Josep Maria Virgili -DARP- Valor agronòmic productes fertilitzants

1

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia,

Pesca, Alimentació i Medi Natural




Valor agronòmic dels

productes fertilitzants

Jornada tècnica “Fertilitzants, residus i

subproductes. Marc de referència”

Barcelona, 8 maig 2013

Josep M. Virgili - Servei de Producció Agrícola




• Productes fertilitzants (sentit estricte)

– Reial Decret 824/2005, de productes fertilitzants

– Reglament CE 2003/2003, relatiu als adobs

• Residus (amb valor fertilitzant)

• Dejeccions ramaderes

– I altres residus no perillosos d’explotacions agràries

que s’utilitzen en el marc agrari

Productes fertilitzants en sentit ampli

2




Productes fertilitzants

(RD 824/2005)




• Nutrients: C, O, H, N, P, K, etc.

• Nutrients principals: N, P, K

• Nutrients secundaris: Ca, Mg, Na, S

• Micronutrients: B, Co, Cu, fe, Mn, Mo, Zn

• Producte fertilitzant:

“Producte emprat en agricultura i jardineria que, pel seu contingut en

nutrients, facilita el creixement de les plantes, augmenta llur rendiment i

millora la qualitat de les collites o que, per la seva acció específica,

modifica, segons convingui, la fertilitat del sòl o les seves

característiques físiques, químiques o biològiques, i que ha

d’especificar-se com a tal a l’Annex I d’aquest Reial Decret. S’hi inclouen

els adobs, els productes especials i les esmenes.”

• Adob: proporciona principalment nutrients

• Esmena: modifica propietats físiques, químiques o biològiques del sòl

Productes fertilitzants (RD 824/2005)

3




– “Adobs orgànics”:

• Contingut més important en nutrients que en MO

• Tipus: nitrogenats, fosfatats, NPK, NP, NK

– “Esmenes orgàniques”: rics en MO. Tipus

• Esmena orgànica húmica

• Esmena orgànica – compost

• Esmena orgànica – compost vegetal

• Esmena orgànica – compost de fems

• Esmena orgànica – vermicompost

• Esmena orgànica – torba de molsa

• Esmena orgànica – torba herbàcia

Adobs orgànics i esmenes orgàniques

(RD 824/2005)





(RD 824/2005)

• Han d’anar etiquetats

– Productes a granel: document d’acompanyament

• Garanteixen una determinada qualitat:

– N orgànic ≥ 85% N total

– Es limita la humitat màxima

– Granulometria: un mínim de desterrossament

– Patògens:

• Absència de Salmonella

• Escherichia coli: < 1.000 NMP / g

– Metalls pesants: limitació de contingut

• Cd, Cu, Ni, Pb, Zn, Hg, Cr

4





(RD 824/2005)

• Per a l’elaboració de productes fertilitzants dels grups

• Grup 2 (adobs orgànics)

• Grup 3 (adobs òrgano-minerals)

• Grup 6 (esmenes orgàniques)

només es permeten determinades matèries primeres

d’origen orgànic

• Annex IV: llista residus orgànics admesos

– No permet cap residu especial (perillós)




• Aquest RD no s’aplica a

– Dejeccions ramaderes no tractades en plantes tècniques, sempre que es comercialitzin a granel

– Fangs d’EDAR (RD específic)

– Qualsevol producte que ja tingui regulació (p.ex., residus)

• Algunes conclusions

– Dejeccions ramaderes: no requereixen etiquetatge ni garantia de qualitat mínima

– Fangs EDAR: han de tindre una qualitat mínima (metalls pesants)

Àmbit aplicació RD 824/2005

5




Materials orgànics:

criteris d’aplicació




¿ Criteri matèria orgànica (MO) ?

¿ Criteri nutrients (nitrogen N, fòsfor P, etc.) ?

¿ Criteri metalls pesants ?

¿ Altres ?

Criteris d’aplicació

agrícola de materials orgànics

Criteri metalls pesants Criteri molt important en cas de fangs de depuradora

6




Criteri MO versus criteri nutrients

• Sòls mediterranis: tenen menys MO que a centreeuropa

– Però cal contextualitzar el contingut de MO d’un sòl

• Es pot incrementar el % de MO d’un sòl, però sense forçar:

– Només una part queda com a humus

– Molts materials orgànics tenen baix valor orgànic

• Criteri MO pot ser el principal criteri (però no l’únic) en restauració

de sòls: pedreres, activitats extractives, etc.

• Sòls cultivats: el criteri MO no ha de ser, en general, el principal

criteri en l’aplicació de materials orgànics

– Cas extrem: zones vulnerables

– Depèn de la relació C/N del material




Fems, purins i gallinasses

(dejeccions ramaderes)

7




Característiques de les dejeccions

• Materials orgànics dinàmica dels nutrients complexa

• Pudor

• Heterogeneïtat: en el temps i en l’espai (entre granges,

dins d’una fossa …)

• Materials voluminosos

– Poca concentració de nutrients i matèria orgànica

– Factor limitant: transport

• Composició desequilibrada en relació als sòls/cultius

• Enriquiment del sòl en algun nutrient

• Necessitat de complementar-los

• Impureses: poden limitar el seu ús




… i més característiques de les dejeccions

• Metalls pesants (de vegades)

• Generalment no higienitzades

– Reglament (CE) 1069/2009: les dejeccions ramaderes poden

aplicar-se al sòl sense tractament previ com a adob si l’autoritat

competent considera que no presenten un risc de propagar

malalties transmissibles greus

• PERÒ recursos valuosos i disponibles

• Aporten MO i nutrients (inclosos micronutrients)

• Aplicació directa, o després de tractament, o com a

matèria primera de productes fertilitzants

8




Composició dels fems, purins i gallinasses

• Composició molt variable

– Paràmetres més rellevants: MO, N, P, K, Cu, Zn

• Composició depèn de:

– Espècie animal

– Edat i tipus d’animal

– Tipus jaç

– Maneig aigua neteja

– Tipus alimentació

– Sistema d’explotació (cicle tancat o no)

– Tipus de menjadores i abeuradors

– Temps d’emmagatzematge

– Estratificació a la bassa

– Època de l’any

– Altres




Com estimar composició dejeccions

• Anàlisi de laboratori

• Mètodes ràpids d’anàlisi

– Quantofix, Agrolisier, conductímetre

• Densímetre (per a purins)

• Ús de dades mitjanes contrastades

– Centres de recerca i investigació

– Dades bibliogràfiques

• Estimació segons volum anual

9




Evolució del N dels purins porcins

un cop aplicats al sòl

• Disponibilitat per al cultiu

• N amoniacal i N orgànic ràpidament mineralitzable

• N orgànic no fàcilment mineralitzable

• Pèrdues per volatilització: NH4+ NH3↑ + H+

– NH3 és contaminant atmosfèric

– Depenen de % N-amoniacal

– Sòls calcaris: incrementen volatilització

– Temperatures elevades ho afavoreixen

– Enterrat dels purins

• Sense enterrat: es perd 50% NH4+

• Enterrat ràpid: es perd 15% NH4+

– Injecció directa o bé aplicació amb tubs penjants




Evolució del P i K dels purins porcins

un cop aplicats al sòl

• P en purins

– 80-85% forma mineral (fosfat bicàlcic)

• Eficàcia global equivalent adobs minerals

– Resta: orgànic caldrà mineralització per poder ser absorbit

• K en purins

– Tot com a sals minerals solubles

• Es troba a l’orina

– Eficàcia equivalent adobs minerals

10




Carències

de nutrients




Carència nitrogenada: efectes i símptomes

• Símptomes 1r a les part velles

• formació clorofil·la

Clorosi (esgrogueïment) Al límit, necrosi

• creixement: plantes baixes, entrenusos curts

• Avançament floració i maduració

• Menys flors i fruits

• Fruits més petits i més àcids

• Fruits més acolorits i de polpa més consistent

• Collita menys rica en proteïna

• Avançament de la lignificació

11




Excessos

de nutrients




Excés de N: efectes i símptomes

• Retard maduració

• Mala conservació en postcollita

• sucres en fruits

• Estimula brosta precoç

• rigidesa tiges

• Excessiu creixement vegetatiu

• susceptibilitat a:

– Ajagut cereals

– Malalties i plagues

– Manca d’aigua

• En prats: estimula gramínies respecte a lleguminoses

• Excès nitrats en enciams, espinacs, remolatxa, api,...

– Toxicitat per al consumidor

12




Salinitat



Pesca, Alimentació i Medi Natural 24

Tipus

d'adob Adob

Riquesa

(%)

Índex

salí (%)

Índex salí

per UF

Nitrogenat

Amoníac anhidre 82,2 47,1 0,57

Fosfat biamònic 21,2 29,9 1,41

Urea 46,6 75,4 1,62

Fosfat monoamònic 11,0 26,9 2,45

Nitrat amònic 35,0 104,7 2,99

Sulfat amònic 21,2 69,0 3,25

Nitrat càlcic 11,9 52,5 4,41

Nitrat potàssic 13,8 73,6 5,33

Nitrat sòdic 16,5 100,0 6,06

Fosfatat

Superfosfat 45% 45,0 10,1 0,22

Superfosfat 20% 20,0 7,8 0,39

Superfosfat 16% 16,0 7,8 0,49

Fosfat biamònic 53,7 29,9 0,56

Fosfat monoamònic 48,0 26,9 0,56

Potàssic

Sulfat potàssic 54,0 46,1 0,85

Nitrat potàssic 46,6 73,6 1,58

Clorur potassi 60% 60,0 116,3 1,94

Clorur potassi 50% 50,0 109,4 2,19

Índex salí de

diversos adobs

Índex salí: increment

percentual de la pressió

osmòtica produït per una

quantitat d’un adob en

relació a la mateixa

quantitat de nitrat sòdic

13




Contaminació per nitrats




Contaminació d’aigües per nitrats

• Efectes de la contaminació de les aigües per nitrats:

– Perjudica ecosistemes: eutrofització

“Eutrofització: augment de la concentració de determinats

nutrients (en aquest cas, N) que provoca un creixement

accelerat de les algues i les espècies vegetals superiors i

causa trastorns negatius en l’equilibri dels organismes

presents a l’aigua i en la seva pròpia qualitat.”

– Problemes sanitaris

• Metahemoglobinèmia (síndrome del nen blau; cianosi):

Nitrats Nitrits metahemoglobina

• Possible reacció amb amines i amides

Compostos N-nitrosos (¿carcinògens?)

• Toxines d’algunes algues

14





• Límit aigüa potable: 50 mg nitrats / L

• Origen contaminació

– No agrari (abocaments aigües residuals urbanes, etc.).

– Agrari:

• Incorrecta gestió adobs minerals.

• Incorrecta gestió adobs orgànics.

• Pèrdues tècniques inevitables.





• Per què el N?

– Cal aportar-ne més que altres fitonutrients.

– Normalment passa a nitrat.

– Nitrats:

• Molt solubles.

• No retinguts per CIC.

• Van on va l’aigua.

• La causa principal de la contaminació originada per fonts difuses són els nitrats procedents de fonts agràries.

15




• Gestionar l’adobatge nitrogenat de forma eficient

– Evitar sobreestimar collita

– Conèixer necessitats cultiu

– Estimar N que aportarà el sòl

– No sobredosificar

– Adobar a l’època adequada

– Fraccionar

– Cultius captadors N

– Avançar sembra

– eficiència reg

– Deixar sòl sec a la collita

• Reducció dífícil quan CRAD baixa

Com reduir la lixiviació de nitrats







Documents

Josep Maria Virgili -DARP- Valor agronòmic productes fertilitzants