13 OCT > 24 OCT 10

Autor Juan Antonio CastroVersió Josep Maria VidalDirecció Esteve Polls

RepartimentHarpagó Jaume ComasCèlia Carla MercaderLeli Dídac Castignani Dorina Alexandra PalomoArgan Jaume PlàScapí Víctor ÀlvaroFilaminta Anna BriansóJourdain Xavier TorSganarelle Ramón Canals

Ajudant de direcció Mònica Lucchetti Escenografia i vestuari Montse Amenós Il·luminació Kiko PlanasSo i música original Àlex PollsCaracterització i maquillatge Maria CarbajoConstrucció d’escenografia Arts-cenicsRealització de vestuari Goretti Puente Ajudant de vestuari i attrezzo Marsa AmenósAttrezzo Xavier ErraCap de maquinària Jordi AlborsProducció executiva Neus ColladoCap tècnic del teatre Txema Orriols

Disseny gràfic Joanna GardenerFotografies Arnau BachMàrqueting i comunicació PubliespecPremsa Gerard Gort

Una producció d’Accès Teatre S.L i Esteve Polls

Durada: 1 h 30 minuts (sense entreacte)Primera representació al Teatre Romea, 13 d’octubre de 2010

amb la col·laboració de

i el suport de

Fitxa

Divertimento molieresc en dos temps eixelebrats i un intermezzo llunàtic

Algun cop ens ha de tocar riure

Concretament a mi, Esteve Polls, el que

oficio de productor i director d’aquest

“semiplagi” molieresc, em fa molta falta

riure.

I heus aquí perquè cercant un text d’unió

entre la rialla i la qualitat, amb el corres-

ponent permís del “pare” de la idea de

Jugant amb Molière, en topar-nos amb la

força farsesca de les seves situacions

combinada amb l’esperit més purament

francès de Jean Poquelin, i amb l’agilitat

conceptual i verbal que en la nostra llen-

gua ens demostra cada vegada que estre-

na en Josep Maria Vidal, vàrem decidir

que aquesta era l’obra que havíem de fer

per treure’ns les cabòries de la vida diària

del damunt i portar per les ciutats i pobles

de la nostra geografia la força vital de la

rialla franca.

He dir que els ingredients que es cuinen

en els fogons de la nostra cuina, aquesta

vegada poden donar una menja molt

saborosa.

Què pot sortir de barrejar en un mateix

escenari a “l’Avar”, al “Malalt Imaginari”,

al “Burgès Gentilhome”, la “Dona Sàvia”,

la “Dorina” criadeta picant i espavilada, la

“Nena” tonta, el “Galanet” ensucrat i el

“penques” més penques de tots el pen-

ques, l’”Scapin”!

Tot això, amanit amb la salsa de la farsa

més descordada és el que oferim en

aquest projecte servit per uns quants dels

millors actors del gènere.

Esteve Polls

Fa 58 anys, desprès de 12 anys de semiprofessionalitat, Josep Maria de Sagarraem convidà a dirigir la seva obra L’amor viu a dispesaal Teatre Romea. Avui, 58 anys mes tard,quan estic intentant plegar,tinc la sort de dirigir enel mateix escenari on vaig començar. No tothom té aquesta sort. Gràcies als que ho han fetpossible.

Passejant pel celA la memòria de Josep Maria Vidal

Potser en faig un gra massa, però em penso que per lloar com esmereix el Josep Maria Vidal, tot és poc.Aquesta nit una vegada més ho he somniat, i és que jo acostumo asomniar molt amb la gent de teatre que he conegut al llarg de tantsanys d’arrossegar el “trasero” pels escenaris de mig món.El meu ritual de cada dia quan me’n vaig a “fer nones” comença perexercitar la meva obsessió pel teatre en vers, recitant-me jo solet ami mateix un parell d’actes de La vida es sueño, o un parell de cantsd’El poema de Nadal fins que em ve la son... Com aquell que diu elParenostre que m’havia ensenyat la meva mare i que tots els nenshavíem de dir abans d’adormir-nos.Torno al que volia dir; aquell dia a mes de recitar-me el CantEspritual, vet aquí que quant ja dormia el meu somni va començaren el mateix Paradís. I, en un racó, sota de l’arbre del Bé i del Mal,se’m va representar una taula rodona on hi havia asseguts un estolde grans genis de la literatura dramàtica universal. Vaig reconèix-er-hi Corneille, Racine, Shakespeare, Dante, Marlowe, Milton,Calderón… fent el vermutet!…Hi vaig trobar a faltar Jean Baptiste Poquelin de Molière. Vaig pre-guntar per ell i vet aquí que em sembla que era Cyrano que em vadir “Si el vols trobar vés a l’entrada principal. Està esperant enJOSEP MARIA VIDAL que es va morir ahir i està a punt d’arribar, livol donar la benvinguda”.

Ja fóra bonic un Paradís així! En Josep Maria i Molière junts com han estat en vida. Potsern’escriuran una “al alimón” com diuen a les “Castelles”!

El despertador em va “aixafar la guitarra”, però des que vaig som-niar allò ja van bastants dies que somnio el mateix. El Vidal al Celdels homes de teatre! On li correspon!. En pau descansi.

Esteve Polls

HARPAGÓ JAUME COMASel vell avar garrepa miserable, esclau de la maniad’acumular diner!

CÈLIA CARLA MERCADERdama jove, núbil, dolça, adorable, càndida, i delicada, filla de l’usurer!

LELI DÍDAC CASTIGNANI el jove galant que per ella esdeleix i que té mals d’amor perquè se sent traït!

DORINA ALEXANDRA PALOMOla criada fidel a qui serveix; trapella i eixerida,també vol un marit!

ARGAN JAUME PLÀl’hipocondríac malalt imaginari, veí. D’Harpagoi Celia, sempre s’està morint!

SCAPÍ VÍCTOR ÀLVAROel seu criat, un altre perdulari. Trapella com Dorina,amb qui s’acaba unint!

FILAMINTA ANNA BRIANSÓla sàvia d’aquest tros decarrer, És un altra veïna,junt amb el seu espòs!

JOURDAIN XAVIER TORque gentilhome voldria arribar a ser. I és un cansalader molt ric i talòs!

SGANARELLE RAMÓN CANALSconduint la “commedie com il faut”

Esteve PollsDirector d’escena

Barcelona, 17 de novembre de 1922

Activista teatral i treballador incansable, té una extensíssima i presti-giosa trajectòria a Catalunya, Espanya i Llatinoamèrica. Entre els seusèxits i fites, hi ha la fundació del Teatro Nacional Popular de Colòmbia,la direcció de la Companyia Titular Catalana del Teatre Romea i de laprogramació del propi teatre, director de temporades completes alsteatres Alexis, Romea, Orfeó Gracienc, Poliorama, Candilejas,Windsor, Barcelona, Còmic, Espanyol, de Barcelona, i als Recoletos,Reina Victoria, Fuencarral, Centre de la Villa, entre d’altres, de Madrid.Els anys 70 és nomenat director del Teatro Nacional de Barcelona.Treballà també a Costa Rica, on funda el Teatro Nacional. Mentord’actrius com Núria Espert, ha treballat amb totes les generacions degrans actors i actrius de Catalunya, exercint el seu mestratge en elconeixement dels clàssics.El 1996, justament a Costa Rica, on deixa una empremta molt fonda,és objecte d’un homenatge conjunt amb la seva esposa, l’actriuMontserrat Salvador, en ocasió dels 25 anys de fundació de laCompañía Nacional de Teatro d’aquell país. El 1998 li és concedida laCreu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya en reconeixemental seu treball i a la seva projecció internacional.Entre les seves darreres experiències teatrals volem destacarl’exercici del professorat a l’escola Memory, d’Àngels Gonyalons i lesposades en escena d’una nova Fedra i l’estrena de Caos dempeus, deVeronique Olmi al Versus-Teatre de Barcelona, l’any 2001.Com a punt final (per ara) d’aquesta llarga trajectòria, sobresurten lesescenificacions d’ “El Poema de Nadal” de Josep Ma. de Sagarra inte-grat en l’espectacle “Nadal en concert”, en gira per les catedrals deCatalunya, des del 2003.

Juan Antonio Castro

Va néixer el 23 de juny de 1927 a Talavera de la Reina (Toledo), ciutat que també elva veure nèixer com escriptor, amb treballs que en principi van ser poètics (accès-sit del premi Adonais 1961) perquè del teatre tenia aleshores una opinió més aviatpobra. “Soy de vocación teatral tardía; mis primeras experiencias como espectadorteatral datan de los años 40… y un trauma de esa categoría tarda en curarse”, con-fessaria posteriorment.Malgrat això, al 1965, li van donar el Premio Guipuzcoa de teatre per “Plaza de mer-cado”, i més endavant va estrenar dues obres infantils al Teatro Español de Madrid.És a l’any 69 que Adolfo Marsillach va escollir la seva obra “Tiempo del 98” per arepresentar en la segona Campaña Nacional de Teatro. “Tiempo de 98” – la sevaobra més representada- s’estrenaria amb un gran èxit al Teatro de la Comedia deMadrid el 1971; aquell mateix any pujaria a l’escenari del Marai Guerrero “Ejerciciosde la noche”. Llavors Castro ja vivia a Madrid, i des de la seva arribada a la capitalfins a la seva mort- tot just una dècada- es succeixen les estrenes: “Quijotella”,“Jorge Juan, sabio de España”, “Fiebre”, “Tauromaquia”, entre altres. Durant aquestanys també li van estrenar moltes adaptacions i versions lliures dels clàssics, i obtéel Premio Palencia amb “El puñal y la hoguera”.El gener de 1980 Castro presenta al Teatro Fígaro de Madrid la que seria la sevaúltima obra: “Viva la Pepa (Cádiz 1812)”. Va assistir a la estrena ja ferit per la malal-tia, que al juny d’aquell mateix any acabaria amb la seva vida. Juan Antonio Castro va ser un dels autors espanyols més destacats de la segonameitat del segle passat i també un dels més singulars perquè va abordar amb èxittots els gèneres teatrals: des de la tragèdia clàssica o d’estil shakesperià, passantpel drama èpic, el psicològic i evidentment per la comèdia.

Josep Maria Vidal

Nascut a Barcelona el 1945. Desprès d’uns anys dedicats a la docència, inicia la sevaactivitat televisiva el 1976, creant el primer programa infantil en llengua catalana,“Terra d’escudella” , guardonat amb un premi Ondas el 1977. Posteriorment, vaescriure, dirigir i/o realitzar nombrosos programes de televisió de diversos gèneres(infantils, dramàtics, “sitcoms”, musicals, magazines, concursos) entre els qualsdestaquen “Planeta imaginari” (Premi Ciutat de Barcelona 1984 i Premi Platero –Festival de Gijon 1985). “El año que nacimos”,”Tres per quatre” i “Barri Sèsam”.Paral·lelament, i des de l’any 1979, va desenvolupar una intensa activitat com a tra-ductor al català de textos teatrals, entre altres; “El somni d’Edip” de FrancoPassatore, “Espàrtac” de Bernard Joseph Saurin (Accèsit al Premi Josep Maria deSagarra, 1973), “Les dònes sàvies” de Molière (Premi Josep Maria de Sagarra,1993), “La senyoreta Júlia” d’August Strindberg, a partir de la versió francesa deBoris Vian (1995), “Cyrano de Bergerac” d’Edmond Rostand (1995),També va traduir diverses obres al castellà, i al francès els textos “L’habitació delnen”, de Josep Maria Benet i Jornet, i “Silenci de negra”, de Rodolf i Josep LluíSirera (2005). La major part d’aquestes traduccions han estat estrenedes i/o publi-cades.Va morir aquest 2010 a Barcelona.

Mitjans de comunicació

El Teatre Romea rep el suport de:

Institucions

HORARIDimecres a divendres 21 hDissabtes 18 i 21.30 h Diumenges 18.30 h

VENDA D’ENTRADESTaquilles del Teatre Romea, T. 93 301 55 04De dimarts a diumenge a partir de les 16.30 h i fins l’hora d’inici de l’espectacle.Tel-entrada 902 10 12 12 (24 h) i oficines Caixa Catalunya (de 8 a 14.30 h)www.telentrada.com

PROMENTRADACentral de reserves del Grup Focus. Promociones especials per a grupsT. 93 309 70 04 / info@promentrada.es

Hospital, 5108001 Barcelona

ROMEA

grupfocus.catteatreromea.com

Estrena al Romea el dimecres 13 d’octubre a les 21 hFuncions fins el diumenge24 d’octubre

PREUde 17 a 22 euros