Embed Size (px)
Citation preview
Joan Miró:
L’escala de l’evasió La Tate Modern acull l’exposició retrospectiva més gran de Joan Miró que hagi
tingut lloc a Londres en els darrers 50 anys. A través de 161 obres, aquesta mostra
fa especial incidència en el compromís polític de Miró i el context en què l’artista
va produir la seva obra.
Joan
Miró: L’escala de l’evasió
Joan Miró: L’escala de l’evasió
Tate Modern, Londres: 14 d’abril ‐ 11 de setembre de
2011
Fundació Joan Miró, Barcelona: 13 d’octubre de 2011 ‐ 25 de
març de 2012
National Gallery of Art, Washington: 6 de maig ‐ 12 d’agost
de 2012
Estel Matinal, 1940. © Successió Miró, Palma.
La Tate Modern presenta la primera gran exposició de l’obra
de Joan Miró (1893‐1983) dels darrers 50 anys. La mostra
“Joan Miró: L’escala de l’evasió”, que s’inaugurarà el 14
d’abril de 2011, reunirà més de 150 pintures, obra en paper i
escultures d’un dels artistes fonamentals del segle XX.
L’exposició està organitzada conjuntament per la Tate
Modern i la Fundació Joan Miró de Barcelona, amb el suport
de l’Institut Ramon Llull. Per fer‐la possible s’han seleccionat
peces de col∙leccions d’arreu del món amb l’objectiu de
poder presentar una panoràmica completa de la
Joan
Miró: L’escala de l’evasió
impressionant producció de Miró. La mostra també vol
analitzar el context en què Miró va produir la seva obra,
remarcant el seu compromís polític i analitzant la influència
en l’artista de les seves arrels catalanes, de la Guerra Civil
espanyola i de l’adveniment i el final del règim de Franco.
Miró és un dels artistes més representatius del seu temps.
Va desenvolupar un llenguatge surrealista de símbols que
suggereix un sentiment de llibertat i una energia singulars
mitjançant un imaginari fantàstic i colors vius. Considerat
sovint el precursor de l’expressionisme abstracte, el seu
treball és admirat per l’esperit serè i colorista que desprèn.
Tanmateix, ja des del principi de la seva producció trobem
també en l’obra de Miró un vessant més preocupat i
compromès que reflecteix sens dubte els turbulents
moments polítics que va viure. Aquesta exposició recorre
aquests trets contestataris i apassionats a través dels
seixanta anys de la seva extraordinària carrera.
Joan Miró, al seu taller del Passatge del Crèdit. Barcelona, 1946.
© Hereus de Joaquim Gomis. Fundació Joan Miró.
“Joan Miró: L’escala de l’evasió” repassa els diferents graus
de compromís polític de l’artista al llarg de la seva vida. Unes
oscil∙lacions que es corresponen amb els complexos aspectes
identitaris associats a Catalunya, com revelen les
representacions que va compondre Miró dels paisatges i les
tradicions de la seva terra. Aquestes obres van des
d’imatges de la vida rural, com per exemple La masia 1921‐
1922, que va pertànyer a Ernest Hemingway, amic de Miró,
Joan
Miró: L’escala de l’evasió
fins a la magistral seqüència Cap de pagès català 1924‐1925.
Les tensions que van esclatar arran de la Guerra Civil
espanyola 1936‐1939 van provocar les protestes més
explícites de Miró en obres com ara Aidez l’Espagne i El
Segador (Pagès català en revolta) 1937, així com respostes
més íntimes i pertorbadores, com les que s’amaguen darrere
de les cèlebres Constel∙lacions, sèrie desenvolupada entre
1940 i 1941, en plena Segona Guerra Mundial.
Dona nua pujant l’escala, 1937 © Successió Miró, Palma
Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en
una mena d’exili interior, mentre a l’estranger es guanyava
una reputació com a heroi de l’abstracció de postguerra.
“Joan Miró: L’escala de l’evasió” mostra també obres clau
d’aquesta època, entre les quals destaca el sublim tríptic
L’esperança del condemnat a mort 1973, i de quina manera
Joan Miró va saber captar l’atmosfera de revolta de finals
dels anys 60. Ja fos enfosquint o fins i tot cremant els seus
treballs, com és el cas de les peces Maig 1968 1968‐1973 i
Tela cremada II 1973, o bé mitjançant la creació d’eufòriques
explosions de pintura, com al tríptic dels Focs artificials
Joan
Miró: L’escala de l’evasió
1974, Miró va continuar testimoniant l’ambient polític amb
la seva expressió radical i pionera.
“Joan Miró: L’escala de l’evasió” és organitzada
conjuntament per la Tate Modern i la Fundació Joan Miró de
Barcelona, on es podrà veure a partir d’octubre de 2011.
Després de Barcelona, l’exposició viatjarà a la National
Gallery of Art de Washington, on es podrà visitar a partir del
maig de 2012. L’exposició ha estat concebuda pels
comissaris de la Tate Matthew Gale, Marko Daniel i Kerryn
Greenberg en col∙laboració amb Teresa Montaner,
conservadora en cap de la Fundació Joan Miró de Barcelona.
Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró, i
Vicent Todolí, exdirector de la Tate Modern, hi han
col∙laborat com a assessors.
Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona el 20 d’abril de 1893 i
es va formar com a artista a l’Acadèmia Galí entre 1912 i
1915. A partir de 1921, passà regularment temporades a
París i esdevingué personatge clau del moviment surrealista.
Durant la Guerra Civil es va quedar amb la seva família a
França, però tornà a Espanya quan els alemanys van envair
França. Miró es va establir a Mallorca i és allà on va residir
principalment la resta de la seva vida, viatjant arreu del món
quan se li encarregava una obra de gran envergadura o se li
dedicava una exposició important. Va morir a casa seva el 25
de desembre de 1983.
“Joan Miró: L’escala de l’evasió” marca l’inici de Miró &
Catalan Culture, una mostra d’art, dansa, música i teatre
organitzada per l’Institut Ramon Llull que se celebra a
Londres d’abril a setembre de 2011.
Per a més informació podeu contactar amb:
Duncan Holden / Rose Dahlsen, servei de premsa de la Tate
Tel: 020 7887 4939/4942 E‐mail: [email protected]
Visiteu: www.tate.org.uk
Mercè Sabartés, servei de premsa de la Fundació Joan Miró
Tel 34 934 439 484 E‐mail press@fundaciomiro‐bcn.org
Visiteu www.fundaciomiro‐bcn.org
