta de graduats en batxillerat va ser del 40,7%. Aquesta és més elevada en les al·lotes (48,7%) que en els al·lots (33,1%). D’altra banda, com s’observa al gràfic R6.2.3, la taxa de les Illes Balears

és molt inferior a la del conjunt de l’Estat (14,8 punts percentuals de diferència).

80

Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per gènere.

Curs 2016-2017

40,7

33,1

48,7

0%

20%

40%

60%

global al.lots al.lotes

La proporció de joves que titulen en el batxillerat respecte a la població de 17 anys ha experimentat un increment, encara que no de forma lineal, des del curs 2007-2008 (32,1%) fins al curs 2016-2017 (40,7%). Aquest darrer curs estudiat

las taxes són inferiors a les del curs anterior. Aquesta tendència s’observa en la desagregació per gènere, essent les dones les que obtenen les taxes més altes.

Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

32,1 33,0

36,5 39,1

41,6 39,7

42,1 41,0

43,0 40,7

27,6 27,1

31,1 32,0

35,8

33,2 35,1

33,8 35,8

33,1

36,9

39,3

42,3

46,6 47,9 46,4

49,6 48,8

50,8 48,7

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

55%

2007-2008 2008-20092009-20102010-20112011-20122012-20132013-20142014-20152015-20162016-2017

ambdós sexes homes dones

En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats

autònomes, al gràfic següent es constata que la nostra comunitat té la taxa bruta de graduació en estudis de batxillerat més baixa de l’Estat, juntament amb Ceuta.

Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.

Curs 2016-2017

40,7

55,5

40,7

49,5 50,0 50,4 52,8 53,2 53,6 54,1 54,3 56,4 57,8 57,9 58,5 60,7 61,6 63,1 63,366,5

0%

20%

40%

60%

80%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

Melil

la

C. V

ale

ncia

na

Ca

talu

nya

Ca

ste

lla-l

a M

an

xa

R. d

e M

úrc

ia

Andalu

sia

La R

ioja

Ara

Ca

nàrie

s

Extr

em

ad

ura

Na

va

rra

Ca

ntà

bri

a

Ga

lícia

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid

Astú

rie

s

País

Basc

81

Taxa bruta de graduació en la Formació Professional Bàsica – FPB

El curs 2016-2017 un 4,2% dels alumnes que cursaren un cicle formatiu de formació professional bàsica respecte de la població de 16 anys obtingué el títol de tècnic professional bàsic, mentre que en el conjunt de l’Estat es titulà en aquests estudis un 3,8% (vegeu taula R6.2.7).

En aquests estudis, el percentatge de titulació dels al·lots (5,8%) és més alt que el de les al·lotes (2,5%). En qualsevol cas, aquestes taxes baixes s’expliquen perquè

és molt minoritària la població de 16 anys que cursa estudis d’FPB.

Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en FPB a les Illes Balears, per gènere.

Curs 2016-2017

4,2

5,8

2,5

0%

2%

4%

6%

8%

10%

global al.lots al.lotes

Gràfic R6.2.5. Taxa bruta de població que gradua en FPB, per comunitats autònomes.

Curs 2016-2017

4,2 3,8

1,92,9

3,7 3,8 4,1 4,1 4,3 4,5 4,85,5 5,8 5,9 6,1 6,3 6,3

7,2 7,4

0%

5%

10%

Ille

s B

ale

ars

Tota

l

Cata

lunya

Astú

ries

C. d

e M

adri

d

Andalu

sia

Navarr

a

Canàri

es

Cantà

bri

a

Caste

lla i

Lle

ó

R. d

e M

úrc

ia

Melil

la

Caste

lla-l

a M

anxa

Extr

em

adura

Galícia

C. V

ale

ncia

na

Ara

Ceuta

País

Basc

La R

ioja

Taxa bruta de graduació en els CFGM

La taxa bruta de graduació als CFGM és del 21%, taxa molt inferior a la del batxillerat per a alumnat de la mateixa edat, 17 anys. Cal advertir però que aquest fet ve condicionat pel major nombre d’alumnat que cursa estudis de batxillerat respecte els que cursen CFGM.

Gràfic R6.2.5. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per gènere.

Curs 2016-2017

21,0 21,6 20,4

0%

10%

20%

30%

global al.lots al.lotes

82

Des del curs 2007-2008 fins al 2016-2017, la taxa bruta de graduació referida a la població de 17 anys en els CFGM, ha sofert un increment de 8 punts percentuals. Tot i això, no ha evolucionat de forma lineal.

Gràfic R6.2.6. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2007-2008 a 2016-2017

13

14,413,5

17,7 17,5

18,6

21,3 20,5 20,6 21,0

12,3 12,8 12,7

1616,2

17,8

21,5

21,1

22,421,6

13,8

16,2

14,5

19,4

18,9

19,4

21,1

19,9

18,7

20,4

5%

10%

15%

20%

25%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

ambdós sexes homes dones

Per comunitats autònomes, les taxes brutes de graduació més baixes corresponen a Melilla (16,4%), Comunitat de Madrid (18,5%), Múrcia (19,6%), Navarra (19,8%), Ceuta (20,3%) i Illes Balears (21%).

Gràfic R6.2.7. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.

Curs 2016-2017

21,023,5

16,418,5

19,6 19,8 20,322,5 22,7 23,6 23,7 23,8 23,8

25,0 25,3 26,2 26,4

29,1 29,230,8

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

Ille

s B

ale

ars

Tota

l

Melil

la

C. de M

adri

d

R. de M

úrc

ia

Navarr

a

Ceuta

Andalu

sia

Caste

lla-l

a

Manxa

Caste

lla i

Lle

ó

La R

ioja

Extr

em

adura

Canàri

es

Ara

Cata

lunya

País

Basc

C. V

ale

ncia

na

Astú

ries

Galícia

Cantà

bri

a

83

R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.

Desagregacions: per gènere.

Comparació entre comunitats autònomes: curs 2016-2017.

Evolució de l’indicador: del curs 2007-2008 al 2016-2017.

Especificacions tècniques:

Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.

Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:

- Tècnic superior: 19 anys.

- Grau: 21 anys.

- Màster Oficial: 23 anys.

En la categoria de tècnic superior es considera l’alumnat graduat en CFGS d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals. Les dades de població considerades per al càlcul d’aquest indicador són estimacions obtingudes a partir del cens

de població de 2011.

Anàlisi

Taxa bruta de població que gradua en CFGS

El curs 2016-2017, la taxa bruta de graduació en els cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) respecte a la població de 19 anys, va ser del 13,2%. La diferència de taxa entre homes i dones va ser d’uns 1’1 punts percentuals, a favor de les dones.

Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per gènere

Curs 2016-2017

13,2 12,6 13,7

0%

5%

10%

15%

20%

global homes dones

84

La graduació en els CFGS ha experimentat una tendència ascendent des del curs 2007-2008 (taxa del 7,7%) fins al curs 2014-2015 (taxa del 13,6%), any en què es va invertir la tendència, baixant la taxa del 13,6 al 12,7%. Pel que fa al darrer curs estudiat, 2016-2017, la taxa augmenta de forma lleugera respecte del curs anterior. Per gènere, destaca que la diferència de taxa a favor de les dones el 2007-2008 (3,1 punts) minva fins als 1,1 punts el 2016-2017.

Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears

Cursos 2007-2008 a 2016-2017

7,7

9,1 10,0

11,8

11,4

12,3

13,5 13,6 12,7 13,2

6,2

8,3 9,4

10,7

9,9

11,2 12,0 12,4

12,0 12,6

9,3 9,8

10,7

13,0 13,0

13,5

15,0 14,9

13,4 13,7

3%

6%

9%

12%

15%

18%

2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

ambdós sexes homes dones

En analitzar la posició de les Illes Balears respecte a les diferents comunitats autònomes, es constata que la taxa bruta de graduació referida a la població de 19 anys de les Illes Balears (13,2%) és significativament més baixa que la del conjunt de l’Estat i la més baixa de totes les comunitats autònomes.

Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.

Curs 2016-2017

13,2

26,7

15,4

20,9 22,2 22,3 22,7 23,5 23,7 23,9 24,5

26,5 26,6 28,2

29,8 30,9 32,2 32,4 32,4

40,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Illes

Bale

ars

Tota

l

Ceuta

Navarr

a

Melil

la

R. d

e M

úrc

ia

Cast

ella

-la M

anxa

C. d

e M

adrid

La R

ioja

Andalu

sia

Extr

em

adura

Ara

Cast

ella

i L

leó

C. V

ale

ncia

na

Cata

lunya

Canàries

Astú

ries

Cantà

bria

Galíc

ia

País

Basc

85

Taxa bruta de població que gradua en els estudis superiors universitaris

En analitzar les taxes brutes de graduació en els distints estudis universitaris s’ha de tenir present que es veuen condicionades per l’oferta d’aquests estudis en les diferents comunitats. En el cas de les Illes Balears, per la insularitat i per la inexistència de certs estudis universitaris, molts d’estudiants de les illes són comptabilitzats en altres comunitats autònomes o realitzen estudis a distància.

En el curs 2016-2017, un 15,5% del total de la població respecte de la població

de 21 anys va obtenir la titulació en estudis de grau i un 5,8% del total de la població respecte de la població de 23 anys finalitzen amb èxit els estudis de màster. Tant en graus com en màsters, la taxa de graduació de les dones supera de forma remarcable la dels homes.

Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.

Curs 2016-2017 (avanç)

15,5 12,0

19,1

0%

10%

20%

30%

global homes dones

Grau

5,8 4,1

7,6

0%

5%

10%

15%

global homes dones

Màster Oficial

Els estudis de grau i de màster experimenten una tendència creixent en els darrers anys acadèmics, però el curs 2016-2017 es produeix una lleugera disminució, inferior al punt percentual, de les taxes en ambdós nivells d’estudis universitaris.

86

Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears. Cursos 2012-2013 a 2016-2017

9,0

13,2 14,8

16,3 15,5

3,9 5,5 5,3

6,2 5,8

0%

5%

10%

15%

20%

2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

Grau Màster oficial

Com s’aprecia en els gràfics següents, en els cicles d’estudis universitaris de grau i de màster, les taxes de graduació de les Illes Balears, figuren entre les més baixes de l’Estat.

S’ha de matisar però que un ample sector d’alumnat de les Illes Balears estudia en universitats ubicades fora de la comunitat: estudiants que realitzen estudis no implantats a les Illes, estudiants universitaris en centres de Balears adscrits a

universitats d’altres comunitats autònomes (CSAG...), trasllat d’expedients, etcètera.

Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes. Curs 2016-20176

15,5

45,5

16,7

24,528,0

31,936,8 37,4 39,7 42,0 42,5 42,5

45,6 46,4 48,4

69,8 70,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Ille

s B

ale

ars

TO

TA

L

Caste

lla-l

a M

anxa

Canàri

es

Extr

em

adura

Cantà

bri

a

Astú

ries

Andalu

sía

Galícia

R. d

e M

úrc

ia

Ara

Navarr

a

C. V

ale

ncia

na

Cata

lunya

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

adri

d

La R

ioja

(5)

Grau

6 A la Rioja, el fet de tenir una universitat a distància en línia amb una alta matrícula d’alumnat, tant en els graus com en els màsters, fa que la taxa de graduació superi el 100%.

87

5,8

22,4

4,8 6,0 7,911,7 12,1 12,7 13,4 14,5 17,3

21,5 24,6 24,928,3 28,7

40,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Ille

s B

ale

ars

TO

TA

L

Caste

lla-l

a M

anxa

Canàri

es

Extr

em

adura

Andalu

sía

Ara

Astú

ries

Cantà

bri

a

Galícia

País

Basc

R. d

e M

úrc

ia

Cata

lunya

Navarr

a

C. V

ale

ncia

na

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

adri

d

La R

ioja

(5)

Màster Oficial

R6.4. PERCENTATGE DE POBLACIÓ ENTRE 25 I 29 ANYS I ENTRE 30 I 34 ANYS AMB

TITULACIÓ SUPERIOR

L’educació superior apareix com a objectiu clau dins de l’Estratègia Europa 2020,

establerta amb la finalitat que Europa es converteixi en una economia intel·ligent, sostenible i integradora. La Unió Europea ha establert com a punt de referència per al 2020 que el 40% de la població de 30 a 34 anys tengui el nivell d’educació superior.

Definició: percentatge de persones de 25 a 29 anys i de 30 a 34 anys que ha completat el nivell de formació d’educació superior.

Desagregacions: per gènere.

Evolució de l’indicador: de l’any 2008 al 2017.

Comparació entre comunitats autònomes: any 2017.

Especificacions tècniques:

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del MEFP (font: enquesta de població activa INE).

Algunes dades s’han de considerar amb certa precaució, ja que les derivades de mostres petites es veuen afectades per errors de mostreig grans.

Anàlisi

L’any 2017, el 37% de la població de 25 a 29 anys disposava d’un nivell d’educació superior. Segons l’EPA, la diferència entre homes i dones és remarcable: el percentatge de dones d’aquestes edats amb titulació superior (41,8%) és més gran que el dels homes (32%).

88

Gràfic R6.4.1. Percentatge de població entre 25 i 29 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2017

37,032,0

41,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

global homes dones

Pel que fa a l’evolució d’aquest indicador, tot i que no trobam una tendència uniforme, els percentatges de titulats en el curs 2017 han experimentat un augment significatiu respecte als registrats fa 10 anys.

Gràfic R6.4.2. Evolució del percentatge de població d’entre 25 i 29 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2008 a 2017

18,018,9

17,018,3

20,623,5

20,3

28,0 28,5

32,0

24,1

29,6 31,4 31,429,5 29,9

42,4

39,135,5

41,8

21,0

24,2 24,2 24,9 25,126,7

31,6

33,732,1

37,0

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

50%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Homes Dones Total

Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 37% de titulats superiors se situa molt per davall del percentatge del conjunt de l’Estat (44,3%), essent de les comunitats amb el percentatge més baix.

Gràfic R6.4.3. Percentatge de població d’entre 25 i 29 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any 2017

37,0

44,3

34,9 35,3 36,3 36,640,5 41,0 41,7 42,0

45,4 46,0 46,9 48,5 48,6 49,854,6 56,6

60,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Andalu

sia

Caste

lla-l

a M

anxa

Ceuta

i M

elil

la

Extr

em

adura

Canàri

es

R. d

e M

úrc

ia

Ara

C. V

ale

ncia

na

Caste

lla i

Lle

ó

La R

ioja

Cantà

bri

a

Cata

lunya

Galícia

Navarr

a

C. d

e M

adri

d

Astú

ries

País

Basc

89

L’any 2017, el 39,2% de la població de 30 a 34 anys disposava d’un nivell d’educació superior. Segons l’EPA, la diferència d’aquest percentatge entre dones (44,7%) i homes (33,7%) amb estudis superiors continua essent molt remarcable.

Gràfic R6.4.4. Percentatge de població entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears. Any 2017

39,2

33,7

44,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

global homes dones

En analitzar l’evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior a Balears, s’observa que en els darrers anys acadèmics aquest indicador no presenta un comportament uniforme, tot i que els percentatges més alts corresponen a l’any 2017.

Gràfic R6.4.5. Evolució del percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior a les Illes Balears, per gènere. Cursos 2008 a 2017

21,8 22,5 20,9

29,0 29,1 28,2

24,0

17,7

25,1

33,7

36,732,9 32,6

36,6 39,0 39,5

46,7

40,6 40,3

44,7

28,9

27,5 26,5

32,7 33,9 33,835,3

29,1

32,839,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Homes Dones Total

Per comunitats autònomes, les Illes Balears amb un 39,2% de titulats superiors se situen prop del percentatge del conjunt de l’Estat (41,2%).

Gràfic R6.4.6. Percentatge de població d’entre 30 i 34 anys amb titulació superior, per comunitats autònomes. Any 2017

39,241,2

29,5 32,2 32,934,0 34,7

37,8 39,1 39,5

44,8 44,8 45,6 47,3 48,0 48,150,7

54,1 55,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

i M

elil

la

R. d

e M

úrc

ia

Andalu

sia

Caste

lla-l

a M

anxa

Canàri

es

Extr

em

adura

C. V

ale

ncia

na

Caste

lla i

Lle

ó

La R

ioja

Cata

lunya

Galícia

Ara

C. de M

adri

d

Cantà

bri

a

Astú

ries

Navarr

a

País

Basc

90