1

Gramàtica llatina 1.Introducció La llengua llatina és la llengua de la civilització romana. És una llengua que ja no es parla, però que té per a nosaltres una extraordinària importància perquè és la llengua mare del català. Estudiar llatí suposa estudiar la nostra història. Moltes persones del llarg de la història han parlat llatí. Nosaltres estudiarem la gramàtica i la pronunciació del llatí clàssic, el llatí dels grans personatges de la cultura romana: Cèsar, Ciceró, Virgili, August...

1.1.La pronunciació del llatí clàssic És semblant a la llengua castellana amb aquestes diferències:

� la c es pronuncia sempre com una k : Cicero > Kíkero � la u després de q o de g es pronuncia sempre: que > qüe � la g es pronuncia sempre com a gat: gero > guero � la ll es pronuncia sempre com a l·l: bellum > bel·lum � la v s’ha de pronunciar com una u: vivere: uiuere

Quant a l’accentuació només cal que recordeu que en llatí no hi ha paraules agudes: totes són planes: Caésar, o esdrúixules (Tàrraco)

2.Les paraules Totes les paraules llatines es divideixen en dos grups: paraules variables i paraules invariables. Aquesta divisió està feta a partir del concepte d’arrel i de terminacions. Hi ha paraules, també en català, que tenen aquesta mateixa característica: casa/cases: l’arrel és cas- i la terminació és –a o –es; aquestes paraules són les paraules variables. També tenim paraules que no tenen mai cap terminació, com per exemple, avui o perquè; aquestes són les invariables.

2.1.Paraules variables Noms: rosa,-ae (f): rosa, urbs,-is (f): ciutat, os,-oris (n): boca Adjectius: altus,-a,-um: alt, omnis,-e: tot, sapiens, -entis : savi Pronoms: ego, tu,- : jo, tu..., is, ea, id: ell, ella... Verbs: amo, amavi, amatum (1): estimar, rego, rexi, rectum (3): governar

2

2.2.Paraules invariables Adverbis: nunc: ara, ubi: on Preposicions: ex: de, cum: amb Conjuncions: et: i, sed: però Interjeccions: ecce: vet aquí

En llatí no hi ha articles: això suposarà que tots els noms llatins es poden traduir de tres maneres diferents: per exemple, el nom rosa es pot traduir per la rosa, una rosa o rosa

3.Els noms Coneixem que un nom és un nom gràcies al diccionari. La manera que té un nom de presentar-se al diccionari s’anomena enunciat. L’enunciat d’un nom és una com segueix a continuació:

rosa, rosae (f): rosa dominus, domini (m): senyor

3.1.L’enunciat d’un nom L’enunciat d’un nom sempre està format per dues paraules (a vegades, per raons d’espai, la segona va abreujada – rosa,-ae (f), dominus,-i (m) - ): la primera és el seu nominatiu singular (després explicarem què és això) i la segona és el seu genitiu singular (id.). Si apleguéssim tots els noms llatins junts ens n’adonaríem que n’hi ha de cinc classes diferents: cada classe o grup s’anomenarà declinació. Són les següents:

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –a,-ae: primera declinació puella, puellae (f): noia regina, reginae (f): reina

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-er/um-i: segona declinació equus, equi (m): cavall puer, pueri (m): nen templum, templi (n): temple

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en Ø,-is: tercera declinació miles, militis (m): soldat os, oris (n): boca urbs, urbis (f): ciutat

3

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-u,- us: quarta declinació

fructus, fructus (f): fruita genu, genus (n): genoll exercitus, exercitus (m): exèrcit

� Noms que tenen el seu enunciat acabat en –es,-ei: cinquena declinació dies, diei (f): dia res, rei (f): cosa facies, faciei (f): cara

3.2.Particularitats dels noms llatins Els noms són mots variables. La seva variació depèn de tres accidents gramaticals, gènere, nombre i cas.

3.2.1.El gènere Pot ser masculí, femení o neutre. El diccionari ens n’informa

3.2.2.El nombre En la majoria de noms pot ser singular i plural. Hi ha, però, uns quants noms llatins que només tenen plural: s’anomenen pluralia tantum (només plurals) i la seva dificultat es troba en què el seu enunciat és també plural, de manera que ens trobarem:

� Noms acabats en –ae,-arum: primera declinació Atenae,-arum (f): Atenes

� Noms acabats en –i/a,-orum: segona declinació arma,-orum (n): armes

� Noms acabats en –es/a/ia,-um: tercera declinació aedes, aedium (f): palaus

4

3.2.3.El cas És la novetat principal dels noms llatins respecte els nostres noms. El cas és cadascuna de les terminacions que un nom agafa per indicar quina funció sintàctica fa aquell nom en la seva oració. És, per tant, una terminació que ens informa de qüestions sintàctiques. En llatí hi ha sis casos, que ens indicaran sis funcions i que haurem d’intentar traduir segons els següent quadre:

Cas Funció Traducció Nominatiu Subjecte/Atribut la cadira Vocatiu Vocatiu ei, cadira! Acusatiu CD v + la cadira Genitiu CN de la cadira Datiu CI a/per a la cadira Ablatiu CC amb/en la cadira

De manera que cada nom llatí tindrà 1 gènere x 2 nombres x 6 casos = 12 variacions. La suma de totes les variacions d’un nom s’anomena declinació. Intentarem escriure a continuació la declinació del nom català cadira:

singular plural Nominatiu la cadira les cadires Vocatiu ei, cadira ei, cadires Acusatiu v + la cadira v + les cadires Genitiu de la cadira de les cadires Datiu a/per a la cadira a/per a les cadires Ablatiu amb/en la cadira amb/en les cadires