Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a les Comarques de Lleida (1)

1

INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA

POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A LES COMARQUES DE LLEIDA

OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA

2

Jordi Garreta

( Director del Projecte)

Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria

Llevot, i Olga Bernad.

Lleida, setembre de 2011

Copyright dels autors

Aquest projecte ha estat subvencionat per la Diputació de Lleida

3

ÍNDEX:

1.-‐ INTRODUCCIÓ. ........................................................................................................... 6

2.-‐ ELS ESTRANGERS A LES COMARQUES DE LLEIDA. ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC ANY 2010. ........................................................................................................................................ 15

1.-‐ Evolució de la immigració a les comarques de Lleida. .......................................... 15

2.-‐ Situació laboral dels estrangers a les comarques de Lleida.. ............................... 20

3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu a les comarques de Lleida. . ........................... 34

4.-‐ Els estrangers a les comarques de Lleida : el punt de vista dels entrevistats. . .... 66

3.-‐ LA SEGARRA. .............................................................................................................. 72

1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca . .............................................................. 72

2-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ...................................................... 76

3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca . ............................................... 82

4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 97

4.-‐ LA VALL D’ARAN. ........................................................................................................ 110

1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 110

2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 114

3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 121


5.-‐ EL PLA d’URGELL. ....................................................................................................... 145





4

6.-‐ L’URGELL. ................................................................................................................... 179





7.-‐ EL SEGRIÀ. .................................................................................................................. 217





8.-‐ L’ALTA RIBAGORÇA. ................................................................................................... 262





9.-‐ LA NOGUERA.............................................................................................................. 290





10.-‐ LA CERDANYA........................................................................................................... 326




4.-‐ Estrangers a la comarca: el punt de vista dels entrevistats .................................. 349

5

11.-‐ EL PALLARS SOBIRÀ. ................................................................................................. 353





12.-‐ L’ALT URGELL. .......................................................................................................... 383





13-‐ EL PALLARS JUSSÀ. .................................................................................................... 414





14.-‐ EL SOLSONÈS. ........................................................................................................... 450





15.-‐ LES GARRIGUES. ....................................................................................................... 484





16.-‐ BIBLIOGRAFIA........................................................................................................... 516

6

1.-‐ INTRODUCCIÓ

Les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no es signifiquen per un important

volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya o Espanya, sí que el té en

termes relatius de la població d’aquestes comarques i és prou important per a que calgui

dedicar especial atenció a aquest fenomen. A les comarques1 de Ponent al llarg dels anys s'han

anat realitzant diferents estudis sobre la situació dels estrangers, especialment els

extracomunitaris, que han contribuït a clarificar en quina situació (econòmica, laboral,

residencial, educativa, etc.) es troben. Això sí, si volem ser crítics no deixen de ser parcials

(condicionats els autors pel cost i l'esforç que comportaria un estudi que analitzés aquest

fenomen en tota la seva globalitat; vegeu Ajuntament de Lleida 1991; Colectivo I.O.E. 1992;

Garreta, Llevot, Sabaté i Bernad 2010) o centrats en àmbits territorials diversos (Delegació

Diocesana de Migracions de Lleida 1991; Garreta 1997; Garreta 1999; entre altres). Tot i això,

els estudis han presentat que la situació dels estrangers no difereix excessivament de la

d'altres indrets: inseguretat legal, subordinació laboral, baixos ingressos econòmics, problemes

en l'habitatge... Cal dir que aquest perfil ha contribuït també a anar-‐los convertint en un

centre d'interès del conjunt de la societat i en un col·∙lectiu fàcilment estigmatitzable.

Constatant l'anterior, des de fa temps ens havíem interessat per tenir una informació fiable i

complerta de la situació dels estrangers de Lleida. Sovint, diferents persones disposen

d'informacions molt interessants que permetrien dissenyar actuacions específiques, però la

incomunicació o el poc temps per recollir-‐les i analitzar-‐les fa que caiguin en l'oblit i no

s'utilitzin. Aquest projecte pretén crear una base de dades inicial que permeti a tota persona

interessada en aquestes qüestions tenir un referent al que adreçar-‐se, a més de ser un punt de

partida per dissenyar estudis posteriors que es facin (ja sobre temàtiques més específiques).

El treball que presentem es diferencia metodològicament en dues parts: una de recollida i

anàlisi de la informació de dades estadístiques de diferents institucions i una altra de

realització i anàlisi d'entrevistes en profunditat per esbrinar els impactes que té la immigració

a les comarques de Lleida i que permet indicar alguns dels reptes que caldrà encarar en un

futur proper.

1 Hem treballat la comarca de La Cerdanya sent conscients de que només una petita part d'aquesta es troba dins la província de Lleida. La part quantitativa té en compte tota la comarca i la qualitativa només les poblacions de la província de Lleida.

7

A continuació presentarem l’anàlisi estadística realitzada i els resultats de la fase de recerca

que ha consistit en la realització d'entrevistes en profunditat a persones de les diferents

institucions, entitats..., que podien donar-‐nos informació sobre la situació dels estrangers al

seu territori, així com indicar-‐nos què creuen que és prioritari per a treballar els propers anys.

Concretament, s’han realitzat 70 entrevistes que es distribueixen com indiquen les taules

següents:

COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC

ENTREVISTA

MES/ANY

SEGARRA Cervera Consell Comarcal Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera Ajuntament Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera Creu roja Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera IES Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera CEIP Jaume Balmes Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera Càritas Cervera Desembre/2009

SEGARRA Cervera CEIP Mn. Josep Arqués Cervera Desembre/2009

SEGARRA Guissona Ajuntament De Guissona Guissona Novembre/2010

SEGARRA Guissona CAP Guissona Novembre/2010

SEGARRA

Guissona CEIP Ramon Faus I Esteve Guissona Novembre/2010

SEGARRA

Guissona Associació Eslava Oriental Guissona Novembre/2010

SEGARRA

Guissona Associació Vasillevski Guissona Novembre/2010

8

COMARCA

LOCALITAT ENTITAT LLOC

ENTREVISTA

MES/ANY

VALL D’ARAN Vielha Consell General de l’Aran Vielha Novembre/2009

VALL D’ARAN Vielha Consell General de l’Aran Vielha Decembre-‐2009

VALL D’ARAN Vielha Ajuntament Vielha Novembre/2009

VALL D’ARAN Vielha Ajuntament Vielha Novembre/2009

VALL D’ARAN Vielha CAP Vielha Decembre-‐2009

VALL D’ARAN Vielha Càritas Vielha Novembre/2009

VALL D’ARAN Vielha Escola d’Adults Vielha Novembre/2009

VALL D’ARAN Vielha Institut Aran Vielha Novembre/2009

VALL D’ARAN Vielha Escola Garona Vielha Novembre/2009

VALL D’ARAN Vielha Associació Romanesos Vielha Novembre/2009


ENTREVISTA

MES/ANY

PLA D’URGELL Mollerussa Consell Comarcal Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa IES Terres De Ponent Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa CEIP Pompeu Fabra Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa CEIP Ignasi Perarire Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa IES La Serra Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa Creu Roja Mollerussa Desembre/2009

PLA D’URGELL Mollerussa Cap Mollerussa Març/2011

PLA D’URGELL Mollerussa Ajuntament Mollerussa Abril/2011

9


ENTREVISTA

MES/ANY

URGELL Tàrrega Consell Comarcal Tàrrega Desembre/2009

URGELL Tàrrega AMIC Tàrrega Maig/2010

URGELL Tàrrega Ajuntament Tàrrega Desembre/2010

URGELL Tàrrega Associació Dones Del Món Tàrrega Maig/2010

URGELL Tàrrega IES Costa Freda Tàrrega Desembre/2010

URGELL Tàrrega CEIP Àngel Guimerà Tàrrega Desembre/2010

URGELL Tàrrega CAP Tàrrega Desembre/2010

URGELL Tàrrega CARITAS Tàrrega Desembre/2010


ENTREVISTA

MES/ANY

SEGRIÀ Lleida Consell Comarcal Lleida Novembre/2009

SEGRIÀ Lleida Ajuntament Lleida Desembre/2009

SEGRIÀ Lleida Escola Cappont Lleida Novembre/2009

SEGRIÀ Lleida Escola Joan XIII Lleida Novembre/2009

SEGRIÀ Lleida Escola Parc de l’Aigua Lleida Novembre/2009

SEGRIÀ Lleida Escola Farreny Borteda Lleida Novembre/2009

SEGRIÀ Lleida Amic Lleida Desembre/2009

SEGRIÀ Lleida Centro Llatinoamericà Lleida Desembre/2010

SEGRIÀ Lleida Cap Lleida Desembre/2010

10

SEGRIÀ Lleida Creu roja Lleida Desembre/2010

SEGRIÀ Lleida Seu Solidaria Lleida Desembre/2010

SEGRIÀ Lleida IBN Batuta Lleida Maig/2010

SEGRIÀ Lleida CITE/CCOO Lleida Maig/ 2010

SEGRIÀ Lleida Ensenyament Lleida Desembre/2010

SEGRIÀ Lleida Associació Watani Lleida Maig/2010

SEGRIÀ Lleida Ajuntament Alcarràs Juliol/2010

COMARCA


ENTREVISTA

MES/ANY

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Consell Comarcal Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert CAP Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Càritas Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Creu Roja Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Associació Equatorians

Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Institut Pont de Suert

Pont de Suert Novembre/2009

ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Escola Ribagorça Pont de Suert Novembre/2009

11

COMARCA


ENTREVISTA

MES/ANY

NOGUERA Balaguer Consel Comarcal Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Ajuntament Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer CAP Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer IES Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Escola Mont-‐Roig Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Associació De Senegalesos

Balaguer Novembre/2009

NOGUERA Balaguer Associació Musulmana

de Balaguer

Balaguer Maig/2010

NOGUERA Balaguer Escola d’Artesà de Segre Artesà De Segre Novembre/2009

NOGUERA Balaguer IES Artesà de Segre Artesà De Segre Novembre/2009

COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC ENTREVISTA

MES/ANY

CERDANYA Puigcerdà Consell Comarcal Puigcerdà Desembre/2009

CERDANYA Puigcerdà Ajuntament Puigcerdà Desembre/2009

CERDANYA Martinet Zer-‐Baridà -‐ Batllia Martinet Desembre/2009

12

COMARCA


ENTREVISTA

MES/ANY

PALLARS SOBIRÀ Sort Consell Comarcal Sort Desembre-‐2009

PALLARS SOBIRÀ Sort Institut Hug Roger III Sort Desembre-‐2009

PALLARS SOBIRÀ Sort Escola Angel Serafí i Casanovas

Sort Desembre-‐2009

PALLARS SOBIRÀ Sort AMIC Sort Desembre-‐2009

PALLARS SOBIRÀ Sort CAP Sort ABRIL-‐2010


ENTREVISTA

MES/ANY

ALT URGELL Seu d’Urgell Consell Comarcal Seu d’Urgell Desembre/2009

ALT URGELL Seu d’Urgell Ajuntament Seu d’Urgell Desembre/2009

ALT URGELL Seu d’Urgell CAP Seu d’Urgell Desembre/2009

ALT URGELL Seu d’Urgell Càritas Seu d’Urgell Desembre/2009

ALT URGELL Seu d’Urgell Amilacat(Associació Sud-‐americans)

Seu d’Urgell Desembre/2009

ALT URGELL Seu d’Urgell Escola Mossen Albert Vives

Seu d’Urgell Desembre/2009

ALT URGELL Seu d’Urgell Institut Joan Brudieu Seu d’Urgell Desembre/2009

13

COMARCA


ENTREVISTA

MES/ANY

PALLARS JUSSÀ Tremp Consell Comarcal Tremp Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Tremp Ajuntament Tremp Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Pobla de Segur CAP Pobla de Segur Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Tremp CAP Tremp Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Tremp Amic Tremp Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Tremp CEIP Valldeflors Tremp Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Tremp IES Tremp Tremp Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Pobla de Segur Institut de la

Pobla de Segur

Pobla de Segur Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Pobla de Segur Escola Els Raiers Pobla de Segur Novembre/2009

PALLARS JUSSÀ Tremp Creu Roja Tremp Novembre/2009

COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC ENTREVISTA MES/ANY

SOLSONÈS Solsona Consell General Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Ajuntament Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona CAP Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Càritas Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Institut Francesc Ribalta Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona CEIP Setelsis Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Associació Cultural Immigrants Solsonès

Solsona Desembre/2009

SOLSONÈS Solsona Creu Roja Solsona Desembre/2009

14

COMARCA


ENTREVISTA

MES/ANY

GARRIGUES Les Borges Blanques

Consell Comarcal Les Borges Blanques Desembre/2009

GARRIGUES Les Borges

Blanques

CREU ROJA Les Borges Blanques Desembre/2009


CAP Les Borges Blanques Desembre/2009


ESCOLA ALFONS XII

Les Borges Blanques Desembre/2009

15

2.-‐ ELS ESTRANGERS A LES COMARQUES DE LLEIDA. ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC ANY 2010

1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LES COMARQUES DE LLEIDA.

Pel que fa als moviments de població estrangera a Lleida s’observa, a la gràfica número 1, que

hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la província. Des de l’any 2000 s’ha

produït un creixement sostingut i en termes absoluts passem de 6451 estrangers a l’any 2000

als 80490 a l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010 és del 18,3 % i estaria

2,35 punts percentuals per sobre de les dades referides a la Comunitat a l’any 2010 (15,95 %).

Gràfica núm. 1

Població estrangera en situació regular a la província de Lleida.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT

Gràfica núm. 2

Població estrangera en situació regular a la província de Lleida. Comparació entre comarques

16


Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la

població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la

gràfica número 2 les següents consideracions:

a) La comarca amb més població estrangera és la Segarra amb un valor del 25,7 % i que

es desvia d’una manera significativa respecte a la mitjana. Hi ha quatre comarques més que es

troben per sobre del nivell provincial, entre elles el Segrià que es la que en valors absoluts té

més població, però amb valors no tant esbiaixats.

b) La comarca amb menys població estrangera és la de les Garrigues, amb un valor del

12,8% bastant allunyat del valor mitjà. Entre aquest valor i el valor mitjà es troben la resta de

comarques amb valors en cascada.

Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el següent gràfic .

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Província per sexe i edat


De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives entre els diferents anys estudiats

i s’aprecia que l’ interval d’edat majoritari dels estrangers, tant per a homes com per a dones,

és el d’edats productives (19 a 64 anys) Hi ha una diferència entre homes i dones que s’escurça

conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes, que es manté al llarg del

17

deu anys estudiats; a l’any 2000 els homes representaven el 44,1% dels estrangers i les dones

el 29,9%; hi havia una diferència percentual de 14,2 punts que al llarg del període, amb

oscil·∙lacions, ha anat creixent fins l’any 2005. A partir d’aquest any s’escurça la diferència entre

homes i dones fins arribar a l’any 2010 on la diferència és de 13,1 punts percentuals.

Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges a l’any 2010 en el 12,1% per als nois

i l’11,4% per a les noies. Al llarg del període es manté la diferència entre nois i noies amb valors

que oscil·∙len per sota d’un punt percentual i sempre a favor dels nois.

Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un decreixement, tant en homes com

dones, des de l’any 2000 (1% i 0,8%) fins al 2010 (0,4% i 0,5%). Excepte el primer any en que hi

havia més homes que dones, la resta d’anys la tendència s’inverteix i hi ha més dones que

homes en aquesta franja. El percentatges dels uns i de les altres són realment testimonials.

Si estudiem la distribució de la població estrangera regular per àrees d’origen observem a la

gràfica següent que:

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la província, segons continent d’origen

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del

2000 (16%) fins al 2010 (38,5%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de fora

de la Unió Europea presenten una tendència decreixent des de l’any 2000 (6%) fins a l’any

2010 (5,8%) amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període. Les dades van canviar, des del punt

18

de vista estadístic, a l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van passar a

ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos col·∙lectius (44,3%) són, juntament amb els

d’origen africà (magrebins i subsaharians), els més nombrosos a la comarca.

b.-‐ Els originaris dels països del Magrib són la segona procedència més important actualment.

L’any 2000 representaven el 45,1% de la població estrangera de la província, però amb una

tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 23,4% i és el segon col·∙lectiu més

nombrós a la província. Els subsaharians, l’altre col·∙lectiu africà, a l’any 2000 representaven el

15,2% de la població estrangera i era el tercer col·∙lectiu més nombrós per darrere dels

estrangers d’origen europeu. A llarg del període, amb alguna oscil·∙lació i tendència decreixent,

a l’any 2010 representen el 12,5% de la població estrangera i és el quart col·∙lectiu més

nombrós.

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) representaven a l’any

2000 el 15,5% de la població estrangera i, amb oscil·∙lacions i una tendència lleugerament

creixent, a l’any 2010 representen el 16,6%. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers

d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial amb un percentatge sobre el total de la

població estrangera que es mou entre el 0,5% a l’any 2000 i el 0,1% l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia i Oceania, principalment d’origen xinès, representen

percentatges molts baixos a la província. Així, a l’any 2000 representaven el 2,2% dels

estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, l’any 2010 el col·∙lectiu

representa el 3,2% de la població estrangera a la província.




a.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans de la Unió Europea és l’Alta Ribagorça i

la que menys el Solsonès. La resta de comarques es troben per sobre del valor mitjà de la

província (38,5%) excepte el Segrià i l’Urgell que es troben per sota.

2 Les caselles de color groc indiquen valors per sobre de la mitjana provincial que són les caselles de color vermell. Caselles de color verd indiquen valors extrems tant per dalt com per baix respecte al valors mitjans de la província

19

b.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans europeus, però de països no membres

de la Unió, és la Segarra i la que menys el Pallars Sobirà. La resta de comarques es troben per

sota del valor mitjà de la província (5,8%) excepte l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i

l’Urgell que es troben per sobre d’aquest percentatge mitjà.

Gràfica núm. 5

Evolució de la població estrangera a la província, segons continent d’origen. Comparació entre comarques any 2010


c.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans d’origen africà (subsaharians més

magrebins) és el Solsonès i la que menys la Cerdanya. La resta de comarques es troben per

sota del valor mitjà de la província (35,9%) excepte el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell que es

troben per sobre d’aquest percentatge mitjà.

d.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans procedents d’Amèrica del Nord és la

Cerdanya i la que menys la Noguera i l’Alta Ribagorça que no tenen registrat cap ciutadà. La

resta de comarques es troben per sota del valor mitjà de la província (0,1%) excepte l’Alt

Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Vall d’Aran que es troben per sobre

d’aquest percentatge mitjà, però també amb valors testimonials respecte a altres orígens.

e.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans procedents d’Amèrica del Sud i Centre és

la Cerdanya i la que menys les Garrigues. La resta de comarques es troben per sobre del valor

20

mitjà de la província (16,5 %) excepte la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Solsonès i

l’Urgell que es troben per sota d’aquest percentatge.

f.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans procedents d’Àsia i Oceania és el Segrià i

la que menys l’Alta Ribagorça que no té cap ciutadà registrat. La resta de comarques es troben

per sota del valor mitjà de la província (3,2 %).

2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA.

A l’àmbit laboral, i paral·∙lelament a l’augment de la població estrangera a la província, també

s’ha produït un creixement sostingut del nombre de contractes dels treballadors estrangers. La

seva evolució en nombre la mostra la següent gràfica. De les dades se n’extreuen les

consideracions següents:

Gràfica núm. 6

Evolució dels contractes laborals fets als treballadors estrangers a la província

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball

A l’any 1999, a la província, es van fer 8443 contractes laborals a treballadors estrangers. Al

llarg del període s’ha produït un creixement sostingut fins arribar a l’any 2007 que marca el

màxim de contractes fets als treballadors amb 69444. A partir d’aquest any s’inverteix la

tendència i es produeix un descens fins a l’any 2009. A l’any 2010 s’ha produït un lleuger

increment fins a arribar als 57578 contractes.

Pel que fa al nombre de contractes per sectors productius, la gràfica número 7 reflecteix

l’evolució dels contractes de treball, en termes percentuals, per als treballadors estrangers de

la província durant el període comprès entre els anys 1999 i 2010.

21

De les dades s’extreuen les següents consideracions:

a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers es concentren majoritàriament a l’agricultura i al

sector serveis.

b.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector industrial de la província a l’any 1999

representaven el 12,1% del total d’estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període, però amb

una tendència final decreixent a l’any 2010 representen el 4,2% dels contractes entre els

treballadors estrangers.

Gràfica núm. 7

Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a la província


c.-‐ Els treballadors al sector de la construcció representaven a l’any 1999 el 15,1% de la

contractació dels treballadors estrangers i eren el tercer col·∙lectiu més nombrós, amb una

tendència creixent al llarg del període que a l’any 2007 va assolir el seu màxim amb un

percentatge del 24%. A partir d’aquest any s’ha invertit la tendència i de forma sostinguda s’ha

arribat a l’any 2010 amb un percentatge que representa el 10% dels contractes que s’han fet

als treballadors estrangers a la província durant l’esmentat any.

d.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector agrari de la província representaven a l’any

1999 el 33,2% de la contractació dels treballadors estrangers i eren el segon col·∙lectiu en

nombre de contractacions. Amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent,

a l’any 2010 representen un 36,5% dels contractes.

22

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis representaven a l’any 1999 el 39,6% de la contractació

dels treballadors estrangers i eren el primer col·∙lectiu en nombre de contractacions. Amb

alguna oscil·∙lació al llarg del període i una tendència creixent, a l’any 2010 representen un

49,3% dels contractes en la població estrangera de la província.




Gràfica núm. 8

Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a la província. Comparació entre comarques any 2010


a.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, al sector agrari és el Pla

d’Urgell i la que menys la Vall d’Aran. La majoria de comarques estan per sota del percentatge

mitjà de la província (36,5%) excepte les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Segrià i

l’Urgell que tenen percentatges per sobre d’aquesta mitjana.

b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, a la indústria és la Segarra i

la que menys la Vall d’Aran. Hi ha cinc comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el


23

Solsonès i l’Urgell que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (4,2%) i la resta de

comarques es troben per sota d’aquest percentatge.

c.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, al sector de la construcció

és la Cerdanya i la que menys el Pla d’Urgell. La majoria de les comarques estan per sobre del

percentatge mitjà de la província (10%) excepte les Garrigues, la Noguera i el Segrià que es

troben per sota. L’Urgell té un 10% dels treballadors estrangers contractats i el mateix

percentatge que la mitjana provincial.

d.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, al sector serveis és la Vall

d’Aran i la que menys les Garrigues. La majoria de les comarques està per sobre del

percentatge mitjà de la província (49,3%) excepte la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra i

l’Urgell que es troben per sota.

Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la província, s’observa a la

gràfica número 9 la següent evolució:

Gràfica núm. 9

Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe a la província


Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres al llarg del període. A

l’any 1999 representaven el 12,9% dels contractes entre els treballadors estrangers amb una

tendència creixent fins a l’any 2009, on van assolir el 30,5% dels contractes fets; a partir

d’aquest any s’ha invertit la tendència i a l’any 2010 ha disminuït la contractació de dones

estrangeres fins a situar-‐se en el 30,1%.

24




Gràfica núm. 10

Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe a la província. Comparació entre comarques any 2010


a.-‐ La comarca que té més treballadores estrangeres, en percentatge, contractades és la Vall

d’Aran i la que menys les Garrigues. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la

Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès que estan per sobre del percentatge

mitjà de la província (30,1%), la resta estan per sota d’aquest percentatge.

b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers contractats és de les Garrigues i la que

menys la Vall d’Aran. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars

Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès que estan per sota del percentatge mitjà de la província

(69,9%), la resta estan per sobre d’aquest percentatge

L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès

obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació

ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.

Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al

llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis

25

experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,

entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.

En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen

estudis bàsics, però sense homologar la seva titulació, i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent i el corresponent certificat acreditatiu. Aquestes dades han estat

recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball de la Generalitat.

La gràfica número 11 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:

Gràfica núm. 11

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la província


a.-‐ S’observa, a l’any 2010, que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell

d’estudis equiparable als nostres nivells d’ EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any

1999 els treballadors estrangers amb aquest nivell representaven el 63,6%; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i amb una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 51,2%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un

0,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb una tendència final creixent, a l’any 2010

representen el 28%.

26

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 29,7% de tots els

treballadors; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i amb una tendència decreixent, l’any

2010 representen el 18%.

d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen, al llarg del període, amb

uns percentatges testimonials. No obstant, a l’any 2005 apareix un percentatge del 15,8% que

podria estar relacionat amb algun error estadístic, recollit en la font de les dades i no

imputable als elaboradors d’aquest informe. A l’any 1999 representaven el 3,6% dels

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta al final una tendència

lleugerament creixent fins assolir un percentatge del 0,8% de tots els treballadors estrangers.

e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats /Llicenciats) presenten

percentatges testimonials. A l’any 1999 els treballadors amb estudis professionals

representaven l’1,1% dels treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 0,7% dels treballadors

estrangers. A l’any 1999 els treballadors estrangers amb un nivell universitari equivalent a

diplomatura representaven el 0,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

general creixent, a l’any 2010 representen el 0,5% dels treballadors estrangers de la província.

Finalment, els treballadors estrangers amb un nivell d’estudis equivalent a una Llicenciatura, a

l’any 1999 representaven un 1,1% dels treballadors contractats a la província; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 0,8% dels

estrangers contractats.




a.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, sense estudis és el Segrià i

la que menys el Solsonès. La resta de comarques tenen un percentatge per sota del nivell mitjà

de la província (28%).

b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis primaris és les Garrigues i la

que menys el Pallars Sobirà. La resta de comarques tenen un percentatge per sota del nivell

mitjà de la província (18%) excepte les comarques de l’Alta Ribagorça, la Noguera i el Pla

d’Urgell que es troben per sobre.

27

c.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis secundaris és el Solsonès i la

que menys les Garrigues. La resta de comarques tenen un percentatge per sobre del nivell

mitjà de la província (51,2%) excepte les comarques de l’Alta Ribagorça i el Segrià que es

troben per sota

Gràfica núm. 12

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la província. Comparació entre comarques any 2010


d.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis de batxillerat és l’Alt Urgell i la

que menys l’Alta Ribagorça que no té registrat cap treballador estranger amb aquesta titulació.

La resta de comarques tenen un percentatge per sota del nivell mitjà de la província (0,8%)

excepte les comarques de la Cerdanya, el Segrià i la Segarra que es troben per sobre.

e.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis de formació professional és

l’Alt Urgell i les que menys la Cerdanya i el Segrià. La resta de comarques es reparteixen per

igual. Hi ha igual nombre de comarques per sobre del percentatge mitjà de la província (0,7%)

que per sota del percentatge.

f.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis de Diplomatura és les Garrigues

i les que menys el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. La resta de comarques es reparteixen per

28

igual. Hi ha igual nombre de comarques per sobre del percentatge mitjà de la província (0,5%)

que per sota del percentatge.

g.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis a nivell de Llicenciatura és l’Alta

Ribagorça i les que menys la Cerdanya, la Noguera i el Pla d’Urgell. La resta de comarques

estan per sobre del percentatge mitjà de la província (0,8%) excepte el Segrià que es troba per

sota.

Per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants podem veure també

l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 i desembre

de 2009. En primer lloc podem observar l’evolució expressada en nombres absoluts.

Gràfica núm.13

Evolució atur dels treballadors estrangers a la província


A la gràfica s’observa que l’atur a la província creix entre desembre de 2005 i desembre de

2009, no obstant, al llarg període, s’observen oscil·∙lacions i a partir del mes de juny de 2007 la

tendència general és d’un creixement sostingut, fins arribar al mes de desembre de 2009 amb

una xifra d’aturats de 9668 entre els treballadors estrangers registrats a la província.

En segon lloc podem veure a través de la gràfica número 14 com ha evolucionat l’atur a la

província durant el període estudiat segon el sexe dels treballadors estrangers.

29

Entre desembre de 2005 i juny de 2007, amb una lleugera oscil·∙lació, hi ha un augment de

l’atur femení. Al mes de juny de 2007 s’assoleix el màxim d’atur del període estudiat. A partir

d’aquest més s’inicia un descens sostingut de l’atur fins al desembre de 2008, que amb un 23%

d’aturats representa el percentatge més baix del període. De manera antagònica i en la

mateixa mesura, al llarg del període estudiat, evoluciona l’atur masculí.

Gràfica núm. 14

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la província





a.-‐ La comarca que té més treballadores estrangeres,en percentatge, a l’atur és l’Alt Urgell i la

que menys la Cerdanya. Hi ha cinc comarques, la Noguera, el Pallars Sobirà, la Segarra, el

Segrià i l’Urgell que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (30,2%), la resta

estan per sota d’aquest.

b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur és la Cerdanya i la que menys l’Alt

Urgell. Hi ha cinc comarques, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell i el

Solsonès que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (69,8%), la resta estan per

sota.

30

Gràfica núm. 15

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la província. Comparació entre comarques any 2010


En tercer lloc podem observar, a la gràfica número 16, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius.

Gràfica núm. 16

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la província


31

En aquest cas apareixen les següents tendències:

a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre

desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 32,2% al 15%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una tendència final

creixent i passa del 8,4% a l’inici del període fins a l’11,2% al desembre de 2009.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una

tendència creixent final i passa del 16,5% a l’inici del període fins al 30,6% el desembre de

2009.

d.-‐ L’atur al sector serveis, també amb oscil·∙lacions al llarg del període, augmenta des del

30,3% a l’inici del període fins al 37,4 % al desembre de 2009. Presenta un màxim al juny de

2007 amb un 43,4%.

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions al llarg del

període, presenten una tendència decreixent passant del 12,5% a l’inici del període fins al 5,8%

al desembre de 2009.




a.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, a l’atur en el sector agrari

és la Noguera i les que menys la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça que no tenen cap treballador

registrat. La majoria de comarques estan per sota del percentatge mitjà de la província (15%)

excepte les comarques de les Garrigues i el Segrià que estan per sobre.

b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur en el sector industrial és el Solsonès

i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha cinc comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell,

la Segarra i l’Urgell que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (11,2%) i la resta

de comarques es troben per sota.

c.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur en el sector de la construcció és la

Cerdanya i la que menys el Pla d’Urgell. Hi ha cinc comarques, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà,

el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Vall d’Aran que estan per sobre del percentatge mitjà de la

província (30,6%) i la resta estan per sota.

32

Gràfica núm. 17

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la província. Comparació

entre comarques a l’any 2010


d.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur en el sector serveis és l’Alt Urgell i la

que menys el Solsonès. Hi ha quatre comarques, el Pallars Sobirà, el Segrià, l’Urgell i la Vall

d’Aran que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (37,4%), la resta estan per

sota del percentatge.

f.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur entre els treballadors que accedeixen

per primer cop al mercat del treball és la Vall d’Aran i la que menys la Cerdanya. Hi ha cinc

comarques, l’Alta Ribagorça, la Noguera, el Pallars Sobirà, la Segarra i l’Urgell que estan per

sobre del percentatge mitjà del província (5,8%), la resta de comarques es troben per sota del

percentatge.

Per acabar aquest apartat relacionat amb les dades de contractació i d’aturats registrats,

podem comparar les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat, al llarg del

període de desembre de 2005 a desembre de 2009, en el conjunt de la província. S’observen

les següents relacions:

33

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha augmentat lleugerament el seu nivell de

contractació durant el període. Al desembre de 2005 hi havia un percentatge del 31,1% i al

desembre de 2009 el percentatge és del 33,4%. Si aquests valors els comparem amb el nivell

d’atur del període hi ha una correlació, perquè l’atur ha disminuït al llarg del període, passant

del 32,2% el juny de 2005 fins al 15% el desembre de 2009.

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial durant el període (al desembre de 2005

hi havia un 7% de contractes i al desembre de 2009 un 4%) ha propiciat un augment d’aturats

des del juny de 2005, on hi havia un percentatge del 8,4%, fins al desembre de 2009 on el

percentatge representa l’11,2%. Hi ha una correlació entre les dues variables.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció també hi ha una correlació clara entre la disminució

de treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada

(desembre 2005–desembre 2009), mostren que s’ha passat del 19,2% al 13% respecte a la

contractació dels treballadors, i pel que fa al nivell d’atur mostren que s’ha passat del 16,5% al

30,6%.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que augmenta passant del 42,7% al 48,8%, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector, que també ha augmentat passant del 30,3% al 37,4% entre els treballadors

estrangers del sector.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de

treballadores estrangeres en els darrers anys i això es correlaciona amb la disminució del nivell

d’atur femení durant el període, encara que les xifres no siguin significatives, ja que a nivell de

contractes entre les treballadores estrangeres femenines, al desembre de 2005 hi havia un

24,1% i al desembre de 2009 el percentatge representava el 30,5%; i pel que fa a les aturades,

al desembre de 2005 hi havia un 31,2% de dones inscrites a l’atur i al desembre de 2009 el

percentatge representava el 30,2%

34

3. ELS ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LES COMARQUES DE LLEIDA.

L’arribada d’estrangers a la província en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la

pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en

percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a

seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les

dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres

concertats. En el cas de la província es troben presents les dues xarxes, encara que no de

manera homogènia en totes les comarques i per a tots els estudis contemplats en el present

informe. Hi ha comarques on la xarxa de centres concertats escolaritza de manera parcial

determinats nivells. A l’informe de les comarques es matisa comarca a comarca els pes de cada

xarxa en cada nivell d’escolarització. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes relatiu

dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers en

cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No es

fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la

realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes

nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del curs 1999-‐2000, any que

marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins al curs

2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg

del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal

d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del

servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

35

a.-‐ L’ensenyament infantil: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la província

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la província,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,1% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deu anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 13,3%. Cal assenyalar, com a

dada significativa, l’increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 i que s’ha mantingut

fins al darrer curs. En percentatges absoluts, s’observa que la xarxa pública assumeix

majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a la província, l’11,6 % enfront de l’1,7%

que escolaritza la xarxa concertada, del total d’estrangers escolaritzats en l’etapa. En termes

relatius, és també la xarxa pública qui escolaritza més alumnes estrangers, 15,5% enfront del

6,7% de la concertada.


població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen

de la gràfica número 19 les següents consideracions:

36

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la província. Comparació entre les comarques al curs 2009-‐2010


a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament

primari, sumant els alumnes de les dues xarxes, és la Cerdanya seguida molt a prop per la

Segarra i la que menys és l’Alt Urgell. Hi ha quatre comarques, la Noguera,el Pla d’Urgell, el

Solsonès i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província

(13,3%), la resta de comarques estan per sota.

b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa

pública és la Cerdanya i la que menys l’Alt Urgell. Hi ha tres comarques, la Segarra, el Segrià i

l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (15,5%), la

resta de comarques estan per sota.

c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa

concertada és la Segarra i la que menys el Segrià. Cal assenyalar que a les comarques de l’Alta

Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran no hi ha xarxa concertada en aquest nivell

d’ensenyament. Hi ha cinc comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Solsonès i


resta de comarques estan per sota.

37

Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la província


El col·∙lectiu d’alumnes amb més presència és el magrebí. Al curs 1999-‐2000 representaven el

42,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el

36,3%. No obstant, cal assenyalar que al curs 2009-‐2010 s’ha produït un lleuger creixement

enfront de la tendència general que hi havia al cicle. El segon origen és el dels alumnes

europeus; aquí cal tenir en compte el fet que a partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de

búlgars i romanesos que van passar a ser considerats ciutadans de la Unió Europea; sumant

aquests col·∙lectius de ciutadans de la Unió i de la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000

representaven el 27,5% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel

que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs

2009-‐2010 representen el 32,7% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer

origen més nombrós és el dels alumnes d’origen africà (subsaharians) que al curs 1999-‐2000

representaven un 14,6%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent fins al curs 2009-‐2010,

38

representen el 16,8%. El quart origen en percentatge és el dels alumnes d’origen sud-‐americà i

centreamericà que al curs 1999-‐2000 representaven un 10,8% de l’alumnat estranger

matriculat a l’etapa; amb oscil·∙lacions i una tendència lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 12,1% dels alumnes d’origen estranger de la província. El percentatge

d’alumnes d’origen nord-‐americà és testimonial al llarg del període; al curs 1999-‐2000

representaven l’1,5 % de l’alumnat estranger, i amb una presència irregular i amb cursos sense

matrícula, el curs 2009-‐2010 representen el 0,1%. L’últim grup és el dels alumnes d’origen

asiàtic, que són majoritàriament d’origen xinès, i que al curs 1999-‐2000 representaven un 2,3%

de l’alumnat estranger. Al llarg del període, amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent,

al curs 2009-‐2010 representen un 2% de tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.




Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la província. Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010


39


a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents dels països

europeus de la Unió és les Garrigues i la que menys el Solsonès. Hi ha tres comarques, la

Noguera, el Segrià i l’Urgell que escolaritzen menys alumnes que la mitjana percentual de la

província (27,5%), la resta escolaritzen per sobre d’aquest percentatge.

b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents de països

europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i les que menys el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la

Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquest alumnat. Hi ha tres comarques, l’Alta

Ribagorça, la Noguera i la Segarra que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de

la província (5,2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil d’origen magrebí és el

Solsonès i la que menys la Cerdanya. Hi ha quatre comarques, la Noguera, el Pla d’Urgell, el

Segrià i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província

(36,3%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil d’origen africà

(subsaharians) és la Segarra i les que menys l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà

que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, el Segrià, que escolaritza

més alumnes que la mitjana percentual de la província (16,8%), la resta escolaritzen per sota

d’aquest percentatge.

e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents d’Amèrica

del Nord és el Segrià amb un percentatge testimonial del 0,2%. La resta de comarques no

tenen matrícula d’aquest origen

f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents de centre i

sud-‐Amèrica és la Cerdanya i la que menys les Garrigues que no tenen cap matrícula d’aquests

alumnes. Hi ha quatre comarques, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran

que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (12,1%), la resta

escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents d’Àsia i

Oceania , majoritàriament xinesos, és el Pla d’Urgell i les que menys, l’Alta Ribagorça, el Pallars

Jussà i el Pallars Sobirà que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha tres comarques,

40

el Segrià, l’Urgell i la Vall d’Aran, que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la

província (2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

b.-‐ L’ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 22

Alumnes estrangers d’ensenyament primari a la província


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la província,

escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,5% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deu anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs


dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha

mantingut fins al curs 2008-‐2009. A partir del curs 2009-‐2010 es trenca la tendència i es

produeix un lleuger decreixement. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la

comarca, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes a la província, concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 15,9% d’alumnes

estrangers en la xarxa pública enfront d’un 2,9% de la xarxa concertada. En termes relatius i

respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, els alumnes estrangers representen un 10,8%

dels alumnes de la xarxa concertada enfront del 21,5% de la xarxa pública.

41




Gràfica núm. 23

Alumnes estrangers d’ensenyament primari a la província. Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010


a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari, sumant els

alumnes de les dues xarxes, és la Segarra i la que menys és l’Alta Ribagorça. Hi ha set

comarques, l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Vall

d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (18,8%), la

resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.

b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa

pública és la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha quatre comarques, l’Alt Urgell, la

Cerdanya, el Pla d’Urgell i el Segrià que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà

de la província (21,5%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.

c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa

concertada és la Segarra i la que menys la Cerdanya. Cal assenyalar que a les comarques de

42

l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i la Vall d’Aran no hi ha xarxa concertada en aquest nivell

d’ensenyament. Hi ha cinc comarques, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, el Solsonès i




total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons l’origen dels alumnes

nouvinguts.

Gràfica núm. 24

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la província


L’origen més nombrós és el magrebí, que inicialment al curs 1999-‐2000 representava el 48,4%;

posteriorment, amb oscil·∙lacions al llarg de període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 28% dels alumnes estrangers matriculats a l’etapa. En segon lloc trobem

els alumnes d’origen europeu, en aquest cas cal tenir en compte, novament, el fet que a partir

de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos i van passar a ser considerats

ciutadans de la Unió Europea; sumant els ciutadans de la Unió i de la resta d’Europa al curs

1999-‐2000 representaven el 22% dels alumnes estrangers. Amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als

43

alumnes de països de fora de la Unió, el curs 2009-‐2010 representen el 34,4% de tots els

alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen més nombrós és el sud-‐americà i

centre-‐americà que al curs 1999-‐2000 representava el 16,9%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,2%. El quart lloc

l’ocupen els alumnes d’origen africà (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven un

10,8%; posteriorment, amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 9,3% de l’alumnat estranger. A més, cal assenyalar que aquest darrer curs s’ha

trencat la tendència decreixent del període i s’ha produït un repunt de la seva matriculació. A

continuació apareixen els alumnes d’origen asiàtic, que són majoritàriament xinesos i que al

curs 1999-‐2000 representaven l’1,6% de l’alumnat estranger matriculat; amb oscil·∙lacions i una

tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3% dels alumnes estrangers matriculats.

En darrer lloc, cal mencionar els alumnes d’origen nord-‐americà que són testimonials: el curs

1999-‐2000 representaven el 0,3% de l’alumnat estranger, amb una presència irregular i amb

cursos sense matrícula; al curs 2009-‐2010 representen el 0,1% del alumnes estrangers

matriculats a l’etapa.




a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament primari

procedents dels països europeus de la Unió és les Garrigues i la que menys el Solsonès. Hi ha

quatre comarques, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra i la Vall d’Aran que escolaritzen més

alumnes que la mitjana percentual de la província (28%), la resta escolaritzen per sota


b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents de països

europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i la que menys les Garrigues. Hi ha tres comarques,

l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i la Segarra que escolaritzen més alumnes que la mitjana

percentual de la província (6,4%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari d’origen magrebí és el

Solsonès i la que menys la Cerdanya. Hi ha quatre comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pla

d’Urgell, i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província

(28%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

44

Gràfica núm. 25

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la província, Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010


d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari d’origen africà

(subsaharians) és el Segrià i les que menys l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la

Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, la Segarra, que

escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (9,3%), la resta escolaritzen

per sota d’aquest percentatge.

e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents d’Amèrica

del Nord és la Cerdanya amb un percentatge testimonial del 0,6%. La resta de comarques no

tenen matrícula d’aquest origen, excepte la Segarra i el Segrià que tenen un 0,3% i un 0,2%

respectivament.

f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents de Centre i

Sud-‐Amèrica és el Pallars Sobirà i la que menys les Garrigues. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell,

l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran que escolaritzen més alumnes que

la mitjana percentual de la província (25,2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest

percentatge.

45

g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents d’Àsia i

Oceania , majoritàriament xinesos, és el Segrià i les que menys, l’Alta Ribagorça, el Pallars

Sobirà i la Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, les

Garrigues, que escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (3%), la resta


c.-‐ L’ensenyament secundari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 26

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la província


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la província,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,9% de l’alumnat de l’etapa. Al llarg dels darrers

deu anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐

2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 19%. Cal assenyalar que el curs 2005-‐

2006 va ser el que va tenir el més alt creixement dins del període. Novament la xarxa pública

assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a la província; concretament en

el curs 2009-‐2010 hi ha un 15,8% d’alumnes estrangers a la xarxa pública enfront d’un 3,2% a

la xarxa concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, hi ha

un 11,2% d’alumnes estrangers en la xarxa concertada enfront d’un 22,1% en la xarxa pública.

46




Gràfica núm. 27

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la província. Comparació entre comarques

al curs 2009-‐2010


a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament

secundari, sumant els alumnes de les dues xarxes, és la Segarra i la que menys les Garrigues. Hi

ha set comarques, l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla

d’Urgell i la Vall d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la

província (15,8%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.

b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la xarxa

pública és la Cerdanya, seguida de molt a prop per la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça.

Hi ha quatre comarques, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra i el Segrià que escolaritzen


47

alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (22,1%), la resta de comarques estan


c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la xarxa

concertada és el Pallars Jussà i la que menys la Cerdanya. Cal assenyalar que a les comarques

de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Segarra i la Vall d’Aran no hi ha xarxa concertada en

aquest nivell d’ensenyament. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pla

d’Urgell, el Solsonès i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la





alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 28

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la província


Els alumnes amb més presència són els d’origen europeu. Aquí cal tenir en compte el fet que a

partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos i van passar a ser considerats

ciutadans de la Unió Europea; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans de la Unió i de la resta

d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 23,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions

48

i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa al als alumnes

de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 35,8% de tots els alumnes

estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen més nombrós és el dels alumnes de Centre i

Sud-‐Amèrica, que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,4% dels alumnes estrangers. Amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el

32,2%. En tercer lloc trobem l’alumnat d’origen magrebí, que inicialment al curs 1999-‐2000 era

el majoritari amb una presència del 53,8%, però que, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representa el 20,3% dels alumnes estrangers

escolaritzats a l’etapa. Amb menor presència hi ha l’alumnat d’origen africà (subsaharians) que

al curs 1999-‐2000 representava el 3,5% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència creixent, el curs 2009-‐2010 representen el 6% de l’alumnat estranger

escolaritzat. A continuació hi ha l’alumnat d’origen asiàtic (majoritàriament xinesos) que al

curs 1999-‐2000 representava l’1,7% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una tendència

final creixent, al curs 2009-‐2010 representa un 5,7% de l’alumnat estranger de l’etapa.

Finalment, trobem els alumnes estrangers d’origen nord-‐americà que al curs 1999-‐2000

representaven el 0,7% de l’alumnat estranger. La seva presència al llarg el període és irregular,

amb cursos sense matrícula i testimonial. Al curs 2009-‐2010 no consta cap alumne matriculat

en aquesta etapa a la província.




a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament secundari

procedents dels països europeus de la Unió és les Garrigues i la que menys el Solsonès. Hi ha

cinc comarques, la Noguera, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra i la Vall d’Aran que

escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (28,9%), la resta


b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents de països

europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i la que menys el Pallars Sobirà. Hi ha cinc

comarques, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen



49

c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari d’origen magrebí és el

Solsonès i la que menys la Cerdanya. Hi ha sis comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pallars

Jussà, el Pla d’Urgell, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana


Gràfica núm. 29

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la província. Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010


d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari d’origen africà

(subsaharians) és el Segrià i les que menys l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars

Sobirà i el Solsonès que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, el

Segrià, que escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (6%), la resta


e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents d’Amèrica

del Nord és el Solsonès amb un percentatge testimonial del 0,9%. La resta de comarques no

tenen matrícula d’aquest origen.

f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents de Centre i

Sud-‐Amèrica és la Cerdanya i la que menys la Segarra. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, l’Alta

50

Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Segrià i la Vall d’Aran que escolaritzen més

alumnes que la mitjana percentual de la província (32,2%), la resta escolaritzen per sota


g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents d’Àsia i

Oceania, majoritàriament xinesos, és les Garrigues i les que menys, l’Alta Ribagorça, el Pallars

Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha

dues comarques, el Pla d’Urgell i el Segrià que escolaritzen més alumnes que la mitjana


Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, els cicles de formació professional de grau mitjà

presenten percentatges d’alumnes estrangers semblants als dels ensenyaments obligatoris; en

canvi, als cicles de grau superior i batxillerat els percentatges dels alumnes estrangers són la

meitat dels que mostren els estudis obligatoris

a.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà: Cicles de formació professional de grau mitjà.

Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 30

Alumnes estrangers CFGM a la província


51

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau

mitjà a la província, escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,5% de l’alumnat total dels

cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins

arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18,9%. Cal

assenyalar, com a dada significativa, l’increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005, que

s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts i respecte al nombre total d’alumnes de

la comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes amb un 16,3% enfront d’un 2,6% de la xarxa concertada. En termes relatius i respecte

als alumnes que escolaritza cada xarxa, a la concertada els alumnes estrangers representen un

22,4% dels alumnes dels cicles i a la pública un 18,5%. En aquesta etapa hi ha, en termes

relatius, més presència d’alumnes estrangers a la concertada que a la pública.




Gràfica núm. 31

Alumnes estrangers CFGM a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010


a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professional de grau mitjà,

sumant els alumnes de les dues xarxes, és la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha cinc

52

comarques, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i l’Urgell que escolaritzen

alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (18,9%), la resta de comarques estan


b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de grau mitjà a

la xarxa pública és la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha quatre comarques, l’Alt

Urgell, el Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i el Solsonès que escolaritzen alumnes per sobre del

percentatge mitjà de la província (18,5%), la resta de comarques estan per sota d’aquest

percentatge.

c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de cicle mitjà a

la xarxa concertada6 és l’Urgell i la que menys el Segrià. Hi ha dues comarques, l’Alt Urgell i el

Pla d’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (22,4%),

la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.




alumnes nouvinguts.

El col·∙lectiu d’alumnes amb més presència és el dels alumnes d’origen europeu provinents de

la Unió Europea i d’altres països europeus de fora de la Unió; aquí cal tenir en compte,

novament, el fet que a partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos que van

passar a ser considerats ciutadans de la Unió Europea. Sumant aquests col·∙lectius de ciutadans

de la Unió i de la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 52,1% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i

decreixent pel que fa als alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen

el 50% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. En segon lloc apareixen els

alumnes d’origen sud-‐americà i centre-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el 17,4%

dels alumnes estrangers matriculats als cicles; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 29,8%. En tercer lloc trobem l’alumnat de procedència africana

subsahariana que al curs 1999-‐2000 representa l’13,0%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,6 % de l’alumnat

6 Les comarques que no escolaritzen alumnes estrangers a la xarxa concertada és perquè no hi ha centres concertats que ofereixin aquests cicles de grau mitjà

53

estranger. Posteriorment, trobem els d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el

13% del total dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb algun curs

sense matrícula presenten una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el

7,5 % de l’alumnat estrangers dels cicles. Amb menor presència hi ha l’alumnat xinés que al

curs 1999-‐2000 era d’un 4,3% i el 2009-‐2010 un 0,8%. I, finalment, els procedents d’Amèrica

del Nord, que es van incorporar, per primer cop, a aquest nivell educatiu el curs 2007-‐2008,

amb un percentatge del 0,2% i que el curs 2009-‐2010 representen el 0,3% de tot l’alumnat

estranger matriculat als cicles de grau mitjà.

Gràfica núm. 32

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la província





a.-‐ Les comarques amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents dels països

europeus de la Unió són les Garrigues i l’Alta Ribagorça, amb un 100% sobre el total d’alumnes

estrangers, i la que menys la Cerdanya. Hi ha quatre comarques, el Pla d’Urgell, la Segarra, el

Segrià i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província

(34,4%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

54

b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents de països

europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i les que menys l’Alta Ribagorça, les Garrigues i el

Pallars Jussà que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, la Vall d’Aran, que

escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (15,6%), la resta escolaritzen


c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà d’origen magrebí és el

Solsonès i les que menys l’Alta Ribagorça i les Garrigues que no tenen matrícula d’aquests

alumnes. Hi ha sis comarques, la Noguera, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell i

la Vall d’Aran que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (11,,6%),

la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

Gràfica núm. 33

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010


d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà d’origen africà

(subsaharians) és el Segrià i les que menys amb 0% d’alumnes matriculats són l’Alt Urgell, l’Alta

Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, el

Solsonès i la Vall d’Aran. Hi dos comarques, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen més alumnes

55

que la mitjana percentual de la província (7,5%), la resta escolaritzen per sota d’aquest

percentatge.

e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents d’Amèrica del

Nord és el Segrià amb un percentatge testimonial del 0,7%. La resta de comarques no tenen

matrícula d’aquest origen.

f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents de Centre i

Sud-‐Amèrica és la Cerdanya, seguit molt a prop dels Pallars Jussà i Sobirà i les que menys l’Alta

Ribagorça i la Segarra que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha dues comarques, el Pla

d’Urgell i la Vall d’Aran, que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la

província (29,8%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents d’Àsia i

Oceania , majoritàriament xinesos, és l’Urgell i les que menys, amb 0% d’alumnes matriculats,

són: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Sobirà, el

Solsonès i la Vall d’Aran. Hi ha dues comarques, el Pallars Jussà i Pla d’Urgell que escolaritzen


d’aquest percentatge

b.-‐ L’ensenyament professional de grau superior: Cicles de formació professional de grau

superior. Evolució i situació actual.

Al curs 1999 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau

superior a la província, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 0,5% de l’alumnat total

dels cicles. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions amb una

tendència general creixent i al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers representen un 8,5%

dels alumnes matriculats als cicles de grau superior. En termes absoluts i respecte al nombre

total d’alumnes de la província, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes; concretament en el curs 2009-‐2010 a la xarxa concertada hi

ha un 2,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 6,4% a la xarxa pública. En termes relatius i

respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, tenim que els alumnes estrangers

representen un 12,6% dels alumnes de la xarxa concertada i un 7,6 % en el cas de la xarxa

pública. En aquesta etapa hi ha, en termes relatius, més presència d’alumnes estrangers a la

concertada que a la pública.

56

Gràfica núm. 34

Alumnes estrangers CFGS a la província





a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professional de grau superior,

sumant els alumnes de les dues xarxes, és l’Alt Urgell i la que menys el Solsonès. Hi ha tres

comarques, el Pallars Jussà, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del


percentatge.

b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de grau superior

a la xarxa pública és l’Alt Urgell i la que menys el Pla d’Urgell. Hi ha quatre comarques, el

Pallars Jussà, la Segarra, el Segrià i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge

mitjà de la província (7,6%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.

57

c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de grau superior

a la xarxa concertada7 és l’Alt Urgell i la que menys el Solsonès. Hi ha una comarca, el Pla

d’Urgell, que escolaritza alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (12,6%), la


Gràfica núm. 35

Alumnes estrangers CFGS a la província8. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010





alumnes nouvinguts.

7 Les comarques que no escolaritzen alumnes estrangers a la xarxa concertada és perquè no hi ha centres concertats que ofereixin aquests cicles de grau mitjà. 8 Les comarques que no tenen dades és perquè no s’imparteixen els cicles professionals de grau superior.

58

Gràfica núm. 36

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la província


L’alumnat amb més presència al curs 2009-‐2010 és el procedent de Centre i Sud-‐Amèrica, que

al curs 1999-‐2000 representava un 14,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 43,6% dels alumnes estrangers matriculats als cicles

de grau superior de la província. En segon lloc apareixen els alumnes procedents de la Unió

Europea i altres països europeus no membres de la Unió9; sumant els ciutadans de la Unió i de

la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 57,2% dels alumnes estrangers; amb

oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa

als alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 40,4% de tots els

alumnes estrangers matriculats als cicles. En tercer lloc hi ha els d’origen africà que al curs

1999-‐2000 representaven el 28,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 7,1% del total d’alumnes estrangers matriculats.

Posteriorment apareixen els procedents del Magrib que no es van incorporar als cicles, per

primer cop, fins al curs 2000-‐2001, on representaven el 5,9% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010

9 Aquí cal tenir en compte el fet que a partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos i van passar a ser considerats ciutadans de la Unió Europea.

59

representen el 6,7% dels alumnes estrangers. Amb menor presència hi ha els d’origen asiàtic i

d’Oceania que es van incorporar als cicles de la província el curs 2003-‐2004 amb un 2,2% de

l’alumnat. Al llarg del període, amb oscil·∙lacions i una presència irregular (hi ha algun curs del

període sense matrícula), la seva presència presenta una tendència lleugerament creixent. Al

curs 2009-‐2010 representen el 2,2 % de l’alumnat estranger matriculat als cicles de la

província.

Per finalitzar, cal esmentar l’alumnat d’origen nord-‐americà que té una presència testimonial

en el cursos que tenen matrícula (2007-‐2008 i 2008-‐2009) i representen percentatges del 0,5%

i 0,6% del total.




a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents dels països

europeus de la Unió és la Noguera i les que menys el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà que no

tenen matrícula de l’esmentat alumnat. Hi ha tres comarques, la Segarra, el Solsonès i l’Urgell

que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (26,2%), la resta


b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents de països

europeus de fora de la Unió és el Pallars Sobirà i les que menys el Pallars Jussà i el Pla d’Urgell

que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell, la Noguera, el

Segrià, el Solsonès i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la

província (14,2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior d’origen magrebí és la

Segarra i les que menys l’Alt Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell i el

Solsonès que no tenen matrícula d’aquests alumnes. La resta de comarques escolaritzen més

alumnes que la mitjana percentual de la província (7,1%).

d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior d’origen africà

(subsaharians) és l’Urgell i les que menys amb 0% d’alumnes matriculats són l’Alt Urgell, el

Pallars Jussà, Pallars Sobirà, la Segarra i el Solsonès. La resta de comarques escolaritzen

alumnes per sota de la mitjana percentual de la província (6,7%).

60

Gràfica núm. 37

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la província10. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010


e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents de Centre i

Sud-‐Amèrica és el Pallars Jussà, i la que menys el Pallars Sobirà que no té matrícula d’aquests

alumnes. Hi ha dues comarques Pla d’Urgell i el Segrià que escolaritzen més alumnes que la

mitjana percentual de la província (43,6%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents d’Àsia i

Oceania , majoritàriament xinesos, és el Segrià amb un 3,5%. La resta de comarques no tenen

alumnes escolaritzats d’aquest origen.

10 Les comarques que no tenen dades és perquè no s’imparteixen els cicles professionals de grau superior

61

c-‐ Els Batxillerats. evolució i situació actual.

Gràfica núm. 38

Alumnes estrangers Batxillerat a la província


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a la província, escolaritzats a

les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus

anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on

el percentatge total d’alumnes estrangers és del 8,1%. En termes absoluts i respecte al nombre

total d’alumnes de la comarca, s’observa que la xarxa pública escolaritza un 6,9% d’aquests

alumnes enfront de l’1,2% de la concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que

escolaritza cada xarxa, tenim que els alumnes estrangers representen un 4,7% dels alumnes

en la xarxa concertada i un 9,3% en el cas de la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

62




Gràfica núm. 39

Alumnes estrangers Batxillerat a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010


a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers al Batxillerat, sumant els alumnes de

les dues xarxes, és la Segarra i la que menys el Solsonès. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell, la

Cerdanya, la Noguera, el Pla d’Urgell i la Vall d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del


percentatge.

b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers al Batxillerat de la xarxa pública és el

Pla d’Urgell i la que menys el Solsonès. Hi ha quatre comarques, l’Alt Urgell, la Cerdanya, la

Segarra i la Vall d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la


63

c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers al Batxillerat de la xarxa concertada11

és la Noguera i la que menys el Solsonès. De les comarques que escolaritzen alumnes

estrangers en aquesta xarxa cal destacar el Pla d’Urgell que es troba per sobre del percentatge

mitjà de la província que és el 4,7%. La resta de comarques amb aquests alumnes ho fan per

sota d’aquesta mitjana.

Gràfica núm. 40

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la província


L’alumnat estranger, amb més presència, als batxillerats de la província és el de procedència

europea (Unió Europea i resta d’Europa), Sumant els ciutadans de la Unió i de la resta

d’Europa, el curs 1999-‐2000 aquest alumnat representava el 65,3% de l’alumnat estranger.

Més recentment, reduint pes, el curs 2009-‐2010, són el 50,1%. En segon lloc apareix l’alumnat

de Centre i Sud-‐Amèrica, que al curs 1999-‐2000 representava el 20,4% dels alumnes

estrangers, amb osc il·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐

2010 representen un 34,3%. En tercer lloc apareix l’alumnat d’origen africà (subsaharians) que

al curs 1999-‐2000 representava un 8,2% dels alumnes estrangers matriculats. amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 7,7% del total

11 Les comarques que no escolaritzen alumnes estrangers a la xarxa concertada es perquè no hi ha centres concertats que ofereixen aquests estudis

64

d’alumnes estrangers. En quart lloc estan els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000

representaven el 6,1%, amb oscil·∙lacions i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010

representen 4,1%. Posteriorment trobem els asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van

incorporar, per primer cop, al curs 2001-‐2002 amb un 1,4%, amb oscil·∙lacions i una tendència

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3,3% de tots els alumnes estrangers matriculats. I,

en darrer lloc, els alumnes d’origen nord-‐americà, que amb una presència irregular i gairebé

testimonial al llarg del període, tenen percentatges de l’1,8% el curs 2000-‐2001, l’1,1 al curs

2006-‐2007, i finalment, el curs 2009-‐2010 representen un 0,5% de l’alumnat estranger

matriculat a la província.




Gràfica núm. 41

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010


a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents dels països europeus de

la Unió és l’Alta Ribagorça i la que menys la Cerdanya. Hi ha cinc comarques, la Noguera, el

65

Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, la Segarra i el Solsonès que escolaritzen més alumnes que la

mitjana percentual de la província (36,3%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents de països europeus de

fora de la Unió és les Garrigues i les que menys l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà i la

Vall d’Aran que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell, la

Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra i el Solsonès que escolaritzen més alumnes que la mitjana


c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat d’origen magrebí és la Vall d’Aran i

les que menys l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, els Pallars Jussà i Sobirà, i el Solsonès que no

tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha quatre comarques la Noguera, el Pla d’Urgell, la

Segarra i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre de la mitjana percentual de la província

(7,7%), la resta de comarques escolaritzen per sota d’aquest percentatge.

d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al batxillerat d’origen africà (subsaharians) és la

Segarra i les que menys amb 0% d’alumnes matriculats són l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la

Cerdanya, les Garrigues, els Pallars Jussà i Sobirà, el Solsonès i la Vall d’Aran. La comarca del

Segrià està per sobre del percentatge provincial (4,1%). La resta de comarques escolaritzen

alumnes per sota d’aquesta mitjana.

e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents d’Amèrica del Nord és la

Vall d’Aran a continuació hi ha el Pla d’Urgell amb un percentatge testimonial del 2,9% . La

resta de comarques no tenen matrícula d’alumnes d’aquest origen.

f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents de Centre i Sud-‐Amèrica

és la Cerdanya, i la que menys l’Alta Ribagorça que no té matrícula d’aquests alumnes. Hi ha

quatre comarques, els Pallars Jussà i Sobirà, el Segrià i la Vall d’Aran que escolaritzen més

alumnes que la mitjana percentual de la província (34,3%), la resta escolaritzen per sota


g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents d’Àsia i Oceania,

majoritàriament xinesos, és el Pla d’Urgell. Hi ha dues comarques, el Segrià i l’Urgell, que tenen

matrícula d’aquests alumnes i la resta de comarques no tenen alumnes escolaritzats d’aquest

origen.

66

4. ELS ESTRANGERS A LES COMARQUES DE LLEIDA: EL PUNT DE VISTA DELS

ENTREVISTATS.

Per realitzar aquesta part de l’estudi es realitzaren entrevistes en profunditat a tot el territori

de les comarques de Lleida. Concretament, es realitzaren més de vuitanta entrevistes a

representants de l’administració, de les entitats i de les associacions d’estrangers que treballen

amb i per a la immigració. A continuació presentem una síntesi dels principals resultats.

4.1. L’administració i els estrangers.

En el conjunt de la província de Lleida, es percep, entre els professionals de l’administració

entrevistats, que a finals de 2010 i inicis de 2011 hi ha un lleuger estancament de la població

d’origen estranger. Afirmen que hi ha una disminució del nombre de persones nouvingudes

juntament amb un lleuger increment, respecte anys anteriors, dels processos de retorn i

d’emigració interna cap a altres punts de Catalunya i/o Espanya. Aquest canvi s’explica, segons

els entrevistats, per l’actual situació de crisi econòmica que ha comportat un augment de l’atur

i, conseqüentment, de les dificultats econòmiques i socials de la població.

En el marc d’aquest context, s’assenyala que aquesta situació, malgrat afectar a la població de

la província en el seu conjunt, està tenint major impacte en les persones estrangeres. El fet

que una part important d’ells ocupin les posicions més baixes en l’estructura social i productiva

fa que l’impacte de la crisi sigui major per ells. A això s’hi afegeix el fet de que no sempre

disposen d’una àmplia xarxa social i familiar que es comporti com a xarxa d’ajuda i de suport

davant situacions adverses.

Des dels Serveis Socials es manifesta, de manera gairebé unànime, la detecció d’un increment

de les dificultats de la població d’origen estranger, com també d’un seguiment de l’autòctona,

per satisfer les seves necessitats bàsiques; això es tradueix en un augment de la demanda

d’ajuts socials. Per altra banda, aquest increment de la demanda de serveis socials bàsics, tant

per part de la població d’origen estranger com autòcton, segons el parer dels entrevistats,

coincideix amb una disminució dels recursos públics disponibles per tal de fer-‐hi front. És per

aquest motiu que encara es destaqui més la necessitat del treball en xarxa per tal d’evitar la

duplicitat d’esforços i aconseguir una òptima utilització dels recursos.

A més a més d’aquesta disminució dels recursos públics, es manifesta la necessitat de disposar

de més recursos de mediació i que alhora permetin als professionals disposar d’un major

coneixement en matèria de gestió de la diversitat cultural. Tanmateix, els entrevistats

67

expressen la necessitat de seguir treballant per tal de fomentar la integració i la cohesió social

al territori, fent èmfasi sobretot en la sensibilització, el foment del coneixement mutu i la

gestió i el tracte en un entorn social, en sentit ampli, divers. També es remarca la necessitat de

fer visibles determinats estrangers, sobretot les dones; d’una banda, per la rellevància del

paper de la dona en el projecte migratori familiar i, d’una altra, per la detecció d’elevats índex

d’analfabetisme entre determinats orígens. És per aquest motiu que, tant des de les

administracions públiques com per part d’entitats del tercer sector, s’estan duent a terme

iniciatives concretes en aquest sentit, tenint en compte la perspectiva de gènere de manera

transversal en totes les seves polítiques i/o accions.

En l’àmbit local (municipal i comarcal) la gestió de les polítiques migratòries es duu a terme a

través dels Consells Comarcals i Ajuntaments que disposen de tècnic/a de polítiques

migratòries. Un dels aspectes que destaquen els entrevistats per important i, generalment, per

positiu és la coordinació i treball en xarxa duta terme entre les diferents entitats i institucions

públiques i privades del territori. Aquesta metodologia de treball, valorada de manera molt

positiva per part de tots els agents socials entrevistats, es justifica en el sentit de considerar

que la immigració és un fenomen transversal, amb múltiples impactes i que cal treballar des de

diferents perspectives: sanitària, escolar, administrativa, laboral, socioeconòmica, lingüística12,

etc. Això sí, també apareixen comentaris sobre la necessitat de millorar la coordinació vertical i

horitzontal de tots els qui treballen amb estrangers ja que permetrà optimitzar les actuacions i

els recursos que s’hi dediquen.

D’altra banda, i en quant a la formació de la població estrangera, des de les administracions

públiques competents presents al territori, s’estan duent a terme diferents activitats

formatives encaminades totes elles, en general, a fomentar la inserció social i laboral de la

població. Aquestes s’han valorat en l’actualitat com a prioritàries i millorables, tant per part

dels professionals com de la població estrangera entrevistada.

4.2. L’educació i els estrangers.

La major part dels professionals dels centres educatius entrevistats coincideixen a afirmar la

gairebé inexistència de conflictes per causes derivades estrictament de la presència de famílies

12 En relació a la coordinació i treball en xarxa que caracteritza, en general, la metodologia de treball de l’administració pública i la resta d’agents socials en matèria d’immigració, es destaca l’esforç que, juntament amb el Consorci de Normalització Lingüística, s’està duent a terme per tal de garantir al conjunt de la població estrangera l’accés al coneixement de la llengua; ja que és considerat, per tots els agents entrevistats, com un factor clau per a la integració social i econòmica de la població estrangera al territori.

68

i alumnat estranger. A més, en sentit positiu, es parla de l’oportunitat que aquesta dinàmica de

mobilitat internacional representa per a les societats receptores i per les escoles, però també

es parla de dificultats.

Tot i l’absència de conflictes, s’observen certes dificultats d’integració per part de l’alumnat de

determinats orígens, ja que tendeixen a relacionar-‐se de manera gairebé exclusiva amb altres

alumnes del mateix origen.

Una altra de les situacions que es dóna al conjunt de la província, i que és definida com a

problemàtica per part dels docents entrevistats, és el baix percentatge d’alumnes d’origen

estranger que continuen els estudis després de l’educació obligatòria, essent encara més baix

en relació a l’educació post obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels

alumnes, s’observa per part dels entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i

nivell d’estudis dels progenitors.

Tanmateix, i pel que fa la integració de l’alumnat estranger s’observa, per part dels

professionals entrevistats, una relació positiva entre l’aprenentatge del català i el grau

d’integració de l’alumnat; és per aquest motiu que es reivindica, des d’aquest àmbit, la

necessitat de continuar treballant en el foment de l’aprenentatge de la llengua, alhora que es

detecta, a través de les entrevistes realitzades, un elevat grau de satisfacció amb els resultat

obtinguts en aquest sentit a través de l’Aula d’Acollida.

Un altre dels aspectes que els entrevistats coincideixen a assenyalar és l’existència d’una certa

relació entre el fet de ser immigrant i el lloc que s’ocupa en l’estructura socioeconòmica, fet

que determina l’accés als recursos així com la conformació de les relacions socials. Aquesta

dinàmica, traslladada a l’àmbit educatiu, comporta que en molts casos coincideixi que és

l’alumnat fill de famílies d’origen estranger, el que presenta més baixa participació en les

activitats optatives de lleure així com en les extraescolars. Aquest fet es percep com a

preocupant ja que es consideren aquest tipus d’activitats com un altre element clau per

afavorir la integració i la cohesió social, tant de l’alumnat com de les famílies d’aquest.

En relació al fet anterior, un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la

província, és la baixa participació i implicació de les famílies, més acusat encara en el cas de les

d’origen estranger, a l’escola, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els

professionals entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies, alhora que

69

assenyalen que aquesta tendència s’incrementa encara més en l’etapa educativa de

secundària.

El treball per a l’afavoriment de la integració i la convivència social es considera necessari i

d’actuació prioritària també en l’àmbit educatiu, alhora que es posa de manifest la manca de

mediadors culturals amb formació suficient per tal d’intervenir davant de les situacions

conflictives que es puguin generar en l’entorn escolar, ja que es considera que aquestes tenen

relació amb l’origen cultural de l’alumnat.

Altrament, la major part dels docents entrevistats expressen, també, un cert descontentament

amb l’actual política de distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja

què es creu que perpetua i incrementa les diferències entre els diferents tipus de centres

educatius, alhora que suposa una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.

Tanmateix, tant des de l’administració pública, com des de l’àmbit sanitari, educatiu i del

tercer sector, es coincideix a assenyalar l’existència d’una forta relació entre les

característiques socials i el preu de l’habitatge dels diferents barris i/o zones dels municipis i

ciutats, i la distribució i assentament de la població. Aquest fet comporta, d’acord amb el que

afirmen els entrevistats, la conformació de percepcions esbiaixades respecte el nombre de

persones estrangeres al territori, i que provoca alhora determinades eleccions i decisions

individuals, com ara les preferències de centres escolars, sanitaris, etc.

4.3. La sanitat i els estrangers.

Pel que fa a l’àmbit sanitari, es posa de manifest que, tot i que des dels centres d’assistència

primària de la província es segueix un protocol específic d’acollida per als usuaris nouvinguts

(sigui quina sigui la seva procedència), no existeixen diferències remarcables en l’ús del servei,

ni tampoc en la prestació del mateix, entre les persones d’origen autòcton i estranger. Malgrat

això, es perceben encara molts malentesos en relació al funcionament del sistema sanitari,

sobretot per part de les persones que malgrat viure a la comarca no disposen de targeta

sanitària.

En relació amb l’anterior però, des de determinats CAPs de la província s’alerta del nombre

creixent d’usuaris d’origen estranger provinents de països “rics”, generalment del Nord

d’Europa, que utilitzen els sistema de salut pública català aprofitant les facilitats que tenen per

accedir-‐hi d’acord amb la seva nacionalitat. Aquest fet s’apunta com a preocupant per part

70

dels professionals entrevistats, sota l’argument que aquesta via d’entrada de nous usuaris al

sistema sanitari comporta un increment notori de la despesa pública.

En general, des dels CAPs de la província, es manifesta també la bona coordinació existent

entre els Centres d’assistència primària, a través sobretot dels Serveis Socials, i les

administracions locals, així com amb altres entitats presents a la comarca que treballen de

manera directa o indirecta amb la població d’origen immigrant.

D’altra banda, s’assenyala, entre els professionals entrevistats, la necessitat de poder disposar

d’una àmplia xarxa de traducció, i sobretot de mediació, per donar suport a aquests

professionals davant les dificultats sorgides per les diferències culturals i el desconeixement

mutu. Alhora es remarca la necessitat de formació continuada per als professionals que estan

treballant en l’àmbit sanitari, essent considerada necessària l’oferta formativa centrada en la

diversitat cultural, la comunicació intercultural, així com sobre temàtiques sanitàries més

específiques, sobretot amb el coneixement de malalties d’altres països. Malgrat que es

coincideix, entre molts entrevistats, en posar de manifest un increment d’aquests

coneixements entre els professionals, sobretot gràcies a l’experiència acumulada al llarg dels

darrers anys, creuen que caldria treballar més en aquesta direcció.

4.4. El tercer sector i els estrangers.

Des de l’administració pública es valoren molt positivament els serveis prestats per part de les

entitats del tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les

demandes i necessitats de les persones. Alhora, les diverses activitats i serveis que s’ofereixen

des de les entitats del tercer sector en matèria d’estrangeria i serveis socials, s’acostumen a

fer, d’acord amb els entrevistats, de manera coordinada o en col·∙laboració ja sigui entre elles

i/o amb altres institucions de caràcter públic i privat que treballen en les comarques de

Ponent. Tot i que també és cert que hi ha persones que indiquen que la coordinació és

millorable.

L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral són, segons els entrevistats del tercer sector,

les dues àrees bàsiques en què es requereix proporcionar formació a les persones d’origen

estranger. És per aquest motiu que diverses entitats estan duent a terme activitats de caràcter

formatiu per l’aprenentatge de la llengua i per facilitar l’alfabetització sobretot a les dones

immigrants.

71

Alhora, des de les associacions d’immigrants presents a la província, es desenvolupa una

important tasca de sensibilització i foment de la cohesió social. Des d’altres entitats del tercer

sector s’intenta, malgrat l’escassetat dels recursos, donar un ampli servei d’informació i

assessorament en matèria d’estrangeria a totes les persones d’origen estranger que així ho

requereixen. Aquest servei, en molts dels municipis de la província, es presta a través de

l’establiment de convenis entre els ens locals i les entitats.

Tanmateix, la disponibilitat de recursos, així com el caràcter voluntari de la major part

d’entitats i associacions del tercer sector, són assenyalats per la major part dels entrevistats

com els principals reptes als quals ha de fer front el sector.

4.5. La recerca sobre la població estrangera i els seus impactes.

La major part dels professionals entrevistats valora molt positivament l’existència d’una web

que pugui contenir i centralitzar tota la informació referent a la immigració de la província de

Lleida i que alhora pugui servir per als usuaris com a plataforma on trobar de forma detallada

tota la informació dels diferents serveis prestats en relació a la immigració de la província.

D’altra banda, es reclama l’existència i facilitat d’accés a dades actualitzades i detallades sobre

la immigració dels diferents municipis de la província que es puguin consultar en una mateixa

pàgina web específica que contingui al mateix temps informacions referents a la immigració a

la província de Lleida.

Des de l’àmbit sanitari, la major part de professionals dels diferents CAPs entrevistats

coincideixen en la necessitat de disposar d’estudis i recerques de caràcter cultural i

antropològic sobre la salut en les diferents cultures presents al nostre país, així com també

poder disposar d’estudis sobre l’origen, diagnosi i tractament de malalties pròpies d’altres

països i desconegudes aquí.

Per part dels professionals de l’àmbit educatiu, es recull l’interès general en la recerca d’eines

que permetin fomentar i potenciar la integració social de l’alumnat a través de les activitats

escolars i extraescolars, apuntant a la necessitat de treballar de manera conjunta i coordinada

entre els diferents agents socials presents al territori.

72

3.-‐ LA SEGARRA

I. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA

Pel que fa als moviments de població estrangera a la Segarra, s’observa a la gràfica número 1

que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi

ha un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 813 estrangers a la comarca als

5888 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la Segarra l’any 2010 estaria per sobre

de les dades referides a la província (gràfica número 2), 7,4 punts percentuals i 9,75 punts

percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Segarra


Gràfica núm. 2

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida

73


Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Segarra per sexe i edats


De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i

s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la franja

compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones

que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes i que es

manté al llarg dels deu anys estudiats. L’any 2000 la diferència era de 20,4 punts percentuals i

l’any 2010 és del 14,4%. Respecte als menors de 18 anys es presenten els percentatges

següents: l’any 2010 en el 11,2% pels nois i 13,8% per les noies. Al llarg del període es manté

la diferència entre nois i noies, però des de l’any 2003 s’inverteix la tendència i hi ha més nois

que noies; la tendència és creixent i al final del període, l’any 2010, tenim un 13,5% de noies i

un 14,6% de nois. Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en

homes com en dones, des de l’any 2000 (3% i 6,2%) fins al 2010 (0,4% i 0,5%).

74

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la Segarra, segons continent d’origen


Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:


2000 (8,5%) fins al 2010 ( 35,7%) i els estrangers procedents de països europeus de fora de la

Unió Europea també presenten una tendència creixent des del 2000 (6,3%) fins al 2010

(23,0%), això sí, amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període; les dades van canviar, des del

punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van

passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos col·∙lectius (58,7%) representen,

juntament amb els estrangers d’origen africà, els immigrats més nombroses a la comarca.

b.-‐ Els estrangers africans on estan inclosos els subsaharians i el magrebins és el segon origen

més nombrós actualment, però amb una tendència general decreixent al llarg del temps que

va des del 69,2% de l’any 2000 fins al 31,5% de l’any 2010.

75

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) se situen en un

percentatge del 8,4% el 2010, percentatge que des del 2000 (13,7%), amb diferents

oscil·∙lacions, presenta una tendència decreixent al llarg del període. Cal remarcar que el

percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial amb un percentatge

sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,5% de l’any 2000 i el 0,1% de

l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen uns

percentatges molt baixos a la comarca. Així tenim que l’any 2000 representaven el 2,3% dels

estrangers i la seva tendència, al llarg del període, és decreixent amb lleugeres oscil·∙lacions.

L’any 2010 representen un 1,5% del total de la població estrangera de la comarca.

76

2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA

A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors

productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999

i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:

Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Segarra


a.-‐ L’any 2010 els treballadors estrangers es concentren majoritàriament a la indústria i al

sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 50,4% del

total dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, a l’any 2010 representen el 28,3%.

c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el tercer grup més nombrós. A l’any 1999

representaven el 9,2% del total de treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 21%.

d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven, a l’any 1999, un 7,6% del total de

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a

l’any 2010 representen el 6,1% dels treballadors estrangers de la comarca.

77

e.-‐ Els treballadors del sector serveis a l’any 1999 representaven el 32,9% dels treballadors

estrangers contractats; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent a l’any 2010 representen el

44,6%.

Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la


Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe a la Segarra


a.-‐ De forma general hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. A

l’any 1999 representaven un 20,3% dels treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 28,2%. En el

cas dels homes les tendències són antagòniques respecte a les de les dones.







entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.


78

estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que

tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del

Departament de Treball de la Generalitat.


Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Segarra


a.-‐ A l’any 2010 el 52,8% dels treballadors estrangers contractats presenten un nivell d’estudis

equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. La tendència, des

de l’any 1999, és de descens d’aquest col·∙lectiu.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 1999

aquests treballadors representaven un 1,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 25,5%.

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, al llarg del període, un decreixement

des de l’any 1999 (28,1%) fins al 2010 (13,1%). El decreixement és sostingut des de l’any 2002.

79

d.-‐ Els treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen al llarg del període amb un

percentatge testimonial. No obstant això, l’any 2005 apareix un percentatge del 30% que

podria estar relacionat a una situació puntual o algun error estadístic, recollit en la font de les

dades i no imputable als elaboradors d’aquest informe. L’any 2010 el percentatge d’aquests

treballadors, amb aquest nivell d’estudis, és del 0,9%

e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten

percentatges testimonials amb valors de l’1,6 i 3,5% l’any 2010. No obstant, cal assenyalar que

els percentatges de treballadors Diplomats i Llicenciats han experimentat increments en el

darrers anys del període.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure

també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a

desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8

observem:

a.-‐ Que entre juny del 2006 i desembre de 2008 hi ha un descens de l’atur femení i de manera

antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.

b.-‐ Des de desembre de 2008 fins al desembre de 2009 es produeix un repunt en l’atur femení

i de manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe, a la Segarra

80


En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors

estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:


desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 18,2% al 6,6%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 21,4% a

l’inici del període fins al 32,8% al desembre de 2009.

c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una

tendència general creixent passant del 8,2% al 22,3%.

d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, disminueix des del 37,7% fins al 32,3%. Aquest

sector presenta un màxim d’aturats al juny del 2007 amb un 44,5%.

e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten

una tendència decreixent, passant del 14,5% a l’inici del període fins al 6% al desembre de

2009.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Segarra

81

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball

Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les

següents coincidències.

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït el seu nivell de contractació durant el

període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període observem que no hi ha una

correlació directa perquè l’atur també ha disminuït al llarg del període, passant del 18,2% (juny

2005) al 6,6% (desembre 2009).

b.-‐ El petit augment de contractes, durant el període, en el sector industrial no es correlaciona

amb l’augment d’aturats entre juny de 2005 i desembre de 2009.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació directa entre la disminució de

treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada

(desembre 2005–desembre 2009), mostren que s’ha passat del 18% al 12,1% d’estrangers

contractats i del 8,2% al 22,3% de treballadors estrangers aturats.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis, hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que augmenta, passant del 43,5% al 49,3%, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector, que ha disminuït del 37,7% al 32,3%.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment dels contractes entre les

treballadores estrangeres en els darrers anys i es pot correlacionar amb la lleugera disminució

del nivell d’atur femení durant el període.

82

3.-‐ ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA

L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la



percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per



concertats. En el cas de la Segarra es troben presents les dues xarxes a l’ensenyament infantil i

primari i a secundària. El batxillerat i la formació professional només són presents a la xarxa

pública. Les dades reflecteixen dos valors: primer, el pes relatiu dels alumnes estrangers en les

xarxes respectives i segon, el pes total dels alumnes estrangers respecte al total d’alumnes de

cada nivell d’ensenyament. No es fa cap anàlisi de les causes de la diferent escolarització, sinó

que solament es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en

l’escolarització dels alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des

de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra

província, fins al curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent

de forma sostinguda al llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la

comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les

dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,

abans d’Educació. Des del punt de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques

dels alumnes d’origen europeu, cal assenyalar que al gener de 2007 es va produir la integració

de Bulgària i Romania a la Unió Europea com a membres de ple dret, i això ha fet que molts

alumnes que fins al curs 2007 estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió,

a partir d’aquest curs es compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una

rellevància estadística heterogènia en els diferents nivells educatius tant obligatoris com

postobligatoris.

83

3.1. -‐ Ensenyament infantil : evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca de

la Segarra, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al

llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar

al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 26,6%. Cal assenyalar,

com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha

mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes

escolaritzats en el nivell, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes a la Segarra, el 22,0% enfront del 4,6% de la xarxa

concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza

en el nivell, hi ha també diferències en aquest cas a favor de la xarxa concertada, doncs al curs

2009-‐2010 hi ha un 30,8%, enfront d’un 25,9% a la xarxa pública.

84




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de la comarca són els

d’origen europeu; sumant els ciutadans de la Unió Europea i els de la resta d’Europa, al curs

1999-‐2000 representaven el 4% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i tendències finals

decreixents per als dos grups de ciutadans, al curs 2009-‐2010 representen el 45,3% dels

alumnes estrangers matriculats a la comarca. El segon origen són els alumnes africans

(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 52%; amb oscil·∙lacions i una tendència

general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 24,1% de l’alumnat estranger. El tercer

origen, en percentatge, és el dels alumnes magrebins que en el curs 1999-‐2000 representaven

el 36,0% i en el curs 2009-‐2010 representen el 24,1%; la tendència decreixent s’ha produït

85

després d’oscil·∙lacions al llarg del període. El quart origen és el dels alumnes centre i sud-‐

americans que en el curs 2000-‐2001 representaven el 3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període

i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5%. L’últim origen és el dels

alumnes asiàtics, majoritàriament d’origen xinès, que al curs 1999-‐2000 representaven un 8%;

amb una presència irregular (en alguns cursos no hi ha hagut alumnes escolaritzats) i una

tendència final decreixent al curs 2009-‐2010 representen un 1,4 %. Finalment i com a dada

anecdòtica, al curs 2008-‐2009 hi havia un 0,4% d’alumnes d’origen nord-‐americà.

3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de

la Segarra, escolaritzats a les dues xarxes, suposava el 2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg

dels darrers deus anys s’ha produït un creixement continuat d’aquests alumnes fins a arribar al

curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 28,2%. Cal assenyalar com

a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha

86

mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la

comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes a la Segarra¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 23,7% d’alumnes estrangers

en la xarxa pública enfront d’un 4,5% en la xarxa concertada. En termes relatius i respecte als

alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que els alumnes estrangers representen un 40,5%

dels alumnes de la xarxa concertada i un 26,7 en el cas de la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de la comarca són els

alumnes d’origen europeu que, sumant els ciutadans de la Unió Europea i de la resta d’Europa,

al curs 1999-‐2000 representaven el 0% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i amb una tendència creixent en el cas dels ciutadans de la Unió i decreixent en el cas

87

dels europeus de països no membres de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 50,2% del

total d’alumnes estrangers. El segon origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000

representaven el 78,9% dels alumnes; amb alguna oscil·∙lació al final del període i una

tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,9% dels alumnes. El tercer

origen està representat pels alumnes sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000

representaven el 10,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 14,4%. El quart origen és els dels alumnes africans

(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6% de l’alumnat

estranger. L’últim origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament d’origen xinès i que han

passat d’un 4,5% durant el curs 2000-‐2001, primer curs on es té constància de la seva

escolarització, a l’1,6% en el curs 2009-‐2010, amb tendència decreixent des del curs 2006-‐

2007.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari a la Segarra,

escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 4,1% de l’alumnat total de l’etapa.

88

Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un creixement continuat d’aquests alumnes fins a

arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers, és del 26,8%. Cal

assenyalar que a partir del curs 2008-‐2009 s’observa un alentiment en el creixement d’aquest

alumnat estranger.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de la Segarra són els

alumnes d’origen europeu; es distingeix entre ciutadans dels països de la Unió i ciutadans del

països de fora de la Unió, sumant els dos orígens al curs 1999-‐2000 representaven el 8,4% dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent pels dels

Països de fora de la Unió i una tendència general creixent pels dels països de la Unió, al curs

2009-‐2010 representen el 58,9%. El segon col·∙lectiu és el magrebí, que inicialment al curs

89

1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència del 58,3%, però amb una tendència

decreixent al llarg del període, al curs 2009-‐2010 representen el 21,0%. El tercer origen,

empatat amb els d’origen africà (subsaharians), és el dels alumnes centre i sud-‐americans que


període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6%. El quart

origen és el d’alumnes estrangers africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven

el 8,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6%. Finalment, el darrer origen amb

representativitat és el dels alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que han passat de

representar en el curs 2001-‐2002, primer any que s’escolaritzen a la comarca, el 2,3%, al 0,9%

al curs 2009-‐2010; al llarg del període s’observen oscil·∙lacions, una presència irregular amb

cursos sense matrícula (del 2003 al 2006) i una tendència final decreixent.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat impartits a la comarca, s’observa que els alumnes només es troben escolaritzats a la

xarxa pública. La presència d’alumnes estrangers en els cicles mitjans és equiparable, en

percentatge, a la resta del nivells educatius esmentats anteriorment, però, en canvi, en el cas

dels mòduls de grau superior i batxillerat, els percentatges són sensiblement menors a la resta

dels nivells .

90

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (cicles de formació professional de grau

mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau

mitjà a la Segarra, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 1,9% de

l’alumnat total del cicle. Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut

d’aquests alumnes, amb el parèntesi del curs 2000-‐2001, fins arribar al curs 2009-‐2010, on el

percentatge total d’alumnes estrangers és del 36,2%. Cal assenyalar com a dada significativa el

fort increment experimentat a partir del curs 2007-‐2008 que s’ha mantingut fins al darrer curs.




alumnes nouvinguts.

91

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència al cicles de grau mitjà de la Segarra són els alumnes

d’origen europeu provinents de la Unió Europea i d’altres països europeus de fora de la Unió;

la seva suma era el curs 1999-‐2000 un 0% i no es van començar a escolaritzar en el nivell

educatiu, fins el curs 2004-‐2005 amb un percentatge del 40%; a partir d’aquest curs, amb

oscil·∙lacions i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i una tendència

decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 55,3% dels

alumnes estrangers dels cicles. El segon origen és el dels alumnes magrebins que al curs 1999-‐

2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 16,3%. El tercer origen correspon

als alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar per primer cop a aquest nivell

educatiu el curs 2001-‐2002 amb un percentatge que representava el 25% del total d’alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010

representen un 15,4%. El quart origen és el dels alumnes africans (subsaharians) que

s’incorporen als cicles durant el curs 2002-‐2003 (25%) i al curs 2009-‐2010 representen el 12,2

%; al llarg del període presenten oscil·∙lacions i una tendència final decreixent. Finalment,

92

l’últim origen és el dels alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, presents únicament en el

curs 2009-‐2010 amb un percentatge testimonial del 0,8%.

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (cicles de formació professional de

grau superior): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a la Segarra



superior a la Segarra, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 4,5% de

l’alumnat total dels cicles. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions,

amb cursos sense matrícula d’alumnes estrangers (2000-‐2001 i 2001-‐2002) i una tendència

general creixent fins al curs 2007-‐2008, on s’ha assolit un 16,7%, màxim percentatge del

període, a partir del qual s’ha produït un decreixement fins arribar al 10% d’alumnes

estrangers matriculats al curs 2009-‐2010.



93


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de la Segarra al curs

2009-‐2010 són els d’origen europeu, procedents dels països de la Unió Europea; aquests

alumnes s’incorporen, per primer cop als cicles superiors de la comarca, el curs 2007-‐2008

amb un 41,7%; amb una certa oscil·∙lació i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 37,5% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes magrebins que

són els que es troben durant més cursos escolaritzats als cicles i que en el curs 2002-‐2003

representaven el 100 % de l’alumnat estranger matriculat als cicles; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25%. El tercer origen

són els alumnes centre i sud-‐americans que, amb una presència irregular al llarg del període (hi

ha cursos sense matrícula), s’incorporen al curs 2003-‐2004 amb un percentatge del 50%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el

25% dels alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes europeus de països no membres

de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers

94

matriculats; amb una presència irregular, amb cursos sense matrícula i oscil·∙lacions presenten

una tendència final decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 12,5% de l’alumnat

estranger. Finalment, els alumnes d’origen africà (subsaharians) només s’han incorporat als

cicles el curs 2008-‐2009 amb un percentatge del 9,1% i desapareixent de l’escolarització als

cicles el curs següent.

3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a la Segarra


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers que cursaven Batxillerat a la Segarra,

escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 0% de l’alumnat total de l’etapa;

aquest alumnes es van incorporar per primer cop al curs 2001-‐2002 amb un percentatge de

l’1,8%. A partir d’aquest curs, amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, s’arriba al

curs 2009-‐2010 amb una presència d’alumnes estrangers del 14,2%. Com a dada significativa,

cal remarcar el salt quantitatiu que es va donar el curs 2006-‐2007 duplicant el percentatge del

curs anterior.

95




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Segarra


Els alumnes estrangers amb més presència als batxillerats de la Segarra al curs 2009-‐2010 són

els d’origen europeu (Unió Europea i resta d’Europa); sumant aquest alumnes al curs 2001-‐

2002 representaven el 33,3% dels alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions al llarg del

període, una presència irregular i amb cursos sense matrícula, presenten una tendència

creixent pels països de la Unió i una decreixent pels alumnes de països de fora de la Unió i al

curs 2009-‐2010 representen el 67,9% dels estrangers matriculats. El segon origen són els

alumnes centre i sud-‐americans que al curs 2001-‐2002 representaven un 33,3%; amb

oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen un 14,3 % de

l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes magrebins que representaven al curs

2001-‐2002 el 33,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i algun curs

96

sense matrícula presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 10,7%.

El quart origen són els alumnes d’origen africà (subsaharians) que es van incorporar als

batxillerats de la comarca el curs 2002-‐2003 amb un percentatge del 20%; la seva presència és

irregular, amb cursos sense matrícula, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

general decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 7,1%.

97

4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.

La comarca, en quant a la seva realitat migratòria, es diferencia clarament d’acord amb els dos

nuclis principals de població de la mateixa: Cervera i Guissona. D’una banda, Cervera, fruit de

la realitat econòmica i social del municipi, ha de fer front al creixent índex d’atur dels darrers

anys, el qual està afectant en major mesura, i segons els entrevistats, a la població d’origen

estranger que hi resideix. Tanmateix, i més enllà de la problemàtica econòmica que això

suposa, d’acord amb l’anàlisi que en fan els entrevistats, l’actual situació d’atur i recessió està

propiciant el ressorgiment d’actituds racistes que dificulten la convivència i la cohesió social al

municipi. És per aquest motiu que els diferents professionals del sector entrevistats assenyalen

la necessitat de fomentar, des de les diferents administracions i entitats, el treball de

sensibilització i foment de la convivència al municipi i a la comarca. Alhora, es coincideix a

remarcar la necessitat de treballar per tal d’incentivar la reinserció laboral de les persones

aturades i de seguir garantint la satisfacció de les necessitats socials bàsiques, així com

fomentar l’aprenentatge de la llengua entre la població estrangera com a eina principal

d’integració social i laboral.

D’altra banda, i pel que fa al municipi de Guissona, nucli amb un percentatge de població

d’origen estranger elevat en relació al global de la comarca, s’assenyala, per part dels

entrevistats, la gairebé inexistència de problemàtiques socials i econòmiques fruit de l’elevat

índex d’ocupació al municipi.

Tot i això, tant des de l’administració local, com des de les institucions sanitàries i educatives,

així com des de les diferents entitats del tercer sector, es remarca en el conjunt de la comarca

la necessitat de dotar als professionals dels diferents àmbits, que treballen de manera directa

o indirecta amb la població estrangera, de formació en el coneixement i la gestió de la

diversitat cultural. Tanmateix, s’observa una coincidència generalitzada a l’hora de considerar

el paper important que desenvolupen les associacions d’immigrants com a corretja de

transmissió entre la població estrangera i les administracions.

A partir de les entrevistes realitzades, es percep també, a nivell comarcal, un baix grau de

participació de les famílies d’origen estranger en els projectes educatius dels seus fills. Alhora

que s’assenyala la importància d’aquesta implicació i participació, considerant aquest factor,

juntament amb l’origen de les famílies, com a factor determinant per garantir l’èxit escolar.

98


A nivell de funcionament, els diferents ens locals que treballen en matèria d’immigració a la

comarca ho fan de forma coordinada. En aquest sentit, des del Consell Comarcal de la Segarra

es dóna servei en polítiques d’immigració als diferents municipis de la comarca. En el cas de

l’Ajuntament de Cervera, tot i tenir tècnic propi de polítiques migratòries, es treballa també de

forma conjunta amb el Consell Comarcal; ja sigui a través d’accions coordinades de caràcter

puntual en l’elaboració, gestió i/o execució de projectes comuns, com en el cas de l’acollida,

on es comparteixen els agents d’acollida disponibles des del Consell Comarcal.

Nosaltres aquí treballem conjuntament amb els ajuntament de Guissona i

Cervera. Fem projectes comuns, com en el tema de l’acollida, que compartim

agents d’acollida; però expressament, la meva feina es fa en municipi més

petits.”

Tot i la coordinació existent entre els diferents ens locals, la realitat de la immigració als

diferents municipis de la comarca és notòriament desigual, marcada sobretot pel gruix

diferencial de població estrangera resident al municipi de Guissona. Malgrat aquest fet, tots

els representants de les administracions entrevistats de la comarca coincideixen a assenyalar

que la coordinació i el treball conjunt és bàsic per a la bona gestió de la immigració a la

comarca; així com amb les associacions d’immigrants, considerades com a principals

interlocutors entre la població estrangera i les administracions.

“Hi ha col·∙lectius que no tenen associació i és molt complicat, és complicat

perquè quan hi ha un associació és molt més fàcil relacionar-‐se; sabem que es

troben, que parlen i nosaltres tenim un contacte, però hi ha altres col·∙lectius

que no tenen associació com, per exemple, Egipte.”

Al municipi de Guissona, fruit de la situació laboral i la pròpia política de contractació en origen

duta a terme pel Grup Alimentari Guissona, s’ha configurat una realitat migratòria molt

concreta. Així doncs, Guissona, tot i no ser la capital de la comarca, compta amb un

percentatge de població d’origen estranger que duplica el percentatge global de població

estrangera de la comarca13.

A més a més, s’observen importants diferències en quant a la procedència de la població

immigrant depenent del municipi. D’acord amb la informació facilitada pels ens locals de la

comarca, els principals orígens d’aquesta la població resident a Cervera són el Marroc i Mali,

mentre que a Guissona és majoritàriament població de països de l’Est d’Europa.

13 Segons dades IDESCAT, 2010.

99

“Hem de comentar que la realitat és molt diferent a Cervera que a Guissona. A

Guissona, la població que hi ha és totalment de l’Est, a excepció del col·∙lectiu de

Senegal, i desprès Cervera es bàsicament marroquí, i també de Mali.”

En canvi, i malgrat aquestes diferències, des dels ens locals de la comarca es coincideix a

assenyalar la dificultat d’accés al mercat laboral i la satisfacció de les necessitats bàsiques com

el denominador comú de les problemàtiques que en major mesura afecten la població

immigrant resident a la comarca, exceptuant la situació específica de Guissona.

“La situació és molt precària, comencem a veure molta precarietat. Ara hem engegat

un banc d’aliments. La majoria de persones que van a banc d’aliments són famílies

immigrants (...) La situació laboral aquí a Cervera cada cop és més complicada, hi ha

empreses tancades, moltes persones no troben feina, i les empreses són molt més

selectives a l’hora de contractar personal.”

És també per aquest motiu que, a més a més de la coordinació i treball conjunt entre

administracions locals, aquestes treballen alhora de forma coordinada amb entitats i

institucions de la comarca que duen a terme programes i/o accions d’atenció a les persones

amb situació de risc d’exclusió social, com ara Càritas, Creu Roja, fundacions privades així com

el conjunt de Serveis Socials. Aquest treball coordinat és considerat pels entrevistats com a

imprescindible i molt positiu per evitar, sobretot, la duplicitat de serveis i recursos emprats.

“El Banc d’aliments és un projecte comú; vull dir abans Cáritas per la seva banda

portava un banc d’aliments, Creu Roja un altre i el Consell Comarcal un altre. Un dia

vam seure i vam dir centralitzem-‐ho! i vam decidir treballar totes juntes, perquè és

molt millor i més eficient.”

D’acord amb el presentat, les intervencions a la comarca en matèria d’immigració, estan

marcades per l’acció coordinada i consensuada entre els diferents agents del territori que

treballen de manera directa o indirecta amb les persones estrangeres.

“En el protocol d’acollida tenim tot el que fem quan arriba una persona nouvinguda;

des de la secció de l’acollida, la secció de coneixement de l’entorn, l’orientació... i tot

això. El protocol és consensuat per l’ajuntament de Guissona, de Cervera i pel Consell

Comarcal.”

En aquest sentit, i pel que fa a la intervenció social i educativa, està en funcionament a la

comarca un “protocol d’acollida14” per a les persones nouvingudes, el qual és seguit per part

14 A través del SAN (Servei d’Acollida al Nouvingut Servei), s’informa sobre els recursos municipals i comarcals a la població nouvinguda dels diferents municipis de la comarca. A la comarca de la Segarra hi ha actualment dues agents d’acollida, una per atendre a les persones provinents dels països de l’Europa de l’Est (Ucraïna i Rússia, principalment), i una altra per atendre al col·∙lectiu magrebí.

100

de totes les administracions locals competents; a més es disposa d’un servei de traducció i

interpretació, adreçat principalment als centres educatius i d’assistència sanitària primària, així

com als diferents professionals de l’administració pública en el seu treball diari amb persones

estrangeres.

“Oferim tant traducció oral, com traducció escrites. Principalment adreçades a centres

educatius, a vegades també tenim algunes demandes de la part del CAP, per part dels

serveis socials i pels propis tècnics del consell comarcal.”

D’altra banda, fruit de la necessitat detectada en l’àmbit escolar, juntament amb l’EAP (Equip

d’Assessorament i Orientació Pedagògic) i els Serveis Socials Comarcals, s’està duent a terme

un taller amb els alumnes nouvinguts a les escoles amb l’objectiu de facilitar-‐los l’aprenentatge

de la llengua, així com una activitat de reforç escolar, que malgrat ser obert a tot l’alumnat,

compta amb una presència destacada d’alumnat d’origen estranger.

“Abans portàvem a terme un projecte amb algunes escoles. Anava adreçat a nens que

acaben d’arribar i l’objectiu era potenciar tot el tema de l’aprenentatge de la llengua,

era un taller que jugàvem amb paraules. Ara hem convertit aquesta projecte perquè no

arriba tanta gent com abans (...) Ara fem suport escolar, parlem amb l’escola, l’EAP i el

servei social; detectem una mica la necessitat que tenen. (...) Fem de migdies i tardes,

obert a tothom però la majoria són nens immigrants”.

També en l’àmbit socioeducatiu, i gràcies a la col·∙laboració entre les escoles de la comarca i el

Consell Comarcal, s’estan duent a terme una sèrie de tallers per a les famílies de l’alumnat

amb l’objectiu de fomentar la participació i la implicació familiar en el procés educatiu dels

seus fills.

A nivell d’intervenció, des de l’administració local i comarcal, es presta a través de l’entitat

CITE, un servei d’orientació jurídica en matèria d’estrangeria a les persones que així ho

sol·∙liciten. Tot i que alguns municipis de la comarca, com és el cas de Guissona, fruit de la

disminució de recursos públics experimentada en els darrers temps, determinats serveis, com

l’assessorament jurídic municipal, facilitat a través de l’entitat AMIC així com la disposició d’un

tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, han estat suprimits.

“Aquí des del mes de setembre no tenim una tècnica d’immigració i AMIC tampoc no treballa a Guissona des de Setembre. Les retallades han afectat molt també nostra

feina, jo per exemple ara faig una mica de tot.”

Un altre servei d’acollida. que en aquest cas facilita l’ajuntament de Cervera a les famílies nouvingudes i als seus fills, és la maleta d’acollida que inclou libres en català, diccionaris i altres materials per facilitar l’aprenentatge de la llengua.

101

Altrament, i donada la situació de precarietat socioeconòmica en la què es troben gran part de

les persones d’origen immigrant15, denunciada pels professionals entrevistats, des de

l’administració comarcal s’intenten garantir i/o facilitar els tràmits per a l’accés a

determinades ajudes de caràcter social, alhora que s’alerta del ressorgiment d’actituds que

dificulten la convivència i la cohesió social, arrel de l’actual context de crisis econòmica, segons

els entrevistats.

“A veure, nosaltres veiem molta diferència entre Guissona i Cervera. Guissona és un

poble que hi ha molta feina. Tenim la cooperativa, i la gent que ha vingut, ha vingut

amb la feina, amb el contracte d’origen. És diferent. Veuen la immigració d’una altra

manera. Aquí, a Cervera, com que no hi ha feina, i és una zona molt castigada perquè

han tancat empreses, aquí, s’ha notat i tot això s’associa amb el fet migratori: “-‐ Que si

venen aquí, ens prenen la feina, que totes les ajudes van a les immigrants...” bo, lo de

sempre, no? I clar, hi ha molta gent que no té feina aquí a Cervera. I això ajuda a

alimentar més aquest discurs. I nosaltres ho hem notat, amb la crisi, ho hem notat. Jo

crec que és anar treballant, donant un missatge positiu, i anar treballant bé.”

D’altra banda, des de les diferents administracions s’està duent a terme una àmplia oferta

d’activitats encarades al foment de la sensibilització de la població envers la immigració, amb

l’objectiu d’afavorir la convivència i la cohesió social16.

“Sobre el tema de sensibilització, aquí fem diferents activitats. Una d’elles és la

formació de parelles entre joves de 12 a 25 anys. Han de formar unes parelles, de

diferents orígens, pot ser un de català, un de Mali, un de Bulgària o un de romanès...

Llavors lo que fem és que durant un mes, es van coneixent. Com que nosaltres sabem

que estan fent això, els hi donem càmeres de fotos, i han de tirar fotos d’aquest procés

de coneixença.”

Des de l’àmbit comarcal es programen activitats formatives en base a un estudi previ de

detecció de necessitats a la comarca. Aquest estudi constata el difícil accés, més acusat en el

cas dels estrangers, d’inserció al món laboral, així com la necessitat expressada per aquestes

persones d’aprenentatge de l’idioma, el qual és considerat com a recurs indispensable per

poder entrar al món laboral.

15 Malgrat les diferències i especificitats d’alguns dels municipis de la comarca. 16 Des de l’administració pública local, per tal d’afavorir la cohesió i la convivència entre els veïns dels municipis de la comarca, s’organitzen activitats com ara xerrades de sensibilització, tallers amb les persones grans i la població immigrants, cinefòrums, exposicions, etc. Tanmateix, l’Ajuntament de Cervera, compta amb un Agent Cívic que treballa en punts determinats com a estratègics del municipi per tal de detectar possibles situacions conflictives que puguin alterar la convivència, estiguin o no relacionats amb la immigració.

102

“Ells fan demandes, estem observant que ha augmentat la demanda del català com

una necessitat, com una possibilitat de trobar feina.”

En base a aquesta detecció de necessitats, des de les diferents administracions locals s’estan

promovent, amb la col·∙laboració en determinats casos d’altres institucions i entitats, la

programació de cursos de formació sociolaboral, d’alfabetització i aprenentatge de la llengua

catalana. I es valora positivament la formació continuada dels professionals que treballen

sobre la immigració a la comarca. I és per aquest motiu que s’ofereixen també cursos de

formació en gestió de la multiculturalitat, així com d’aproximació a la immigració i altres

cultures.

4.2. Salut i població estrangera.

Des dels centres de salut d’assistència primària de la comarca, es coincideix en assenyalar

l’experiència acumulada al llarg dels darrers anys per part del seus professionals en relació a la

immigració. Aquesta experiència amb la que compten, s’afirma que ha estat possible gràcies a

la formació continuada rebuda en matèria de sanitat i immigració i al treball diari que ja es

realitza des de fa alguns anys amb les persones d’origen estranger. L’experiència i la

professionalitat del personal sanitari ha propiciat, d’acord amb el que s’assenyala per part dels

entrevistats, una normalització i homogeneïtzació dels protocols d’actuació amb els usuaris

dels serveis d’assistència primària, essent cada cop menors les diferències entre els usuaris

autòctons i d’origen estranger.

“Cada cop estem més acostumats a rebre usuaris de fora.... i això a més a més que

últimament ha baixat bastant el nombre de gent que ve de fora, doncs fa que ara

estiguem molt acostumats i la veritat és que per nosaltres és normal, els tractem com

qualsevol altre pacient d’aquí”

Tot i això, continuen existint alguns protocols d’actuació sanitària en l’àmbit primari específics

per persones estrangeres i, sobretot, nouvingudes. Per exemple, les sessions d’acollida que es

realitzen periòdicament des dels centres de salut de la comarca.

Altrament, es destaca també la bona coordinació existent entre els Centres d’assistència

primària, a través sobretot dels Serveis Socials i les administracions locals, així com amb altres

entitats presents a la comarca que treballen de manera directa o indirecta amb la població

d’origen estranger.

“Nosaltres fem lo que són xerrades d’acollida per totes les persones que venen de fora.

Fem la coordinació amb el consell comarcal, l’ajuntament, Càrites i Creu Roja. Per

exemple, per fer xerrades amb Romaneses venen dos mediadors del Consell comarcal.

103

Les sessions d’acollida, ho anem fent. Cada setmana, en fem una. Ho fem cada

setmana amb un país diferent.”

En general, entre els professionals sanitaris entrevistats es coincideix a assenyalar que, a dia

d’avui, es disposa de suficients recursos materials i humans pel que fa al treball específic amb

la població immigrant des dels CAPs.

“De recursos n’hi ha, i en tenim crec que prous... no diria que ens falten...”

Tot i això, s’assenyala que, fruit de les darreres retallades pressupostàries, hi ha hagut una

disminució dels recursos humans disponibles per part dels centres de salut d’assistència

primària en relació al servei de mediació, i es creu que hi ha la necessitat en determinats casos

de disposar d’un major nombre de mediadors.

“Això potser és una problema important, una temporada havia una mediadora

d’origen ucraïnès aquí al CAP que venia de Salut i Família, però ara no en tenim cap (...)

Lo que són mediadors potser sí que ens faria falta”.

Malgrat això, els professionals entrevistats valoren de forma molt positiva la disponibilitat, per

part dels CAPs, del servei de mediació i traducció del Consell Comarcal que, juntament amb els

professionals sanitaris, treballa per a la bona comprensió i entesa entre pacients i

professionals en cas de conflicte o dificultat de comprensió cultural i/o lingüística.

A més a més del servei de mediació, a nivell d’intervenció social, cal fer referència a les

sessions d’acollida que s’organitzen periòdicament dels CAPS amb els usuaris nouvinguts, així

com la tasca de coordinació duta a terme per part de l’equip de Serveis Socials amb les

administracions locals, institucions i entitats del tercer sector com ara Càritas i Creu Roja17.

Malgrat la tendència apuntada pels professionals sanitaris entrevistats respecte a la disminució

de les necessitats i dificultats en el seu treball diari amb la població immigrant, es perceben

encara molts malentesos en relació al funcionament del sistema sanitari, sobretot per part de

les persones que malgrat viure a la comarca no disposen de targeta sanitària.

“Hi ha encara molts nouvinguts que creuen que han de pagar per venir a visitar-‐se, i

per això ja no venen. També ens trobem casos en que, per falta d’informació, ens

arriben immigrants amb targetes sanitàries d’altres persones”.

17 Des dels Serveis Socials dels CAPs es deriva als seus usuaris, en cas que es consideri necessari, als diferents serveis existents a la comarca, com per exemple al Banc d’Aliments que, malgrat estar obert a tota la població, segons evidencien els professionals, és utilitzat per un major nombre d’usuaris estrangers més que per autòctons.

104

Des dels centres d’assistència primària de la comarca, es coincideix en afirmar que ens els

darrers anys els seus professionals han rebut una formació adequada i suficient en relació al

seu treball diari amb la població d’origen immigrant, la qual s’ha vist reforçada per

l’experiència dels mateixos professionals sanitaris en el seu treball diari.

“Jo aquest moment, diria que no tenim una necessitat especial, no sé.. puc dir que la

formació sempre és positiva. Però s’han fet bastants cursos i formació sobre les

malalties de la gent d’origen estrangera, sobre l’acollida i tot (...)”

Alhora que continuen, malgrat això, oferint formacions específiques per als seus professionals.

“El nostre departament ofereix cursos i seminaris, i a tothom que li interessa hi pot

anar. Encara que no hi ha una necessitat molt imprescindible de formació, sempre està

bé que ens proposin aquestes seminaris.”

4.3. L’educació i els estrangers

Malgrat les diferències entre la realitat i el funcionament de l’escola i l’institut, a nivell

comarcal s’observen tendències similars, fruit de les entrevistes realitzades, en el conjunt de la

realitat de l’àmbit educatiu quant a la seva relació amb la immigració.

Pel que fa al percentatge d’alumnat d’origen immigrant a la Segarra, aquest acostuma a ser

similar en els diferents centres educatius, amb l’excepció del cas específic de Guissona, on els

seus centres educatius compten amb un percentatge d’alumnat d’origen immigrant

lleugerament superior a la mitjana comarcal.

“Tenim molts alumnes d’origen estranger i molts alumnes que els seus pares són de

fora del país. Per això intentem relacionar-‐nos molt amb les entitats i comunitats

d’immigrants; per exemple, col·∙laborem molt amb la comunitat de Senegalesos.”

Tanmateix, tots els centres educatius disposen de mecanismes i recursos similars, tant a nivell

d’intervenció socioeducativa com formativa, en relació al seu treball amb l’alumnat d’origen

estranger: Aula d’acollida, Pla educatiu d’entorn, etc. Alhora que, la major part dels centres

educatius on hem realitzat entrevistes, duen a terme de manera puntual i en funció de les

seves necessitats, actuacions conjuntes o de manera coordinada amb altres institucions i

entitats de la comarca, com ara els Serveis Socials dels Centres d’atenció primària, Càritas,

Creu Roja, etc. I també amb les administracions públiques locals, municipals i comarcal. La

major part de centres educatius entrevistats consideren tenir recursos suficients per afrontar

105

les necessitats derivades de la presència d’alumnat d’origen immigrant als centres18, alhora

que compten amb una programació d’activitats específiques per a la promoció de la

convivència i la cohesió social en l’àmbit educatiu, tant entre l’alumnat com entre les famílies.

“Treballem dintre del Pla educativa d’entorn (...), també fem un taller d’escriptura per

aprenentatge de la lectura, fem tallers de reforç amb els voluntaris de l’institut tres

dies a la setmana(...)”

Els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la baixa participació de les famílies

d’origen immigrant en les activitats escolars, i sobretot en l’AMPA, la relació entre el grau

d’èxit escolar i el nivell d’implicació en l’educació dels seus fills juntament amb l’origen de les

famílies, la constatació d’un baix nivell de conflictivitat als centres educatius per motius

relacionats estrictament amb la immigració, així com la integració lingüística adequada de la

major part de l’alumnat d’origen estranger.

“(...) a veure, pot ser que hi ha famílies immigrants que no poden participar per que hi

ha problema de llengua. Però gràcies al servei de mediació del Consell Comarcal,

llavors participen. (...), quan fem les reunions generals, fem venir el mediador. Algunes

vegades hem fet xerrades desprès de les reunions generals amb les famílies dels

nouvinguts. Però l’assistència és molt baixa.”

És comú considerar important entre els professionals de l’àmbit educatiu, la implicació i la

participació de les famílies en els projectes educatius dels seus fills; considerant aquest factor,

juntament amb l’origen de les famílies, com a determinant per garantir l’èxit escolar dels fills.

“Generalment els pares no s’impliquen molt a escola; l’èxit escolar de l’alumne depèn

molt de d’interès de la família i també del alumne clar. Per exemple, hi ha països de

Sudamèrica, com els argentins, que són famílies molt estrictes amb l’èxit escolar dels

seus fills.”

És per aquest motiu que, des dels diferents centres educatius, s’intenta de manera activa

mantenir un important contacte amb les famílies de l’alumnat i fomentar-‐ne la participació en

òrgans escolars com ara l’AMPA, ja que és en aquest espai on, d’acord amb els entrevistats,

s’observa una menor participació de les famílies d’origen estranger, encara més evidenciada

en l’etapa de l’educació secundària.

“Pues clar, a l’institut és molt diferent que a l’escola primària. A l’AMPA són quatre, no

hi ha gent, ni de fora ni d’aquí.”

18 Tots els centres educatius entrevistats disposen d’una Aula d’Acollida per atendre l’alumnat nouvingut i facilitar-‐ne el seu procés d’aprenentatge de l’idioma; Tanmateix, participen en el Pla Educatiu d’Entorn, a més de desenvolupar activitats específiques en el marc de la interculturalitat.

106

D’altra banda, entre professionals i docents entrevistats es coincideix a assenyalar la

participació en les activitats extraescolars com a garantia per a la integració lingüística i social

de l’alumnat, sobretot d’origen estranger. I és per aquest motiu que s’emfatitza el fet que des

de l’entorn escolar es treballi per sensibilitzar i incentivar a les famílies d’origen estranger en la

participació dels seus fills en aquest tipus d’activitats.

“Crec que és important que sobretot els nens immigrants participin en les activitats

extraescolars per promoure el català.”

Malgrat mostrar una relativa adequació entre les necessitats existents en matèria

d’intervenció socioeducativa en l’àmbit escolar i els recursos dels quals es disposa, es posa de

manifest entre els entrevistats la importància de poder disposar de més mitjans pel que fa a la

mediació i traducció, ja que es consideren els mecanismes més adequats per tal de poder

resoldre determinats malentesos o conflictes que tenen un cert component cultural.

“Aquesta any no tenim traductor perquè hi ha hagut moltes retallades; l’ajuntament ja

no ofereix aquesta servei, per això per comunicar-‐nos amb les pares, moltes vegades

aprofitem l’ajut dels germans i de les germanes grans dels alumnes que parlin català o

castellà.”

Tanmateix, arran de les entrevistes realitzades, es detecta l’existència de certes diferències de

gènere pel que fa a l’interès de les famílies en l’educació dels seus fills, més acusada, segons

els entrevistats, en el cas de les famílies d’origen magrebí i què té com a resultat la

masculinització de l’educació a partir de l’educació secundària post-‐obligatòria.

“També observem que hi ha famílies que distingeixen els seus fills depenent de si són

nens o nenes.”

Per part dels professionals de l’àmbit educatiu entrevistats, es coincideix en assenyalar

l’experiència adquirida en els darrers anys pel que fa al tracte amb alumnat d’origen divers,

alhora que es valora de forma positiva i es considera adequada la formació disponible en

relació al treball amb l’alumnat d’origen estranger als centres escolars.

Ambdós factors han contribuït a crear un marc estructural i de funcionament en el si dels

centres escolars que fa, segons els entrevistats, cada cop menys necessària la formació

específica en matèria d’immigració. En aquest sentit, s’assenyala també que, fruit de l’evolució

de la població estrangera la comarca, marcada en part per la disminució de població

nouvinguda, han contribuït a la disminució de determinades dificultats amb les que

anteriorment es trobaven mestres i professors, sobretot pel que fa a qüestions idiomàtiques.

Tot i això, s’assegura que la presència d’alumnat d’origen estranger amb mancances a nivell

idiomàtic és encara important, i és per aquest motiu que, des dels diferents centres escolars, a

107

més a més de l’Aula d’Acollida, s’han posat en funcionament activitats per afavorir

l’aprenentatge del català de l’alumnat d’origen estranger.

“L’aprenentatge de la llengua ha sigut un problema amb els alumnes nouvinguts al

centre i encara que ara no hi ha molts alumnes nouvinguts, tenim dificultats amb els

alumnes que arriben més tard de l’inici del curs.”


Tant des de les entitats que treballen sobre estrangeria com des de les associacions

d’estrangers presents a la comarca, es coincideix a assenyalar la creixent situació de

precarietat laboral i econòmica en què es troba la població i que afecta de manera més severa

les persones immigrades. Tot i això, totes coincideixen en fer menció de l’excepcionalitat del

cas de Guissona, on la major part de la població immigrada disposa d’un lloc de treball.

“La principal problemàtica és que aquí no hi feina (...) La gent que treballava o a la

construcció, al matadero, o en algunes fàbriques que han tancat...clar, ara es troben

sense feina i llavors venen a demanar ajudes perquè tenen problemes per pagar la

llum, el manteniment de la casa i les despeses dels nens.”

Aquesta situació d’atur i precarietat laboral està comportant, en termes generals i segons

afirmen els entrevistats, l’augment d’usuaris als serveis socials així com a les entitats d’ajuda

als immigrants que no poden veure satisfetes les seves necessitats bàsiques. Alhora, està

generant un clima desfavorable per a la convivència i la cohesió social a la comarca.

“Hi ha molt atur aquí a Cervera i molts immigrants s’han quedat a l’atur. Algunes

famílies han marxat, però també altres s’han quedat. Però falta recursos. No hi ha

recursos suficients per poder ajudar a totes aquestes persones sense feina”.

“Sempre hi ha gent que accepta més als immigrants com hi ha gent que no les

accepten. Però en un moment de crisis, si no hi ha feina, la gent es posa nerviosa i això

fa que hi hagi més malestar...”

Respecte a la creixent situació d’atur que s’està experimentant a la comarca, molt afectada per

la davallada del sector de la construcció, les entitats entrevistades coincideixen a assenyalar

com a principal necessitat en termes d’intervenció la satisfacció de les necessitats bàsiques de

les famílies afectades per l’actual situació d’atur que està patint part de la població a la

comarca, i en especial el col·∙lectiu immigrant.

“A molts ja se’ls hi ha acabat l’atur. Llavors l’únic que tenen és l’ajuda familiar de 221€,

i amb això han de sobreviure.”

108

En aquest sentit, es destaca la necessitat d’augmentar els recursos ja disponibles per poder

garantir ajudes socials bàsiques, aliments, roba i material escolar a les persones que així ho

requereixen. Com també el suport psicològic a aquestes famílies en situació de precarietat

econòmica i la seva orientació laboral.

“Una part important de lo que fem és l’atenció a l’immigrant, sigui al nivell laboral,

sigui a nivell de necessitats bàsiques, l’alimentació, la roba, lo que faci falta.”

Tanmateix, les condicions laborals i jurídiques en què es troba gran part de la població d’origen

immigrant a la comarca, fa imprescindible, d’acord amb el que assenyalen les entitats

entrevistades, el manteniment dels serveis que algunes d’aquestes entitats presenten en

matèria d’assessorament laboral i estrangeria.

En aquest context crític, totes les entitats del tercer sector entrevistades coincideixen a posar

de manifest la importància de treballar, com estan fent actualment, de manera coordinada i en

constant relació; tant entre elles com també amb la resta d’institucions presents a la comarca i

que treballen de manera directa o indirecta amb la immigració.

“Si, aquí treballem tots; bueno...anem tots agrupats. I més amb la crisi, intentem donar

resposta entre tots”.

En aquest sentit, són destacables les nombroses accions coordinades que duen a terme les

entitats del tercer sector i altres institucions de caràcter tant públic com privat19.

“Quan fem aquestes reunions dels bancs d’aliments, pues ens reunim amb el servei

social que són l’Ajuntament, Consell Comarcal, després Cáritas, després l’assistent

social de l‘equip psicopedagògic que hi ha en els escoles, pues l’assistent social ve a

totes les reunions també. I després, també ens vam posar en contacte amb el CAP per

fer una dieta equilibrada (...)”

Tanmateix, des de les associacions d’immigrants presents a la comarca, es destaca el treball

d’entitats i administracions pel foment de la seva inclusió i participació en els actes socials,

lúdics i festius de les poblacions on estan ubicades.

“Aquí l’Ajuntament treballa molt bé, sempre està al nostra costat, subvenciona les

activitats de la nostra associació, com quan fem la nostra festa d’ucraïnesos (...)”

“Tenim molt bona relació amb totes les entitats, cada any participem a festes nacionals

com Sant Jordi i a les festes locals.”

19 Entre les accions coordinades entre els diferents agents socials del territori, cal destacar en el cas de Cervera l’anomenat “Banc d’Aliments”, que es gestiona i es coordina gràcies al treball conjunt entre Càritas, Creu Roja, el Consell Comarcal de la Segarra, l’Equip Pedagògic de les escoles i el CAP.

109

Des de les entitats del tercer sector presents a la comarca, fruit de les necessitats detectades,

s’estan duent a terme formacions per a la població immigrant amb l’objectiu de facilitar-‐ne la

seva reinserció al món laboral. En aquest sentit s’estan realitzant activitats formatives

d’orientació laboral, cursos de formació professional específica, així com de formació en

habilitats personals i usos i costums de la població autòctona.

“Fem formació i també hi ha cursos a nivell laboral, a nivell d’orientació als nois com a

les noies. Amb els nois, oferim cursos sobre jardineria, i les noies poden fer un curs d’un

any sobre la llar, la roba, neteja, una miqueta de tot això.., per si volen anar a treballar

desprès en un restaurant, o fer la neteja de les cases o cuidar una persona gran.”

D’altra banda, cal destacar també el treball que estan realitzant algunes de les associacions

d’immigrants de la comarca en quant a formació lingüística i cultural dels seus respectius

països d’origen, com a manera de preservació i transmissió cultural sobretot a les noves

generacions nascudes de la immigració.

“Fem cursos per aprendre la llengua búlgara, treballem amb els voluntaris, creiem que

és molt important perquè els nostres fills puguin aprendre la nostra llengua”.

“Des de 2009 organitzem classes de llengua i de la cultura ucraïnesa, tenim una

professora per fer-‐ho.”

Tot i això, i tret d’algun cas específic, la majoria d’associacions d’immigrants han vist també

afectat el seu ritme d’activitats degut a la disminució dels recursos i per la mateixa situació de

dificultat econòmica de bona part dels seus membres.

110

3.-‐ LA VALL D’ARAN

I. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA

Pel que fa als moviments de població estrangera a la Vall d’Aran, s’observa a la gràfica número

1 que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi

ha un creixement sostingut fins l’any 2009, a partir d’aquest any es produeix un descens que

resta palès al 2010. En termes absoluts passem de 273 estrangers a la comarca als 2249 de

l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010 estaria 3,7 punts percentuals per

sobre de les dades referides a la província (gràfica número 2) i estaria 6,05 punts percentuals

per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a la Vall d’Aran


111

Gràfica núm. 2



Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a la Vall d’Aran per sexe i edats


112


s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la

compresa en les edats productives (19 a 64 anys); en general al llarg del període s’aprecia un

augment de la població d’aquesta franja i hi ha una diferència entre homes i dones que a l’any

2000 era de 5,5 punts percentuals a favor de les dones, no obstant a partir de l’any següent

s’inverteix la tendència i són els homes, els qui al llarg del període estan per sobre; a l’any 2010

la diferència és de 5,9% a favor dels homes. Respecte als menors de 18 anys, en general i al

llarg del període, s’aprecia un descens lleuger de la població d’aquesta franja. A l’any 2010 els

nois representen el 8,7% i les noies 8,4% de la població estrangera de la comarca, al llarg del

període es manté la diferència entre nois i noies, sempre a favor del nois però amb diferències

molt petites. Finalment, pel que fa a les persones majors de 64 anys, inicialment a l’any 2000 hi

havia més dones que homes, un 6,2% enfront d’un 4%, però a partir de l’any 2009 s’inverteix la

tendència i en general, al llarg del període, s’aprecia un descens significatiu de la població

d’aquesta franja, a l’any 2010 representen els homes el 0,8% enfront de les dones que

representen el 0,7% de la població estrangera de la Vall d’Aran.


a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat al llarg

del període encara que presenten oscil·∙lacions, però la tendència general és creixent; a l’any

2000 representaven el 37,7% i a l’any 2010 representen el 45,3%. En canvi els estrangers

procedents de països europeus de fora de la Unió a l’any 2000 representaven el 2,2% de la

població estrangera; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final estable, a l’any

2010 representen el 2,2%. La suma dels dos orígens europeus (47,5%) representen, juntament

amb els estrangers d’origen centre i sud-‐americà, les colònies d’immigrants més nombroses a

la Vall d’Aran.

b.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (sud i centre) són el segon grup més nombrós

d’estrangers a la comarca. A l’any 2000 representaven el 16,5% de la població estrangera; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el

28,9%. Pel que fa als americans del Nord la seva presència és testimonial des de l’inici del

període estudiat, ja que a l’any 2000 representaven l’1,5% de la població estrangera; amb una

tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 0,3% de la població estrangera de la

Vall d’Aran.

113

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a la Vall d’Aran segons continent d’origen


c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el tercer

grup, en nombre. A l’any 2000 representaven el 40,7% de la població estrangera; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el

22,3%.

d.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, principalment xinesos, presenten uns percentatges

testimonials al llarg de període. A l’any 2000 representaven l’1,5% dels estrangers presents a la

comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent al curs 2010

representen l’1,1%.

114

2.-‐ SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA VALL D’ARAN




Gràfica núm. 5

Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a la Vall d’Aran


a.-‐ Els treballadors estrangers a la Vall d’Aran l’any 2010 es concentren majoritàriament en el

sector serveis i en la construcció.

b.-‐ Els treballadors estrangers contractats en el sector industrial durant l’any 2010 són minoria.

A l’any 1999 representaven el 6,6% dels contractes dels estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 0,6%.

c.-‐ Els treballadors estrangers de la construcció a l’any 2010 són el segon grup més nombrós. A

l’any 1999 representaven el 27,1% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 15,3% dels contractes dels treballadors

estrangers.

115

d.-‐ Els treballadors estrangers del sector agrari a l’any 2010 a la comarca són minoria. A l’any

1999 representaven el 0,5% dels contractes de treball dels estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen l’1%.

e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis a la Vall d’Aran s’ha mantingut sempre com els

sector amb més treballadors estrangers. A l’any 1999 representaven el 66,2% dels contractes;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen

el 83,1%.

Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la


Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a la Vall d’Aran


S’observa que, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, s’han anat

igualant els percentatges de treballadors estrangers dels dos sexes contractats a la Vall d’Aran.

De fet, a l’any 2009 es va assolir pràcticament la igualtat en la contractació i a l’any 2010 s’ha

invertit la tendència del període i ara hi ha més contractes entre les dones (51,1%) que entre

els homes estrangers contractats a la Vall d’Aran. Aquesta és una situació singular que no es

dóna en cap altra comarca de la província.

116


obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors contractats a la Vall d’Aran. Aquesta

informació ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera

contractada. Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers

ha variat al llarg del període estudiat des del punt de vista estadístic i en consonància amb els

canvis experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa,

sobretot, entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐

secundaris. En aquest cas hem incorporat al grup dels treballadors amb estudis primaris

aquells que tenen estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO

aquells que sí que tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de

l’observatori del Treball del Departament de Treball de la Generalitat.

A la gràfica número 7 es recull l’evolució d’aquestes dades durant el període comprès entre

l’any 1999 i 2010.

Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Vall d’Aran


117

a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers contractats a l’any 2010 a la Vall

d’Aran presenten un nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ESO actual. A

l’any 1999 representaven el 21%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència general

creixent, a l’any 2010 representen el 71,2%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers contractats sense estudis a l’any 2010. A

l’inici del període (any 2000) representaven només l’1,1% dels treballadors estrangers; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el

10,3% dels treballadors.

c.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris contractats a la comarca a l’any 1999

representaven el 72,4% del total dels contractes; amb alguna oscil·∙lació i una tendència

general decreixent, a l’any 2010 representen el 15,3% del total dels contractes.

d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. No obstant això, cal

esmentar que els treballadors estrangers amb titulació de batxillerat a l’any 1999

representaven un 4,3% dels contractes; al llarg del període s’ha donat una tendència

decreixent, excepte l’any 200520, fins arribar al 0,5% de l’any 2010. En el cas dels treballadors

amb estudis de formació professional s’observa que als anys 2007 i 2008 es dóna una

presència significativa (13,3%, 14,9%) que ha disminuït fins a l’any 2010 i s’ha situat en valors

testimonials de l’1,1,%. Finalment en els casos dels treballadors amb estudis universitaris

s’observa que els Diplomats presenten valors sempre per sota de l’1%, i en canvi els Llicenciats

tenen una presència més significativa amb més valors per sobre de l’1% i, concretament a l’any

2010, representen l’1,1%.


també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre gener de 2006 fins a

desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 s’observa

que entre gener de 2006 i desembre de 2009 hi ha una sèrie d’oscil·∙lacions entre el nivell

d’atur de les treballadores estrangeres de la Vall d’Aran; no obstant, la tendència final d’aquest

atur és de creixement ja que a l’any 1999 l’atur femení representava el 13,5% del total dels

20 Aquesta dada recollida de les fonts estadístiques del Departament, sembla que és errònia i correspondria als treballadors amb estudis d’EGB. No hem volgut canviar-‐la i en tot cas no és imputable als autors del present estudi.

118

treballadors estrangers i a l’any 2010 representa el 30,2%. Pel que fa l’atur dels treballadors

estrangers masculins segueix les mateixes oscil·∙lacions, però la tendència es justament i en la

mateixa mesura contrària a l’atur femení No obstant cal assenyalar que l’atur masculí sempre

ha tingut percentatges molt alts i sempre per sobre de l’atur femení.

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la Vall d’Aran



estrangers segons els sectors productius.

En aquest cas apareixen les següents tendències:

a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola, amb oscil·∙lacions, disminueix en el

període comprès entre gener de 2006 i desembre de 2009, i al final del període presenta un

percentatge del 0%.

b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers del sector industrial de la comarca ha disminuït al

llarg del període, passant de l’1,9% a l’1,4%.

119

c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector de la construcció a la Vall d’Aran disminueix

durant el període estudiat, passant del 55,8% al 43,4% del desembre de 2009.

d.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats al sector serveis ha experimentat un

creixement durant el període estudiat, passant del 28,8% al 43,1%.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Vall d’Aran


e.-‐ Finalment, el sector dels nous treballadors estrangers que s’incorporen a la vida activa

sense haver tingut cap ocupació anterior al nostre país, experimenta un lleuger decreixement

de l’atur que va des del 13,5% al gener de 2006 fins al 12,2% al desembre de 2009.

Si comparem les dades dels contractes dels treballadors estrangers per sectors productius i

d’atur registrat en aquests sectors, des del gener de 2006 al desembre de 2009 s’observen les

següents relacions:

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha augmentat lleugerament el seu nivell de

contractació durant el període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període s’observa que

hi ha una correlació directa perquè l’atur també ha disminuït.

120

b.-‐ La petita disminució de contractes en el sector industrial, durant el període, no es

correlaciona amb la també lleugera disminució de l’atur.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció no hi ha una correlació directa entre la disminució de

treballadors estrangers contractats i la disminució de l’atur registrat durant el període.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que augmenta, i el nombre de treballadors estrangers a l’atur, que també

augmenta entre gener de 2006 fins al desembre del 2009.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes entre les

treballadores estrangeres en els darrers anys i que, com a conseqüència, s’ha produït un

descens paral·∙lel de les treballadores en situació d’atur.

121

3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA

L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la

presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat

en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,

per seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les


concertats. En el cas de la Vall d’Aran només es troba present la xarxa pública. Les dades

reflecteixen el pes relatiu dels alumnes estrangers en el total d’alumnes de cada tipus

d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat

numèrica i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A cada tipus

d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en

l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010. Aquesta evolució,

amb alguna excepció, presenta una tendència creixent al llarg del període i ens dóna una visió

de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous

alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei d’estadística del propi

Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Vall d’Aran

122


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la Vall d’Aran

escolaritzats només a la xarxa pública representava el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al

llarg dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes, amb alguna

oscil·∙lació al llarg del període, fins arribar al curs 2008-‐2009 on s’assoleix el màxim percentatge

amb un 13,6% del total d’alumnes de l’etapa; a partir d’aquest curs es produeix una davallada

fins a situar-‐se en el 9,9% del curs 2009-‐2010.

Respecte als orígens dels alumnes, la gràfica número 11, mostra en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers de l’etapa quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Vall d’Aran


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil de la

Vall d’Aran són els procedents de Centre i Sud-‐Amèrica que és van incorporar, per primer cop,

123

a l’etapa el curs 2000-‐2001 on representaven el 25% de tot l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 43,6% dels alumnes estrangers. El segon origen amb més presència són els

alumnes procedents dels països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el

50% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular al llarg del període,

amb cursos sense matrícula i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 28,2% dels alumnes estrangers. El tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐

2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,1%. El quart origen són els

alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer cop, a

l’ensenyament infantil de la comarca el curs 2002-‐2003 on representaven el 12,5% de

l’alumnat estranger; amb una presència irregular al llarg del període i una tendència final

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 2,6%. Els alumnes d’origen africà (subsaharians)

han tingut un presència irregular al llarg del període amb molts cursos sense matrícula; al curs

2000-‐2001 van representar el 12,5% i ha tornat a haver-‐hi matrícula el curs 2009-‐2010 amb un

2,6%. Finalment, els alumnes d’origen europeu procedents dels països que no són membres de

la Unió, han tingut presència entre els cursos 2003-‐2004 i 2006-‐200721 amb dades prou

significatives que representaven entre el 38,5% i 20% dels alumnes estrangers de l’etapa.

21 l’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ingressar oficialment a la Unió Europea. Aquesta nova situació ha suposat canvis en el tractament estadístic de les diferents variables.

124

3.2.-‐ Ensenyament primari: Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a la Vall d’Aran


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la Vall d’Aran

escolaritzats només a la xarxa pública representava l’1,8% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg

dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes i al curs 2009-‐2010

representen el 19,8% de l’alumnat de l’etapa a la comarca.

Respecte als orígens dels alumnes la gràfica número 13 mostra, en percentatges i respecte al



alumnes nouvinguts.

125

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Vall d’Aran.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament primari de la

Vall d’Aran són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven

l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 48,5% dels alumnes estrangers. El segon origen més

nombrós són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que es van

incorporar, per primer cop, a l’ensenyament primari de la comarca el curs 2000-‐2001, on

representaven el 30% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 36,9%. El tercer origen són els

alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 77,8% de l’alumnat estranger;

amb una tendència decreixent al llarg del període, al curs 2009-‐2010 representen el 10,75% de

l’alumnat estranger. El quart origen són els alumnes europeus procedents dels països de fora

de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb

126

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent a partir del curs 2007-‐200822, al curs

2009-‐2010 representen el 3,9% dels alumnes estrangers. Els alumnes africans (subsaharians) i

asiàtics (xinesos) han tingut una presència molt irregular i testimonial a la comarca, amb valors

de l’1,9% l’únic curs que han tingut matrícula.

3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Vall d’Aran


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la Vall d’Aran

escolaritzats només a la xarxa pública representava l’1,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg

dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes i al curs 2008-‐2009 es

va assolir el seu màxim amb un 22,4%; a partir d’aquest curs s’ha invertit la tendència i al curs

2009-‐2010 l’alumnat estranger representa el 19,9% de l’alumnat total de l’etapa a la comarca.


total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres 22 l’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ingressar oficialment a la Unió Europea. Aquesta nova situació ha suposat canvis en el tractament estadístic de les diferents variables.

127


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Vall d’Aran.


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de la

Vall d’Aran són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van incorporar, per primer

cop, a l’ensenyament secundari de la comarca, el curs 2002-‐2003, on representaven el 50% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final estable, al curs

2009-‐2010 representen el 49,2%. El segon origen són els alumnes europeus, procedents de

països de la Unió Europea que el curs 1999-‐2000 representaven el 75% de l’alumnat estranger;

amb oscil·∙lacions i una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula,

presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐2010 representen el 32,8% dels alumnes

estrangers. El tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el

25% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència final

128

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,5%. El quart origen són els alumnes europeus

procedents de països no membres de la Unió que es van incorporar, per primer cop, a

l’ensenyament secundari de la comarca el curs 2003-‐2004 on representaven l’11,1%; amb


4,9%. Els alumnes d’origen africà (subsaharians) tenen una presència irregular i testimonial; es

van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament secundari de la comarca el curs 2005-‐2006 i al

curs 2009-‐2010 representen l’1,6% de l’alumnat estranger. Finalment, els alumnes procedents

d’Amèrica del Nord van estar presents al curs 2008-‐2009 on representaven l’1,5% del total

d’alumnes estrangers.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà, superior i

batxillerat, s’observa en general una presència d’alumnes estrangers menor que en els

ensenyaments obligatoris i, en el cas dels ensenyaments professionals, una presència irregular

al llarg del temps. Tanmateix els batxillerats se salven d’aquesta situació perquè, encara que

tenen una presència menor d’alumnes que en els ensenyaments obligatoris, la seva presència

és regular en el temps.

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau

mitjà). Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a la Vall d’Aran


129

Els alumnes estrangers no es van incorporar als cicles de grau mitjà de la xarxa pública de la

Vall d’Aran fins al curs 2003-‐2004. Aquest any aquests alumnes representaven l’1,1% de

l’alumnat total del cicles. Al llarg dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent amb

alguna oscil·∙lació i al curs 2009-‐2010 representen el 12,9% de l’alumnat total de l’etapa a la

comarca.


total d’alumnes estrangers del cicles, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres

estadístics del propi Departament, pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels

alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Vall D’Aran


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als cicles de grau mitjà de la Vall

d’Aran són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que al curs 2003-‐2004 representaven el

100% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 44,4% de l’alumnat estranger. El segon origen són

els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que es van incorporar, per

primer cop, als cicles el curs 2005-‐2006, on representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb

130

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent , al curs 2009-‐2010 representen

el 22,2% de la població estrangera. El tercer origen, empatats en percentatge, són els alumnes

europeus de països no membres de la Unió i els alumnes magrebins; els alumnes europeus es

van incorporar als cicle el curs 2005-‐2006 i presenten una tendència final creixent i els alumnes

magrebins és van incorporar al curs 2006-‐2007 i presenten una tendència final creixent;

ambdós orígens al curs 2009-‐2010 representen el 16,75% de l’alumnat estranger als cicles de

grau mitjà de la comarca.

3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de


Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a la Vall d’Aran


Al curs 1999-‐2000 no hi havia alumnes estrangers escolaritzats en els cicles de grau superior de

la Vall d’Aran. Els alumnes estrangers només han tingut matrícula als cicles de grau superior de

la comarca durant els cursos 2007-‐2008 i 2008-‐2009 i els seus percentatges estan per sota del

10% de l’alumnat dels cicles.

Respecte als orígens dels alumnes la gràfica número 19 mostra en percentatges i respecte al


131


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Vall d’Aran


Al curs 2009-‐2010 no hi ha alumnes estrangers matriculats als cicles de grau superior de la Vall

d’Aran. Durant els cursos 2007-‐2008 i 2008-‐2009 van estar matriculats alumnes d’origen

europeu de països de fora de la Unió i alumnes d’Amèrica del Nord en percentatges que

representaven el 50% dels alumnes estrangers.

132

3.6.-‐ Batxillerat: evolució i situació actual

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a la Vall d’Aran


Al curs 1999-‐2000 els alumnes estrangers que només estaven escolaritzats a la xarxa pública

de la Vall d’Aran representaven l’1,2% de l’alumnat estranger; amb diferents oscil·∙lacions al

llarg del període i amb el curs 2000-‐2001 sense matrícula d’aquests alumnes, presenta una

tendència creixent i al curs 2009-‐2010 representen el 10,4% dels alumnes totals de l’etapa.

Respecte als orígens dels alumnes, la gràfica número 21 mostra en percentatges i respecte al

total d’alumnes estrangers del cicle quina és la seva distribució, seguint els paràmetres


alumnes nouvinguts.

133

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Vall d’Aran


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als Batxillerats de la Vall d’Aran

són els procedents de Centre i Sud-‐Amèrica, que es van incorporar, per primer cop, a l’etapa el

curs 2005-‐2006 on representaven el 100% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una

tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 62,5%. El segon origen més nombrós

són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000

representaven el 100% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular en el

període, amb cursos sense matrícula i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 12,5% dels alumnes estrangers. Els alumnes magrebins són el tercer grup més

nombrós i es van incorporar, per primer cop, als batxillerats de la comarca el curs 2006-‐2007

on representaven el 33,3% de l’alumnat estranger; amb una tendència decreixent al curs 2009-‐

2010 representen el 12,5%. Els alumnes d’Amèrica del Nord i dels països de fora de la Unió

tenen una presència irregular al llarg del període amb un sol curs amb matrícula. En el cas dels

europeus al curs 2008-‐2009 representaven el 20% i en el cas dels americans al curs 2009-‐2010

representen el 12,5% de l’alumnat estranger.

134


La Vall d’Aran és un territori que compta amb una llarga experiència històrica en matèria

d’immigració; en un primer moment provinent d’altres punts de l’estat espanyol i en

l’actualitat d’altres països. D’acord amb els entrevistats, l’actual situació de crisi econòmica i el

conseqüent increment de l’atur ha afectat en major mesura a la població estrangera malgrat

que també es posa de manifest l’increment entre la població autòctona i creixen dificultats per

fer front a les necessitats socials bàsiques.

Juntament amb la intervenció per fer front a aquestes situacions, els diferents professionals

entrevistats coincideixen a assenyalar la importància de treballar pel foment i aprenentatge de

la llengua per part de la població estrangera, ja que es considera un element bàsic per tal

d’afavorir la integració social i econòmica.

Juntament amb el desconeixement de la llengua, des dels centres educatius es posa de

manifest que el baix nivell educatiu amb el que arriben una part d’alumnes estrangers dificulta

el seu procés d’integració i aprenentatge, el qual s’ha vist reforçat per la manca d’interrelació

entre els diferents estrangers, així com amb la població autòctona. Davant d’aquesta situació,

tant des de l’administració pública com des de les entitats del tercer sector, s’està apostant

per dur a terme accions que fomentin la sensibilització i la cohesió de la societat aranesa en el

seu conjunt. Alhora que es reclama la necessitat de disposar de majors coneixements sobre les

diferents cultures i, més concretament, en matèria de mediació cultural.


La Vall d’Aran compta, per a la gestió de la seva política respecte a les persones d’origen

estranger, amb el Departament d’immigració del Consell Generau d’Aran que dóna servei a

tots els municipis de la Vall. L’ajuntament de Viella cobreix el municipi de Viella–Mitjaran23.

Tot i la relativa estabilitat de la població estrangera, en els darrers anys, fruit de l’actual crisi

econòmica, s’ha experimentat un estancament en el nombre d’empadronaments.

“El que sí que ha baixat una mica són les sol·∙licituds d’empadronament respecte anys

anteriors.”

Malgrat això, es considera que la mobilitat de les persones estrangeres residents a la Vall ha

estat poc significativa. D’una banda, per l’intent de recol·∙locació en altres sectors menys

afectats per la crisi econòmica i, d’una altra, per les facilitats que suposa, segons els

23 El municipi de Vielha-‐Mitjaran està conformat per 12 pobles.

135

professionals entrevistats, el fet de viure en un lloc petit que garanteix una major cobertura i

facilitat d’accés a determinats serveis sobretot de caràcter social.

“Hi ha hagut una paralització total de la construcció i molta gent s’ha quedat sense

feina. I també una disminució també de la contractació per a la temporada d’hivern al

sector serveis. Tot i això la població es mantén i s’intenta recol·∙locar en altres sectors.”

“Al ser un lloc petit, si la gent té més problemes socials estan en general més recolzats

que en un lloc més gran..i això fa que també no marxin tant.”

A més a més de les persones arribades de fora de l’estat espanyol, es coincideix a assenyalar

entre els entrevistats la important presència de persones originàries d’altres indrets de l’estat

residents a la Vall des de fa molts anys, arribades sobretot amb motiu de les grans obres

hidroelèctriques.

“La Vall d’Aran des de sempre ha sigut un lloc que ha acollit gent i no només

extracomunitària, sinó també de l’estat espanyol. I encara hi ha molta gent de Galícia,

d’Andalusia i d’Extremadura, sobretot, que van venir fa molts anys i que continuen

vivint aquí.”

Pel que fa la coordinació de les administracions públiques competents en matèria

d’immigració amb la resta d’entitats i institucions, es considerada adequada, malgrat que en

determinats casos es posa de manifest la necessitat de millorar-‐ne certs aspectes amb

l’objectiu evitar duplicitats de recursos i serveis.

“ Sí, estem en contacte i coneixem bé tant el que fan des de les escoles com des de

l’hospital... i també amb el Conselh ens anem coordinant...i per exemple quan vam

contractar l’agent d’acollida, ells ens van donar un cop de mà per formar-‐la... ja que

aquí no teníem experiència. Però sincerament, crec que a vegades encara hi ha massa

duplicació d’esforços i de recursos que potser no caldria... però en fin...”

Alhora també es posa de manifest la capacitat limitada de l’administració local per dur a terme

determinades accions subjectes als pressupostos municipals, així com a les subvencions

rebudes des de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.

En matèria d’intervenció social, donada la situació socioeconòmica i laboral, les

administracions plantegen com a prioritàries les seves intervencions per tal d’afavorir la

cobertura de les necessitats bàsiques a la població, a través sobretot d’intentar garantir l’accés

a l’habitatge i al treball.

136

“Ara mateix i amb la situació que hi ha d’atur, el més important és per suposat intentar

treballar sobretot amb el que més està afectant a la població immigrant: la vivenda i

l’atur... són les accions prioritàries.”

Alhora, es considera aquest factor com el factor clau i determinant de la integració social de

les persones d’origen estranger al territori.

“Jo crec que és com tots.... si un té feina, té un lloc per viure i més o menys pot anar

fent... està més content; ets sents també més agraït amb el territori, i això és bàsic...

perquè si no, no tens cap ganes ni d’integrar-‐te ni de poder valorar i estimar el lloc on

vius”

A més a més, es duen a terme altres accions en matèria d’intervenció destinades a facilitar

l’arribada i instal·∙lació de les persones nouvingudes; a través de la figura dels agents d’acollida

i d’altres recursos de que disposen es treballa per donar a conèixer el territori, així com els

seus serveis i equipaments.

D’altra banda, entre els professionals entrevistats, es detecta la preocupació per les noves

dinàmiques d’interacció social sorgides entre els estrangers, sobretot entre els orígens més

nombrosos que tendeixen a interrelacionar-‐se només entre ells. Davant d’aquesta situació, es

posa de manifest la necessitat de fomentar la integració i la cohesió social tant amb la població

autòctona com entre els estrangers.

“Entre els col·∙lectius més grans, com per exemple el de Rumania, ja fan grups. També

passa amb els marroquins per la seva banda i els argelians per la seva. I sí, en aquest

sentit sí que tant nosaltres com des del Conselh hem fet alguna cosa, com per exemple

les jornades interculturals.”

Quant a formació, des de l’administració pública de la Vall d’Aran, es considera suficient el

nivell de recursos existents adreçats a les persones d’origen estranger. En aquest sentit, es

compta amb cursos de llengua impartits a través del Consell Comarcal i l’oferta formativa

oberta a tothom que es facilita des de l’Escola d’Adults24.

Es duen a terme un seguit de cursos encaminats al foment de la cohesió social on, a més a més

de l’aprenentatge de la llengua aranesa, es dóna informació sobre cultura i política del

territori, així com sobre aspectes rellevants en matèria d’estrangeria i assessorament

sociolaboral.

24 Des de l’Escola d’Adults de Viella s’ofereixen cursos oberts a tota la població adulta en formació instrumental, per a la preparació d’accés a Cicles de Grau Mitjà i Superior, d’informàtica, i llengua catalana, castellana i francesa.

137

“Tenim diferents programes de formació i els intentem adaptar bastant als horaris i

disponibilitat dels autobusos perquè tothom hi pugui accedir. Els cursos són diferents,

sobretot tenim els de llengua i després els de cohesió si cal, que els estructurem en dos

blocs temàtics: llengua i cultura aranesa i tot el que fa referència a estrangeria, com

funciona el món laboral, quins són els seus drets i deures,...”

Així com altres cursos formatius de caràcter puntual, encaminats al foment de la inserció

laboral.

“Per exemple, amb una subvenció de joventut, hem fet formació de monitors i ha estat

un espai d’integració molt important, perquè ha vingut tant gent d’aquí com gent de

fora”.

D’altra banda, pel que fa a la formació dels professionals, es destaca, sobretot, la formació

impartida des del Conselh Gennerau d’Aran en relació al tracte d’aquests en el seu treball diari

amb la població d’origen i estranger


Per les pròpies característiques del territori en relació als fluxos migratoris, els quals han estat

molt importants des de fa anys, els professionals entrevistats afirmen disposar d’una llarga

experiència en l’atenció a les persones provinents d’altres punts de l’estat espanyol com de

l’estranger.

Com en la resta de comarques, totes les persones d’origen estranger empadronades a la Vall

d’Aran es poden beneficiar de l’assistència sanitària en condicions d’igualtat amb la resta de la

població autòctona. En aquest sentit, i amb l’objectiu de donar a conèixer el servei a les

persones nouvingudes de manera conjunta amb l’àrea de serveis socials del Conselh Generau

d’Aran, s’ha elaborat a la comarca una guia d’acollida que contempla, entre molts altres

aspectes, un protocol específic en matèria de sanitat.

Per tal d’obtenir, per part dels professionals, un historial i un coneixement adequat dels

usuaris nouvinguts, des dels centres de salut de la comarca es duu a terme un protocol

específic d’actuació per poder disposar d’informació bàsica a nivell sanitari sobre aquestes

persones.

Pel que fa a la seva forma de funcionament, tot i les especificitats del servei, es valora de

manera molt positiva la necessitat de treballar de manera coordinada amb la resta d’agents

socials del territori, considerant el tractament del fet migratori com un aspecte transversal

amb incidències en tots els àmbits de la vida social.

138

Malgrat que el funcionament ordinari dels centres d’atenció primària és igual per a tots els

seus usuaris, en el cas del usuaris nouvinguts que es detecta que arriben a través de la targeta

sanitària, es duu a terme un procediment d’acollida específic en l’àmbit sanitari. Des dels

centres d’atenció primària s’organitzen xerrades informatives per a persones nouvingudes

sobre aspectes concrets relacionats amb l’àmbit de la salut, fent especial èmfasi en la

informació ginecològica i pediàtrica.

Pel que fa a les persones d’origen estranger, s’assenyala entre els professionals la importància

de l’aprenentatge de la llengua com a eina bàsica per a la seva integració i per facilitar la

comunicació entre els mateixos professionals i els seus usuaris, alhora que es remarca la

necessitat de fomentar l’alfabetització, sobretot de les dones d’origen d’immigrant, per tal

d’afavorir-‐ne la seva visibilitat i integració social.

D’altra banda, entre els entrevistats, s’expressa l’opinió que les dificultats de comunicació que

es presenten en l’entorn sanitari amb la població estrangera es deuen bàsicament a l’encara

alt grau d’analfabetisme, sobretot entre les dones, i alhora amb les dificultats de comprensió

fruit del desconeixement cultural. D’aquí la importància que assenyalen els entrevistats de

poder disposar de la figura del mediador cultural per poder fer front als problemes derivats de

la llengua i les diferències culturals.

En darrer lloc, cal mencionar que des de l’àmbit sociosanitari es manté una àmplia unanimitat

en assenyalar la importància, per part dels professionals que hi treballen, de disposar de

formació continuada i específica, sobretot en relació al coneixement i comprensió de les

diferents cultures amb les que es treballa.


La Vall d’Aran ha estat, com afirmen els entrevistats, un territori receptor d’importants fluxos

migratoris des de fa molts anys; en un primer moment de la resta de Catalunya i l’estat

espanyol, i darrerament de fora de l’estat.

“La Vall d’Aran des del començament de les grans obres hidroelèctriques i després amb

el turisme, s’ha nodrit d’una mà d’obra important que venia de fora de la Vall; d’altres

lloc d’Espanya primer, i ara també de l’estranger.”

139

Aquest fet, d’acord amb els professionals entrevistats, comporta que, com en la resta

d’àmbits, des dels centres educatius es compti ja amb una llarga experiència pel que fa a

l’alumnat no originari de la Vall25.

Segons els nostres interlocutors, la majoria de l’alumnat d’origen estranger prové

principalment de Romania, el Magreb i Sud-‐Amèrica. I malgrat no presentar problemàtiques

importants, s’indiquen certes diferències en els processos d’aprenentatge en funció del seu

origen.

“Tot i que no tenim cap mena de problema, perquè estem molt acostumats a treballar

amb nouvinguts, sí que és veritat que depenent de l’origen tenen més dificultats,

perquè molts cops se’ls hi suma la diferència de llengua i la diferència en el nivell

d’aprenentatge respecte els nens d’aquí... i clar això a vegades sí que és un problema.”

Segons els entrevistats, aquest fenomen es deu en bona part al fet que molts d’aquests

alumnes d’origen estranger, més enllà de conèixer l’idioma, arriben als centres educatius de la

Vall amb un nivell inferior al que els hi correspondria.

“La causa de què tinguin més dificultats d’aprenentatge és que ja vénen amb un nivell

més baix.”

Alhora que assenyalen, al mateix temps, l’existència de diferències segons els orígens en

l’interès de les famílies per l’educació dels seus fills; tot i que es considera que el factor

determinant és el nivell educatiu dels seus pares.

“La veritat és que sí que es noten diferències entre les famílies. Depenent de l’origen de

les famílies, mostren més o menos interès per l’educació dels seus fills... però sobretot

el que fa la diferència és que els pares tinguin o no formació.”

D’acord amb els entrevistats, l’alumnat provinent de fora de la Vall d’Aran, no presenta, en

l’àmbit educatiu, problemàtiques destacades a nivell d’integració i cohesió amb la resta

d’alumnat dels centres.

25 La definició del concepte de nouvingut que fan els mestres i professors entrevistats és tot l’alumnat provinent de fora de la Vall, independentment del seu lloc d’origen. Aquesta consideració es deu principalment al fet que la Vall d’Aran, a més a més del català i el castellà, compta amb una llengua pròpia, desconeguda tant per l’alumnat de la resta de l’estat com per l’alumnat de fora les nostres fronteres estatals.

“Tots els nens que venen de fora de la Vall són nouvinguts per nosaltres... bàsicament perquè no

coneixen l’aranès.... llavors reben tots el mateix tracte, vinguin d’on vinguin... tant si vénen de Balaguer com del Marroc.”

140

“L’adaptació i la integració és ràpida; no hi ha problemes ni conflictes. Els nens

autòctons estan acostumats a rebre gent de fora... això no és un problema.”

Alhora que s’assenyala no comportar dificultats en el treball quotidià del professorat a nivell

acadèmic degut a la llarga trajectòria i experiència amb aquesta tipologia d’alumnat.

“Ni pels mestres, ni pels alumnes ni pels nens que arriben és un problema. Els processos

d’aprenentatge que duem a terme, els fem amb molta normalitat, ja que fa molts anys

que estem acostumats a rebre persones d’altres indrets que no coneixen la llengua

aranesa.”

Tot i això, a nivell social, el professorat entrevistat menciona una nova problemàtica sorgida

els darrers anys i que està alterant, en bona part, el grau d’integració de les persones d’origen

estranger. S’ha observat que darrerament, com a conseqüència de l’augment de persones

estrangeres d’un mateix origen, s’ha experimentat una certa disminució en l’interès i el grau

d’integració social ja que es relacionen “entre ells”. Aquest fet es percep com a preocupant per

als mestres i professors, donat que es considera que el comportament de les famílies incideix o

pot incidir en el comportament social dels seus fills, afectant així també el clima social en els

centres educatius.

“Hi ha hagut canvis de comportament per part de determinats col·∙lectius d’immigrants;

que quan ja han sigut més nombrosos com a grup, es tendeixen a relacionar-‐se més

entre ells i no integrar-‐se tant. Això es veu en les famílies i d’alguna manera repercuteix

en els fills.”

Pel que fa a la relació família-‐escola, el grau de relació i comunicació de les famílies amb

l’escola és similar entre les famílies autòctones i estrangeres. Tot i això, els entrevistats

assenyalen que molts dels seus alumnes nouvinguts d’origen estranger que han vingut per

reagrupament plantegen problemes d’adaptació en l’àmbit familiar que molts cops es veu

traduït en l’escola per una certa tendència de l’alumnat a mostrar certs nivells d’agressivitat.

Malgrat tot, es considera aquest fenomen com a normal i passatger dins del període

d’adaptació de l’alumnat.

“la veritat és que la participació dels pares estrangers no és massa diferent de la dels

autòctons; no hi ha massa diferència.”

“el que sí que passa, és que molts dels nens que arriben, quan arriben potser fa anys

que no han vist la seva família; són nens desarrelats dels seus orígens, i el procés

d’adaptació a la família és difícil. A més, aquest fet, fa que aquests nens es comportin

de forma més agressiva, tot i que és normal dins del període d’adaptació i després d’un

any, normalment, ja passa.”

141

Un dels principals reptes a nivell educatiu, quan arriba alumnat nouvingut als centres, és

l’aprenentatge de la llengua aranesa, que es fa a través de l’Aula d’Acollida, essent aquest

l’únic recurs específic que utilitza el professorat per l’aprenentatge d’aquest alumnat.

“Tret de les qüestions de llengua que se’ls hi prepara un pla individualitzat, en les altres

assignatures segueixen com tothom; només si es considera, els professors fan

adaptacions metodològiques.”

En l’àmbit de l’aprenentatge es destaca, en una part de l’alumnat estranger, un nivell baix

d’estudis i el desconeixement de la llengua. Aquesta situació és considerada problemàtica

quan coincideix un nombre important d’alumnat amb aquestes característiques dins d’una

mateixa aula.

“A vegades però, hi ha una dificultat afegida... i és que a més no conèixer l’idioma,

tenen un nivell més baix del que els hi pertocaria; i això sí que és el problema més

seriós que tenim. Clar, si en una classe s’hi ajunten 4 o 5 o 6 nens que tenen dificultats

serioses en aquests dos sentits, doncs una mica el ritme de la classe l’afecta... perquè

s’han de fer constantment adaptacions metodològiques.”


Una de les principals característiques del tercer sector a la comarca de la Vall d’Aran, i pel que

fa al seu treball en matèria d’immigració, és l’elevat grau de coordinació i col·∙laboració entre

aquestes entitats i la resta d’institucions públiques i privades que treballen en aquest àmbit.

“Hi ha un estret treball de col·∙laboració amb els Serveis Socials, amb l’ajuntament, el

Conselh Generau... i bueno... sobretot per tal d’evitar duplicitats i millorar l’atenció als

nostres usuaris”

Cal però, com hem fet en altres ocasions, diferenciar dins del tercer sector les associacions

d’immigrants26 de la resta d’associacions, fruit de la diferent naturalesa i capacitat

organitzativa; aquesta determina en bona part la tipologia i característiques del treball que

duen a terme unes i altres, tot i la seva complementarietat.

Coincidint amb la resta de professionals i entrevistats en els altres sectors, els principals

orígens de la població estrangera a la comarca són els procedents de Romania, el Magreb i

Amèrica Llatina. Malgrat que això no ha variat respecte anys anteriors, s’apunta per part dels

entrevistats una certa mobilitat cap a altres indrets. Per exemple, en el cas dels magrebins, cap

26 En el cas de la Vall d’Aran, existeix de forma oficial una única associació d’immigrants, “l’associació de Romanesos”.

142

al seu país d’origen o a França, motivats per l’augment de l’atur i l’actual situació de crisi

econòmica a la comarca.

“Últimament, suposo que degut a la crisi, ja que moltes persones s’han quedat a l’atur,

sobretot del sector de la construcció, doncs algunes famílies romaneses han retornat

cap al seu país. Alguns magrebins han anat a treballar a França, i altres han retornat”

Un altre aspecte posat de manifest entre els entrevistats del tercer sector és l’augment

d’usuaris d’origen autòcton en els serveis que ofereixen, fins ara utilitzats més per part de la

població estrangera.

“Tot i que fins ara pràcticament totes les persones ateses eren immigrants, ara també

comencem, cada vegada més, a atendre persones autòctones”

A nivell d’intervenció en l’àmbit social, des del tercer sector entrevistat és recull una àmplia

unanimitat en assenyalar com a principal focus d’actuació: la satisfacció de les necessitats

bàsiques de les persones d’origen estranger. És per aquest motiu, que les entitats i

associacions del tercer sector a la Vall d’Aran, juntament amb les institucions de caràcter

públic, estan duent a terme, de manera coordinada, un ampli ventall d’accions en aquest

sentit.

“Cada vegada ens arriba més gent amb problemàtiques socials realment importants...

tenim moltes famílies que no tenen casi res, ni per menjar, ni per poder vestir-‐se i

menys per poder pagar un lloguer o fins i tot comprar medicaments.”

“El ropero és la principal activitat. Ens serveix també per detectar problemàtiques

socials més profundes, i en aquests casos ho derivem als Serveis Socials”

Tanmateix, des d’alguns àmbits i d’acord amb el que se’n pot extreure de les entrevistes

realitzades, es percep entre la població un cert malestar per la visió de que determinats

estrangers fan un ús abusiu d’aquest tipus de servei. Aquesta percepció s’ha vist reforçada en

els darrers anys per l’augment de les necessitats i la demanda d’aquest tipus de servei per part

de la població tant d’origen estranger com autòctona.

“Ara, amb els subsidis d’atur i les ajudes socials es va tirant... però quan s’acabin els

subsidis esclatarà la bomba, les ajudes socials no podran donar resposta i no sé que

passarà... la gente quiere comer... y sinó recorda que va passar a França... però és que

aquí hi ha col·∙lectius que s’ho emporten tot... n’hi ha que només volen demanar i exigir,

i es pensen que tenen tots els drets.”

D’altra banda, i a més a més de les intervencions per a la satisfacció de les necessitats

bàsiques, des del tercer sector es duen a terme accions i activitats amb l’objectiu de fomentar

143

el coneixement intercultural i la cohesió social entre els diferents col·∙lectius estrangers així

com entre aquests i la població autòctona.

Des de les associacions d’immigrants es treballa també en la transmissió de la cultura d’origen

a les joves generacions, moltes de les quals han tingut un contacte gairebé nul amb la cultura

d’origen dels seus progenitors.

“Organitzem punts de trobada entre els romanesos que vivim aquí... també organitzem

balls tradicionals, intentem ensenyar el menjar típic de les diferents regions del nostre

país, ...”

Malgrat el nivell d’activitat que presenta el tercer sector a la comarca, aquest posa de manifest

la necessitat de poder disposar de més recursos econòmics així com d’equipaments i

infraestructures. Alhora que, segons els entrevistats, s’evidencia en els darrers anys un

descens de l’activitat voluntària de la població en aquest tipus d’associacions, tot i que valoren

de manera molt positiva la tasca que les persones voluntàries estan duent a terme des del

tercer sector.

“Falta col·∙laboració... la gent no col·∙labora... uns quants tirem del carro i la resta... A

més tenim moltes dificultats econòmiques... i clar no sempre podem fer el que creiem

que s’hauria de fer, o el que ens agradaria... és un problema tot això.”

“Una de les principals necessitats de funcionament de cara la futur més proper és la

necessitat d’un local.”

Des del tercer sector es creu necessari implementar mesures dotades de major eficàcia per

part de l’administració pública per afavorir la integració i la cohesió social, tant amb la població

estrangera com autòctona.

“Realment calen mesures des de l’administració per sensibilitzar la població d’aquí i

treballar per la integració dels immigrants. Crec que s’hauria de treballar en aquesta

doble via, en els dos sentits vull dir... autòctons i immigrants han de posar de la seva

part.”

Tant des de les associacions d’immigrants com des de la resta d’entitats del tercer sector

s’assenyala l’aprenentatge de la llengua com la principal eina per afavorir la integració i la

interrelació social.

“Cal que es facin cursos d’idiomes, crec que aprendre la llengua afavoreix la

integració...”

Alhora es destaca la necessitat de formació específica per tal d’afavorir la inserció laboral de

les persones d’origen estranger. En aquest sentit, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua

144

com en l’àmbit de la formació laboral, des del tercer sector, s’organitzen diferents activitats

formatives.

“Totes les activitats formatives que fem, les fan persones voluntàries, amb formació,

clar... Fem un curs de llengua castellana, un curs de cambreres d’habitació, adreçat

sobretot a les dones, un curs de cuina enfocat a treballar amb la cura de gent gran, i

algun taller de costura, per saber-‐se fer arreglos un mateix, i aquestes coses...”

145

5.-‐ EL PLA D’URGELL

I. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.

Pel que fa als moviments de població estrangera, al Pla d’Urgell s’observa, a la gràfica número

1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000

s’ha produït un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 875 estrangers a la

comarca a l’any 2000 als 7375 a l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010

estaria per sobre de les dades referides a la província (gràfica número 2) 1,5 punts percentuals

i 3,75 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010

(15,95%).

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers al Pla d’Urgell


146

Gràfica núm. 2




Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera al Pla d’Urgell per sexe i edats


147


s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la

franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i

dones que s’escurça conforme avança el període d’estudi sempre favorable als homes que es

manté al llarg del deu anys estudiats. Respecte als menors de 18 anys se situen els

percentatges a l’any 2010 en el 13% per als nois i l’11,7% per a les noies. Al llarg del període es

manté la diferència entre nois i noies amb uns valors molt constants, sobretot des de l’any

2004, però amb una tendència decreixent, ja que a l’any 2000 els percentatges se situaven en

el 14,3% per als nois i en el 14,4% per a les noies. Pel que fa a les persones majors de 64 anys

s’aprecia un decreixement, tant en homes com dones, des de l’any 2000 (2,9% i 3,9%) fins al

2010 (0,5% i 0,9%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera al Pla d’Urgell, segons continent d’origen



148


2000 (7,4%) fins al 2010 ( 42,6%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de

fora de la Unió Europea presenten una tendència decreixent des de l’any 2000 (6,2%) fins a

l’any 2010 (3,0%) amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període. Les dades van canviar, des

del punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van

passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos orígens (45,6%) són, juntament

amb els africans, els més nombrosos a la comarca.

b.-‐ Els africans, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el segon origen més

nombrós actualment: a l’any 2000 representaven el 75% de la població estrangera de la

comarca, però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 40,3% de la població

actual estrangera al Pla d’Urgell .

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) representaven a l’any

2000 el 10,4% de la població estrangera i, amb oscil·∙lacions i una tendència lleugerament

decreixent, a l’any 2010 representen l’11,6%. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers

d’Amèrica del Nord, es pot dir que és testimonial amb un percentatge sobre el total de la

població estrangera que es mou entre el 0,5% a l’any 2000 i el 0,1% a l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen percentatges

molt baixos a la comarca. Així a l’any 2000 representaven l’1% dels estrangers; amb

oscil·∙lacions i una tendència general creixent, a l’any 2010 el col·∙lectiu representa el 2,5% de la

població estrangera de la comarca.

149

2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.




Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers al Pla d’Urgell


a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers al Pla d’Urgell es concentren majoritàriament a

l’agricultura i al sector serveis

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria amb una

disminució que va des del 8,6% a l’any 1999 fins al 3,7% a l’any 2010, tot i que al llarg del

període hi ha certes oscil·∙lacions que arriben al 2002 al seu màxim amb un 12,9%. A partir

d’aquest any es produeix un descens continuat fins a l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció representaven a l’any 1999 el 10,9% de la contractació

dels treballadors estrangers i eren el tercer col·∙lectiu més nombrós; amb oscil·∙lacions i una

tendència general decreixent, a l’any 2010 representen un 5,4% dels contractes en la població

estrangera al Pla d’Urgell.

d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven a l’any 1999 el 42,5% de la contractació

dels treballadors estrangers i eren el primer col·∙lectiu; amb oscil·∙lacions i una tendència

150

creixent, a l’any 2010 representen un 56,4% dels contractes en la població estrangera de la

comarca.

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis representaven a l’any 1999 el 38% de la contractació

dels treballadors estrangers i eren el segon col·∙lectiu; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència decreixent, a l’any 2010 representen un 34,5% dels contractes en la població

estrangera de la comarca.

Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la


Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe al Pla d’Urgell


a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes de dones estrangeres al llarg del període. A

l’any 1999 representaven el 8% dels contractes i amb un creixement sostingut. D’aquesta

manera al llarg del període, es van situar a l’any 2010 en el 25,4% dels contractes dels







151








Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Pla d’Urgell

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball.

a.-‐ S’observa, a l’any 2010, que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un

nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A

l’any 1999 els treballadors estrangers, amb aquest nivell, representaven el 10,5% i, amb

oscil·∙lacions però amb una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 59,1%.

b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un

0,9%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 18,4%.

152

c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris (abans es consideraven també estudis primaris amb

certificat d’acabament i també inacabats) a l’any 1999 representaven el 85,3% de tots els

treballadors i amb una tendència decreixent al llarg del període, al curs 2010 representen el

21,1%.

d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen, al llarg del període, amb

uns percentatges testimonials. No obstant a l’any 2005 apareix un percentatge del 41% que

podria estar relacionat amb algun error estadístic recollit en la font de les dades i no imputable

als elaboradors d’aquest informe. A l’any 2010 el percentatge d’aquests treballadors amb

aquest nivell d’estudis era del 0,2%.

e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten

percentatges testimonials amb valors del 0,2 i 0,6% a l’any 2010.

Finalment per completar l’apartat de dades relatives al treball dels Immigrants podem veure


desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica

número 8 observem:

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe, al Pla d’Urgell


153

a.-‐ Entre desembre de 2005 a juny de 2007 hi ha una augment de l’atur femení, de manera

antagònica i en la mateixa mesura trobem una disminució de l’atur masculí.

b.-‐ Des de juny de 2007 fins al juny de 2009, amb un lleuger repunt al desembre de 2009, es

produeix una disminució de l’atur femení, de manera antagònica i en la mateixa mesura hi ha

un augment de l’atur masculí.




desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 53,9% al 23,9%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 8,2% a

l’inici del període fins al 18,4% al desembre de 2009.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Pla d’Urgell


c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent

passant del 9,1% a l’inici del període fins al 21,6%. al desembre de 2009

154

d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, augmenta des del 22,0% a l’inici del període fins

al 33,0% al desembre de 2009. Presenta un màxim al juny del 2007 amb un 45,9%.


una tendència decreixent passant del 6,9% a l’inici del període fins al 3% al desembre de 2009.


següents relacions.

a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït el seu nivell de contractació durant el

període, tot i que el percentatge a l’inici del període (juny 2005) i al final del període

(desembre de 2009) coincideixen amb un 48,6% de contractes. Si ho comparem amb el nivell

d’atur del període no hi ha correlació, perquè l’atur també ha disminuït al llarg del període

passant del 53,9% (juny 2005) al 23,9% (desembre 2009).

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats entre

el juny de 2005 i el desembre de 2009. Hi ha una correlació entre les dues variables.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de

treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades per a la franja estudiada

(desembre 2005 – desembre 2009) mostren que s’ha passat del 10,1% al 7,2% respecte a la

contractació, i respecte al nivell d’atur hem passat del 9,1% al 21,6%.

d.-‐ Finalment en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que augmenta passant del 34,5% al 40,1%, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector, que també ha augmentat passant del 22% al 33%.


treballadores estrangeres en els darrers anys i això es correlaciona amb la disminució del nivell

d’atur femení durant el període de juny 2005–desembre 2009.

155

3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.

L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la



percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a



concertats. En el cas del Pla d’Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen

dos valors: primer el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el

pes dels alumnes estrangers en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de

cada tipus d’ensenyament. No es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització,

sinó que solament es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en

l’escolarització dels alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des

de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra

província, fins al curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent

contínuament al llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la

comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les

dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,

abans d’Educació. Des del punt de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques

dels alumnes d’origen europeu, cal assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració

de Bulgària i Romania a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts

alumnes que fins al curs 2007 estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió,

a partir d’aquest curs es compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut

una rellevància estadística heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com

postobligatoris.

156


Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Pla d’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil al Pla d’Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs


dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 i que s’ha

mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, s’observa que la xarxa pública

assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell, el 12,5% enfront

del 3,4% que escolaritza la xarxa concertada, del total d’estrangers escolaritzats en l’etapa. En

termes relatius hi ha també diferències a favor de la xarxa pública fins al curs 2008-‐2009, però

a partir d’aquest curs i el següent, es produeix una inversió de la tendència fins a situar-‐se en

un 14,9% en la pública enfront del 20,8% de la concertada.

157




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència a la comarca el curs 2010 són els alumnes d’origen

magrebí; al curs 1999-‐2000 representaven el 66,7% i, amb oscil·∙lacions i una tendència general

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 42,5%. El segon origen és el dels alumnes

europeus, tant de països de la Unió com de fora de la Unió; al curs 1999-‐2000 representaven el

22,2% dels alumnes estrangers, i amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als

alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010

representaven el 35% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen és

el dels alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, al nivell

educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 amb un 8,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 10,7%. El quart origen en percentatge és el dels

alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar, per primer cop, al nivell educatiu el

158

curs 2000-‐2001 amb un 41,7%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, el curs 2009-‐2010

representen el 8,9% dels alumnes estrangers de la comarca. En aquest grup, cal assenyalar la

presència puntual, al curs 1999-‐2000 amb un percentatge de l’11,1% , d’alumnes d’origen

nord-‐americà. L’últim origen són els alumnes asiàtics, que són majoritàriament d’origen xinès i

que es van incorporar a l’etapa educativa el curs 2002-‐2003 amb un 1,7%; amb oscil·∙lacions al

llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen un 2,9% de

tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.


Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari al Pla d’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Pla d’Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs



mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la

159

comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 17,8% d’alumnes

estrangers en la xarxa pública enfront d’un 4,2% de la xarxa concertada. En termes relatius i

respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, els alumnes estrangers representen un 20,3%

dels alumnes de la xarxa concertada i un 22,4% en el cas de la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència a la comarca a l’ensenyament primari són els

alumnes d’origen magrebí, que inicialment al curs 1999-‐2000 representaven el 54,2%; amb

oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 43,9% de tots els

alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes europeus, tant els

dels països de la Unió com de fora de la Unió; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs

160

1999-‐2000 representaven el 33,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als

alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 34,4% de tots els

alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen és el dels alumnes sud i centre-‐

americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període

i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 16,7%. El quart origen

són els alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop al nivell escolar

de la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 4,8%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent,

al curs 2009-‐2010 representen el 3,2% de l’alumnat estranger. L’últim origen són els alumnes

asiàtics, que són majoritàriament d’origen xinès i que es van incorporar per primer cop al nivell

educatiu de la comarca el curs 2002-‐2003 amb un 3,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’1,7% dels alumnes estrangers

matriculats.


Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Pla d’Urgell


161

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Pla d’Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. Cal assenyalar que el curs

2004-‐2005 va ser el que va tenir el més alt creixement dins del període. En termes absoluts i

respecte al nombre total d’alumnes s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐ 2010 hi ha un

17,1% d’alumnes estrangers en la xarxa pública enfront d’un 3,9% en la xarxa concertada. En

termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, hi ha un 25,8% d’alumnes

estrangers en la xarxa pública enfront d’un 11,6% en la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Pla d’Urgell


162

Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari a la comarca són els

alumnes d’origen europeu, tant els dels països de la Unió com de fora de la Unió; sumant

aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als

alumnes de la Unió i decreixent pel que fa al als alumnes de països de fora de la Unió, al curs

2009-‐2010 representen el 36,8% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon

origen és el dels alumnes centre i sud americans que es van incorporar, per primer cop, al curs

2000-‐2001 i representaven el 27,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 28,2%. El tercer origen són

els alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència

del 77,8%, però amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 25% dels alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa. El quart origen és el

dels alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar, per primer cop al nivell

educatiu de la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 3,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 5,9%. Finalment, el darrer

origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 5,9% de l’alumnat estranger escolaritzat. Pel que fa als

ensenyaments postobligatoris, formació professional de grau mitjà i superior i batxillerat,

s’imparteixen al Pla d’Urgell a les dues xarxes. S’observa una presència d’alumnes estrangers,

amb percentatges iguals que als ensenyaments obligatoris, als cicles de grau mitjà i amb uns

percentatges menors en els cicles de grau superior i batxillerat.

163

3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM, (Cicles de Formació professional de

grau mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM al Pla d’Urgell



mitjà al Pla d’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total

dels cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests

alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del

9,5%. Cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs

2006-‐2007 que s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts i respecte al nombre

total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa concertada assumeix majoritàriament

l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un

7% d’alumnes estrangers en la xarxa concertada enfront d’un 2,5% en la xarxa pública. En

termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, a la concertada els alumnes

estrangers representen un 24,5% dels alumnes dels cicles i a la pública un 3,6%. En aquesta

etapa hi ha en termes absoluts i relatius més presència d’alumnes estrangers a la concertada

164

que a la pública. Finalment cal assenyalar que fins al curs 2005-‐2006 no hi va haver presència

d’alumnes estrangers als centres públics de la comarca.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Pla d’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau mitjà de la comarca són els

d’origen europeu, tant del països de la Unió com de fora de la Unió; sumant aquests

col·∙lectius, al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i

decreixent pel que fa als alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen

el 41,1% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes

sud i centre-‐americans que es van incorporar a aquest nivell escolar, per primer cop, el curs

165

2001-‐2002 amb un percentatge del 100%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 35,3%. El tercer origen és el dels alumnes

magrebins que es van incorporar, per primer cop, el curs 2005-‐2006 amb un percentatge del

16,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 20,6%. El quart origen són els alumnes xinesos que es van incorporar, per

primer cop, al curs 2008-‐2009 amb un percentatge del 4,8% i que al curs 2009-‐2010 s’ha reduït

al 2,9%. Finalment, els últims orígens són els alumnes africans (subsaharians) que es van

incorporar als cicles durant el curs 2007-‐2008 amb un 4,2% i al curs 2009-‐2010 ja no es troben

escolaritzats i els alumnes d’origen nord-‐americà que presenten les mateixes dades que els

africans durant el període de temps estudiat.



Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS al Pla d’Urgell


Al curs 1999 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau

superior al Pla d’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2% de l’alumnat total

166

del cicle. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions amb una tendència

general creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 6,4% dels alumnes estrangers matriculats

als cicles de grau superior. En termes absoluts i respecte al nombre total d’alumnes de la

comarca, s’observa que la xarxa concertada assumeix majoritàriament l’escolarització

d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 a la xarxa concertada hi

ha un 5,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 1,3% dels alumnes estrangers de la xarxa

pública. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que el

alumnes estrangers representen un 13% dels alumnes de la xarxa concertada i un 2,1% en el

cas de la xarxa pública. En aquesta etapa hi ha en termes absoluts i relatius més presència

d’alumnes estrangers a la concertada que a la pública. Cal assenyalar que des del curs 2000-‐

2001 fins al 2003-‐2004 no hi va haver presència d’alumnes estrangers als centres públics de la

comarca. Finalment, cal assenyalar que durant el curs 2000-‐2001 no hi va haver alumnes

estrangers matriculats als cicles de grau superior en cap de les dues xarxes educatives.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Pla d’Urgell

167


Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de la comarca, al curs

2009-‐2010 són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van incorporar, per primer

cop, el curs 2001-‐2002 amb un 33,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 73,3% dels alumnes estrangers matriculats. El segon origen són els

europeus que, amb una presència irregular i amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 20%; cal assenyalar que l’evolució

dels dos col·∙lectius ha estat irregular, amb cursos sense matricula i d’altres amb percentatges

al voltant del 20%. El tercer origen són els alumnes africans que al curs 2009-‐2010

representen el 6,7%, però la seva escolarització s’inicia el curs 2008-‐2009. Finalment cal

remarcar que els alumnes d’origen magrebí amb un 66,7% van ser majoritaris en aquests

estudis durant el curs 2001-‐2002, però després han tingut una presència irregular i des del curs

2008-‐2009 no hi cap alumne matriculat d’aquest origen als cicles de grau superior impartits a

la comarca.


Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat al Pla d’Urgell


168

Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Pla d’Urgell, escolaritzats a

les dues xarxes, representava el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus

anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on

el percentatge total d’alumnes estrangers és de l’11,4%. En termes absoluts i respecte al

nombre total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa pública assumeix

majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs

2009-‐2010 hi ha, a la xarxa pública, un 7,8% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,6% de la

concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, trobem que

els alumnes estrangers representen un 7,6% dels alumnes de la xarxa concertada i un 14,7% en

el cas de la xarxa pública.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Pla d’Urgell


169

Els alumnes estrangers, amb més presència als batxillerats del pla d’Urgell, són els d’origen

europeu (Unió Europea i resta d’Europa); sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs

1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers, amb oscil·∙lacions al llarg del període

i una tendència sostinguda pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als

alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 54,3% de tots els

alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐

americans que es van escolaritzar, per primer cop, al curs 2000-‐2001 amb un 25%; amb


22,9% de l’alumnat matriculat. El tercer origen són els alumnes magrebins que, amb una

presència irregular en el nivell i amb anys sense matrícula, al curs 1999-‐2000 representaven el

50%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,4%. El

quart origen correspon als alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar,

per primer cop, al curs 2006-‐2007 amb un 3,8%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 8,6% de tots els alumnes estrangers

matriculats. L’últim origen amb presència als batxillerats són els alumnes africans

(subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, al curs 2004-‐2005 amb un 13,3%; amb

una presència irregular, amb cursos sense matrícula i una tendència decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 2,9%.

170


Com en la major part de les comarques de la província, és en la capital on es troba, en termes

relatius, el nombre més elevat de població d’origen estranger, malgrat la tendència a

l’estancament experimentada en els darrers anys i, d’acord amb els entrevistats, degut en

bona part a la crisis econòmica actual.

D’aquesta manera, la realitat del fenomen migratori, que ha variat en quant a la seva

estructura i naturalesa respecte anys anteriors, ha obligat al conjunt d’agents que treballen, ja

sigui des de l’administració pública i/o des dels tercer sector, a redefinir les seves polítiques i

estratègies d’acció; s’assenyala com a eix prioritari la participació i implicació de les persones

d’origen estranger en la vida pública de la comarca pel que pot representar per a la integració i

el foment de la cohesió social. A més, els professionals dels diferents sectors entrevistats

coincideixen a assenyalar la importància de disposar de més formació sobre la gestió de la

diversitat cultural en els diferents entorns socials.

Des d’aquesta mateixa perspectiva, des dels centres educatius es posa de manifest la

necessitat de canviar l’actual política de distribució de l’alumnat d’origen estranger en els

centres escolars; es creu que perpetua i incrementa les diferències entre els diferents tipus de

centres educatius, alhora que suposa una dificultat per al foment de la convivència i la cohesió

social.


Tant a nivell comarcal com en el municipi de Mollerussa, els tècnics de l’administració pública

entrevistats coincideixen a assenyalar la lleugera davallada de l’arribada de persones

nouvingudes. A més, destaquen un altre canvi significatiu respecte a anys anteriors: l’augment

de l’arribada de persones d’origen estranger procedents d’altres poblacions catalanes o de

l’Estat espanyol.

Els últims anys, estem veient canvis... potser ja no arriba tanta gent directament des de

l’estranger, però sí que en continua arribant d’altres poblacions... que són estrangers,

però ja fa temps que estan vivint aquí...

Juntament amb la davallada del nombre de nouvinguts, que segons expliquen els professionals

entrevistats es deu en bona part a la situació econòmica del país, hi ha hagut una disminució de peticions per tramitar informes d’arrelament. Per tot això, els entrevistats posen de manifest que l’oportunitat de regularitzar la situació de persones que estaven en situació

irregular ara és més complexa degut a la manca d’oferta de contractes de treball per poder iniciar expedients de demanda d’arrelaments.

171

No cal dir que la baixada de demandes de informes d’arrelament, que també tenim

competència els ajuntaments, ha estat considerable en el darrer any, i pel que sé,

també ha estat així a la resta de Catalunya.

Aquest fet és considerat pels entrevistats com a problemàtic de cara als propers anys, a no ser

que canviï la dinàmica de l’economia del país.

“Un fet a tenir en compte de cara al futur, és no perdre de vista que si aquesta situació

de crisis econòmica perdura i les persones immigrades que tenien permisos al nostre país no poden renovar aquestos per no tenir un treball, podríem veure persones abocades a la irregularitat, i anar endarrere en el seu procés migratori”.

A nivell de gestió i intervenció, es treballa des del Consell Comarcal, de manera coordinada

amb la resta d’ajuntaments de la comarca, i s’ofereixen diversos serveis en matèria

d’immigració. Cal assenyalar que, a diferència de la resta de poblacions de la comarca,

Mollerussa disposa d’un servei tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, des d’on es

manté una relació de coordinació i contacte constant, tant amb el Consell Comarcal com amb

la resta d’entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta amb la immigració

(Càritas, Creu Roja, el Centre Obert de Mollerussa, el Consorci de Normalització Lingüística,

etc.)

“En referència al treball en xarxa, dir-‐te que no entenem el treball de transformació sense el treball transversal (paraula molt de moda i que no sé si tothom la

entenem,)...utilitzem la xarxa local per poder implementar accions, sumar esforços i optimitzar recursos, ara mateix tant necessaris...”

El panorama canviant de la realitat de la immigració a la comarca en els darrers anys, ha

comportat, d’acord amb el que expliquen els entrevistats, una reestructuració dels principals

eixos de treball en matèria d’immigració. D’acord amb aquesta nova realitat migratòria, els

principals eixos d’intervenció marcats per l’administració pública local s’estructuren al voltant

de:

• l’acollida, fomentant sobretot l’aprenentatge de la llengua com a factor d’integració

social

“Estem en aquets moments fent una reestructuració de les denominades sessions de

benvinguda; si fins ara estaven més destinades a persones que no tenien coneixements

del nostre país i territori (explicant coses molt bàsiques sobre recursos...), ara i degut a

la situació que us he explicat, trobem que s’ha de treballar més individualment i fent un

acompanyament, potenciant molt el fet del coneixement de la llengua com a eina

fonamental d’integració”.

• la dotació de competències per afavorir la inserció de les persones en el món laboral

172

• el foment dels espais de participació ciutadana27 i la prevenció i mediació social i

comunitària.

“El treball fonamental està destinat a la realització de mediacions en blocs de pisos, el suport a la creació de comunitats de veïns i el treball basat en la cultura de la pau i el diàleg com a element d’estalvi de recursos a la llarga (judicials, policials...) i millora de

la cohesió social”.

La principal tasca formativa duta a terme en matèria d’immigració és la referent a

l’aprenentatge de la llengua, la qual es duu a terme de manera conjunta amb altres entitats del

tercer sector, el Centre de Formació d’Adults de Mollerussa i el Consorci de Normalització

Lingüística.

“Com a exemple dir-‐te que per poder racionalitzar la oferta de l’aprenentatge de la

llengua a la nostra ciutat, entitats com Creu Roja, Càritas, Centre de Formació d’adults i

Consorci per a la Normalització lingüística i Ajuntament...tenim un espai estable de

treball conjunt on es planifiquen els cursos d’ idioma que cada entitat pot aportar, els

horaris i també els nivells que cada entitat pot ofertar, ja que no és el mateix el públic

que pot recollir Consorci que Càritas, per exemple”.

Pel que fa a la formació dels professionals, els entrevistats coincideixen en mostrar els seu

interès per poder comptar amb una major oferta formativa en relació a la gestió i convivència

en entorns culturalment diversos. Tanmateix, molts dels entrevistats afegeixen que aquest

tipus de formació hauria de poder ser accessible a tota la població en general.

“Seria interessant poder ofertar estratègies per trencar mites i falsos estereotips i

potenciar de forma planera elements i formació no sols pels professionals, sinó a

sectors com el de les persones grans de les nostres ciutats, que els costa molt

reconèixer al diferent en positiu, i evidentment als mitjans de comunicació alhora de fer

l’abordatge de les noticies en clau constructiva.“


D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció

d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca i, per tant, en

l’increment de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs.

27 En aquest sentit, a la ciutat de Mollerussa està en funcionament el denominat “Consell Social de Mollerussa”, on hi participen diverses entitats i/o associacions, entre elles també les d’immigrants, per tal de poder detectar necessitats i demandes de tota la població i aportar propostes, informes i/o idees per a una millor gestió de les polítiques socials de la ciutat

173

Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, malgrat seguir protocols de

caràcter unitari en quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòctones,

es duen a terme determinades accions específiques.

“Sí, bé... el que fem és que al detectar l’arribada d’un usuari per primer cop; se li

intenta fer un reconeixement més exhaustiu, se li proporciona informació sobre el

servei i el funcionament...., però després en general tot igual”

En relació al funcionament del servei, els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la

importància de la coordinació duta a terme entre el personal intern dels CAPs així com amb

altres entitats sobretot del tercer sector presents a la comarca.

“Amb el CAP i les assistents socials del Consell Comarcal, ens anem trucant i coordinant

per telèfon cada cop que ho considerem”.

A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària en relació al seu treball específic

d’intervenció amb estrangers, cal destacar la figura de la treballadora social, que és qui de

manera més constant i directa treballa amb aquesta població i es coordina amb la resta de

professionals tant sanitaris com d’altres àmbits.

“Qui més porta el tema...o bueno qui més treballa amb la població immigrant més a

nivell d’intervenció social és la treballadora del CAP..., i normalment ja sigui perquè

nosaltres els derivem o perquè des de Càritas o Creu Roja per exemple detecten algun

cas, ens ho comuniquen”

La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció està lligada al fet de no poder

disposar de mediadors culturals des dels serveis d’assistència primària. Malgrat disposar del

servei de traducció de sanitat via telefònica, com del servei del Consell Comarcal, en

determinats casos creuen que és insuficient per tal de fer front a determinades situacions.

Quant a formació sobre el tema, des dels centres d’assistència primària de la comarca es

coincideix en afirmar que, ens els darrers anys, els seus professionals han rebut una formació

adequada i suficient en relació al seu treball diari amb la població d’origen immigrant, la qual

s’ha vist reforçada per l’experiència dels mateixos professionals sanitaris en el seu treball diari.

Tot i això , els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de disposar de major

coneixement sobre les diferents cultures d’origen dels seus nous usuaris, sobretot de

determinades cultures de les quals se’n té un ampli desconeixement, d’acord amb el que

s’assenyalen en les entrevistes,.

“Sí..., de formació entre la que fem i els anys que portem treballant, crec que cada cop

n’hem aprés més..., tot i que, clar, encara ens trobem amb dificultats i moltes vegades

174

no només de llengua, sinó culturals... i d’això sí que crec que n’hauríem de saber una

mica més...”


A nivell comarcal, s’observa, d’acord amb els entrevistats, una lleugera davallada del nombre

d’alumnat nouvingut a les aules dels centres escolars respecte als anys precedents, com a

conseqüència de l’estancament dels fluxos d’arribada de població estrangera.

“Tenim pocs nouvinguts; pel que fa als fills de famílies d’origen estranger, tenim 91

alumnes del Magreb, 43 de Romania i 25 de Sud-‐amèrica. Mira, del total de 175

alumnes que tenim a l’escola, el 40-‐45% dels alumnes són immigrants.”

En quant a la distribució de la població estrangera per països d’origen, s’observen diferències

rellevants, assenyalades pels entrevistats, entre l’etapa primària i secundària, ja que si en la

major part d’escoles els alumnes estrangers són, en quant a nombre, d’origen magrebí, a

l’institut deixen de ser-‐ho.

“Hi ha un piràmide molt clara, entre tots només un 5 o 6% dels alumnes d’origen immigrant passen a batxillerat, i entre ells hi ha molt pocs alumnes d’origen magrebí, aquí mateix tenim només 3 alumnes d’origen magrebí en batxillerat.”

Aquest fet s’atribueix, segons els entrevistats, a les diferències entre els orígens de les famílies

estrangeres i la importància que donen als estudis dels seus fills.

“Per exemple, Creu Roja, Cáritas i Centre Obert d’Ajuntament fan un servei de reforç escolar pels nens que necessiten, i què passa? La participació de les nens d’origen immigrant és molt baix, especialment passa amb els alumnes marroquins i crec que

aquesta situació ha de veure molt amb la implicació de la família...”

“També necessitarien més suport a l’estudi, ja que en la majoria dels casos els alumnes immigrants no veuen l’estudi com una prioritat i encara menys les seves famílies. Crec sincerament de què s’hauria de fer molt més treball amb les famílies per fer-‐los-‐hi

comprendre la importància de l’estudi.”

Quant a la integració de l’alumnat d’origen immigrant de la comarca, s’assenyala l’entorn

escolar com un factor important de cohesió i integració social, observant importants

diferències, segons els entrevistats, entre l’alumnat estranger escolaritzat a Catalunya des de

l’etapa escolar inicial i el que s’ha incorporat en etapes superiors.

“A veure si ve un alumne d’origen immigrant a primària es molt més diferent que

l’alumne que arribi i matricula a un curs superior, són molt diferents seus nivells d’integració...”

175

Tot i això, els entrevistats mencionen que hi ha cert descontentament amb l’actual política de

distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja que es creu que perpetua

i incrementa les diferències entre els diversos tipus de centres educatius, alhora que suposa

una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.

“Mira, sincerament, saps què crec? Que el que fa falta a Mollerussa és un Pacte

d’Educació per definir un model educatiu i de l’escola que es vol. Perquè el problema és

que tots els immigrants fan cap a la pública i l’escola privada i concertada s’està

convertint en escola d’elit. La gent d’aquí que vol anar a la pública, com a que la

pública a Mollerussa hi ha molts immigrants, porten als nens als pobles del voltant. I de

fet la població autòctona de Mollerussa es reparteix entre l’escola concertada, les

escoles privades de Lleida i les escoles dels pobles del voltant. I sincerament crec que

això no pot ser... crec que realment s’hauria d’arribar amb un pacte entre escoles, IES i

ajuntament.”

Un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la comarca, és la baixa

participació i implicació de les famílies amb l’escola, més acusada encara en el cas de les

d’origen estranger, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els

professionals entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies. Alhora que

assenyalen, que aquesta tendència s’incrementa encara més en l’etapa educativa secundària.

“Les famílies generalment participen poc a la vida de centre, les famílies d’origen immigrant encara molt menys, ni amb reunions, ni actes, ni AMPA, ni qüestions de final de curs...”

En aquest sentit, s’intueix que l’èxit escolar dels alumnes està influenciat en part per la

valoració i interès de les famílies en l’educació dels seus fills, fet que duu al professorat a

creure necessari implicar més les famílies en el projecte educatiu.

D’altra banda, malgrat no existir una relació formalment establerta i coordinada amb les

diferents entitats i institucions que treballen amb els estrangers, es reconeix, per part dels

entrevistats, l’existència de col·∙laboracions puntuals en funció de les necessitats que es

presenten, i sobretot a través de l’EAP28.

La major part de professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la necessitat, malgrat

l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys, de formació per al professorat en el

tractament de la diversitat; així com la importància de disposar a la comarca de mediadors

culturals amb una formació adequada.

28 Hi ha alguns centres escolars, que treballen de manera conjunta amb els serveis socials de l’administració pública comarcal per tal de gestionar temes com el dels llibres i el material escolar.

176

“Jo (...) ja ha de ser qüestions culturals, a vegades seria bo de conèixer, per exemple, los

Mossos d’Esquadra ha fet una guia de saber els costums de les diferents cultures (...) Amb aquet nivell jo penso que sí que seria bo tenir un formació (...) i un altre nivell es més personal, que és molt de tolerància, de saber estar, tractar la tema de diversitat,

això es un nivell d’emocionals i sentiments...”

“A nivell de professorat, crec que continua faltant coneixement de les diferents cultures, i disposar de més coneixement i eines pel que fa al tractament de la diversitat cultural.”

D’altra banda, i pel que fa a les necessitats formatives de l’alumnat d’origen estranger

,s’assenyala la importància de continuar disposant i utilitzant els recursos disponibles en

matèria d’aprenentatge del català.

A nivell socioeducatiu, des de les escoles i instituts de la comarca s’està intentant treballar per

afavorir la participació i implicació de les famílies, i sobretot les famílies d’origen estranger a

l’escola.

“Ara, de fet, estem començant a treballar tot el tema de la diversitat i la integració

amb les famílies. Ara estem fent enquestes a les famílies de tots els alumnes, després

haurem de fer el buidatge i veure com podem treballar la relació amb les famílies.

Estem intentant veure com involucrar més a les famílies.”

D’altra banda, es posa de manifest la manca de mediadors culturals amb formació suficient per

tal d’intervenir davant de les situacions conflictives que es puguin generar en l’entorn escolar,

ja què es considera que aquestes tenen relació amb l’origen cultural de l’alumnat.

“L’any passat vàrem recórrer als mediadors culturals del consell comarcal per intentar resoldre algun dels conflictes sorgits, però la veritat és que crec que tenen molt poc nivell, no són realment professionals de qualitat. Per exemple, en aquest sentit, els

mediadors culturals de la Segarra estan molt més avançats i tenen molta més experiència en tot això”.


El tercer sector a la comarca, conformat per associacions d’immigrants i per altres entitats,

està duent a terme una important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten,

d’assessorament legal en matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la

integració i la cohesió social.

Una de les principals característiques del teixit associatiu de la comarca del Pla d’Urgell és la

coordinació i el treball en xarxa, tant entre les mateixes associacions com amb la resta

177

d’institucions de la comarca que treballen en matèria d’immigració. A més a més, cal fer

esment de la posada en marxa a Mollerussa del Consell Social de Mollerussa, on hi participen la

major part d’entitats del tercer sector.

Des dels ens públics es valora molt positivament els serveis prestats per part de les entitats del

tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les demandes i

necessitats dels diferents col·∙lectius.

“Ostres, les associacions són molt necessàries, tant per elles mateixes i pels seus

membres com de cara a la nostra feina... És molt més ràpid poder contactar i conèixer

la realitat de cada col·∙lectiu..., a més, també considero que són una manera d’implicar-‐

se en el teixit social dels municipis molt interessant”.

Els entrevistats valoren molt positivament la tasca que duen a terme algunes de les entitats del

tercer sector en matèria d’assistència social bàsica, d’assessorament legal, d’atenció a la

infància i sensibilització de la població.

“El que més demanen, també perquè aquí ens centrem una mica en això, és el tema

d’ajuts, sobretot per les famílies amb nens..., i després temes de papers i coses així, tot i

que nosaltres aquí ja no hi entrem tant”

Els entrevistats assenyalen que a causa de l’actual situació de crisi econòmica, s’ha

experimentat sobretot un augment, per part de la població estrangera, però també autòctona,

de les demandes d’ajut social; a les quals hi intenten fer front tant associacions com ara Càritas

o Creu Roja com les administracions públiques competents en matèria d’immigració.

“Sí, sí... últimament atenem gent de tot arreu..., abans sí que potser més eren

immigrants que gent d’aquí, però ara, cada vegada més, hi ha molta gent d’aquí que

necessita ajuts...”

Les principals tasques formatives dutes a terme per part de les entitats del tercer sector en

relació a la població estrangera són, d’una banda, les d’alfabetització i aprenentatge de la

llengua i, de l’altra, la formació laboral específica.

“El que fem principalment és posar-‐nos d’acord amb l’Ajuntament i amb les altres

entitats i llavors decidim una mica com ens repartim lo dels cursos de llengua; i sí... se’n

fan bastants perquè també és difícil fer grups homogenis...hi ha gent amb nivells molt

diferents...”

Les entitats creuen important seguir destinant recursos a aquest tipus d’activitats formatives

pel fet que són les que, en l’actual context econòmic, poden afavorir i fomentar la integració

social i laboral de les persones d’origen immigrant i/o en risc d’exclusió social.

178

“Ara, jo crec que més que mai cal que es destinin diners i recursos a aquest tipus de

coses..., de fet cada cop hi ha més gent que està malament, i això és complicat si no es

gestiona”

Pel que fa a la formació dels professionals i voluntaris del sector, els entrevistats coincideixen a

assenyalar la importància de disposar de formació continuada. Consideren prioritària la

formació sobre legislació en matèria d’estrangeria, així com sobre gestió de la diversitat

cultural.

“Home, sempre està bé formar-‐se, jo sempre que puc hi vaig..., però crec que una de les

coses interessants seria que hi haguessin més formacions sobre interculturalitat i

aquestes coses...,vull dir, sobre conèixer les altres cultures, les seves costums, maneres

d’entendre les coses... I bueno..., de les lleis, ja..., canvien cada dos per tres, i en això

moltes vegades estem poc informats”

179

6.-‐ L’URGELL

1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA

Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Urgell s’observa, a la gràfica número 1,

que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 es

produeix un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 1317 estrangers a la comarca

als 7184 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 estaria 0,9

punts percentuals per sobre de les dades referides a la província (gràfica número 2) i 3,25

punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010

(15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers a l’Urgell


180

Gràfica núm. 2



Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:

Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera a l’Urgell per sexe i edats


181




que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes, que es manté

al llarg dels deu anys estudiats. A l’any 2000 la diferència era de 17,6 punts percentuals i a

l’any 2010 és de 12,5 punts. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges, a l’any

2010, en el 14% pels nois i 12,7% per les noies, al llarg del període es manté la diferència entre

nois i noies fins l’any 2005 on s’inverteix la tendència i ara són més nombrosos els nois que de

noies. Tanmateix la tendència general, al llarg del període, és creixent tant per nois i per noies

encara que a l’inici del període, a l’any 2000, hi havia un 13,2% de nois i un 14,7% de noies. Pel

que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones des

de l’any 2000 (2,6% i 4,3%) fins a l’any 2010 (0,8% i 0,9%).

Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera a l’Urgell, segons continent d’origen.



182

a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de

l’any 2000 (7,3%) fins al 2010 (34,2%) i els estrangers procedents de països europeus de fora

de la Unió Europea també presenten una tendència general creixent des de l’any 2000 (3,3%)

fins a l’any 2010 (8,5%). En ambdós casos s’observen diferents oscil·∙lacions al llarg del període.

Les dades estadístiques d’aquests orígens van variar a l’any 2007 quant els súbdits de països

com Bulgària i Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos

col·∙lectius (42,7%) representen, juntament amb el col·∙lectiu d’estrangers d’origen africà, les

colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els sub-‐saharians i el magrebins, és el segon

grup més nombrós actualment, però presenta una tendència general decreixent al llarg del

període que va des de l’any 2000 (75,6%) a l’any 2010 (41,9%).

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐amèrica) representen un

percentatge del 13% a l’any 2010. A l’any 2000 ja representaven un 12,6%, però al llarg del

període s’han produït diferents oscil·∙lacions i una tendència general constant. Cal remarcar

que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial amb un

percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,4% a l’any 2000 i el

0,1% a l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, presenten uns percentatges

molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven l’1,3% dels estrangers i la seva

tendència en el període és de creixement però amb lleugeres oscil·∙lacions. A l’any 2010

representen un 2,4% del total de la població estrangera de la comarca.

183

2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA




Gràfica núm. 5

Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Urgell


a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers a l’Urgell es concentren majoritàriament a

l’agricultura i al sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 representen un 9,1% del total

de contractes entre els treballadors estrangers i al llarg del període estudiat presenta una

tendència decreixent, encara que amb diferents oscil·∙lacions. A l’any 1999 representaven el

15,8% dels contractes dels treballadors estrangers.

c.-‐ Els treballadors de la construcció, el col·∙lectiu menys nombrós a l’any 1999 (7,8 %), ha

evolucionat al llarg del període, amb oscil·∙lacions però amb una tendència general creixent, i

s’han situat a l’any 2010 amb un percentatge del 10%.

184

d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven a l’any 1999 un 24,2% del total de

treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent a

l’any 2010 representen el 39,1% dels treballadors estrangers contractats.

e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis, majoritaris respecte al nombre de contractes,

han mantingut al llarg del període una tendència decreixent, però amb oscil·∙lacions, i han

passat de representar a l’any 1999 el 52,2% dels contractes fins al 41,7% a l’any 2010.



Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Urgell


a.-‐ Hi ha augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. Passem de valors del

1999 sobre un 10,1% fins al 25,4% de l’any 2010. Aquest augment sembla una tendència

consolidada. En el cas dels homes les tendències són antagòniques respecte a les de les dones.






185




estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que




Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Urgell


a.-‐ S’observa a l’any 2010 (64,2%) que majoritàriament els treballadors estrangers de l’Urgell

presenten un nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament

secundari actual. La tendència general des de l’any 1999 és d’un lleuger creixement d’aquest

grup.

b.-‐ Hi ha una tendència final creixent dels treballadors estrangers sense estudis al llarg del

període no exempta de oscil·∙lacions. A l’any 1999 representaven un 1% i a l’any 2010

representen el 15,1%.

186

c.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris, a l’any 1999, representaven el 30,2% del

total del treballadors estrangers. Amb algunes oscil·∙lacions i una tendència general decreixent,

a l’any 2020 representen el 17%.

d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen al llarg del període amb un

percentatge testimonial, la seva tendència és decreixent passant d’un 2,0% a l’any 1999 fins el

0,4% de l’any 2010. No obstant a l’any 2005 apareix un percentatge del 49,2% que podria estar

relacionat amb algun error estadístic, recollit en la font de les dades i no imputable als

elaboradors d’aquest informe.

e.-‐ Els treballadors amb estudis professionals i universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten

percentatges testimonials amb valors de l’1,9%, 0,4% i 0,9% a l’any 2010. Cal assenyalar, en

tots aquests grups de treballadors, que la seva tendència al llarg del període és decreixent.



desembre de 2009.

En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8

observem que:

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a l’Urgell


187

a.-‐ Entre el desembre de 2005 al juny de 2007 hi ha un augment de l’atur femení i de manera

antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.

b.-‐ Des del juny de 2007 fins al desembre de 2008 es produeix un descens en l’atur femení i de

manera antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.

c.-‐ Des del desembre de 2008 fins al desembre de 2009 es produeix un augment de l’atur

femení i de manera antagònica un descens de l’atur masculí.


estrangers segons els sectors productius a l’Urgell. En aquest cas apareixen les següents

tendències generals:


desembre de 2005 i desembre de 2009 passant del 19,5% al 13,8%.

b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una lleugera tendència creixent i passa de

l’16% a l’inici del període fins al 17,5% del desembre de 2009.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Urgell


c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent al llarg

del període passant del 20,6% al 23,4%.

188

d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent en el període

passant des del 29,2% fins al 38%. Aquest sector presenta un màxim al desembre de 2007 amb

un 42,4%.


una tendència decreixent passant del 14,8% a l’inici del període fins al 7,2% al desembre de

2009.


següents relacions:

a.-‐ El nivell de contractes entre els treballadors estrangers del sector agrícola, amb

oscil·∙lacions, ha crescut entre el desembre de 2005 (26,7%) i el desembre de 2009 (33,1%); si

ho comparem amb el nivell d’atur del període hi ha una correlació perquè l’atur també ha

disminuït al llarg del període passant del 19,5% fins al 13,8%.

b.-‐ El petit descens de contractes en el sector industrial des de desembre de 2005 (11%) fins al

desembre de 2009 (10,3%) es correlaciona amb el lleuger augment d’aturats entre l’inici del

període (16%) i el final (17,5%).

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació entre la disminució de treballadors

contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada (desembre

2005–desembre 2009), mostren que hem passat del 13,4% al 12,1% d’estrangers contractats i

del 20,6% al 23,4% de treballadors aturats.

d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

contractats, que disminueix passant del 48,8% al 44,5%, i el nombre de treballadors estrangers

a l’atur del sector que ha augmentat passant del 29,2% al 38,0%.


treballadors estrangers femenins en els darrers anys però no es correlaciona amb el lleuger

augment de l’atur femení durant el període desembre 2005–desembre 2009.

189

3.-‐ ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA




per seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les


concertats. En el cas de l‘Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el

pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada

tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat

numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A

cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del 1999-‐2000, curs que marca un punt

d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.

Aquesta evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del

període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal

d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del

servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt de

vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal

assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió

Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007

estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió, a partir d’aquest curs es

compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una rellevància estadística

heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.

190

3.1. -‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca de

l’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes representava l’1,4% de l’alumnat total de l’etapa. Al

llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes fins

arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 15,9%. Cal

assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2006-‐

2007 que s’ha mantingut fins al curs 2009-‐2010. En percentatges absoluts, és a dir, respecte al

total d’alumnes d’infantil escolaritzats a la comarca, s’observa que la xarxa pública assumeix

majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 12,8% enfront del 3,1 % que

escolaritza la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes totals que

escolaritzen cadascuna de les xarxes, hi ha també diferències i també a favor de la xarxa

pública; al curs 2009-‐2010 hi ha un 18,3% d’alumnes estrangers enfront d’un 10,3% de la xarxa

concertada.

191




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil de

l’Urgell són els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐200 representaven el 78,6% dels

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs

2009-‐2010 representen el 45,7% del total d’alumnes estrangers. El segon origen són els

alumnes d’origen europeu, sumats els procedents del països de fora de la Unió i els del països

de la Unió, que es van incorporar a l’ensenyament infantil de l’Urgell, per primer cop, el curs

2000-‐2001 on representaven el 7,2% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general decreixent pels alumnes dels països de fora de la Unió i

creixent pels dels països de la Unió29, al curs 2009-‐2010 representen el 26%. El tercer origen

29 L’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària van integrar-‐se a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha incidit en les dades estadístiques a partir del curs 2007-‐2008.

192

més nombrós són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el

7,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 15,6% del total dels alumnes estrangers matriculats al nivell d’infantil. El quart

origen són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 14,3%;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 10,7%. L’últim origen són els alumnes d’origen asiàtic, majoritàriament xinesos, que es van

incorporar, per primer cop, a l’ensenyament infantil de l’Urgell el curs 2002-‐2003 on

representaven el 3,1%; amb una presència irregular, amb cursos sense matrícula i diferents

oscil·∙lacions, la seva tendència final és decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 2,1% del

total d’alumnes estrangers de l’etapa.

3.2.-‐ Ensenyament primari : Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de l’Urgell,


193

darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes fins arribar al

curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 20,4%. Cal assenyalar com

a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha

mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts, és a dir, respecte al nombre total

d’alumnes de l’ensenyament primari de la comarca, s’observa que la xarxa pública escolaritza,

al curs 2009-‐2010, un 13,9% d’alumnes estrangers enfront d’un 6,5% de la xarxa concertada.

En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes de primària que escolaritzen cadascuna de les

xarxes, la xarxa pública escolaritza un 21,1% d’alumnes enfront d’un 19,2% de la xarxa

concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’ Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament primari de

l’Urgell són els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 84,8% dels

194

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen un 46,7%. El segon origen més nombrós són els alumnes d’origen

europeu, sumats els procedents del països de fora de la Unió i els del països de la Unió, que es

van incorporar a l’ensenyament primari de l’Urgell, per primer cop, el curs 2001-‐2002 on

representaven el 7,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència general decreixent pels alumnes dels països de fora de la Unió i creixent pels dels

països de la Unió30, al curs 2009-‐2010 representen el 29,3%. El tercer origen són els alumnes

centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 8,7% de l’alumnat estranger;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010

representen 15,1%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐

2000 representaven el 6,5% del alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final constant, al curs 2009-‐2010 representen el 6,5% de l’alumnat estranger.

Finalment, cal assenyalar que els alumnes d’origen asiàtic es van incorporar al nivell escolar de

la comarca el curs 2003-‐2004 amb un percentatge que representava el 0,6%; amb oscil·∙lacions

al llarg del període i una tendència final lleugerament creixent,al curs 2009-‐2010 representen

el 2,3%.

30 L’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària van integrar-‐se a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha incidit en es dades estadístiques a partir del curs 2007-‐2008.

195

3.3.-‐ Ensenyament secundari. Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a l’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari a l’Urgell,

escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 4% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels

darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 19,4%. Cal assenyalar que a

partir del curs 2005-‐2006 s’observa un creixement significatiu. En termes absoluts, és a dir,

respecte al total d’alumnes de secundària escolaritzats a la comarca, s’observa que al curs

2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 13% dels alumnes estrangers enfront d’un 6,4% de la

xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes totals que escolaritzen

cadascuna de les xarxes, la xarxa pública escolaritza un 17,5% d’alumnes estrangers enfront

d’un 25,1% de la xarxa concertada.



196


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència el curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de

l’Urgell són els d’origen magrebí, que al curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència

del 85,2%, però la seva tendència general, al llarg del període, és d’un descens continuat i al

curs 2009-‐2010 representen el 33,8% dels alumnes estrangers. El segon origen més nombrós

són els alumnes d’origen europeu que, sumats els procedents del països de fora de la Unió i els

del països de la Unió, al curs 1999-‐2000 representaven el 3,7% dels alumnes estrangers; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent pels alumnes dels països de

fora de la Unió i creixent pels dels països de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 31,6%. El

tercer origen són els alumnes centre sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el

9,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 27,2% de l’alumnat estranger. El quart origen són

els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven l’1,9%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009,2010 representen el

197

4%. Finalment els alumnes d’origen asiàtic (majoritàriament xinesos) es van incorporar al nivell

educatiu, per primer cop, el curs 2003-‐2004 on representaven l’1,6% del total d’alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010

representen el 3,3% de l’alumnat estranger a l’ensenyament secundari

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat impartits a la comarca, s’observa que als cicles de grau mitjà la presència d’alumnes

estrangers, percentualment, estan en consonància amb les dades dels ensenyament

obligatoris, en canvi per al cas dels cicles superiors i del batxillerat els percentatges estan per

sota de la meitat dels percentatges de l’ensenyament obligatori. Finalment, cal assenyalar que

les dues xarxes imparteixen cicles de grau mitjà i batxillerat, però en el cas dels cicles de grau

superior només es fan a la xarxa pública.


mitjà). Evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM a l’Urgell


198


mitjà a l’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 3,9% de l’alumnat total del

cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes,

excepte els cursos 2000-‐2001 (sense cap matrícula d’alumnes estrangers) i el 2001-‐2002, fins


assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005

que s’ha mantingut fins al curs 2007-‐2008. En termes absoluts, és a dir, respecte al total

d’alumnes dels cicles de grau mitjà escolaritzats a la comarca, s’observa que al curs 2009-‐2010

la xarxa pública escolaritza un 14,7% d’aquests alumnes estrangers enfront d’un 5,8% de la

xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes totals que escolaritzen

cadascuna de les xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,7%

dels alumnes estrangers enfront d’un 50% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Urgell

199


Els alumnes estrangers més nombrosos al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau mitjà de l’Urgell

són els alumnes d’origen europeu provinents de la Unió Europea i d’altres països europeus de

fora de la Unió; aquests alumnes es van incorporar als cicles de grau mitjà de la comarca, per

primer cop, el curs 2002-‐2003 on representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb una

presència irregular (cursos sense matrícula), amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs

2009-‐2010 representen el 62,3%. El segon origen més nombrós són els alumnes magrebins que


període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 15,6%. El tercer

origen són els alumnes centre i sud-‐americans empatats en nombre amb els d’origen africà

(subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, als cicles el curs 2003-‐2004 amb un

percentatge del 28,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 9,4% dels alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes

africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% de tots els alumnes

estrangers matriculats als cicles i que, amb una presència irregular (amb cursos sense

matrícula) i amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 9,4% dels alumnes estrangers. Finalment els alumnes d’origen asiàtic

(majoritàriament xinesos) s’han incorporat, per primer cop, al cicles durant el curs 2009-‐2010

amb un percentatge del 3,1%.

200



Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS a l’Urgell



superior a l’Urgell, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven l’1,6% de

l’alumnat total dels cicles. Al llarg del període s’han donat una sèrie d’oscil·∙lacions, amb cursos

amb només una presència testimonial d’alumnes estrangers, i una tendència final creixent. Al

curs 2009-‐2010 aquest alumnat representa un 13,9% dels alumnes matriculats als cicles.




alumnes nouvinguts.

201

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a l’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010, en els cicles de grau superior de

l’Urgell són els d’origen europeu (sumats els procedents dels països de fora de la Unió31 amb

els dels països de la Unió), que al curs 2001-‐2002, primer curs del període amb matrícula,

representaven el 33,3%; amb oscil·∙lacions i una presència irregular (amb cursos sense

matrícula) al llarg del període, els alumnes de la Unió presenten una tendència general

creixent i els de fora decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 48,5% de l’alumnat

estranger matriculat als cicles. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que al

curs 1999-‐2000 representaven un 50% del total d’alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 27,3% de

l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van

incorporar, per primer cop, als centres de la comarca el curs 2005-‐2006 amb un percentatge

del 14,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐

31 L’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària van integrar-‐se a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha incidit en les dades estadístiques a partir del curs 2007-‐2008.

202

2010 representen el 15,2%. Finalment, l’últim origen són els alumnes magrebins que tenen

una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula. Al curs 1999-‐2000

representaven el 50% de l’alumnat estranger matriculat; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,1% de l’alumnat estranger

matriculat als cicles de grau superior.


Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat a l’Urgell


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a l’Urgell, escolaritzats a les

dues xarxes, representaven el 0,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys

s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el

percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,8%. Cal remarcar que el percentatge màxim

d’alumnat estranger es va assolir al curs 2007-‐2008 amb un percentatge del 8,4%. En termes

absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes dels cicles de grau mitjà escolaritzats a la

comarca, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 7,3% d’aquests

alumnes estrangers enfront d’un 0,5% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,

203

respecte als alumnes totals que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la

xarxa pública escolaritza un 8,1% dels alumnes estrangers enfront d’un 4,7% de la xarxa

concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Urgell


Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010, en els batxillerats de l’Urgell

són els d’origen europeu, procedents dels països de fora de la Unió i de dins de la Unió,

sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000 representaven el 66,7% dels alumnes estrangers

matriculats. Amb oscil·∙lacions i una presència irregular (cursos sense matrícula), al llarg del

període presenten una tendència final creixent pels alumnes dels països de la Unió i decreixent

pels alumnes de països europeus de fora de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 47,1%

204

de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon origen més nombrós són els alumnes centre sud-‐

americans que al curs 1999-‐2000 representaven un 33,3% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final constant, al curs 2009-‐2010 representen

el 32,4% dels alumnes estrangers. El tercer origen són els alumnes magrebins que es van

incorporar al batxillerat, per primer cop, el curs 2000-‐2001 on representaven un 33,3% de els

alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs

2009-‐2010 representen un 8,8% del total d’alumnes estrangers. El quart origen són els

alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar al batxillerat, per primer cop, el curs

2000-‐2001 on representaven el 16,7%; amb oscil·∙lacions i una presència irregular (amb cursos

sense matrícula) al llarg del període, presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010

representen un 2,9% de l’alumnat estranger. Els alumnes nord-‐americans i asiàtics

(majoritàriament xinesos) tenen una presència testimonial i irregular, amb molts cursos sense

matrícula; els nord-‐americans representen al curs 2009-‐2010 el 2,9% i els xinesos el 5,9%, en

aquest cas amb una tendència creixent respecte al curs anterior.

205


La major part de la població d’origen estranger resident a la comarca es troba a la seva capital,

Tàrrega. Al municipi de Tàrrega, així com a la resta de municipis de la comarca, s’ha observat,

d’acord amb els entrevistats, una lleugera disminució del nombre de nouvinguts motivada en

bona part, i d’acord amb les anàlisis realitzades per part dels professionals, per l’actual situació

de crisi econòmica que ha comportat, entre altres, un increment de la taxa d’atur. Alhora, es

considera que la creixent desocupació ha afectat en major mesura la població d’origen

estranger respecte l’autòctona. Fruit d’aquesta anàlisi, les diferents administracions i entitats

del tercer sector que treballen amb la població d’origen estranger han definit entre els seus

principals eixos d’actuació, el foment de la reinserció de determinats col·∙lectius al mercat

laboral, l’afavoriment del coneixement de la llengua com a mitjà d’integració social i econòmic,

així com el foment del coneixement mutu entre les diferents cultures presents al territori.

Una de les principals característiques d’aquestes actuacions en matèria d’immigració a la

comarca és l’alt grau de coordinació i treball en xarxa entre les diferents administracions i

entitats implicades, alhora que són definides i dutes a terme des d’una lògica transversal.

Tot i que no es destaquen conflictes importants per motius relacionats amb la immigració, des

dels centres educatius es reclama una millor distribució de l’alumnat d’origen estranger entre

els diferents centres i una major participació de les famílies estrangeres en el projecte educatiu

dels seus fills. A més, des de l’àmbit sociosanitari, la necessitat de disposar de més recursos

que permetin, tant als professionals com a la població en general, disposar d’eines i

coneixements adequats per a la gestió de la diversitats cultural i poder així garantir una millor

cohesió social.


La gestió relacionada amb les persones estrangeres de l’administració local s’articula a partir

del Pla de Ciutadania i Immigració elaborat pel Consell Comarcal i ajuntaments amb tècnic

propi en matèria de polítiques migratòries, que en el cas de l’Urgell només en tenen els

municipis d’Agramunt i Tàrrega. Tot i això, pel que fa al conjunt d’actuacions en matèria de

polítiques migratòries a la comarca de l’Urgell, el treball de cooperació i col·∙laboració entre els

diferents agents del territori és una de les seves principals característiques, no només entre els

diferents agents implicats de l’administració pública, sinó també de les diferents entitats,

associacions i institucions. Donat que Tàrrega i Agramunt disposen de tècnic propi en matèria

de polítiques migratòries, ambdós municipis compten amb el servei i col·∙laboració d’una agent

d’acollida contractada pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal de l’Urgell per

tal d’atendre les persones nouvingudes als municipis respectius.

206

Des de l’administració local, es coincideix, en general, en el fet de valorar l’arribada de

persones estrangeres com un element clau i molt positiu per al desenvolupament integral de la

comarca, no només a nivell econòmic, sinó també social i cultural. En aquest sentit, i gràcies al

treball de recerca dut a terme per l’ajuntament de Tàrrega sobre l’impacte etnològic de la

immigració a la ciutat32, tot i el seu caràcter històric, es parla d’aquests beneficis.

D’acord amb el que s’ha assenyalat anteriorment, una de les característiques principals a la

comarca de l’Urgell en matèria d’immigració és la del treball coordinat i en col·∙laboració entre

els diferents agents que actuen en el territori. I prova d’això n’és el fet que, en matèria

d’intervenció, els diferents agents participen, en la majoria dels casos, de manera conjunta, en

els mateixos projectes o actuacions. Com per exemple, en el cas del projecte finançat per la

Secretaria de Estado de Inmigración y Emigración del Ministerio de Trabajo e Inmigración,

anomenat Creació d’Itineraris d’Acollida a les Organitzacions de Tàrrega (CIAO), en el qual hi

han participat, entre altres, 10 associacions d’immigrants amb l’objectiu de posar-‐les en

contacte amb les entitats esportives, d’oci i les AMPAs, i fomentar així la seva participació. A

més a més de recursos i formacions específics sobre gestió d’entitats; s’ha participat en la

Taula territorial per a la Inserció laboral de col·∙lectius en risc d’exclusió social: el Servei

d’Ocupació de Tàrrega, ASPID, l’Associació Alba, Reintegra, Càritas Parroquial de Tàrrega, la

Fundació Cartaes i els Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcal de l’Urgell.

El Consell Comarcal també duu a terme un servei de 1a acollida, cursos de català i

d’alfabetització i servei d’assessorament legal.

Des de l’Ajuntament de Tàrrega s’està intentant, a través del Programa Tàrrega Comunitària,

aconseguir un treball transversal amb les regidories i entitats del municipi per a la millora de

l’accés a la informació sobre activitats de sensibilització en matèria d’immigració, el foment de

l’intercanvi entre el teixit associatiu, etc.

En l’àmbit socioeducatiu també s’ha posat en funcionament el Pla local per a la Inclusió i la

Cohesió Social destinat a totes les persones amb situació o risc de patir situacions d’exclusió

social. Així com també l’oferta d’un Servei d’Acollida al Nouvingut (SAN), amb una llarga

experiència de funcionament, l’organització de Sessions de coneixement de l’entorn per a

l’alumnat dels diferents cursos d’alfabetització i català i castellà bàsics, l’organització per setè

any consecutiu d’activitats interculturals sota el títol de Les diferents cares de la Immigració,

com també la creació, des d’aquest darrer any 2010, del Servei de Mediació Comunitària

(SEMECO), l’obertura del qual està prevista per mitjans de febrer de 2011.

A nivell de sensibilització, destaquen també el “Concurs Desmuntant Rumors”, per trencar els

prejudicis i les estereotips els quals dificulten la nostra convivència, a través de la Regidoria

32 Veure http://www.ajtarrega.com/imatges/pdfs/Noticies/Mem%C3%B2ria%20OASIC2010.pdf

207

Social de l’Ajuntament de Tàrrega i el finançament del Ministerio de Trabajo e Inmigración y el

Fons Social Europeu33.

La mateixa regidoria també organitza la “Olimpíada Intercultural de Tàrrega” amb l’objectiu de

crear xarxes entre persones de diferents orígens i donar una oportunitat per conèixer gent

d’altres cultures i poder crear vincles d’amistat i d’ajuda mútua.

A nivell formatiu, des de l’administració local s’ofereix un ampli ventall de cursos i tallers per

tal d’afavorir la formació i sobretot la inserció laboral. Els estrangers, com assenyalen els

entrevistats, tenen un nivell de formació més baix i amb dificultats en comparació a la població

autòctona per inserir-‐se al món laboral. En aquest sentit, s’ha organitzat darrerament a la

comarca un Curs de Formació laboral Bàsica, en el qual del total de persones que han realitzat

el curs, el 76% són d’origen estranger. També s’ha realitzar un Curs de Mediació Comunitària,

conjuntament amb el Centre La Solana. Respecte a aquest curs cal destacar que, de les

edicions anteriors al mateix, n’han sortit les dues mediadores encarregades de dur el nou

Servei de Mediació Comunitària. Durant l’any 2010, també s’ha dut a terme un curs de

formació de treballadors/es familiars, organitzat pel Consell Comarcal amb l’Associació de

Treballadors Familiars de Catalunya, així com el Curs d’alfabetització en català, de

l’Ajuntament de Tàrrega, en el marc del projecte Lletres per a Tothom on, de les persones

inscrites, més de la meitat han estat alumnes d’origen marroquí i el 40% restant senegalès. O

els cursos de llengua, organitzats des del Consorci de Normalització Lingüística en col·∙laboració

amb el Consell Comarcal.

Pel que fa a la formació dels professionals de l’administració que treballen en matèria

d’immigració, cal fer menció al curs de formació dut a terme per al personal de l’Oficina

d’Acció Social i Ciutadania (OASIC).


Des dels centres de salut de la comarca, s’observa una diferència notable entre Tàrrega i la

resta de petits municipis en relació al nombre de persones d’origen estranger usuàries del

servei; això respon, evidentment, a la distribució de la població estrangera a la comarca,

concentrada en bona part a la seva capital. Des de l’administració pública es coincideix en

afirmar que la població estrangera que atenen prové majoritàriament del Marroc, de l’Àfrica

subsahariana i dels països de l’Est d’Europa, alhora que destaquen que, en bona part, es tracta

de població jove. Aquest fet comporta, en general, que ens trobem davant d’un gruix de

població amb una salut relativament bona i amb poques necessitats d’assistència

33 A través d’aquest projecte es proposa als estudiants de 1r, 2n, 3r o 4t d’ESO treballar els rumors al voltant de la immigració i tractar de desmuntar-‐los a través de dades objectives.

208

especialitzada, ja que, com afirmen els entrevistats dels Serveis Socials, les persones d’origen

estranger nomes demanen una assistència sanitària puntual per qualsevol malaltia que no

sigui crònica o genètica, constatant que el nombre d’usuaris d’origen estranger és relativament

baix en relació a la proporció d’usuaris d’origen autòcton que demanen una assistència

especialitzada. Tot i això, entre els professionals sanitaris entrevistats, s’alerta del fet que

aquesta població a mesura que vagi envellint necessitarà, cada cop més, fer ús dels serveis

d’assistència sanitària primària especialitzada, la qual cosa implicarà un augment de la

demanda i alhora de la necessitat de disposar de mitjans suficients per atendre aquesta

població.

“Al principi la gran majoria de totes les persones estrangers eren joves, ara comencen a

portar els seus pares, i ara comencem veure la població gran, però clar, de normal

continua sent gent jove que generalment no tenen problemes greus. És quan comencen

a fer-‐se grans que comencen a sortir totes aquestes malalties més de caràcter crònic.

(...) En principi, ja t’ho dic: al despatx els immigrants es veuen poc comparat amb la

resta de població (...).”

Es constata que el circuit, així com els procediments per accedir al servei d’atenció primària, és

idèntic tant per a les persones autòctones com estrangeres, ja que totes disposen de targeta

sanitària; i igual que en el cas de la població autòctona, l’ús de determinats serveis es limita a

aquelles situacions, provinguin d’on provinguin les persones, en què des de l’administració i/o

el CAP detecten problemàtiques socials afegides als problemes estrictament de salut.

“Des dels diferents CAPs de la comarca, s’organitzen sessions de benvinguda per a

totes les persones, independentment del seu origen, que arriben per primer cop al

municipi, amb l’objectiu de donar a conèixer el funcionament del sistema sanitari

català. I alhora, se’ls dóna cita per fer una entrevista amb l’infermera del CAP, per tal

què aquesta pugui fer un primer reconeixent de l’estat de salut d’aquestes persones.”

Al mateix temps, disposen de tres mediadores, dues de llengua àrab i una de subsahariana,

contractades des de l’ICS. Aquest servei, a més d’estar disponible a les dependències dels

centres de salut, també es pot utilitzar via telefònica. Un dels principals avantatges d’aquest

servei, més enllà de permetre una comunicació fluida i una bona comprensió entre pacient i

metge, és que permet evitar haver d’utilitzar els fills de les famílies d’origen estranger com a

mediadors entre professionals sanitaris i els seus pares.

S’assegura que en general hi ha una molt bona col·∙laboració entre els serveis sanitaris

d’assistència primària i les entitats que treballen amb persones estrangeres, així com també

amb els professionals de l’administració pública que hi treballen específicament.

209

“A veure, tots els que treballem amb la gent amb dificultats estem en contacte perquè

tots necessitem l’ajut de l‘altre; evidentment hi ha molts recursos a nivell de primària

social que jo no tinc i llavors clar, quan jo detecto alguna cosa que no puc solventar per

falta de recursos però que una altra entitat sí, doncs els envio cap allà i lògicament els

hi explico on han de anar (...) si Càritas, si Creu Roja... (...) Vull dir entre nosaltres

sempre busquem la millor solució.”

En general, no s’observen conflictes destacats en els CAPs pel fet que hi hagi usuaris d’origen

estranger; i s’assenyala que, en cas de conflictes, aquests es donen en igual proporció entre

població autòctona com entre els d’origen estranger. I afegeixen que, més que conflictes, el

que apareix de tant en quant són dificultats de comprensió amb la població estrangera, tant

pel fet idiomàtic com per la diferència entre els universos simbòlics de pacients i professionals

sanitaris.

Pel que fa a la dificultat comunicativa, es subratlla que es dóna sobretot en el cas de les dones

d’origen estranger que alhora compten amb un perfil de dona que passa molt temps a casa i

amb un grau baix d’inserció social i laboral. Alhora es ressalta la importància que suposa el fet

que totes les persones estrangeres puguin parlar i entendre la llengua. I és per aquest motiu

que es creu molt necessària l’existència dels serveis que s’ofereixen des de l’administració

pública per tal de facilitar l’aprenentatge de la llengua a les persones d’origen estranger.

“A veure, nosaltres lo que hem detectat és que hi ha molta gent que no saben perquè

existeix aquest servei; hi ha gent que porta 10 anys entre nosaltres i encara necessita

mediador, perquè fan una vida a dintre de casa i dintre del seu nucli de coneixences i

clar, no acaben mai ni de parlar el nostre idioma ni d’entendre’ns. (...) Llavors clar,

totes les polítiques d’alfabetització i totes les activitats d’aprenentatge de la nostra

llengua són molt importants (...) Però clar, després de 10 anys quan comencem a

preguntar què et fa mal, què necessites..., i que no sàpiguen dir que em fa mal la

panxa, em fa mal el cap, em fa mal queixal (...)Ens resulta una mica difícil. És a dir, que

hi ha alguna cosa que no funciona amb ells, que això s’hauria de canviar d’alguna

manera.”

“Per dir-‐ho d’alguna manera, els homes estan més forçats amb aquesta interconnexió i

per això tots entenen una mica de tot, però sobretot amb les dones immigrants i la

gent gran clar, tenim aquest problema de comunicació.”

Des dels centres d’atenció primària de la comarca es remarca la constant formació dels seus

equips professionals quan així es requereix, sobretot en funció de les necessitats detectades

en cada moment. És per aquest motiu també que, en general, expressen poca necessitat de

disposar de més formació, més enllà de la què ja existeix. S’afirma, però que, més que

formació, és necessària la investigació i la realització d’estudis que permetin disposar de

210

millors eines i coneixements per als professionals de la sanitat pública, per tal de millorar-‐ne la

seva gestió.

“Nosaltres des de aquí tenim dos dificultats; depèn de l’origen, el que més ens

preocupa és que normalment tot aquesta gent va a càrrec de servei català de salut,

llavors clar, a nosaltres ens interessaria saber si aquesta gent d’alguna manera estan

dintre de la seguretat social del seu país d’origen; aquesta informació ens ajudaria molt

per evitar carregar tant al servei català de salut. (...) Jo almenys el que voldria saber és,

de tota aquesta gent que vénen ara, quants vénen amb papers per dir-‐ho d’alguna

manera, vull dir, que siguin de la comunitat econòmica europea i que tinguin targeta

europea, o que tinguin convenis bilaterals,... de tota aquesta gent, quants són els que

vénen a càrrec del servei català de salut i quines són les que vénen a càrrec de la

seguretat social del seu país d’origen; quina càrrega suposa per l’assistència sanitària

com del país, a nivell macro a mi m’interessaria saber-‐ho.”


Tant des de les diferents escoles com instituts de la comarca, s’observa una lleugera davallada

del nombre d’alumnes nouvinguts en els darrers anys, motivada en bona part, segons els

entrevistats, per la situació de crisi econòmica en què es troba actualment el país. Aquest fet, a

més a més de fer disminuir l’entrada d’alumnes d’origen estranger als centres educatius de la

comarca, està comportant l’augment de les sortides, degut al canvi de lloc de residència fruit

de les dificultats econòmiques de les famílies immigrades que fins ara vivien a la comarca.

Pel que fa a l’origen de l’alumnat estranger, està concentrat en la seva gran majoria en els

centres públics. En relació aquest fet, des de diferents equips directius de les escoles i instituts

entrevistats, es reclama la necessitat d’un canvi en la política de distribució que eviti la

concentració en determinats centres, fet que creuen garantiria una millor integració. Es

considera que l’actual política afavoreix la segregació i que per tant s’hauria de trobar un

sistema alternatiu capaç de garantir de manera eficaç una distribució més equilibrada entre els

centres escolars. Pels entrevistats, aquest canvi suposaria, juntament amb el treball de

sensibilització, una via per afavorir realment la cohesió social i, per tant, la integració de la

població immigrant en les societats d’acollida.

En relació al que s’ha explicat anteriorment, i a nivell d’intervenció, des dels diferents centres

educatius s’assenyala que cal fer un important treball de sensibilització amb les famílies

autòctones per trencar amb els prejudicis, molts cops erronis, que hi ha encara sobre la

immigració.

211

“Fa falta trencar encara molts prejudicis, com per exemple, hi ha famílies autòctones que

no volen portar els seus fills en aquesta escola perquè tenen la idea de què aquesta escola

és una escola d’immigrants. Llavors hem de fer dues coses: treballar amb els autòctons per

tal de trencar prejudicis i fer una millor distribució dels alumnes immigrants per aconseguir

una bona integració”.

Quant a la relació família-‐escola, s’evidencia, d’acord amb els entrevistats, un baix grau

d’implicació i participació de les famílies, tant autòctones com estrangeres. Tot i que és

coincideix a afirmar que, en el cas de les famílies d’origen estranger, el grau de participació és

encara més baix, encara que no inexistent. En les diferents AMPAs dels centres entrevistats

trobem la presència i participació de mares i pares d’origen estranger, a més de participar de

forma molt activa, sobretot en les festes culturals i gastronòmiques organitzades pels centres

educatius.

“Normalment costa que les famílies en general s’impliquin a l’escola, i evidentment les

famílies immigrants encara més. Tot i que si s’organitzen festes sí que vénen!. (...)“Hi ha

associació de pares i tothom pot participar. Llavors ja és qüestió de què els pares tinguin

predisposició per fer alguna cosa i per implicar se. Però en principi no hi ha massa

participació, en general, ni de pares d’aquí, ni d’altres. Costa molt que els pares

s’impliquin.”

D’altra banda, tot i que alguns centres disposen d’un servei de mediació de conflictes, aquest

servei té com a objectiu el tractament i la mediació de qualsevol tipus de conflicte, i no està

destinat exclusivament a la població estrangera. A més a més, la major part de professionals

entrevistats asseguren la gairebé inexistència de conflictes per qüestions relacionades amb la

immigració per part de l’alumnat. A més de considerar que, en general, la integració d’aquest

tipus d’alumnat és molt ràpida.

“... S’integren molt bé; no hi ha problema! De conflictes sempre n’hi ha a l’escola, però

no és per la immigració!”

Malgrat que la major part de procediments per accedir a l’escolaritat són idèntics per a tota la

població, sigui quin sigui el seu origen, a l’hora de treballar amb l’alumnat d’origen estranger, i

sobretot nouvingut, els centres educatius disposen de l’Aula d’Acollida: un servei en horari

lectiu convencional que acull els alumnes nouvinguts amb l’objectiu de poder fer un millor

aprenentatge de la llengua, que alhora els ha de servir per poder seguir amb normalitat el curs.

Altrament, pel que fa al nivell amb el que generalment arriben els alumnes nouvinguts als

centres educatius, es coincideix a afirmar que l’alumnat provinent del Marroc i de països Sud

americans presenten, en general, un nivell més baix respecte l’alumnat autòcton; aquesta

diferència no és tant notòria amb els alumnes provinents dels països de l’Europa de l’Est.

212

“En general, els alumnes d’origen marroquí i sud-‐americà presenten un nivell escolar

més baix respecte els autòctons; en canvi amb els alumnes provinents de l’Europa de

l’est, hi ha una nivell més igualat”.

Tot i això, alguns dels professionals entrevistats coincideixen en assenyalar que les possibilitats

d’èxit i fracàs escolar no estan tan vinculades amb la variable ”ser immigrant”, sinó amb la

pobresa. El fet, però, és que les famílies dels alumnes nouvinguts, i sobretot les d’origen

marroquí, són les que presenten majors dificultats a nivell econòmic i, per extensió, també de

fracàs escolar.

“Tenim alumnes immigrants de tot; n’hi ha que són molt bons i d’altres amb un perfil o

nivell més baix, que generalment coincideix amb els alumnes del Marroc. Aquesta

situació però, té molta relació amb la pobresa, ja que acostumen a ser els alumnes amb

menys possibilitats econòmiques i per tant amb menys recursos.”

Però no només això, sinó que la condició de pobresa es percep entre els professionals

entrevistats com el factor determinant de l’estigmatització social, més que no pas la condició

de ser immigrant o no ser-‐ho.

Moltes vegades la pobresa està associada a la immigració i per això, a vegades, podem

trobar o sentir algun comentari com : “tu no vindràs en aquesta sortida!”, etc.

A nivell formatiu, es percep que la major part de professionals que treballen en els diferents

centres educatius de la comarca han fet un gran aprenentatge en els darrers anys, fruit de la

formació i sobretot de l’experiència. Aquest fet, juntament amb la disminució d’alumnat

nouvingut a les escoles i instituts de la comarca, fa que actualment no es consideri la formació

dels professionals en matèria d’immigració com a prioritària. Tot i que sí que es reclama la

necessitat i la importància de disposar d’un nombre suficient de professionals per poder

atendre i donar un servei de qualitat i eficaç en l’àmbit educatiu.


La comarca de l’Urgell, i Tàrrega en particular, compta amb un important teixit associatiu que

es fa evident també observant la diversitat d’entitats i associacions del tercer sector que

treballen de forma directa o indirecta amb les persones estrangeres en aquesta comarca. A

més a més, cal remarcar també la constant dinàmica de col·∙laboració i coordinació en el si del

tercer sector, evidenciada per les múltiples iniciatives que es duen a terme de manera

conjunta entre les associacions i entitats de la comarca. Aquesta dinàmica de treball en xarxa

que caracteritza el tercer sector urgellenc s’estén també a les institucions i als ens locals de la

comarca.

213

Degut a l’amplitud que suposa el terme “tercer sector”, és evident que al parlar-‐ne ens

referirem tant a associacions potenciades/dirigides per persones estrangeres, com a

associacions i entitats sense ànim de lucre, que de manera directa o indirecta treballen amb i

per aquestes persones, entre altres.

Des del tercer sector, igual que des de l’àmbit sanitari, com des dels ens locals, es coincideix a

assenyalar que la població d’origen estranger usuària dels serveis que ofereix és principalment

població d’origen magrebí, ja que és el més nombrós a la comarca, i a Tàrrega en particular.

Malgrat que les diverses tipologies d’entitats que conformen el tercer sector expressen

l’escassetat de recursos per dur a terme les seves activitats, val a dir que, salvant algunes

excepcions, les associacions d’immigrants disposen d’una estructura organitzativa més feble

respecte les altres, trobant-‐se sovint amb fortes dificultats per poder dur a terme els seus

objectius34. Totes, però, coincideixen a assenyalar com a eixos claus del treball i necessitats de

la població estrangera la inserció sociolaboral, la satisfacció de les necessitats bàsiques i

l’aprenentatge de la llengua.

Entre les diverses activitats i serveis que ofereixen les diferents entitats del tercer sector, ja

sigui de manera independent o en col·∙laboració amb altres entitats i institucions, cal destacar

el servei d’assessorament legal en matèria d’estrangeria, així com la prestació de suport i

informació per a la homologació de les titulacions d’estudis obtingudes a l’estranger, per part

d’AMIC.

34 Des de les diferents entitats del tercer sector de la comarca, es fa especial menció a la necessitat de

fomentar l’associacionisme i la participació ciutadana de les persones immigrades en les seves localitats com a eina bàsica per afavorir la seva integració social i alhora fomentar la tolerància i el coneixement

mutu. En aquesta línia, diferents veus apunten a la necessitat de fomentar un tipus d’associacionisme de caràcter més homogeni, en el qual les persones s’associïn per interessos comuns més enllà del seu

origen, ja que d’alguna forma, tot i considerar-‐ne la seva funcionalitat, el fet de diferenciar entre associacions d’immigrants i la resta, perpetua aquest allunyament existent encara entre població

d’origen estranger i autòctona.

“I ja per acabar, cap on creus que s’hauria d’encaminar l’associacionisme immigrant per tal d’afavorir la cohesió social?

... es que a veure, no hi hauria d’haver un associacionisme exclusivament immigrant, sinó una associació dels “que ens agrada la música...”, i ja està. És que no hauria de ser... això de “Tu ets

immigrant, doncs tu a part, a l’associació d’immigrants”... i no pot participar en una associació d’aquí de Tàrrega de tota la vida? Que n’hi ha també, èh!!!, de persones immigrants que estan

en associacions de Tàrrega... Però sí, aquesta diferenciació crea que s’apartin i que no s’arribin a integrar per formar aquest associacionisme.”

214

“Nosaltres fem assessorament jurídic i orientació laboral. (...) Es tracta bàsicament de

l’assessorament en tots els temes, en les dificultats que tenen pel fet de ser estrangers.

(...) també tenim un servei d’informació i suport a l’hora d’homologar estudis”.

Juntament amb aquest servei, realitzat per les entitats del tercer sector presents a la comarca,

s’ofereix també el servei d’informació i assessorament laboral, així com social, i que en aquest

cas duu a terme Càritas, a través del projecte SALS35. En el cas concret de l’assessorament

social, la relació i coordinació entre els diferents agents de la comarca que treballen de manera

directa o indirecta amb població d’origen estranger, fa que a través d’aquest servei (a més de

donar conèixer a les persones estrangeres les prestacions, recursos i serveis socials existents a

la comarca) es facin derivacions, en funció de la demanda dels sol·∙licitants, a les diverses

entitats i institucions que els ofereixen (serveis socials d’atenció primària, servei d’atenció al

nouvingut, CAP de salut, OTG, oficina d’habitatge, etc.).

Al mateix temps, des de les diverses entitats del tercer sector, s’estan duent a terme

intervencions en funció de les necessitats i demandes bàsiques de la població estrangera. En

aquest sentit es duen a terme actuacions de caràcter més assistencial, com la del “Banc dels

Aliments”36, gestionat per l’Ajuntament de Lleida en conveni amb Creu Roja Tàrrega, així com

també activitats de reforç escolar dutes a terme per Càritas i encaminades sobretot al reforç

en l’aprenentatge de la llengua amb escolars nouvinguts,.

D’altra banda, cal destacar, a més a més del programa de formació laboral dut a terme pel

Consell Comarcal de l’Urgell, el projecte de la fundació d’inserció social i vinculada a Càritas,

CARTAES, “El port empresarial”37, que té com a objectiu la contractació de persones en risc

d’exclusió social, així com el seu suport durant la seva vida laboral.

“Estem treballant principalment amb els col·∙lectius vulnerables de ciutat. Qualsevol

persona que estigui en risc d’exclusió social(...) La part més empresarial i social és

aquesta empresa d’inserció que hem creat ara, a partir del gener, que és CARTAES; sóc

responsable d’aquest servei, és per contractar dintre de l’àrea laboral a col·∙lectius amb

risc d’exclusió social i entre aquests hi ha persones immigrants.(...) Hi ha tant

immigrants com també persones autòctones que tenen dificultats de seguir la vida

laboral, seguir unes normes, treballar amb l’equip; i doncs, serien aquest tipus

d’immigrants els que sí poden entrar a la nostra empresa.”

35 Els objectius principals d’aquest projecte són: l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, la facilitació de la gestió de tràmits a les persones immigrades, l’assessorament i informació en matèria de prestacions i serveis socials i la derivació a altres organismes, entitats o serveis, en cas que es consideri. 36 El “Banc dels Aliments” és un servei obert a tota la població en general, no només a la població d’origen immigrant. 37 Aquest projecte està finançat per l’Obra Social de “la Caixa”.

215

També existeix el projecte “Ment Sana, Cos Sa!”38, d’atenció psicològica per a persones

immigrades que presenten alguna problemàtica de salut mental derivada del seu procés

migratori.

Les diferents entitats del tercer sector, incloses les associacions d’immigrants presents a la

comarca, destaquen també pel seu treball intens en campanyes de sensibilització, ja sigui

organitzades per cada entitat o en col·∙laboració amb altres. Quant a la seva participació en

altres projectes de caràcter socioeducatiu, cal destacar també el ja mencionat projecte de

Creació d’Itineraris d’Acollida a les Organitzacions de Tàrrega (CIAO), en el Programa Tàrrega

Comunitària, així com en la Taula territorial per a la Inserció laboral de col·∙lectius en risc

d’exclusió social, on tot i que la coordinació del programa ha anat a càrrec de l’ajuntament de

Tàrrega, hi ha participat també el Servei d’Ocupació de Tàrrega, ASPID, l’Associació Alba,

Reintegra, Càritas Parroquial de Tàrrega, la Fundació Cartaes i els Serveis Socials d’Atenció

Primària del Consell Comarcal de l’Urgell.

Els professionals del tercer sector afirmen necessitar formació continuada ja que el context

canviant de la immigració, així com els tràmits i procediments legals, els obliga a estar

permanentment actualitzant-‐se. Entre les necessitats de formació per a professionals

mencionen com a prioritària l’atenció a les persones d’origen estranger, la formació jurídica i

l’aprofundiment en el coneixement dels diferents aspectes psicològics que comporta el procés

migratori.

“Per començar, tot lo legal ho han de conèixer, no? Una de les coses que més

preocupen les persones immigrants és el tema de documentació (...) És molt important

que un treballador social, qualsevol persona immigrada que atengui, estigui format en

aquest sentit (...) Sensibilitat social també es bàsica, no? A veure, podem atendre millor

o no una persona, però el que passa és que això es forma; la sensibilitat tu l’has de

portar dins, no? Però és veritat que hi ha professionals del camp social que tenen molt

poca sensibilitat amb les persones immigrants.”

D’altra banda, en relació a les necessitats formatives detectades entre la població estrangera,

es destaca sobretot l’aprenentatge de la llengua com a element bàsic d’inserció social i laboral,

a més a més de les formacions de caràcter especialitzat encaminades a les necessitats del

mercat laboral.

A partir d’aquesta detecció de necessitats, les diferents entitats i administracions públiques

presents al territori ofereixen serveis de formació a les persones estrangeres, així com a altres

col·∙lectius, per facilitar l’aprenentatge de la llengua, pal·∙liar la taxa d’analfabetisme encara

existent (sobretot entre les dones) i afavorir la seva inserció al mercat laboral.

38 El projecte Ment Sana, Cos Sa! es duu a terme a Tàrrega per part de Càritas Parroquial de Tàrrega.

216

“ Depèn del país, principalment entre els magrebins, hi ha moltes persones analfabetes,

sobretot dones. Quan no saben ni llegir ni escriure, pues clar, no? És molt difícil que

aprenguin d’idioma i és molt més difícil que es puguin adaptar o formar part de la

societat com una persona més de la ciutat. Perquè la llengua és bàsica. (...) Llavors, per

això es fan classes de català o de castellà; principalment de català per persones

analfabetes. (...) Sí que hi ha demanda i hi ha gent que hi va, però no tots els que hi

haurien d’anar.”

217

7.-‐ EL SEGRIÀ

1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.

Pel que fa als moviments de població estrangera a la comarca del Segrià s’observa, a la gràfica

número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de

l’any 2000 es produeix un creixement quasi constant fins l’any 2008, aquest any suposa un

punt de ralentització que es manifesta al 2009 i 2010. En termes absoluts passem de 3867

estrangers a la comarca als 38601 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca

a l’any 2010 restaria 0,5 punts per sobre de les dades referides a la província (gràfica número

2) i estaria quasi 2,85 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la

Comunitat a l’any 2010 (15,95%)

Gràfica núm. 1

Tendència de l’arribada d’estrangers al Segrià


218

Gràfica núm. 2




Gràfica núm. 3

Evolució de la població estrangera al Segrià per sexe i edats


219




que va del 15% al 20%, favorable als homes, que es manté al llarg del deu anys estudiats. No

obstant, sembla que en els darrers tres anys (2008, 2009, 2010) s’ha escurçat aquesta

diferència. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges al voltant del 8%, tant

per nois i noies, i s’aprecia un increment significatiu en el dos darrers anys (10,5% i 10,7% per

les noies i 11,2% i 11,5% pels nois). Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un

descens, tant en homes com dones, des de l’any 2000 (4,0% i 3,0%) fins al 2010 (0,4% i 0,3%).


Gràfica núm. 4

Evolució de la població estrangera al Segrià segons continent d’origen



2000 (13,8%) fins al 2010 ( 33,9%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de

220

fora de la Unió39 ha anat decreixent des de 2000 (5%) fins al 2010 (3,9%). La suma dels dos

col·∙lectius a l’any 2010 (37,8%) representen, juntament amb els estrangers d’origen africà, les

colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.

b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és encara

avui el grup més nombrós però amb una disminució molt significativa al llarg del temps que va

des de l’any 2000 (58,3% ) al 2010 (39,8%).

c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) a l’any 2000

representaven el 19,4% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i

una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 18% de la població estrangera. Cal

assenyalar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial

amb un percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,5% de l’any

2000 i el 0,1% de l’any 2010.

d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen percentatges

molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven el 3,4% dels estrangers

presents a la comarca; amb oscil·∙lacions inicials i una tendència final creixent a l’any 2010

representen el 4,4%.

39 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, es dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.

221

2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.




Gràfica núm. 5

Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers


a.-‐ Els treballadors estrangers al Segrià es concentren majoritàriament a la agricultura i al

sector serveis.

b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoria amb una disminució que va des

del 7,4% a l’any 1999 fins al 2,3% a l’any 2010.

c.-‐ Els treballadors de la construcció que representaven el tercer grup més nombrós a l’any

1999 amb un 15,9% dels treballadors estrangers, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 8,2%.

d.-‐ Els treballadors del sector agrari a l’any 1999 representaven el 39,3% dels treballadors

estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a

l’any 2010 representen el 37,7% dels treballadors estrangers.

222

e.-‐ Els treballadors dels sector serveis eren el segon grup més nombrós de treballadors

estrangers al Segrià, a l’any 1999 representaven el 37,5%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del

període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el 51,7% dels contractes dels




Gràfica núm. 6

Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe


a.-‐ Hi ha augment significatiu dels contractes entre les dones estrangeres. A l’any 1999

representaven un 10,4% els treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 29,8% dels contractes

dels treballadors estrangers al Segrià.





223









Gràfica núm. 7

Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats


a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers al Segrià presenten un nivell

d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any

2010 representen el 44,6% dels treballadors estrangers contractats. Des de l’any 1999

s’observen oscil·∙lacions amb una tendència general decreixent.

b.-‐ Hi ha un augment significatiu dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999

representaven el 0,3%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període presenten una tendència

224

general creixent i a l’any 2010 representen el 36,2% dels treballadors estrangers contractats al

Segrià.

c.-‐ Els treballadors estrangers contractats amb estudis primaris, a l’any 1999 representaven el

14,6% dels treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del període presenten una tendència general

creixent i a l’any 2010 representen el 16,9% dels treballadors estrangers.

d.-‐ Els treballadors estrangers amb un nivell d’estudis de batxillerat han disminuït

significativament al llarg del període. A l’any 1999 representaven el 4,2% dels treballadors

estrangers contractats a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final

decreixent, a l’any 2010 representen el 0,9% dels treballadors estrangers.

e.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis professionals de qualsevol nivell presenten

percentatges testimonials i a l’any 1999 representaven un 1% dels treballadors; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el

0,3% dels treballadors.

f.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis universitaris (Diplomatures/Llicenciatures)

presenten percentatges testimonials menors de l’1,2%. En els cas dels Diplomats s’observa una

tendència constant al llarg del període i a l’any 2010 representen el 0,4%. En els cas dels

Llicenciats s’observa una tendència decreixent al llarg del període i a l’any 2010 representen el

0,7% dels treballadors estrangers del Segrià.

Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants podem veure


desembre de 2009.

En primer lloc observem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 observem

que entre desembre de 2005 i desembre de 2006 hi ha una disminució de l’atur masculí, de

manera antagònica i en la mateixa mesura, es produeix un augment de l’atur femení. En canvi

entre el desembre del 2006 i desembre del 2008 la tendència s’inverteix i és ara l’atur femení

qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur masculí en la mateixa mesura. A partir

del desembre de 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la tendència i és ara l’atur

masculí qui descendeix i el femení qui augmenta.

225

Gràfica núm. 8

Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe




a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola del Segrià, amb oscil·∙lacions,

disminueix en el període comprès entre desembre de 2005 i desembre 2009, passant del

36,3% al 17,7%.

b.-‐ L’atur dels treballadors estrangers a la indústria, amb oscil·∙lacions, es manté en un

percentatge relativament constant, prop del 7%.

c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers dels sector de la construcció és el que experimenta el

creixement més significatiu, passant del 13,4% de l’inici del període al 29,6% del final del

període.

d.-‐ L’altre sector que ha experimentat a la comarca un creixement de l’atur, també molt

significatiu, és el dels treballadors estrangers contractats al sector serveis que han passat d’un

29,9% d’aturats a l’inici del període fins al 40,5% del final (desembre de 2009).

e.-‐ Finalment, el sector que, juntament amb l’agricultura, ha experimentat un descens més

significatiu de l’atur és el dels nous treballadors que s’incorporen a la vida activa sense haver

226

tingut cap ocupació anterior al nostre país. En aquest cas passem d’un atur del 14.6% al

desembre del 2005 a un 5.1% all final del període.

Si comparem les dades dels contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les

següents relacions.

Gràfica núm. 9

Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius


a.-‐ A nivell de contractes el sector agrícola manté un nivells de contractació constants i això

repercuteix en el descens de l’atur que s’ha produït en aquest sector entre els treballadors

estrangers.

b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial es correlaciona amb l’augment d’aturats,

no obstant les dades no son significatives respecte al total perquè el nombre de treballadors

estrangers contractats, en aquest sector, és baix respecte als altres sectors productius.

c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de

treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat entre els treballadors estrangers del

sector.

227

d.-‐ Finalment, al sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors

estrangers contractats al Segrià, que ha augmentat, i el nombre de treballadors a l’atur, que

també ha augmentat.

Per acabar aquest apartat cal remarcar que, si bé s’ha produït un augment de contractes de

treballadors estrangers femenins en els darrers anys, també s’ha produït un augment paral·∙lel

de dones treballadores en situació d’atur.

228

3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.




per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les


concertats. En el cas del Segrià es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el

pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i el total d’alumnes de cada tipus

d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat

numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A

cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt

d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.

Aquesta evolució, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període i

ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i

donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei

d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.

229


Gràfica núm. 10

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Segrià


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Segrià,

escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,5% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels

darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs

2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 12,2%. Cal assenyalar, com a



escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix

majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 11,4% enfront del 0,8% de la xarxa


en el nivell, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,3%

estrangers d’infantil enfront d’un 2,5% de la xarxa concertada.



230


alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 11

Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Segrià

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament

d’Ensenyament

Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil del

Segrià són els d’origen magrebí. Al curs 1999-‐2000 representaven el 29% dels alumnes

estrangers de l’etapa; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 37% dels alumnes estrangers. El segon origen més nombrós són

els alumnes procedents dels països europeus, tant els de països de la Unió com dels països de

fora de la Unió40. Sumant aquests alumnes, al curs 1999-‐2000 representaven el 25,8%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i

decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 25,7% de

l’alumnat estranger de l’ensenyament infantil. El tercer origen són els alumnes africans

40 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, es dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.

231

(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,2%. El quart

origen, en percentatge, són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000

representaven el 22,6%; amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una tendència final decreixent

al curs 2009-‐2010 representen l’11,5%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics,

majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,2% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència fina creixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 2,5%. Per acabar, i de manera testimonial, cal esmentar els alumnes

procedents d’Amèrica del Nord que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,2% dels alumnes

estrangers d’infantil i que en el curs 2009-‐2010 només representen el 0,2 %,. Al llarg del

període hi ha hagut cursos sense matrícula d’aquests alumnes.


Gràfica núm. 12

Alumnes estrangers ensenyament primari al Segrià


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Segrià,

escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,2% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels

232


2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 16,8%. Cal assenyalar com a

dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha






d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 6,9% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 13

Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Segrià


233

Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament primari del

Segrià són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de la

Unió. Sumats aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 13,2% dels alumnes

estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als

alumnes de la Unió i una decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010

representen el 29,6%. El segon origen són els alumnes magrebins, que inicialment, al curs

1999-‐2000, era el majoritari, amb una presència del 32,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 25,8% dels alumnes

estrangers matriculats a l’ensenyament primari del Segrià. El tercer origen són els alumnes

centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 27,2%; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,1%. El

quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 2009-‐2010 representaven el

22,8% de l’alumnat estranger, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general

decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 15,1%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics,

majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,5%; amb oscil·∙lacions a

l’inci del període i una tendència creixent a partir del curs 2006-‐2007, al curs 2009-‐2010

representen el 4,3% dels alumnes estrangers. Per finalitzar cal fer esment de la presència

d’alumnes d’origen nord-‐americà en percentatges testimonials al llarg del cursos i que al curs

2009-‐2010 representen el 0,2% de l’alumnat estranger de l’ensenyament primari del Segrià.

234


Gràfica núm. 14

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Segrià


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Segrià,



2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 17,2%. Cal assenyalar com a

dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha






d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 7,7% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

235

Gràfica núm. 15

Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Segrià


Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència a l’ensenyament secundari del

Segrià són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el

27,9% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions a llarg del període i una tendència general

creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 34,3% de l’alumnat estranger de secundària. El

segon origen són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de

la Unió, sumant aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 12,3% dels alumnes

estrangers: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pel que fa als

alumnes de la Unió i decreixent pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el

29,8%. El tercer origen són els alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 era el

majoritari, amb una presència del 44,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència

general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19% de l’alumnat estranger. El quart

origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 8,8%;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010

representen un 8,7% dels alumnes estrangers de l’etapa. El cinquè origen són els alumnes

asiàtics, majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 5,9% de l’alumnat

236

estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 8,1% dels alumnes estrangers. Per finalitzar, cal esmentar que els alumnes

procedents d’Amèrica del Nord que s’incorporen, per primer cop, a les aules el curs 2001-‐2002

amb un percentatge del 0,7%, presenten oscil·∙lacions i una presència irregular al llarg del

període. La seva presència és testimonial i al curs 2009-‐2010 no hi matrícula a la secundària del

Segrià.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i

batxillerat s’observa en general una menor presència d’alumnes estrangers en el sistema,

sobretot als cicles de grau superior i al batxillerat; els cicles de grau mitjà estarien dins dels

paràmetres generals.


mitjà): evolució i situació actual.

Gràfica núm. 16

Alumnes estrangers CFGM al Segrià


237


mitjà del Segrià, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,6% de l’alumnat total del

cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins


assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2007-‐2008

que s’ha mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total

d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix

majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 15,6% enfront de l’1,1% de la xarxa


en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 17,6% d’alumnes estrangers

enfront d’un 9,5% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 17

Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Segrià

238


Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència als cicles professionals de grau

mitjà són els d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió, sumant

aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions i una presència irregular durant el període, amb cursos sense matrícula, presenten

una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió41 i decreixent pel que fa als de fora de

la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 46,3%. El segon origen correspon als alumnes

centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 60%; amb oscil·∙lacions al llarg

del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,7% dels

alumnes estrangers dels cicles de grau mitjà del Segrià. El tercer origen són els alumnes

africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, als cicles de la comarca el curs

2001-‐2002 on representaven el 5,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del

període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 12,7% dels alumnes

estrangers dels cicles de grau mitjà. El quart origen són els alumnes magrebins que al curs

1999-‐2000 representaven el 20% d’estrangers; amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una

tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,9% de l’alumnat estranger. El

cinquè origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per

primer cop, als cicles de grau mitjà de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,3%; amb

oscil·∙lacions i una presència irregular, amb cursos sense matrícula, al període presenten una

tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 0,7% dels alumnes estrangers dels

cicles. Per finalitzar, cal esmentar els alumnes d’origen nord-‐americà que tenen una presència

testimonial i que s’han incorporat, per primer cop, als cicles de grau mitjà el curs 2009-‐2010 i

representen el 0,7% dels alumnes estrangers.

41 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, les dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.

239



Gràfica núm. 18

Alumnes estrangers CFGS al Segrià



superior del Segrià, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 0,2% de

l’alumnat total dels cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent

d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers

és del 8,4%. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el

nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 6,7% dels alumnes

estrangers enfront de l’1,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el

nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública

escolaritza un 8,2% d’alumnes estrangers enfront d’un 8,9% de la xarxa concertada.



240


alumnes nouvinguts

Gràfica núm. 19

Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Segrià


Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior del

Segrià són els alumnes procedents de centre i Sud-‐Amèrica que es van incorporar, per primer

cop, als cicles superiors el curs 2000-‐2001 on representaven el 44,4% de l’alumnat estranger;

amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final estable, al curs 2009-‐2010

representen el 43,8%. El segon origen més nombrós són els alumnes europeus procedents dels

països de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 50% de l’alumnat estranger; amb

oscil·∙lacions i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 24,3%. El tercer

origen són els alumnes europeus procedents dels països de fora de la Unió que al curs 1999-‐

2000 representaven el 50% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una

tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 14,6%. El quart origen són els

alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop, als cicles superiors el curs 2000-‐

241

2001 on representaven el 22,2% de l’alumnat estranger;amb oscil·∙lacions al llarg el període i

una tendència final decreixent,al curs 2009-‐2010 representen el 7,6%. El cinquè origen són els

alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar per primer cop als cicles de grau

superior el curs 2000-‐2001 on representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions

i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 6,3% dels alumnes. Finalment,

l’últim origen són els alumnes asiàtics, que tenen una presència irregular i testimonial al llarg

del període, solament tenen matrícula en tres cursos i el curs 2009-‐2010 representen el 3,5%

dels alumnes estrangers.

3.6.-‐ Batxillerat: evolució i situació actual.

Gràfica núm. 20

Alumnes estrangers Batxillerat al Segrià


Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Segrià, escolaritzats a les

dues xarxes, representava el 0,6 % de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys

s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el

242

percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,3%. Cal assenyalar com a dada significativa

l’increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 i que s’ha mantingut fins al darrer curs.

En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa

que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests

alumnes amb un 6% enfront de l’1,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,

sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa

pública escolaritza un 9,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,9% de la xarxa concertada.




alumnes nouvinguts.

Gràfica núm. 21

Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Segrià


243

Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència als batxillerats del Segrià són els

alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió42 i de fora de la Unió; sumats

aquest dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 25,1% dels alumnes estrangers

matriculats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als

alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010

representen el 45,8% dels alumnes estrangers dels batxillerats del Segrià. El segon origen són

els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 43,8%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen

el 38,3%. El tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el

12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐

2010 representen el 7% de l’alumnat estranger dels batxillerats de la comarca. El quart origen

són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 18,8%; amb

oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010

representen el 5,5% dels alumnes estrangers. El cinquè origen són els alumnes asiàtics que es

van incorporar, per primer cop, als batxillerats el curs 2001-‐2002 on representaven el 4,2% de

l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al

curs 2009-‐2010 representen el 3,5% dels alumnes estrangers matriculats.

Per finalitzar, cal esmentar que els alumnes procedents d’Amèrica del Nord es van incorporar a

les aules de batxillerat del Segrià el curs 2006-‐2007 amb un percentatge del 2,5%, no obstant

al curs 2009-‐2010 no presenten matrícula.

42 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, les dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.

244


Des del Consell Comarcal del Segrià es facilita suport i assessorament en la gestió de la

immigració a la totalitat de municipis de la comarca. A més a més també a través dels serveis

tècnics d’alguns ajuntaments disposen de tècnic propi en matèria d’aquestes polítiques.

Una de les principals dificultats assenyalades per la major part de professionals de

l’administració entrevistats és la dificultat per a poder disposar de dades actualitzades sobre la

immigració, tant de tipus quantitatiu com qualitatiu.

En els darrers anys, s’ha detectat entre els professionals i tècnics l’atur com a principal

problemàtica de la població d’origen estranger de la comarca, fruit de l’actual conjuntura

econòmica que ha comportat l’estancament de l’arribada de població i un fort increment del

nombre d’aturats d’origen estranger a la comarca. Des de l’administració local s’han

incrementat els cursos de formació per afavorir la inserció laboral, encara que es remarca que

existeixen altres necessitats a les quals cal donar resposta de forma permanent.

Al mateix temps, i en relació a la població autòctona, es destaca la necessitat de continuar

duent a terme campanyes de sensibilització i formació dels professionals que treballen amb

població estrangera, sobretot per evitar l’aparició d’actituds discriminatòries i racistes cap a

aquest col·∙lectiu.

Alhora, des del servei comarcal, s’intenta dur a terme un treball coordinat i de caràcter

transversal que implica la participació i la implicació dels diferents agents socials i institucions

presents a la comarca: sanitàries, d’educació, de caràcter associatiu, etc.


La gestió de la immigració per part de l’administració local s’articula a partir del Pla de

Ciutadania i Immigració elaborat pels diferents Consells Comarcals i ajuntaments amb tècnic

propi en matèria de polítiques migratòries. En el cas concret de la comarca del Segrià, el

Consell Comarcal compta amb un tècnic de polítiques migratòries, un treballador social, un

agent d’acollida d’origen magrebí, un d’origen subsaharià i un tècnic de participació ciutadana;

tots ells treballen de manera conjunta amb l’equip d’infermeria i serveis socials del mateix

Consell Comarcal. Des d’aquest servei tècnic es facilita el suport i l’assessorament en la gestió

245

de la immigració a la totalitat de municipis de la comarca. Malgrat que, com ja s’ha assenyalat,

alguns dels municipis com ara Lleida i Alcarràs, disposen de tècnic propi en aquesta matèria.

Aquest equip treballa en col·∙laboració amb altres institucions i entitats (escoles, instituts,

centres d’atenció primària, associacions d’immigrants i pro immigrats, etc.) dels diferents

municipis de la comarca. Alhora que des dels mateixos municipis amb tècnic propi, també

s’estableixen col·∙laboracions puntuals, quan és oportú, amb les diferents institucions i entitats

presents en el mateix.

“Amb l’institut, amb l’Aula d’Acollida, el que fem és bo... un parell de vegades a l’any...

hem fet una guia de recursos per a joves, així molt... molt esquemàtica; llavors els hi

expliquem, cada mes els hi enviem l’agenda als responsables de l’Aula d’Acollida, per

tal que els hi facin difusió perquè puguin participar en activitats o... que es fan aquí al

municipi, o obres de teatre o el que sigui...”

Des de l’administració pública es valora de forma positiva el treball amb les institucions i

entitats argumentant que la immigració és un fenomen present en tots els espais de la nostra

societat i que, per tant, s’ha de tractar des d’una perspectiva transversal.

Els tècnics coincideixen a assenyalar la dificultat per disposar de dades actualitzades i

específiques en relació a la població d’origen estranger. Aquesta dificultat és de manca

d’actualització de les dades per part dels organismes estadístics oficials, com ara l’INE i per la

dificultat en l’obtenció de determinades dades, com ara les referents al reagrupament familiar

que disposa la Delegació del Govern. També es menciona la manca de recursos materials i

humans per poder elaborar i actualitzar bases de dades municipals amb informació específica.

Malgrat aquesta dificultat, determinats municipis de la comarca, en particular aquells que

disposen de tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, estan elaborant bases de dades

actualitzades amb informació específica sobre la població d’origen estranger del seu municipi.

Alhora que és manté un seguiment de les entrades i sortides de població dels diferents

municipis de la comarca a través del padró. Els entrevistats indiquen que, després d’un fort

increment de població estrangera, en els darrers anys s’ha experimentat un estacament

motivat en bona part per la conjuntura de crisi econòmica global. Aquest fet està obligant a

l’administració local a readaptar i introduir canvis en matèria de gestió migratòria. Així, es

detecta la necessitat cada cop major de treballar amb població que compta amb un temps llarg

246

d’estada a la comarca, en detriment d’altres intervencions fins ara molt rellevants, com les

relacionades amb l’acollida.

“Teníem una agent d’acollida però ara no hi és. No, perquè penso que no. Si són

nouvinguts sí. Abans que hi havia tants nouvinguts, recent arribats, que no entenen

l’idioma.... Però ara la realitat és una altra; és gent que està aquí, que no pot tornar al

seu país, perquè no té feina, no té papers, no té diners, no pot sortir, estan estancats

aquí... i ja van fer els cursos de català. Per tant entenc que l’idioma més o menys el

parlen...”

D’altra banda, un element característic del fenomen migratori a la comarca del Segrià és els

dels treballadors estrangers de temporada, anomenats temporers, que solen arribar a la

comarca durant la campanya de la fruita. L’arribada nombrosa durant un període molt

determinat de temps ha generat la necessitat de gestionar aquest tema des de les

administracions i entitats de forma conjunta i específica. Per aquest motiu, s’estableix un

coordinació formal entre els ajuntaments, el consell comarcal, la subdelegació i delegació del

govern, la secretaria per a la immigració, el departament d’empresa i ocupació i entitats com

ara Càritas i Creu Roja.

En els darrers anys s’ha detectat, entre els professionals i tècnics, l’atur com la principal

problemàtica de la població d’origen estranger de la comarca, fruit de l’actual conjuntura

econòmica, que ha comportat, entre altres, l’estancament del nombre d’arribades i

l’increment del nombre d’aturats d’origen estranger. Des de l’administració local s’han

incrementat els cursos de formació per afavorir la inserció laboral. A nivell comarcal, cal

destacar les següents activitats de formació que es duen a terme, entre d’altres, tant per a

professionals com per a persones estrangeres:

els tallers de formació sociocultural als nouvinguts

els tallers prelaborals per a dones duts a terme en municipis com Soses o Almenar en

col·∙laboració amb la Creu Roja

els cursos de formació per als treballadors de l’administració pública en la gestió de la

convivència i diversitat, especialment de mediació social i comunitària

els cursos de català oferts pel Consorci de Normalització Lingüística amb el suport del

Consell Comarcal

els cursos d’alfabetització per a població estrangera, en especial per a dones

247

els cursos d’inserció i promoció laboral per persones estrangeres en situació d’atur

els cursos i tallers d’habilitats i gestió de la llar, de funcionament del sistema educatiu i

sanitari, d’higiene familiar, etc., sobretot dirigit a dones

etc.

A nivell comarcal, a més a més de les Sessions de Benvinguda per a nouvinguts, que s’estan

duent a terme en els diferents municipis, es disposa d’un Servei de Traducció i interpretació

per donar suport als professionals dels serveis socials, ajuntaments i centres educatius. Així

com també d’un servei d’assessorament en temes d’estrangeria que d’una banda presta

atenció als municipis amb major demanda (que està obert tant a particulars, empresaris, com

professionals dels serveis socials i tècnics dels diferents ajuntaments) i que, de l’altra, dóna

suport en temes de reagrupament familiar43.

El Consell Comarcal ha implementat un servei de gestió de la convivència, centrat bàsicament

en la mediació social i comunitària, a través del qual s’organitzen xerrades a escoles i instituts

de la comarca, així com a associacions i ciutadania en general als municipis. Per la seva banda,

ajuntaments amb tècnic propi, com en el cas de Lleida ciutat, estan duent a terme formacions

destinades als monitors de lleure infantil i al professorat d’educació infantil sobre educació en

un context multicultural, alhora que s’estan formant també, nous formadors en gestió de la

multiculturalitat.

En una línia similar, s’està promovent des dels ens locals la sensibilització de la ciutadania vers

la immigració, així com el foment de la cohesió social i la millora de la situació socioeconòmica

dels països originaris de la immigració a través de programes específics44, xerrades, tallers i

sessions informatives, així com a través de l’organització de festes de caràcter intercultural. Val

a dir, però, que en els darrers anys s’ha posat en dubte cada cop més l’eficàcia d’aquest tipus

43 A nivell de Lleida ciutat, l’ajuntament disposa d’un Servei d’Informació i Orientació per a la Igualtat (SIOPI), al qual la població d’origen estranger pot dirigir-‐se per tal de fer qualsevol consulta sobre renovacions de papers, reagrupament familiar, etc, així com demanar informació i inscriure’s als cursos que des del mateix ajuntament s’ofereixen. Alhora, cal destacar l’organització també de sessions d’acollida per a famílies nouvingudes, que es fan amb aquelles famílies pendents d’un reagrupament familiar, on se’ls informa sobre els passos a seguir un cop donat el reagrupament. 44 L’ajuntament de Lleida duu a terme un programa de Codesenvolupament que, a través de la creació dels Grups Mixtes, tracta d’implicar a les ONG locals i als col·∙lectius de persones immigrades en la cooperació amb les seves comunitats d’origen i augmentar la sensibilització de la societat d’acollida sobre les causes profundes de les migracions actuals. Ha suposat el treball conjunt entre les ONG locals i els col·∙lectius de persones migrades, fet que ha permès cooperar amb les seves comunitats d'origen i fomentar la sensibilització de la societat d'acollida sobre les causes profundes de les migracions actuals, millorant la convivència i la cohesió social a la ciutat.

248

d’actes per a la promoció de la convivència i el coneixement mutu entre població autòctona i

estrangera. I és per aquest motiu que s’ha experimentat un cert retrocés en l’organització

d’actes d’aquest tipus per part de molts tècnics dels diferents municipis.

Pel que fa a la formació dels tècnics que treballen en les diferents administracions locals,

valoren positivament el conjunt d’activitats formatives ofertes des de la Secretaria per a la

Immigració de la Generalitat de Catalunya en els darrers anys, malgrat una mancança de

coneixements específics en matèria de legislació i estrangeria. Alhora, en els darrers anys s’han

promogut també accions formatives complementàries per la promoció de la participació

ciutadana, dirigides tant a tècnics com polítics.

Per tal d’adequar les activitats formatives a les necessitats reals de la població estrangera, la

major part dels tècnics coincideixen a assenyalar la importància de conèixer i estar en contacte

permanent amb les diferents associacions d’immigrants; les quals funcionen com a corretja de

transmissió d’informació entre la població i les institucions públiques. Alhora que en

determinades ocasions són les pròpies associacions d’immigrants les encarregades d’oferir i

gestionar determinades activitats formatives. És per aquest motiu que el contacte constant

entre associacions i administració és creu bàsic també per evitar la duplicitat dels recursos.

“PE: No. És que clar, d’una banda hi ha les associacions; que nosaltres per exemple amb

l’associació de guineans del Segrià tenim molt contacte i projectes molt... Ells es deixen

molt assessorar pels projectes que nosaltres els hi proposem durant l’any. O sigui on no

arriba a l’ajuntament que arribin a ells.

Entre: O sigui que teniu molt contacte amb les associacions africanes...

PE: Sí. Per no duplicar serveis. Perquè ens trobàvem que ells volien fer català; doncs no

perquè nosaltres ja en fem. Feu alfabetització vosaltres, o feu formació en noves

tecnologies, mmm... que no treballar per separat. Treballar conjuntament i arribar...

intentar agafar totes les necessitats podríem dir...”


Com a conseqüència del creixent nombre de població estrangera a la comarca, malgrat

l’estancament sofert en aquests darrers anys, s’ha experimentat un creixement dels usuaris

249

d’origen. Tot i això, des dels mateixos centres de salut es subratlla que, en termes

proporcionals, el percentatge d’usuaris d’origen autòcton i estranger acostuma a ser similar,

exceptuant aquells municipis on el nombre de població estrangera és molt elevat respecte la

mitjana, com en el cas de la ciutat de Lleida on es dóna major o menor concentració

d’estrangers en funció del barri on està situat cada CAP.

“ El inmigrante va al médico cuando lo necesita, cuando está enfermo... y muchas veces

incluso el inmigrante no acude ni al médico o acude en última instancia.

... Aquí hay mucho que hablar, porque si pasamos a otro contexto, aquí vienen

alemanes, noruegos o finlandeses y se van a Alicante, a vivir en unos chalets de lujo y

operarse en la sanidad de aquí. Pero claro, aquí el tema ¿Quién es inmigrante?...”

És a dir, els professionals dels CAPs entrevistats constaten que determinats CAPs, per la seva

ubicació, (generalment barris on el preu de l’habitatge és més assequible, o que per altres

raons s’hi concentra un major nombre de població d’origen estranger), registren taxes més

elevades d’usuaris d’origen estranger, respecte altres; alhora que s’observa també una certa

concentració per nacionalitats depenent del CAP.

“... tenemos Centros de Atención Primaria que tienen más; mayor número de población

extranjera porque ya en el municipio tienen más extranjeros.

Dentro de la ciudad de Lleida pues tenemos Rambla Ferran, que es el centro, porque

está ubicado en lo que es el Casco Antiguo–Centro Histórico, que por sus

características, es donde puedes encontrar las viviendas a un precio más económico;

pues mucha población inmigrante cuando la primera vivienda donde se ubica es en

esta zona. Por eso el Centro de Salud de Rambla Ferran tiene una población

significativamente superior de población inmigrante respecto otros centros de la

ciudad.”

“El centro de salud de Cappont, tiene bastante población extranjera de origen sobre

todo rumano, población del Este y sudamericana. Aquí en Rambla Ferran, quizás

tenemos mucha más población africana y de Marruecos. Después tenemos también la

Área Básica del 1r de Maig de Ronda, donde tendríamos tal vez no tanta población

extranjera pero sí mayor concentración de minorías étnicas, sobretodo población

gitana”.

250

Pel que fa al seu funcionament, els CAPs de la comarca, així com els de tota la província de

Lleida, treballen de forma homogènia intentant aplicar els mateixos protocols d’atenció, tant

pel que fa a la població estrangera com autòctona. En relació al treball específic amb la

població d’origen estranger, els CAPs han posat en marxa, d’una banda, una comissió de

treball dels professionals sanitaris i d’atenció a l’usuari per detectar les necessitats en

qüestions administratives de les persones estrangeres respecte el tema sanitari. I d’una altra,

un protocol d’acollida per tal de facilitar informació als nouvinguts sobre el funcionament del

sistema sanitari català, dels seus drets i deures, de com fer ús dels centres de salut, etc.

Normalment l’acollida, ja sigui individualitzada o en grup, es fa a través dels mediadors de que

disposa el CAP, el treballador social i el personal d’atenció a l’usuari.

Quant al funcionament, cal destacar que des dels diferents centres de salut de la comarca, en

el cas que es consideri necessari, s’estableixen col·∙laboracions puntuals amb els serveis socials

o altres professionals de les diferents administracions o d’entitats i institucions diverses.

Des dels mateixos centres de salut de la comarca, s’està duent a terme un programa d’atenció

a la multiculturalitat, que comprèn: la capacitació dels professionals sanitaris de tota la

província entorn de la multiculturalitat, la formació en temes relacionats amb la mutilació

genital femenina a pediatres, equip d’infermeria, llevadores i treballadors socials, la formació

per als mediadors culturals i altres formacions específiques de caràcter clínic. També s’ha

iniciat un grup de treball per tal de definir com s’hauria de desenvolupar una consulta clínica.

De moment s’està en procés d’acabar de definir el protocol d’actuació amb la intenció de

posar-‐lo en funcionament el més aviat possible. Aquest protocol es preveu que també sigui

vàlid a nivell de tota la província. Malgrat tot, des dels CAPs s’afirma que encara queda molt

per fer i per aprendre. Hi ha una gran necessitat de conèixer més en profunditat determinades

malalties o problemes de salut amb els que arriba la població estrangera de països no

europeus, així com de continuar formant-‐se per millorar les seves habilitats en la gestió de la

diversitat per tal de poder ser més capaços d’entendre les diferents significacions dels

llenguatges culturals en termes sanitaris.

Des de fa dos anys i mig, els CAPs de la comarca, a través del seu servei de mediació, estan

duent a terme sessions d’acollida amb la població nouvinguda. L’equip de mediació de la

comarca compta amb set persones que desenvolupen les tasques de mediació tant a Lleida

ciutat com als diferents municipis de la comarca. En el marc d’aquest servei de mediació s’ha

dut a terme un estudi en diferents CAPs de la província per tal de conèixer l’opinió dels

251

professionals sanitaris i saber quines són les seves necessitats en relació a l’atenció a la

població estrangera. Entre els resultats més rellevants, cal destacar la necessitat dels

professionals de fer sessions amb els mediadors per tal de poder millorar les habilitats

comunicatives dels professionals sanitaris en termes culturals. Creuen que cal millorar el tema

de la comunicació amb la població estrangera i sobretot a nivell pediàtric amb les mares

d’origen marroquí.

“Necesitamos mejorar... mira, a nivel pediátrico, tenemos muchas dificultades a la hora

de comunicarnos con las mamás; no suelen hablar el idioma, les cuesta más salir a la

calle... claro que no se puede generalizar, pero en general y sobre todo con las mamás

de origen marroquí, tenemos dificultades de comunicación...”

Els professionals sanitaris assenyalen que sovint la dificultat de comprensió idiomàtica genera

malentesos que poden ser considerats com actituds racistes, quan en realitat no són més que

problemes de comunicació.

“ ... hay momentos que, pero igual que se detecta con la población autóctona, hay

conflictos. Pero conflictos idiomáticos y de entendimiento sí que tenemos. Lo que pasa

con la población extranjera a veces, es que los mismos extranjeros en seguida salen con

el “...es que tú eres racista!”; Y no, no es que sea racista, pero sí que soy quien

determina una actuación médica. Pero, ya te dijo que son cosas puntuales”.

Des dels CAPs, a més a més de les necessitats esmentades per tal de millorar les habilitats i

coneixements dels seus professionals, es denuncia la retallada pressupostària que estan patint,

la qual afecta en bona part al seu servei de mediació així com a altres serveis que es

consideren prioritaris.


S’ha detectat que en algunes de les escoles hi ha una presència important d’alumnat d’origen

estranger, mentre que en altres centres escolars aquesta és molt menor. Cada centre escolar,

en funció de la proporció d’alumnat d’origen estranger, adopta noves estratègies i elabora

nous programes per tal de promoure d’integració i la convivència.

Els equips directius de les diferents escoles estan d’acord en que la presència d’alumnat

estranger és una oportunitat i no un problema, alhora que la gran majoria subratllen el clima

de convivència entre el conjunt d’alumnat del seu centre. La filosofia dels diferents centres

252

consisteix a respondre a les necessitades educatives que presenta l’alumnat en el seu conjunt i

evitar diferenciar a partir del país d’origen; tot i que es tenen en compte en determinades

situacions on el gruix de població estrangera és molt important. Alhora, els mateixos equips

directius reconeixen que la incorporació d’aquest alumnat ha implicat canvis en la metodologia

de treball del professorat, per tal de facilitar l’aprenentatge a tot l’alumnat del centre.

“Nosaltres de problema d’integració et puc dir que no tenim cap ni un,

afortunadament. Això és a nivell de nens (...) Nosaltres no ho plantegem com un

problema perquè pensem, pues això, que els nens són un més. Si em preguntes el

número, hauríem d’anar aula per aula a preguntar. Perquè, immigrants, dius? no sé

(...)Nosaltres el que veiem és que tenim un nen al nostre davant i el tractem com un

més; i això genera més normalitat.”

“Per nosaltres és molt important el tractament de la diversitat. Entenem de la

diversitat en què tots som diferents. I per tant, el nostre funcionament d’escola molt

encarat així. Si ens pregunteu si fem un tractament especial per aquests nens, no. Fem

un tractament en especial per a tots els nens (...) Tots els nens tenen diferents

mancances, cada un té unes coses més desenvolupades i altres menys. Però com

tothom.”

Pel que fa a la relació entre l’escola i la família i sobretot la participació de les famílies d’origen

estranger, malgrat reconèixer els equips directius la importància de la implicació dels pares a

l’hora d’obtenir un bon resultat escolar i una integració escolar i social de l’alumnat, es

constata, en termes generals, el baix nivell de participació de les famílies autòctones i de les

famílies d’origen immigrant en particular. Els professionals entrevistats apunten a les

dificultats lingüístiques com un dels principals impediments per a les famílies estrangeres a

l’hora d’establir una relació activa amb els centres escolars.

“Amb els nens no hi ha cap tipo de problema dins de l’escola. Amb els pares tampoc hi

ha problema; el que passa és que hi ha una dificultat més d’integració a l’escola (...)

Normalment aquí els pares col·∙laboren i participen però a lo millor només amb

l’assistència... i altres però, amb moltes coses. Amb els pares estrangers costa més.

Suposo que per qüestió d’idioma també i suposo que per qüestions del tema de religió.

Tot i que nosaltres no celebrem cap festa religiosa.”

253

Alhora, es nota una relació entre l’interès dels pares i la valoració respecte l’educació dels seus

fills i el grau d’implicació amb l’escola. I aquest interès de les famílies en l’educació dels seus

fills es creu que va íntimament lligat a les possibilitats d’èxit escolar d’aquests, assenyalant

que, malgrat existir diferències en funció de l’origen de l’alumnat en quant a la valoració de

l’educació per part de les famílies, la variable que determina en major mesura aquesta situació

és el seu nivell socioeconòmic.

“Un dels problemes d’aquesta escola és que les famílies s’estan involucrant i implicant

molt poc amb els estudis dels seus fills.”

“(...) Al final podem dir que les diferències de recursos econòmics són el que ho

determinen tot: a quin barri vius, a quina escola va el teu fill, si pot participar a les

activitats extraescolars, etc.”

D’altra banda, per dur a terme les politiques d’integració i garantir l’èxit escolar del alumnat

d’origen estranger, la majoria dels centres escolars treballen en col·∙laboració amb

l’Ajuntament, el Consell Comarcal i altres entitats com la Creu Roja o Càritas. Per exemple, hi

ha centres escolars que utilitzen el servei de traducció de l’Ajuntament o del Consell Comarcal

per facilitar la comunicació amb alumnes i famílies que desconeixen el català i el castellà.

Alguns dels centres escolars treballen també en col·∙laboració amb la Creu Roja o Càritas que a

vegades assessoren a les famílies, o bé els proporcionen una ajuda puntual per tal de poder

satisfer les necessitats bàsiques d’aquestes en cas que ho requereixin, siguin o no d’origen

estranger.

En el referent a les necessitats d’intervenció socioeducativa, la distribució desigual de

l’alumnat d’origen estranger en alguns centres escolars ha obligat als equips directius de les

diferents centres a adoptar estratègies i metodologies de treball diferents en funció de les

seves necessitats específiques. Alhora, es reclama, per part dels professionals entrevistats, la

necessitat d’implementar mesures que afavoreixin una distribució més igualitària d’aquest

alumnat en els centres escolars que permeti trencar la relació existent entre el preu de

l’habitatge dels barris i el percentatge de població estrangera en els centres educatius

d’aquests.

“ (...) La desigual distribució del preu de l’habitatge crea que en determinades escoles

d’alguns barris hi hagi més alumnes immigrants i de minories ètniques. Davant

d’aquesta situació hem de fer manera de poder canviar aquesta distribució desigual..-‐ I

254

clar, això és un problema que hem de solucionar entre tots els diferents agents socials,

no només des d’ensenyament.”

S’apunta el fet que moltes famílies, més enllà de la situació socioeconòmica del barri, intenten

escollir el centre escolar en funció de la percepció que tenen dels centres escolars en relació al

seu percentatge d’alumnat estranger, i no pas pel seu projecte educatiu.

“ (...) Hi ha moltes famílies autòctones que prefereixen unes escoles a unes altres per

l’elevat percentatge o no d’alumnes immigrants.”

Amb la necessitat de facilitar l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut i de la seva família

al centre escolar, els equips directius dels diferents centres escolars afirmen proporcionar

informacions útils a l’alumnat i a la seva família sobre el funcionament del sistema educatiu

català, en general, i el del centre escolar, en particular. Així com altres tipus d’informacions

que són igualment dirigides a les famílies abans i durant el curs escolar i que tenen relació amb

el tractament i l’ús de les dues llengües oficials (el català i el castellà), la possibilitats de

demanar alguns ajuts, l’assoliment de l’aprenentatge, etc.

“Això ho tenim molt treballat, dediquem moltes hores, però a tothom. Siguin d’on

siguin (...) Fem un entrevista personal, abans de la pre-‐inscripció; tothom passa pel

despatx a parlar amb algú de l’equip directiu i els expliquem com funciona l’escola (...)

Un cop que es va a matricular el nen, fem una entrevista amb cada família; individual i

amb el nen, el pare i la mare; ens agradaria amb el pare i la mare, però això és més

difícil.”

Els centres escolars amb una presència significativa d’alumnat nouvingut disposen d’una aula

d’acollida45 per tal d’enfortir el potencial d’aprenentatge a l’alumnat novament incorporat al

centre, proporcionar-‐li les eines necessàries per a la integració lingüística i facilitar-‐li

l’aprenentatge. Els equips directius han subratllat la utilitat de les aules d’acollida als seus

centres i n’han corroborat els seus efectes positius. Tot i que s’assenyala que en els darrers

anys, el nombre d’alumnat nouvingut ha tendit a disminuir, en bona part motivat per l’actual

conjuntura de crisi econòmica, que alhora està ocasionant un elevat grau de mobilitat de les

famílies, sobretot d’origen estranger, i per extensió dels seus fills escolaritzats. Aquests es

veuen obligats a canviar de centre educatiu en funció de la situació laboral dels seus pares.

45 L’aula d’acollida serveix de complement a les activitats desenvolupades al grup classe on està adscrit l’alumnat nouvingut.

255

Aquesta dinàmica, d’acord amb el que expressen els professionals entrevistats, genera un

increment de les dificultats d’aprenentatge i integració de l’alumnat d’origen estranger.

“Un dels problemes que ens trobem és que hi ha una gran mobilitat d’alumnes, de falta

de continuïtat. L’alumne ve aquí i s’integra, i després segons les condicions de treball

dels seus pares ha de marxar a un altre lloc. I hi ha alumnes d’origen immigrant que

tenen un nivell de comprensió bastant alt i amb una bona voluntat, però que han de

canviar constantment de lloc”.

La baixa participació de les famílies en les activitats escolars i extraescolars organitzades pels

centres escolars o per l’AMPA ha donat lloc a alguns programes i activitats per part de varis

centres educatius de la comarca per tal de potenciar aquesta participació i construir una

relació solida entre l’escola i les famílies46.

Els tècnics i professionals del món educatiu coincideixen a assenyalar la importància de la

participació de l’alumnat en les activitats extraescolars, més enllà de les pròpiament

programades a l’aula, per tal d’afavorir la integració social d’aquests. En aquest sentit,

l’experiència viscuda pels mestres i professorat entrevistats alerta de la necessitat de treballar

per aconseguir que les famílies, sobretot d’origen estranger, valorin aquest tipus d’activitats

com un mecanisme important per l’educació i integració dels seus fills, coincidint, la majoria

d’entrevistats, en que el grau de valoració d’aquest tipus d’activitats és variable, en funció de

la procedència de les famílies, així com de la seva situació socioeconòmica.

“ Evidentment l’escola o el procés escolar, fa possible la integració, però això no

s’acaba a l’aula. També és molt important les activitats extraescolars. Si el nen o la

nena estranger/a, no es barreja amb els d’aquí... si no participa o no pot participar a

les activitats extraescolars, és molt difícil que sigui suficient l’esforç de l’escola. Moltes

vegades, ens trobem amb situacions que la família no té suficients recursos econòmics

per a què el seu fill pugui participar a les activitats extraescolars.”

Des de molts centres educatius, s’estan organitzant activitats de formació dirigides a les

famílies. Alguns centres escolars organitzen també formacions lingüístiques específiques per a

pares i mares d’alumnes d’origen estranger, les quals han despertat un gran interès, sobretot

46 L’Escola del Pares i Mares d’alumnat, iniciada per alguns centres escolars, té com a objectiu, en bona part, explicar a famílies les seves tasques i responsabilitats en l’entorn educatiu dels seus fills, així com potenciar la construcció d’una relació i participació activa de les famílies a l’escola.

256

per part de les mares d’alumnes d’origen marroquí. En el cas que els centres no ofereixin

aquest tipus de formació, orienten a les famílies a associacions i serveis dels ajuntaments i/o

del Consell comarcal que ofereixen cursos de formació lingüística.

“Normalment les persones magrebins els costa més relacionar-‐se, els altres no tant (...)

Jo també penso que també potser és una problema de llengua, perquè aquestes mares

tenen un cercle molt tancat i els costa molt, com que no es relacionen (...) Els pares es

relacionen més per la obligació de la feina. Les mares es relacionen menys i per tant

dominen menys a la llengua.”

També s’assenyala com a important que tots els alumnes puguin tenir un bon coneixement de

l’idioma; per això, molts dels centres entrevistats, a més a més de creure i treballar de manera

activa en l’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger, afegeixen que en

determinades situacions es troben encara mancats eines que serien interessants d’utilitzar per

tal de fomentar i millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat

estranger.

“El que passa és que clar, a tercer o quart així aquests nens que tenen, a veure el

problema de idioma, doncs algun reforç hem de tindre per que es pugin ficar al

nivell(...) Si poguéssim estaria molt bé les parelles lingüístiques amb algun mestre de

referència... vull dir això sí que ho tenim pensat.”

D’altra banda, pel que fa a la formació del professorat, es destaca la preparació així com

experiència de la major part de docents que treballen amb alumnat d’origen estranger,

malgrat evidenciar la necessitat de continuar el seu aprenentatge i formació, sobretot en

matèria de gestió de la diversitat.

“Tens/has tingut formació específica amb el tema de diversitat cultural. Immigració,

interculturalitat?”

“Encara que en la carrera no ho hem fet, després vaig participar a un congrés

d’immigració i diversitat aquí a Lleida i bastantes vegades vaig anar a Barcelona que

ens han parlat sobre temes específics com integració i diversitat (...) Aquí, a l’escola,

aquest any vam començar amb el tema de diversitat; l’any passat ho vam fer sobre les

comunitats d’aprenentatge, que també continuem aquest any, i després vam fer un

projecte de convivència sobre la manera d’integrar totes les cultures que hi ha escola.”

257


En relació al tercer sector cal diferenciar, per la seva naturalesa així com per les tasques que

desenvolupen, les associacions d’immigrants de la resta d’entitats que duen a terme o presten

determinats serveis a la població d’origen estranger. Malgrat no existir una coordinació i

relació formalment establerta entre les diferents entitats del tercer sector, la major part tenen

un ampli coneixement sobre les activitats i prestacions de cada una, així com del que poden

oferir, amb la qual cosa, en cas que es consideri, es deriven d’unes a altres, així com als serveis

prestats per l’administració, per tal d’aconseguir satisfer determinades necessitats.

Malgrat que ambdues tipologies d’associacions que hem diferenciat expressen l’escassetat de

recursos per dur a terme les seves activitats, salvant algunes excepcions, les associacions

d’immigrants disposen d’una estructura organitzativa més feble respecte les altres, trobant-‐se

sovint amb fortes dificultats per poder dur a terme els seus objectius. A més a més, tot i el

treball que estan realitzant per pal·∙liar les necessitats socials d’aquests, totes elles coincideixen

en assenyalar que a més de tenir en compte que els seus recursos són molt limitats, no són

l’administració pública, que és qui hauria de fer les funcions que han d’acabar assumint elles.

En el conjunt de la comarca, les entitats del tercer sector coincideix en assenyalar l’atur com a

principal problemàtica actual dels estrangers, ressaltant que encara que l’índex d’atur és alt

entre la població catalana i espanyola, són els estrangers els qui pateixen aquesta situació de

manera més acusada. Entre altres coses el que fa que visquin una situació més difícil és:

l’escassa formació de bona part de la població immigrada, el retorn de la població autòctona a

treballs que fins fa poc no tothom acceptava fer, la càrrega que els suposa per a molts el

compromís d’haver d’enviar diners als seus països d’origen, la manca de xarxa i suport familiar,

etc. Aquest fet està generant alhora una problema afegit, el de la frustració d’expectatives

econòmiques i socials del projecte migratori, el qual està comportant problemes psicològics

entre la població estrangera. Aquesta situació de crisis, a més a més de comportar a nivell

demogràfic una davallada del nombre de nouvinguts a la comarca, està generant un increment

del nombre de retorns. Tanmateix, des del tercer sector es percep, fruit d’aquest context de

crisi econòmica generalitzada, un augment de les actituds xenòfobes i racistes molt

preocupant, assenyalen, entre la població autòctona.

Les entitats del tercer sector, així com també l’administració local de la comarca, coincideixen

en que cal treballar per afavorir la integració dels estrangers en el si del teixit associatiu català i

258

espanyol, argumentant que això afavoriria la cohesió social, malmesa en els darrers temps en

bona part per la situació de crisi econòmica que s’està vivint.

Entre les entitats i associacions en les que s’han realitzat entrevistes, s’assenyala com a

principals necessitats de les persones d’origen estranger la inserció laboral, el coneixement i

l’assessorament en matèria d’estrangeria, així com crear ponts per establir un major vincle

social amb la població autòctona. Al mateix temps, i en relació a la població autòctona, es

destaca la necessitat de continuar duent a terme campanyes de sensibilització i formació dels

professionals que treballen en immigració. També es creu que cal fer quelcom amb el conjunt

de la ciutadania per evitar l’aparició d’actituds racistes (per exemple, IBN BATUTA realitza un

programa de sensibilització amb joves (que està duent a terme a determinats instituts), evitant

així els malentesos que sovint apareixen fruit de la manca de comunicació intercultural. Quant

a la inserció laboral de la població estrangera, és interessant destacar la tasca de Lleida

Solidària-‐MPDL, que a més del treball de sensibilització també amb els joves en els instituts,

està duent a terme un projecte d’orientació i inserció laboral amb l’Obra Social de la Caixa, en

el marc de la xarxa INCORPORA47.

En aquesta línia, i en el si del tercer sector a la comarca del Segrià i a la província de Lleida en

general, els sindicats assumeixen en bona part el servei d’informació i d’assessorament laboral

i en matèria d’estrangeria. En el cas del Segrià, com en el d’altres comarques, tant CITE com

AMIC48, tenen convenis de col·∙laboració amb les administracions locals per tal de garantir

aquesta assistència en temes d’estrangeria als municipis que ho sol·∙liciten, de manera gratuïta

per als usuaris. Tant des de CITE com des d’AMIC, conscients del treball que des de fa anys

estan duent a terme, adverteixen que la crisi econòmica d’aquests darrers anys ha comportat

importats retallades de pressupost, afectant tant als convenis signats amb la Diputació de

Lleida com amb la Secretaria per a la Immigració. Això ha ocasionat la reducció, entre altres, de

les hores d’atenció que poden prestar aquestes entitats. Aquest, però, és un problema que

afecta no només la comarca del Segrià i la província de Lleida, sinó la totalitat del territori

català. És per això que creuen que cal buscar noves vies de finançament per tirar endavant els

projectes. A més a més, des dels sindicats, ja sigui CC.OO., UGT o la CGT, es duen a terme

47 “INCORPORA”: Programa d’inserció laboral finançat per l’Obra Social de la Caixa per tal d’afavorir la contractació de persones i col·∙lectius amb dificultats d’inserció al món laboral. 48 Resulta interessant també el nou servei gratuït que ofereix AMIC d’homologació dels títols acadèmics de la població estrangera, ja que, fins a dia d’avui, es tracta d’un procés llarg i dificultós que moltes de les persones immigrades amb formació deixaven córrer per la complexitat del procés.

259

campanyes de sensibilització de la ciutadania i d’informació sobre legislació en matèria

d’estrangeria i drets laborals entre altres.

Per altra banda, entitats com ara Creu Roja o Càritas, fan una funció de caràcter més

assistencialista i immediata, en el sentit que s’ocupen d’intentar pal·∙liar en primera instància

les necessitats bàsiques de la població estrangera necessitada; ja sigui a través dels menjadors,

del repartiment d’aliments, roba, higiene, etc. En els darrers anys, ambdues entitats presents a

la comarca assenyalen el fort increment de les demandes rebudes per part de la població

immigrant incapaç de satisfer les seves necessitats bàsiques. Aquestes entitats, com la gran

majoria, no treballen de manera aïllada sinó que vetllen per establir relacions de coordinació,

més o menys formals depenent del cas, amb la resta d’entitats i administracions. Un exemple

n’és la tasca que duu a terme Càritas durant el període de la recollida de la fruita amb els

temporers.

S’ha detectat una gran unanimitat entre les diferents administracions públiques entrevistades

pel que fa al reconeixement de les associacions d’immigrants com a principal interlocutor

entre la població estrangera i aquestes; i per aquest motiu també, des de les administracions

s’intenta comptar amb elles, ja sigui per la seva participació en les activitats dels municipis de

la comarca, com també per intentar detectar necessitats o bé organitzar cursos de formació i

activitats de caire divers49. Doncs moltes associacions d’immigrants són elles mateixes qui

organitzen i gestionen cursos d’alfabetització, aprenentatge de la llengua catalana i castellana

així com en alguns casos de les seves llengües maternes. O fins hi tot, duen a terme l’acollida

dels nouvinguts des dels espais municipals i per acord amb les respectives administracions,

com en el cas d’Alcarràs, on l’acollida es fa des del Punt d’Informació municipal gestionat per

l’associació de guineans.

“Entre: Ajà... I aquest Punt d’Informació, com funciona? Em pots explicar una mica?

PE: Sí, és una mica com un punt d’acollida de persones nouvingudes o que ells

detectaven o per qualsevol dubte podien anar allà i ells feien les derivacions: doncs ves

a l’ajuntament, ves a estrangeria, ves a treball, o...”

49 L’associació “Centro Latinoamericano de Lleida”, va establir un conveni de col·∙laboració amb la Universitat de Lleida per tal què alguns dels seus alumnes poguessin fer les pràctiques de la carrera a l’associació. Alhora que cal destacar-‐ne també, la important tasca que desenvolupen, juntament amb l’ajuntament de Lleida, en l’organització de la Mostra de Cinema Independent Llatinoamericà, i que s’ha convertit en un referent a la ciutat de Lleida.

260

Altrament, les associacions d’immigrants coincideixen a assenyalar que representen un punt

de referència i de suport molt important per la resta dels seus conciutadans immigrats, a més

de reconèixer la feina que estan duent a terme tant de sensibilització com de foment del

coneixement mutu. Això sí, sovint es refereixen a les seves limitacions econòmiques i humanes

i el context econòmic actual que ha generat un clima de tensió social que no ajuda en absolut a

fomentar la convivència entre cultures. Alhora assenyalen el fet religiós com una font de

conflicte sociocultural afegida, essent més notori al referir-‐se a la població de religió

musulmana. És per aquest motiu, i acceptant d’antuvi la complexitat del fet, que des de

l’ajuntament de Lleida s’apunta el fet religiós com un fet a tractar amb especial atenció i que

no pot obviar-‐se.

A nivell formatiu, des del tercer sector s’intenta, com en la resta d’àmbits d’actuació, adequar

l’oferta formativa a les necessitats i demandes existents, les quals són en certa part canviants

en funció del context socioeconòmic del moment.

És per aquest motiu que, gràcies a la diagnosi que associacions i entitats han fet sobre el

moment present de l’estat de la immigració a la comarca, estableixen com a prioritàries les

intervencions formatives que fomentin la inserció laboral. En aquest sentit, des de les

associacions i entitats s’estan duent a termes cursos de formació per a persones d’origen

estranger en determinats oficis amb demanda actualment en el mercat de treball, cursos de

llengua catalana, castellana i en algun cas també de les llengües dels països d’origen, cursos

d’informàtica o també cursos específics sobre com buscar un lloc de treball.

Moltes de les associacions d’immigrants on s’han fet entrevistes, així com la resta d’entitats,

coincideixen a assenyalar la importància i la necessitat de fer un treball específic amb les dones

d’origen estranger, degut a la seva major dificultat d’accés al mercat de treball, sobretot per

l’alt grau d’analfabetisme. És per aquest motiu que en molts casos des de les mateixes

associacions i entitats es duen a terme cursos específics d’alfabetització amb una presència

majoritàriament femenina.

També, tant des de les associacions d’immigrants com des d’algunes entitats i ONGs que

treballen a la comarca, es duen a terme activitats de reforç escolar per als fills i filles de les

famílies immigrades.

Altrament, els professionals d’aquestes entitats del tercer sector que treballen amb la població

estrangera coincideixen a posar de manifest la necessitat de disposar d’una formació

261

continuada, així com l’interès i la necessitat de fomentar l’intercanvi de pràctiques,

experiències i coneixements entre els mateixos professionals. Quant al conjunt de la població,

a més a més de ressaltar la contínua necessitat de seguir fent campanyes de sensibilització per

tal d’evitar el creixement d’actituds racistes, apunten a la necessitat de treballar en la formació

i sensibilització dins dels entorns de treball, (ja han iniciat algunes formacions de gestió de la

diversitat en les empreses).

Documents

Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a les Comarques de Lleida (1)