FUNDACIÓ MIL.LENARI

Disseny i Modificació de

plànols 2D i 3D Curs d’interpretació de plànols

Professora: Bet Blanch i Sallés

2

Curs d’interpretació de plànols :

1. Introducció Normatives en general Formats Instruments de mesura

2. Vistes

Alçat, planta i perfils Tipus de línies Vistes auxiliars Perspectives Croquis

3. Altres vistes Talls Seccions Detalls Desplegat metall

4. Acotació Sistemes d’acotació Toleràncies

5. Representacions normalitzades Elements mecànics Instal·lacions Arquitectura

6. Escales

7. Presentacions Conjunts Caixetins Especejaments …

8. Lectura final

3

1. INTRODUCCIÓ

És imprescindible que el dibuix d’un objecte que ha de ser fabricat industrialment aquest realitzat de tal forma, que els operaris encarregats de la seva fabricació i muntatge, trobin en ell, tota la informació necessària per la execució d’aquest, i la idea del tècnic projectista sigui ben interpretat.

D’aquesta manera, quan es tracta de representar elements o objectes ja construïts, es requereix d’una seria de convenis o normes que marquen una pauta al delineant, perquè el dibuix que es realitzi sigui el més clar i concís possible.

Es defineix la normalització com el conjunt de convenis o normes destinades a especificar, unificar i simplificar la representació gràfico-tècnica dels objectes.

- Especificar: És fixar els materials i dimensions a per tal d’evitar errors en la identificació dels objectes.

- Unificar: És adoptar les mesures necessàries perquè resulti fabricacions intercanviables

- Simplificar: Indicar totes les normes de fabricació que permetin fer més fàcil la forma geomètrica, la mecanització i el nombre de models, d’acord amb les necessitats i poder aconseguir una millor claredat.

Organismes de normalització :

Moltes nacions han creat els seus organismes de normalització; no obstant, es tendeix a la universalització amb l’adaptació de les normes ISO. A les ISO les segueixen amb gran importància les normes alemanyes DIN.

País Abreviatura Organisme normalitzador Internacional ISO Organització internacional de normalització Espanya UNE Institut de racionalització y normalització Alemanya DIN Comitè de normes alemany França NF Associació francesa de normes Itàlia UNI Ente nacional italià de unificació

Exemples : UNE 1-026-75 Format del papers UNE 1-032-74 Línies utilitzades en les representacions UNE 1-032 Ordre de disposició de les vistes de les peces UNE 1-032 i 1-034 Representacions simplificades rosques, cargols i femelles

4

Formats de papers :

Es denomina format a les mides, posició i dimensions normalitzades en mil·límetres que es donen a un paper i als seus plecs.

El sistema que va referit al format normalitzat és el mètric decimal. El format d’origen té una àrea de 1 m2. La referència de la seria es fa amb una lletra amb majúscula (A,B,C) i les mides amb un número (a partir del 0). Cada una de les tres series de formats parteix d’un format 0, les mides dels formats que segueixen les series s’aconsegueixen partint per la meitat el format anterior.

A0= 841 x 1189 mm= 1m2 >> A1= 841 x 594,5 mm = 0,5m2

Seria principal A Format Mides Area A0 841 x 1189 1 m2

A1 594 x 841 0,5 m2

A2 420 x 594 0,25 m2

A3 297 x 420 0,125 m2

A4 210 x 297 0,0625 m2

A5 148 x 210 0,0312 m2

A6 105 x 148 0,156 m2

Aquest formats es pleguen de tal manera que permeten ordenar qualsevol plànol en carpetes de mida foli. Tot plànol plegat ha d’acabar tenint la mida d’un A4 sigui el format que sigui. A més, és important deixar una pestanya per poder arxivar o relligar correctament els plànols en les carpetes corresponents. A la part frontal sempre ha de tenir el caixetí, dissenyat estrictament perquè es pugui veure la seva totalitat.

1 21 x 29,7 2 18,5 x29,7 3-.. Successiu -- Compensació

El plec de compensació ens permet aconseguir que el format quedi correctament plegat a una mida de A4.

Moltes vegades ens podem ajudar de petites línies al voltant del caixetí que ens serviran com a referència per poder plegar correctament el format.

A2

A1

A3

A4

A5

A6

210 185 185 185 185

297

297

---

210 Compensació 185

Compensació

297

A0

A2

A3

210

25

185

5

Instruments de mesura:

Els principals instruments de medició utilitzats en el mon de bricolatge, tallers i industrial són els següents:

1.- METRO o CINTA MÈTRICA. Es el metro per excel·lència. Té una gran exactitud i serveix per prendre tot tipus de mesures. Per mesurar longituds llargues una sola persona, convé que la cinta mètrica sigui de ampla i arquejada per mantenir-la recta sense que es dobli.

2.- METRO DE FUSTER. Tot i que sigui utilitzat per algunes fusteries, el metro de fuster va desapareixent i substituint-me per l’ anteriorment esmentat

3.- REGLA METÀL·LICA. Las regles metàl·liques són molt útils per treballs varis per la seva enorme exactitud i per poder dibuixar línies rectes ajudant-nos amb elles.

4.- ESQUADRA. L’esquadra és un clàssic instrument per comprovar si l’element estar a esquadra. A més serveix per traçar línies perpendiculars o a 45º respecte el cantell del tauler. N’hi ha que es poden regular els angles però poen perdre perfecció si no es té un exhaustiu control.

6

5.- TRANSPORTADOR D’ANGLES. El transportador d’angles és un instrument molt útil quan s’ha de comprovar o mesurar un element amb angles que no siguin rectes. També serveix per copiar angles d’un determinat lloc a un altre.

6.- PEU DE REI. El calibre o peu de rei és un instrument per mesurar amb precisió elements petits. La precisió d’aquesta eina arriba a la dècima de mil·límetre. Permet mesurar elements exteriors (amb les potes llargues), elements interiors (amb les potes petites) i mesura profunditats (amb una barnilla que surt de la seva part posterior. Per efectuar mesures, ajustarem el calibre a l’objecte a mesurar i el fixarem. La pota mòbil té una escala graduada (10 o 20 ratlles, depenent de la precisió). La primera ratlla (0) ens indicarà els mil·límetres i la següent ratlla que coincideixi exactament amb una ratlla de l’escala graduada del peu ens indicarà les dècimes de mil·límetre.

7.- METRO LÀSER. És el metro de última tecnologia. Mesura fàcilment i amb una gran precisió distàncies de tot tipus. El seu únic inconvenient és que moltes vegades, amb la llum del sol, no arribes a veure el límit del làser i té un elevat preu.

8.- NIVELL. El nivell serveix per mesurar horitzontals o verticals de un element. És un instrument que permet assegurar que l’element que estem mesurar estar a nivell respecta el terra.

7

2. VISTES

2.1 PLANTA, ALÇAT I PERFILS

Tots els plànols estan formats per les vistes necessàries perquè es pugui entendre correctament la peça que s’ha de fabricar.

Les vistes són la projecció de la peça en un sol pla dels tres en els quals es pot representar. Vindria a ser la interpretació en 2D de les cares que formen la peça.

En general, en aquest sistema de representació es poden considerar 3 plans de projecció, perpendiculars entre si:

Pla Vertical (P.V.) Pla Horitzontal (P.H.) Plans de perfils (P.P.)

Considerem que es col.loca la peça entre l’observador i els plans de projecció, buscant la posició més favorable per la seva representació, és a dir amb les cares principals de la peça paral.leles als plans de projecció, perquè les cares quedi a la seva veritable magnitud (mides reals).

Perfil dret

Alçat

Frontal

Planta

8

Com que el paper és pla, i estem considerant tres plans en l’espai, s’ha de fer coincidir aquests tres plans en el pla del dibuix, mantenint la correspondència lògica entres les tres vistes. Per aquest motiu cal abatre els diferents plans utilitzant com eixos d’abatiment les mateixes línies d’intersecció dels diferents plans.

Si abatim els plans vertical i horitzontal, aconseguim un abatiment de les diferents projeccions o vistes de la peça que conté. D’aquesta manera aconseguim situar les tres projeccions en un sol pla.

Les vistes obtingudes sobre els diferents plans de projecció tenen el següents noms :

Alçat : és la projecció de la peça en el seu pla vertical (P.V.)

Planta : és la projecció de la peça en el seu pla horitzontal (P.H.)

Perfil esquerra: és la projecció del pla de perfil (P.P.)

Línies de projecció

Alçat

Frontal

Perfil dret

Planta

Representa que agafem els diferents plans i els despleguem.

Partim la Línia de terra i anem fent projeccions per tal de poder definir les diferents vistes

També existeix el punt 0,0 és el punt d’unió dels tres plans

Línia de terra

9

Aquestes serien les tres vistes principals, però en alguns casos poden ser insuficients. A part d’utilitzar els tres plans perpendiculars entre si, en alguns casos serà necessari afegir els plans paral·lels. Aquest seria el CUB DE PROJECCIÓ.

Pla vertical Anterior (P.V.A) Pla vertical Posterior (P.V.P)

Pla Horitzontal Inferior (P.H.I) Pla Horitzontal Superior (P.H.S)

Pla del perfil esquerre (P.P.E) Pla del perfil dret (P.P.D)

El seu desenvolupament parteix igual que els tres plans però amb les diferents projeccions.

Col·locació de les cares :

Sistema europeu

Sistema americà

10

Sistema europeu:

Sistema americà:

11

Instruccions de treball :

- En els sistemes de representació s’ha de complir :

1. Permetre representar l’objecte amb total claredat, definint amb exactitud la seva forma.

2. Ha de permetre anotar totes les dades indispensables per la seva fabricació 3. S’ha de poder interpretar amb la màxima facilitat possible

- Sistema per poder representar les peces :

1. Tracem l’alçat, ja que és la cara més representativa de la peça 2. Col·loquem la planta a sota, amb la qual traçant les línies de projecció podrem

definir relativament fàcil 3. Tracem el perfil, amb l’ajuda de la línea de terra i les línies de projecció ens

quedarà traçat directament

Hem indicat que podem dibuixar les sis vistes de la peça, però en general amb dues o tres vistes és suficient per tenir la màxima informació per poder fabricar la peça. A vegades amb l’ajuda de les acotacions, amb una sola vista es pot arribar a definir correctament tots els mecanitzats de la peça. En tot cas es dibuixaran tantes vistes com siguin necessàries per aconseguir la definició formal de la peça, tenint en compte els següents passos :

1. Es dibuixarà el menor nombre de vistes possible que permetin definir formalment la peça.

2. La vista de l’alçat es correspondrà amb la posició normal de treball de la peça representada.

3. Generalment, s’adopten les vistes de l’alçat com a vista principal, o sigui la vista que ens dóna la màxima informació de la peça.

4. Es representaran aquelles vistes més característiques o representatives de la peça a definir i que aportin el nombre de detalls visibles; prescindint d’aquelles que no aportin res de nou.

5. Es procurarà no col·locar les vistes molt juntes, ja que posteriorment, amb l’acotació, serà necessari un cert espai. Tampoc es poden trobar molt separades perquè semblaria que estant independents.

12

13

2.2. TIPUS DE LÍNIES : Un cop tenim fixada la col·locació de l’observador i el pla sobre el que es projecta, s’han d’utilitzar diferents sistemes de representació de l’objecte.

• Arestes de contorns visibles : Són aquelles que veu directament l’observador. És el contorn aparent que sempre es veu. Són línies continues, gruix 0,7 mm

• Arestes fictícies : Es representa quan dos plans s’intersseccionen per mitjà d’un arrodoniment. Línia continua, gruix 0,2mm

• Arestes de contorns ocults : Són aquelles que no es veuen directament per l’observador, sinó que es veu a través del material. S’utilitzen línies discontinues, gruix 0,35 mm

• Eixos de simetria i revolució : Són els traçats de la simetria, ja sigui simetria total de la peça o parcial, o eixos de revolució. S’interpreten per mitjà de línies fines i punts, gr uix 0,2 mm

14

2.3. VISTES AUXILIARS : A part de les vistes directes del plans de projecció també ens podem ajudar d’altres sistemes de vistes per tal de reduir el nombre de projeccions i poder fer més entenedor el nostre plànol. • Vistes parcials : En ocasions es manifesta la necessitat de dibuixar una vista per definir la forma d’un detall de la peça, estant els altres detalls perfectament expressats en altres vistes. En aquests casos, amb el fi d’estalviar temps i espai, en comptes de dibuixar una altra vista completa, es pot dibuixar únicament la part de la vista que contingui aquest detall, limitant la vista per una línia d’interrupció. Aquesta vista es denomina vista parcial. Per tal de facilitar la feina caldrà definir amb una lletra la direcció de la vista parcial. La línia d’interrupció és una línia en zig-zag, o no recta.

15

• Vistes interrompudes : En cas de peces de gran longitud (eixos, ...) , es poden representar únicament les parts que siguin suficients per la seva definició. En aquests casos es simulen els extrems de la peça i s’elimina la part central, sempre i quan no tinguin cap detall especial a la part central que sigui necessari expressar. En cas que es consideri necessari, es poden realitzar diferents interrupcions. Aquest tipus de vistes permeten reduir l’espai, interpretant tota la peça. Les línies d’interrupció són línies en zig-zag o a mà alçada.

Les interrupcions de peces massises es poden interpretar amb línies d’interrupció en forma d’arc enllaçats, en les dues superfície de la roptura. Aquestes dues superfícies es ratllen.

Si les peces de revolució es foradada, s’haurà de realitzar la interrupció del forat interior de la mateixa manera que s’ha fet en l’exterior. En aquest cas la superfície de roptura vindrà limitada per arcs de interrupció exteriors i interiors.

16

• Vistes de simetria : Amb el fi d’estalviar temps i espai, sempre i quan la interpretació de la peça no perdi qualitat, es poden representar les peces simètriques per una fracció de vista completa limitada per plans de simetria. En aquest cas les traces dels plans de simetria es remarcaran en cada un dels extrems per dos petits traçats fins paral·lels, perpendiculars a aquestes traces.

17

• Vistes auxiliars : Quan les peces tenen detalls constructius (taladrats, renures, etc.) aplicats sobre cares obliqües respecta els plans de projecció, al projectar aquestes cares en un pla normal de projecció no obtenim la seva veritable magnitud (veritables mides), queden deformats o de difícil interpretació. En aquests casos es representen vistes parcials de la peça limitant la representació únicament de la part projectada en el pla de la seva veritable magnitud. Per definir formalment els detalls constructius d’aquesta cara obliqua, s’utilitza un pla auxiliar de projecció, paral·lel a la cara en qüestió, obtenint la projecció a les mides reals. Aquesta vista es representa com una vista parcial de la peça. Per facilitar la lectura, s’indica el sentit de l’observació amb una lletra. La corresponent vista auxiliar es nomenarà amb la mateixa lletra utilitzada per indicar la seva visual o sentit d’observació.

18

2.4. PERSPECTIVES

Les perspectives ens permeten fer una representació de la peça en 3D. D’aquesta manera ens podem trobar en alguns plànols les dues interpretacions, amb 2D on es poden veure les diferents vistes necessàries per descriure la peça formalment, i una perspectiva on hi haurà la peça representada en 3 dimensions.

En cap cas es poden acotar les perspectives, ja que no asseguren tenir la verdadera magnitud.

De perspectives en podem trobar de tres tipus :

• CABALLERA: Sempre tenim el pla de l’alçat frontal a l’observador (x,y) i els perfils estant entre 45º i 70º projectats.

Els perfils i la planta, no estaran mai a veritable magnitud. L’alçat, la cara que queda frontal a l’observador, estar a mides reals.

• ISOMÈTRIC : Permet fer una perspectiva la qual els plans es troben tots a la mateixa inclinació de 45 º. En aquest cas es poden prendre les mides a totes les cares a veritable magnitud.

• CÒNICA:

Sempre partim d’un punt de projecció i anem traçant la perspectiva vers aquest punt. També ens podem trobar doble cònica, la qual té dos punts de projecció. En cap cara tenim la veritable magnitud.

19

3. ALTRES VISTES A part de tenir les diferents vistes principals : ALÇAT PLANTA PERFILS

COMPLEMENTARIES : auxiliars, interrompudes, simetria i parcial

Per donar més informació en els plànols ens podem ajudar d’altres vistes. Si es disposa d’una peça amb una sèrie de mecanitzats interiors (taladres, buidats, etc.) podem penetrà amb la mirada al seu interior i conèixer la seva configuració. Com s’ha vist en el tema anterior, a partir de les vistes es poden representar arestes i contorns ocults a partir de línies discontinues. Tot i això, no s’aconsegueix la màxima claredat i poden crear confusions. Per aquest motiu, es poden crear talls al cos per tal de veure les seves parts interiors i el cos general.

Cal imaginar-nos que tallem la peça per un pla secant. Secció : Quan només interpretem la superfície que intersecta entra la peça i el pla secant. La matèria que es veu. Tall : És la intersecció de la peça amb el pla secant, interpretant totes les arestes que l’observador veurà. La matèria més els contorns.

20

L’objectiu primordial dels talls i seccions és la representació gràfica de tots els tipus de components interns. Quan es fa el tall o secció d’una peça, sempre es farà l’ombrejat d’aquelles parts que representin matèria.

Escollint un pla secant correcte, resulten innecessàries les línies ocultes i permetn una millor interpretació de la peça.

El pla secant, el que ens reflectirà la nostra part interna de la peça, s’indicarà per mitjà de lletres majúscules situades als extrems de la traça, acompanyades de línies amb fletxes representatives de la direcció del sentit d’observació.

21

Les seccions, s’originen per la intersecció entre el pla secant i les parts massisses de la peça. Per aquest motiu han d’aparèixer dos tipus de superfície: per una part el contorn sencer de la peça i per altra part el traçat de la secció. Dins la mateixa vista no es podrà realitzar una secció. Tenint en compte que el motiu fonamental dels talls és representar els detalls interiors de la peça; no es representaran els detalls ocults situats darrera del pla secant. Només es representaran aquells que s’interseccionin amb el pla secant.

Com podem veure els talls s’utilitzen com a vistes però descriu la part interna de la peça.

22

3.1 Talls

• Tall per un pla secant S’indica la posició del pla secant i la direcció de l’observador, utilitzant les primeres lletres en majúscules. La secció que es produeix es projecta perpendicularment sobre un pla de projecció paral.lel al secant, indicant-la amb les mateixes lletres. Es pot prescindir de les indicacions del pla secant quan aquest coincideix amb el pla de simetria de la peça.

23

En peces que per la seva configuració sigui necessari efectuar varis talls independents entre si, es realitza de la mateixa manera, indicant diferents lletres i les fletxes del sentit d’observació.

24

• Mig tall : Quan la peça presenta simetria respecte a un eix o a dos plans perpendiculars, la projecció sobre un pla perpendicular al pla de simetria, resulta una figura simètrica. Si es projecte el tall, s’obté una figura simètrica. Per aquest motiu, només es dóna una part del tall per no representar dues vegades el mateix.

En aquests casos, en comptes de realitzar un tall total, es realitza un tall per dos plans secant perpendiculars entre si, coincidint amb els plans de simetria de la peça i limitats en la seva intersecció.

25

Aquest tall es el mig tall o el quart tall (si és una quarta part de la peça).

D’aquesta manera, en la seva projecció, la meitat de la peça es representa en vista exterior i la altra meitat es representa en vista de tall, mostrant el seu interior. La separació entre les dues parts serà a partir de l’eix de simetria.

En aquest tipus de talls no és necessari traçar la direcció de l’observador.

26

• Talls en varis plans secants En peces complexes que presenten diversos detalls constructius interns, situats en diferents plans, per poder conèixer els diferents detalls de configuració, s’utilitzen talls amb plans secants.

Representa que es van fent diferents plans secant a la peça, els quals crearan un pla de projecció. Només s’interpretarà aquells plans que siguin paral.lels entre si.

Els plans que es troben perpendiculars, se’n renuncia la seva secció.

27

28

En ocasions, els mecanitzats i altres detalls interns de la peça estan situats, uns paral·lels als plans de projecció i d’altres oblics. En aquest cas es solen utilitzar varis plans secants successius no paral·lels entre ells.

Les seccions obtingudes seran paral·leles i obliqües respecta el pla de projecció; en conseqüència, la secció paral·lela estarà en veritable magnitud, i la secció obliqua es projectarà deformada.

29

Aquesta mateixa operació es pot realitzar amb plans secants,un dels quals es troba paral·lel al pla de projecció i l’altre perpendicular

.

30

• Talls auxiliars: S’utilitzen quan un o més detalls es troben en plans oblics al de projecció. En aquests casos, per definir amb claredat la forma interior de la peça, es recórrer a un pla secant oblic, projectant la secció obtinguda sobre un pla auxiliar paral·lel al mateix, i a continuació s’abat sobre els plans de projecció.

31

• Roptures parcials: Consisteix en un tall que permet definir un petit detall de l’interior de la peça, limitant la zona a representar en aquella a on es troba el detall. Roptura parcial: Vindria a ser un tall parcial però sobre la mateixa vista.

32

3.2. Seccions

Tenen especial interès per donar a conèixer el perfil de la peça, o part integrants de la mateixa.

Podem trobar aquestes seccions abatides dins la mateixa peça.

33

O amb una referència i posades a sota.

En cap cas es seccionaran elements massís convencionals (cargols, eixos, xavetes, ...) excepte que hi hagi algun element intern fora del normal.

34

3.3. Detalls

En peces que hi ha algun detall constructiu, però les seves dimensions no permetn veure-ho amb claredat, es pot realitzar un detall a escala ampliada per tal de poder observar correctament aquest element. Les cotes es faran al detall, posant les cotes reals del detall. Es rodeja el detall i s’indica una lletra amb majúscula. A continuació s’interpreta aquest detall a escala superior, indicant-la entre parèntesis. Es pot utilitzar com a tall.

35

3.4. Desplegat metall

El treball amb xapa permet realitzar diferents treballs, entre ells hi ha el plegat i el doblat. Per aquest motiu, a l’hora de realitzar els plànols per xapes cal realitzar, dins el mateix plànol, el desenvolupament de la xapa abans de ser plegada i el resultat un cop estar plegada.

Cada empresa, segons la seva maquinària, sistemes de treball, xapes utilitzades i precisions buscades tenen un sistema de càlcul pel desplegat. Normalment es suma o es resta el gruix de la xapa com el radi.

Es diferencia la direcció dels plecs segons la direcció del plec, o també segons la col·locació dels regles vers el plec.

Plec fora = línia discontinua Plec dins = línia punt

En el desplegat es resta el gruix de la xapa i es marquen :

Mides de la xapa desplegada Línies de plec Col·locació dels regles pel plec Com a vistes es dóna el resultat de la xapa plegada com si fos un tall, però sense ombrejats.

PLANTA

PERFIL

1514

2626

1424

25

49615

1515

2026

560

496 25 24

999

28999

25

9

14

25

498

14

1414

1998

2000

500 27

10

ALÇAT

15

16

36

4. ACOTACIONS

Els plànols de fabricació han de ser clars i precisos perquè l’oficina tècnica, en el taller o al peu de l’obra, es pugui determinar correctament l’objectiu representat, sense cap necessitat d’operacions aritmètiques intermitges o aclaracions posteriors; aquests plànols no seran utilitzats únicament pel dissenyador o projectista que els ha executat, sinó que hi haurà altres persones que els han d’interpretar, entendre i comprendre.

En el plànol de fabricació han de figurar totes les dades necessàries per poder fabricar el producte representat. El dissenyador o projectista compte amb elements fonamentals per definir correctament els objectes representats en un plànol de fabricació: una sèrie de projeccions ortogonals que defineixen geomètricament, i un conjunt de cotes que proporcionen la informació dimensional.

Les cotes estant formades :

Tot i que el dibuix estigui a escala sempre es posaran les cotes de les mides reals.

37

Només s’acota una vegada cada element constructiu de la peça Totes les cotes estaran a la mateixa unitat. En cas contrari s’indicarà.

Sempre que hi hagi una interrupció, la mida serà la real de la peça sense comptar la interrupció .

Les xifres de les cotes sempre estant alineades amb la seva línea de cota; i estant centrades i situades sobre de la seva línea de cota.

Mai s’acotarà sobre parts ocultes

Cota continua :

Cota paral.lela :

Acotació des de centres

38

Quan no hi caven les fletxes es posen punts

Acotació angular

Quadrats i Diàmetres

Esferes

Radis

Diàmetres interns

Amb eixos concurrents

Amb indicacions

39

Acotació de xamfrans

Acotació d’avellanats

Teledrats cecs

Acotació Xavetes.

Acotacions paramètriques

40

Toleràncies :

La impossibilitat de poder obtenir una dimensió exactament igual a la corresponent a la cota, pot ser deguda per múltiples causes, per aquest motiu existeixen les toleràncies, per tal de limitar les irregularitats que hi puguin existir.

Si tenim un eix que ha d’estar en un forat, ens podem trobar que per causes x el forat ni estigui correctament teledrat, que l’eix no estigui correctament tornejat, ... després el conjunt forat eix no farà el seu corresponent jo c o estampat. Per aquest motiu cal posar unes toleràncies per tal de poder assegurar que, vers els possibles errors sempre ens assegurarem que l’eix i el forat fan la seva funcionalitat correctament tot i tenir un desviament de mides.

Casos generals Desviació simètrica Una desviació nula

Mides límit Toleràncies angulars

41

Entre peces intermitges amb possibilitats de joc: j=joc

Entre peces intermitges amb necessitat d’estampació : a=apratament

42

Exemples :

Com ens ho podem trobar :

43

44

5.REPRESENTACIONS NORMALITZADES

La normativa té com establir una sèrie de regles, directrius o normes destinades a especificar, unificar i simplificar les característiques dels elements que intervenen en moltes aplicacions científiques i tecnològiques.

Tenir diferents representacions normalitzades permet : SIMPLIFICAR ESPECIFICAR UNIFICAR En molts plànols es pot fer l’esment que hi ha aquest tipus de peces sense la necessitat de fer el plànol específic d’aquesta peça. En els plànols de conjunts es donarà la quantitat de peces que es necessiten, però en el conjunt de plànols no hi haurà el dibuix d’aquesta peça, perquè ja estar normalitzada.

5.1 Rosques

Una rosca és un forat helicoïdal sobre una superfície cilíndrica, amb un perfil determinat i de manera continua, produït al girar aquesta superfície sobre un eix i desplaçar-se una ganiveta paral·lela al mateix eix.

Filet : Superfície prismàtica en forma d’hèlix constitutiva de la rosca. Flancs : cares laterals dels filets. Cresta : Unió dels flancs per la part exterior Fons : Unió dels flancs per la part interior Ventall: Espai buit entre els flancs Nucli : volum ideal sobre el que es troba la rosca. Base : línea imaginària a on el filet es recolze al nucli

45

- Tipus de rosques :

- Representació convencional

Representa que nosaltres tindrem dos elements roscats dins el mateix conjunt. 1. Peça amb el forat roscat 2. Element que introduirem en el forat roscat.

Forat sempre serà la rosca externa al diàmetre L’element la rosca va interna al diàmetre

Element Introduim Forat roscat

46

Conjunt :

Acotacions :

Rosca

No rosca

47

48

5.2 Acabats superficials

Quan es fabrica una peça, l’obrador es pot trobar amb diferents problemàtiques les quals alterin l’acabat superficial de la peça. Tot i això, el dissenyador o enginyer, indicarà les necessitats superficials que ha de tenir la peça.

Ens podem trobar aquests diferents simbols que ens indiquin l’acabat superficial de la peça.

49

En cas que ens podem trobar alguna rugositat, es sol indicar amb una N i seguida de un nombre que ens determina el grau de rugositat que estar permès.

Altres indicacions:

Col·locació :

Mai en cares ocultes

A les generatrius dels elements de revolució

Seguir la inclinació de la cara

Sobre la cota o seguint la línia de prolongació

Un sola indicació per tota la peça

Per tot el plànol amb certes diferències que sempre vindran indicades

Especificat a un altre lloc

Donant la llargada

50

Moletejats :

Tipus de moletejats :

Moletejat de dreta a esquerra amb relleu, de 0,8 entre ells, a 105º del eix seguint normativa DIN 82

Moletejat amb estries paral.leles a l’eix de 1mm de separació entre ell i a 90º de l’eix seguint la normativa DIN 82

51

5.3 Engranatges

Un engranatge és un mecanisme de transmissió, és a dir, s’utilitza per transmetre moviments de rotació entre dos elements. Estar format per dues rodes dentades que engranen entre si, montades solidàriament als seus arbres, de tal manera, que el moviment es transmet per efecte de les dents que entren en contacte.

Tipus d’engranatges :

- Eixos paral·lels

- Eixos creuats

- Eixos concurrents

52

Representacions :

- Eixos paral·lels :

- Rodes dentades :

Mòdul : d/Z Diàmetre primitiu (dins)/nombre de dents

- Engranatges d’eixos paral·lels formats per rodes dentades

53

- Rodes dentat helicoïdal

Doble-helicoidal

- Engranatge d’eixos paral.lels de dues rodes de dents helicoïdals

54

- Engranatge d’eixos encreuats a 90º

- Engranatges de cargol sense fi

55

- Engranatge de eixos creats a 90º format per una roda helicoïdal i un cargol sense fi

- Roda dentada cònica amb dentat recta

- Engranatge d’eixos concurrents a 90º format per dues rodes dentades còniques

amb dents rectes.

56

5.4 Molles

Són components mecànics que es caracteritzen per absorbir deformacions considerables sota l’acció d’una força exterior, tornant a recuperar la seva forma inicial quan l’acció de la mateixa disminueixi.

57

58

59

5.5 Elements d’unió roscats

Permeten unir diferents peces essent un conjunt desmuntable.

Cargols : Són elements roscats que permeten unir de dues a més peces entre si. La seva unió és fixa i desmuntable i ens donen les qualitats de mecàniques de :

Apretar Presionar Unir

Famelles : Són peces de forma exterior diversa, amb la part central porta un teledrat roscat, dins de la qual es pot introduir un cargol. D’aquesta manera poden constituir, juntament amb un cargol, la unió de una o més peces entre si.

60

Arandeles : Són peces, generalment de forma cilíndrica o prismàtica, dotades d’un taladre central. S’utilitza com a recolzament de la famella o del cap del cargol.

Espàrregs : Són cargols que van roscats en els seus dos extrems amb diferents longituds, entre els quals hi ha un tros de tija sense roscar.

61

62

63

5.6 Dispositius de seguretat

Arandeles elàstiques :

Arandeles amb solapa :

Contra famella :

64

Famella i passador :

5.7 Elements d’unió no roscats :

Passadors : Són elements d’acer de forma cilíndrica o cònica, amb els extrems abombats o mecanitzats de forma xamfranada, per facilitar la introducció en un orifici comú a dos o més peces, provocant la seva immobilització, o assegurant la seva posició relativa. També es poden utilitzar com element de guia o articulació.

Passador cilíndric Passador Cònic

Espiga roscada Amb ajustament al cap

65

Xavetes i llengüetes : La xaveta té forma a cunya, la llengüeta és plana.

66

5.8 Rodaments (coixinets)

Permeten fer un gir més adequat, tant en arbres com en eixos simples

- Rodament rígid de boles

- Rodament oscilant de boles :

67

- Rodament de rodets cilíndrics:

- Rodament oscilant de rodets :

- Rodament de rodets cònic :

68

5.9 Normativa arquitectura i instal.lacions

Per tal de poder simplificar els plànols arquitectònics, d’interiorisme i d’instal·lacions s’han normalitzats molts elements. D’aquesta manera a l’hora de dibuixar es simplifica la feina i pels operaris que hagin de construir o instal·lar l’element representat tindran més facilitats. Tots aquests elements els podem trobar dins un llarg llistat de la normativa corresponent de cada país. La més ben representada i extensa és la DIN.

69

70

71

72

6. ESCALES

En el dibuix tècnic els objectes no es poden representar al seu temany real. Per aquest motiu s’han de transformar les mides reals dels objectes representats a altres proporcionals a elles. La constant de proporcionalitat és el que es denomina com a escala del dibuix i expressa una relació entre la mida lineal i la mida real.

Escala 1:5 = 1 unitat del dibuix en són 5 a la realitat

Tenim escales :

Reals Reducció Ampliació

Escales normalitzades :

Sempre podrem trobar les escales dins del requadre corresponent del caixetí.

En pocs casos serà necessari acudir a les escales, ja que tots els elements han d’estar correctament acotats. Les cotes sempre estaran a escala real.

73

7. PRESENTACIONS

Per tal que els operaris puguin entendre correctament el producte que es disposen a fabricar, el projecte presentat pel dissenyador o projectista sempre es base en un conjunt de plànols el qual estar format per :

1. Plànol del conjunt : on hi ha totes les peces representades i el seu muntatge 2. Plànol de cada peça : on es pot veure el detall de cada peça per tal de poder-la

fabricar. 3. Catàleg tècnic : on hi ha les instruccions, proves, comprovacions, ... que cal fer

en el producte.

Conjunts :

Cada peça es diferencia pel seu ratllat

Es poden donar perspectives amb els diferents nombres de les peces que vindran relacionats amb el nombre dels plànols

74

Només es posen les mides màximes i mínimes sense entrar en detalls.

75

Es farà un llistat de peces per tal de poder saber quantitats, normatives, estàndards, ...

76

Especejament :

77

78