32
CATALÀ NÚM. 76 / 3ª ÈPOCA / JULIOL 2011 AQUALOGY, NOVA MARCA LA DENOMINACIÓ DE SOLUCIONS I TECNOLOGIES D’AGBAR BANC INTERAMERICÀ DE DESENVOLUPAMENT ENTREVISTA AL RESPONSABLE D’AIGUA I SANEJAMENT AGUAS DE LORCA, ÈXIT CONTRA L’ADVERSITAT AGBAR NORMALITZA EL SERVEI DESPRÉS DEL SISME

Infoagbar 76 - versio en catala

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Revista d'informacio INFOAGBAR d'aigues de barcelona, numero 76, version en catala

Citation preview

Page 1: Infoagbar 76 - versio en catala

CATALÀNÚM. 76 / 3ª ÈPOCA / JULIOL 2011

AQUALOGY, NOVA MARCALA DENOMINACIÓ DE SOLUCIONS I TECNOLOGIES D’AGBAR

BANC INTERAMERICÀ DE DESENVOLUPAMENTENTREVISTA AL RESPONSABLE D’AIGUA I SANEJAMENT

AGUAS DE LORCA, ÈXIT CONTRA L’ADVERSITATAGBAR NORMALITZA EL SERVEI DESPRÉS DEL SISME

Page 2: Infoagbar 76 - versio en catala

02 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

SUMARI

04

10

16

PRESIDENT DEL CONSELL EDITORIAL: Àngel Simon

CONSELL EDITORIAL:Narciso Berberana, Manuel Cermerón, Dominique Demessence, Eduardo Ferreira, Òscar García, José Guerra, Albert Martínez Lacambra,Manuel Muñoz, Arsenio Olmo, Fernando Rayón, Ciril Rozman i Pedro Vega

DIRECTOR:José Guerra

REDACCIÓ:Josep M. Deu, Òscar García i Robert Lozano

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I TRADUCCIÓ:Sandra Rubio i Traducciones y Tratamiento de la Documentación, SL

TAMBÉ HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:Arxiu Agbar, Arxiu Aguas de Lorca, Ajuntament de Huelva, Eduardo Ferreira, Manuel Muñoz, Manuel Pérez, Antonio Navarro Wijkmark, Javier Valeiro i Stephen Voss

DISSENY: Cla-se

IMPRESSIÓ: Editorial Mic, SL

DISTRIBUCIÓ: Mensajeros Crono, SL i Fundació Ginesta

03

CARTA DEL PRESIDENT

L’AIGUA, UN SECTOR DE FUTUR

04

REPORTATGE

AQUALOGY, LA NOVA MARCA DE SOLUCIONS I TECNOLOGIESAgbar integra totes les activitats d’aquest sector sota una mateixa denominació

10

ENTREVISTA

C. FEDERICO BASAÑES, RESPONSABLE D’AIGUA I SANEJAMENT DEL BID“Som el principal finançador de projectes d’aigua i sanejament a l’Amèrica Llatina”

16

REPORTATGE

AGUAS DE LORCA, ÈXIT CONTRA L’ADVERSITATGràcies als desenvolupaments aplicats en la gestió i a l’esforç de l’equip humà, Aguas de Lorca va normalitzar el servei poc després del sisme que va assolar la ciutat

20

REPORTATGE

SGO, EL CENTRE NEURÀLGIC D’AGBARUn sistema únic en el sector per registrar les dades de les instal·lacions que Agbar gestiona a tot el món

22NOTÍCIES

LA TORRE AGBAR ACOLLIRÀ LA IWA

24

INFOGRÀFIC

BIODISCOS, ESTACIONS DEPURADORES INVISIBLESUna tecnologia amb altes prestacions, mínim manteniment i mínima afectació de l’entorn

26

REPORTATGE

SHARING 2011, UNA OPORTUNITAT ÚNICA D’ADQUIRIR ACCIONS DE SUEZ ENVIRONNEMENTLa primera oferta d’adquisició d’accions de Suez Environnement, en què poden participar 76.000 professionals

28

ENTREVISTA

PEDRO RODRÍGUEZ, ALCALDE DE HUELVA“Hem escollit Agbar perque és el soci més solvent per aconseguir el millor servei”

Page 3: Infoagbar 76 - versio en catala

03

INFOAGBAR CARTA DEL PRESIDENT

Àngel SimonPresident executiu d’Agbar

L’aigua és un sector amb futur i en procés de canvi. I Agbar és un referent en el sector a nivell mundial. El món canvia, també, de manera accelerada, així que estem obligats a repensar el present i el futur cada dia. La situació actual ens exigeix fer un pas més.

Però l’aigua és molt més que un sector. No és casual, doncs, que estigui vinculada a la majoria dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de les Nacions Unides, el setè dels quals proposa “reduir a la meitat, per a l’any 2015, el percentatge de persones sense accés a l’aigua potable i a serveis bàsics de sanejament”. L’estimació de la població mundial el 2015 se situa en 7.270 milions de persones, enfront dels 4.455 de l’any 1990. A més a més, aquesta població creixent es concentrarà, cada vegada més, a les ciutats: el món serà molt més urbà que rural. Això obligarà a atendre i resoldre les necessitats de subministrament i sanejament.

La incorporació de solucions tecnològiques, eficients i innovado-res, serà decisiva per aconseguir un ús més racional dels recursos hídrics, un equilibri sostenible entre oferta i demanda. El futur se centrarà en aspectes com la dessalinització, l’eficiència industrial, la protecció dels cultius, l’ús racional a les ciutats, el control de cabals i abocaments al mar, la millora del reg agrícola, etc. Per això, caldran noves infraestructures, especialment als països emergents, i caldrà també abordar amb rigor la relació entre aigua i energia, perquè l’optimització dels recursos hídrics i la lluita contra la contaminació exigeixen un consum energètic més gran.

La innovació s’ha convertit no només en un pilar estratègic d’Agbar, sinó també en una qüestió de supervivència. El nostre coneixement acumulat de la gestió integral del cicle de l’aigua ens situa en una posició privilegiada per transformar el que en sabem en múltiples oportunitats de futur, alhora que complim amb el nostre compro-mís de millorar la qualitat de vida de les persones respectant el medi ambient.

Aquest és el repte que tenim al davant, amb la seguretat que comp-tem amb el més important per aconseguir-lo: un extraordinari equip humà capaç de treballar en xarxa i fer d’Agbar un exemple d’èxit d’adaptació a la nova realitat mundial.

L’aigua, un sector de futur

Page 4: Infoagbar 76 - versio en catala

04 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

REPORTATGE

Agbar integra totes les activitats relatives a Solucions i Tecnologies sota una mateixa marca, Aqualogy. La companyia defineix una estratègia orientada al client i a nous mercats a partir de l’experiència, el coneixement, el talent, l’optimització de la xarxa comercial i la inversió en R+D+I. L’objectiu és que aportin el 50% del benefici recurrent d’Agbar l’any 2015. Les activitats que duu a terme Aqualogy es desenvolupen en tres àmbits: solucions de gestió, una plataforma especialitzada en solucions i serveis enfocats a la millora de la gestió de les empreses d’aigua i basats en la tecnologia i el coneixement d’Agbar; ADN, que gestiona, empaqueta i transfereix el coneixement, i Aqua Ambiente, dedicada a l’enginyeria hidràulica i ambiental.

Page 5: Infoagbar 76 - versio en catala

05

INFOAGBAR

Foto

grafi

a: Ja

vier

Val

eiro

Àngel Simon, durant el comitè de negoci d’Agbar celebrat a Madrid el 15 de juliol

Page 6: Infoagbar 76 - versio en catala

06 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

REPORTATGE AQUALOGY, LA NOVA MARCA DE SOLUCIONS I TECNOLOGIES

En aquests casos, un diagnòstic encertat permet aplicar solucions que milloren la gestió empresarial. Per exemple, un projecte de millora de tot el sistema de distribució, amb una bona gestió de clients i tecnologies de telelectura, entre altres solucions, redueix les pèrdues d’aigua i contribueix decisivament a l’estalvi de costos.

Esdevenir un soci de referència per donar ser-veis al sector, generar noves oportunitats per a nous serveis i actuar com a via d’entrada per a altres àrees d’Agbar són els desafiaments que afronta solucions de gestió.

Actualment la situació econòmica mundial exigeix afrontar el repte de generar noves pro-postes que siguin eficients en l’ús de l’aigua. Agbar, a través dels productes que desenvo-lupa solucions de gestió, la plataforma especi-alitzada en tecnologia, coneixement i serveis, disposa d’un catàleg de solucions molt ampli a mida dels requeriments de cada client.

Consultoria, tecnologia i externalització de processos comercials (BPO per la sigla en anglès) són els àmbits d’actuació de solucions de gestió, el vehicle que dóna resposta a les necessitats de les operadores en diversos aspectes, com garantir la demanda, millorar els ingressos, aconseguir eficiència en costos i millorar la satisfacció dels clients.

Tecnologia punta per al sector aigua

Productes i serveis, desenvolupament comercial, aliances i perfil professional són els quatre punts en què es basa l’estratègia de creixement en l’àmbit de les solucions de gestió, del sector Solucions i Tecnologies. Gràcies a aquesta estratègia, la companyia ha ampliat la presència internacional i ha aconseguit l’obertura de nous mercats com el del Perú i el d’Haití. A més, ha desenvolupat tecnologia pròpia, com la telelectura i Aquacis, que s’ha implantat en més de 400 explotacions.

Comptador amb el hardware de telelectura

SOLUCIONS DE GESTIÓ

Sedapal (Perú)Agbar duu a terme la gestió del servei integral de les activitats comercials de Sedapal, l’em-presa pública d’aigua i sanejament de Lima (Perú). En total, es dóna servei a 370.000 cli-ents que representen 2,5 milions d’habitants.

BPO

AquacisAquacis, el programa que integra totes les ac-tivitats de la gestió de clients, s’ha implantat en més de 400 explotacions i gestiona més de 3,7 milions de clients.

TelelecturaLa telelectura s’efectua mitjançant uns dispositius per a la lectura de comptadors que operen de manera remota i automatitzada, els quals s’han col·locat en més de 50.000 comptadors en explotacions de Tarragona, Còrdova, Saragossa i el Regne Unit.

TECNOLOGIA

GMD - Graña y Montero DataAgbar ofereix assistència tècnica en els projectes relacionats amb la gestió comercial en serveis d’aigua.

CONSULTORIA

Page 7: Infoagbar 76 - versio en catala

07

INFOAGBAR

ADN ha dut a terme un curs de formació en de-puració i energia elèctrica a l’empresa Puleva Food. El programa ha inclòs matèries sobre aspectes normatius, negociació de contractes, sistemes tarifaris i facturació i auditories energètiques, entre d’altres.

La Diputació de la Corunya ha encarregat a ADN l’organització d’unes jornades i d’un pro-grama d’activitats formatives per potenciar el desenvolupament sostenible de la conca dels rius Mandeo-Mendo.

ADN ha dissenyat un programa formatiu e‑learning per a l’empresa Aigües Ter Llobregat segons la normativa vigent sobre manipulació d’aliments, que obliga els professionals que estan en contacte directe amb l’aigua a estar acreditats com a manipula-dors d’aliments.

Durant el curs acadèmic 2011-2012, ADN, juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), desenvoluparà dos màsters

en tecnologia i gestió d’empreses de l’aigua. Els màsters estan adreçats a professionals i titulats de carreres del sector.

ADN promou la creació de titulació oficial pròpia que acrediti els coneixements i l’experi-ència dels professionals del sector.

A través del programa Certifica, la Generalitat de Catalunya impulsa una prova pilot destinada a encarregats i operaris de l’aigua. Aquest programa s’emmarca en un projecte del Ministeri d’Educació d’Espanya que s’anomena Acredita.

Exportar coneixement

A través de les activitats que desenvolupa ADN, una estructura enfocada a identificar, crear i valorar el coneixement, Agbar s’ha situat com una empresa de referència en l’àmbit del desenvolupament de persones (acreditació i formació, educació ambiental i formació tècnica especialitzada), així com en l’àmbit de la gestió i la transferència de coneixement. A continuació, alguns casos d’èxit.

Tecnologia punta per al sector aigua

AQUA DEVELOPMENT NETWORK (ADN)

Knowledge MeetingsADN ofereix la seva experiència i els seus coneixements a través de Knowledge Meetings, un servei integral de gestió d’es-deveniments. La gestió de les diverses fases organitzatives d’un esdeveniment inclou el disseny i la conceptualització, el desenvolupa-ment de continguts, la comunicació i la imatge i la producció de materials. Entre els últims esdeveniments destaca la Trobada Anual de les Comunitats de Pràctiques de Gestió del Coneixement, coorganitzada amb GDF Suez. En aquest seminari s’ha analitzat la importància de les xarxes socials en l’entorn laboral i hi han participat prop de 200 experts.

DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT

DESENVOLUPAMENT DE PERSONES

Trobada Anual de les Comunitats de Pràctiques de Gestió del Coneixement al Museu Agbar de les Aigües

Especialització tècnica per a Puleva Food

Projecte Mandeo-Mendo

Formació per a ATLL

Màster amb la UPC i la UPM

Programa Certifica

Page 8: Infoagbar 76 - versio en catala

08 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

REPORTATGE AQUALOGY, LA NOVA MARCA DE SOLUCIONS I TECNOLOGIES

Fonts de Montjuïc

La gestió hídrica, l’enginyeria hidràulica i el control ambiental són els àmbits d’actuació en què s’emmarquen les activitats que desenvolupa Aqua Ambiente. Els productes i els serveis que es comercialitzen estan en un procés de millora contínua perquè responen als requeriments de les empreses d’Agbar. A més, com que integren les capacitats de tercers, constitueixen solucions a mida de les necessitats de tots els clients del sector.

AQUA AMBIENTE

Fonts de Montjuïc Agbar és l’encarregada del manteniment i la conservació de la Font Màgica de Montjuïc, i de la majoria de fonts ornamentals de Barcelona. En totes aquestes fonts s’estan portant a terme múltiples millores, entre les quals destaca la instal·lació d’un sistema de telecomandament que gestionarà les funcions principals de les fonts.

GESTIÓ HÍDRICA

Canals del Riu Taibilla Agbar analitza l’aigua de consum humà pro-cedent dels dipòsits i les potabilitzadores de la Mancomunitat dels Canals del Taibilla, que abasta més de dos milions de persones en municipis de Múrcia, Alacant i Albacete.

CONTROL AMBIENTAL

Regants d’Algarrobo (Màlaga) Destaca la participació d’Agbar en el projecte de consolidació de regadius de la Comunitat de Regants d’Algarrobo (Màlaga).

SISTEMES DE REGADIU

Delta de l’Ebre (Tarragona)Agbar s’ha adjudicat la realització d’unes obres que consisteixen a instal·lar xarxes d’indicadors ambientals del delta de l’Ebre.

ENGINYERIA HIDRÀULICA

cobreix tots els aspectes de l’enginyeria i de la gestió de l’aigua i el medi ambient, des de la planificació hidrològica fins a la prevenció i el control integrats de la contaminació.

L’avaluació de la qualitat de les aigües, els programes de reducció de la contaminació, els estudis de viabilitat d’obres, els projectes de rehabilitació, les especificacions tècniques, la direcció d’obres, les preses de mostres i les anàlisis in situ, i els sistemes de gestió ambiental, entre d’altres, constitueixen l’ampli catàleg de serveis que ofereix Aqua Ambiente.

Agbar ha provat a les seves empreses els des-envolupaments tecnològics que duu a terme. Però, a més, la companyia és capaç d’integrar solucions de tercers. Així, l’element dife-rencial d’aquestes solucions és la suma de l’experiència acumulada en la gestió del cicle integral de l’aigua i la capacitat integradora d’Agbar.

Aqua Ambiente és una estructura que integra les activitats d’Agbar en l’àmbit de les tecnologies ambientals, la construcció d’infraestructures i els serveis de depuració. Disposa d’una gamma completa de serveis que

Enginyeria hidràulicai mediambiental

Page 9: Infoagbar 76 - versio en catala

09

INFOAGBAR

Sense precedents en el sector de l’aigua espa-nyol, Agbar continua la seva decidida aposta per la innovació, que s’erigeix com a pilar fonamental i estratègic. L’objectiu és generar noves oportunitats de negoci que maximitzin la satisfacció dels clients i expandeixin les nostres activitats. En aquest sentit, durant el 2010 hem executat més de 160 projectes col·laboratius d’R+D que tenen accés a un finançament de 20,1 milions d’euros. El nostre esforç ha estat avalat per dos primers premis en el concurs de Suez “STEP de demain” per a la depuradora del futur, i quatre premis en els Project Innovation Awards 2010 de la IWA.

Més enllà de xifres i premis, el repte rau en el fet de materialitzar l’R+D en innovació d’una manera efectiva, pràctica i rendible, perquè tingui una repercussió positiva en la societat i en l’empresa, tant del present com del futur. És per això que Agbar ha desenvolupat un model internacional basat en l’R+D col·laborativa, la creació i la transferència de coneixement i amb retorn econòmic, que produeix innovació efectiva i exportable. Però trobar l’aplicació pràctica i el retorn econòmic d’una idea no es redueix al fet que sigui brillant, sinó que passa

per trobar el model de negoci que la transfor-marà en un producte o servei innovador i ren-dible que satisfaci les expectatives del client. És aquí on Agbar despunta amb la creació i la consolidació d’empreses tecnològiques, que permeten industrialitzar i comercialitzar els resultats de la innovació.

Agbar no solament reforça amb la innovació el seu camp tradicional d’activitat, sinó que busca noves aplicacions i els resultats no s’han fet esperar. Als productes tecnològics consolidats —Idroloc, Metresa, Cryocore, Cowama i Hidromet—, cal afegir-hi els serveis de detecció de fuites, optimització d’eficiència energètica i càlcul de la petjada de carboni, entre d’altres.

Els nous coneixements, a més, han permès liderar el mercat en diagnosi i gestió d’olors, valoració de l’estat de les canonades, digestió anaeròbica i aprofitament del biogàs en EDAR, i gestió d’estacions de control de la qualitat de l’aigua en xarxes de sanejament.

A Agbar, el demà és avui.

LOREM IPSUM DOLOR

Innovació efectiva

Una idea brillant requereix un model de negoci adequat que la transformi en un producte innovador i rendible

OPINIÓ

Fernando RayónDirector d’R+D+I d’Agbar

Enginyeria hidràulicai mediambiental

Page 10: Infoagbar 76 - versio en catala

010 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

ENTREVISTA

C. Federico Basañes, fotografiat a les instal·lacions del BID a Washington

Page 11: Infoagbar 76 - versio en catala

011

INFOAGBAR

Foto

grafi

a: S

teph

en V

oss

C. FEDERICO BASAÑESResponsable de la divisió d’aigua i sanejament del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID)

Page 12: Infoagbar 76 - versio en catala

012 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

ENTREVISTA

En aquests moments estem duent a terme un inventari de projectes que tenen un compo-nent de canvi climàtic per establir una línia base a partir de la qual puguem comparar. En matèria d’aigua i sanejament, estimem que, per al 2015, podrem arribar a un percentatge de projectes amb efectes positius per al can-vi climàtic, ja sigui per la banda de l’adaptació o de la mitigació, que superi la meta del 25% de la nostra cartera.

El 2010 el BID va aprovar la xifra, sense precedents, de 170 projectes. Aquesta tendència al creixement en el nombre de projectes augmentarà el 2011?

El 2010 va ser un any sense precedent en termes de nombre de projectes aprovats, però no en termes d’imports. L’any 2009 es van aprovar 15.760 milions de dòlars, corres-

Segons afirmen a la Memòria del BID, el 25% dels seus crèdits estan destinats a lluitar contra el canvi climàtic. D’aquests crèdits, quin percentatge està dedicat a l’aigua?

Durant l’última dècada, el BID va aprovar pro-jectes d’infraestructura per un valor de més de 37.000 milions de dòlars (26.000 milions per la finestreta pública i 11.000 milions per la finestreta privada). Al voltant del 30% d’aquests recursos es va destinar al sector de l’aigua i el sanejament. En el novè augment de capital aprovat l’any passat, els governadors del Banc van establir l’expansió de l’accés als serveis d’aigua i sanejament com una de les metes prioritàries de la institució, de manera que aquest compromís amb el sector va que-dar ratificat cap al futur. L’objectiu del 25% és un horitzó al qual es planeja arribar l’any 2015.

ponents a 149 operacions. Malgrat aquestes consideracions, el BID ha experimentat un augment significatiu de les operacions (tant en import com en nombre). El novè augment de capital aprovat el 2010 va incrementar la capacitat del Banc per atorgar préstecs als països prestataris. La crisi econòmica que va afectar la regió també va generar una demanda més gran de finançament. El Banc ha aconseguit consolidar una relació amb els seus clients. En aquests factors rau essenci-alment el creixement de les operacions.

Quins són els principals projectes que estan duent a terme? Quines són les priori-tats que s’han fixat?

El ventall de projectes que financem és ampli i va des de l’expansió i la rehabilitació de xarxes d’aigua i clavegueram i de plantes de

Foto

grafi

a: S

teph

en V

oss

Page 13: Infoagbar 76 - versio en catala

013

INFOAGBAR

sió pugen a 49.100 milions de dòlars: 16.700 milions corresponents al sector de l’aigua i 32.400 milions al de sanejament. Aquestes xifres no inclouen les necessitats d’inversió per al tractament de les aigües residuals, que requeriria uns 50.000 milions addicionals. Actualment, només el 15% de les aigües residuals generades a la regió rep algun tipus de tractament. Un altre repte significatiu és el de la qualitat del servei. Només el 24% de la població urbana de l’Amèrica Llatina i el Carib, per exemple, disposa de sistemes efectius de vigilància de la qualitat de l’aigua potable i més de 219 milions d’habitants te-nen un servei intermitent. Un repte associat a l’anterior és el de la sostenibilitat de les inversions. S’estima que entre un 30% i un 40% dels sistemes construïts a la regió no està funcionant o treballa per sota de les especificacions de disseny. Dos reptes més que també són importants són l’enfortiment de les institucions responsables de la plani-ficació, la regulació i el control, i la millora de l’eficiència dels operadors.

Quina és l’evolució registrada a la zona durant els últims anys i com creu que ha col·laborat el BID en aquesta evolució?

En els últims 20 anys la regió ha experimen-tat millores significatives en matèria d’accés a l’aigua i el sanejament. Segons dades de les Nacions Unides, el percentatge de persones amb una font millorada d’aigua va passar del 85% el 1990 al 93% l’any 2008. Per la seva banda, l’accés a un sanejament adequat va passar, per a aquest mateix període, del 69% al 80%. El Banc és, des de fa uns quants anys, el principal finançador de projectes d’aigua i sanejament a la regió. Des de l’any 2007, per

tractament d’aigües residuals, fins a projec-tes de residus sòlids, com la construcció de rebliments sanitaris o el tancament d’aboca-dors a cel obert.Hem aprovat projectes per valor de600 milions de dòlars amb SABESP, el princi-pal operador de la regió, amb més de 23 milions d’usuaris, per expandir les xarxes de clavegueram i construir plantes de tractament a la zona metropolitana de Sao Paulo (Brasil). A Medellín (Colòmbia), hem aprovat un projecte per 450 mili-ons de dòlars per finançar una planta de sanejament molt moderna que permetrà a la ciutat tractar al voltant del 95% de les seves aigües residuals. I també tenim una cartera àmplia de projectes rurals. Pun-tualment, 14 projectes en 13 països, cosa que representa 1.051,2 milions de dòlars en execució (10 projectes) i 195,1 milions en preparació (4 projectes). A més, desenvo-lupem projectes de cooperació tècnica en l’àrea d’adaptació al canvi climàtic i gestió de recursos hídrics, a partir de l’estudi sobre l’elevació de nivells del mar en zones costaneres (Trinitat i Hondures), sequeres (Perú), inundacions (Uruguai i Nicaragua) i el desglaç de glaceres (Equador).

Amb quins reptes es troben a l’hora de dur a terme projectes en l’àrea de l’aigua? Quines són les principals dificultats?

El repte principal del sector és l’ampliació de la cobertura d’aigua i sanejament. Per assolir l’accés universal l’any 2020, seguint les directrius de les Nacions Unides, cal ampliar l’accés als serveis d’aigua i sanejament a 112,2 i 193,5 milions de persones, respectivament. Per aconseguir-ho, els requeriments d’inver-

exemple, hem aprovat 53 operacions de prés-tec per gairebé 5.000 milions de dòlars, que han beneficiat uns 30 milions de persones. És complex quantificar l’aportació concreta a l’increment, però, sens dubte, el Banc, com a principal finançador, hi ha tingut un rol impor-tant. Les aportacions del Fons de Cooperació per a Aigua i Sanejament de l’Estat espanyol, la part multilateral del qual és administra-da pel BID, també han tingut, i tindran els propers anys, un paper molt important en la millora de l’accés a la regió, especialment a les àrees rurals. Des de la creació del Fons el 2008, s’han aprovat multilateralment projectes per un import total de gairebé 600 milions de dòlars, que han aconseguit per al sector recursos del BID i de la part local per més de 400 milions de dòlars.

En aigua i sanejament, durant els últims anys, desenvolupen quatre programes: “Programa 100 ciudades”, “Agua para 3.000 comunidades rurales”, “Defensores del agua”, i “Empresas eficientes y transparen-tes”. Quina és la motivació per la qual van apostar per cada un d’aquests programes?

Aquests programes formen part de la Iniciati-va de Agua y Saneamiento que vam llançar el 2007, amb l’objectiu d’ajudar els països de la regió a aconseguir accés universal a aquests serveis. Els programes es van estructurar sobre la base d’una sèrie de necessitats identificades com a crítiques o prioritàries. En primer lloc, tenint en compte que el 80% de la població de l’Amèrica Llatina i el Carib habita en zones urbanes, vam decidir centrar-nos en ciutats amb deficiències en matèria d’aigua i sanejament. Ens vam proposar l’objectiu de finançar projectes en almenys

Màxim responsable de les polítiques d’inversió en aigua i sanejament del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) des del 2007, Carlos Federico Basañes explica a Infoagbar l’evolució Infoagbar l’evolució Infoagbardel subministrament a l’Amèrica Llatina i el Carib, el paper fonamental del BID per millorar-lo i els principals reptes de futur.

Page 14: Infoagbar 76 - versio en catala

014 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

ENTREVISTA

100 ciutats de més de 20.000 habitants. Fins avui, hem finançat projectes en gairebé 150 ciutats. En segon lloc, els principals dèficits d’accés a la regió es troben a les zones rurals. En aquest sentit, ens vam proposar finançar projectes en almenys 3.000 comunitats. Ja hem treballat en més de 2.500 comunitats i aquest any esperem arribar a la xifra de 3.000. En tercer lloc, a causa dels problemes de pol·lució que afecten gran part de les nos-tres ciutats, ens vam proposar com a objectiu finançar projectes en 20 conques prioritàries amb el programa “Defensores del agua”. Ja hem sobrepassat àmpliament aquesta quantitat i esperem continuar contribuint a resoldre els problemes de sanejament i con-taminació a la regió. Finalment, considerem que la millora de l’eficiència dels operadors ha de ser entesa com una prioritat. Per això treballem sistemàticament per enfortir els nostres operadors d’aigua, especialment a través de la Red de Empresas Hermanas, una plataforma de col·laboració impulsada per BID, ONU-HABITAT, IWA i AIDIS que promou la cooperació entre operadors d’aigua. Hem desenvolupat també una línia de programes en eficiència energètica. El consum d’energia representa en molts casos un percentatge significatiu dels costos dels operadors. Això ho fem a través de plans d’eficiència ener-gètica orientats a la reducció de pèrdues, la recuperació i el reciclatge d’aigua, la imple-mentació de noves pràctiques d’operació i el manteniment i la modernització d’equips. Es-tem treballant amb sis operadors del Carib, vuit de l’Amèrica Central, quatre de l’Amèrica del Sud i 14 de Colòmbia.

Recentment han anunciat una iniciativa que protegirà conques que proporcionen aigua

a 50 milions de persones a l’Amèrica Llatina i el Carib mitjançant l’aportació de Fons de l’Aigua per una quantia de 27 milions de dòlars. Com funciona aquest sistema?

És una iniciativa del BID, FEMSA i The Nature Conservancy (TNC) orientada a implemen-tar una plataforma regional per gestionar recursos hídrics. La participació del Banc es finança amb recursos del Fons per a la Terra del Fons per al Medi Ambient Mundial (FMAM). L’objectiu de la plataforma és finan-çar el desenvolupament de Fons de l’Aigua a tota la regió com a mecanismes de finança-ment que permetin i facilitin la protecció de conques i el pagament de serveis ambientals. Almenys un país per subregió, segons les divisions del Banc (Regió del Carib, Regió de Mesoamèrica, Regió Andina i Regió del Con Sud), serà seleccionat en una primera etapa seguint una sèrie de consideracions ambien-tals, econòmiques i socials. Un dels aspec-tes importants d’aquesta iniciativa és que promourà no només la preservació en origen, sinó la gestió més eficient del recurs hídric, i la promoció de la participació ciutadana en el procés de gestió.

Cada vegada és més important la inversió en coneixement en comparació amb la inversió tradicional en infraestructures?

Estem fent un esforç molt important per transformar-nos en un agent generador i gestor de coneixement en el sector. Hem començat un procés intens d’inversió en coneixement a través del desenvolupament d’estudis de cas, notes sectorials i treballs de recerca. També tenim una forta línia de treball en matèria d’avaluacions d’impacte,

les quals oferiran al banc i els seus clients (els països) conclusions importants per a la presa de decisions. Som conscients que, per aconseguir una millor transformació secto-rial, hem d’entendre els múltiples vessants (tècnics, socials, culturals, polítics i econò-mics) que formen el sector.

Últimament sembla que hi ha un corrent d’opinió crítica respecte a la participació del sector privat en la gestió de l’aigua. Quina és la seva opinió sobre la participació de la iniciativa privada en aquest sector?

A l’Amèrica Llatina i el Carib, la participació privada és potencialment de gran valor per al sector. El know‑how sobre tecnologies i les millors pràctiques de gestió és un element molt demanat pels operadors de la regió. Això inclou principalment el coneixement tècnic en àrees com l’operació de sistemes d’aigua, les plantes de tractament d’aigua potable i les plantes de tractament d’aigües residuals. Addicionalment, les aportacions poden ser molt valuoses en matèria de gestió comercial i control d’aigua no comptabilitza-da. També és important el coneixement que poden aportar en temes com la dessalinitza-ció per a consum domèstic i la reutilització d’aigua per a fins agrícoles. Hi ha hagut a la regió algunes experiències negatives de par-ticipació privada, que, per diversos motius, han donat una mala imatge sobre les potenci-alitats del sector privat i el desenvolupament de partenariats publicoprivats. Tanmateix, hi ha noves formes d’associació publicoprivada (contractes de gestió integrals o parcials) i assessories especialitzades que poden con-tribuir d’una manera significativa al sector.

“Agbar pot oferir els seus serveis als països que desitgin promoure el desenvolupament del sector i als operadors que desitgin millorar l’eficiència amb la transmissió del know-how”

DE PROP

Nascut a San Juan (Argentina) el 1966, Carlos Federico Basañes és, com a bon argentí, un apassionat del futbol, però també del bàsquet i de l’esport en general.La música és una altra de les seves aficions, amb predilecció pels grups de rock clàssic.Es defineix com a perseverant i destaca que, per dirigir una àrea d’organització com la d’aigua i sane-jament del BID, “cal ser un ferm optimista”.

Page 15: Infoagbar 76 - versio en catala

INFOAGBAR

015

Quina és la relació del BID amb Espanya? S’ha potenciat aquesta relació?

Durant els últims anys la relació amb Espanya s’ha potenciat molt, especialment en el sector de l’aigua i el sanejament. Al juliol del 2009 el BID va signar un acord amb el Govern espanyol per a l’administració, en la seva part multilateral, del Fons Espanyol de Coope-ració per a Aigua i Sanejament. Mitjançant aquest acord, el Banc es va comprometre a preparar, executar, monitorar i avaluar projectes en una sèrie de països de la regió considerats d’interès per a la cooperació espanyola. Des de la creació del Fons el 2008, s’han aprovat projectes per gairebé 600 milions de dòlars que beneficien i beneficia-ran aproximadament uns quatre milions de persones a tota la regió.

Quin considera que és el paper d’operadors globals com Agbar en la gestió de l’aigua i el sanejament en l’àmbit d’actuació del BID? Què pot aportar Agbar al BID i el BID a Agbar?

El BID finança inversions en el sector de l’aigua i el sanejament, així com la millora ins-titucional dels operadors i de les autoritats sectorials (rectoria i regulació). Agbar pot oferir els seus serveis als països que volen promoure el desenvolupament del sector i als operadors que vulguin millorar la seva efi-ciència. Les debilitats tècniques i de gestió continuen sent una deficiència important en el sector. Per això, una oportunitat de treball conjunt pot ser la possibilitat que Agbar transmeti el seu know‑how mitjançant cursos especialitzats, tallers, passanties, etc., a tècnics i operaris del sector. En aquest sentit, la Red de Empresas Hermanas pot constituir una bona plataforma.

Quin és el paper del BID davant dels desas-tres naturals que s’han registrat a la zona, com els terratrèmols de Xile i d’Haití?

En el cas d’Haití hem aprovat, juntament amb la cooperació espanyola, dues operacions d’emergència. Una per a la reconstrucció de Port-au-Prince per 50 milions de dòlars (35 milions aportats pel Govern espanyol) i una altra operació per pal·liar l’epidèmia de còlera que s’hi ha desencadenat recentment per 20 milions de dòlars (5 milions aportats pel Govern espanyol). És important destacar que aquests recursos són no reemborsables. El Banc exerceix un rol de lideratge en el sector i facilita la coordinació entre donants i agèn-cies, cosa que representa un aspecte molt important per garantir l’eficàcia de l’ajuda en moments d’emergència.

Foto

grafi

a: S

teph

en V

oss

Page 16: Infoagbar 76 - versio en catala

016 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

REPORTATGE

Els dos sismes que van sacsejar Llorca l’11 de maig i que van originar grans destrosses a la ciutat, la mort de nou persones i ferides a centenars d’altres, també van causar danys a la xarxa d’abastament d’aigua potable, però en cap moment no es va interrompre el servei i les avaries van ser localitzades i reparades en un temps rècord.

Page 17: Infoagbar 76 - versio en catala

017

INFOAGBAR

Foto

grafi

a: A

guas

de

Lorc

a

La sectorització i el telecontrol van permetre localitzar les avaries en un període de temps molt breu.

Page 18: Infoagbar 76 - versio en catala

018 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

REPORTATGE AGUAS DE LORCA, ÈXIT CONTRA L’ADVERSITAT

Foto

grafi

a: A

guas

de

Lorc

a

Això va ser possible gràcies al fet que Aguas de Lorca, l’empresa mixta participada per Agbar que gestiona el cicle integral de l’aigua, disposa d’unes xarxes que han incorporat els últims avenços tecnològics. D’aquesta manera, els efectes devastadors de la catàs-trofe no van quedar agreujats per l’absència d’un servei tan necessari com el de l’aigua potable.

Les conseqüències de les tremolors de terra es van poder apreciar immediatament després del primer sisme, de 4,5 graus a l’escala de Richter, que va ocasionar dos trencaments a les conduccions secundàries de la xarxa de distribució del nucli urbà i uns quants més a les instal·lacions interiors. Aquestes incidències van coincidir amb les zones en què, dies més tard, es van localitzar desperfectes en edificis ocasionats pel segon sisme, de 5,2 graus i que va tenir grans efectes destructius, perquè es va generar a menys de 500 metres de profunditat.

Cartografia actualitzada Aguas de Lorca disposa d’una cartografia actualitzada del municipi i d’un sistema d’informació geogràfica propi per localitzar totes les instal·lacions hidràuliques. A més, el

2010 es va dur a terme un pla de sectoritza-ció, de manera que ara la xarxa de distribució té més de 150 elements de control, regulació i mesurament de cabals i pressions. També el 2010 es va incorporar el sistema de telecon-trol a tota la infraestructura hidràulica. Tot això va permetre identificar els sectors més danyats pel sisme d’una manera molt àgil i ràpida.

“Cal tenir en compte que les infraestruc-tures hidràuliques de Llorca comprenen 1.000 quilòmetres de conduccions d’abas-tament d’aigua potable, 270 quilòmetres de col·lectors de sanejament, 37 dipòsits d’aigua, 13 estacions de bombament d’aigua potable, 3 estacions de bombament d’ai-gües residuals i 7 estacions depuradores”, diu Francisco Quesada, gerent d’Aguas de Lorca. I afegeix: “Es tracta d’un terme municipal molt extens, amb més de 1.600 quilòmetres quadrats”.

Molt poc després del terratrèmol, es va iniciar l’actuació del personal operari i tècnic d’Aguas de Lorca amb els mitjans i els vehi-cles d’intervenció ràpida per fer-se càrrec de les incidències a les xarxes d’abastament i sanejament, així com dels trencaments interiors als edificis.

La nit del sisme, els cabals nocturns es van multiplicar per cinc. La segona nit van disminuir fins a multiplicar-se només per 1,3

Page 19: Infoagbar 76 - versio en catala

019

INFOAGBAR

Localització de fuites no visibles A partir de l’endemà, es van utilitzar els equips de recerca de fuites, amb instru-mentació d’última tecnologia que permet localitzar d’una manera exacta les fuites no visibles quan el sistema de telecontrol de la sectorització hidràulica indica valors per sobre dels habituals. També hi van intervenir brigades de reparació i equips d’excavació i tapada per a fuites de més importància.

Una vegada controlada la xarxa de distribució, es van comprovar els efectes del moviment sísmic a les infraestructures de drenatge mitjançant inspeccions de trams de la xarxa.

Reducció espectacular de les fuites Després del sisme i durant els dies següents, es van intensificar les mesures habituals de control de la xarxa amb la finalitat de reduir les fuites d’aigua d’una manera ràpida i eficient, ja que els equips de localització només es mantenien en el sector el temps mínim necessari per deixar els cabals en les condicions adequades. Els resultats van ser espectaculars, ja que la nit del sisme els cabals nocturns es van multiplicar per 5 sobre els habituals. La segona nit estaven en 1,3 vegades sobre la demanda habitual i en dies posteriors es van reduir a 0,5 vegades sobre la demanda nocturna.

Quesada destaca que “després dels sismes, les oficines comercials i d’atenció al públic, que també van patir desperfectes —encara que no estructurals—, han estat obertes en tot moment. Fins i tot van ampliar l’horari el cap de setmana per facilitar l’atenció als usuaris, especialment als afectats per la catàstrofe”.

El terratrèmol de Llorca no ha estat pas el primer al qual s’han hagut d’enfrontar les empreses d’Agbar. La matinada del 27 de febrer del 2010, un terratrèmol de 8,8 graus d’intensitat a l’escala de Richter, amb epicentre a 325 quilòmetres al sud-oest de Santiago de Xile, va sacsejar el país. Amb una força 100.000 vegades superior a una bomba atòmica, va ser el cinquè més violent de la història mundial recent. A la capital es van produir esquer-des enormes a l’asfalt, es van enfonsar ponts i edificis, i la xarxa de subministra-ment va patir en un sol minut la mateixa quantitat d’incidències que es produeixen en mig any. El terratrèmol va causar més de 400 víctimes, va destruir 500.000 habitatges i va deixar uns dos milions de damnificats.

A causa del terratrèmol, la pantalla del CCO (centre de control operatiu), l’ordinador que gestiona a distància 650 instal·lacions, va registrar nombrosos errors de comunicació. Santiago era a les fosques i no hi funcionaven els telèfons. No obstant això, al CCO no se’n va anar

la llum, gràcies a un grup electrogen d’emergència, i es va poder iniciar una ronda de trucades a les instal·lacions per verificar-ne l’estat. Unes 300 canalitza-cions d’abastament es van trencar, hi va haver desperfectes a la potabilitzadora de La Florida i a la depuradora d’El Trebal, i es va desplomar un dipòsit de 400 metres cúbics a Valdivia de Paine.

Després dels dos minuts aproximats que va durar el sisme i durant els dies següents, desenes d’equips van treba-llar sobre el terreny per recuperar les estructures danyades i van inspeccio-nar els 13.000 quilòmetres de la xarxa d’abastament per reparar-ne els trenca-ments. Des del primer dia, la capital va disposar d’aigua potable i en menys d’una setmana els set milions d’habitants als quals presta servei Aguas Andinas rebien el servei amb total normalitat. La reacció dels professionals d’Aguas Andinas no té precedent, ja que van sumar, en sis dies de frenètica activitat, l’equivalent a sis mesos de treball.

EL PRECEDENT: LA RÀPIDA REACCIÓ D’AGUAS ANDINAS

Les oficines s’han mantingut obertes, fins i tot els caps de setmana, malgrat els danys que s’hi han produït

Page 20: Infoagbar 76 - versio en catala

020 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

SGO, el centre neuràlgic d’Agbar

Agbar gestiona 1.950 instal·lacions a tot el món. Cada una d’aquestes instal·lacions conserva un compendi de dades molt valuós amb magnituds clau dels processos de producció, transport i distribució, sanejament i depuració; una informació molt útil per perfeccionar la gestió d’aquestes infraestructures. Amb l’objectiu de canalitzar totes aquestes dades, Agbar ha posat en marxa un sistema únic en el sector que permet estudiar, comparar, corregir i millorar la gestió de les infraestructures i el servei al client. Es tracta d’SGO (Sistema de Gestió Operativa).

Agbar ha fet un pas més en l’estratègia d’avançar de la gestió d’actius cap a la gestió del coneixement gràcies a l’esforç de tots els professionals de la Direcció d’Operacions (tècnics, operaris, encarregats, caps de planta, etc.). La posada en marxa d’SGO, que integra totes les dades operacionals de la compa-nyia, compleix un doble objectiu: administrar en un únic sistema totes les dades de les instal·lacions de la companyia i analitzar d’una manera contínua tota aquesta informació per prendre les accions de millora pertinents en la gestió i el servei als clients.

Una operació única El Sistema de Gestió Operativa és l’eix verte-brador de l’estratègia de la Direcció Tècnica i d’Operacions d’Agbar. A través d’una única eina, s’ha aconseguit estandarditzar i homoge-neïtzar tota la informació de les instal·lacions de l’organització en un centre neuràlgic que recull el que podríem definir com a “operació única”. A la pràctica, això implica que l’efici-ència de les operacions passi a mesurar-se a través d’uns mateixos indicadors per a tota la companyia.

La comparativa d’aquests indicadors permetrà prendre les decisions oportunes per perfec-cionar la gestió de les infraestructures i, per tant, el servei que s’ofereix al client. Una eina comercial A més de ser una eina de gran utilitat interna, SGO també aspira a convertir-se en un servei de gestió d’informació de referència en el mercat. Amb més de 100 indicadors recone-guts internacionalment, aquest sistema es presenta com a model d’eficiència per a les empreses que vulguin comparar el rendi-ment de les seves instal·lacions i prendre les decisions pertinents. A més d’un centre neuràlgic d’informació molt important, és una eina comercial de gran importància, ja que permet mostrar als clients les millores que Agbar pot aportar: SGO mostra l’evolució en instal·lacions privades o en poblacions amb característiques similars. D’aquesta manera, es poden demostrar al client els avantatges, comprovats empíricament, que aporta Agbar.

* Fuente SGO

284 estacions de tractament d’aigua potable

529 estacions depuradores d’aigua residual

400 xarxes de clavegueram

737xarxes d’abastament

AGBAR GESTIONA 1.950 INSTAL·LACIONS ARREU DEL MÓN:

REPORTATGE SGO, EL CENTRE NEURÀLGIC D’AGBAR

Page 21: Infoagbar 76 - versio en catala

INFOAGBAR

021

El Centre de Supervisió Operativa (CSO) permet el control remot de les principals instal·lacions de la companyia a tot el món.

Foto

grafi

a: A

nton

io N

avar

ro W

ijkm

ark

Gener Febrer Abril

QUANTITAT DE DBO (kg/m³)

Gener Febrer Març Abril Maig

AVARIES A LA XARXA (un./100 km)

ELIMINADA

Març Maig

ESTUDI EXHAUSTIU DEL RENDIMENTSGO permet tenir un control exhaustiu de múltiples paràmetres de les instal·lacions d’Agbar. En aquests gràfics podem comprovar com s’han reduït les avaries a la xarxa respecte al 2010 i com ha evolucionat la demanda bioquímica d’oxigen a cinc dies (DBO5) respecte a l’any anterior. Són només dos exemples de la utilitat d’SGO per a Agbar i els seus clients.

QUÈ APORTA SGO?

HOMOGENEÏTZACIÓ Permet homogeneïtzar totes les dades operatives i tècniques en una única eina d’informació.

BENCHMARKINGPermet millorar els indicadors clau de les explotacions amb altres d’anàlogues gestionades mitjançant la comparació.

RECERCA DE L’EXCEL·LÈNCIAPermet millorar la qualitat i l’excel·lència en el servei.

Font: SGO

Page 22: Infoagbar 76 - versio en catala

022 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

NOTÍCIES

La Torre Agbar serà la seu de la inauguració i la clausura de la 8a Conferència Internacional de la IWA (International Water Association) sobre Regeneració i Reutilització de l’Aigua, que tindrà lloc a Barcelona del 26 al 29 de setembre del 2011. Aquesta conferència reunirà molts dels millors especialistes internacionals sobre regeneració i reutilització de l’aigua, amb l’objectiu de promoure la interacció entre el coneixement disponible, la recerca en curs i les aplicacions pràctiques. L’objectiu principal és promoure un intercanvi de coneixements i d’experiència. Aquesta conferència consta de quatre sessions paral·leles, amb presentacions orals, i d’una exposició permanent de pòsters sobre la regeneració i la reutilització de l’aigua, les millors pràctiques de l’aigua i els seus possibles usos.

La Torre Agbar acollirà la IWA

AGUAS DE SALTILLO, PREMIADAEl Consejo Consultivo del Agua ha premiat l’eficiència d’Aguas de Saltillo (Mèxic) amb el segon premi en reco-neixement als resultats obtinguts amb el “Reporte de indicadores de desem-peño de los sistemas de agua potable, alcantarillado y saneamiento”. El gerent general d’Aguas de Saltillo, Alejandro Osuna, va recollir el guardó a Ciutat de Mèxic en representació de l’alcalde de Saltillo, Jericó Abramo Masso, i de mans del president del Consejo Consultivo del Agua, Carlos Fernández González. Aquest any, 50 ciutats del país van presentar-se com a candidates per rebre aquest reconeixement. En l’anàlisi de diversos indicadors de gestió d’aquestes ciutats, Saltillo va desta-car en els paràmetres de cobertures, eficiència i productivitat.

LA RESPONSABILIDAD CORPORATIVA DE LA GRAN EMPRESA, OBJECTE D’ANÀLISIEl Club d’Excel·lència en Sostenibilitat va presentar recentment l’”Estudi multisectorial sobre l’estat de la respon-sabilitat corporativa de la gran empresa a Espanya 2011”, en un acte celebrat a l’auditori de la Torre Agbar. L’informe, que analitza l’estat de la responsabilitat corporativa a Espanya en funció de les dades obtingudes a partir de les pràctiques responsables de 144 grans companyies entre les quals es troba Agbar, va ser presentat per Juan José Barrera, director gene-ral de l’Economia Social, el Treball Autònom i la Responsabilitat Social de les Empreses del Ministeri de Treball i Immigració, i per Ignasi Fainé, direc-tor de Responsabilitat i Reputació Corporativa d’Agbar.

AGBAR EXPOSA EL SEU PORTFOLIO DE SOLUCIONS I TECNOLOGIES DEL’AIGUA A HUELVAAgbar va presentar el potencial de les seves solucions i tecnologies de l’aigua en una jornada tècnica celebrada a Huelva i titulada “L’aigua a la indústria: innovació, eficiència i medi ambient”. En aquesta jornada, organitzada per Aguas de Huelva, Aquagest Andalucía i el grup de comunicació Joly, hi van participar l’alcalde de la ciutat, Pedro Rodríguez, el director del diari Huelva Información, Javier Chaparro, i el director general d’Aguas de Huelva, Manuel Pérez, entre d’altres. Per part d’Agbar, van intervenir-hi la directora comercial d’Aquagest Soluciones Industriales, Carmen Farré, i el director de Serveis Ambientals de Labaqua, Ignacio Valor.

Page 23: Infoagbar 76 - versio en catala

023

INFOAGBAR

NOUS CONTRACTES

Planta d’eliminació de contaminants volàtils

Aquagest Soluciones Industriales dissenyarà, construirà i posarà en marxa la planta per eliminar compostos organoclorats volàtils de l’aigua proce-dent de sondatges a Aldaia (València), licitada per l’EPSAR (Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals). La solució tecnològica adoptada permet recuperar els recursos propis del pou i assegura l’autonomia de l’abastament. Al mateix temps, combina la minimització del cost d’inversió amb la minimització del cost global d’explotació i garanteix un funciona-ment òptim del procés, tot dins del compliment estricte de la normativa vigent. El procés es basa a separar els compostos organoclorats volàtils (TCE i TTCE) presents a l’aigua per mitjà de l’absorció per aire dins d’una columna de rebliment a contracorrent (stripping). D’aquesta manera el contaminant volàtil dissolt a l’aigua es transfereix a l’aire, i l’aigua, lliure de contaminants, és recollida a la base de la torre.

Automatització a la depuradora de Trebal–Mapocho

Aqua Ambiente desenvoluparà i implantarà un sistema d’automatització a la planta de Trebal-Mapocho (Xile), gestionada per l’Empresa Depuradora de Aguas Servidas Mapocho-Trebal, Limitada (EDAM). El projecte con-sisteix en el disseny i la instal·lació d’un nou sistema d’automatització, únic per a tota la planta, que es gestionarà des del nou centre de control i l’anell de comunicacions. La posada en marxa d’aquesta millora es farà en paral·lel a l’ampliació de la capacitat de tractament que s’està efectuant a la planta. Actualment la planta de Trebal-Mapocho té una capacitat de tractament de cabal de 4,4 m3/s. L’ampliació permetrà que aquesta capacitat s’incre-menti en 2,2 m3/s. El disseny, a més, permetrà que s’hi puguin incorporar dos mòduls addicionals, de 2,2 m3/s cada un.

CANTABRIA

11.584

PROVÍNCIA

HABITANTS DEL MUNICIPI

AIGUA I SANEJAMENT

25 ANYS

AQUAGEST

DURADA

TIPUS DE CONTRACTE

EMPRESA

Gestió de l’aigua i el sanejament de Santoña

Aquagest gestionarà l’aigua i el sanejament de Santoña (Cantàbria) durant els propers 25 anys, després d’haver-se adjudicat el concurs convocat per l’Ajuntament. Santoña és un municipi de la zona oriental de Cantàbria, a 48 quilòmetres de Santander. Té una població d’11.584 habitants.

Renovació del servei d’aigua potable a Ibi

L’Ajuntament d’Ibi (Alacant) ha prorrogat 18 anys més el contracte amb Aquagest, que gestiona el servei d’aigua potable d’aquesta localitat des de l’any 1980. Així dons, el servei, que acabava l’any 2012, es prorrogarà fins a l’any 2030. Durant aquest període de temps, Aquagest millorarà les infraestructures existents i modernitzarà el servei. Ibi, situada a l’interior de la província d’Alacant, a la foia d’Alcoi, és la localitat més gran de la comarca geogràfica de la foia de Castalla i té una població de 24.113 habitants.

ALACANT

24.113

PROVÍNCIA

HABITANTS DEL MUNICIPI

SERVEI MUNICIPAL D’AIGUA POTABLE

18 ANYS

AQUAGEST

DURADA

TIPUS DE CONTRACTE

EMPRESA

Page 24: Infoagbar 76 - versio en catala

INFOGRAFIA

024 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

AVANTATGESDEL SISTEMA

-

INFOGRAFIA INFOAGBAR

Biodisc de polipropilè

Absorció

Aire-oxigenació

Sortida d’aiguatractada

Sobreeixidord’emergènciade biodisc

Recirculació de flotants

Arquetad’entradad’agua

Bypassgeneral

LLOCS D’IMPLANTACIÓ

EDAR JoanetesLa Vall d’en Bas, Girona

22,5 m3Cabal diari

150 hab.Població equivalent

2002 Any de construcció

UN EXEMPLE

c

b

a

1

2

3

Hi ha 52 estacions a tot Espanya.

CATALUNYA

COMUNITAT VALENCIANA

BALEARS

MÚRCIA

ARAGÓ

CASTELLA-LA MANXA

La depuració de les aigües residuals consisteix bàsicamenten l’eliminació de les impureses que ha anat acumulant l’aigua usada. A l’hora de triar un sistema de depuració per als nuclis de població petits i mitjans, Agbar aposta per la tecnologia basada en biodiscos per tres raons fonamentals: altes prestacions, costos mínims de manteniment i explotació, i mínima afectació a l’entorn.

Les estacions depuradores amb biodiscos són plantes biològiques, compactes i prefabricades. Les seves característiques principals són el baix consum i uns costos d’explotació mínims. A més, com que estan semienterrades, s’integren en l’entorn i amb prou feines produeixen sorolls i olors.

El consum elèctric i el poc manteniment que requereixen les instal•lacions són factors fonamentals de cara a la gestióde les estacions depuradores. En aquest sentit, els sistemes basats en biodiscos ofereixen uns avantatges considerables:

Tractament biològic

Aquest tractament consisteix en la instal·lació d’un o diversos contenidors en què s’ubiquen els biodiscos, les sínies, el decanta-dor lamel·lar i l’electrobomba de purga de l’excés de fangs al tanc polivalent previ.

La depuració de l’aigua residual es duu a terme a través d’un sistema de discos llisos de polipropilè situats sobre un eix i a poca distància els uns dels altres. El seu funciona-ment es basa en el fet que, en estar els discos parcialment submergits en l’aigua residual, la rotació d’aquests discos provoca que la pel·lícula biològica formada es posi en contacte alternativament amb l’aigua i l’aire. Així s’elimina la càrrega orgànica de l’aigua residual.

Clarificació

Després del tractament biològic, l’aigua és elevada per la sínia de sortida fins al clarificador lamel·lar. Les lamel·les inclinades generen un flux que facilita la separació de l’aigua neta del fang.

AIXÍ FUNCIONENLES ESTACIONSDEPURADORESAMB BIODISCOS

BIODISCOSESTACIONSDEPURADORES INVISIBLES

Decantació, digestió i regulacióal tanc polivalent

El tanc polivalent de tres cambres actua simultàniament com a: tanc de regulació de cabals (destinat a laminar el cabal d’entrada als biodiscos perquè el tractament biològic funcioni en condicions constants de cabal i càrrega contaminant), dipòsit de decanta-ció (de les partícules en suspensió existents a l’aigua d’entrada) i cambra de digestió (dels fangs retinguts).

b

c

a

1) Altes prestacions • Garantia de funcionament autònom per la senzillesa del sistema. • Mínimes parades tècniques gràcies a la fiabilitat mecànica del sistema. • El cultiu fix és molt fiable i poc sensible a variacions hidràuliques i de càrrega. • Fins i tot en l’eliminació del nitrogen, les instal·lacions són molt competitives.

2) Mínima afectació a l’entorn • Es tracta d’instal·lacions perfectament integrades en l’entorn (entre altres aspectes, gràcies a la seva situació semienterrada) que, a més a més, no produeixen cap mena de soroll (pocs motors que treballen a baixes revolu-cions) ni olors.

3) Costos de manteniment i explotació baixos• Els biodiscos estan concebuts perquè tant el nombre d’operacions de manteni-ment com la freqüència d’aquestes siguin mínims. Així, es redueixen els recursos destinats a personal, recanvis, material fungible, etc. • Els biodiscos consumeixen al voltant del 20% del que consumeix una estació depuradora de fangs actius convencional.

Page 25: Infoagbar 76 - versio en catala

INFOAGBAR

025

AVANTATGESDEL SISTEMA

-

INFOGRAFIA INFOAGBAR

Biodisc de polipropilè

Absorció

Aire-oxigenació

Sortida d’aiguatractada

Sobreeixidord’emergènciade biodisc

Recirculació de flotants

Arquetad’entradad’agua

Bypassgeneral

LLOCS D’IMPLANTACIÓ

EDAR JoanetesLa Vall d’en Bas, Girona

22,5 m3Cabal diari

150 hab.Població equivalent

2002 Any de construcció

UN EXEMPLE

c

b

a

1

2

3

Hi ha 52 estacions a tot Espanya.

CATALUNYA

COMUNITAT VALENCIANA

BALEARS

MÚRCIA

ARAGÓ

CASTELLA-LA MANXA

La depuració de les aigües residuals consisteix bàsicamenten l’eliminació de les impureses que ha anat acumulant l’aigua usada. A l’hora de triar un sistema de depuració per als nuclis de població petits i mitjans, Agbar aposta per la tecnologia basada en biodiscos per tres raons fonamentals: altes prestacions, costos mínims de manteniment i explotació, i mínima afectació a l’entorn.

Les estacions depuradores amb biodiscos són plantes biològiques, compactes i prefabricades. Les seves característiques principals són el baix consum i uns costos d’explotació mínims. A més, com que estan semienterrades, s’integren en l’entorn i amb prou feines produeixen sorolls i olors.

El consum elèctric i el poc manteniment que requereixen les instal•lacions són factors fonamentals de cara a la gestióde les estacions depuradores. En aquest sentit, els sistemes basats en biodiscos ofereixen uns avantatges considerables:

Tractament biològic

Aquest tractament consisteix en la instal·lació d’un o diversos contenidors en què s’ubiquen els biodiscos, les sínies, el decanta-dor lamel·lar i l’electrobomba de purga de l’excés de fangs al tanc polivalent previ.

La depuració de l’aigua residual es duu a terme a través d’un sistema de discos llisos de polipropilè situats sobre un eix i a poca distància els uns dels altres. El seu funciona-ment es basa en el fet que, en estar els discos parcialment submergits en l’aigua residual, la rotació d’aquests discos provoca que la pel·lícula biològica formada es posi en contacte alternativament amb l’aigua i l’aire. Així s’elimina la càrrega orgànica de l’aigua residual.

Clarificació

Després del tractament biològic, l’aigua és elevada per la sínia de sortida fins al clarificador lamel·lar. Les lamel·les inclinades generen un flux que facilita la separació de l’aigua neta del fang.

AIXÍ FUNCIONENLES ESTACIONSDEPURADORESAMB BIODISCOS

BIODISCOSESTACIONSDEPURADORES INVISIBLES

Decantació, digestió i regulacióal tanc polivalent

El tanc polivalent de tres cambres actua simultàniament com a: tanc de regulació de cabals (destinat a laminar el cabal d’entrada als biodiscos perquè el tractament biològic funcioni en condicions constants de cabal i càrrega contaminant), dipòsit de decanta-ció (de les partícules en suspensió existents a l’aigua d’entrada) i cambra de digestió (dels fangs retinguts).

b

c

a

1) Altes prestacions • Garantia de funcionament autònom per la senzillesa del sistema. • Mínimes parades tècniques gràcies a la fiabilitat mecànica del sistema. • El cultiu fix és molt fiable i poc sensible a variacions hidràuliques i de càrrega. • Fins i tot en l’eliminació del nitrogen, les instal·lacions són molt competitives.

2) Mínima afectació a l’entorn • Es tracta d’instal·lacions perfectament integrades en l’entorn (entre altres aspectes, gràcies a la seva situació semienterrada) que, a més a més, no produeixen cap mena de soroll (pocs motors que treballen a baixes revolu-cions) ni olors.

3) Costos de manteniment i explotació baixos• Els biodiscos estan concebuts perquè tant el nombre d’operacions de manteni-ment com la freqüència d’aquestes siguin mínims. Així, es redueixen els recursos destinats a personal, recanvis, material fungible, etc. • Els biodiscos consumeixen al voltant del 20% del que consumeix una estació depuradora de fangs actius convencional.

Page 26: Infoagbar 76 - versio en catala

026 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

OFERTA D’ADQUISICIÓ D’ACCIONS DE SUEZ ENVIRONNEMENT

volen adquirir i mitjançant quina de les dues modalitats (Sharing Classic, Sharing Múltiple o una combinació d’ambdues). El 7 de novem-bre es fixarà el preu de referència de les accions i del 8 a l’11 de novembre hi haurà la possibilitat d’anul·lar la reserva. Una vegada adquirides les accions, el propi-etari haurà de mantenir-les durant cinc anys. Un cop hagi passat aquest termini, podrà fer efectiu el resultat de la inversió, que variarà en funció de la modalitat que hagi triat. La intranet d’Agbar ofereix tota la informació i les últimes notícies sobre el pla Sharing 2011 i els responsables territorials de Recursos Humans de totes les empreses acollides al pla estan a disposició dels professionals perquè els facin totes les consultes necessàries. Agbar oferirà l’adreça de correu electrònic [email protected] per atendre qualsevol dubte sobre el pla. Per la seva banda, Suez Environnement habilitarà una pàgina web d’informació (www.suezenvironnementsha-ring2011.com) a partir del 12 de setembre.

Sharing significa compartir i també fa referència a la denominació de les accions en anglès (shares). Així doncs, la campanya de Suez Environnement Sharing 2011 no pretén ser únicament una oferta per a l’adquisició de participacions del capital del grup entre els seus professionals, sinó una manera d’inte-grar els treballadors i de fer-los partícips del creixement de l’empresa en què col·laboren. La idea del pla és que els professionals del grup coneixen millor que ningú la qualitat del servei que s’ofereix i, per tant, les possibilitats de futur de Suez Environnement. El procediment per a l’oferta d’accions és el següent: a principis de setembre els profes-sionals que es poden acollir a l’oferta rebran un dossier personalitzat d’inscripció que inclou tota la informació sobre les condicions d’aquesta oferta. D’aquesta manera, cada professional pot consultar les possibilitats d’inversió i decidir quina és la millor alterna-tiva per a ell. El 12 de setembre s’iniciarà el període de reserva de les accions, que durarà fins al 2 d’octubre. En aquest període els professi-onals d’Agbar poden decidir quantes accions

“El futur és nostre. Forma’n part”. Amb aquest eslògan es presenta la campanya Sharing 2011, la primera oferta per a l’adquisició d’accions de Suez Environnement en què poden participar 76.000 treballadors de 19 països, més del 96% dels professionals de Suez Environnement. Sharing 2011 ofereix unes condicions molt avantatjoses i dues modalitats d’adquisició d’accions, Sharing Classic i Sharing Múltiple, per adaptar l’oferta al perfil inversor de cadascú.

REPORTATGE

Sharing 2011, una oportunitat única per adquirir accions de Suez Environnement

Page 27: Infoagbar 76 - versio en catala

INFOAGBAR

027

El pla Sharing 2011 té una durada de cinc anys. Quan finalitzi, el 8 de desembre del 2016, el comprador podrà vendre les accions o conservar-les

SHARING CLASSIC

És la manera clàssica d’adquisició d’accions, que l’empresa ofereix amb un 20% de descompte sobre el preu de referència. A més, Suez Environnement lliura un lot complementari d’accions sense càrrec en funció del nombre d’accions que s’hagi adquirit. Així, l’inversor rep el 100% de plusvàlues, en cas que n’hi hagi, i possibles dividends. El lot complementari d’accions gratuïtes que Suez Environnement lliura varia en funció dels títols adquirits. Per les primeres 15 accions, Suez Environnement n’ofereix 15 d’addicionals, així que el com-prador obté 30 accions per un preu més baix que el de 15.

SHARING MÚLTIPLE

En aquest cas el titular adquireix partici-pacions d’un fons format per les accions de Suez Environnement. Les principals diferències respecte de la modalitat anterior consisteixen en el fet que no s’ofereix un lot addicional d’accions i que les accions no donen dret a dividends. No obstant això, en aquest cas el rendi-ment mínim està totalment garantit: un 2% anual. Si les accions aconsegueixen una revaloració més elevada en el mercat, el comprador se’n beneficiarà mitjançant l’aplicació d’una fórmula matemàtica.

DUES MODALITATS D’INVERSIÓ

Suez Environnement ofereix dues modali-tats de compra d’accions per adaptar-se al perfil inversor de cadascú. Sharing Classic és l’opció més arriscada, però ofereix unes condicions més avantatjoses d’entrada. Per contra, Sharing Múltiple ofereix una rendibili-tat mínima assegurada.

Page 28: Infoagbar 76 - versio en catala

028 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

ENTREVISTA

01

PEDRORODRÍGUEZALCALDE DE HUELVA

Foto

grafi

es: A

junt

amen

t de

Hue

lva

HEM ESCOLLIT AGBAR PERQUÈ ÉS EL SOCI MÉS SOLVENT PER ACONSEGUIR EL MILLOR SERVEI”

Page 29: Infoagbar 76 - versio en catala

029

INFOAGBAR

Hi ha mitja dotzena de realitzacions que es poden posar com a exemple del gran canvi de Huelva. Una d’elles, sens dubte, és l’ai-gua. Per això hem aconseguit la confiança dels habitants de Huelva en cinc mandats consecutius.

Les noves tecnologies han canviat la manera com vivim. Com es reflecteix això en una ciutat de les característiques de Huelva?

La Universitat de Huelva és el motor del desenvolupament de les noves tecno-logies, que han experimentat un avenç extraordinari. Huelva ha estat una de les primeres ciutats d’Espanya en què es va instal·lar la banda ampla. Així, vam passar de l’ús incipient dels telèfons mòbils a una infraestructura excel·lent per a l’ús de les comunicacions per internet. Ara estem portant els ordinadors als barris per posar a l’abast de tothom les possibilitats de les noves tecnologies.

Quina ciutat vol l’alcalde per al futur immediat?

Vull una ciutat que es converteixi en un destí turístic de qualitat. Per aconseguir-ho, cal que la ciutat continuï desenvolupant els seus principals projectes urbanístics i que hi arribi l’AVE. La natura ens ha donat el millor del món, tres mil hores de sol a l’any, les platges, els parcs naturals, una gent cordial i oberta, etc. Ho tenim tot perquè Huelva sigui una ciutat turística de primer nivell. El turisme és l’activitat econòmica més important d’Espanya, i un dels pocs sectors que creixen i creen ocupació, així que el turisme ha de ser la principal aposta de Huelva durant la pròxima dècada. Som una ciutat de descobridors sense desco-brir.

Com valora el model de gestió publico-privada dels serveis, i concretament de l’aigua?

El valoro molt positivament, perquè les administracions públiques necessiten la capacitat professional i econòmica del sector privat per gestionar determinats serveis bàsics per a la ciutat. Al final, el que els polítics tenim clar és que volem un servei que millori la qualitat de vida dels ciutadans, i això és possible gràcies a l’aportació del sector privat. De quina manera la incorporació d’Aqua-gest a Aguas de Huelva com a soci tecno-lògic permetrà millorar el nivell de servei als habitants de Huelva?

Hem escollit el millor soci per aconseguir els nostres objectius. Hem optat per Ag-bar, una empresa multinacional de recone-guda solvència a Espanya i a altres països del món. És ben coneguda la feina que fa en els llocs on opera, i estem convençuts que la seva tasca a Huelva serà un èxit.

Huelva està a l’altura de les grans capi-tals europees en tractament d’aigua. Com s’ha aconseguit arribar a aquest nivell?

Aguas de Huelva és, des que es va fundar, una empresa model. Va ser la primera empresa municipal de serveis públics que es va crear a la ciutat ara fa 41 anys. Durant l’última dècada, Aguas de Huelva ha progressat al mateix ritme excel·lent que la ciutat, i s’ha convertit en una de les empreses tecnològicament més avança-des.

Quines diferències principals hi ha entre la ciutat que es va trobar en arribar a l’alcaldia el 1995 i l’actual?

A l’inici d’aquest any, Aquagest Andalucía va assu-mir la gestió d’Aguas de Huelva (EMAHSA), després d’adquirir el 49% de la societat. L’alcalde de Huelva, Pedro Rodríguez, està convençut que la incorporació d’Aquagest com a soci tecnològic millorarà la qualitat de l’aigua i el nivell de servei del subministrament.

DE PROP

01 L’alcalde, davant l’edifici antic de duanes de Huelva

02 Pedro Rodríguez, durant l’entrevista

A Pedro Rodríguez el va portar a la política la seva passió per Huelva. El compromís amb la seva ciutat ha quedat reflectit en tres llibres en els quals recull l’evolució de la seva ciutat: Conversaciones en Huelva, La Huelva de los 50 i Huelva, compromiso con mi ciudad. Va arribar a l’alcaldia el 1995 i ha estat reelegit amb majoria absoluta en cinc eleccions consecutives. Llicenciat en Ciències de la Informació, va exercir el periodisme al diari Odiel i com a corresponsal de RTVE. L’alcalde, a més, ocupa un escó al Parlament andalús i és vicepresident regional del Partit Popular. Casat i amb quatre fills, confessa la seva passió pels seus tres néts, als quals dedica el temps que les seves tasques professionals no van permetre que concedís als seus fills. Llegeix llibres de política, psicologia i educació. Cita com els seus autors favorits José Antonio Marina i Bernabé Tierno.

02

Page 30: Infoagbar 76 - versio en catala

030 — NÚM. 76 / JULIOL 2011

REPORTATGE

Aguas de Huelva, pionera en la gestió de l’aigua

han assolat alguns barris de la ciutat pel fet que els col·lectors de la xarxa es troben per sota del nivell del mar.

L’EDAR de Huelva està dissenyada per donar servei a una població de 180.000 habi-tants, amb un cabal de tractament de 58.500 metres cúbics al dia. Està previst habilitar els espais i les condicions necessàries per a una ampliació que permeti donar servei a una població de 270.000 habitants.

La seu central de l’empresa disposa de les tecnologies més avançades per a la gestió i l’atenció als abonats, amb els quals la companyia estableix un compromís de servei a la societat. Durant els últims anys, Aguas de Huelva participa i col·labora en nombroses activitats culturals, el Festival de Cinema Iberoamericà, les escoles de la ciutat, col-lectius veïnals i institucions socials als quals l’empresa presta el seu suport.

Tecnologia d’avantguarda, preocupació pel medi ambient, implicació social i servei de qualitat són les senyes d’identitat que definei-xen el compromís d’Aquagest Andalucía amb Aguas de Huelva.

L’Empresa Municipal de Aguas de Huelva va néixer el 1970. És la primera vegada que a Espanya es creava una empresa pública municipal amb caràcter de societat anònima per gestionar l’aigua de consum. Es va fundar inicialment per fer-se càrrec del subministra-ment d’aigua, i posteriorment s’hi va afegir la gestió del sanejament, que, juntament amb la depuració, van completar el cicle integral de l’aigua. Al gener del 2011, Aguas de Huelva va passar a ser una empresa participada per l’Ajuntament, en un 51%, i per Aquagest Andalucía, en un 49%.

La gestió d’Aguas de Huelva s’ha caracte-ritzat per la renovació de les instal·lacions, per millorar-les i assegurar el compliment estricte de la normativa europea. L’evolució tècnica de l’empresa porta a una nova ampliació i millora de l’ETAP, amb el tractament d’ozonització, remineralització i filtració per carbó actiu.

Pel que fa al clavegueram i el sanejament, es treballa des de fa més de 35 anys en la cen-tralització de tots els abocaments en un únic punt, i s’han fet inversions importants amb aquesta finalitat. S’ha renovat part de la xarxa de la capital i s’han construït 24 estacions de bombament d’aigües residuals i pluvials, per evitar les greus inundacions que històricament

Foto

grafi

a: M

anue

l Pér

ezFo

togr

afia:

Agu

as d

e H

uelv

a

Al gener del 2011, Aguas de Huelva passa a ser una empresa participada per l’Ajuntament, en un 51%, i per Aquagest, en un 49%

Page 31: Infoagbar 76 - versio en catala

031

INFOAGBAR

Situada entre els rius Tinto i Odiel, Huelva, ciutat d’acollida, ha estat un punt de trobada de diferents cultures i civilitzacions. Tartessis, fenicis, romans i àrabs van deixar-hi la seva empremta amb restes arqueològiques de gran valor. Al segle xix, les mines de coure del nord de la província van propiciar un fort procés d’industrialització i el creixement consegüent. Ja al segle xx, durant la dècada dels anys seixanta, el creixement de la ciutat va rebre un nou impuls a partir de la Declaració de Huelva com a pol de desenvolupament industrial, a l’empa-ra de la qual es va crear una indústria química molt potent. En els últims 15 anys, la ciutat ha experimentat una forta transformació urbanística, amb la millora de les infraestructures viàries i dotacions culturals i turístiques, sense oblidar els importants sectors agrícola i pesquer.

HUELVA

HUELVA: TROBADA DE CULTURES

La seu social d’Aguas de Huelva

LES DADES

150.000 són els habitants abastats

46.000 km2

és l’àrea total servida

52.600 és el nombre de clients d’Aguas de Huelva

469 kmés la longitud total de la xarxa d’abastament

14,25 hm3 és l’aigua produïda en un any

Monument a la Mare de Déu del Rocío

Page 32: Infoagbar 76 - versio en catala

www.agbar.es

L’aigua, la nostra raó de ser

Solucions i tecnologies de l’aigua al servei de les persones.Gestionem amb eficiència i responsabilitat l’aigua de més de 26 milions de persones, en diversos continents, per millorar-nela qualitat de vida: d’Algèria a Xile, del Regne Unit a Perú,de Mèxic a Colòmbia...