Inici del curs 2014- ?? Programes d’excellncia en el batxillerat ... Al curs 2014-2015 s’incrementa el nivell d’exigncia per accedir als estudis de mestre

  • Published on
    18-Feb-2018

  • View
    215

  • Download
    1

Embed Size (px)

Transcript

<ul><li><p>Inici del curs 2014-2015</p><p>5 de setembre 2014</p></li><li><p>ndex A- Lnies dactuaci</p><p> La formaci del professorat Les plantilles sadapten a les necessitats dels centres (1-2) Auditoria pedaggica per a la millora dels centres de primria Ordenaci dels ensenyaments de leducaci primria rea deducaci en valors socials i cvics El Servei Comunitari passa a formar part del currculum obligatori de 3r i 4t dESO Programes dexcellncia en el batxillerat Vertebraci dels ensenyaments artstics superiors</p><p> Millora lequitat social en la concessi dels ajuts de menjador</p><p>B- Una FP integrada Una formaci professional flexible i adaptada a les necessitats dels alumnes Programes de formaci i Inserci La formaci professional dual a Catalunya Nous cicles formatius</p><p>C- El curs 2014-2015 en xifres</p></li><li><p>La formaci del professorat</p><p>Formaci permanent Lnies dactuaci</p><p>Avanar en el model de formaci en el centre i per al centre per donar suport al desplegament de les competncies bsiques i contribuir a la millora dels aprenentatges i dels resultats dels alumnes:</p><p>Formaci de directors des de la perspectiva de la visi estratgica, la gesti del canvi, el lideratge, lorientaci a resultats, la responsabilitat i ltica directiva.</p><p>Formaci general de centre o individual per als docents:</p><p>FIC (Formaci interna de centre) Frum de reflexi sobre competncies bsiques </p><p>SFEC (Seminaris de formaci dequips de centre) Converses pedaggiques </p><p>Competncies bsiques</p><p>Formaci inicialPer primera vegada sincorporen a la plantilla professors amb un ttol de grau del Pla Bolonya (especialment del grau deducaci infantil i del grau deducaci primria).</p><p>Al curs 2014-2015 sincrementa el nivell dexigncia per accedir als estudis de mestre.</p><p>Per al personal substitut o inter novell sha establert un perode de prova inicial, en els 4 primers mesos dexercici efectiu de docncia. (Resoluci ENS 1703/2014 de 16 de juliol). </p><p>Llenges estrangeres Matemtiques Orientaci i tutoria</p><p>Llengua Cientfic i tecnolgic</p><p>mbits prioritaris </p><p>Avaluaci de resultatsTransferncia dels continguts formatius dels docents a la prctica docent a laula.</p></li><li><p>Les plantilles sadapten a les necessitats dels centres 1 Decret 39/2014, de 25 de mar, de perfils i provisi de llocs de treball docents</p><p>Destinacions assignades a proposta dels directors dels centres</p><p>Primria Secundria TotalLlocs especfics estructurals (1) 1.108 1.223 2.331Llocs especfics temporals (2) 432 362 794Llocs ordinaris en centres de mxima complexitat</p><p>1.461 1.588 3.049</p><p>Continutat en llocs ordinaris 5.204 4.753 9.957A crrecs directius 475 300 775</p><p>Total 8.680 8.226 16.906</p><p>(1) Llocs especfics estructurals: plurilinges, TIC-TAC digital, atenci a la diversitat i altres.(2) Llocs especfics temporals: aules dacollida i USE.</p><p>2012-2013 2013-2014 2014-2015Total d'interins en el mateix centre 3.102 3.624 6.151Increment anual - 522 2.527% d'increment anual - 16,8 69,7</p><p>2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015Total propostes adjudicades 998 950 68 42Variaci anual -48 -882 -26% variaci anual -4,8 92,8 -38,2% sobre total destinats provisionalment 12,7 10,9 0,9 0,5</p><p>Disminuci del nombre de destinacions dofici del personal docent</p><p>Evoluci del percentatge de permanncia dels interins al mateix centre</p></li><li><p>Evoluci dels nomenaments dinterins docents als mesos de juliol i agost</p><p>2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015Juliol 5.839 4.388 6.054 9.108 - jornada sencera 5.839 4.388 6.054 8.243 - mitja jornada - - - 865Agost (qualsevol jornada) 2.198 2.160 2.737 2.330Total 8.037 6.648 8.791 11.438</p><p>Docents Hores lectives AlumnesCurs 2013-2014 63.962 1.424.115 801.787Curs 2014-2015 64.777 1.441.495 812.066</p><p>Al curs 2014-2015 hi ha un increment de 815 professors.</p><p>* Inclou lalumnat del segon cicle deducaci infantil, primria, ESO, batxillerat i FP dels centres pblics.</p><p>Evoluci de personal docent, hores lectives i alumnes*</p><p>Les plantilles sadapten a les necessitats dels centres 2 Decret 39/2014, de 25 de mar, de perfils i provisi de llocs de treball docents</p></li><li><p>Auditoria pedaggica. Intervencions estratgiques programades per al curs 2014-2015</p><p>Les auditories pedaggiques fetes en 96 centres han revelat algunes mancances amb relaci a la coordinacidocent, lopci metodolgica i latenci a la diversitat, i tamb en els criteris davaluaci i en la convivncia i el clima del centre.</p><p>Actuacions prioritzades Les relacionades amb la millora dels resultats i els processos densenyament i daprenentatge, per tambshan prioritzat aspectes organitzatius, de lideratge pedaggic i sobre la millora del clima de centre, que queden tots recollits en els corresponents acords de coresponsabilitat.</p><p>30 noves dotacions de professors de primria i suport de tcnics dintegraci social.8 crrecs addicionals.64 centres rebran formaci i assessorament complementari.20 centres sintegraran en el Pla dimpuls a la lectura. </p><p>Recursos assignats per al curs 2014-2015</p><p>Actuacions prioritzades % de centres en qu sha prioritzat Resultats densenyament i daprenentatge 91Processos densenyament i daprenentatge 88Organitzaci pedaggica i gesti del centre 66Personal docent 57Lideratge pedaggic 56Clima de centre: cultura i clima, escola i famlia, entorn 54Projecte de centre: projecte educatiu i de direcci 49</p></li><li><p>Ordenaci dels ensenyaments de leducaci primria</p><p>Hores de lliure disposici del centre: es mantenen per a tota letapa 630 hores de lliure disposici perqu cada centre les distribueixi per donar resposta al seu projecte educatiu. rees daplicaci de les 630 hores: </p><p>En el currculum de lrea deducaci en valors socials i cvics sest desenvolupant un model propi en quatre blocs: - Aprendre a ser i a pensar. - Aprendre a conviure.</p><p>Durant el 1r trimestre sactualitzar lOrdre davaluaci, que ser daplicaci aquest curs 2014-2015 a 1r, 3r i 5 de primria. </p><p>Objectiu de lavaluaci: Mesurar el nivell dassoliment de les competncies bsiques. Tipus de proves: Les proves tenen un carcter informatiu, formatiu i orientador, sense efectes en lexpedient acadmic. Perode davaluaci: Lavaluaci diagnstica es far a finals de 3r de primria, durant la 1a setmana de maig de 2015, i no es far la dinici de 5 de primria. Competncies que savaluaran: </p><p>- La competncia comunicativa lingstica (comprensi oral, comprensi lectora, expressi oral i expressi escrita) en llengua catalana i llengua castellana. </p><p>- La competncia matemtica (numeraci i clcul, espai, forma i mesura, relacions i canvis i estadstica i atzar). </p><p>Novetats organitzatives en els cursos de 1r, 3r i 5 de primria: </p><p>Distribuci horria</p><p>Educaci en valors</p><p>Actualitzaci de la normativa davaluaci</p><p>Avaluaci diagnstica</p><p>- Aprendre a actuar de manera autnoma i coherent. - Aprendre a ser ciutadans responsables en un mn global. </p><p>Per als centres que imparteixin una segona llengua estrangera, en funci del seu projecte educatiu.</p><p>rea en valors socials i cvics o de religi en funci de lelecci dels pares o tutors legals dels alumnes. </p><p>rea deducaci visual i plstica, educacimusical i dansa</p><p>Llengua estrangerarea novarea obligatria en tots els cursos de letapa</p></li><li><p>rea deducaci en valors socials i cvics</p><p>Apartat referit a leducaci en valors de la carta dinici de curs 2014-2015 - centres deducaci infantil i primria:</p><p>2a - Educaci en valors. Pel que fa al currculum de lrea deducaci en valors socials i cvics, sest desenvolupant un model propi de proposta curricular en quatre blocs: Aprendre a ser i a pensar, Aprendre a actuar de manera autnoma i coherent, Aprendre a conviure i Aprendre a ser ciutadans responsables en un mn global. </p><p>Durant els propers dies al web XTEC Currculum i orientaci Educaci primria podreu trobar orientacions sobre el desenvolupament daquesta rea.</p><p>ES BASEN EN EL TREBALL DEL JO</p><p>BLOC 1. APRENDRE A SER I A PENSARInclou el treball de les habilitats de raonament i de reconeixement de les emocions i els sentiments</p><p>BLOC 2. APRENDRE A ACTUAR DE MANERA AUTNOMA I COHERENTHan de contribuir a ladquisici dactituds personals des de la motivaci i des de lesfor que ajudin a superar obstacles i a actuar duna manera resilient</p><p>BLOC 3. APRENDRE A CONVIURELaula i lescola, en tant que espais de treball i convivncia, sn espais ideals perqu lalumne comenci la seva relaci harmnica amb els altres i a aprendre a conviure</p><p>BLOC 4. APRENDRE A SER CIUTADANS RESPONSABLES EN UN MN GLOBAL Aporta els elements de relaci per a la societat ms mplia en qu el ciutad es troba immers</p><p>ES BASA EN EL TREBALL DEL JO I ELS ALTRES</p><p>ES BASA EN EL TREBALL DEL JO, ELS ALTRES I EL </p><p>MN</p><p>Lrea deducaci en valors s lrea que ens permet ensenyar lAPRENDRE A VALORAR (valors familiars, socials, religiosos, culturals ....)</p><p>Educar per aprendre a valorar, leducaci en valors s com la pluja fina no s una tamborinada</p><p>Leducaci en valors pot ser una rea alternativa a la religi per no sacaba en les hores de lrea, ja que s transversal a totes les rees i a la manera de fer i de ser del centre.</p><p>ES TREBALLEN ELS BLOCS SEGENTS</p></li><li><p>El Servei Comunitari passa a formar part del currculum obligatori de 3r i 4t dESO</p><p>Proposta educativa que combina processos daprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte. s un instrument per desenvolupar la competncia social i ciutadana.Garanteix que els estudiants, al llarg de la seva trajectria escolar, experimentin i protagonitzin accions de comproms cvic, aprenguin lexercici actiu de la ciutadania i posin en joc els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat.Aquesta acci forma part del currculum obligatori i ser avaluada com qualsevol altre contingut. La implementaci es completar durant els propers 5 cursos acadmics.</p><p>Centres participants</p><p>Curs Formaci Implementaci</p><p>2012-2013 89 centres educatius + entitats implicades</p><p>89 centres educatius </p><p>2014-2015 (previsi)152 centres educatius 5.000 alumnes100 entitats</p><p>2013-2014 63 centres educatius + entitats implicades</p><p>El 57.8% dels projectes sn de lmbit dintercanvi generacional i al dacompanyament i suport a lescolaritzaci. El 83,7% dels projectes sn transversals (integren diferents matries curriculars).El 92% dels centres i entitats mantenen la voluntat de collaboraci per al proper curs.En un 41% dels projectes els alumnes manifesten de manera significativa (21% o ms) la intenci de seguir vinculat a lentitat on ha collaborat. En un 69% dels casos shan millorat (molt o fora) els resultats dels alumnes en les matries lligades al Servei Comunitari.</p><p>Indicadors rellevants de la fase dexperimentaci</p><p>Simplanta el servei comunitari per als alumnes de secundria obligatria per educar-los en la responsabilitat dexercir la ciutadania activa per mitj de la participaci en la comunitat.</p><p>Caracterstiques</p></li><li><p>Programes dexcellncia en el batxillerat</p><p>Increment de lmbit daplicaci del batxibacCurrculum mixt de batxillerat catal i de baccalaurat francs. Un ter de lhorari lectiu es fa en francs i es cursen les matries de llengua i literatura francesa i dhistria de Frana. Lalumne obt, a ms del batxillerat catal, el baccalauratfrancs si supera una prova externa que es fa en llengua francesa.</p><p>Centres Alumnes TitulatsCurs 2010-2011 32Curs 2011-2012 11 84 22Curs 2012-2013 15 179 44Curs 2013-2014 17 284 104Curs 2014-2015 28 400 (1) *</p><p>Evoluci de centres i alumnes inscrits en el programa batxibac</p><p>(1) Previsi</p><p>La fundaci privada Cellex ofereix el Programa CIMs-Cellex, un programa de beques destinat a joves amb capacitat i motivaci en lmbit de les matemtiques i les cincies bsiques per cursar el batxillerat internacional en dos centres deCatalunya, un de pblic i un de privat.</p><p>48 alumnes han estat becats per la fundaci Cellex (12 alumnes per cada curs de batxillerat i centre).</p><p>Programa CIMs_Cellex</p><p>1.400 alumnes de batxillerat acabaran, el curs 2014-2015, un treball de recerca realitzat amb lacompanyament del tutor de centre i amb lassessorament dun cientfic universitari o duna entitat de recerca relacionada amb lmbit del treball.</p><p>Aquest acompanyament implica la collaboraci entre professors de secundria i personal cientfic expert , la qual cosa permet a lalumne conixer i aprofundir en estratgies de treball innovadores i lligades a la realitat cientfica actual del pas, fomentant i promovent vocacions cientfiques entre els nostres joves ms talentosos </p><p>La collaboraci amb les universitats en el treball de recerca </p></li><li><p>Vertebraci dels ensenyaments artstics superiors</p><p>Publicaci dels plans destudis definitius dels 10 centres superiors artstics de Catalunya de msica, dansa, art dramtic, conservaci i restauraci de bns culturals i disseny en els quals simparteixen un total de 20 especialitats.</p><p>Tots aquests plans destudis han estat sotmesos a un procs de verificaci per part de lAgncia de Qualitat Universitria (AQU), com tots els estudis universitaris.</p><p>Actualment desenvolupen un procs de garantia de la qualitat de la titulaci anomenat AUDIT, que sha convingut entre el Departament dEnsenyament i lAQU.</p><p>Oferta dels primers msters artstics oficials a Catalunya: 1r mster oficial de lEscola Superior de Msica (ESMUC), verificat i autoritzat pel Departament, i 6 msters ms en procs dautoritzaci (2 de lESMUC i 4 del Centre Superior de Msica Liceu). </p><p>Autoritzaci destudis superiors en un nou centre superior de msica a Barcelona.</p></li><li><p>Millora lequitat social en la concessi dels ajuts de menjador</p><p>Concessi dajuts de menjador per raons socioeconmiques.</p><p>Shan establert unes bases comunes a tots els consells comarcals per a la concessi dels ajuts de menjador, unes de carcter econmic, ja aplicades el curs 2013-2014 i altres de carcter social que saplicaran el curs 2014-2015.</p><p>Criteris econmics aplicats el 2013-2014- Valoraci del nivell de renda de la unitat familiar.</p><p>Criteris socials a aplicar el 2014-2015 - Valoraci de situacions especfiques de la unitat familiar.- Valoraci per part dels serveis socials per necessitat social greu. </p><p>Ajuts de menjador </p><p>Nombre Import en M Nombre Import en M Nombre Import en M </p><p>Curs 2013-2014 6.648 7,2 60.716 33 67.364 40,2</p><p>Curs 2014-2015 (1) 9.500 10,3 59.500 32,5 69.000 42,8</p><p>Ajuts del 100% Ajuts del 50% Total d'ajuts</p><p>Les dades inclouen el nombre dajuts i el pressupost dels consells comarcals i del Consorci dEducaci de Barcelona.</p><p>(1) Previsi</p></li><li><p>Una FP flexible i adaptada a les necessitats dels alumnes </p><p>Curs 2013-2014 Previsi curs 2014-2015 Curs 2013-2014 Previsi curs 2014-2015</p><p>Impartici parcial de cicles 5 5 70 70</p><p>Distribucions temporals extraordinries 11 11 803</p><p>Distribucions conjuntes 54 57 5.799</p><p>Matrcula parcial 255 255 2.013 2.050</p><p>Impartici d'unitats formatives en entorns laborals</p><p>8 9 320 340</p><p>Oferta a collectius singulars 12 14 271 300</p><p>Formaci semipresencial 24 28 Gesti del centre a petici dels alumnesGesti del centre a </p><p>petici dels alumnes</p><p>Formaci professional en alternana simple o dual</p><p>52 122 2.116 3.718</p><p>Oferta de cicles en zones de baixa densitat</p><p>3 2 79 55</p><p>Orientaci del currculum a necessitats dadequaci del perfil professional</p><p>30 40 1.034 1.200</p><p>Serveis d'assessorament acadmic 198 200 3.711</p><p>Serveis de reconeixement acadmic 196 200 3.0103.850</p><p>Centres Alumnes Mesures flexibilitzadores</p><p>6.700</p><p>Sofereix una gran diversitat dalternatives en la formaci professional per tal de donar resposta a la varietat de necessitats dels alumnes i facilitar la seva permanncia o reincorporaci al sistema formatiu i tamb ladaptaci de la formaci...</p></li></ul>