56

juguem plegats

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Llibre de jocs fet amb lumnes de Barcelona i Kedougou en tres llengües

Citation preview

Page 1: juguem plegats
Page 2: juguem plegats
Page 3: juguem plegats

Les escoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Àngels Garriga, Arc Iris, Bakary Dansokho, Bakary Seck, Elhadji Omar Aïdara, Els Pins, Escola del Mar, Heura, Ibrahima Danfakha, Marcel Paravy, Mariama Díaby, Thierno Salif Sidibe, Torrent de Can Carabassa i Turó Blau i els instituts Josep Pla i Vall d’Hebron us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, jugant, escrivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar, jugar i somriure.

Per a l’Alícia, l’Albert i el Roque

Ntelu, ekoli Alpha Mamadou Sadio Bâ, Àngels Garriga, Arc Iris, Bakary Dansokho, Bakary Seck, Elhadji Omar Aïdara, Els Pins, Escola del Mar, Heura, Ibrahima Danfakha, Marcel Paravy, Mariama Díaby, Thierno Salif Sidibe, Torrent de Can Carabassa, Turó Blau, Instituts Josep Pla aniŋ Vall d’Hebron leelu bee nkafu kuŋo fola a luu yeŋ. Nkafuta tuluŋo, kitabu safe niŋ niini safe lee xaŋ. Nxa feŋ siyamaŋ Karaŋ woo xono. Nna mirato a si kee a lu diyanñe feŋ ti.

Alícia, Albert ani Roque lemo taro

Les écoles Alpha Mamadou Sadio Bâ, Àngels Garriga, Arc Iris, Bakary Dansokho, Bakary Seck, Elhadji Omar Aïdara, Els Pins, Escola del Mar, Heura, Ibrahima Danfakha, Marcel Paravy, Mariama Díaby, Thierno Salif Sidibe, Torrent de Can Carabassa et Turó Blau et les lycées Josep Pla i Vall d’Hebron vous présentent la partie la plus visible du travail de coopération et d’échange avec laquelle, en jouant, en écrivant et en dessinant, nous avons tant appris ensemble. Nous espérons que cela vous plaira et vous incitera à penser, jouer et sourire.

Pour Alícia, Albert et Roque

Page 4: juguem plegats

Primera edició: març del 2011Edita: Associació d’Amics de Diakha Madina(c/ Argimon 8, 08032 BarcelonaTel.: 933 588 988 - a/e: [email protected])Disseny Gràfic: Martí RiuImpressió: Gràfiques 92 SA, RubíD.L.:

Page 5: juguem plegats

5

Partint de la progressiva descoberta de realitats llunyanes però cada vegada més presents a les nostres escoles, podem començar a imaginar i a construir un món més just per a tothom.

El projecte “Juguem plegats” pretén acostar entre si dos mons ben allunyats en l’espai i en la manera de viure, a còpia d’anar-se mostrant l’un a l’altre diverses de les seves manifestacions artístiques i culturals. Aquest projecte tan engrescador no no-més ens permet posar en contacte infants i joves immersos en dues realitats naturals i socials ben diferents, sinó també portar a terme als centres educatius un profund treball d’educació per al des-envolupament, la comprensió entre gent diversa i la interculturalitat. I també ens fa reflexionar sobre les desigualtats socioeconòmiques que encara hi han al món i ens incita a contribuir a reduir-les.

Per mitjà de la posada en comú de determinats elements de les tradicions catalana i mandinga —en aquest cas, a proposta de les escoles de Ke-dougou (Senegal), el joc popular—, hem portat a terme un ric treball interdisciplinari que, a més a més, ens ha fet preguntar-nos, en cadascuna de les dues cultures, com es transmet aquesta part de la seva saviesa popular i com la viuen els seus infants i joves.

Gràcies al projecte, els infants i joves dels cen-tres participants de Catalunya i el Senegal han re-cuperat uns quants jocs populars dels seus propis pares i avis amb la finalitat d’aprendre’ls, jugar-hi, explicar-los i il·lustrar-los. I, després, cada centre n’ha escollit un per ensenyar-lo a infants de l’altre continent. Per poder fer aquesta feina, amb l’ajuda de l’Associació d’Amics de Diakha Madina hem es-tablert intercanvis entre grups classe de diverses escoles i instituts de Kedougou i Barcelona.

El llibre de jocs que teniu a les mans, escrit en ca-talà, mandinga i francès, és només la part visible del procés que han seguit els alumnes dels cen-tres educatius i dóna una idea bastant precisa de

Junts dibuixem, escrivim, contem, cantem, juguem...

Page 6: juguem plegats

6

la riquesa de la feina feta. Ha calgut fer un rigorós treball de llengua per a poder descriure d’una ma-nera entenedora cadascun dels setze jocs; però, com que aquests consisteixen en moviment, nor-matives i organitzacions concretes i requereixen uns materials específics, el treball en els camps visual, plàstic i corporal ha estat fonamental per a acabar de descriure’ls, per a representar-los i per a enregistrar-los. La utilització d’aquests llenguatges plàstics com a complements del llenguatge verbal, ens ha permès recollir millor les diverses sensibili-tats dels nostres alumnes, i alhora ens ha facilitat la comunicació entre gent de dos països que no tenen cap llengua comuna.

Però els objectius del projecte ultrapassen els lí-mits de l’aula i volen arribar a les famílies, al barri, a l’entorn, i per això hem anat compartint la feina al llarg de tot el procés a través del nostre blog i de l’elaboració del present llibre. Així, a Catalunya, el treball d’intercanvi es tanca amb la venda d’aquest llibre de jocs en una gran festa inserida en un dels esdeveniments culturals de la ciutat de Barcelona, la festa del Dia Internacional del Joc que organitza el Districte d’Horta-Guinardó.

Amb aquest llibre es compleix un altre dels ob-jectius del projecte: generar cooperativament un material que serveixi per a fer treball multicultu-ral als centres educatius. Gràcies a la col·laboració de diverses institucions, hem pogut enviar llibres a molts centres educatius de Catalunya en què hi han alumnes les famílies dels quals provenen de l’Àfrica i que parlen mandinga o francès.

El projecte es finança fonamentalment amb la venda d’aquests llibres. Gràcies a aquesta venda

solidària de llibres feta a Catalunya, en podrem en-viar un miler d’exemplars a les escoles de la zona de Kedougou amb què hem fet l’intercanvi, com a material per a incrementar la biblioteca d’aula amb un llibre molt especial, un llibre del qual tam-bé molts d’ells són els protagonistes.

Aquesta experiència d’intercanvi i cooperació en-tre escoles de Barcelona i Kedougou amb el suport de l’Associació d’Amics de Diakha Madina, ara ja té quatre anys de vida i ha esdevingut exportable a altres escoles, ONGs i nous entorns tot aglutinant nous suports. El projecte “Junts” creix moltíssim. Aquest curs 2009-2010, ja hi han participat vint-i-cinc centres educatius de tres ciutats, amb la par-ticipació directa de 855 alumnes; i el treball l’han coordinat i impulsat seixanta-quatre mestres i ha rebut el suport de dues ONGs. Però cal dir que el projecte “Junts” també s’ha ampliat geogràfica-ment, ja que, a més de continuar el bonic treball iniciat fa anys amb escoles de Kedougou, ciutat del Senegal, aquest curs s’ha encetat, amb el su-port de l’Associació Sociocultural Ibn Batuta, un al-tre engrescador projecte d’intercanvi amb centres educatius de Tànger, ciutat del Marroc.

Page 7: juguem plegats

7

Niŋ nxa dulaa jaŋkuwoolu loŋ xii i laa duŋ nna eko-lu xono, a sii nnafa. Nna jamano si tiliŋ.

Nna prose meŋ toxo mu : « Nxa tuluŋ » ti baa a fee lee xa jamani jaŋ fula sooduŋ i ñoxoŋ na jaŋ kiliŋ, a niŋ baluu ñaalu, ñoxoŋ na karaŋo, laadoolu niŋ tuluŋolu keeñalu la. Jamano niŋ meŋ nu be talaaliŋ baluñaa niŋ sigiña, niŋ naamu ma, prose si a diŋ meseŋolu la kafu lee, xii i la karaŋ baaro la. A xaa a yitanna fanaŋ talaa meŋ bee duniya jamanolu tee do si boo a laa ñameŋ. Katalaŋ kuu xotolu niŋ maniŋga kuu xotolu la kafu kuwo xono, Kédougou (Sénégal) xa jamaa tuluŋo ma yita. Nxa tuluŋo woo kura tuma meŋ, nxaa a je xo sila siyamaŋ lee be kafuliŋ jee : nafa baa be a la fanaŋ. Dindiŋolu bii i ñoxonna faamu xaŋ ñameŋ aniŋ, i be woo londi jamaa la baraxaŋ ñameŋ, xa xonoto filiku boo.

Prose niŋ nee xaa a kee foo Catalogne niŋ Ké-dougou ekoli diŋolu xa jamaa tuluŋo doolu loŋ xa doolu kee. I laa moxobaalu leelu xii i laa karaŋ woo jamaa tuluŋo laa xaa a xoto fo i yeŋ, nxaa a tuluŋ naalu niiniyo safe. Ekolo bee xaa a ta, xaa i la ekolidiŋolu la karaŋ a la. Association les Amis de Diakha Madina la deemalo xono, kedougou niŋ Barcelone ekolidiŋolu xaa i ñoxoŋ na faamu kuu siyamaŋ naa.

Tuluŋ kitabo meŋ baa a lu bulu niŋ a be safeliŋ catalogne to a niŋ maniŋga xaŋo niŋ franse to mu nna prose la baro lee ti. Nna ekolidiŋolu xaa a jee hakililasigo niŋ timinadiya baa lee keta tuluŋ tanniŋ woroo niŋ safe ti. Safelo niŋ na senuya xam-ma bee saa a faamu. Tuluŋo, mu fate laa maxooo, sariyaŋo, xambeŋo niŋ tuluŋ miraŋo la taxañaloŋo lee ti. Ñaa be meŋ jeexaŋ, nxoo lee niiniyo safe, xaa a niiniyo taa, a niŋ xaa a xaŋo taa Niŋ nelu bee kafuliŋ xaŋ nna ekoli diŋolu la ñaxali. A te lee fanaŋxaa a kee jamani fuloo meŋ tii i ñoxoŋ na xa-mmee la xii i ñoxoŋ faamu tariya.

Nxa deŋ xa niini safe, kitabu safe, taalila, sigila kee, nxaŋ ntuluŋ

Page 8: juguem plegats

8Bari Prose la hammo sagunta lee ekolibuŋolu

xofe xa sii dimbayalu ma, xa sii legalolu to, xa sii daafe satelu to. Woo lee xaa a kee, ntuuta mmiirayalu faliŋ na nkitabu safe too. Catalogne bara labaŋo be kela, tuluŋ kitabu fiiro lee ti. Woo fiiro be kela tuluŋ baa lee ti xaa a beŋ Barcelone naamu baa dooma. Mbee deŋ tuluŋ woo be kela Horta guiñardo lee.

Kitabo niŋ keta saabu ti, manso lu niŋ sariyaŋo lu la deemalo xono, xa nna laadoolu niŋ nna na-amoolu la kafu. Nxa kitabo doo samba lee ekoli siyamaŋ ma, ekolo mennu diŋ tigolu be bola afri-ki niŋ i bee maniŋga xaŋo, wala franse fo laa.Kitabolu soŋo be samba la ñaga baxanto lee lu ma. Nsi kitabu wuli kiliŋ ñoxoŋ samba Kédougou, ekoli buŋolu la. Doolu saa a aloŋ xo i ñoxondoo lee lu la baaro mu.

Kédougou niŋ Barcelone tee xambeŋ baaro niŋ (Association les Amis de Diakha Madina la de-maalo xono), saŋ naani njaŋo lee jee. Ekololu niŋ ONG dookutannu lafitaa a la. Ŋinaŋ 2009-2010, ekoli muxaŋ niŋ luulu, Ganlu baa saba, ekoli diŋ keme sagi, biiluulu niŋ luulu duŋ ta nna beŋo xono. Ekoli karammoxo biiwooro niŋ naani niŋ ONG fula lee baara taa a xono. Xaa a simbe duŋ. L’Association Ibn Batuta la deemalo xono, nniŋ Tanger (Maroc) ekolo doolu kafuta. Woo lee jee nna beŋo dugu xulo to warateeta, jamani yate ma kafuta.

Page 9: juguem plegats

9

En partant de la découverte progressive de ces réalités éloignées mais qui sont de plus en plus présentes dans nos écoles, nous pouvons com-mencer à imaginer et à construire un monde plus juste pour tous.

Le projet « Jouons ensemble » a l’intention de rap-procher deux mondes si éloignés dans l’espace et dans leur manière de vivre, en s’enseignant l’un à l’autre plusieurs de leurs manifestations artisti-ques et culturelles. Ce projet si enthousiaste nous a permis non seulement de mettre en contact les enfants et les jeunes, immergés dans deux réalités naturelles et sociales bien différentes, mais aus-si de mettre en marche dans les établissements scolaires un profond travail sur l’éducation pour le développement, sur la compréhension entre des personnes différentes et sur l’interculturalité... Il nous a fait penser aussi sur les inégalités socioé-conomiques qui existent encore dans le monde et nous a incités à contribuer à les réduire.

Avec la mise en commun de certains éléments traditionnels de la culture catalane et mandingue —dans ce cas, ce sont les écoles de Kédougou (Sé-négal) qui ont proposé le sujet de jeu populaire—, nous avons mené à terme un travail interdisciplinai-

re abondant qui, en plus, a fait que nous nous de-mandions, dans chacune des deux cultures, com-ment se transmet et comment vivent les enfants et les jeunes cette partie de sagesse populaire.

Grâce au projet, les enfants et les jeunes des éta-blissements scolaires de Catalogne et du Sénégal qui ont participé ont récupéré certains jeux popu-laires de leurs parents et de leurs grands-parents dans le but de les apprendre, d’y jouer, de les ex-pliquer et de les illustrer. Après, chaque établisse-ment en a choisi un pour l’enseigner aux enfants de l’autre continent. Pour pouvoir faire ce travail, et grâce à l’aide de l’Association d’Amis de Diakha Madina nous avons établi un échange entre les groupes de classe de plusieurs écoles et lycées de Kédougou et de Barcelone.

Le livre de jeux que vous avez dans les mains, écrit en catalan, mandingue et français, n’est seulement que la partie visible du procès qu’on suivi les élèves des établissements scolaires et nous donne une idée assez précise de la riches-se du travail qui a été faite. Il a fallu un travail ri-goureux de langue pour pouvoir décrire d’une ma-nière compréhensive les seize jeux. Mais comme les jeux consistent en l’utilisation de mouvements,

Ensemble, nous dessinons, nous écrivons,nous racontons, nous chantons, nous jouons...

Page 10: juguem plegats

10

de règles et d’organisations concrètes et ont be-soin de matériaux spécifiques, le travail du champ visuel, plastique et corporel a été fondamental pour finir de les décrire, pour les représenter et pour les enregistrer. L’utilisation de ces langages plastiques comme compléments du langage ver-bal nous a permis de mieux recueillir les différen-tes sensibilités de nos élèves, et en même temps nous a facilité la communication entre les gens de deux pays qui n’ont aucune langue commune.

Mais les objectifs du projet dépassent les limites de la salle de classe et veulent arriver aux familles, dans les quartiers, à l’entourage et c’est pour cela que tout le long du procès nous avons partagé le travail à travers notre blog pendant l’élaboration du livre. En Catalogne, le travail d’échange finit avec la vente de ce livre de jeux durant une grande fête in-sérée dans un des événements culturels de la ville de Barcelone, la fête du Jour International du jeu qu’organise le quartier d’Horta-Guinardó.

Avec ce livre, un autre objectif s’est accompli: créer d’une manière coopérative un matériel qui va nous servir dans les écoles à faire un travail multiculturel. Grâce à la collaboration de plusieurs institutions, nous avons pu envoyer des livres dans beaucoup d’établissements scolaires de Catalo-gne où il y a des élèves dont leur famille provienne de l’Afrique et qui parle mandingue ou français

Le projet se finance fondamentalement avec la vente de ces livres. Grâce à cette vente solidai-re à Catalogne, nous pourrons envoyer aux éco-les de Kédougou avec lesquelles nous avons fait l’échange un millier d’exemplaires. Ces écoles au-ront dans leur bibliothèque de classe un livre très

spécial, un livre dont certains d’eux sont les prota-gonistes.

Cette expérience d’échange et de coopération en-tre les écoles de Barcelone et de Kédougou et avec l’aide de l’Association d’Amis de Diakha Madina a déjà quatre ans de vie, et elle est devenue expor-table à d’autres écoles, à ONGs et à de nouveaux projets en ayant de nouveaux supports. Le projet « Ensemble » grandit beaucoup. Cette année 2009-2010 vingt-cinq établissements scolaires de trois villes différentes y ont participé avec 855 élèves. Soixante-quatre instituteurs ont coordonné et dé-veloppé ce travail avec l’aide de deux ONGs. Mais il faut dire que le projet « Ensemble » c’est élargi géographiquement puisque, mise à part la conti-nuité du merveilleux projet qui a commencé il y a quelques années avec les écoles de Kédougou, nous avons commencé cette année, avec l’aide de l’Association Socioculturelle Ibn Batuta, un autre projet enthousiaste d’échange avec des établisse-ments scolaire de Tanger, ville du Maroc.

Page 11: juguem plegats

11

El llibre que teniu a les mans és un dels fruits del treball realitzat entre les escoles de Barcelo-na i Kedougou. Per si mateix, és un material de gran valor per als centres educatius senegalesos, però també ho és per tot el que ha representat aquest intercanvi. Al llarg dels anys 2008, 2009 i 2010, hem desenvolupat diferents projectes que ens han permès arribar a un coneixement mutu molt enriquidor. Amb les correspondències es-colars ens hem explicat l’entorn i hem intercan-viat contes, cançons, i ara jocs. Paral·lelament, l’Associació d’Amics de Diakha Madina ha ge-nerat nombrosos projectes de suport en l’àmbit educatiu, que també han rebut el suport de les escoles de Barcelona. Volem destacar el centre de recursos pedagògics, l’escola d’estiu del 2009 en què van participar cent cinquanta mestres de la zona de Kedougou, i les trameses de material escolar recollit pels alumnes de Barcelona durant tots aquests anys.

Tots aquests projectes i els que s’han desenvo-lupat en altres àmbits com ara el sanitari, s’han pogut tirar endavant gràcies a la Caravana Soli-dària a l’Àfrica occidental que cada any fa arri-bar els llibres que fem conjuntament, el material escolar, l’equipament informàtic, les medecines, etc. Moltes gràcies a tothom.

Saliu Diaby

Le livre que vous tenez dans vos mains est l’un des fruits du travail entre les écoles de Barcelone et de Kédougou. Quant à lui, c’est un matériel de grande valeur pour les écoles sénégalaises, mais aussi pour tout ce qui a représenté cet échange. Au cours des années 2008, 2009 et 2010 nous avons réalisé plusieurs projets qui nous ont permis une compréhension mutuelle très enrichissante. Avec les correspondances nous avons expliqué le milieu scolaire et nous avons échangé des histoires, des chansons, et des jeux maintenant. Parallèlement, l’Association des Amis de Madina Dikha a généré de nombreux projets à l’appui en matière d’éducation, qui ont également reçu le soutien des écoles de Barcelone. Il est à noter le centre de ressources pédagogiques, l’école à l’été de 2009, où ont participé cent cinquante enseignants de la région Kédougou, et les four-nitures recueillies par les scolaires de Barcelone pendant toutes ces années.

Tous ces projets et ceux développés dans d’autres domaines tels que celui de la santé, ont été réalisés grâce à la Caravane de solidarité en Afrique de l’Ouest, qui chaque année mène les li-vres que nous faisons ensemble, fournitures sco-laires, matériel informatique, médicaments, etc. Nous vous remercions.

Saliu Diaby

Page 12: juguem plegats

12

Le nom : Aïe-Aïe

Nombre de joueurs : Quatre ou plus

Terrain de jeu : À l’extérieur

But du jeu : C’est un jeu de latéralisa-tion, basé sur l’utilisation des pieds

Description :Le jeu consiste à frapper des mains et taper des pieds par terre mais à chaque fois avec un seul pied. Les joueurs forment un cercle. Un d’entre eux se met au mi-lieu et tape alternativement du pied droit et ensuite du pied gauche, les autres jou-eurs l’imitent. Si le joueur du milieu qui di-rige le jeu tape avec un des deux pieds, le droit ou le gauche, trois fois de suite, il perd la place du milieu et un autre joueur prend sa place et dirige le jeu à son tour (le changement peut se faire de manière organisée ou on peut substituer le joueur du milieu par celui qui a détecté l’erreur). Tout le monde doit être attentif aux pieds du joueur qui dirige le jeu. Il est obligatoire de taper trois fois de suite du même pied à un moment donné. Pendant qu’on joue, on chante une chanson.

Tuluŋo toxo : Aye-aye

Tuluŋo moxo yate : Nani foo xa yele

Tuluŋ dula : Bantoto, dugoma

Tuluŋo keña : Sunguto lu si bera labo, kiliŋ si tu tomoto, i si tego fo xii i siŋolu kiliŋ kiliŋ xosi dugola. Sunguto meŋ be tomoto sii a dakuŋ ta xaa a siŋolu kiliŋ kiliŋ xosi dugola xa kiliŋ na wuli, niŋ meŋ niŋ a mara siŋo wala a bulu ba siŋo beŋ kun saba ta wo si gañe. Gañe baxo wo si duŋ temoto. Don si bo. Temato ta meŋ je bee la kuŋ wo lee xa tuluŋ gañe. Tulunnalu si beŋ a to xa do kutaŋ na lo temoto. Bee xaŋ ta temato ta siŋolu taxa ña korosi la lee. Fo a mara siŋo wala a bulu ba siŋo niŋ i ta xa beŋ kun saba lee. Bee xaŋ ta sigo la muta la lee.

Aïe-Aïe Aye-aye

Page 13: juguem plegats

13

Descripció:Drets i en rotllana, anem cantant una cançó i picant de mans. Escollim un de nosaltres per-què dirigeixi el joc. Aleshores ell es posa al mig i pica cada vegada amb un peu, el dret o l’esquerre, i tots hem d’anar picant amb el ma-teix peu que ell. Si el director pica tres vegades seguides amb el mateix peu, perd la direcció, i llavors un altre jugador fa de director (el relleu es pot fer per torns organitzats, o bé el substi-tut pot ser el qui ha detectat l’error). Tots hem d’estar molt alerta als peus del director. És obligatori que aquest piqui en algun moment tres vegades seguides amb el mateix peu. Mentre duri el joc, hem de continuar cantant.

Nom: Aie-aie

Jugadors: Quatre o més

Lloc: A l’aire lliure

Objectiu: És un joc de lateralització que es basa en la utilització dels peus

Aie-aie

Page 14: juguem plegats

14

Le nom : Jeu du cercle (ou “Traîne-traîne mon balai” en France)

Nombre de joueurs : Quatre ou plus

Terrain de jeu : À l’extérieur

Matériel : Un bâton ou une craie pour tracer un cercle et un objet, par exemple une balle

But du jeu : Faire le maximum de prisonniers

Description :Former un cercle d’enfants, choisir un meneur de jeu, prendre un objet à poser attentivement derrière les autres. Le meneur fait le tour du cercle et pose l’objet derrière un camarade. Si le meneur du jeu retrouve son camarade à sa place après avoir fait un tour de cercle et le touche, le camarade quitte la circonférence pour se mettre au milieu (comme prisonnier). Si le camarade s’aperçoit de l’objet avant que le meneur de jeu fasse un tour de cercle, il se lève et poursuit le meneur de jeu afin de le toucher pour faire de lui un prisonnier et de-venir ainsi le meneur de jeu à son tour. Il est interdit de regarder derrière soi. On peut ce-pendant vérifier avec les mains. Si un joueur regarde derrière soi et il n’y a pas d’objet, il devient prisonnier. Si un joueur passe par le milieu du cercle, il se fait aussi prisonnier.

Tuluŋo toxo : Fanu laŋ nxofe (Cours-cours)

Tuluŋo moxo yate : Hapu taa ala

Tuluŋ dula : Dugoma, bantoto, duruŋo to

Tulunnaŋo : Fanudiŋo, wala nuxuŋ feŋ kuta

Tuluŋo keña :Xa noono nuruliŋo ke. Diŋ diŋo do, Raisin, si nuxuŋ fenŋo (fanudiŋo) ta xii i la miniŋ miniŋ. A saa a la diŋ diŋo do, umu, xofe. Niŋ Rasini xa umu tara a noo to, xa maxa ala, umu muta ta kaso la. Umu xaa a xalamutu a si wuli xa Rasini Bayi. Niŋ umu xa Rasini la soto, xa maxa ala, wala xaa a buŋ nuxuŋ fenŋo la, Raisini muta ta kaso la. Niŋ meŋ tambi ta noono xono wo muta ta kaso la. Niŋmeŋ xii ixofele woo simuta kaso la.

Tuluŋo sigo :I bori i bori cure.I bori wuloxono cure.A tambi ta janna lee.A tambi a jela lee.

Jeu du cercle Fanu laŋ nxofe

Page 15: juguem plegats

15

Nom: Joc del cercle o corre-corre

Jugadors: Quatre o més

Lloc: A l’aire lliure

Material: Per a fer el cercle, un tros de guix per a dibuixar-lo al ciment (o un bastó per a marcar-lo a la terra); i un objecte tou, com ara una pilota

Objectiu: Fer el màxim de presoners

Joc del cercle

Descripció:Dibuixem una circumferència a terra i ens hi asseiem al voltant mirant endins. Escollim un de nosaltres perquè faci de conductor del joc. Aquest fa una volta per fora de la rotllana amb un objecte a la mà, i dissimuladament el deixa darrere d’un jugador i continua fent la volta, amb dues possibilitats: 1a) Si el juga-dor que té l’objecte darrere seu se n’adona, l’agafa, s’aixeca i empaita el conductor del joc, i si l’atrapa el fa presoner al mig del cer-cle i passa a ser ell el nou conductor. 2a) Si el conductor arriba sense ser tocat al lloc buit del jugador, o bé si quan hi arriba aquest encara hi és perquè no s’ha adonat que té l’objecte, el fa presoner. Per a saber si darre-re seu hi tenen l’objecte, els jugadors només poden palpar; si algun d’ells hi mira i no el té pas, el conductor el fa presoner; i si un juga-dor creua pel mig del cercle, també.

Page 16: juguem plegats

16

Le nom : Bawo

Nombre de joueurs : Six ou plus

Terrain de jeu : À l’extérieur

Matériel : La chanson du jeu « Bawo ”:

Bawo bawo. Ba killing mé tambidian. Fo ba moussou ba killing ba moussou ba kho fo kho mouta lè dé tapou.

(La chanson parle de la chèvre qui allaite. Elle est la seule capable de passer le pont car elle produit du lait)

But du jeu : Réunir le plus grand nombre de personnes dans le groupe

Bawo Description :On veut former deux équipes. Deux élèves s’arrêtent sur le pont. Ils se tapent les mains l’une contre l’autre en chantant le « Bawo ».À tour de rôle les élèves qui sont en rang pas-sent un à un. À chaque fois ils prennent un élève et lui demande de choisir entre deux choses différentes qui reste un secret entre eux pour ne pas influencer les autres dans leur choix. Après le passage comme le mon-tre le jeu filmé on trace une ligne et les élèves se mettent à nouveau en rang en se prenant les reins et se tirer pour voir lequel des deux va remporter. À chaque fois que quelqu’un dépasse la ligne il rejoint un des deux groups. Dans ce jeu le mot de passe était « Barcelone » et « Real ». Il y avait le groupe de Barcelone et celui du Real. Par coïncidence si le Barcelo-ne a gagné, les supporters crient à la victoire. Si c’est le Real qui gagne, c’est leurs suppor-ters qui crient.

Page 17: juguem plegats

17

Tuluŋo toxo : Baawo baawo

Tuluŋo moxo yate : Hapu taa a la

Tuluŋ dula : Banto to

Tuluŋo miraŋo : Sigo : Baawo! baawo! / baa kiliŋ me tambijaŋ /foo baa musuba kiliŋ / baa musuba meŋ be xo / fo xo muta lee de tapuNB baa musu susuli la lee doroŋ si salo tege

Tuluŋo kuŋ : Xa diŋ diŋ siyamŋ kamari

Tuluŋo keeña : Diŋdiŋ moxo fula sii ilo salo xaŋ xa tego fo xa sigo la : bawo ! bawo ! Diŋdiŋo mennu be longoliŋ i ñoxonna, si kiliŋ kiliŋ tambi saloo xaŋ. Waxatiwo waxati i si moxo kiliŋ muta xaa a to ŋiniŋxa (toolu maŋ ñaŋ a mee la) : Barcelone niŋ Real i bee jomaŋ kuu ? I xo filmo baa a yitaliŋ ñameñ Niŋ i xa dula meŋ ta, i si tambi a taxi i lo wo grupo xofe, xa xofe moxo tee muta. Niŋ dula meŋ moxo siyata woo lee lu gañe ta.

Nom: El pont (“Baawo baawo”)

Jugadors: Sis o més

Lloc: A l’aire lliure

Material: La cançó del joc “Baawo”:Baawo!, baawo! / Baa kiliŋ mee tambijaŋ. / Foo baa musuba kiliŋ / baa musuba meŋ bee xoo / fo xo muta lee de tapu.(La cançó parla de la cabra que alleta, que és l’única que pot passar el pont perquè fa llet)

Objectiu: Reunir cada equip el màxim nombre de jugadors

Descripció:Volem formar dos equips, per exemple el Barce-lona i el Real. Ens posem en fila índia tots menys dos, que es col·loquen de costat davant la nos-tra fila mirant-se cara a cara i cantant la cançó “Baawo” picant-se les mans l’un a l’altre, de tal manera que formen un “pont” per sota del qual els altres hem d’anar passant d’un a un. Cada jugador que hi passa, els dos del pont l’atrapen entre els braços i li demanen que esculli un equip o l’altre en una conversa secreta entre ells tres per no influir cap company en la tria. Quan tots ja hem escollit, dibuixem una ratlla a terra, i els de cada equip formem una fila agafant-nos per la cintura, encarades l’una amb l’altra i posades a banda i banda de la ratlla. El primer jugador de cada fila agafa les mans del de l’altra, i cada equip estira fort per intentar arrossegar l’altre cap a la seva banda. Cada vegada que un jugador tras-passa la ratlla, s’uneix a l’equip que l’ha arrosse-gat, i llavors els jugadors d’aquest criden victòria.

Baawo baawo El pont

Page 18: juguem plegats

18

Nxa soxo suboolu toxo ma

Le nom : Deviner des animaux

Nombre de joueurs : Trois ou plus

Terrain de jeu : À l’extérieur

Matériel : Deux bâtons de 40 cm environ

Objectif : Deviner des noms d’animaux

Description : Un joueur qui choisira les noms d’animaux et un autre joueur qui posera les questions se placent devant le rang des chercheurs. Le premier (Moussa) chuchote à l’oreille du second (Aly) le nom d’un animal (par exemple, « Le léopard »). Celui-ci tape les bâtons l’un contre l’autre et demande au premier joueur: « Qui suis-je ? Mon nom commence par la lettre L. » Le chercheur a droit à une seule réponse. S’il a la bonne réponse, il devient l’assistant du joueur qui donne le nom. Mais s’il ne trouve pas la bonne réponse et dit, par exemple, « Le lion », tous les joueurs lui chantent alors: « Tête de lion ! » Ce chercheur ne peut pas proposer un autre nom d’animal. Ce-lui qui chuchote les noms d’animaux doit chuchoter un autre nom différent à celui qui pose les questions. Quand tous les joueurs sont passés, on recommence un deuxième tour ; le premier à avoir deviner le bon nom d’animal devient le penseur d’animaux et le second, celui qui pose les questions.

Tuluŋo Toxo : Nxa soxo suboolu toxo ma

Tuluŋo moxo yate : Xaa a ta fula ma xa yele

Tuluŋo dula : Banto to

Tolunnaŋo : Doko fula

Tuluŋo kuŋo : Xa soxo suboolu toxo ma

Tuluŋo keeña :Toxo ŋiniŋ nalu si longo iñoxonna. Toxo dii la (Musa) niŋ ŋininxali la (Aly) si loo i ñaato. Musa si suboo do toxo koyo koyi Aly yeŋ (falo). Aly si dokolu konkoŋ ŋininni la kunto, xaa afo ntoxondi? Ntoxo damu-to mu « A » lee ti Ŋininni la si toxo kiliŋ doroŋ nee fo. Niŋ meŋ xaa aloŋ woo si ke toxo dii la deemali baxo ti. Niŋ meŋ maa a loŋ, bee sii a fo woo yeŋ « i niŋ i kuŋo ixo falo ». A tigi si taxa i lo xofe toxo dii la si toxo kutaŋ fo ŋiniŋ xali la tulo to. Niŋ bee kura ta, ŋinnni la folo si kee toxo dii la ti, fulanjaŋo si kee ŋininxali la ti.

Deviner des animaux

Page 19: juguem plegats

19

Nom: Endevinar animals

Jugadors: Tres o més

Lloc: A l’aire lliure

Material: Dos bastons d’uns 40 cm

Objectiu: Endevinar noms d’animals

Descripció: Ens posem en un semicercle i escollim un pensador de noms d’animals i un altre que els imitarà, picarà els bastons i farà les preguntes. El pensador li diu a cau d’orella al preguntador el nom d’un animal (per exem-ple, “El lleopard”). Aquest imita l’animal amb mímica i tot seguit pica els bastons l’un contra l’altre i li diu al pri-mer jugador: “¿Quin animal sóc? El meu nom comença per ela.” I el jugador li fa una sola pregunta a la qual el preguntador només hagi de contestar “sí” o “no” (per exemple: “¿El mascle d’aquest animal té cabellera?”); quan ja té el “sí” o el “no”, s’ha d’arriscar a dir un ani-mal. Hi han dues possibilitats: 1a) Si l’endevina, queda salvat i surt del semicercle i fa d’ajudant del pregunta-dor fent la mímica de cada animal, ja que el pensador ara també els hi dirà a ell a l’orella. 2a) Si no l’encerta i diu, per exemple, “El lleó”, tots els jugadors li canten: “¡Cap de lleó!” Aquest jugador ja no pot provar de dir un altre animal i es queda al semicercle. El pensador d’animals, ara n’ha de dir a l’orella un de diferent al preguntador i als jugadors salvats. I el preguntador con-tinua el joc interrogant el jugador següent. Quan s’han salvat tots els jugadors del semicercle, per a la segona ronda el primer endevinaire fa de pensador d’animals, i el segon, de preguntador.

Endevinar animals

Page 20: juguem plegats

20

Le nom : La vigilance

Nombre de joueurs : Quatre ou plus

Terrain de jeu : À l’extérieur, sur des nattes

But du jeu : Développer la capacité à se maintenir le plus longtemps possible comme dissimulateur

Description :On choisit un objet à dissimuler. Tous les enfants se tiennent assis, les deux mains entre les jambes tendues. On choisit un enfant qui sera chargé de dissimuler un objet et un autre qui sera chargé de le chercher. L’enfant qui cache l’objet le tient dans une main et glisse celle-ci dans celles d’un autre en disant « Sombing soliiru ». Il place discrètement dans la main du ca-marade l’objet et dit « Pinti panta dabbutu ko jeyda » (‘Cherche ce qui t’appartient’). Les autres joueurs répondent par « Soo ». L’enfant chargé de chercher indique celui qui tient l’objet. S’il le trouve, il devient le dissimulateur. S’il ne trouve pas, il reste assis comme les autres. Celui qui détenait l’objet devient chercheur. Et le jeu conti-nue ainsi.

Tuluŋo toxo : Nkonkoŋ komossi

Tuluŋo moxo yate : 4 fo xa yele

Tuluŋo dula : Banto to basso xaŋ

Tulunnaŋo : Nuxuŋ feŋo

Tuluŋo kuŋo : Xaa a ma fele niŋ diŋ diŋo kusanta feŋo nuxunna waxati jaŋ xono la

Tuluŋo keña :Feŋ doxoma do si ta meŋ si nuxuŋ no (wofeŋo si toxola xodo lee la). Bee sii i sigi, xii i siŋo to sabaa, xa i bulu fulo bula i siŋ fulante. Moxo kiliŋ si ta (ISSA) meŋ si xodo nuxuŋ, kiliŋ si ke ŋininni laa ti (MADI). ISSA men nuxunno ke, si xodo muta a bulu, xaa a bulo la bori bee bulo xono, xaa a fo : nkonkoŋ komossi.toolu si a fo : kobodori. ISSA si xodo bula do bulo xono xa tambi fo xa bee la kuŋ. ISSA saa a fo MADI i la xodo ŋiniŋ. Niŋ MADI soxo taa a ma, a si ISSA noo ta ; niŋ a maŋ soxo a ma, xodo be meŋ bulu si ke ŋininni laa ti, MADI sii i sigi ŋininni laa kuto no to. Tuluŋo si joki.

La vigilance Nkonkoŋ komossi

Page 21: juguem plegats

21

Nom: La vigilància

Jugadors: Quatre o més

Lloc: A l’aire lliure, damunt d’estores

Material: Una pedreta

Objectiu: Desenvolupar la capacitat de cada jugador per a dissimular com més temps milllor

La vigilància

Descripció:Seiem a terra en rotllana amb les mans amb els palmells junts i posades entre les cames esteses. Hem escollit dos jugadors, que es posen al mig del cercle: un repartidor que haurà de posar una pedreta a les mans d’un de nosaltres, i un cercador que haurà de mi-rar-nos a tots per intentar descobrir a qui la hi ha posada. Dient cada vegada: “Pedra, pe-dreta”, el jugador que la té va posant les se-ves mans dins les de cadascun de nosaltres, sempre juntes i fent veure que ens la posa. Fins que la deixa anar dissimuladament a les mans d’un (que dissimula que la té), però continua passant per totes les mans fins que acaba de fer la volta. I llavors diu: “Endevina endevineta...” I tots, sense moure les mans, completem la seva frase preguntant: “¿Qui té la pedreta?” I llavors el cercador n’assenyala un. Hi han dues possibilitats: 1a) Si encer-ta el jugador que té la pedra, s’asseu al lloc d’aquest, que ara passa a ser cercador. 2a) Si no l’encerta, torna a fer de cercador.

Page 22: juguem plegats

22

Le nom : Ma grand-mère

Nombre de joueurs : Trois ou plus

Terrain de jeu : À l’extérieur

Matériel : Une chanson

But du jeu : Développer le rythme et l’habilité

Ma grand-mère Description:On forme un cercle avec tous les joueurs. Tous les joueurs chantent ensemble une chanson de leur choix. 1) Chaque joueur tape avec sa main gauche dans la main droite de son camarade situé à sa gau-che, ensuite il place ses deux mains au niveau des hanches et fait rencontrer les paumes de ses mains, puis les bras verti-caux, et enfin, il met les deux mains sous une de ses oreilles ; 2) il tape avec sa main gauche dans la main droite de son cama-rade situé à sa gauche, ensuite il place ses deux mains au niveau des hanches et fait rencontrer les paumes de ses mains, puis les bras verticaux, et enfin, il met son pouce à la bouche ; 3) il tape avec sa main gauche dans la main droite de son cama-rade situé à sa gauche, ensuite il place ses deux mains au niveau des hanches et fait rencontrer les paumes de ses mains, puis les bras verticaux, et enfin, il attrape un de ses poignets. Finalement on cesse de chanter mais le jeu continue en res-pectant les positions de main citées dans 1, 2, 3.

Règle du jeu: Celui qui se trompe de position de main est éliminé. Le dernier enfant qui reste gagne.

Page 23: juguem plegats

23

Nom: La meva àvia

Jugadors: Tres o més

Lloc: A l’aire lliure

Material: Una cançó

Objectiu: Millorar el sentit del ritme i l’habilitat

Descripció:Posats en rotllana drets i amb els braços oberts, cantem una cançó tot fent tres sèries de quatre gestos cadascuna. Cada jugador: 1) pica amb la mà esquerra la dreta del com-pany de l’esquerra, fa un picament de mans a l’alçada dels malucs, alça els braços, i posa les mans juntes sota una orella; 2) pica amb la mà esquerra la dreta del company de l’esquerra, fa un picament de mans a l’alçada dels ma-lucs, alça els braços, i es fica el polze a la boca; 3) pica amb la mà esquerra la dreta del com-pany de l’esquerra, fa un picament de mans a l’alçada dels malucs, alça els braços, i amb una mà s’agafa el canell de l’altra. Llavors deixem de cantar, però repetim les tres sèries de ges-tos com si seguíssim el ritme de la cançó.

Normes del joc:El qui s’equivoca amb les posicions de les mans queda eliminat. Guanya el qui aconse-gueix quedar-se l’últim.

Mama muso La meva àviaTuluŋo toxo : Mama muso

Tuluŋo moxo yate : Saba fo xa yele

Tuluŋo dula : Bantoto

Tulunnaŋo : Sigo

Tuluŋo kuŋo : Hakili xambiŋo

Tuluŋo keña : Xa nono muruliŋo ke. Bee xii i lo a to. Bee xa deŋ xa sigi kiliŋ laa. Tulunna woo tulunna si a bulu mara gosi a marala moxo buluba xono xaa a buluba noxonkuŋo gosi bulubala moxo mara bulo xono, xa i bulu fulo gosi i ñoxonna i ñato, xa sagi xa i bulu fulo sigi i teeto. Tulun-na woo tulunna si a bulu mara gosi a marala moxo buluba xono xaa a buluba noxonkuŋo gosi bulubala moxo mara bulo xono, xa i bulu fulo gosi i ñoxonna i ñato, xa sagi xa i bulu fulo sigi i da xoto. Tulunna woo tulunna si a bulu mara gosi a marala moxo buluba xono xaa a buluba noxonkuŋo gosi bulubala moxo mara bulo xono, xa i bulu fulo gosi i ñoxonna i ñato, xa sagi xa i bulu xaŋo muta. NB : xa tula a kela woo ña, xa i bulo laa i : 4-fondala, 5-xaroto. Bee si sigi laa dabula xa 1-2-3-4-5 ke i dama.

Tuluŋo sariyaŋo : Niŋ meŋ filita wo si bo. Niŋ bee bota fo moxo kiliŋ, wo moxo kiliŋ lee gañe ta.

Page 24: juguem plegats

24

Mare et riveLe nom : Mare et rive

Nombre de joueurs : Trois ou plus

Terrain de jeu : À l’extérieur

But du jeu : Jeu d’attention

Description : On trace un cercle et on place tous les en-fants autour de ce cercle (garçons et filles). Un meneur de jeu est désigné et se place au centre du cercle. On appelle la « rive » l’espace situé derrière le cercle et la « mare » l’espace situé devant. Le meneur de jeu crie en alternant mais sans aucun ordre « dans la mare » ou « sur la rive ». Tous les enfants situés sur lecercle doivent alors faire un saut en avant ou en arrière selon l’indication du meneur de jeu. Celui qui se trompe est élimi-né. Le dernier enfant qui reste gagne.

Tuluŋo toxo : Dalo xono / tinto la

Tuluŋo moxo yate : Saba fo xa yele

Tuluŋo dula : Bantoto

Tuluŋo kuŋo : Hakili la sigo

Tuluŋo keña : Xa nono muruliŋo ke. Bee xii i lo a to (musu niŋ kee). Moxo kiliŋ sii i lo teemoto xaa a fo « dalo xono »: bee siii ba xii i soroŋ ñato. Wala a saa a fo « tinto la »: bee siii ba xii i soroŋ xofe. Teema-to moxo si tula xumaxaŋ fulo wo fola, xa sagi do ma fula, saba ti. Niŋ meŋ fili ta wo sii i sigi teemoto. Diŋ diŋ meŋ jee labaŋ wo lee gañe ta.

Dalo xonotinto la

Page 25: juguem plegats

25

Bassa i voraNom: Bassa i vora

Jugadors: Tres o més

Lloc: A l’aire lliure

Material: Per a fer el cercle, un tros de guix per a dibuixar-lo al ciment (o un bastó per a marcar-lo a la terra)

Objectiu: Joc d’atenció

Descripció:Dibuixem una circumferència a terra i, drets, ens hi situem al voltant mirant endins. Esco-llim un de nosaltres perquè faci de conduc-tor del joc, que es posa al mig de la rotllana. L’espai de dins és la bassa, i el de fora, la vora. El conductor va dient “a la bassa” i “a la vora” de manera imprevisible, i tots l’hem d’obeir fent un salt endins o enfora de la rat-lla segons el cas. El qui s’equivoca, queda eli-minat. Guanya el qui aconsegueix quedar-se l’últim.

Page 26: juguem plegats

26

Nom : Aualé (aussi connu sous le nom de : ayò, awoaley, awale, wari, woli...)

Nombre de joueurs : Deux ou plus

Matériel : Un plateau en bois, “mancala”, formé de 2 rangées comportant 6 trous cha-cune et on utilise 48 graines pour les pions. Parfois, les plateaux sont creusés ou dessi-nés à même le sol et il est commun d’utiliser pour les pions des pierres, des graines, des petits coquillages, des coquilles, des pois chiches, des excréments de chèvre...

Origine : Les Massais disent que l’Awalé a été inventé par Sindillo, le fils du premier homme : Maitoumbe, et s’appelait origina-lement geshe

Description:Au début de la partie, on répartit quatre gra-ines dans chaque trou du plateau de jeu. Les joueurs se placent de chaque côté du plateau de jeu, chaque moitié du plateau de jeu correspond au camp de chaque joueur. Les pions ne sont ni à un des joueurs, ni à l’autre, mais chaque joueur a son propre camp. Les six trous devant chaque joueur lui appartiennent (c’est son camp). Règles du jeu: Le premier joueur commence à semer. Pour semer, il doit prendre toutes les grai-nes d’un des trous de son camp puis il les égraine une à une dans les trous suivants, de la gauche vers la droite. Quand il arrive au dernier trou de son camp, il continue à distribuer une à une les graines dans les trous du camp adverse. Si sa dernière grai-ne tombe dans le trou du camp adverse et qu’il y a maintenant 2 ou 3 graines dans ce trou (après avoir semer), le joueur récupère ces 2 ou 3 graines et les met de côté. Au fur et à mesure que la partie avance, un trou peut contenir plus de 12 graines. Ce trou est appelé « krou ». Quand on sème le krou, le trou doit rester vide.

Observations :Quand il reste peu de graines sur le plateau de jeu, où lejoueur ne peut plus capturer les graines de son adversaire. D’un commun accord, on peut déclarer la partie finie. Ce-lui qui a le plus de graines gagne la partie.

Aualé

Page 27: juguem plegats

27

WoloTuluŋo toxo : Wolo

Tluŋo moxo yate : foo xa yele

Tuluŋ miraŋo : Walaa ; su wooro be fanfuloo bee ; woli diŋ 48, su woo su diŋ 4

NB : wolo si noono le dugoma, woli diŋo si ke lee kuro ti, yiri diŋo, buulu,…

Tuluŋo boodulu : Massais lu la fooli to, si-dillo lee xaa a la bo, duniya moxo folo, Main-toumbe diŋo. Tuluŋo niŋ toxo tuŋ mu « gesh » lee ti.

Tuluŋo keeña : Tulunna kiliŋ be janna kiliŋ be jee la, bee taa mu su wooro lee ti, woli taxo mu lee xa su kiliŋ diŋo lu koo xii i tala too lu xaŋ. Taxo si ke buluba la lee. Niŋ (A ) Xaa a taa xa kura. (B) Saa a taa. Niŋ meŋ na woli diŋo lu banta fandoŋ, xa beŋ woli diŋ 2 wala 3 ma, woo tigi lee taa mu woo woli diŋo lu bee ti, waxatoo doo si ke su kiliŋ saa a soto foo diŋ 12 : woo suwo si kili wure wala kuru lee la, woli diŋo bee lee si taa suwo xono. Meŋ xantaa a taxa la niŋ a la woli diŋo banta, doŋ nee saa a taxa. NB : Niŋ woli diŋo doxoya jaxu suwolu xono, moxo sii mee feŋ muta no. Woli taxalalu si beŋ a to xaa a to loo. Meŋ na woli diŋ soto ta jee siya woo lee gañe ta.

Page 28: juguem plegats

28

AualéNom: Aualé (també conegut per ayò, awoa-ley, awale, wari, woli i altres noms)

Nombre de participants: Dos

Material: Un tauler de fusta dels jocs ano-menats mancala, que és format per dues rengleres de sis clots cadascuna, i quaran-ta-vuit llavors com a fitxes de joc. De vega-des els taulers són excavats o dibuixats a terra, i en comptes de llavors es poden fer servir pedres, conquilles, cigrons, cagallons de cabra o altres objectes.

Origen: Els massais diuen que l’aualé el va inventar Sindil, el fill del primer home, Maitumba, i que originàriament se’n deia “geixe”.

Objectiu: Capturar més llavors que l’adversari

Page 29: juguem plegats

29

Descripció:Les llavors no pertanyen a cap jugador. Abans de començar, n’hi posem quatre dins de cada clot. Els jugadors ens situem a banda i banda del tauler, ja que a cadascun li correspon com a terreny de joc propi una de les dues meitats d’aquest: els sis clots que té davant seu. Els jugadors, per torn, hem de moure llavors d’un clot a l’altre com si les sembréssim. El primer agafa totes les de qualsevol dels clots del seu terreny i en posa dins de cadascun dels clots consecutius seguint el sentit contrari al de les agulles del rellotge. Quan arriba al darrer clot del seu terreny, continua sembrant als clots de l’altre, també en sentit contrari al de les agu-lles del rellotge. Si el darrer clot on sembra és a l’altre terreny i després d’haver-hi sembrat conté dues o tres llavors, les captura i se les queda a part. Si el clot anterior també conté dues o tres llavors, també les captura. I així successivament amb tants clots precedents del seu adversari que continguin dues o tres llavors. Quan acaba la captura, aleshores és el torn de l’altre jugador de sembrar i capturar. A mesura que avança la partida, un clot pot arribar a contenir més de dotze llavors. Aquest clot rep un nom especial, “krou”, perquè si en captu-rem les llavors, podrem fer una sembra que duri més d’una volta. Quan sembrem fent la volta completa, aquest clot d’inici, el krou, l’hem de saltar i deixar-lo buit.

És prohibit “matar”, és a dir, que no es pot fer una tirada que deixi l’altre jugador sense cap llavor per a continuar jugant. Si un jugador ho fes per error, seria ell el qui perdria la partida.

És prohibit “fer passar gana”, és a dir, que si un jugador només té una llavor al seu terreny, arribarà el moment en què l’haurà de treure del seu darrer clot per semblar-la al primer de l’altre jugador, i aleshores es quedaria sense poder jugar. Però això no pot pasar: s’ha de preveure amb antelació aquesta situació per tal d’evitar-la. Si això fos totalment impossible (per exemple, perquè les jugades també estan condicionades, ja que només queda una llavor a cadascun dels camps dels dos jugadors), aleshores la partida es donaria per acabada i guanyaria el qui tingués més llavors.

Observacions: Quan queden poques llavors al tauler, la partida es pot eternitzar perquè difícilment cap dels dos jugadors podrà capturar llavors de l’altre. De comú acord, podem pactar la fi de la partida. Guanya el qui té més llavors.

Page 30: juguem plegats

30

Nom: Matar conills

Jugadors: De vuit a vint-i-cinc

Lloc: A l’aire lliure

Material: Una pilota tova d’uns 20 cm. Per a fer el camp de joc, un tros guix per a di-buixar-lo al ciment (o un bastó per a marcar-lo a la terra)

Objectiu: “Matar” un dels jugadors o “co-nills” que corren pel camp de joc donant-li un cop amb la pilota sense que aques-ta hagi tocat abans a terra i sense que ell l’agafi al vol, sinó que la pilota el toqui i tot seguit caigui a terra

Matar conills Descripció:Dibuixem a terra un rectangle prou gran per-què hi capiguem tots els jugadors posats drets i ben amples. El jugador A agafa la pi-lota i es queda quiet; per acostar-se a un ju-gador B que vol “matar”, pot fer tres passes ben marcades. Quan li tira la pilota, poden passar dues coses: 1a) La pilota toca el juga-dor B i cau a terra, i llavors aquest és “mort” i ha de seure a terra i esperar que algú “mati” el jugador A, i quan algú “matarà” el jugador A, aquest s’asseurà a terra, i el B s’aixecarà “viu” i seguirà jugant; 2a) El jugador atacat entoma al vol la pilota, i llavors queda “viu” ell, però queda “mort” el jugador que la hi havia llançada. El jugador que té la pilota, la llança a un altre dels que encara són “vius”. El joc s’acabaria quan només quedés un jugador “viu”; però això és molt difícil perquè algú sem-pre pot agafar la pilota al vol. Per tant, podem acabar el joc quan ens cansem de jugar-hi.

Variants:Amb dues o tres pilotes alhora. Si a un juga-dor “mort” li arriba la pilota quan està assegut, llavors l’agafa, s’aixeca “viu” i la deixa a terra. Es pot delimitar un temps de joc, transcorregut el qual els jugadors que són “vius”, guanyen.

Observacions: Edat recomanada: de nou a dotze anys. No es pot tirar la pilota al cap. El “conill” que surt del camp és “mort”.

Page 31: juguem plegats

31

Ka saŋolu faa Tuluŋo keeña : Ka recutangulo baa desinee balannalu bee be kunna daamiŋ. Balanna A ye balaŋo taa a loota. Miŋ se a tinna a ye balanna B Faa noo, a be sinfaaña saba le kela miŋ be daandiŋ. Niŋ a ye balaŋo faye balanna B kaŋ: kuu fula le se keeno. (Foolo) Balaŋo ye balanna B maa, aboyiita bankoo to, balanna B faata le. A ña-anta sila bankoo to kaa batu fo doye balanna A faa. Woo faanaŋ si faa. A be sila bankoo to. Wo kono balanna B si wili ka balaŋo kumaa-se kuŋ. (Fuulanjaŋo) Balanna B ika miŋ buŋ ye balaŋo muta santo, wokono asi baalu a be wilila le. Balanna A miŋ ye balaŋo fayi naaŋ si faa. Balanna B balaŋo be muŋ bulu si balaŋo faye balanna baluriŋ kiliŋ ye. Balaŋo bee ban-na niŋ waato miŋ na a tuuta balanna baluriŋ kiliŋ. Woo bee koliyala le kaatu ko moodo si balaŋo mutano le a tambitoo santo. Wo kono balaŋo si loono le waati wo waati.

Sifaado : Balaŋ fula fo saba ñoola. Niŋ balanna faariŋo miŋ ye balaŋo muta a siriŋo a si wili a ye balaŋo tuu bankoo to a ye kee balanna baluriŋo ti. Ba-lanta ñiŋ be kañaandiŋ yirkoole ma. Naa banta waato miŋ na balanna baluriŋolu le ye noorooke.

Koorosiroo : Sanjo miŋ ka ñininka. Ka boo sanji konoonto kata sanji taŋ niŋ fula. Aman daa ka balaŋo faye balannalu kunto. Niŋ saŋo miŋ funtita balanta keno kono wo faata le.

Tuluŋo toxo : Ka saŋolu faa

Tuluŋo miraŋo : Sanji seye kata muan niŋ luulu.

Tuluŋo moxo yate : Dula simandiŋoto fo bankoo to. Jooraŋo: Balaŋ Feyariŋo santi-meetari muaŋ, aniŋ kembu kunto ka balan-taa dula nunu boye waala kaala ka balanta dula nunu

Tuluŋo kuŋo : Ka faaroo-ke ñiŋ balaŋola jaaniŋ a be bankoo mala ñiŋ balanta kenoto; balanna kiliŋ waala saŋ kiliŋ. Bari niŋ a ya tari moo maŋ balaŋo mutaa santo. Niŋ balaŋo ye maaro ke foolo a ye naa boye bankoo to

Page 32: juguem plegats

32

Le nom : Tuer lapins

Joueurs : De huit à vingt-cinq

Lieu : À l’extérieur

Matériel : Une balle molle d’une vingtaine de centimètres. Un morceau de craie pour dessiner le champ de jeu (ou un bâton pour tracer dans la terre).

Objectif : « Tuer » un des joueurs ou « lapins » qui courent dans le champ de jeu en le touchant avec la balle sans que celle-ci ait touché auparavant par terre et sans qu’on l’attrape au vol, mais en le touchant avec la balle et que celle-ci tombe ensuite par terre.

Tuer lapins Description : On dessine par terre un rectangle suffisam-ment grand pour que tous les joueurs puissent rentrer dans ce champ et aient suffisamment de place. Le joueur A prend la balle et reste immobile; pour se rapprocher d’un joueur B et le « tuer », il peut faire 3 pas bien marqués. Quand il lance la balle sur le joueur B, il peut se passer 2 situations: 1) La balle touche le joueur B et tombe à terre, le joueur B est « mort » et doit s’assoir par terre et attendre que quelqu’un « tue » le joueur A, qui, à son tour, sera « mort » et s’assoiera par terre et B pourra se relever et continuer à jouer. 2) Le joueur qui est attaqué (B) attrape la balle au vol; il reste alors vivant et le joueur A qui avait lancé la balle devient « mort ». Le joueur qui a alors la balle (B) la lan-ce à un autre joueur encore « vivant ». Le jeu se termine quand il ne reste plus qu’un seul joueur « vivant », ce qui est très difficile car quelqu’un peut toujours prendre la balle au vol. Dans ce cas, on peut arrêter le jeu à tout moment. Variantes : Avec 2 ou 3 balles en même temps. Si un joueur « mort » reçoit la balle quand il est assis, il la prend, se lève et devient « vivant » et laisse la balle par terre. On peut limiter le jeu dans le temps, et une fois terminé, les joueurs « vivants » gagnent. Observations : Âge recommandé: de neuf à douze ans. Il est interdit de lancer la balle à la tête des joueurs. Le « lapin » qui sort du champ de jeu est « mort ».

Page 33: juguem plegats

33

Les bitlles Descripció: Netegem el terreny de joc, hi marquem la lí-nia de tir i, a una distància d’aquesta de 9 a 10 metres (o menys si els jugadors són pe-tits), plantem les bitlles, col·locades de ma-nera que quedin tres al davant i tres al darre-re i a una distància d’un pam l’una de l’altra. Fem equips que tinguin el mateix nombre de jugadors. El primer jugador del primer equip adopta la posició de tir (agafant un bitllot amb la mà que vulgui, i avançant el peu contrari), i intenta tombar cinc bitlles tirant un bitllot contra aquestes fins a tres vegades. I, quan acaba, compta els punts que ha fet d’acord amb el sistema de puntuació següent: una bitlla tombada: 1 punt; dues, 2 punts; tres, 3 punts; quatre, 4 punts; cinc, 10 punts (i diu: “He fet bitlles”); sis, 6 punts (i diu: “He fet llenya”). Aleshores posa dretes les bitlles que ha fet caure, i el segon jugador cull els bitllots de terra i juga ell. Un cop han jugat tots els jugadors de cada equip, s’ha acabat la pri-mera ronda. Podem continuar el joc fins a fer tres rondes. En finalitzar les tres rondes, fem la suma dels punts que han fet els jugadors de cada equip per saber quin és l’equip gua-nyador. Si hi ha algun empat a punts, guanya l’equip que hagi fet més “bitlles”. Si continua l’empat, fem una altra ronda de tres tirades.

Origen: Els egipcis tenien un joc semblant cap a l’any 3000 a.C. A Catalunya, el joc el van introduir els romans.

Nom: Les bitlles

Jugadors: Quatre o més, formant equips amb els mateixos jugadors

Lloc: En un terra pla de sorra o de terra

Material: Sis bitlles i tres bitllots (bitlles peti-tes que fan de projectil)

Objectiu: “Fer bitlles”, és a dir, tombar cinc bitlles llançant un, dos o tres bitllots contra les sis que hi han plantades

Page 34: juguem plegats

34

Tuluŋ toxo : Aux quilles

Tuluŋo moxo yate : Moxo 4 foo xa yele

Tuluŋo dula : Dugoma, noono xaŋ

Tulunnaŋo : Buulu 6 ( bumbaa 3 doxomaa 3 : doxomaa lee sii ke fayili laŋo ti)

Tuluŋo kuŋo : Xa buulu baa 5 la bo buulu doxomaa 1, 2, 3 la, buulu 6 xono

Tulunŋo keeña : Xa noono 2 ke dugoma, xa buulu 3 la loo ñaa-to xa 3 la loo xoofe. Ekipu fula si loo A niŋ B. Niŋ A1 xaa a fayi, B1 saa afayi, buulu 1 = puyeŋ 1, buulu 2 = puyeŋ 2, buulu 3 = puyeŋ 3 ; buulu 4 = puyeŋ 4, buulu 5 = puyeŋ 10, A1 si 3 lee fayi xaa a dii Bi ma tuluŋo sgi dula folo si baŋ- sgidula fulaŋ jaŋo ; sabaŋ jaŋo si ke woo ña lee. Niŋ ekipo eŋ na puyeŋ siya ta woo lee gañe ta

Tuluŋo naaña : Egypt ngoo lee lu saa ke 3000, av Jc, romains nee lu xaa a naati Catalogne

Aux quilles

Page 35: juguem plegats

35

Description : On nettoie le terrain de jeu, on fait une marque pour la ligne de tir, et à une dis-tance de 9-10 mètres de cette ligne (ou moins si les joueurs sont petits) on place les quilles debout de manière à ce qu’il y en ait trois de-vant et trois derrière et à distance d’une main l’une de l’autre. On fait des équipes avec le même nombre de joueurs. Le premier joueur de la première équipe prend la position de tir (en prenant une petite quille avec n’importe quelle main et en avançant le pied opposé; par exemple: en tenant la petite quille dans la main droite et le pied gauche en avant) et tente de faire tomber 5 quilles grâce aux petites quilles-projectiles lancées contre les grandes quilles et cela jusqu’à 3 fois de suite. Quand il a terminé, il compte les points qu’il a fait, en accord avec le système de ponctuation suivant: une quille tombée, 1 point ; deux quilles, 2 points ; trois quilles, 3 points ; quatre quilles, 4 points; cinq quilles, 10 points (et il crie : « J’ai fait des billes ») ; six quilles, 6 points (et il crie : « J’ai fait du bois »). Il remet alors les quilles qu’il a fait tomber debout et à leur place et le second joueur ra-masse les petites quilles-projectiles par terre et joue à son tour. Une fois que tous les joueurs de chaque équipe ont joué, le premier tour se termine. On peut continuer le jeu ainsi jusqu’à faire trois parties. Une fois les trois parties ter-minées, on additionne les points qu’ont fait les joueurs de chaque équipe pour savoir quelle équipe a gagné. S’il y a match nul, l’équipe qui a « fait le plus de quilles » gagne. S’il y a encore match nul, on refait une autre partie de trois tirs.

Aux quillesLe nom : Aux quilles

Joueurs : Quatre ou plus, formant des équipes avec le même nombre de joueurs par équipe

Lieu : Sur un terrain plat en sable ou en terre

Materiel : Six quilles et trois quilles plus pe-tites (qui serviront de projectiles)

Objectif : « Faire des quilles », c’est à dire faire tomber 5 quilles en lançant une, deux, ou trois petites quilles contre les six qui sont debout

Origine : Les égyptiens avaient un jeu simi-laire vers 3000 av. J.-C. En Catalogne, le jeu a été introduit par les romains.

Page 36: juguem plegats

36

Cavall fort Descripció: Fem dos equips: el “cavall fort” i els “cava-llers”. Els primers escullen un dels seus jugadors per fer de “mare”. La “mare” es col·loca dreta i amb l’esquena recolzada a la paret i ajunta les mans encreuant els dits i se les posa al davant de la panxa. El primer component del “cavall fort” s’ajup i posa el front a les mans de la “mare”, s’agafa fort a la cintura d’aquesta i posa les cames ober-tes i semiflexionades i els abdominals ben forts per protegir-se la regió lumbar; darre-re seu, els següents es posen ajupits amb l’esquena formant un angle recte amb les cames, i amb el cap entre les cuixes del del davant. Els “cavallers”, un per un, agafen em-branzida i salten sobre el “cavall” ajudant-se recolzant les mans a l’esquena d’aquest per intentar apropar-se a la “mare” (no s’hi val fer “la bomba”, és a dir, saltar tan alt com es pugui i caure de cul sobre el “cavall” en comptes d’intentar tirar endavant). Si el “ca-vall” s’enfonsa abans que no hi hagin tots els “cavallers” enfilats, es diu que “ha fet figa” i es torna a començar. Si el cavall resisteix el pes de tots els cavallers, s’intercanvien els papers i es torna a jugar.

Observacions: Edat recomanada: de nou a divuit anys. Cal anar amb compte de no fer mal als altres ni a un mateix. Els més petits o menys forts solen fer de “mare” o es posen a la part del darrere del “cavall”, on pugen menys “cavallers”.

Nom: Cavall fort

Jugadors: Sis com a mínim i dotze com a màxim, en dos equips

Lloc: Lloc ampli, amb una paret per a recol-zar-s’hi

Material: Cap

Objectiu: El “cavall fort”, que és un llit d’esquenes de jugadors l’una darrere l’altra, aguantar el pes de tots els “cavallers”

Page 37: juguem plegats

37Suo kendo

Cheval fort

Tuluŋ toxo : Suo kendo

Tuluŋo moxo yate : 6 foo 12

Tuluŋo dula : Dugoma, noono xaŋ

Tuluŋo kuŋo : Ekipu fula se saa-afayi A niŋ B

Tuluŋo keeña : A si moxo kiling kee naa ti, suu folo si akuŋo laa anaa bulu tegoo to nac tee ya. Sun toolu bec si akuŋo duŋ iñoxon siŋ fula toe-xa loŋo iñoxonna. Suu borita si abulo sipa i xoo to xii ibaa sigui mee ke moxo juwo xay. Niŋ suo barila bee xii ibaa suwo maŋ boyi-woo suwo si be jee dookutay si naa, niŋ suwo duŋ boyi a si fo xo suwo maŋ kende. NB. Diŋdiŋo meŋ siyo maŋ saŋ xononto bo miya akee.

Le nom : « Cheval fort »

Joueurs : Six minimum et douze maximum, en deux équipes

Lieu : Un endroit spacieux avec un mur pour s’appuyer

Matériel : Aucun

Objectif : Le « cheval fort », qui est un « lit » formé par le dos des joueurs les uns derrière les autres, supportant le poids de tous les « chevaliers »

Description : On fait deux équipes: le « cheval fort » et les « chevaliers ». Les premiers choisissent un de leur joueur pour faire office de « mère » (la base du « cheval »). La « mère » se tient droite, le dos appuyé au mur, joint les mains en croisant les doigts et les place devant son ventre. Le premier composant du « cheval fort » se baisse, pose le front contre les mains de la « mère » et se tient à la ceinture de celle-ci, les jambes ouvertes et se-mi-fléchies et les abdominaux bien forts pour se protéger la région lombaire. Derrière lui, les sui-vants se baissent également, le dos formant un angle droit avec les jambes, et la tête entre les cuisses du joueur de devant. Les « chevaliers »,un par un, prennent de l’élan et sautent sur le « cheval » pour essayer de se rapprocher de la « mère » (il est interdit de faire la « bombe », c’est à dire de sauter aussi haut que l’on peut et tomber sur les fesses du « cheval » pour essayer d’aller plus en avant). Si le « cheval » s’effondre avant que tous les « chevaliers » aient sauté, on dit qu’on « s’est évanouit » et on recommence. Si le « cheval » resiste au poids des « chevaliers », on échange les rôles et on recommence à jouer. Observations : Âge recommandé: de neuf à dix-huit ans. Il faut prendre en compte de ne pas faire mal aux autres joueurs et à soi-même. Les plus petits ou les moins forts feront seulement le rôle de « mère » ou ils se placeront à la partie arrière du « cheval », où montent le moins de « chevaliers ».

Page 38: juguem plegats

38

Jugadors: A TREURE XAPES: Dos o quatre (aquests, en equips de dos)A APROPAR XAPES: Quatre

Lloc: En un terra de ciment (o de terra)

Material: A TREURE XAPES: Dues xapes cada jugador (una per a jugar i una de recanvi)A APROPAR XAPES: Quatre xapes cada jugadorPer a fer el rectangle o els cercles, uns tros de guix per a dibuixar-los al ciment (o un bastó per a marcar-los a la terra)

Objectiu:A TREURE XAPES: A cops de dit, llançar la pròpia xapa perquè topi amb la contrària i la tregui del terreny de jocA APROPAR XAPES: A cops de dit, fer entrar xapes en uns quants cercles per obtenir la màxima puntuació

Les xapes

Descripció:A TREURE XAPES: Dibuixem a terra un rectangle d’un metre per mig metre. Cada jugador, per torn decidit a la sort, tira la seva xapa per intentar treure del rectangle la del jugador contrari. Si a un jugador li surt una xapa del rectangle, ha de tornar a començar.A APROPAR XAPES: Dibuixem a terra una ratlla de sortida i, a prop, cercles de dife-rents mides i dificultats; al terreny de joc, podem fer-hi clots i posar-hi obstacles per fer més difícil l’entrada de la xapa en al-gun dels cercles; als més fàcils els donem puntuacions baixes, i als més difícils, pun-tuacions altes. Els jugadors han d’intentar fer entrar les xapes als cercles amb po-ques tirades. No es pot repetir tirada un cop ja s’ha fet. Cada jugador, quan és el seu torn, només pot tirar quatre vegades. El joc s’acaba quan un jugador arriba a la puntuació que hem fixat prèviament.

Page 39: juguem plegats

39

Tuluŋ toxo : Kapusuli

Tuluŋo moxo yate : Moxo 2 foo xa yele

Tuluŋo dula : Dugoma, noono xaŋ

Tulunnaŋo : Kapusuli

Tuluŋo keeña : Xa noono ke dugooma, moxo woo moxo kapusuli fula. Moxo fula lee fanaŋ saa afayi, Moxo A sii ala kapusulo fayi foo a si B taa laboo noono xoofe. Niŋ meŋ na kapusulo bota woo xantaa ato taa laa ama lee. Kapusuli duŋ dula si la goleya lee xaa akee muruŋ muruŋ ti wanla diŋxo. Kapusuli duŋ dula xa gole iñoxonti ñaameŋ i soŋo xa siya iñoxon-nti woo ñaa lee. Fayiloo mee to taa ama. Bee si fayilin kuŋ naani lee ke.

Kapusuli Matériel :A SORTIR LES CAPSULES : Deux capsules (de bouteille) pour chaque joueur (une pour jouer et une de rechange)A FAIRE RENTRER LES CAPSULES : Quatre capsules (de bouteille) pour chaque joueurUn morceau de craie pour dessiner le rectangle ou les cercles (ou un bâton pour les tracer par terre)

Objectif : A SORTIR LES CAPSULES : Grâce à un coup de doigt, lancer sa capsule et faire sortir la capsule de l’adver-saire du rectangleA FAIRE RENTRER LES CAPSULES : Grâce à un coup de doigt, faire rentrer les capsules dans différents cercles et obtenir la meilleure ponctuation

Description :A SORTIR LES CAPSULES : On dessine par terre un rectan-gle d’un mètre sur 50 cm. Chaque joueur, dont le tour est attribué par tirage au sort, lance sa capsule pour essayé de faire sortir du rectangle la capsule de l’adversaire. Si on sort la capsule d’un joueur, celui-ci doit recommencer.A FAIRE RENTRER LES CAPSULES : On dessine par terre une ligne de départ et à proximité, des cercles de diamètre et difficulté différentes. Sur le terrain de jeu, on peut faire des trous et mettre des obstacles pour rendre plus difficile l’entrée de la capsule dans les cercles. Aux cercles les plus faciles, on leur attribue une petite ponctuation et aux plus difficiles, une grande ponctuation. Les joueurs doivent ten-ter de faire entrer les capsules dans les cercles en moins de tirs possibles. Il est interdit de refaire deux fois le même tir. Chaque joueur, lorsque c’est son tour, ne peut tirer que quatre fois. Le jeu se termine quand un des joueurs atteint la ponctuation fixée préalablement au début du jeu.

Le nom : Capsules

Joueurs : A SORTIR LES CAPSULES : Deux ou quatre (en équipe de deux)A FAIRE RENTRER LES CAPSULES : Quatre

Lieu : Sur un terrain en ciment (ou en terre)

Capsules

Page 40: juguem plegats

40

PataconsNom: Patacons

Jugadors: Dos o més

Lloc: A qualsevol lloc

Material: La “peça”: una pedra plana, o un tros de fusta o ferro. El “patacó”: partim al llarg una carta de la baralla; cada meitat la pleguem en tres (l’una per l’anvers i l’altra pel revers) i queden dos qua-drats dobles amb una solapa també quadrada; fem entrar alhora la solapa de cada quadrat doble dins de l’altre, i ens queda un sol patacó ben acoblat

Objectiu: Fer sortir d’una rodona marcada a terra, llançant-hi un objecte, els cartons que hi han a dins

Descripció:EL FLENDI: Fem una rodona a terra, i hi po-sem el mateix nombre de patacons. Per torn decidit a la sort, llancem la “peça” des d’una ratlla per treure els patacons de la rodona. Guanya el jugador que treu més patacons de la rodona.

Variants:A LA PARET: Uns quants patacons a terra, to-cant a la paret. Cada jugador aguanta amb un dit un patacó posat alt a la paret, i el deixa caure. El jugador que fa caure el seu patacó sobre un altre, es guanya aquest per a ell.LA BARRISCA: Uns quants patacons a terra, tocant a la paret. Des d’un metre i mig o dos, cada jugador llança un patacó a la paret. El jugador que fa caure el seu patacó sobre un altre, es guanya aquest per a ell.LA RATLLA: Des d’una distància determinada, llancem els patacons fins a una marca feta a terra. El jugador que té el patacó més a prop de la marca, es queda amb els patacons dels altres jugadors.LA PARADETA: Des d’una distància determi-nada, llancem, per torns, els patacons fins a la “peça”, que és a terra. El jugador que amb el seu patacó toca la “peça”, es queda amb els patacons dels altres jugadors.

Page 41: juguem plegats

41

PataconsTuluŋ toxo : Patacons

Tuluŋo moxo yate : Moxo 4 foo xa yele

Tuluŋo dula : Faŋ beee

Tulunnaŋo : 2 xa yele

Tuluŋ miraŋo : Dorome kiliŋ, kuro wala ne-goo wala yiro lepe lepe liŋo

Tuluŋo keeña :Patacon mu lee xa kate kiliŋ to talaa fula ti ; ta-laa woo tala xa woo to laa saba ti, xa to laaliŋo woo lu duŋ iñoxoŋ xono : woo lee patacon ti. Tuluŋo kuŋo xa patacon nu la bo noono xoofe doromee la.LE FLENDI : Xa patacon nu la loo noono muru liŋo to ekipo bee moxo saa a fayi kiliŋ, kiliŋ : A1- B1, A2 -B2, …, niŋ meŋa patacon na boo ta siya ta woo lee gañe ta.LE MUR : Patacon lu si simbe miroo lee la, bee sii ila doromee laa miroo ma i bulu xonondiŋ kiliŋ nee la, niŋ daakuŋo sii tee ima, i saa a bula, niŋ ila doromee jolonta patacon meŋ to woo mu i taa lee ti.LA BARRISCA : Patacon lu bee si simbe miroo lee la, bee si meeteti fula niŋ tala wala saba lee duŋ i niŋ miroo te, niŋ daakuŋo sii tee i ma, ila dorome jee patacon meŋ na boo i taa lee mu woo ti.LA LIGNE : Bee bii ila doromee fayi la noono dara liŋo lee ma, niŋ meŋ na doromee sutuyata noono la bee ti woo lee gañe ta, woo lee fanaŋ taamu patacon too lu bee ti.

Page 42: juguem plegats

42

PataconsLe nom : Patacons

Joueurs : Deux ou plus

Lieu : Indifférent

Matériel : Une « pièce »: une pierre plate, ou un morceau de bois ou de fer. Le « patacó »: on partage par la longueur une carte d’un jeu de cartes; on plie chaque moitié en trois (l’une à l’endroit et l’autre à l’envers) et on obtient deux carrés doubles avec pour chacun, un volet, carré également. On fait ren-trer en même temps le volet de chaque carré double l’un dans l’autre, et on obtient alors un « patacó » bien assemblé

Objectif : Faire sortir les « patacons » d’un cercle marqué à terre en lançant un objet (la « pièce »)

Description : LE FENDI: On trace un rond par terre, et on y place le même nombre de « patacons » pour cha-que tour. Chacun son tour (qui est défini par tirage au sort), on lance la « pièce » depuis une ligne pour faire sortir les « patacons » du rond. Le joueur qui fait sortir le plus de « patacons » du rond gagne la partie.

Variantes: LE MUR : On place un certain nombre de « patacons » par terre, touchant un mur. Chaque jou-eur tient avec un doigt un « patacó » contre le mur en hauteur, et le laisse tomber. Le joueur qui fait tomber son « patacó » sur un autre posé par terre, gagne celui-ci.LA BARRISCA : On place un certain nombre de « patacons » par terre, touchant un mur. Depuis une distance d’un mètre et demi ou deux mètres, chaque joueur lance un « patacó » contre ce mur. Le joueur qui lance son « patacó » sur un autre posé préalablement contre le mur gagne celui-ci.LA LIGNE : Depuis une distance déterminée, on lance les « patacons » jusqu’à une ligne mar-quée au sol auparavant. Le joueur qui lance son « patacó » le plus près de la ligne, gagne et prend les « patacons » de tous les autres joueurs.LA PARADETA : Depuis une distance déterminée, on lance, chacun son tour, les « patacons » le plus près possible de la « pièce » qui est par terre. Le joueur qui touche la « pièce » avec son « patacó », gagne les « patacons » des autres joueurs.

Page 43: juguem plegats

43

PunxatsNom: Punxats

Jugadors: Quatre o més, en dos equips amb els mateixos jugadors

Lloc: A l’aire lliure

Material: Una pilota tova. Per a fer el camp de joc, un tros de guix per a dibuixar-lo al ciment (o un bastó per a marcar-lo a la terra).

Objectiu: “Matar” cada jugador de l’equip con-trari donant-li un cop amb la pilota sense que aquesta hagi tocat abans a terra i sense que ell (o un company seu) pugui agafar-la al vol, sinó que la pilota el toqui i caigui al camp de joc.

Descripció: Dibuixem a terra un rectangle prou gran perquè hi capiguem tots els jugadors posats drets i bastant amples. Fem una ratlla al mig que divideixi el terreny de joc en dos camps, A i B. Fem dos equips de nens i nenes barrejats, i cada equip se situa en un dels dos camps. El jugador de l’equip A tira la pilota al camp B. Poden pas-sar tres coses: 1a) La pilota toca un jugador de l’equip B (i de rebot pot tocar un company seu) i cau al camp de joc, i llavors aquest és “mort” (i el company del rebot també) i se’n va al camp dels morts de l’equip B, que és fora del terreny de joc, a l’altra banda del camp A, i des d’allà, quan li arribi la pilota, intentarà “matar” un jugador de l’equip A per “salvar-se” i tornar al camp B. 2a) La pilota travessa el camp B sense tocar a ningú, i llavors l’agafarà un dels “morts” de l’equip B i in-tentarà salvar-se “matant” un jugador de l’equip A. 3a) Un jugador del camp B entoma al vol la pilota, que no cau a terra, i llavors queda “viu” ell, però és “mort” el jugador de l’equip A que la hi havia llançada. Sempre li toca jugar a l’equip que ha agafat la pilota. Guanya l’equip que deixa l’altre sense cap jugador “viu”.

Variant: Amb dues o tres pilotes alhora.

Page 44: juguem plegats

44

PunxatsTuluŋ toxo : Punxats

Tuluŋo moxo yate : Moxo 4 foo xa yele

Tuluŋ miraŋo : Baloŋo niŋ noono

Tuluŋo dula : Dugoma, noono xaŋ

Tulunnaŋo : Ekipu 2 ; ekipu woo ekipu moxo : 4 xa yele

Tuluŋo kuŋo : Xa ekipu doŋ moxo lu faxa baloŋXa noono baa tonxoŋ naani maa safe dugoma, xa noono niŋ tala a teemo to. Ekipu A si loo faŋ kiliŋo, Bsi loo faŋ doŋ, keelu niŋ musoo lee lu be ñaxami liŋ ekipu A moxo kiliŋ si baloŋo fayi ekipu B moxo lu ma, fen saba si ke noo

Tuluŋo kee ña :1) ekipu B moxuo kiliŋ bunta, janniŋ baloŋo xa joloŋ dugu a benta B moxo kutaŋ ti : woo moxo fuloo bee si faxa i si taxa A fure mara dulu, fure mennu bota ekipu A xa naa B si baloŋo muta lee noo, xa B moxo doo buŋ a la xii iborI xa taxa A. 2) baloŋŋ beŋ mooxo sii ti a jolŋ ta dugu A fure doo si baloŋ taa lee noo xa B moxo doo buŋ a la xii i bori xa taxa A. 3) ekipu B moxo doo si baloŋo muta lee noo saŋ niŋ dugu tee, meŋ xaa a fayi xa bo A si faxa.NB- baloŋo be mennu bulu badaa fayi daakuŋo be woo lee lu ma, ekipu meŋ jee ekipu doŋ moxoo bee faxa, woo lee gañe ta. Baloŋ fula foo saba bee si fayi lee noo iñoxonna.

Page 45: juguem plegats

45

PunxatsLe nom : Punxats

Joueurs : Quatre ou plus, en deux équipes avec le même nombre de joueurs

Lieu : À l’extérieur

Materiel : Une balle molle. Une craie pour des-siner le terrain de jeu (ou un bâton pour le tracer dans la terre)

Objectif : « Tuer » chaque joueur de l’équipe oppo-sée en le touchant avec la balle sans que celle-ci ait touché avant par terre et sans que le joueur (ou un de ses co-équipiers) puisse l’attraper au vol mais qu’une fois touché le joueur, elle tombe sur le terrain de jeu.

Description : On dessine par terre un rectangle suffisamment grand pour que tous les joueurs puissent rentrer dedans et qu’ils aient suffisamment de place. On trace une ligne au milieu qui divisera le terrain de jeu en deux camps: A et B. On fait deux équipes de garçons et filles mélangés, et chaque équipe se place dans un des deux camps. Le joueur de l’équipe A lance la balle dans le camp B. Il peut se passer trois situations: 1) La balle touche un joueur de l’équipe B (et avec le rebond de la balle, peut toucher un autre joueur B) et tombe dans le camp, le joueur B est donc « mort » (et l’autre joueur touché par le rebond aussi) et doit aller dans le camp des « morts » de l’équipe B, en de-hors du terrain de jeu, de l’autre côté du champ A, et depuis là, il peut, quand il arrive à attraper la balle, « tuer » un joueur de l’équipe A pour se sauver et retourner dans son camp. 2) La balle traverse le camp B sans toucher personne. Un des « morts » de l’équipe B peut donc prendre la balle et essayer de « tuer » un joueur de l’équipe A pour se sauver. 3) Un joueur du camp B attrape la balle au vol, qui ne tombe pas à terre, et donc reste « vivant » alors que le joueur qui a lancé la balle devient, lui, « mort ». À chaque fois, c’est au tour de l’équipe qui a la balle de jouer. L’équipe qui gagne est celle qui laisse l’autre équipe sans joueurs « vivants ».

Variante : Avec deux ou trois balles.

Page 46: juguem plegats

46

La xarranca

La marele

Nom: La xarranca

Jugadors: Dos o més.

Lloc: En un terra de ciment (o de terra).

Material: Una pedra plana. Per a fer les case-lles, uns tros de guix per a dibuixar-les al ciment (o un bastó per a marcar-les a la terra).

Objectiu: Llançar la pedra a la casella corres-ponent i fer tot el recorregut saltant a peu coix (i quan cal amb els dos peus) sense trepitjar cap ratlla ni perdre l’equilibri; i de tornada, collir la pedra amb la mà.

Descripció: Dibuixem a terra una fila de deu ca-selles: la número 1, la núm. 2 i la núm. 3, soles; la núm. 4 i la núm. 5, juntes de costat; la núm. 6, sola; la núm. 7 i la núm. 8, juntes de costat; la núm. 9 i la núm. 10, soles. Totes les caselles són quadrades, menys la casella núm. 10, que té forma de semicercle. El primer jugador llança des de fora una pedra plana a la casella núm. 1. Salta a peu coix des de fora a la núm. 2 (no es pot trepitjar la casella on hi ha la pedra), i des-prés, de la núm. 2 a la núm. 3. Cau amb els dos peus a la núm. 4 i la núm. 5. Salta a peu coix a la núm. 6. Cau amb els dos peus a la núm. 7 i la núm. 8. Salta a peu coix a la núm. 9, i des-prés, de la núm. 9 a la núm. 10. Es gira i desfà el camí fins a la 2, cull la pedra del requadre 1 i salta a fora. Torna a començar llançant la pe-dra a la casella núm. 2, i així successivament.

Tuluŋ toxo : La marele

Tuluŋo moxo yate : Moxo 2 foo xa yele

Tuluŋo dula : Dugoma, noono xaŋ

Tuluŋo keeña : Xa noono kee dugomo, nimero bee suwoo, looti foo tangaŋo, tulunna folo sii ala piño fayi su foloo xono nº 1 kunto. Siŋ kilin si loo su nº 1, 2, 3, 9, 10 to piñono ba dulaa woo dula siŋ meeloo noŋ. Siŋ fuloo si loolaa nº 4 niŋ 5 too niŋ, tulunna taxato foo nº 10, a sii ila sagi, a naatoo sii imajiji xaa ala piñon taa, niŋ meŋ xa nº 1, 2, 3, 6, 9 ke wo si su kiling soto.

Si trepitja ratlla, cau o tira la pedra fora de la ca-sella o aquesta toca ratlla, perd el torn. Guanya el qui fa primer tot el recorregut.

Variant: Quan la pedra és a la casella núme-ro 10, en lloc de collir-la amb la mà, el jugador la va xutant saltant a peu coix de manera que aquesta sempre quedi dins la casella següent i sense tocar cap ratlla.

Page 47: juguem plegats

47

La marelleLe nom : La marelle

Joueurs : Deux ou plus

Lieu : Sur un terrain en ciment (ou en terre)

Matériel : Une pierre plate. Un morceau de craie pour dessiner les cases (ou un bâton pour tracer dans la terre)

Objectif : Lancer la pierre dans la case corres-pondante et faire tout le trajet de la marelle en sautant à cloche-pied (et lorsqu’il est nécessaire, avec les deux pieds) sans marcher sur aucune ligne ni perdre l’équilibre, et ramasser la pierre avec la main lors du retour.

Description : On dessine par terre une suite de 10 cases qui formeront la marelle: la case numéro 1, 2 et 3 seules, les numéros 4 et 5 join-tes à côté l’une de l’autre, la case numéro 6 seule, les numéros 7 et 8 jointes à côté l’une de l’autre, les numéros 9 et 10 seules. Toutes les cases sont des carrés sauf la case numéro 10 qui est en forme de demi-cercle. Le premier joueur lance depuis l’extérieur de la marelle une pierre plate dans la case numéro 1. Il saute à cloche pied depuis l’extérieur jusqu’à la case numéro 2 (il ne peut pas sauter dans la case où il y a la pierre) et ensuite de la case numéro 2 à la case numéro 3 toujours à cloche pied. Il saute ensuite avec les deux pieds dans les ca-ses 7 et 8 et finalement à cloche pied dans les cases 9 et 10. Il se retourne et refait le chemin inverse jusqu’à la case numéro 2, ramasse la pierre qui se trouve dans la case numéro 1 et saute à l’extérieur de la marelle. Il recommen-ce en lançant la pierre dans la case numéro 2 et ainsi de suite sucessivement. S’il marche sur une ligne, tombe ou lance la pierre en dehors de la marelle ou sur une ligne, il perd son tour. Le premier joueur qui fait le trajet entier de la marelle a gagné.

Variante : Quand la pierre se trouve dans la case numéro 10, au lieu de la ramasser avec la main, le joueur peut la shooter en sautant à cloche pied d’une telle manière que celle-ci se trouvera toujours dans la case suivante et sans toucher aucune ligne.

Page 48: juguem plegats

48

El mocador

Naafo

Nom: El mocador

Jugadors: Quatre o més, en dos equips amb els mateixos jugadors

Lloc: A l’aire lliure

Material: Un mocador. Per a fer les ratlles, un tros de guix per a dibuixar-les al ciment (o un bastó per a marcar-les a la terra)

Objectiu: Agafar el mocador per endur-se’l al camp de l’equip propi, o bé, si l’ha agafat el ju-gador contrari, atrapar-lo a ell

Descripció: Fem a terra dues ratlles paral·leles separades entre si uns 20 o 30 metres, i una tercera al mig, a la meitat de la distància entre les dues. Fem dos equips, A i B, amb el mateix nombre de jugadors (per exemple, deu). Els ju-gadors de cada equip es posen en fila darrere la seva ratlla i mirant cap al mig. Els de l’equip A es reparteixen un número diferent per a ca-dascun d’ells (per exemple, de l’1 al 10); i els de l’equip B es reparteixen els mateixos núme-ros. Una persona imparcial o jutge es posa a la ratlla del mig amb un mocador a la mà, i diu un número dels que tenen assignats els jugadors. Els dos jugadors que tenen aquest número van al mig per agafar el mocador sense passar la ratlla abans que l’agafi un dels dos; si un d’ells ho fa, queda eliminat i es posa a prop del jutge a la banda del seu equip.

Si el mocador l’agafa el jugador de l’equip A, ha de córrer fins darrere la ratlla del seu equip sen-se que l’atrapi el de l’equip B. Si el perseguidor no l’atrapa, torna a la fila del seu equip, el B. Però si l’atrapa, llavors ell torna a la seva fila, i el de l’equip A atrapat queda eliminat i es posa a prop del jutge a la banda del seu equip. Li tornen el mocador al jutge, i el jutge diu un altre núme-ro. A les properes jugades, al jugador eliminat el pot salvar un company seu si li pica la mà quan fuig perquè acaba d’agafar el mocador i tots dos corren cap a la ratlla del seu equip.

Tuluŋ toxo : Naafo

Tuluŋo moxo yate : Xaa ataa naani ma xa yele

Tuluŋo dula : Dugoma, noono xaŋ

Tulunnaŋo : Naafo

Tuluŋo kuŋ : Xa naafoo naati ila su

Tuluŋo keeña : Xa noono fula ke A niŋ B a niŋ B furante xa 20m, wanla 30m sii lee ekipolu moxo yaate mu kiliŋ nee ti. Ekipu kiliŋ sii iloo A to kiliŋ sii iloo B to doko si tutuu teemo to xa naafoo sitii ala nimero si dii a bee ma. Korosoli laa sii iloo teemo to, xaa afo nimero : 1 wanla 2, 3, 4 -----foo n° 10 moxo fuloo mennu la nimero kilii ta si beŋ naafoo ya niŋ meiŋ naafoo sii ta ila su imaŋ muta doŋ si ke kasalamoxo ti niŋ imuta ta isii duŋ kasoola. Meŋ jee mutali baa ke woo lee gañe ta.

Page 49: juguem plegats

49

Jeux du mouchoir

Le nom : Jeux du mouchoir

Joueurs : Quatre ou plus, en deux équipes avec le même nombre de joueurs

Lieu : Sur un sol en ciment (ou en terre)

Matériel : Un mouchoir. Un morceau de craie pour tracer les lignes par terre (ou un bâton pour tracer dans la terre)

Objectif : Attraper le mouchoir pour le ramener à son équipe, ou, si un joueur de l’équipe oppo-sée le prend, attraper ce joueur

Description : On trace par terre 2 lignes parallèles séparées entre elles de 20-30 mètres et une troisiè-me ligne au milieu, à mi-distance entre les 2 pre-mières. On fait deux équipes, A et B, avec le même nombre de joueurs dans chaque équipe (par exem-ple 10 joueurs). Les joueurs de chaque équipe se placent en file derrière sa ligne et regardent face à l’autre équipe (face au milieu du jeu). Les joueurs de l’équipe A se répartissent un numéro différent pour chacun d’eux (par exemple de 1 à 10), et ceux de l’équipe B se répartissent les mêmes numéros. Une personne impartiale ou juge se place sur la ligne du milieu avec un mouchoir à la main, et crie un numéro parmi les numéros assignés aux joueurs. Les deux joueurs qui ont ce numéro courent le plus vite possi-ble au milieu pour attraper le mouchoir sans dépas-ser la ligne du milieu (et aller dans l’autre camp) et avant que l’autre ne l’attrape. Si un des deux dépas-se la ligne, il est éliminé et se place à côté du juge mais du côté de son équipe. Si le joueur de l’équipe A attrape le mouchoir, il doit courir jusque derrière la ligne de son équipe sans que l’attrape le joueur de l’équipe B. Si le joueur de l’équipe B ne l’attrape pas, celui-ci retourne dans la file de son équipe. Mais s’il l’attrape, alors le joueur de l’équipe B re-tourne à sa place et le joueur de l’équipe A, attrapé, est éliminé et se place à côté du juge, mais du côté de son équipe. On redonne le mouchoir au juge qui crie un autre numéro. Pendant les autres parties, le joueur éliminé peut être sauvé par un joueur de la même équipe qui vient d’attraper le mouchoir en lui tapant dans les mains. Les deux joueurs courent alors jusque derrière la ligne de leur équipe.

Page 50: juguem plegats

50

Organització del projecteOrganisation du projetAssociació d’Amics de Diakha Madina Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació del projecteCoordination du projetÀfrica Guerrero, Associació d’Amics de Diakha MadinaLluís Vallvé, Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació de les escoles Coordination des écoles Saliu Diaby, dels centres de Kedougou Mireia Parés, dels centres de Barcelona

Revisió lingüísticaRévision linguistiqueCatalà i ajudant d’edició: Ricard BonmatíMandinga: Diallanding SissokhoFrancès: Anabelle Parent i Natalia Catalan

Disseny i composicióDessin et compositionMartí Riu

Il·lustracions dels alumnes…Illustrations des élèves…...de l’ekole Mariama Díaby, l’ekole El Hadi Omar Aïdara, l’ekole Bakary Seck, l’ekole Thierno Salif Sidibe, l’ekole Ibrahima Danfakha, l’ekole Alpha Mamadou Sadio Bâ, l’ekole Bakary Dansokho, l’ekole Marcel Paravy, 5è i 6è de primària del CEIPM Turó Blau, 4t de primària del CEIPM Els Pins, 3r i 4t de primària del CEIPM Escola del Mar, 1r d’ESO de l’IES, Josep Pla, 3r de primària del CEIPM Heura, 3r i 4t de primària del CEIPM Arc Iris, 4t de primària del CEIPM Àngels Garriga i 4t de pri-mària del CEIPM Torrent de Can Carabassa.

Page 51: juguem plegats

51

Coordinació i dinamització de la festa a BarcelonaCoordination et dinamisation de la fête à BarceloneM. Àngels Albertos, Districte d’Horta-GuinardóLluís Vallvé, Consorci d’Educació de BarcelonaCarme Milian, IES Vall d’Hebron

Gravació i edició de vídeo i blogEnregistrement et montage vidéo et blogMireia ParésVolem fer constar el nom de totes les persones i institucions que han ajudat a fer possible tot aquest treball sumant, il·lusionades, els seus esforços:

Nsago moxo woo moxo, xambeŋ woo xambeŋ xa ndeema baaro niŋ xono, xa i tigi toxo la boo:

Nous tenons à remercier toutes les personnes et institutions qui nous ont aidés à réaliser ce travail et les efforts qu’ils ont fourni:

Institucions que han donat suport al projecteInstitutions qui ont donné support au projetConsorci d’Educació de BarcelonaInstitut Municipal d’EducacióLinguamónDistricte d’Horta-Guinardó Alumnes que hi han participat com a dinamitzadors culturalsÉlèves qui y ont participé comme dinamisateurs culturelsÀlex Canals, Àlex Suñé, David Borrell, Elisabet Navarro, Eric Albarran, Ivan Bergés, Jordi Bigorra, Jordi Capera, Oliver Orellana i Raül Muñoz.

Alumnes que hi han participat jugant i dibuixantÉlèves qui y ont participé en jouant et dessinantAarón Gámez, Abdou Karim Diallo, Abdoulaye Touré, Adama Bâ, Adama Feita, Adrià Aroca, Adrià Saro, Adrián González, Aïda Founné Diallo, Aïda Blanco, Aïmérou Sy, Aina Doménech, Aina Garcés, Aina González, Aina Xiaoye Sanz, Ainhoa Herrero, Aissatou Diallo Cissé, Aissatou Thiam, Aitor Urruticoechea, Alain Charo Feita, Alba Gómez, Alba Mayordomo, Alba Rodríguez, Albert Cervelló, Albert Franco, Aleix Carbonell, Alejandro

Page 52: juguem plegats

52

Pereira, Alejandro Rossell, Àlex Clavain, Àlex Escámez, Àlex Marco, Alèxia Martorell, Aliou Touré, Allison Nicole, Alma Borrell, Alphan Camara, Amadou Ndao, Amadou Woury Diallo, Amy Fall, Ana Jerez, Ana Pérez, Andrea Calzada, Andrea Cano, Andrea Fernández, Andrea Liria, Andrea Mejias, Andrea Muñoz, Andrés Valbuena, Andreu Perdigó, Anna Márquez, Anna Sáez, Antoine Boubane, Ariadna Pérez, Ariel Martín Valdivia, Arnau Casas, Arnau Ruano, Arnau Salvador, Awa Ba, Awa Bâ, Awa Doucouré, Babacar Ngom, Bakary Camara, Bassirou Dieng, Berta López, Berta Reñé, Biel Vall, Bilal Mamouni, Boubacar Diallo, Brian Acosta, Bruna Oliveras, Candela Rodas, Carla Domènech, Carles Alfocea, Carles Carrasco, Carlos Gabriel Garcia, Carmen Ramírez, Cèlia Anton, César Dondo Feita, César Feita, Cheikhou Dan-fakha, Chikhouna Sow, Clara Long Blanco, Claudia Divins, Clàudia Tàrrega, Claudia Vallejo, Daniel Ar-dèvol, Daniel Tejedor, Daniel Viu, Danny Medina, Daouda Diallo, David Díaz, David Lahoz, Dea Hernán-dez, Demba Macalou, Deybid Villarroel, Diaraye Diallo, Diarry Diallo, Dídac Martínez, Dieudonné Bindia, Diouldé Boubane, Edgar Sare, Edmond Boulane, Èlia Godayol, Elisabet Deprez, Eloi Font, Èric Cabrera, Erika Pichel, Estel Roig, Estela Franquesa, Ester Canales, Facundo Javier Silva, Famara Diakhité, Fanny Arenas, Fàtima del Carmen Huan, Fatou Dansokho, Fatou Diallo, Fatoumata Diankha, Fatoumata Keita, Fatoumota Danfakha, Fernando Arancibia, Flor Ailen, Francesc Cortijo, Francesc Holly, Gemma Arriaga, Georgina Hurtado, Gerard Aguilar, Gerard Forcada, Gerard Vayà, Gerard Villares, Guilhem Rosique, Gui-llaume Feita, Guillem Megías, Guillem Rossi, Guillermo-Lorenzo Prado, Halimatou Diallo, Hamed Cissé, Haroon Rehman, Helena Rebollo, Helena Veledo, Henri Tama Bindia, Ibrahima Sory Sylla, Idrisa Diallo, Irène Bindia, Irene Molina, Irene Pérez, Irina De la Morena, Ismael Hani, Ismaïla Ngom, Issam Drary, Ivan Andrés Ayala, Ivan Ramos, Ivan Rújula, Jana Mas, Janette Boubane, Jason Moreno, Jean Baptistible Fei-ta, Jean Noel Feita, Jemy Martí, Jéronimo González del Solar, Jessica Herrera, Jèssica Sánchez, Jherson Nonó, Joan Caro, Joan Domingo, Joan Guasch, Joana López, Joanathan Navarro, Joel Munné, Joel Pérez, Joel Quilez, Jonathan de Bettencourt, Jordi Bayarri, Jordi Pérez, Jorge Andrés Rivadeneira, Jose Manuel, Judit Arillla, Júlia Amoretti, Júlia Cabrera, Júlia Campos, Júlia Forcada, Júlia Hernàndez, Júlia Torres, Júlia Ventalló, Julien Camara, Kegan Michael Akinsanmi, Kéléfa Keita, Kim López, Koli Dia, Koumba Daba Keita, Laia Bellart, Laia Caballero, Laia Calabuig, Laia Cardona, Laia Egea, Laia Martínez, Laia Ramió, Lamine Diallo, Laura Càncer, Laura Castro, Laura Fernández, Laura Romero, Laura Tornel, Leia Hidalgo, León Tama Camara, Lluc Molins, Lúa Berna, Luisa Maria Zambrano, M. del Mar González, M. Paz Valbue-na, M. Victòria Márquez, Mady Diallo, Mamadou Aliou Souaré, Mamadou Dian Diallo, Mame Diarra Sylla, Mar Baza, Mar Rubio, Marc Carrillo, Marc de la Asunción, Marc Fernández, Marc Rubín, Marcel Molina, Marcel Muñoz, Marcel Tàsies, Maria Daniela Sánchez, María José Valbuena, Maria Martí, María Reina, Maria Vicente, Mariama Boye Diallo, Mariama Dembélé, Mariama Diaby, Mariama Diallo, Mariama Feita, Mariama Sankaré, Mariana Zabala, Marina Aparicio, Marina de Juan, Marina Marco, Marina Murillo, Mario Alcón, Màrnol Sirpa, Marta Gabarró, Marta Puntí, Marta Samblàs, Martí Cervera, Martí González,

Page 53: juguem plegats

53

Martí Guàrdia, Martí Malek, Mateu Carreté, Max Reinhardt, Max Salgado, Melanie Cortés, Miquel Garós, Mireia Artesero, Mireia Bellés, Mireia Biosca, Mireia Carbajal, Mireia Peña, Miriam Cano, Moussa Bâ, Mous-sa Kouyaté, Moussa Souaré, Moutaga Diallo, Nadine Bindia, Nahomi Sandoval, Natalie Paola Mejia, Naya Dansokho, Ndeye Soukayo Diallo, Nerea Gallardo, Nerea Miñana, Nerea Oria, Nicolas Bindia, Nil Mariages, Núria Nonó, Núria Solano, Omou Aïdara, Ona Carabasa, Oriol Cardona, Oriol Pujol, Oriol Rosique, Oriol Zar-doya, Oumon Diallo, Pablo Galán, Pablo González, Pau Fernández, Pau González, Pau Guàrdia, Pau Otal, Pau Sánchez, Pau Verdú, Paula Arnauda, Paula Bayà, Paula Beteta, Paula Calonge, Paula Catalan, Paula Costa, Paula Gabriel, Paula Martínez, Paula Pérez, Pep Aymerich, Pere Pibernat, Pol Comellas, Pol Perea, Pol Rami, Pol Sánchez, Ramatoulaye Bâ, Raúl Cervera, Ricard Escribano, Ricard Seguí, Roc Barceló, Roger Lucas, Roger Ortiz, Roger Vinyals, Roland Bidiar, Rosa Milian, Rubén Redolad, Samuel Bravo, Sandra Cor-tés, Sandra de la Asunción, Sandra Parrot, Sandra Rosique, Sara Garcia, Sara Lamas, Sara Loren, Sebastià Navarro, Sény Sylla, Sergi Chaves, Serhiy Khachaturyans, Sira De Paz, Sofía Angulo, Sofia-Vera Alonso, Soukharou Danfakha, Sounton Niakhasso, Tatiana Jiménez, Terry Adibe, Unai Gómez, Unai Notario, Valentí Torralba, Vicenç Sánchez, Víctor Batlle, Víctor Cànovas, Víctor Valls, Vladislav Ivanov, Woulaba Camara, X. Clara Rodríguez, Xana González, Xavier Vargas, Xènia Moseguí, Yacine Ba, Yaya Cissokho i Zeleste Monell.

Page 54: juguem plegats
Page 55: juguem plegats

http://juguemplegats.blogspot.com

Aquest llibre de jocs, fruit del treball cooperatiu d’infants de dos continents, Eu-ropa i Àfrica, escrit en tres llengües, mandinga, català i francès, és un material molt útil per a les escoles. D’una banda, ens mostra dues cultures llunyanes però cada cop més properes dins les nostres aules, i de l’altra, constitueix un bon exemple de treball interdisciplinari portat a terme coordinadament per quinze centres educatius.

Ce livre de jeux, le résultat de la coopération des enfants de deux continents, l’Europe et l’Afrique, écrit en trois langues, mandingue, français et catalan, est un matériau très utile pour les écoles. D’une part, montre deux cultures lointai-nes, mais de plus en plus plus proches dans nos salles de classe, et de l’autre est un bon exemple de travail interdisciplinaire réalise à quinze écoles.

Page 56: juguem plegats

Altres publicacions del projecte “Junts”D’autres publications du projet « Ensemble »

Dibuixa’m un conteTalila nono

Junts dibuixem i cantem Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe keEnsemble, dessinons et chantons

Dibuixa’m un conteRsm-ayi ijjt n tpajit