Informe sostenibilitat ambiental

FEDERACIÓ CATALANA D’AUTOMOBILISME CIRCUIT DE KARTING DE CATALUNYA, S.L.

INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL PRELIMINAR PER A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

DEL POUM DE LLINARS DEL VALLÈS. Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor

Ref: 09P1102-ANX1 Març de 2009

Xavier Masip i Otzet Esteve Costa Lluís Bosch Puig Enginyer de camins, canals i ports Enginyer Agrònom Enginyer agrònom Col·legiat núm. 8036 Col·legiat núm. 968 Col·legiat núm.1527

Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar per a la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor

- 1 -

ÍNDEX

1.- CONSIDERACIONS GENERALS .............................................................................................3

2.- OBJECTIUS DE L’ESTUDI........................................................................................................5

3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ................................................................................................6

4.- DEFINICIÓ DE L’ENTORN DEL PROJECTE........................................................................8

5.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DE PLANEJAMENT...................................................................................................8

5.1.- DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL

SECTOR I DEL SEU ENTORN, D’ACORD EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL QUE ES

DESENVOLUPA, I DELS ESTUDIS ADDICIONALS I CONSULTES EFECTUATS...................................................9 5.1.1.- Climatologia.......................................................................................................................9 5.1.2.- Qualitat atmosfèrica.........................................................................................................11 5.1.3.- Soroll................................................................................................................................13 5.1.4.- Hidrologia........................................................................................................................14 5.1.5.- Geologia i Geomorfologia ...............................................................................................16 5.1.6.- Edafologia........................................................................................................................17 5.1.7.- Fauna ...............................................................................................................................17 5.1.8.- Vegetació i Flora..............................................................................................................19 5.1.9.- Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic ....................................................19 5.1.10.- Usos del Sòl......................................................................................................................19 5.1.11.- Infraestructures i elements de l’entorn humà...................................................................20 5.1.12.- Aspectes socio-econòmics ................................................................................................21 5.1.13.- Risc d’incendi forestal......................................................................................................21 5.1.14.- Espais d’especial interès..................................................................................................21

5.2.- OBJECTIUS I ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL FIXATS PEL PLA D’ORDENACIÓ

URBANÍSTICA MUNICIPAL...........................................................................................................22 5.3.- CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PER A LA REDACCIÓ DEL PLA, D’ACORD AMB ELS PUNTS ANTERIORS I AMB ELS PRINCIPIS I DIRECTRIUS ESTABLERTS PELS

ARTICLES 3 I 9 DEL DL 1/2005...................................................................................................22 5.3.1.- Sostenibilitat global del model d’ordenació.....................................................................22 5.3.2.- Cicle de l’aigua. ...............................................................................................................23 5.3.3.- Ambient atmosfèric...........................................................................................................23 5.3.4.- Gestió dels residus ...........................................................................................................23 5.3.5.- Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació..........................................23 5.3.6.- Biodiversitat urbana, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general................24 5.3.7.- Qualitat del paisatge ........................................................................................................24

6.- ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES ...................................................................................................................24

6.1.- ALTERNATIVES GENERALS CONSIDERADES PER A L’ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR..............24 6.2.- AVALUACIÓ AMBIENTAL D’ALTERNATIVES ...............................................................................25 6.3.- JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ..........................25


- 2 -

7.- DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA ................................................................................................................................27

8.- DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT....................................................................................................................................28

8.1.- QUALITAT ATMOSFERICA ..........................................................................................................28 8.2.- SOROLL......................................................................................................................................28 8.3.- HIDROLOGIA..............................................................................................................................29 8.4.- GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ...................................................................................................29 8.5.- FAUNA.......................................................................................................................................29 8.6.- VEGETACIÓ I FLORA...................................................................................................................29 8.7.- PAISATGE...................................................................................................................................30 8.8.- PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC............................................................30 8.9.- ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS ......................................................................................................30 8.10.- PREVENCIÓ D’INCENDIS ........................................................................................................30

9.- AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS. ........................................................................30

10.- DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES........33

11.- SÍNTESI .......................................................................................................................................33

12.- CONCLUSIONS I RECOMANACIONS FINALS (MESURES CORRECTORES)............34

ANNEX 1: SITUACIÓ A NIVELL COMARCAL................................................................................38

ANNEX 2: REPORTATGE FOTOGRÀFIC.........................................................................................38

Plànols 1 situació (1/25.000) 2 ortofotomapa 1 /25.000) 3 topogràfic (1/10.000) 4 ortofotomapa (1/10.000) 5 Mapa zones climàtiques (1/20.000) 6 Mapa impacte acústic xarxa viària (1/20.000) 7 Mapa zonificació lumínica (1/20.000) 8 Mapa hidrologia i punts control (1/20.000) 9 Mapa activitats extractives abandonades (1/20.000) 10 Mapa activitats extractives en funcionament (1/20.000) 11 Mapa gestors residus (1/20.000) 12 Mapa geològic (1/20.000) 13 Hàbitats de Catalunya (1/20.000) 14 Hàbitats d'interès comunitari (1/20.000) 15 Usos del sòl 1987 (1/20.000) 16 Usos del sòl 2002 (1/20.000) 17 Mapa model combustibilitat (1/20.000) 18 Mapa PEIN (1/20.000) 19 Mapa Xarxa Natura 2000 (1/20.000) 20 ordenació urbanística. Zonificació (1/25.000)


- 3 -

1.- CONSIDERACIONS GENERALS L’objecte del present estudi és la redacció de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar per efectuar la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbana del municipi de Llinars del Vallès, a l’àmbit situat aproximadament entre el torrent del Fou i el torrent de la Figuera, a l’oest del municipi de Llinars, en una àrea d’unes 13,24 Ha, a la zona que es detalla en els plànols. El motiu pel qual es presenta la Modificació Puntual es modificar la qualificació urbanística d’aquesta zona, mantenint-la en sòl no urbanitzable, i qualificant-la amb una nova clau que permeti la construcció del circuit de karting de Catalunya, instal·lació que forma part de la xarxa de Centres de Tecnificació que preveu la Secretaria d’Esports de la Generalitat de Catalunya. La construcció del Circuit de Karting de Catalunya ha estat qualificada d’interès públic per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya. S’han realitzat diverses gestions al Consell Comarcal del Vallès Oriental, i a l’Ajuntament de Llinars del Vallès, que han mostrat el seu interès en que la instal·lació es faci a la zona prevista. Igualment també s’han fet gestions prèvies amb el Departament d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, el qual ha manifestat, en principi que no veu cap inconvenient en que el Circuit de Karting de Catalunya pugui ubicar-se en els terrenys previstos. La construcció del Circuit de Karting de Catalunya està promoguda per la Federació Catalana d’Automobilisme i Circuit de Karting de Catalunya, S.L. Aquest projecte es desenvoluparà en el terme municipal de Llinars del Vallès, aproximadament en el límit oest del seu terme municipal, entre els nuclis de Llinars del Vallès i Cardedeu, a 15 km del nucli urbà de Granollers, capital de la comarca del Vallès Oriental, a 48 km de Barcelona, i a 23 km del Circuit de Catalunya (Montmeló). Un cop modificat el Planejament Urbanístic, es preveu poder-hi ubicar un circuit de Karting, amb els seus corresponents serveis i instal·lacions complementàries, homologat per la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA), per acollir-hi competicions internacionals. Actualment no existeix a Catalunya cap circuit de karting d’aquestes característiques. Per aquest motiu durant aquest temps s’han realitzat diverses gestions amb la FIA, encaminades a poder complir totes les directrius fixades per la normativa d’aquest organisme, que puguin permetre l’homologació tipus “A” internacional d’aquest circuit, apte per a la realització de campionats del món. També s’han realitzat gestions amb el Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Llinars del Vallès, El Consell Comarcal del Vallès Oriental i amb les diverses companyies de serveis, que hauran d’abastir aquest sector. Per tal d’iniciar els treballs encaminats a la construcció de les instal·lacions del circuit de karting, s’està redactant la Modificació Puntual del planejament del municipi de Llinars del Vallès, amb l’objectiu de fer-lo compatible amb aquesta proposta, encaminada a la construcció del Circuit de karting Catalunya, Circuit Internacional que podrà albergar curses del campionat del món, que es preveu que disposi d’un circuit de velocitat, l’edifici administratiu i de serveis, l’àrea tècnica corresponent, la zona de paddock (circuit de lloguer quan no hi hagi cursa) i les instal·lacions complementàries necessàries per el desenvolupament de l’activitat.


- 4 -

Per a la realització del present estudi es tindrà en compte la normativa existent i vigent, obligatòria o no, que pugui ésser d’aplicació al mateix. La normativa actualment vigent i aplicable que es tindrà en compte en la redacció d’aquest estudi és la següent. Normativa específica d’avaluació d’impacte ambiental - Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental. Generalitat de Catalunya

(DOCG 1000, 03/06/1988) - Real Decreto 1131/1988 de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Reglamento para la

ejecución del Real Decreto Legislativo 1320/1986, de evaluación de impacto ambiental. Normativa de l’Estat (BOE 239, 05/10/88).

- Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres. Generalitat de Catalunya (DOCG 1807,

11/10/93). - Real Decreto-Ley 9/2000, de 6 d’octubre, de modificación del Real Decreto Legislativo

1320/1986, de 28 de juny, de evaluación del impacto ambiental (BOE nº 241, 06/10/2000) Normativa complementària - Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals. Generalitat de Catalunya (DOGC 556,

28/06/85), modificada pel D. leg. 11/1994, de 26 de juliol (DOCG 1927, 29107/94). - Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural.

Generalitat de Catalunya (DOCG 1714/1993). - Llei 3/1988 de Protecció dels Animals. Generalitat de Catalunya (DOCG 967, 18/03/88),

modificada parcialment per la Llei 3/1994, de 20 d’abril (DOCG 1890, 29/04/94). - Ordre de 16 de maig de 1993, per la qual s’amplia la relació d’Espècies Protegides a

Catalunya (DOCG 1730, 5/4/93). - Ordre de 5 de novembre de 1984, de la Generalitat de Catalunya, de Protecció de Plantes

de la Flora Autòctona de Catalunya (DOCG 493, 12/12/1984). - Directiva 92/43CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels Hàbitats Naturals i de la

Fauna i Flora Silvestres (DOCE L-206/7, 22/07/1992). - Decret 214/87, de 9 de juny, sobre Arbres Monumentals. Generalitat de Catalunya (DOCG

857, 29/06/87). - Decret 12/89, de 17 d’abril, sobre declaració d’Arbredes Monumentals d’Interès Comarcal i

d’Interès Local. Generalitat de Catalunya (DOCG 1150, 2/06/89).


- 5 -

- Decret 64/1995 de 7 de març de Prevenció d’Incendis Forestals. Generalitat de Catalunya

(DOCG 2022, 10/03/1995). - Decret 130/1998, de 12 de maig, pel que s’estableixen mesures de prevenció d’incendis

forestals en les àrees d’influència de carreteres. (DOCG 2656, 9/6/98). - Decret 123/1987, de 12 de març, sobre declaració de reserves naturals parcials per a la

protecció d’espècies animals en perill de desaparició a Catalunya (DOCG 833, 29/04/87). - Directiva 97/62/UE, de 27 d’octubre, en relació al millor coneixement i definició dels hàbitats

naturals i les espècies. - Directiva 92/43/CEE del Consejo, de 21de mayo de 1992, relativa a la conservación de los

hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. - Directiva 2001/42, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes

sobre el medi ambient. - Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del

medi nocturn. Normativa urbanística - DECRET LEGISLATIU 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei

d'urbanisme. - DECRET 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme Normativa municipal - POUM del Municipi del Llinars del Vallès.

2.- OBJECTIUS DE L’ESTUDI L’objectiu del present Informe de Sostenibilitat Mediambiental Preliminar (ISA) és realitzar l’avaluació ambiental de la Modificació Puntual del POUM de Llinars del Vallès, d’acord amb l’article 70 del Reglament de la LUC. En concret es preveu el següent:

1. Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla.

2. Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada.

3. Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada.

4. Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient.


- 6 -

5. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes

6. Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de l'avaluació global del pla

El present informe ambiental s’adjunta a la documentació per a la tramitació de la Modificació Puntual del Pla General del municipi de Llinars del Vallès en sòl no urbanitzable d’acord amb la Llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme.

3.- DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE Es tracta d’una modificació puntual del POUM vigent del municipi de Llinars del Vallès, en la qual es preveu modificar la qualificació que tenen els terrenys que formen part de l’àmbit, actualment qualificats com a sòl no urbanitzable, claus 23 (protecció de les connexions biològiques), 26a (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts forestals i 26b (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts agrícoles). El sector que es preveu requalificar, d’aproximadament 13,24 Ha, té els terrenys repartits segons les claus indicades anteriorment, en la següent proporció: - Clau 23 (protecció de les connexions biològiques). .................................................. 6,62 Ha - Clau 26a (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts forestals .................... 4,85 Ha - Clau 26b (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts agrícoles).................. 1,77 Ha L’objecte de la Modificació Puntual del POUM és definir una nova zona, en sòl no urbanitzable, que correspondria íntegrament a l’àmbit que es requalifica, i que estaria qualificada com a “Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor”. Dins d’aquest àmbit és on es preveuria la construcció de les instal·lacions del Circuit de Karting de Catalunya. Per altra banda, cal fer esment que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona no indica que la zona en estudi tingui un especial valor ni paisatgístic ni mediambiental, qualificant-lo, espai de protecció preventiva del mosaic agroforestal. Les característiques generals de la Modificació Puntual que es proposa són les següents: Dades Generals Classe obra : Modificació Puntual del POUM en sòl no urbanitzable Qualificació actual : Sòl no urbanitzable, claus 23, 26a i 26b Nova Qualificació : Sòl no urbanitzable. Nova clau. Centre Esportiu per a la pràctica d’esports del motor Superfície : 13,24 Ha Localitat : Llinars del Vallès Comarca : El Vallès Oriental La Modificació Puntual afecta dues parcel·les cadastrals:


- 7 -

- 35 (a,b,c) del polígon 16 de Llinars del Vallès. - 36 (a,b,c,d) del polígon 16 de Llinars del Vallès.

Figura 1. Ortofotomapa de la zona d’estudi Taula 1. Informació cadastral parcel·la 35 Localización Polígono 16 Parcela 35 PLA DE CARDEDEU. LLINARS DEL VALLES (BARCELONA) Superficie suelo 49.557 m2 Cultivos Subparcelas Clase de Cultivo Intensidad Productiva Superficie (Ha)

a CR Labor o labradio regadio 01 4,6516 b I- Improductivo 00 0,0985 c CR Labor o labradio regadio 01 0,2056

Taula 2. Informació cadastral parcel·la 36 Localización Polígono 16 Parcela 36 PLA DE CARDEDEU. LLINARS DEL VALLES (BARCELONA) Superficie suelo 84.185 m2 Cultivos Subparcelas Clase de Cultivo Intensidad Productiva Superficie (Ha)

a I- Improductivo 00 0,1085 b CR Labor o labradio regadio 01 2,4980 c I- Improductivo 00 0,2588 d CR Labor o labradio regadio 01 2,4385 e MM Pinar maderable 01 1,7777 f CR Labor o labradio regadio 01 1,3370


- 8 -

Àrees que s’integren La Modificació del planejament afecta majoritàriament a una superfície agrícola de conreu de secà i regadiu, delimitada pel sud, per la línia de Ferrocarril entre Barcelona i Portbou, pel nord per un camp de cultiu de secà, per l’est i l’oest per una zona boscosa de pi blanc i alzina. Els objectius del present Informe Mediambiental són els següents: - Definir les característiques fonamentals del medi físic i natural afectat per l’emplaçament.

- Efectuar una previsió del tipus i magnitud dels impactes ambientals.

- Efectuar una avaluació mediambiental

- Donar una sèrie de recomanacions a tenir en compte per incorporar en la Modificació del POUM, a fi de minimitzar els efectes negatius sobre el medi.

4.- DEFINICIÓ DE L’ENTORN DEL PROJECTE La zona objecte d’estudi està situada al terme municipal de Llinars del Vallès, al oest del municipi entre els nuclis de Llinars del Vallès i Cardedeu, a 15 km del nucli urbà de Granollers, capital de la comarca del Vallès Oriental i a 48 km de Barcelona. La zona objecte del present document està formada per un mosaic agrícola de camps de conreu de secà (cereal) i regadiu, amb interaccions de bosc mixte de pi blanc (Pinus halepensis) i alzina (Quercus ilex). Es tracta d’un entorn molt influenciat per la presència humana, que té com a més properes, a la part nord, est i oest, les poblacions de Llinars i Cardedeu, i a la part sud un polígon industrial,,i diverses vies de comunicació, com són la línia de ferrocarril entre Barcelona i Portbou, l’autopista AP-7, el TGV i la variant C-251. La ubicació geogràfica de l’àrea d’estudi es presenta en els plànols de Situació (1/25.000). També s’adjunten els plànols d’Emplaçament topogràfic (1/10.000) i ortofotomapa (1/5.000). Les coordenades UTM de la zona (centre) d’estudi són les següents: UTM X: 448340 UTM Y: 4609416

5.- DETERMINACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DE PLANEJAMENT

La zona on es pretén ubicar el citat projecte, es troba qualificada com a No Urbanitzable, al POUM del municipi de Llinars del Vallès. Concretament tot aquest sector té les següents classificacions: - Clau 23 (protecció de les connexions biològiques) - Clau 26a (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts forestals - Clau 26b (zona d’especial protecció de la biodiversitat punts agrícoles)


- 9 -

5.1.- DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE LA SITUACIÓ ACTUAL DEL SECTOR I DEL SEU ENTORN, D’ACORD AMB EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL QUE ES DESENVOLUPA, I ELS ESTUDIS ADDICIONALS I CONSULTES EFECTUADES.

El POUM del municipi de Llinars del Vallès, aprovat definitivament, condicionat per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 18 de setembre de 2002, i en data 21 de gener de 2003, no disposa d’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Atès que no es disposa d’aquest Informe de Sostenibilitat Ambiental del Planejament Urbanístic, s’inclou a continuació l’estudi del medi físic.

5.1.1.- CLIMATOLOGIA La zona d’estudi participa de les característiques climàtiques del Vallès més proper que se situa a la falda del Montseny. L’estació meteorològica que situa més a prop a l’àmbit d’actuació és l’estació Montmeló, a partir de la qual s’ha procedit a realitzar la descripció climàtica d’aquests àrea, ja que té una similitud de clima amb l’àmbit del present estudi UTM X: 437165 UTM Y: 4600195 Altitud 75 m. Mesura del vent: 10 m Tot seguit es presenta una taula amb els valors de les temperatures mitjanes anuals, la mitjana de les temperatures màximes anuals i la mitjana de les temperatures mínimes anuals en aquesta estació.

Taula 3. Principals dades climàtiques de l’estació de “Montmeló” (Gencat, 2002)

Resum any 2002

Precipitació total acumulada: 545,0 mm Temperatura mitjana: 15,8 °C Mitjana de les temperatures màximes: 23,5 °C Mitjana de les temperatures mínimes: 9,7 °C Temperatura màxima absoluta: 38,5 °C ( 20/07/02 ) Temperatura mínima absoluta: -2,5 °C ( 20/01/02 ) Velocitat mitjana del vent: 1,9 m/s Direcció dominant: E Humitat relativa mitjana: 78 % Irradiació global mitjana diària: 14,3 MJ/m2


- 10 -

-5

0

5

10

15

20

25

30

Tem

pera

tura

(°C

)

-25

0

25

50

75

100

125

150

Prec

ipita

ció

(mm

)

Precipitació T mitjana

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

Tem

pera

tura

(°C

)

Mitjana de T mín. Mitjana de T màx.

-15-10-505

1015202530354045

Tem

pera

tura

(°C

)

T mín. absoluta T màx. absoluta

Figura 2. Dades temperatura estació meteorològica.


- 11 -

0369

12151821242730

Dies de glaçada (T mín =< 0°C)

Figura 3. Dades glaçades i vent estació meteorològica. El clima de la zona on s’ubica el present estudi és segons l’índex d’humitat de Thornwaite: 0 a 20 subhumit (C2) L’evaporació potencial de la zona d’estudi és de 712 a 855 mm Mesotèrmica II (B'2)

5.1.2.- QUALITAT ATMOSFÈRICA Segons la Direcció General de Qualitat Ambiental, no hi ha cap estació de mesura de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) en el municipi de Llinars del Vallès. Les estacions més properes són les de Santa Maria de Palautordera (08259) i la de Sant Celoni (08202). L'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) es calcula sobre els nivells d’immissió dels contaminants SO2 , NO2 , PST , O3 , CO, i PM10 per l’estació de Sant Celoni és el següent:

01234567

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Velocitat mitjana del vent per a cada direcció(m/s)

0%

10%

20%

30%

N

NE

E

SE

S

SW

W

NW

Rosa dels vents


- 12 -

Figura 4. Dades Índex Català de Qualitat de l’Aire. Segons l’anuari 2008 de Qualitat de l’aire a Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, la zona 2, corresponent al Vallès i Baix Llobregat, “els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el sulfur d’hidrogen, les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2.5 micres, el benzè i el plom són inferiors als valors límit establerts per la normativa vigent. Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel, no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació. L’ozó troposfèric presenta valors inferiors als valors objectiu establerts per a la protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2010, però sí presenta superacions de l’objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i també de la protecció de la vegetació, ambdós d’aplicació l’any 2020. D’altra banda, en aquesta zona no s’ha superat en cap ocasió ni el llindar d’informació a la població ni el llindar d’alerta en aquesta zona. Respecte als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’ha detectat una disminució dels nivells d’immissió en general, tot i que s’han detectat 7 punts de mesurament (5 menys que l’any anterior) amb superació del valor límit anual i el valor límit diari respecte els 22 punts de mesurament de què es disposa en aquesta zona. La caracterització de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport (emissions de contaminants pels tubs d’escapament i resuspensió) i localment, determinades indústries i activitats extractives. Pel que fa als nivells de diòxid de nitrogen s’ha superat l’objectiu anual de qualitat de l’aire per a l’any 2008 (valor límit anual més marge de tolerància) en 3 punts de mesurament (1 més que l’any anterior), ubicats en àrees de trànsit i industrials, respecte els 11 punts de mesurament de què es disposa en aquesta zona. No s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit horari més marge de tolerància a cap punt de mesurament. Aquests nivells s’han mantingut sense canvis significatius respecte l’any anterior.


- 13 -

Per tal de restablir els nivells de qualitat de l’aire respecte les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres en aquesta zona, el Govern de la Generalitat, mitjançant el Decret 152/2007, de 10 de juliol, ha aprovat el Pla d'actuació per restablir la qualitat de l'aire per als contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) de 40 municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona declarats zona de protecció especial pel Decret 226/2006, de 23 de maig”. El mapa de capacitat de CO del Vallès determina que la zona d’estudi té una capacitat alta. Figura 5. Mapa capacitat CO del Vallès.

5.1.3.- SOROLL El soroll es defineix com una alteració física de l’aire produïda per les vibracions mecàniques de la matèria. Quan aquesta alteració és susceptible de produir molèsties al receptor es defineix com a soroll. La magnitud de so percebuda pel receptor rep el nom de sonoritat i es defineix com la sensació subjectiva que percep l’oient i depèn, principalment, de la intensitat i la freqüència del so. La qualitat acústica d’una zona està determinada per les condicions físiques, urbanístiques i de les característiques de les activitats que es realitzen dins d’aquesta, per la qual cosa la caracterització dels nivells d’immissió obliga a analitzar les possibles relacions entre les fonts emissores i la propagació que afectin a un receptor determinat. La zona d’estudi s’ubica al costat l’eix Ferroviari i l’autopista AP7, amb uns nivells de soroll continu equivalent inferior a 65 dB de dia , tal i com es pot observar en el plànol que s’adjunta.


- 14 -

Figura 6. Mapa sorolls zona estudi.

5.1.4.- HIDROLOGIA L’àmbit de la Modificació Puntual pertany a la conca del Besós. Cardedeu i Llinars del Vallès desaigüen les seves aigües al riu Mogent efluent del Besós. La zona desguassa les seves aigües pertany a dues petites conques, que aboquen al riu Mogent. A la part oest es forma una petita conca de desguàs superficial, que no disposa d’aigües permanents i que conforma el torrent Figueres. A la part oest de la zona d’estudi desguassa al torrent del Fou, aquest sí amb aigües pràcticament permanents, que transcorre a uns 330 metres del sector objecte d’aquest informe. El riu Mogent es troba situat a la part sud dels terreny que s’estudien, i abans de l’autopista A-7, darrera la línia ferroviària i el polígon industrial, aproximadament a uns 300 metres, i seguint una traça més o menys paral·lela al sector, d’est a oest. El punt corresponent de la xarxa de control d’aigües superficials del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya es troba situat al riu Mogent, al municipi de la Roca del Vallès (443563, 4604722). En la següent taula es descriuen les dades més significatives corresponents als controls efectuats en els últims anys.


- 15 -

Taula 4 Dades mitges dels controls d’aigües superficials del riu Mogent corresponents s l’any 2006. (Font: Gencat, 2009)

Any Descripció variable Origen Codi Valor Màxim Mínim Valor Puntual

Unitats

2006 1,1,1-tricloroetà Manual 2612283 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l2006 1,1,2,2-tetracloroetà Manual 2073966 0,5 (1) 0,50 0,50 µg/l

2006 1,1,2-tricloretà Manual 1748472 2,5 (1) 2,50 2,50 µg/l

2006 1,1-dicloroetà Manual 2032236 3 (1) 3,00 3,00 µg/l

2006 1,1-dicloroetilè Manual 2437017 1 (1) 1,00 1,00 µg/l

2006 1,2,3-triclorbenzè Manual 2211675 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l

2006 1,2,4-triclorobenzè Manual 2103177 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l

2006 1,2,4-trimetilbenzè Manual 2028063 2 (1) 2,00 2,00 µg/l2006 1,2-benzantracè Manual 2207502 5 (1) 5,00 5,00 ng/l

2006 1,2-Diclorobenzè Manual 2374422 1 (1) 1,00 1,00 µg/l

2006 1,2-Dicloroetà Manual 2094831 3 (1) 3,00 3,00 µg/l

2006 1,2-dicloropropà Manual 2658186 2 (1) 2,00 2,00 µg/l

2006 1,3,5-triclorobenzè Manual 1744299 0,25 (1) 0,25 0,25 µg/l

2006 1,3,5-trimetilbenzè Manual 2061447 2 (1) 2,00 2,00 µg/l

2006 1,3-diclorobenzè Manual 2136561 1 (1) 1,00 1,00 µg/l

2006 1,4-Diclorobenzè Manual 2203329 1 (1) 1,00 1,00 µg/l2006 2,4'-DDD Manual 1614936 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l

2006 2,4'-DDE Manual 1422978 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l

2006 2,4'-DDT Manual 1155906 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l

2006 2-butanona Manual 2332692 30 (1) 30,00 30,00 µg/l

2006 2-clorotoluè Manual 1990506 1 (1) 1,00 1,00 µg/l

2006 2-hexanona Manual 2274270 15 (1) 15,00 15,00 µg/l

2006 2-pentanona Manual 1760991 30 (1) 30,00 30,00 µg/l2006 3-pentanona Manual 2395287 30 (1) 30,00 30,00 µg/l

2006 4,4'-DDD Manual 1936257 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l

2006 4,4'-DDE Manual 2558034 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l

2006 4,4'-DDT Manual 1719261 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l

2006 4-clorotoluè Manual 2541342 1 (1) 1,00 1,00 µg/l

2006 4-metil-2-pentanona Manual 1811067 20 (1) 20,00 20,00 µg/l

2006 Acenaftè Manual 2441190 5 (1) 5,00 5,00 ng/l2006 Acenaftilè Manual 2641494 5 (1) 5,00 5,00 ng/l

2006 Acetat de Butil Manual 2666532 15 (1) 15,00 15,00 µg/l

2006 Acetat de Metil Manual 2007198 50 (1) 50,00 50,00 µg/l

2006 Acetat de Propil Manual 2645667 30 (1) 30,00 30,00 µg/l

2006 Acetat d'Etil Manual 2633148 40 (1) 40,00 40,00 µg/l

2006 Acetat de Vinil Manual 2729127 150 (1) 150,00 150,00 µg/l

2006 Acetat d'Isobutil Manual 2595591 15 (1) 15,00 15,00 µg/l2006 Acetona Manual 2345211 175 (1) 175,00 175,00 µg/l

2006 Acetonitril Manual 1973814 125 (1) 125,00 125,00 µg/l

2006 Acrilonitril Manual 1890354 75 (1) 75,00 75,00 µg/l

2006 a-hexaclorociclohexà Manual 2574726 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l

2006 Alaclor Manual 2411979 2 (1) 2,00 2,00 ng/l

2006 Alcohol Isobutílic Manual 2224194 100 (1) 100,00 100,00 µg/l

2006 Aldrin Manual 2036409 0,1 (1) 0,10 0,10 ng/l2006 Alumini dissolt Manual 2416152 0,3383 (1) 2,96 0,10 mg/l

2006 Amoni Manual 1669185 5,425 11,27 2,10 mg/l

2006 Amoniac no ionitzat Manual 2470401 0,2753 0,62 0,08 mg/l NH3

2006 Antimoni dissolt Manual 1873662 0,005 (1) 0,01 0,01 mg/l

2006 Antracè Manual 2178291 5 (1) 5,00 5,00 ng/l

2006 Arsènic dissolt Manual 2357730 0,0038 (1) 0,01 0,00 mg/l

2006 Aspecte Manual 2967031 3,8182 6,00 2,00 Unitats2006 Atrazina Manual 1944603 21 21,00 21,00 ng/l

2006 Bari dissolt Manual 2382768 0,3144 0,81 0,12 mg/l

2006 Benzè Manual 1806894 0,875 (1) 1,00 0,75 µg/l

2006 Benzo(a)pirè Manual 1802721 5 (1) 5,00 5,00 ng/l

2006 Benzo(b)fluorantè Manual 2307654 5 (1) 5,00 5,00 ng/l

2006 Benzo(ghi)perilè Manual 2445363 5 (1) 5,00 5,00 ng/l

2006 Benzo(k)fluorantè Manual 2257578 5 (1) 5,00 5,00 ng/l

2006 b-hexaclorcociclohexà Manual 1915392 0,5 (1) 0,50 0,50 ng/l2006 Bicarbonats Manual 2674878 304,94 394,50 242,70 mg/l HC03QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Bicarbonats

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(k)fluorantè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent b-hexaclorcociclohexà

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(b)fluorantè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(ghi)perilè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Benzo(a)pirè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Atrazina

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Bari dissolt

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Arsènic dissoltQLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Aspecte

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Antimoni dissolt

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Antracè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Amoni

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Amoniac no ionitzat

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Aldrin

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Alumini dissolt

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Alaclor

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Alcohol Isobutílic

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acrilonitril

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent a-hexaclorociclohexà

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetona

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetonitril

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de VinilQLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat d'Isobutil

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de Propil

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat d'Etil

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de Butil

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acetat de Metil

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acenaftè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent Acenaftilè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4-clorotoluèQLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4-metil-2-pentanona

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4,4'-DDE

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4,4'-DDT

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 3-pentanona

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 4,4'-DDD

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-hexanona

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-pentanona

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-butanona

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2-clorotoluè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2,4'-DDE

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2,4'-DDT

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,4-Diclorobenzè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 2,4'-DDD

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,3,5-trimetilbenzèQLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,3-diclorobenzè

(método VOX)

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-dicloropropà

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,3,5-triclorobenzè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-Diclorobenzè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-Dicloroetà

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2,4-trimetilbenzè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2-benzantracè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2,3-triclorbenzè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,2,4-triclorobenzè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1-dicloroetà

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1-dicloroetilè

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1,2,2-tetracloroetà

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1,2-tricloretà

QLSup - La Roca Del Vallès - Riu Mogent 1,1,1-tricloroetà

Estació Tipus Variable


- 16 -

Referent als abocaments, els valors analítics de l’any 2006 determinen que el riu ja té una pressió important. La zona d’estudi correspon a la unitat hidrogeològia “Depressió del Vallès. Aqüífer al·luvial del Mogent”. No es tracta de cap aqüífer protegit. El pou més proper de la xarxa de control d’aigües subterrànies del DMAH es troba en el propi municipi Llinars del Vallès amb el codi 8106/1, corresponents als pous vells del municipi, i coordenades UTM: 450500, 4609900.

Taula 5 Dades mitges dels controls d’aigües subterrànies dels pous vells de Llinars del Vallès corresponents als anys 2005/08. (Font: Gencat, 2009)

Any Descripció variable Origen Valor Màxim Mínim Valor Puntual Unitats

2005 Conductivitat (camp) Manual 1210 1.210,00 1.210,00 µS/cm2005 pH (camp) Manual 6,8 6,80 6,80 u.pH2005 Potencial Redox (lab) Manual 176 176,00 176,00 mV2005 Temperatura de l'aigua (lab) Manual 17,8 17,80 17,80 ºC2006 Amoni Manual 0,15 (1) 0,26 0,04 mg/l2006 Conductivitat (camp) Manual 1056,5 1.106,00 1.007,00 µS/cm2006 Nitrats Manual 27,6 32,50 22,70 mg/l2006 Nitrits Manual 0,025 (1) 0,03 0,03 mg/l N022006 pH (camp) Manual 7,08 7,10 7,06 u.pH2006 Potencial Redox (lab) Manual 170,5 192,00 149,00 mV2006 Temperatura de l'aigua (camp) Manual 17,2 18,40 16,00 ºC2007 Amoni Manual 0,21 0,21 0,21 mg/l2007 Conductivitat (camp) Auto Generada 1075 1.075,00 1.075,00 µS/cm2007 Nitrats Manual 26,1 26,10 26,10 mg/l2007 Nitrits Manual 0,025 (1) 0,03 0,03 mg/l N022007 Oxigen dissolt (camp) Auto Generada 5,29 5,29 5,29 mg/l2007 pH (camp) Auto Generada 7,22 7,22 7,22 u.pH2007 Potencial redox (lab) Auto Generada 167 167,00 167,00 mV2007 Temperatura de l'aigua (camp) Auto Generada 15,8 15,80 15,80 ºC2008 Amoni Manual 0,15 (1) 0,20 0,10 mg/l2008 Conductivitat (camp) Auto Generada 1066 1.196,00 936,00 µS/cm2008 Fosfats Manual 0,16443 0,20 0,13 mg/l P2O52008 Nitrats Manual 13,2 15,70 10,70 mg/l2008 Nitrits Manual 0,025 (1) 0,03 0,03 mg/l N022008 Oxigen dissolt (camp) Auto Generada 1 2,00 0,00 mg/l2008 pH (camp) Auto Generada 6,5 7,00 6,00 u.pH2008 Potencial redox (lab) Auto Generada 180 190,00 170,00 mV2008 Temperatura de l'aigua (camp) Auto Generada 16 16,00 16,00 ºC(1) Valors per sota del límit de detecció

QLSub - P.Vells De Llinars Potencial redoxQLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de

QLSub - P.Vells De Llinars Oxigen dissoltQLSub - P.Vells De Llinars pH

QLSub - P.Vells De Llinars NitratsQLSub - P.Vells De Llinars Nitrits

QLSub - P.Vells De Llinars ConductivitatQLSub - P.Vells De Llinars Fosfats

QLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de QLSub - P.Vells De Llinars Amoni

QLSub - P.Vells De Llinars pHQLSub - P.Vells De Llinars Potencial redox

QLSub - P.Vells De Llinars NitritsQLSub - P.Vells De Llinars Oxigen dissolt

QLSub - P.Vells De Llinars ConductivitatQLSub - P.Vells De Llinars Nitrats

QLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de QLSub - P.Vells De Llinars Amoni

QLSub - P.Vells De Llinars pHQLSub - P.Vells De Llinars Potencial redox

QLSub - P.Vells De Llinars NitratsQLSub - P.Vells De Llinars Nitrits

QLSub - P.Vells De Llinars AmoniQLSub - P.Vells De Llinars Conductivitat

QLSub - P.Vells De Llinars Potencial redoxQLSub - P.Vells De Llinars Temperatura de

QLSub - P.Vells De Llinars ConductivitatQLSub - P.Vells De Llinars pH

Estació Tipus Variable

Destaca per ser una aigua amb una alta conductivitat i per tant amb un alt contingut de sals. El municipi de Llinars del Vallès, segons el Decret 476/2004, es troba inclòs en l`àrea 2, zona considerada vulnerable a la contaminació per nitrats.

5.1.5.- GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA El Vallès Oriental forma part del conjunt geològic Serraval·lià-Vallesana, que constitueix el sector central de la conca del Mogent, formada per materials geològics que pertanyen a la era del Quaternari, on afloren en especial roques sedimentàries. La zona d’estudi està formada per argiles, gresos i conglomerats del Paleogen en el període Oligocè-Miocè (NMag).


- 17 -

Figura 7 Mapa geològic de la zona d’estudi (Font: ICC) Llinars del Vallès no està inclòs en l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya. Les activitats extractives més properes es troben a una distància superior a 3 km.

5.1.6.- EDAFOLOGIA El terreny on s’ubica la zona d’estudi està composat majoritàriament per argiles, gresos i conglomerats que el fan apte per al conreu. Una part de l’àrea d’estudi no es troba cultivada i es troba classificada com a erm. Una altra part, que havia estat un terreny de cultiu, es denota alguna antiga activitat de moviment de terres, amb una zona replenada, que no es troba contemplada el registre d’activitats extractives abandonades del Departament de Medi Ambienti i Habitatge.

5.1.7.- FAUNA

• El sector d’estudi encerclat per poblacions, polígons industrials i vies de comunicació, fa que la fauna que es pugui trobar a la zona sigui escassa, pel fet de no disposar de connectors biològics amb altres zones.

Cal considerar que al sud s’hi troba el polígon industrial de Can Capeta, la via fèrrea, l’autopista, el TGV i diverses carreteres, per l’oest el nucli del municipi de Cardedeu, per l’est el nucli del municipi de Llinars del Vallès i pel nord el nucli del municipi de Sant Julià d’Alfou.


- 18 -

Per aquest motiu la única fauna que pot coexistir en la zona d’estudi és fauna associada al curs del torrent del Fou, atès que pràcticament és la única via de comunicació faunística amb la resta d’espais faunístics, i per tant tot i que es tracta d’una àrea de camps de conreu envoltada de bosc de pi blanc i alzina no s’hi poden trobar totes les espècies presents al Vallès.

• Rèptils:

o Sargantana cuallarga (Psammodromus algirus)

o Serp blanca (Elaphe scalaris)

o Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)

o Gripau comú (Bufo bufo)

• Mamífers:

o Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)

o Rata cellarda (Eliomys quercinus)

o Musaranya (Crocidura russula)

o Esquirol (Sciurus vulgaris)

o Guineu (Vulpes vulpes)

o Porc Senglar (Sus scrofa)

o Talpó (Microtus duodecimcostatus)

• Ocells:

o Cucut (Cuculus canorus)

o Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli)

o Tallarol gros (Sylvia borin)

o Tallarol de garriga (Sylvia cantillans)

o Trencapinyes (Loxia curvirostra)

o Merla (Turdus merula)

o Mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

o Mallerenga carbonera (Parus major)

o Tudó (Columba palumbus)

o Astor (Accipiter gentilis)

o Esparver (Accipiter nisus)


- 19 -

o Gamarús (Strix aluco)

o Mussol banyut (Asio otus)

Pel que fa referència als peixos que puguin trobar-se a la zona d’estudi, cal esmentar que aquestes rieres no disposen d’aigua permanent, i per tant la presència de peixos és pràcticament nul·la.

5.1.8.- VEGETACIÓ I FLORA La zona d’estudi comprèn una superfície total de 13,24 hectàrees, amb una orografia ondulada. Es tracta d’un paisatge amb una alta influència de l’activitat humana, amb la presència molt propera de nombrosos nuclis de població, urbanitzacions, polígons industrials i infraestructures de comunicació. La vegetació de l’àmbit d’estudi està formada per un mosaic agrícola, bàsicament de secà, amb interaccions de bosquines de pi blanc (Pinus halepensis), alzina (Quercus ilex) i algun exemplar de roure (Quercus sp). A les zones de ribera, bàsicament dins l’àmbit del torrent del Fou, la vegetació de les bosquines es combina amb pollancres (Populus nigra i Populus alba). L’activitat agrícola al llarg del temps ha deixat alguna empremta en quan a la massa arbòrea, deixant algun exemplar de fruiters de secà. La majoria de la superfície de la zona d’estudi està composada per camps de cultiu i erm, que ocupa una superfície total d’unes 11,1 Ha. La resta de la finca està formada per bosc de pi blanc i alzina, 1,8 Ha i camins i espais improductius, 0,34 Ha Es tracta d’una zona delimitada per l’oest, per l’est i pel sud per bosquines de pi blanc (Pinus halepensis) i alzina (Quercus ilex), pel sud també per la via fèrrea i pel nord per camps de cultiu de secà. Hàbitats d’interès comunitari de vegetació i flora presents al municipi La zona d’estudi no disposa de cap hàbitat d’interès comunitari prioritari inclosos en l’Annex I de la Directiva 92/43/CEE del Consell d’Europa relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (Directiva Hàbitats). Es tracta d’una zona amb alzinars i carrascars, qualificat com a no prioritari.

5.1.9.- PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, ARQUEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC Pel que fa a l’existència de patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic, no es detecta presència ni vestigis d’aquest; De de tota la informació consultada, tampoc se’n cita la seva presència a la zona d’estudi.

5.1.10.- USOS DEL SÒL Aquesta informació s’ha extret dels plànols d’usos del sòl i de cartografia dels hàbitats de Catalunya (http://mediambient.gencat.net/cat/el_departament/cartografia). De la consulta d’aquests plànols s’obté que la totalitat de la zona es denomina com a “conreus herbacis de secà”.


- 20 -

5.1.11.- INFRAESTRUCTURES I ELEMENTS DE L’ENTORN HUMÀ L’àmbit que s’estudia és proper a un gran quantitat d’infraestructures de comunicació, la majoria bàsiques en la vertebració de l’eix Nord-Sud del nostre país. La zona d’estudi es limita al sud amb la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou. Més cap al sud s’hi troba l’autopista AP7, la carretera C-35 i la línia del TGV a França. A l’oest, a una distància d’uns 1.000 metres la zona urbana de Cardedeu. Al nord, a una distància d’uns 500 metres, el barri de Bellavista (Cardedeu), i a uns 1.300 metres la zona urbana de Sant Julià d’Alfou. A l’est, a una distància d’uns 800 metres l’àrea urbana de Llinars del Vallès. Dins la finca de la zona d’estudi s’hi troben actualment diverses edificacions agrícoles dedicades a la cria de cavalls, i una bassa de reg. Tota la zona d’estudi està envoltada d’una tanca cinegètica perimetral d’1,8 metres d’alçada, que impedeix la lliure circulació de la fauna. Pel que fa a camins públics, la zona d’estudi està vorejada per la seva cara nord per un camí de 3 metres, en bastant mal estat de conservació, camí destinat a la pròpia activitat agrícola de la zona. En la zona d’estudi no es localitzen senders de llarg recorregut o camins ramaders de llarg recorregut. Existeixen nombroses línies elèctriques de mitja i alta tensió en l’entorn de la zona d’estudi. Molt proper a la finca, segueix paral·lel al torrent del Fou, un col·lector municipal d’aigües residuals i la xarxa d’aigua potable. L’habitatge més proper, separat per una important massa boscosa, és troba situat a l’oest, a uns 200 m dels terrenys, i a uns 450 m de la pista de karting. La topografia de la zona fa que se situï a l’altra banda de la carena, on es preveu la instal·lació del circuit, de forma que quedi a resguard del principal focus emissor de sorolls. Per altra banda, l’habitatge es troba separat de la zona d’estudi, per una important massa boscosa, a l’altra banda del torrent de Figueres. L’accés a la part més alta de la finca es realitza a través de la carretera intermunicipal que uneix Cardedeu amb Llinars del Vallès (antiga C-251m PK 8,80). En aquest punt comença el camí del torrent Figueres, camí en terres i d’una amplada aproximada d’uns 3,50 m, que té una longitud aproximada d’uns 500 m fins a l’entrada on s’ubiquen les edificacions agrícoles. També es pot accedir a la finca des de la mateixa carretera anterior, aproximadament des del PK 8,65, a través del camí del Ramader, que segueix una traça propera al torrent del Fou, i que també dóna accés als magatzems de l’Editorial Reverter, situats a uns 150 metres a l’est, de la part més baixa de la finca. Aquest camí, en més bon estat, i d’una amplada propera als 4,00 m permet accedir a la zona sud-est de la finca. Des d’aquest punt, i per l’interior de la parcel·la hi ha un camí estret d’uns 3,00 m, que comunica amb els edificis agrícoles, seguint inicialment una traça força paral·lela a la línia del ferrocarril, que s’enfila cap a la part alta, per trencar a 90º i ja amb un lleuger pendent arribar fins l’altra accés del camí de Figueres.


- 21 -

5.1.12.- ASPECTES SOCIO-ECONÒMICS El terme municipal de Llinars del Vallès té una superfície de 27,74 km2, amb una població de 8.839 habitants (any 2008). La distribució de superfícies a l’any 1999 era la següent: - Superfície forestal 547 ha - Superfície agrària (SAU) 465 ha - Superfície patures permanents 16 ha - Altra superfície agrària 22 ha La superfície total agrària i forestal a l’any 1999 era de 10,5 km2 equivalent al 38 % de la superfície del municipi. La principal font d’ocupació és els sector de serveis, seguida de la construcció, el comerç i la indústria, i per últim l’activitat agrària. Hi ha diverses indústries al terme. Entre aquestes es troben empreses del ram del metall, de mobles, del tèxtil, químiques, d’energia i aigua, i de productes alimentaris. Les dades per a la realització d’aquest apartat s’han extret de la següent adreça electrònica: http://www.idescat.cat

5.1.13.- RISC D’INCENDI FORESTAL Segons els mapes de combustible i d’inflamabilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya la zona d’estudi està caracteritzada per tenir risc baix en els camps de conreu i risc alt en les bosquines de pi blanc i alzina, tal i com es pot observar en els plànols adjunts.

5.1.14.- ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS Segons el plànol d’Espais Naturals de Protecció Especial, consultable a través de www.gencat.es/mediamb/sig/bases.html, no hi ha cap Reserva Natural Integral, Parc Nacional, Reserva Natural Parcial ni Parc Natural a la zona d’estudi. Segons el plànol d’Espais D’Interès Natural, consultable a través de www.gencat.es/mediamb/sig/bases.html, no hi ha cap espai inclòs al PEIN en la zona d’estudi. Per altra banda, cal fer esment que el Pla Territorial Metropolità de Barcelona no indica que la zona en estudi tingui un especial valor ni paisatgístic ni mediambiental, qualificant-lo, espai de protecció preventiva del mosaic agroforestal. La zona d’estudi no està inclosa en cap espai de la xarxa natura 2000.


- 22 -

5.2.- OBJECTIUS I ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL FIXATS PEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL.

L’article 282 del POUM del municipi de Llinars del Vallès estableix les següents finalitats per a sòl no urbanitzable:

a) Protegir aquests sòls dels processos d'urbanització de caràcter urbà.

b) Preservar i promocionar la millora de les explotacions agràries i forestals.

c) Protegir els elements naturals més destacats o que defineixen l'aspecte global del territori, preservant-ne els valors ecològics i paisatgístics.

d) Fixar sobre aquest sòl la divisió de les diferents zones i sistemes que l'integrin i establir-ne la seva respectiva regulació normativa.

e) Establir la regulació dels diversos usos i les diverses activitats que es puguin admetre en cada zona del Sòl No Urbanitzable així com específicament en determinats emplaçaments concrets de forma que no malmetin els valors que es pretén mantenir i potenciar, i impedir la implantació d'aquells usos o activitats que siguin incompatibles amb la destinació definida per a aquests sòls en aquest Pla General.

f) Fixar, allí on la regulació de cada zona ho permeti, les definicions, paràmetres, característiques i condicions per l'admissió de les edificacions destinades a construccions agrícoles, instal·lacions d’interès públic i social així com aquelles destinades a l'execució i el manteniment de les obres públiques.

g) Impedir els processos patològics d'urbanització.

h) Sistematitzar la localització d'activitats relacionades amb el lleure, compatibles amb les funcions essencials del sòl no urbanitzable.

L’article 284 del POUM del municipi de Llinars del Vallès estableix el desenvolupament del Pla General amb els següents objectius:

a) La millora del medi rural. b) La protecció i regeneració de conreus i espais forestals. c) La protecció i regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals. d) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal. e) La protecció i la millora de les vies i camins rurals. f) I d'altres finalitats anàlogues.

5.3.- CONCLUSIONS. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PER A LA REDACCIÓ DEL PLA, D’ACORD AMB ELS PUNTS ANTERIORS I AMB ELS PRINCIPIS I DIRECTRIUS ESTABLERTES PELS ARTICLES 3 I 9 DEL DL 1/2005.

5.3.1.- SOSTENIBILITAT GLOBAL DEL MODEL D’ORDENACIÓ 1. Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat

i al consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del sector i el seu entorn.


- 23 -

2. Establir la zonificació i els usos dels sectors, preservant els valors naturals i analitzant la connectivitat biològica entre els sòls no urbanitzables

3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.

5.3.2.- CICLE DE L’AIGUA. 1. Prevenir els riscos de contaminació a les aigües superficials i freàtiques.

2. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’espai urbanitzat.

3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’edificació.

4. Preservar i millorar la continuïtat del flux i la qualitat de l’aigua.

5. Evitar la construcció de noves infraestructures de tractament d’aigua

5.3.3.- AMBIENT ATMOSFÈRIC 1. Optimitzar l’eficiència energètica de l’ordenació urbanística i de les pròpies

edificacions garantint la reducció de la seva contribució al canvi climàtic.

2. Fomentar l’ús d’energies netes i la reducció de l’ús de les energies no renovables.

3. Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants.

4. Preservar el benestar de les persones, minimitzant els impactes acústics. Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació.

5. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lluminosa i l’impacte negatiu sobre els organismes vius.

6. Minimitzar la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge.

5.3.4.- GESTIÓ DELS RESIDUS 1. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny adients per a la reutilització i la

recollida selectiva dels residus, posant especial èmfasi en els residus especials.

2. Promoure en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida electiva dels residus i, en general, les operacions de gestió.

3. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

5.3.5.- SOSTENIBILITAT I ECOEFICIÈNCIA EN LA URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ. 1. Fomentar la eficiència energètica dels edificis

2. Fomentar l’ús de materials reciclats de la construcció en les tasques d’urbanització


- 24 -

5.3.6.- BIODIVERSITAT URBANA, PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL EN GENERAL.

1. Garantir la connectivitat biològica entre espais del sòl no urbanitzable

2. Fomentar la naturalització de l’espai urbanitzat.

5.3.7.- QUALITAT DEL PAISATGE 1. Garantir la preservació de les unitats paisatgístiques en sòl no urbanitzable

2. Integrar paisatgísticament els equipaments del Pla

6.- ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR. DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ D’ALTERNATIVES

6.1.- ALTERNATIVES GENERALS CONSIDERADES PER A L’ORDENACIÓ GLOBAL DEL SECTOR

L’estudi d’ubicacions d’una activitat com pot ésser la del circuit de Karting de Catalunya, s’ha de plantejar dins d’una òptica que supera el nivell municipal, cal centrar-se en un àmbit superior com és el del territori de Catalunya. Les instal·lacions que es preveuen realitzar han d’estar ben comunicades, a nivell d’infraestructures, i ben situades a nivell de possible població potencialment usuària. Necessitem d’una superfície mínima propera a les 12 Ha i, a nivell ambiental, no ha de suposar cap impacte que no sigui moderat sobre el medi ambient. La ubicació escollida dotada d’immillorables comunicacions per carretera, autopista i ferrocarril, propera a Barcelona, amb una població potencial usuària molt elevada, i a més a més, en una comarca com el Vallès Oriental, que ja disposa del Centre més important per a Esports del Motor, com és el Circuit de Velocitat de Catalunya, situat a Montmeló, a 23 km del circuit de Karting de Catalunya que es proposa, reuneix aquestes característiques. A més, a més, la zona on es preveu ubicar el circuit no toca cap massa forestal, ja que no es preveu afectar la zona de bosc de la finca i té unes característiques ambientals, descrites anteriorment, que no pressuposen cap impacte important, ja que el sector escollit és troba ja afectat per l’activiat humana, amb un polígon industrial proper i unes infraestructures de comunicació molt potents. L’estudi de les zones urbanitzades del municipi i la dels municipis veïns s’ha fet de forma global per tal d’ubicar aquesta instal·lació amb els següents condicionants: - Ubicació en zones relativament allunyades de nuclis de població a efectes de l’impacte

acústic

- Facilitat de comunicació a través de les carreteres actuals

- Ubicació de línies elèctriques per al subministrament d’energia properes

- Ubicació de xarxes d’aigua i de sanejament properes

- Minimització de les afeccions al medi natural


- 25 -

6.2.- AVALUACIÓ AMBIENTAL D’ALTERNATIVES Analitzant el POUM vigent del municipi de Llinars del Vallès i totes les consideracions ambientals de la zona d’estudi es determina que la millor alternativa considerada per a la ubicació d’un circuit de Karting al municipi, tenint en compte criteris de mobilitat sostenible, facilitat d’accessos, equidistància entre nuclis de població o zones habitades, la connectivitat biològica de totes les àrees forestals i agrícoles, les infraestructures necessàries per a una activitat d’aquesta tipologia i la resta de consideracions medi ambientals, es pot concloure que l’alternativa d’ubicació plantejada respon a l’alternativa que té menys impacte global. L’alternativa plantejada representa la millor alternativa que compleix els condicionants de l’apartat anterior.

6.3.- JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA

La Modificació Puntual que es proposa preveu l’ocupació d’un sòl agrícola i una part de sòl improductiu, envoltada de bosquines de pi blanc i alzina, que li configuren una protecció visual i actústica. El desenvolupament del Pla s’adapta a les característiques ambientals preexistents del sector i el seu entorn, atès que només s’afecten sòls agrícoles situats al costat de la via fèrria i envoltats de nuclis de població, fet que li configuren una baixa permeabilitat faunística, encara que el POUM de Llinars del Vallès ho defineixi com a sòl no urbanitzable de protecció de les connexions biològiques. La mobilitat del sector es preveu efectuar-la pels camins existents, des de la carretera de Llinars del Vallès a Cardedeu, i les escomeses elèctriques a través de les diverses línies d’alta tensió existents dins l’àmbit del sector, ja que per l’interior de la finca i transcorre una línia elèctrica de M.T. No s’han descrit riscs naturals i tecnològics en el sector objecte de la Modificació del Pla. La Modificació del Pla previst no preveu un gran consum d’aigua, ja que només cal abastir els serveis de les edificacions del circuit. Existeix una xarxa d’aigua potable molt propera al sector, a uns 300 m aproximadament i també una xarxa de sanejament municipal, prop del marge del torrent del Fou, que permetrà conduir les aigües residuals a l’EDAR. Referent al tractament de les aigües procedents de la plataforma del circuit, caldrà preveure un sistema de sedimentació/flotació de les aigües de pluja i per vessaments accidentals. La Modificació del Pla suposarà un increment de producció de CO pel consum dels motors de competició, malgrat la FIA controla l’emissió dels tubs d’escapament. Atès que es tracta de poca incidència dels karts i que la zona té capacitat per admetre un nivell més alt de CO, es preveu que l’increment d’aquest contaminant no sigui significatiu. En quant a la contaminació acústica, la orientació de la topografia de la zona on es vol implantar el circuit, orientació sud-est, fa que la major part del soroll es dirigeixi cap al polígon industrial de Llinars del Vallès i cap a l’autopista, essent la pròpia orografia natural qui apantalli els nuclis de Llinars i Cardedeu.


- 26 -

La presència de massa forestal a la zona Oest i Est de l’àmbit que s’estudia ajudarà a crear també l’efecte pantalla vers el soroll. Cal fer esment que la FIA estableix control sobre les emissions acústiques dels karts, limitant el valor màxim que poden emetre. Tot i així caldrà fer un estudi acurat dels receptors principals per tal de determinar el grau d’afecció. En cas que s’apliqui il·luminació exterior, caldrà aplicar lluminàries que minimitzin la contaminació lumínica amb compliment de la legislació vigent. Seria recomanable allunyar les zones il·luminades de les bosquines. Dins l’àmbit del sector s’hi troben ubicades diverses línies elèctriques de mitja tensió, no essent necessari la construcció de noves escomeses elèctriques. Per aquest motiu la contaminació electromagnètica no es veu alterada Els residus generats de la pròpia activitat de competició de motor, seran de dos tipus: un propi del paddock, on es reparen els cotxes de competició, on es generaran en alguns casos residus especials, i els altres, els propis de l’activitat humana, residus banals. S’haurà de preveure punts de recollida i gestió de residus, sobretot pel que fa als residus especials. La Modificació del Pla haurà de preveure l’obligació de gestionar degudament els residus generats. El desenvolupament del sector comportarà la construcció d’un nou edifici, vials urbanitzats i zones pavimentades. S’haurà de preveure l’ecoeficiència de tots aquests elements, preveient les mesures d’estalvi i eficiència energètica. La Modificació del Pla no suposa un canvi significatiu en la permeabilitat ecològica, atès que es tracta d’una zona que actualment ja té dificultats altes de permeabilitat, degut a que es tracta d’un espai agrari envoltat de nuclis de població, polígon industrial i vies de comunicació que fan que tingui una comunicació molt limitada amb la resta d’espais agrícoles i forestals. No s’afecta el Patrimoni Natural en general pel fet d’ocupar una superfície de cultiu i una zona improductiva que ja es troba alterada per l’activitat humana. Existeixen diverses edificacions d’àmbit ramader, una bassa de reg i una tanca cinegètica perimetral. El camp de cultiu, situat al costat sud oest del Pla, actualment es troba improductiu. S’observa en ell una antiga activitat extractiva i un replè de la part més baixa, fet que li dona unes característiques naturals de baixa qualitat. Els objectius paisatgístics de la Modificació del Pla s’han de centrar en preservar la qualitat paisatgística de la zona on es desenvolupa, havent per tant d’integrar els edificis de nova construcció, tant en volumetria com en tipologia com en cromatografia, evitar l’aparició d’elements nous que alterin la qualitat del paisatge, com són línies elèctriques, línies telefòniques, xarxes de telecomunicacions, etc.


- 27 -

Tots els elements s’hauran de dissenyar de manera que minimitzin l’impacte paisatgístic, preveient les volumetries, tipologies constructives, materials utilitzats i cromatografies de les noves edificacions, així com l’amplada i el tractament dels vials d’accés i de les plataformes d’aparcament. Cal remarcar que la Modificació del Pla no afecta cap espai d’interès natural, ni de la xarxa natura 2000, ni tampoc d’interès geològic.

7.- DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA a) Descripció esquemàtica del contingut del pla amb expressió de les seves

determinacions estructurals i d’aquelles altres amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient (qualificació del sòl, sistemes, ordenació d’usos i de l’edificació, obres d’urbanització, etc.), així com dels components o vectors ambientals involucrats.

b) En cas que es desenvolupi una figura de planejament general que no hagi estat objecte d’avaluació ambiental d’acord amb la disposició transitòria sisena del DL 1/2005, identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, residus i similars, com a conseqüència de la delimitació del sector.

c) Mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general, tant pel que fa a les mesures d’aplicació directa del pla com dels projecte d’urbanització derivats.

La Modificació Puntual del Pla, té com objectiu la instal·lació del circuit de karting i les seves instal·lacions annexes: edifici, paddok, rehabilitació edificis existents, aparcaments, etc. La topografia de la zona fa que la zona objecte del Pla es trobi dividida en dues vessants, partides per una petita carena. El costat de oest de la carena s’hi ubicaran els aparcaments i es rehabilitarà els edificis existents per l’allotjament de l’escola de pilots. A la part de la carena, però a una cota més baixa, s’hi ubicarà, l’edifici de serveis i Control de Cursa i paddock, que alhora apantallaran el circuit dels habitatges més pròxims del costat nord-oest, juntament amb la pròpia carena. A la vessant del costat est s’hi ubicarà el circuit, que és la vessant que s’orienta cap al polígon industrial de Llinars del Vallès i cap a l’autopista. L’accés es preveu realitzar-lo per dos camins existents, el camí del Ramader i el camí del torrent Figueres. El disseny del circuit incorpora totes les normes establertes per la Comissió Internacional de Karting-FIA. Les mesures que s’hauran d’adoptar per al foment i millora del medi ambient en general, hauran d’anar encaminades en minimitzar l’impacte acústic, l’impacte paisatgístic i la protecció dels cursos d’aigua superficials.


- 28 -

Caldrà incorporar mesures d’estalvi i eficiència energètica, sobretot pel que fa a les edificacions. Atès que existeixen infraestructures a l’entorn del sector, com són les xarxes d’aigua potable, de sanejament i de línies elèctriques, la Modificació del Pla no comporta un increment significatiu de demandes de nous recursos naturals.

8.- DETERMINACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI AMBIENT

8.1.- QUALITAT ATMOSFERICA L’efecte sobre la qualitat atmosfèrica és la producció d’emissions dels motors dels karts, bàsicament de CO. Atès que el sector té capacitat per rebre emissions d’aquesta tipologia sense alterar significativament les condicions del medi i que les emissions seran molt reduïdes, l’impacte és moderat. En qualsevol cas els motors hauran de complir la legislació vigent en matèria d’emissions, i les limitacions que imposa la FIA.

8.2.- SOROLL El desenvolupament del Pla Especial que completi la Modificació Puntual del POUM, haurà de preveure mesures correctores per tal de garantir els nivells acústics permesos a la població. En quant a la fase d’explotació els karts hauran de complir la normativa vigent en matèria de sorolls i vibracions. En concret la reglamentació de la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) reglamenta el soroll que pot emetre un kart (article 18 i 19) i obliga a la utilització d’un tub d’escapament homologat. Els Karts de competició tenen motors de poca cilindrada (125 CC) i poca potència (35 CV). A la zona de paddock es preveu situar un circuit de karts de lloguer aprofitant l’espai que queda lliure quan no es realitzen curses. No es té en consideració pràcticament la contaminació acústica d’aquests motors, ja que són de quatre temps, i no fan més soroll que qualsevol vehicle del parc automobilístic normal No es preveu una producció de sorolls que faci incrementar significativament els nivells acústics zonals a excepció de moments puntuals de cursa, atès que els karts no es preveu que generin uns nivells sonors més elevats que el tràfic de vehicles per l’autopista AP-7. Tenint en compte que el focus d’emissió en general se situarà en el circuit de velocitat, aquest s’ha ubicat en la orientació sud-est del sector per tal que el fluxe del soroll es dissipi cap a l’autopista i el polígon de Llinars del Vallès. Amb el disseny plantejat la pròpia orografia apantalla l’efecte sonor cap als municipis de Cardedeu i Llinars.


- 29 -

També la ubicació dels edificis nous produeix aquest efecte, de forma que es preveu que aquests actuïn com atenuant del soroll emès. També és important fer esment que es limitarà l’horari de funcionament de les instal·lacions, per tal que, sobretot en horari nocturn es garanteixi un nivell sonor poc important. De forma general, l’horari que es preveu s’utilitzi en les instal·lacions entrarà dins l’interval comprès entre les 10:00 i les 21:00 h.

8.3.- HIDROLOGIA La zona d’implantació del circuit està allunyada de cursos d’aigua permanent. Tot i així, atès que els vehicles a motor contenen olis, refrigerants i altres substàncies perjudicials pel medi ambient, cal instal·lar algun sistema de control de vessaments accidentals. També cal preveure instal·lacions de recollida, emmagatzematge i gestió dels residus especials. Els impactes sobre la hidrologia també poden ésser deguts a l’aportació d’aigües parcial o totalment contaminades a la llera pública dels edificis. Per aquest motiu s’haurà de connectar al col·lector d’aigües residuals municipal existent que condueix les aigües a una EDAR, assegurant així que l’abocament es farà complint la legislació vigent.

8.4.- GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA El Pla no afecta a cap àrea d’interès geològic de Catalunya. En quant a la geomorfologia, durant la fase de construcció es preveu un canvi significatiu sobre les condicions geomorfològiques de la zona atès que es preveu la generació de terraplens i desmunts en el traçat del circuit. El Pla ha de preveure la necessitat d’efectuar revegetacions amb espècies autòctones, per tal d’evitar l’erosió i reduir l’impacte visual.

8.5.- FAUNA Un dels aspectes que afecta més directament la fauna terrestre i avifauna és la tala de vegetació amb la conseqüent destrucció d’hàbitats. Però atès que el les instal·lacions es desenvolupen en una zona amb absència de vegetació, i que la connectivitat biològica del sector és pràcticament nula en l’actualitat, degut a que es tracta d’una zona envoltada de nuclis de població, polígon i d’infraestructures de transport, que ja provoquen un accentuat efecte barrera sobre la fauna, l’impacte causat per la destrucció d’hàbitats és molt poc significatiu.

8.6.- VEGETACIÓ I FLORA El Pla permet salvaguardar totes les comunitats de Pinus halepensis, Quercus sp. i Quercus ilex atès que se situa sobre camps de conreu i superfícies improductives. La Modificació Puntual no afecta a cap hàbitat d’interès comunitari ni cap exemplar d’arbre catalogat.


- 30 -

8.7.- PAISATGE El canvi d’ús de l’àrea d’estudi representa una alteració en el paisatge, passant d’una superfície bàsicament agrícola a una totalment lúdica, amb la construcció del circuit, àrees pavimentades, un edifici, carrers, .... Orogràficament es tracta d’un àmbit de suau pendent amb una petita carena central i dos vessants a oest i a sud-est, envoltades per tots els costats, excepte pel nord, per bosquines de pi blanc i alzina. Pel nord s’ubiquen camps de conreu. La Modificació del Pla preveu l’assoliment d’una integració òptima del projecte treballant dos estratègies: harmonització i camuflatge.

8.8.- PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC No s’ha detectat cap element que formi part del patrimoni cultural en la zona objecte del Pla.

8.9.- ESPAIS D’ESPECIAL INTERÈS La zona d’estudi no es troba dins de cap espai d’especial protecció.

8.10.- PREVENCIÓ D’INCENDIS Atès que la zona d’actuació està inclosa dins una zona de risc baix, però les bosquines que l’envolten tenen un índex de combustibilitat alt, s’haurà de preveure mesures tal i com estableix el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals i el Codi Tècnic de l’Edificació, condicions de protecció contra incendis en els edificis.

9.- AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS.

Sostenibilitat global del model d’ordenació 1. Garantir una ordenació urbanística eficient, especialment pel que fa a la funcionalitat i al consum de recursos, i adaptada a les característiques ambientals del sector i el seu entorn. La Modificació del Pla ordena un equipament esportiu de competició de motor molt proper a les infraestructures de transport, autopista, carreteres i línia ferroviària. La ubicació del Pla se situa en una illa agrícola i forestal entre tres nuclis de població municipis i el polígon industrial de Llinars del Vallès, i ocupa terrenys agrícoles i improductius, adaptant-se a les característiques ambientals de l’entorn. S’ha de preveure l’aprofitament de les edificacions existents a fi de minimitzar les noves construccions.


- 31 -

2. Establir la zonificació i els usos dels sectors preservant els valors naturals i analitzant la connectivitat biològica entre els sòls no urbanitzables La Modificació del Pla s’ubica en una zona on la connectivitat biològica ja és baixa, atès que es tracta d’una zona envoltada per nuclis habitats de tres poblacions, per un polígon industrial, i amb l’efecte barrera que creuen totes les infraestructures de comunicació existents. 3. Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat. El desenvolupament del Pla no comporta l’obertura de nous accessos al medi natural atès que existeixen camins d’accés que es poden condicionar. La Modificació del Pla es troba a poca distància de tres nuclis de població i proper a la sortida de l’autopista AP-7, fet que pot contribuir a no afectar significativament la mobilitat. Igualment la línia de ferrocarril permet comunicar fàcilment el sector amb la resta de poblacions. Cicle de l’aigua. 1. Prevenir els riscos de contaminació a les aigües superficials i freàtiques. La zona d’estudi disposa ja de xarxa d’aigua potable i col·lector d’aigües residuals municipal que permetran connectar-lo al sistema públic. 2. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’espai urbanitzat. La Modificació del Pla es desenvolupa en camps de cultiu de secà i de regadiu. El disseny dels espais verds amb sistemes de baixos requeriments hídrics pot suposar un estalvi d’aigua respecte la situació actual. 3. Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua en l’edificació. Cal preveure aquesta mesura. 4. Preservar i millorar la continuïtat del flux i la qualitat de l’aigua. Es preveurà un sistema de control dels vessaments accidentals, de residus especials (olis, carburants, ...) a la xarxa de drenatge del circuit. 5. Evitar la construcció de noves infraestructures de tractament d’aigua El fet de disposar d’un col·lector d’aigües residuals proper al Pla permet utilitzar el sistema públic pel tractament de les aigües residuals Ambient atmosfèric 1. Optimitzar l’eficiència energètica de l’ordenació urbanística i de les pròpies edificacions garantint la reducció de la seva contribució al canvi climàtic. La ubicació del sector minimitza els desplaçaments de les tres poblacions a una zona de oci, i d’aprenentatge.


- 32 -

2. Fomentar l’ús d’energies netes i la reducció de l’ús de les energies no renovables. Les edificacions del sector hauran de contribuir en aquest punt. 3. Prevenir i corregir les immissions i les fonts contaminants. La reglamentació de la Federació Internacional d’Automobilisme (FIA) reglamenta el soroll i les emissions que pot emetre un kart (article 18 i 19) i obliga a la utilització d’un tub d’escapament homologat. 4. Preservar el benestar de les persones, minimitzant els impactes acústics. Mantenir la població exposada a nivells acústics permesos per la legislació. Tenint en compte que el focus d’emissió en general se situarà en el circuit de velocitat, aquest s’ha ubicat en la orientació sud-est del sector per tal que el fluxe del soroll es disipi cap a l’autopista i el polígon de Llinars del Vallès. Amb el disseny plantejat la pròpia orografia apantalla l’efecte sonor cap als municipis de Cardedeu i Llinars. També la ubicació dels edificis nous produeix aquest efecte, de forma que es preveu que aquests actuïn com atenuant del soroll emès. 5. Limitar la generació de necessitats d’enllumenat exterior (públic i privat) i evitar-ne els fluxos hemisferi superior, la intrusió lluminosa i l’impacte negatiu sobre els organismes vius. El compliment de la normativa de contaminació llumínica garanteix aquest punt. Caldrà definir les zones que requereixen il·luminació. 6. Minimitzar la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i de transport d’energia elèctrica, per tal de minimitzar els seus efectes sobre els éssers vius i el paisatge. El sector ja es troba envoltat de línies elèctriques d’alta i mitja tensió i per tant l’escomesa elèctrica no suposa cap canvi significatiu al respecte atès que no cal cap nova infraestructura de transport. Quan a les radiocomunicacions, la proximitat als nuclis de població amb fibra òptica permet no haver de construir cap nova infraestructura. Gestió dels residus 1. Implantar l’equipament i els sistemes de disseny adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus, posant especial èmfasi en els residus especials. S’haurà de preveure aquest punt 2. Promoure en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida electiva dels residus i, en general, les operacions de gestió. Caldrà preveure aquest punt 3. Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge. S’utilitzaran preferentment materials reciclats de la construcció pel desenvolupament de la urbanització i de tot projecte.


- 33 -

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i l’edificació. 1. Fomentar la eficiència energètica dels edificis El desenvolupament preveurà aquest punt 2. Fomentar l’ús de materials reciclats de la construcció en les tasques de urbanització El desenvolupament del Pla preveurà aquest punt Biodiversitat urbana, permeabilitat ecològica i patrimoni natural en general. 1. Garantir la connectivitat biològica entre espais del sòl no urbanitzable La Modificació del Pla no altera la connectivitat biològica entre espais del sòl no urbanitzable atesa la dificultat actual per complir aquest punt que té el sector d’estudi, situat entre tres nuclis de població, una línia fèrria i un polígon industrial. 2. Fomentar la naturalització de l’espai urbanitzat. Caldrà desenvolupar aquest punt, ubicant els espais verds. Caldrà dissenyar una revegetació d’aquests espais que compleixi amb aquestes premisses. Qualitat del paisatge 1. Garantir la preservació de les unitats paisatgístiques en sòl no urbanitzable La revegetació dels espais verds ha de garantir aquest punt 2. Integrar paisatgísticament els equipaments del Pla La Modificació del El Pla definirà les característiques de l’edifici i elements auxiliars, per tal de garantir la integració paisatgística.

10.- DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES Les administracions definiran les mesures i la periodicitat del seguiment. En qualsevol cas el promotor realitzarà un seguiment de les mesures contemplades en el present ISA.

11.- SÍNTESI El present ISA es redacta per valorar la modificació del POUM de Llinars del Vallès amb l’objectiu de ubicar-hi, en sòl no urbanitzable, un Centre esportiu per a la pràctica d’esports del motor (Circuit de Karting de Catalunya). El sector se situa en sòl no urbanitzable, en una zona on el POUM de Llinars del Vallès no permet aquesta activitat. Per aquest motiu cal modificar el POUM. El sector se situa al costat oest del terme municipal, en una zona agrícola envoltada per tres nuclis de població (Cardedeu, St. Julià de d’Alfou i Llinars del Vallès), una via fèrria, el polígon industrial de Llinars del Vallès i darrera l’autopista AP-7 i la línia del TGV.


- 34 -

L’emplaçament escollit disposa dels serveis d’aigua potable, xarxa de sanejament i subministrament elèctric i es troba proper a les vies de comunicació. Existeixen camins d’accés en l’actualitat que s’hauran de condicionar per a les noves necessitats i per tant la Modificació del POUM no preveu l’obertura de nous accessos. Un dels principals impactes que pot tenir aquest canvi d’ús del sòl és l’impacte acústic, però la orientació de la topografia existent, orientació sud-est, facilita l’atenuació del soroll, atès que el circuit de karting, se situa en aquest orientació per tal que el fluxe del soroll es dissipi cap a l’autopista i el polígon de Llinars del Vallès. Amb el disseny plantejat la pròpia orografia apantalla l’efecte sonor caps al municipis de Cardedeu i Llinars. També la ubicació dels edificis nous produeix aquest efecte, de forma que es preveu que aquests actuïn com atenuant del soroll emès. En quant a la connectivitat biològica que defineix el POUM de Llinars del Vallès, aquest àmbit en l’actualitat no actua com a tal, atès que es tracta d’una illa agrícola i forestal envoltada de tres nuclis de població pel nord, est i oest, i per una línia fèrria, el polígon industrial de Llinars del Vallès, i diverses infraestructures de comunicació pel sud, fet que dificulten molt l’accés a la fauna a aquesta illa. Per aquest motiu el desenvolupament d’aquest sector no comporta un canvi significatiu en la connectivitat biològica dels sòls no urbanitzables del municipi, ni dels municipis veïns. No s’afecta al cicle de l’aigua atès que no preveu un consum d’aigua més elevat que els camps de regadiu de l’actualitat, i existeix la possibilitat de tractar les aigües residuals amb l’EDAR del municipi. La ubicació no afecta a cap espai d’interès natural ni a cap espai de la xarxa natura 2000, així com tampoc a cap hàbitat d’interès comunitari, ni cap zona qualificada d’interès geològic.

12.- CONCLUSIONS I RECOMANACIONS FINALS (MESURES CORRECTORES) De la valoració dels impactes se’n desprèn que cal incorporar mesures correctores a fi de minimitzar l’impacte de la Modificació del Pla, i per tant es conclou que s’han de tenir en compte les següents consideracions: Atès que un dels impactes més significatius que es preveuen és el soroll, la orientació escollida del circuit i la distància respecte als nuclis de població fa preveure que no es sobrepassi els límits establerts per la legislació vigent. Ara bé caldrà estudiar aquesta situació durant el desenvolupament de la Modificació del Pla. També caldrà limitar l’horari de funcionament ordinari, per tal que en horari nocturn no hi hagi afectacions. En quant a l’impacte paisatgístic, cal aplicar les mesures correctores amb l’objectiu també de preservar les bosquines del mosaic agrícola. Cal ordenar correctament la disposició dels edificis, integrats en el sector, seguint la topografia existent, i dissenyar també aquests amb volumetries que permetin una integració paisatgística amb l’entorn, i tractaments cromàtics de les façanes i cobertes que integrin els edificis amb el paisatge. Seria convenient fomentar la utilització de materials i tractaments que s’integrin en el paisatge i en el context rural en l’acabat exterior dels edificis. El disseny de les mesures correctores ha de promoure la integració paisatgística de tots els elements de la nova instal·lació.


- 35 -

Referent a l’impacte hidrològic, s’han de preveure mesures correctores encaminades a recuperar les aigües pluvials netes per al manteniment de les superfícies verdes. Cal preveure conduir el drenatge de la plataforma del circuit cap a un dipòsit de sedimentació i separació d’hidrocarburs per al control accidental de substàncies perilloses per el medi natural. En quant a les mesures correctores de revegetació s’haurà de preveure la plantació d’espècies autòctones adaptades a la zona i de baix consum hídric, amb l’objectiu de minimitzar les necessitats d’aigua pel seu manteniment. En referència l’impacte edafològic durant l’obra s’haurà de preveure l’ús de la terra vegetal, extreta durant les tasques de moviment de terres, de la mateix en la restauració de les zones verdes i talussos del circuit. Com a mesura correctores s’ha de preveure: una hidrosembra amb una barreja de llavors de gramínies de baixes necessitats hídriques per a la restauració de talussos i zones verdes. Pel que fa a l’impacte geològic, s’haurà d’intentar compensar el balanç de terres de l’obra o bé utilitzar els excedents de terres per restaurar les canteres properes, no havent de preveure així zones de préstec, a excepció dels materials de cantera (tot-u natural i artificial) Pel que fa referència a la contaminació llumínica es preveu l’adaptació de la il·luminació d’àrees i carrers a la normativa vigent (Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn (DOGC. 3407 de 12-6-01)). Per últim, i referent als incendis forestals, el risc es baix en el sòls agrícoles però alt en el sòls forestals proper. Per aquest motiu s’haurà d’assegurar el compliment del que estableix la normativa vigent (Decret 64/1995, de 7 de març, Reial Decret 2177/1996 de 4 d’octubre, Decret 241/1994 de 26 de juliol, CTE i normativa complementària). Llinars del Vallès, març de 2009 XAVIER MASIP I OTZET ESTEVE COSTA Enginyer de camins, col. 8036 Enginyer Agrònom, col. 968 LLUÍS BOSCH PUIG Enginyer Agrònom, col. 1527

Documents

Informe sostenibilitat ambiental