Instrucccions desplegament del currículum

  • Published on
    16-Mar-2016

  • View
    219

  • Download
    7

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Instruccions deplegament currculum naturals

Transcript

  • OORRIIEENNTTAACCIIOONNSS PPEERR AALL DDEESSPPLLEEGGAAMMEENNTT DDEELL CCUURRRRCCUULLUUMM

    CINCIES DE LA NATURALESA A LESO Setembre de 2009

    IInnttrroodduuccccii PGINA 2

    11.. UUnn ccuurrrrccuulluumm oorriieennttaatt aa pprroommoouurree eell ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddee ccoommppeettnncciieess PGINA 4

    22.. EEllss ccoonnttiinngguuttss ddee llaa mmaattrriiaa ii llaa sseevvaa sseeqqeenncciiaaccii PGINA 9

    33.. LLaa rreelllleevvnncciiaa ddeellss ccoonntteexxttooss eenn llaapprreenneennttaattggee ii llaa sseevvaa sseelleeccccii PGINA 30

    44.. OOrriieennttaacciioonnss ii eessttrraattggiieess mmeettooddoollggiiqquueess ii ddaavvaalluuaaccii PGINA 32

    www.xtec.cat/edubib

  • ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES DE LA NATURALESA A LESO

    Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 2

    IInnttrroodduuccccii Aquest document recull les idees centrals del currculum de la matria de cincies de la naturalesa de leducaci secundria obligatria i pretn aportar algunes claus per a la seva interpretaci i aplicaci a l'aula.

    Els centres i els equips docents/departaments, en dissenyar les programacions, han de prendre decisions raonades que facilitin, duna banda, adequar la prpia proposta formativa al context educatiu del centre dacord amb el perfil de lalumnat, els seus interessos i ritmes daprenentatge i el seu context de pertinena el barri i/o la localitat; i, duna altra, visualitzar els continguts rellevants i fonamentals que permetin construir un marc interpretatiu general que, desprs, lalumnat pugui aplicar a altres situacions, problemes o realitats.

    Pretendre treballar tots els continguts com si cada lnia del currculum fos una lli, difcilment consolida un aprenentatge estimulant i efectiu. La llista de continguts s mplia i el temps escolar s limitat. Per aquest motiu cal, duna banda, estructurar els continguts establint vincles entre ells a lentorn de models terics clau i, duna altra, dotar lalumnat destratgies de recerca a partir de les quals pugui fer-se preguntes, experimentar, trobar evidncies, valorar, interpretar i actuar en el mn que lenvolta de manera crtica, reflexiva i responsable.

    Una lectura del currculum permet observar que les possibilitats de treball sn mplies i amb mltiples connexions entre les prpies disciplines cientfiques i amb daltres matries. Aix, que en principi pot representar un obstacle, es converteix en un element potent a lhora de planificar el currculum, perqu evita latomitzaci dels continguts i possibilita que all que sensenya i saprn sigui ms significatiu per a lalumnat.

    Tamb implica una revisi de les estratgies i metodologies daula, en incorporar o potenciar aquelles que desenvolupen un tipus daprenentatge orientat a ladquisici de coneixements rellevants i estructurats, i a la seva aplicaci en situacions i contextos diversos. En aquest sentit, els mtodes i estratgies basats en la participaci i interacci de lalumnat poden potenciar aquest tipus daprenentatge en la mesura que el coneixement es discuteix, es regula i saplica de forma cooperativa.

    En aquest nou marc curricular per a l'adquisici de les competncies bsiques, les cincies de la naturalesa hi tenen un paper rellevant en la mesura que la seva finalitat s proporcionar a l'alumnat els coneixements cientfics i les estratgies que li possibilitin comprendre els fets i fenmens del mn i actuar de manera responsable i crtica.

    Molt sovint sutilitza el llibre de text com a nica referncia per decidir qu hem densenyar, en quin ordre i com ho hem densenyar, per aquest recurs s tan sols un ms entre els molts de qu disposem. Les decisions curriculars les ha de prendre cada equip docent segons les caracterstiques del seu alumnat, els recursos de qu disposa i lentorn social del centre educatiu.

    La finalitat daquestes orientacions s, doncs, proporcionar als centres i als equips docents/departaments criteris per desenvolupar i concretar el currculum de cincies de la naturalesa, per tal que es puguin prendre decisions coherents i fonamentades.

  • ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES DE LA NATURALESA A LESO

    Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 3

    El document sorganitza en quatre apartats: 1. Un currculum orientat a promoure el desenvolupament de les competncies.

    2. Els continguts de la matria i la seva seqenciaci. 3. La rellevncia dels contextos en laprenentatge i la seva selecci. 4. Orientacions i estratgies metodolgiques i davaluaci.

  • ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES DE LA NATURALESA A LESO

    Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 4

    11.. UUnn ccuurrrrccuulluumm oorriieennttaatt aa pprroommoouurree eell ddeesseennvvoolluuppaammeenntt ddee lleess ccoommppeettnncciieess Es considera que els aspectes clau que cal destacar en un ensenyament orientat al desenvolupament de competncies sn els segents: la integraci de continguts, la funcionalitat dels aprenentatges i l'autonomia en el procs daprenentatge (vegeu quadre 1).

    Quadre1. Aspectes bsics de la proposta curricular fonamentada en el desenvolupament de competncies

    A continuaci es plantegen algunes reflexions i exemples en relaci amb la concreci daquests tres aspectes en el currculum de cincies de la naturalesa.

    1.1. La integraci de continguts La integraci de continguts sentn en dos sentits: duna banda, relacionar continguts disciplinaris diferents transversalitat, ja sigui corresponents a matries diverses del currculum transdisciplinarietat ja sigui corresponents a una mateixa matria (en aquest cas, la cientfica) interdisciplinarietat, i, de laltra, integrar els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals:

    a) La transdisciplinarietat, des de la perspectiva dun currculum per competncies, suposa buscar les relacions i les interseccions dels continguts de les cincies de la naturalesa amb els daltres rees, com la llengua, la matemtica, les cincies socials o leducaci visual i plstica, entre daltres, i seqenciar-los de forma coherent, evitant les repeticions, cavalcaments, decalatges i oblits, tot prenent decisions sobre qu, com, quan i per qu sensenyen determinats continguts.

    Per exemple, la representaci del relleu terrestre i la lectura de mapes topogrfics es treballa tant des de les cincies de la naturalesa com de les cincies socials, i conv que lalumnat comprengui el concepte de proporcionalitat per poder entendre qu s l'escala d'un mapa. Si, a ms, es volgus construir una maqueta, caldr prendre

    La funcionalitat delsaprenentatges

    Transdisciplinarietat Interdisciplinarietat

    Transversalitat Integraci delscontinguts

    La integraci deconeixements

    L' autonomia en el procs d' aprenentatge

    Aspectes bsics de laproposta curricular

  • ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES DE LA NATURALESA A LESO

    Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 5

    acords compartits amb el professorat de tecnologia i tamb amb el professorat deducaci visual i plstica. No s un inconvenient que un mateix contingut es treballi des de diverses matries i en cursos diferents, sempre que sen planifiqui lensenyament tenint en compte aquest fet, des duna perspectiva del currculum en espiral.

    b) La interdisciplinarietat, en canvi, suposa treballar els continguts de les diferents disciplines de lmbit de les cincies (les tradicionals biologia, fsica, geologia, qumica, per tamb les ms novelles com la bioqumica, les cincies dels materials, etc.) de manera connectada o relacionada. La interpretaci de fenmens i problemes de la natura socialment rellevants a partir dun tractament interdisciplinari afavoreix el desenvolupament dun pensament complex en la mesura que els continguts es relacionen i senfoquen des de diferents perspectives i a diferents escales.

    Pensem, per exemple, en el concepte de nutrici, que difcilment es pot comprendre sense incorporar conceptes con els de canvi qumic o de transferncia denergia, continguts tots inclosos en el currculum de 3r dESO, encara que en diferents apartats. Al mateix temps, els conceptes metadisciplinaris esdevenen una eina molt valuosa per aprendre a mirar el mn amb els ulls de la cincia i aix, per exemple, reconixer que davant de la diversitat dorganismes, objectes i fenmens, la cincia busca trobar regularitats, o que davant dels canvis observats, la cincia busca identificar all que no canvia (lleis de conservaci).

    c) Pel que fa a la integraci dels tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals), el mateix currculum defineix competncia com l'aplicaci de coneixements, habilitats i actituds a la resoluci de problemes en contextos diferents, amb qualitat i eficcia. En lanterior currculum de la LOGSE es va fer un pas endavant en identificar els tres tipus de continguts que shavien de tenir en compte en ensenyar, quan anteriorment noms es pensava en els conceptuals. A partir de la introducci del concepte de competncia, el nou currculum vol posar de relleu que els tres tipus de continguts saprenen de manera integrada amb la finalitat de desenvolupar la capacitat dactuar de lalumnat en relaci amb les diverses situacions de lentorn.

    Per exemple, la redacci del contingut Caracteritzaci de la matria per la seva massa i per ocupar un volum. Mesura directa i indirecta de la massa i el volum de diferents slids, lquids i gasos. s de la balana i de material volumtric (1r ESO), ens indica que no es pot separar laprenentatge dels conceptes de massa i de volum del coneixement dels instruments de mesura daquestes magnituds i de les actituds a aplicar per obtenir dades de qualitat, tot utilitzant instruments i mtodes de mesura. De la mateixa manera, quan es diu "Plantejament de mesures preventives i correctores de la contaminaci dels recursos hdrics superficials i subterranis. Argumentaci al voltant de les variables a tenir en compte en analitzar actuacions (3r ESO), sest posant de relleu que t sentit aprendre els continguts conceptuals si es relacionen amb laprenentatge destratgies dactuaci i el desenvolupament de valors.

    1.2. La funcionalitat dels aprenentatges La funcionalitat dels aprenentatges, entesa com laplicaci dels coneixements en diferents situacions i contextos, s imprescindible a lhora de plantejar els temes de cincies de la naturalesa. En aquest sentit, el professorat ha de donar rellevncia a la contextualitzaci dels fets i fenmens per assegurar la funcionalitat dels aprenentatges. En lestudi dels diferents temes, cal crear situacions didctiques que permetin laprenentatge de conceptes i procediments i la seva transferncia per

  • ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES DE LA NATURALESA A LESO

    Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 6

    facilitar la interpretaci dels problemes a diferents escales espacials i temporals, aix com la presa de decisions per actuar duna manera fonamentada en el coneixement. Per tant, tamb comportar reflexionar sobre els valors associats als diferents tipus dactuacions.

    Per exemple, a 2n dESO, un dels continguts del currculum s: Anlisi de la conservaci i dissipaci de lenergia en les transferncies energtiques. Valoraci del rendiment de determinades transferncies energtiques en la vida quotidiana. Les preguntes o activitats per avaluar aquest aprenentatge, en la lnia de les preguntes PISA, serien aquelles en qu lalumnat ha de demostrar que sap aplicar els continguts a lanlisi de situacions quotidianes, tant properes com llunyanes en lespai i en el temps.

    1.3. Lautonomia dels aprenentatges Lautonomia, entesa com ladquisici deines i estratgies per aprendre, s un aspecte clau a desenvolupar des de totes les matries, ats que un currculum per competncies t la finalitat que lalumnat pugui continuar aprenent ms enll de l'escolaritat obligatria. Aix, mentre que un currculum associat noms a laprenentatge de continguts capacita lalumnat principalment per repetir els sabers apresos, el fonamentat en el desenvolupament de competncies t un recorregut ms ampli que s'inicia a l'escola i continua al llarg de la vida.

    Per exemple, un dels aprenentatges del currculum de 2n curs es refereix a: Cerca de dades a diferents fonts, especialment a Internet, a partir didentificar paraules-clau i de lanlisi crtica de la informaci trobada. Aquest contingut, que sens dubte es relaciona amb un aprenentatge necessari per continuar aprenent, comporta que lalumnat ha dapropiar-se, duna banda, de coneixements en relaci amb el contingut de la cerca que lorientin sobre quines sn les paraules-clau i, de laltra, de criteris per poder valorar la possible qualitat de la informaci.

    Aix, si es necessita informaci per poder argumentar sobre la idonetat des del punt de vista ambiental en ls dun material per a la fabricaci dun objecte, shaur dhaver aprs qu cal buscar en relaci amb el cicle de vida daquest material, a limpacte sobre el medi del seu procs dobtenci, s i reciclatge, i a lenergia que es necessita per a aquests processos. I tamb caldr haver aprs a fer una lectura crtica de les informacions trobades tot tenint en compte qui ns lautor, amb quina finalitat les escriu, quines evidncies en dna, quina fiabilitat tenen les dades, etc.

    1.4. Aspectes clau per desenvolupar el currculum Es poden establir deu aspectes que cal tenir en compte en aplicar un currculum orientat a promoure en lalumnat el desenvolupament de les competncies des de la matria de cincies de la naturalesa:

    a) En seleccionar qu ensenyem, cal pensar en clau de grans trames didees o models terics de la cincia que es treballen al llarg dels diferents cursos. Cal evitar transformar el currculum en un conjunt de llions plenes didees atomitzades, sense que els nois i noies percebin les interrelacions entre elles. Al mateix temps, aquests models han de ser prou generals i bsics amb la finalitat de possibilitar-ne la transferncia a la interpretaci dun nombre ampli de situacions, que, a ms, tinguin una rellevncia social (vegeu apartat 3) per a la reflexi sobre els models que es treballen al currculum dESO).

  • ORIENTACIONS PER AL DESPLEGAMENT DEL CURRCULUM DE CINCIES DE LA NATURALESA A LESO

    Direcci General de lEducaci Bsica i el Batxillerat 7

    b) Planificar els diferents cursos tenint en compte que vagi augmentant el nivell de complexitat dels models o de les grans idees que es treballen.

    s important treballar les idees ms generals dels models en el primer curs i aprofundir-hi en els altres cursos. Cal que lalumnat pugui percebre les connexions entre els coneixements que aprn a cada curs. El model dsser viu treballat en el primer curs a partir danalitzar que tenen en com els diferents animals, samplia a segon, quan es treballa com les plantes fabriquen els seus aliments; a tercer, quan saprofundeix a tercer en el coneixement del cos hum; i a quart, en levoluci de les espcies.

    c) Interconnectar, sempre que sigui possible, els sabers corresponents a les diferents disciplines cientfiques.

    Els models que es treballen a lESO corresponen fonamentalment a les disciplines cientfiques clssiques. A lh...

Recommended

View more >