Joan Miró i Joan Perucho

  • Published on
    02-Feb-2017

  • View
    217

  • Download
    2

Embed Size (px)

Transcript

  • podall 2015110

    Joan Mir i Joan Perucho

    RESUM

    RESUMEN

    ABST

    RACT

    Joan Perucho va conixer personalment a Joan Mir el novembre de 1944, des daleshoresva escriure molts articles, principalment a la revista Destino i al diari La Vanguardia.Aquests textos desprs sortirien publicats en els seus llibres de narracions curtes. Tambva fer un llibre sobre el pintor i va collaborar en un altre. Sempre hi eren presents indretsde les comarques meridionals com Mont-roig del Camp, Albinyana, Pratdip, Gandesa,Cornudella del Montsant.

    Joan Perucho conoci personalmente a Joan Mir en noviembre de 1944, a partir deentonces escribi muchos artculos, principalmente en la revista Destino y en el peridicoLa Vanguardia. Posteriormente estos textos se publicaran en sus libros de narracionescortas. Tambin escribi un libro sobre el pintor y colabor en otro. Siempre citabapueblos como Mont-roig del Camp, Albinyana, Pratdip, Gandesa, Cornudella del Montsant.

    Mart Rom (Barcelona, 1950). Enginyer Industrial dOrganitzaci industrial i Informtic. (www.martirom.cat).Des del 1971 escriptor cinematogrfic i cultural. Realitzador duns 50 documentals. Participant i escriptorsobre el cinema marginal dels anys setanta. Ha publicat, amb J. M. Garca Ferrer, vint-i-vuit monografiessobre personatges de la cultura catalana: Carles Santos, Catal-Roca, Joan Perucho, Josep Palau i Fabre, JoanGuinjoan, Ricard Salvat, Francesc Vicens, Joan Margarit... Textos sobre fets de la histria de Mont-roig delCamp. Estudis sobre Joan Mir, com el llibre Joan Mir i Mont-roig: Pal de ballar (1911-1929). Tamb sestudis de les barraques de pedra seca.

    Joan Perucho Joan Mir personally met in November 1944, thereafter he wrote manyarticles, mainly in the magazine Destino and the newspaper La Vanguardia. Thesetexts would be published later in his books of short stories. He also wrote a book about thepainter collaborated and going in another. Always cited places like Mont-roig, Albinyana,Pratdip, Gandesa, Cornudella ...

  • podall2015 111

    Joan Mir i Joan PeruchoMart Rom.

    www.martirom.cat

    Paraules clau: Joan Mir, Joan Perucho, Mont-roig del Camp, Albinyana

    Caminen per la platja, s lestiu i gaireb no hi ha ning ms. Les seves petjades alterenaquelles constellacions dibuixades a larena, aquell rastre que ha deixat el ramat de cabresque deu haver passat fa una estona. Hi ha hagut tempesta, encara shi veuen llenques de marde color marr, fruit de les aiges que han baixat pel barranc de Rif. El mar abandona alsseus peus arrels dels canyars de les vores del barranc. Mir satura i agafa una pedra del rompent,lobserva donant-li voltes i se la guarda a la butxaca. Aleshores Perucho recorda aquella frasede Joan Prats, el gran amic del pintor: Quan agafo una pedra, s noms una pedra; quanMir agafa una pedra, es tracta dun Mir. Una mica ms enll passen per davant del Pi delBaltasar. Perucho sel queda mirant i un cam celeste el du al quadre La platja de Mont-roig(1916). s la platja de la Pixerota. Han baixat a peu des del mas, que est a uns tres quilmetres.Mir volia que conegus aquell indret. Deuria ser a final destiu de 1961.

    Shavien conegut uns vint-i-cinc anys enrere, el 1944. A final de novembre. Sabem perJosep Palau i Fabre, que ell fou qui va portar Joan Perucho a veure Mir, al passatge del Crditnm. 4. En ocasi de la vinguda a Barcelona dAlbert Beguin... lagregat cultural francs emdeman si podia dur-los a can Mir. En aquesta ocasi entraren amb mi, almenys, Maurice Molho,Joan Perucho i Joan Triad. Mir comenava a tenir contacte amb gent nova...1 Albert Beguinhavia donat una conferncia a lInstitut Francs de Barcelona el dilluns 27 de novembre.

    Palau i Fabre va ser limpulsor de la revista Poesia que es va editar el 1944 i 1945.En aquesta revista shi van publicar alguns dibuixos de Joan Mir. Continua Palau: Quan vaigdecidir de tirar endavant la revista Poesia i agermanar-hi, en la mesura del possible, poetesi artistes, els noms de Picasso i Mir em vingueren tot seguit a la ment... Sabia que el segonera a Barcelona, tot i que ell procurava passar el ms desapercebut possible. Foix mindic queel que tenia un veritable contacte era Joan Prats, i aquest, que jo coneixia des de 1935, nos fu pregar dues vegades per facilitar-me de trobar-mhi. Mir, tot just dir-li de qu es tractavauna vinyeta per a una revista clandestina en catal-, em digu que hi passs al cap de pocsdies, que la tindria llesta. I aix fou. Una altra vegada vaig pregar-li que mestamps la sevam per sobreposar-la a un text de Rimbaud, i em complagu amb prestesa.... Mir va fer unpetit dibuix en el nm. 3 acompanyant un text de J. V. Foix. Un altre dibuix per al nm. 6, dedicata la poesia. I, finalment, en el nm. 13, dedicat al surrealisme, s quan, a la primera pgina,sobre lempremta de la m de Mir (en tinta roja) es va imprimir el poema Textos del videntdArthur Rimbaud. Aquesta pgina fou la coberta del llibre en la reimpressi del total dels vintnmeros de Poesia (Editorial Proa, 1976). En aquells anys dintent de represa de lactivitatcultural catalana, encara que fos en la clandestinitat, Joan Mir era un testimoni duna poca

  • podall 2015112

    anterior de normalitat. Des del 1920 vivia, prcticament, entre Pars i Mont-roig. El 1925 haviaaconseguit un considerable xit amb una exposici a Pars i el 1930 havia fet la seva primeraindividual a Nova York. Era un artista de referncia.

    Perucho va publicar les seves impressions daquella primera trobada amb Mir en un article,El genius loci de Joan Mir, publicat a la revista Cultura, nm. 44 (abril de 1993): Ens feupassar a una gran estana, neta i polida en extrem. Damunt duna taula diposit unes enormescarpetes don anava fent sortir guaixos recents, que devien sser de les Constellacions. Mirse les mirava com si les veis per primera vegada, fascinat.... Tamb ho comentava en unaltre, a la revista Destino (11-2-1961), amb motiu de lexposici, que es va fer a la Sala Gaspar,del mural cermic de Mir i Josep Llorens Artigas per a la Universitat de Harvard (febrer de1961): Mir era y es un hombre de una gran seriedad. De vez en cuando dispara una sonrisaJoan Mir nos impresion a todos profundamente. Despus de contemplar sus cuadros ensilencio, hablamos un poco La visin de aquellas obras extraordinarias y vivas, a veces crueles,nos haba sumido en una mudez violenta e incmoda Me fui a casa y escrib un poema sobreJoan Mir, que luego publiqu en el libro Sota la sang. Estaba muy excitado, y me senta mal.Cerr los ojos esperando la noche.

    A Joan Mir (1944)

    Direm la vida, ardentment enyorada;direm paraulescom un bleix llangors en les cambres somorteso un llavi que deplorao ventalls amorosos;per la vida tristament manifestaquan els homes retornen

    Joan Mir. Rodatge del documentalDun roig encs: Mir i Mont-roig(1979) de Mart Rom. Fotografia:Glria Alsina.

  • podall2015 113

    a llurs mesquines ombres enfurides,a llurs sexes visibles,a llurs injries.

    Un riu, arbre noms, sota la frtil ona,oblidada memria de la terra,caldrien abatreel somnmbul enuig,lurc impiets dels morts sense venturao el llebrer de la ira que retorna.

    Car lesguard no perdona lesguardi rebroten violes a les mans ignoradesper qui la terra dna lorgullosa besada;la besada que ens du formosament la mort.

    Aquest poema Perucho el va incloure en el llibre Sota la sang, que es publicaria el 1947.Abans daquella primera trobada de 1944, Perucho ja shavia sentit atret per la pintura

    de Mir, concretament pel quadre Cap dhome (1932).2

    Palau i Fabre tamb va promoure la revista Ariel (1946-1951). Perucho hi publicaria unsquants poemes i articles sobre literatura i art. En el nmero 5 (setembre de 1946) hi ha larticleJoan Mir, el primer que escrivia sobre el pintor. Perucho intenta situar Mir, la seva obra,en el context daquella Espanya de la postguerra: La gran aventura no ha cessat. Calia, doncs,una seductora confabulaci per tal de fer-nos acceptar all que ntimament rebutjvem. La fallida,per, era indefugible. Malgrat el trist panorama de la nostre pintura, morta prcticament lany1936... Pressentem que, arreu del mn... hom continuava fidel a la veritat; que la jerarquiadalguns noms restava dreada, amb llur prestigi; que, dhuc, ignoradament, entre nosaltres JoanMir era un dells... Lobra de Joan Mir, podem dir-ho, ha esdevingut una de les manifestacionsgenunes de lart daquest temps nostre torturat fins a la follia, fins a langoixa ms desesperada...Cal retornar a lemoci primera de lhome davant les coses, davant el mn: al balbuceig delinfant i de lhome primitiu. Emoci sense prejudicis, puresa dnima... hom sospita que Mirobeeix sempre al de la mxima emoci amb la mnima sensaci... Hem de remarcar, finalment,lrbita de la gran tradici catalana en qu es mou Joan Mir....

  • podall 2015114

    Aleshores, Perucho torna a visitar Mir i li porta larticle de la revista Ariel. Tornava doncs,ben aviat, a travessar la llum subaqutica del passatge del Crdit, prpia dun film surrealista... Mir,com de costum, em reb cordial... Rest agrat pel meu poema, del qual remarc precisament aquestsversos:

    Un riu, arbre noms, sota la frtil ona,oblidada memria de la terra,caldrien abatreel somnmbul enuig,

    En acomiadar-me, Mir em regal un guaix que, dedicat, vaig emmarcar immediatament...3

    Aquest s Personatges amb lluna i estrella (1946). Du la dedicatria: A lamic Perucho,afectuosament, i la data de novembre de 1946.4

    Mir, durant la dcada dels anys quaranta, continua fent exposicions a Pars. El 1942 fariala seva primera exposici retrospectiva al Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York. I elfebrer de 1947 va fer el primer viatge a Nova York, on shi va estar uns nou mesos, fins loctubre.A continuaci, va uns dies a Mont-roig i a mitjans de novembre torna a Barcelona. Deuria serpoc desprs quan alguns collaboradors de la revista Ariel, entre els quals hi havia Joan Perucho,van anar a veure Mir per demanar-li que fes un dibuix pel text del poeta francs Ren Char5.Es va publicar en el nmero 14 (desembre de 1947).

    Passatge del Crdit (Barcelona).

  • podall2015 115

    Joan Perucho havia acabat la carrera de Dret i el 1947 comena les oposicions a jutge.Lany segent marxa a Madrid i lestiu del 1948 ho aconsegueix. Inicia la carrera de jutge aLa Granadella (Les Garrigues). El 1949 es casa amb Maria Llusa Corts.

    La revista Cobalto organitza la primera exposici de Joan Mir desprs de la GuerraCivil a les Galeries Laietanes de Barcelona (abril de 1949). Tamb aquest any es publiquenels dos primers llibres sobre Mir a Espanya: Joan Mir de Juan Eduardo Cirlot (Cobalto, 1949)6

    i Mir y la imaginacin dAlexandre Cirici Pellicer (Omega, 1949). Per cert, en aquest darrerllibre shi diu que Mir havia nascut a Mont-roig del Camp, quan ho havia fet a Barcelona el1893. No seria lnic llibre daquells anys que adjudicava a aquell poble del Baix Camp el seulloc de naixement. Aix era degut a les continues referncies que feia Mir als anys de la sevajoventut a Mont-roig. Hi va anar per primer cop el 1911, amb divuit anys. Fins al 1920, quefa el seu primer viatge a Pars, viur entre Mont-roig i Barcelona.

    Perucho el 1951 va anar de jutge a Banyoles. A partir del 1952 viuria, quan estava aBarcelona, al domicili familiar del carrer de la Repblica Argentina. Els diumenges, quan lameva muller i jo sortem de missa de lesglsia dels Sants Just i Pastor (a tocar de la plaade Sant Jaume), algunes vegades trobvem la famlia Mir. Era un barri que a mi mencantava,tot i que vivem lluny, a la part alta de la ciutat... Doa Pilar era molt afectuosa, i la seva fillatamb...3.

    El 1953 Perucho publica el llibre de narracions curtes Diana i la mar morta, on hi hael text Joan Mir: Va enfortint-se, definint-se, damunt un fons blanc que violenta lestructurade lull i apareix en successives transformacions... amb una innocncia dinfant una mica pervertidai que us inquieta a causa de la seva absoluta concreci i astcia. Llavors sesdev, en aquestmn difan, el descobriment duna floraci encantada i matinal que us reclama a cada instanti gira amb aria trajectria, sultrapassa i retrocedeix, apunta a una lluna blava o a una estrellaroja i periclita amb les arrels alades, entorn del personatge de la m negra.... Perucho semblaque estigui descrivint un quadre de Mir; viu corprs per una pintura que lemociona i el trasbalsa.Li deuria enviar el llibre, doncs he trobat en el fons de la Fundaci Mir de Barcelona una breucarta de Mir (5-5-1953), des de Barcelona: A Joan Perucho. Agraint els vostres mots i el vostrellibre.

    El 1955 Perucho anir a fer de jutge a Gandesa. Hi estar catorze anys. Els dos anysanteriors havia estat a Banyoles. Tenia un paisatge que no matreia, massa tou, eleganti amable; era ple de turistes...7. Gandesa marca linici duna nova poca. Perucho lhomeurb i culte, ara senfrontar amb un territori desconegut i allunyat. La vida a Gandesa eramolt diferent de la que feia fins aleshores. Por las calles, suspendidos en el aire de latarde, se oan, de vez en cuando, los golpes que daba en el yunque el herrero, o el ruidode la sierra del carpintero o el botero, o el grito de un nio o de un pjaro. Todo estabaquieto y silencioso Haba una luz tamizada y dulce, casi irreal y pareca como si se hubiesedetenido el tiempo.8 A Gandesa, normalment shi estava de dilluns a divendres. Com queencara no tenia cotxe, hi anava en tren fins Mra dEbre i dall, amb taxi, a Gandesa.

  • podall 2015116

    La vida dun jutge de poble s prou rutinria, hi ha poca feina. Els casos sn principalmentde dret civil, hi ha discussions per lmits de terres, sobre hipoteques de cases..., prcticamentno hi ha casos criminals... El president de lAudincia s molt lluny... Vivia en un pis amb elsdos notaris... La vida era senzilla i montona... La feina dun jutjat rural et deixa molt tempslliure, que jo aprofitava per a escriure o viure aquells indrets, descobrir la natura... Era tot allque s desconegut per a un home de ciutat7. Comena a visitar els pobles del voltant, Batea,Calaceit, Pinell de Brai, Horta de Sant Joan...

    Mir, el 1950, es trasllada a viure en un pis del carrer Folgueroles, al nmero 9; a tocardel passeig de la Bonanova i a prop don vivia el seu amic (i fotgraf) Joaquim Gomis. Continuaamb el taller del passatge del Crdit. Treballava fonamentalment en la cermica, amb JosepLlorens Artigas i obra grfica. Als estius anava a Mont-roig i sovint a Gallifa (Valls occidental)on Artigas hi tenia el seu taller de cermica. El 1954 compr una gran finca, Son Abrines,al barri de Gnova de Palma de Mallorca. Shi far construir una casa i un gran taller; aquest,li fa el seu amic arquitecte Josep Llus Sert. Lestiu del 1956 el passa entre Mont-roig i Palma.Ven la casa del passatge del Crdit i el pis del carrer de Folgueroles i far els preparatius perla mudana del pis de Barcelona a la nova casa de Palma, on shi installa loctubre. Al setembrecomena els treballs dels dos grans murals cermics de la UNESCO. Mir escriu a Joan Prats(Palma de Mallorca, 9 de novembre): Ja vivim a la nova casa... costa arribar a organitzar-se i posar ordre.... I, tamb el mateix dia, a Sert: El taller est completament llest i sextraordinriament magnfic, estic delint-me per a comenar a treballar, per em continc perq...