88 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNEA2

j Annex 2. Formulació

i nomenclatura orgànica

Activitats finals

1. Un gas natural determinat és una mescla amb la compo-sició següent: 69 % de metà, 15 % de propà, 3 % d’età, 1 % de butà, 10 % de diòxid de carboni, 1 % de sulfur d’hi-drogen i 1 % de nitrogen. Sabries formular tots aquests gasos?

CH4, C3H8, C2H6, C4H10, CO2, H2S i N2

2. Com es classi�quen els hidrocarburs segons el ti pus d’en-llaç? Posa’n un exemple de cada tipus.

Alcans (unió simple): metà, butà...

Alquens (unió doble): etè, propè...

Alquins (unió triple): acetilè o etí, propí...

3. Completa la taula d’hidrocarburs següent:

Nom

bre

d’à

tom

s

de

carb

on

i

Nom

Fórm

ula

se

mid

esen

volu

pad

a

Fórm

ula

m

ole

cula

r

4 butà H3C–(CH2)2–CH3 C4H10

7 heptà H3C–(CH2)5–CH3 C7H16

3 propà H3C–CH2–CH3 C3H8

5 pentà H3C–(CH2)3–CH3 C5H12

9 nonà H3C–(CH2)7–CH3 C9H20

10 decà H3C–(CH2)8–CH3 C10H22

2 età H3C–CH3 C2H6

6 hexà H3C–(CH2)4–CH3 C6H14

4. Formula el 2-metilheptadecà, compost que actua com a atraient sexual de la mosca tse-tse.

(CH3)2–CH2–(CH2)14–CH3

5. Anomena els compostos següents:

a) H3C–CH–CH2–CH–CH3 | |

CH2 CH3 |

CH3

2,4-dimetilhexà

b) H3C–CH–CH2–CH–CH–CH3 | | |

CH2 CH3 CH2 | |

CH3 CH2 |

CH3

3,5,6-trimetilnonà

CH3 |

c) H3C–CH–CH–CH–CH2–CH2–CH3 | |

CH2 CH–CH–CH3 | | |

CH3 CH3 CH3

3-etil-2,5,6-trimetil-4-propilheptà

d) H3C–CH–CH–CH–CH2–CH2–CH3 | | |

CH3 CH3 CH H3C CH3

2,3-dimetil-4-isopropilheptà

6. Indica si són correctes o incorrectes els noms dels hidro-carburs següents:

4-propil-5-etiloctà

H3C–CH2–CH2–CH–CH–CH2–CH2–CH3 | |

CH2 CH2 | |

CH3 CH2 |

CH34-etil-5-propiloctà

2-etil-3-isopropilpentà

H3C–CH2–CH–CH–CH3 | |

CH CH2 |

H3C CH3 CH3

3-etil-2,4-dimetilhexà

2-etil-5-isopropil-2-metilheptà

CH3 |

H3C–C–CH2–CH2–CH–CH2–CH3 | |

CH2 CH |

CH3 H3C CH3

3-etil-2,6,6-trimetiloctà

1-metilhexà

H3C–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2 |

CH3heptà

2-metil-5-propilhexà

H3C–HC–H2C–H2C–CH–CH3 | |

CH3 (CH2)2 |

CH3

2,5-dimetiloctà

||

||

||

89QUÍMICA 1 A2

7. Formula:

a) 3-etil-2-metilpentà

H3C–CH–CH–CH2–CH3 | |

CH3 CH2 |

CH3

b) 3-etilhexà

H3C–CH2–CH–CH2–CH2–CH3 |

CH2 |

CH3

c) 2,6-dimetil-4-propilnonà

H3C–CH–CH2–CH–CH2–CH–CH2–CH2–CH3 | | |

CH3 CH2 CH3 |

CH2 |

CH3

d) 2,2-dimetilbutà CH3 |

H3C–C–CH2–CH3 |

CH3

e) 2,6,7,8-tetrametildecà

H3C–CH–CH2–CH2–CH2–CH–CH–CH–CH2–CH3 | | | |

CH3 CH3 CH3 CH3

8. Indica quines de les a�rmacions següents són certes:

a) En un alquè hi ha com a mínim un enllaç triple entre dos àtoms de carboni.

Fals.

b) Els alcans són hidrocarburs amb enllaços senzills.

Cert.

c) Els alquins són hidrocarburs alifàtics i insaturats.

Cert.

d) Un hidrocarbur cíclic no pot tenir enllaços do bles ni tri-ples.

Fals.

9. Completa la taula següent:

Nom Fórmula semidesenvolupada

etilè o etè H2C}}CH2

propè H2C}}CH–CH3

2-pentè H3C–CH}}CH–CH2–CH3

2-butè H3C–CH}}CH–CH3

acetilè o etí HC;CH

1,5-dimetil-2,4-hexadiè (CH3)2–C}}CH–CH}

}C–(CH3)2

1,4-pentadiè H2C}}CH–CH2–CH}

}CH2

4-etil-6-metil-2-heptè

H3C–CH}}CH–CH–CH2–CH–CH3 | |

CH2 CH3 |

CH3

1-propenil H3C–CH}}CH–

1,3-butadiè H2C}}CH–CH}

}CH2

3-etil-2-metil-1-hexè H2C}}C – CH–CH2–CH2–CH3 | |

CH3 CH2 |

CH3

etenil o vinil H2C}}CH–

5-metil-6-butil-2,4,7- nonatriè

H3C–CH}}CH–CH – C}

}CH–CH}}CH–CH3 | |

(CH2)3 CH3 |

CH3

10. Anomena els compostos següents:

CH3 |

a) H3C–CH}}CH–C–CH2–CH}

}CH2 |

CH3

4,4-dimetil-1,5-heptadiè

b) H3C–CH2–CH–CH2–CH2–CH3 |

CH | |

CH2

3-etil-1-hexè

c) H3C–CH2–CH2–CH–CH}}CH2 |

CH}}CH–CH3

3-propil-1,4-hexandiè

d) HC;CH

etí o acetilè

e) H3C–CH2–C;CH

1-butí

f) HC;C–CH–C;CH |

CH2 |

CH3

3-etil-1,4-pentadií

g) H2C}}CH–CH}

}CH2

1,3-butadiè

h) H3C–C;C–CH–CH2–CH3 |

CH2–CH2–CH2–CH3

4-etil-2-octí

90 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNEA2

t) 5-metil-3,6-heptadien-1-í: HC;C–CH}}CH–CH–CH}

}CH2 |

CH3

12. Formula:

a) 1,3-dimetilciclohexàCH3

CH3

b) 1,1,2,2-tetraetilciclopropà

H3C–H2C CH2–CH3

CH2–CH3CH2–CH3

c) ciclopentí

d) 1,3,5-ciclohexatriè

e) etilciclopentà CH2–CH3

f) benzè

g) 1,4-ciclohexadiè

h) 4-etil-1,2-dimetilbenzè

CH3

CH2–CH3

CH3

i) m-dietilbenzè

CH2–CH3

CH2–CH3

j) 4-isopropil-1-metilciclohexè

CH3

CH3

CH3H3C

k) 3-etil-6-metilciclohexè H3C

CH2–CH3

l) 3-ciclopentilhexà H2C–CH2–CH–CH2–CH2–CH3 |

m) 5-butil-1,3-ciclopentadiè (CH2)3

CH3

n) radical fenil

13. Formula:

a) 2,3-diclorobutà: H3C–CHCl–CHCl–CH3

b) 1,2-dibromo-3-cloropropà: CH2Cl–BrCH–CBrH2

c) 1-cloro-2-butè: H2CCH}}CH–CH2Cl

i) H2C}}CH–CH–CH2–C;CH |

CH3

3-metil-1-hexen-5-í

j) H2C}}CH–CH2–CH}

}CH2

1,4-pentadiè

11. Formula els hidrocarburs següents:

a) etè (etilè): CH2}}CH2

b) 2,2,5-trimetil-3-heptí: CH3 |

H3C–C–C;C–CH–CH2–CH3 | |

CH3 CH3

c) 2-butè: H3C–CH}}CH–CH3

d) 3,3-dimetilbutè: CH3 |

H2C}}CH–C–CH3 |

CH3

e) 4-etil-6-metil-2-heptè: CH3–CH}}CH–CH–CH2–CH–CH3 | |

CH2 CH3 |

CH3

f) 1,3,5-heptatrií: H3C–C;C–C;C–C;CH

g) 2,3,4-octatriè: H3C–CH}}C}

}C}}CH–CH2–CH2–CH3

h) 3-metil-3-propil-1,4-pentadií: CH3 |

CH;C–C–C;CH |

(CH2)2 |

CH3i) acetilè (etí): HC;CH

j) 3,4-dimetil-1-pentè: H2C}}CH–CH–CH–CH3 | |

CH3 CH3

k) 2-pentí: H3C–C;C–CH2–CH3

l) 1-octen-7-í: H2C}}CH–CH2–CH2–CH2–CH2–C;CH

m) 1,3-pentadií: HC;C–C;CH–CH3

n) 1-nonen-3,6,8-trií: H2C}}CH–C;C–CH2–C;C–C;CH

o) radical vinil: H2C}}CH–

p) 1-buten-3-í: H2C}}CH–C;CH

q) propí: H3C–C;CH

r) 3,4-dietil-3-hexè: H3C–CH2–C }} C–CH2–CH3 | |

CH2 CH2 | |

CH3 CH3

s) 4-metil-1-pentè: H2C}}CH–CH2–CH–CH3 |

CH3

91QUÍMICA 1 A2

f)

Naftalè

g)

Ciclobutà

h)

Antracè

15. Quina condició ha de complir un hidrocarbur per ser insa-turat?

Que tingui dobles o triples enllaços.

16. El cloroform va ser un dels primers anestèsics emprats en medicina. En saps el nom sistemàtic? I la fórmula?

CHCl3, triclorometà.

17. Formula:

a) 1,2-diclorobutà: CH2CI–CHCI–CH2–CH3

b) tetraclorur de carboni: CCI4

c) iodoetà: CH3–CH2I

d) 3-cloro-1-hexè: CH2}}CH–CHCl–CH2–CH2–CH3

e) triiodometà: CHI3

f) 1,3-di�uorociclopentà (iodoform):

F

F

g) o-bromotoluè:

CH3Br

h) 1-iodo-2-butí: CH3–C;C–CH2I

i) 4-cloro-2-pentè: CH3–CH}}CH–CHCl–CH3

j) m-metilclorobenzè:

CH3

Cl

18. Àcid acètic és el nom comú de l’àcid etanoic causant del gust agre del vinagre. Sabries formular-lo?

CH3–COOH

19. Formula:

a) L’àcid oleic, àcid orgànic monoinsaturat present en l’oli d’oliva.

H3C–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–CH}} CH–CH2–CH2–

CH2–CH2–CH2–CH2–CH2–COOH

d) 1,3-dicloropentà: CH2Cl–CH2–CClH–CH2–CH3

e) 2-butè: H3C–CH}}CH–CH3

f) 5,6-dimetil-1-heptè: H2C}}CH–CH2–CH2–CH–CH–CH3 | |

CH3 CH3

g) 2,4,7-nonantriè: H3C–HC}}CH–CH}

}CH–CH2–CH}}CH–CH3

h) 5-etil-2-metil-3,4-octadiè

CH3–CH–CH}}C}

}C–CH2–CH2–CH3 | |

CH3 CH2–CH3

i) metilciclopentà: CH3

j) 3,5-dimetil-1,3-ciclohexadiè: CH3

CH3

k) o-diclorobenzè: Cl

Cl

l) 3,3-dietilciclobutí: CH2–CH3

H3C–CH

m) m-metilpropilbenzè: CH2–CH2–CH3

CH3

14. Relaciona les fórmules amb els noms: naftalè, to luè, anili-na, m-xilè, fenol, antracè, estirè, ciclo butà.

a) NH2

Anilina

b)

CH3

Toluè

c)

H3C CH3

m-xilè

d)

CH}}CH3

Estirè

e)

OH

Fenol

92 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNEA2

21. Formula i anomena els deu primers àcids carboxílics.

HCOOH àcid metanoic/àcid fòrmic

H3C–COOH àcid etanoic/àcid acètic

H3C–CH2–COOH àcid propanoic/àcid propiònic

H3C–(CH2)2–COOH àcid butanoic/àcid butíric

H3C–CH–COOH |

CH3

àcid 2-metilpropanoic/àcid isobutíric

H3C–(CH2)3–COOH àcid pentanoic/àcid valèric

H3C–CH–CH2–COOH |

CH3

àcid 3-metilbutanoic/àcid isovalèric

22. Els aldehids són compostos que s’obtenen mitjançant l’oxi-dació parcial dels alcohols. Per tant, a partir de l’oxidació de propanol podem obtenir el propanal. Formula aquest darrer compost.

H3C–CH2–COH

23. El 29 de març de 2006 el Comitè Mixt d’Experts en Addi-tius Alimentaris europeu va considerar inapro piat l’ús de l’etanamida com a substància aromatitzant, a causa dels efectes cancerígens que pre senta en rates i ratolins. For-mula-la.

H3C–CONH2

24. Quan les cèl.lules del nostre organisme recorren als grei-xos com a font d’energia, com a sub pro ducte de la reacció es produeix propanona, coneguda vulgarment amb el nom d’acetona, que s’elimina per l’orina i pels pulmons. For-mula-la.

H3C–CO–CH3

25. Anomena:

a) H3C–CH2–CH2–CH2–CONH2: pentanamida

b) HOC–CH2–CH2–CHO: butandial

c) H3C–COCH2–CH3: 2-butanona

d) NH2OC–CH2–CH3: propanamida

e) H3C–COCH2–COCH2–CH3: 2,4-hexandiona

f) H3C–CH2–CH2–CH2–COCH3: 2-hexanona

g) NH2OC–CH2–CH2–CH3: butanamida

h) H3C–CH2–CH2–CHO: butanal

26. Anomena:

a) H2C}}CHCl: 1-cloroetè

b) ICH2–CHBr–CH3: 2-bromo-1-iodopropà

b) Els èsters d’etil que es poden aconseguir amb els sis primers àcids carboxílics. El èsters són utilitzats en la indústria cosmètica com a substàncies sintètiques que imiten olors naturals diverses.

H3C–CH2–CH2–CH2–CH2–COO–CH2–CH3

H3C–CH2–CH2–CH2–COO–CH2–CH3

H3C–CH2–CH2–COO–CH2–CH3

H3C–CH2–COO–CH2–CH3

H3C–COO–CH2–CH3

HCOO–CH2–CH3

c) La cadaverina (1,5-pentandiamina), amina que es troba en la matèria orgànica morta, i que es forma en la des-composició de l’aminoàcid lisina.

CH2NH2–CH2–CH2–CH2–CH2NH2

d) El 4-metil-2-pentanol, emprat com a dissolvent de colo-rants i com a antiparasitari.

H3C–CHOH–CH2–CH–CH3 |

CH3

e) El 4-etilfenol, responsable de l’olor de cuir d’al guns vins.

H3C–H2C– –OH

f) El butanol, que s’utilitza en alguns països com a biocom-bustible per a cotxes, per complemen tar o substituir el bioetanol. Les matèries primeres de les quals deriva són la remolatxa, la canya de sucre i el gra de blat de moro.

H3C–CH2–CH2–CH2OH 1-butanol

H3C–CH2–CHOH–CH3 2-butanol

20. Anomena:

a) H3C–COO–(CH2)3–CH3, compost responsable de l’olor de plàtan.

Acetat de butil.

b) H3C–COO–CH2–CH3, compost responsable de l’olor d’un adhesiu per enganxar paper.

Acetat d’etil.

c) CHOH2–CH2–CHOH–CH2OH

1,2,4-butantriol.

d) H3CCH}}CH–CH2OH

2-buten-1-ol.

e) H3C–CH2–O–CH2–CH2–CH3

Dietil èter.

f) H3C–CH2–CHNH2–CH2OH

2-amino-1-butanol.

93QUÍMICA 1 A2

n) H3C–COONa: acetat de sodi

o) CH3–CH2–CH2–COOK: butanoat de potassi

29. Indica el nom sistemàtic de les substàncies següents:

a) H3C–CH2–CH2–CONH2: butanamida

b) H2NOC–CH2–CH2–CONH2: butandiamida

c) H3C–CH}}CH–CONH2: 2-butenamida

d) H2C}}C–CH2–CONH2: 3-metil-3-butenamida |

CH3

e) HCONH2: metanamida

f) H3C–CH2–C;C–CH}}CH–CONH2: 2-hepten-4-inamida

g) CONH2: benzamida

h) H3C–CH2–C–CH2–CONH2: 3-etil-3-butenamida | |

CH2

i) H3C–CH–CH2–CONH2: 3,4-dimetilpentanamida |

CH CH3 CH3

j) H2NOC–CONH2: etandiamida

k) H3C–CH–CONH2: 2-metilpropanamida |

CH3

30. Indica si són certes o falses les a�rmacions següents:

a) La funció aldehid sempre la trobarem en els àtoms de carboni terminals.

Certa.

b) En la funció aldehid no cal indicar la posició de la fun-ció.

Certa.

c) En la nomenclatura sistemàtica IUPAC la funció aldehid té preferència sobre els àcids carboxílics.

Falsa.

d) En una fórmula semidesenvolupada, podem confondre la funció aldehid amb la funció alcohol.

Falsa.

31. Justi�ca, si cal, el localitzador (número) de la fun ció ceto-na en la propanona i en la butanona.

En la propanona H3C–CO–CH3 no és necessari indicar la posició, ja que la funció cetona solament pot ocupar el carboni central.

En la butanona H3C–CO–CH2–CH3 no és necessari, perquè sem-pre serà 2-butanona (és la mateixa molècula).

c) F2CH–CH2F: 1,1,2-trifluoroetà

d) I

I

: 1,2-diiodociclohexà

e) CH3–CHCl–CH2–CH}}CHCl: 1,4-dicloro-1-pentè

f) CH3–CHBr–CH2F: 2-bromo-1-fluoropropà

g) CH;C–CHCl: 3-cloro-1-butí |

CH3

h) CH3

Br

: o-bromotoluè

i)

Cl

: 4-clorociclohexè

j) H2C}}CH–CH–CH2–CH2I: 5-iodo-3-metil-1-pentè |

CH3

27. Les formigues contenen una substància àcida anomenada àcid fòrmic. Busca el nom sistemàtic d’aquest compost.

Àcid metanoic.

28. Anomena els àcids i èsters següents:

a) HOOC–COOH: àcid etandioc/àcid oxàlic

b) H3C–CH2–COO–CH2–CH3: propanoat d’etil

c) COOH: àcid benzoic/àcid benzencarboxílic

d) (CH3)2–CH–COOH: àcid 2-metilpropanoic/àcid isobutíric

e) H2C}}CH–COOH: àcid propenoic/àcid acrílic

f) H3C–CH2–CH2–COO–CH2–CH2–CH3: butanoat de propil

g) H3C–COO–CH2–CH2–CH2–CH3: etanoat de butil

h) H3C–C;C–CH2–CH}}CH–CH2–COOH: àcid 3-octen-6-inoic

i) COO-H3: benzoat de metil

j) HOOC–CH2–CH2–COOH: àcid butandioc/àcid succínic

k) HCOO–CH3: àcid etanoic/àcid acètic

l) H3C–CH2–CH–CH2–CH2–COOH: àcid 4-etil-6-heptenoic |

CH2–CH}}CH2

m) HOOC–CH2–COOH: àcid propandioc/àcid malònic

||

94 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNEA2

h) OHC–CH2–CH}}CH–H2C–C;C–CH2–CH3: 3-nonen-6-inal

CH2–CH2–CH3 |

i) OHC–CH2–CH–CH–CH2–CH3: 3,4-dietilheptanal |

CH2–CH3

j) OHC–C}}CH–CH2–CHO: 2-metil-2-pentendial |

CH3

k) H3C–CH2–CH2–CHO: butanal

l) H3C–CO–CH2–CO–CH2–CO–CH3: 2,4,6-heptantriona

m) H3C–CH2–CO–CH–CH3: 2-metil-3-pentanona |

CH3

n) H3C–CO–CH2–CO–CH3: 2,4-pentandiona

35. El glutamat monosòdic és un derivat de l’àcid glutàmic (àcid 2-aminopentandioic), aminoàcid essencial emprat per enriquir el sabor en la preparació d’aliments. Sabries formular-lo?

HOOC–CH–CH2–CH2–COOH |

NH2

36. Un compost amb propietats anestèsiques és el dietil èter. Formula’l.

CH3–CH2–O–CH2–CH3

37. Anomena els compostos següents:

a) CH3OH: metanol

b) NH2: anilina

c) H3C–CH–CH2NH2: 2-metilbutanamina |

CH2 |

CH3

CH3 |

d) H3C–CH–C–CONH2: 2,2,3-trimetilbutanamida | |

CH3 CH3

CH3 |

e) H3C–CH–CHNH2–CH3: 3-metil-2-butanamina

f) H2C}}CH–CH2OH: 2-propen-1-ol

g) H3C–CH–CH–CH3: 2,3-butandiamina | |

NH2 NH2

h) NH2

CH2–CH3H3C–H2C: 2,3-dietil-1-ciclohexanamina

i) H3C–CH2NH2: etanamina

32. Formula:

a) fenol: OH

b) 3-metil-3-penten-1-ol: H3C–CH}}C–CH2–CH2OH |

CH3

c) 3-metilciclopentanol: H3C

OH

d) 1,3-ciclobutandiol: OH

OH

e) metanol: CH3OH

f) 3-cloro-1,2-butandiol: CH2OH–CHOH–CHC–CH3

g) 1,2,3-propantriol: CH2OH–CHOH–CH2OH

h) hexanol (glicerina): CH3–CH2–CH2–CH2–CH2–CH2OH

i) 2-hexen-5-in-1-ol: HC;C–CH2–CH}}CH–CH2OH

j) 2-hidroxibutanal: H3C–CH2–CHOH–CHO

k) etandiol (etilenglicol): CH2OH–CH2OH

l) àcid 2-hidroxipropanoic: H3C–CHOH–COOH

33. Els constituents del suc de la canya de sucre i del suc de la fruita són, respectivament, l’àcid glicòlic (2-hidroxieta-noic) i l’àcid màlic (2-hidroxibutandioic). Sabries formu-lar-los?

CH2OH–COOH àcid glicòlic

HOOC–CHOH–CH2–COOH àcid màlic

34. Relaciona cadascuna de les fórmules següents amb el nom respectiu.

a) O | | : ciclopentanona

b) H3C–CHO: acetaldehid

c) H3C–CO–CH3: propanona

d) HOC–CHO: etandial

e) CH3 : metilpropanal |

OHC–CH–CH3

f) CHO : benzaldehid

g) H3C–CO–CH–CO–CH3: 3-propil-2,4-pentandiona |

H3C–CH2–CH2

95QUÍMICA 1 A2

40. Anomena i formula cinc substàncies inorgàniques i cinc subs tàncies orgàniques que es puguin trobar habitualment en l’àmbit domèstic.

Substàncies inorgàniques: sal comuna (clorur de sodi), lleixiu (hipoclorit de sodi), bicarbonat (hidrogencarbonat de calci), salfumant (àcid clorhídric), aigua oxigenada (peròxid d’hidro-gen).

Substàncies orgàniques: alcohol (etanol), acetona (propanona), butà, metà, vinagre (àcid acètic).

41. Formula les substàncies següents:

1. àcid benzoic: COOH

2. benzè:

3. ciclopentà:

4. formaldehid: HCOH

5. 1,2-diclorobutà: CH2Cl–CHCl–CH2–CH3

6. trimetilamina: H3C–N–CH3 |

CH3

7. 1-butanol: H3C–CH2–CH2–CH2OH

8. toluè: CH3

9. àcid 2-butendioic: HOOC–CH}}CH–COOH

10. 1,2-etandiol: CH2OH–CH2OH

11. etanol: H3C–CH2OH

12. metanol: CH3OH

13. propanona: H3C–CO–CH3

14. 1,2-butandiamina: CH2NH2–CHNH2–CH2–CH3

15. 3-hexenal: H3C–CH2–HC}}HC–H2C–COH

16. àcid 3-hidroxipentanoic: H3C–CH2–CHOH–CH2–CCOH

17. o-etilmetilbenzè: CH2–CH3

CH3

18. anilina: NH2

19. àcid 3-bromopropanoic: CH2Br–CH2–COOH

20. 2-hexanona: H3C–CO–CH2–CH2–CH2–CH3

21. etandiamida: CONH2–CONH2

22. 1,2,3-propantriol: CH2OH–CHOH–CH2OH

23. etanoat de metil: H3C}}COO–CH3

j) NH2

NH2

: 1,2-ciclobutandiamina

k) H3C–CH}}C–CH2–CH–CH2NH2: 2,4-dimetil-4-hexen-1-amina | |

CH3 CH3

l) H3C–CH2–NH–CH2–CH3: n-dietildiamina

m) H3C–N–CH3: trietilamina |

CH3

n) H3C–CH–NH–CH2–CH3: n-etilisopropilamina |

CH3

38. Els aminoàcids són les unitats estructurals de les proteï-nes. Alguns dels aminoàcids essencials són:

a) àcid 2-aminoetanoic (glicina)

CH2NH2–COOH glicina

b) àcid 2-aminopropanoic (alanina)

H3C–CHNH2–COOH alanina

c) àcid 2-amino-3-metilbutanoic (valina)

(CH3)2CH–CH(NH2)–COOH valina

d) àcid 2-amino-4-metilpentanoic (leucina)

(CH3)2CH–CH2–CH(NH2)–COOH leucina

e) àcid 2-amino-3-metilpentanoic (isoleucina)

H3C–CH2–CH(CH3)–CH(NH2)–COOH isoleucina

f) àcid 2,6-diaminohexanoic (lisina)

H2N–(CH2)4–CH(NH2)–COOH lisina

g) àcid 2-aminobutandioic (àcid aspàrtic)

HOOC–CH2–CH(NH2)–COOH àcid aspàrtic

Formula’ls.

39. Anomena els compostos següents:

a) H2C}}CH–O–CH3: èter metilvinílic

b) H3C–O–CH3: èter dimetílic

c) H3C–CH2–CH2–O–CH2–CH3: èter etilpropílic

d) H3C CH–O–CH2–CH3: èter etilisopropílic H3C

e) H3C–CH2–O–CH2–CH2–CH2–CH2–CH3: èter etilpentílic

f)

–O–CH2–CH2–CH3: ètil fenilpropílic

––

96 SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNEA2

28. acetilè: HC;CH

29. metoxietà: H3C–O–CH2CH3

30. butanoat de vinil: H3C–CH2–CH2–COO–CH}}CH2

31. 1,1-dimetilciclopentà: CH3CH3

32. àcid 2-butendioic: HOOC–CH}}CH–COOH

24. 3-metil-1-butí: HC}}C–C–CH3 |

CH3

25. 1,4-diiodo-2-metilbenzè: CH3

I

I

26. p-xilè: CH3CH3

27. 2-penten-4-in-1-ol: H2COH–CH}}CH–C;CH