jvv impuls de la lectura definitiu 2015ins-jvicensvives.xtec.cat/web/impulslectura/jvv_Pla Lector de... · Proposta d'activitats del departament de matemàtiques ... coordinadora

Institut Jaume Vicens Vives Pla lector del centre Curs 2012-2015

PLECPla lector de centrePla lector de centrePla lector de centrePla lector de centre

1


Índex de continguts1Justificació.........................................................................................................................................42El tractament de la lectura als departaments del centre..............................................................5

Departaments de llengües catalana i castellana.............................................................................................5Estratègies metodològiques i recursos......................................................................................................................5Els recursos i materials de lectura dels departaments:.............................................................................................6Propostes d'activitats de lectura.................................................................................................................................7

Departament de llengües estrangeres: anglès, francès i alemany..................................................................8Estratègies metodològiques i recursos......................................................................................................................8Els recursos i materials de lectura dels departaments:.............................................................................................9Propostes d'activitats de lectura.................................................................................................................................9

Departament de ciències socials..................................................................................................................10Estratègies metodològiques i recursos....................................................................................................................10Els recursos i materials de lectura del departament:..............................................................................................11Propostes d'activitats de lectura...............................................................................................................................11

Departament de matemàtiques.....................................................................................................................11Estratègies metodològiques i recursos.....................................................................................................................11Els recursos i materials de lectura...........................................................................................................................12Propostes d'activitats de lectura...............................................................................................................................12

Departament de ciències experimentals.......................................................................................................12Estratègies metodològiques i recursos....................................................................................................................12Els recursos i materials de lectura dels departaments:...........................................................................................13Propostes d'activitats de lectura...............................................................................................................................13

Departament de clàssiques: llatí, grec, filosofia i religió.............................................................................14Llengües clàssiques: llatí i grec...............................................................................................................................14

2.1Estratègies metodològiques i recursos..........................................................................................142.2Els recursos i materials de lectura................................................................................................152.3Propostes d'activitats de lectura....................................................................................................15

Filosofia ..................................................................................................................................................................162.1Estratègies metodològiques i recursos..........................................................................................162.2Els recursos i materials de lectura................................................................................................172.3Propostes d'activitats de lectura....................................................................................................17

Religió ....................................................................................................................................................................172.1Estratègies metodològiques i recursos..........................................................................................172.2Els recursos i materials de lectura ...............................................................................................182.3Propostes d'activitats de lectura....................................................................................................18

Departament artístic.....................................................................................................................................18Música.....................................................................................................................................................................18

2.1Estratègies metodològiques i recursos..........................................................................................182.2Els recursos i materials de lectura................................................................................................192.3Propostes d'activitats de lectura....................................................................................................19

Visual i plàstica.......................................................................................................................................................192.1Estratègies metodològiques i recursos..........................................................................................192.2Els recursos i materials de lectura................................................................................................192.3Propostes d'activitats de lectura....................................................................................................20

Educació física........................................................................................................................................................202.1Els recursos i materials de lectura................................................................................................20

Departament de tecnologia..........................................................................................................................21Estratègies metodològiques.....................................................................................................................................21Recursos i materials del departament......................................................................................................................21Propostes d'activitats de lectura...............................................................................................................................21

2


3Tractament de la lectura en l'atenció a la diversitat ..................................................................22Organització del tractament de la diversitat ................................................................................................22

Aula d'acollida.........................................................................................................................................................22El projecte Integra ..................................................................................................................................................22Grups d'aprenentatge adaptat..................................................................................................................................23Projecte Supera........................................................................................................................................................23Projecte Fractal........................................................................................................................................................23Material adaptat.......................................................................................................................................................23

Proposta d'activitats dels departament de llengües catalana i castellana en l'atenció a la diversitat...........23Proposta d'activitats del departament de matemàtiques...............................................................................24Projecte Impuls de la lectura: 30 minuts de lectura diària al 1r cicle d'ESO...............................................25

Objectius:.................................................................................................................................................................25Organització de l’activitat.......................................................................................................................................25

El tractament explícit de les estratègies lectores: tallers de lectura.............................................................25La biblioteca.................................................................................................................................................26

4La lectura digital: les tecnologies de la informació i la comunicació ........................................275Actes i celebracions ........................................................................................................................276Anàlisi dels resultats de les proves diagnòstiques de 3rESO .....................................................28

Conclusions generals dels resultats de la comprensió lectora.....................................................................28Coordinació Primària-Secundària...........................................................................................................................28Resultats d'escriptura (llengua catalana i llengua castellana)..................................................................................28El procés lector .......................................................................................................................................................29Estratègies durant la lectura....................................................................................................................................29Estratègies de després de la lectura.........................................................................................................................29

Anàlisi de la comprensió lectora .................................................................................................................30Curs 2011-2012.......................................................................................................................................................30Curs 2012-2013.......................................................................................................................................................30Curs 2013-2014.......................................................................................................................................................31

Anàlisi de l'expressió escrita........................................................................................................................32Curs 2011-2012.......................................................................................................................................................32Conclusions generals dels resultats de l'expressió escrita.......................................................................................33Curs 2012-2013.......................................................................................................................................................34Conclusions generals dels resultats de l'expressió escrita.......................................................................................34Curs 2013-2014.......................................................................................................................................................35Conclusions generals dels resultats de l'expressió escrita.......................................................................................35Coordinació i sistematització de la didàctica dels textos escrits.............................................................................37

7Els hàbits lectors dels alumnes .....................................................................................................378Annex...............................................................................................................................................40

Resultats de les proves diagnòstiques de 3r d'ESO 2011-2012, 2012-2013 i 2013-14................................4030 minuts de lectura diària...........................................................................................................................40Enquesta sobre hàbits lectors dels alumnes.................................................................................................40ILEC Programació 2012-15.........................................................................................................................43Tallers de lectura..........................................................................................................................................43Moodle ILEC...............................................................................................................................................43Planificació lectura PLEC. Pla anual curs 2015-16.....................................................................................43

3


1 JustificacióEl curs 2012–2013 l'Institut Jaume Vicens Vives entra a formar part de l'Impuls de la Lectura. Aquest Pla nacional té com a objectiu estratègic la millora de l'èxit escolar de tot l'alumnat. I ho fa potenciant la lectura sistemàtica en totes les àrees i matèries del currículum al llarg de tota l'escolaritat bàsica per augmentar la competència comunicativa i lingüística i el desenvolupament de l'hàbit lector dels infants i joves, sense oblidar que la competència lectora és la base de molts aprenentatges i un requisit per participar amb èxit en bona part dels àmbits de la vida adulta1.

Durant els cursos 2012-2015 la comissió d'Impuls de la lectura dinamitzarà el procés d'elaboració del Pla lector de centre. Aquesta comissió s'ha constituït el curs 2012-2013. Està formada per la inspectora del departament d'ensenyament, la directora, la coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social (CLIC), el coordinador pedagògic, la cap d'estudis, el cap de departament de llengua catalana, el cap de departament de llengua castellana, el cap de departament de llengües estrangeres, la professora de francès, una professora del departament de castellà, la tutora de l'aula d'acollida (AA) i l'assessora externa LIC.

Aquesta comissió està subdividida en un grup impulsor, que està format per la professora del departament de castellà, la tutora de l'AA i la CLIC.

Al llarg d'aquest curs es pretén elaborar una diagnosi per tenir informació sobre diversos aspectes de la lectura, tant dels resultats de l'alumnat com d'aspectes metodològics. Aquesta diagnosi ha de permetre, també, determinar quins objectius de millora es proposa aconseguir el centre i dissenyar actuacions més adequades a les necessitats. Per tant, com a punt de partida es proposa realitzar:

• L'anàlisi de resultats de les proves externes de la comprensió lectora.• L'anàlisi metodològica del tractament de la lectura al centre, que inclou analitzar,

recollir i descriure les accions de lectura que es porten a terme al centre en relació als tres eixos de la competència lectora :

◦ saber llegir

◦ llegir per plaer

◦ llegir per aprendre

• L'aplicació d'estratègies metodològiques, que es fa amb tallers de lectura.

Aquest procés d'anàlisi i reflexió serveix per elaborar el Pla lector de centre, que té com a objectius:

• Consensuar la intervenció en temes de lectura i recollir els acords metodològics, estratègics, de recursos i de materials.

• Incentivar la competència lectora dels estudiants i incloure un conjunt de reflexions amb l’objectiu de promoure i millorar la comprensió lectora a l’institut.

1 http://www.xtec.cat/web/projectes/lectura/impulslectura

4


Algunes consideracions prèvies:

• S'entén l’aprenentatge de la lectura com una progressió ascendent en l’adquisició de la comprensió lectora.

• S'entén el gust per llegir com l’adquisició d’un hàbit basat en el gaudir.

• S'entén l’aprenentatge a través de la lectura com la capacitat de cercar, comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora concreta.

Aquest Pla lector de centre (PLEC) potencia indirectament totes les competències bàsiques i més directament la competència en comunicació lingüística, la competència digital i de tractament de la informació i la competència per a aprendre a aprendre.

2 El tractament de la lectura als departaments del c entreLa competència lectora esdevé un element clau perquè l'alumnat pugui assolir amb èxit totes les competències bàsiques. Tal com s'especifica en el currículum, cal contemplar l'aprenentatge de la lectura dins de cada àrea, ja que un bon domini de la lectura i una bona competència lectora són imprescindibles per al seu desenvolupament i per a l'assoliment dels objectius.

En general, l'alumnat del centre té les habilitats lectores i de comprensió pròpies de l'etapa de secundària. Tanmateix, hi ha un perfil d'alumnes que requereix una atenció més personalitzada. Per aquest motiu el centre disposa de diversos recursos d'atenció a la diversitat, que afavoreixen el procés lector.

A continuació es descriuen estratègies i recursos en relació al tractament de la lectura al centre:

• Club de lectura

• La lectura dins el projecte Integra

• Matèria optativa de teatre

• Presentacions al teatre i a la biblioteca

• La lectura en el taller d'estudi assistit

• Taller de lectura

Departaments de llengües catalana i castellana

Estratègies metodològiques i recursos

Els departaments de català i de castellà centren el treball de lectura en els tres eixos.

Saber llegir per millorar la llengua escrita (lectura sil·labejant en veu alta per a la millora de l'ortografia, bona interpretació de pauses i de signes de puntuació, correcta entonació per millorar les estructures lingüístiques). Lectura en veu alta per millorar la dicció de l'alumnat (insistència sobre la fonètica i la pronunciació, l'entonació i el ritme de la

5


llengua, etc.).

Saber llegir per comprendre: desenvolupar la capacitat crítica i dáutonomia personal. Saber distingir la idea o idees principals i les secundàries. Saber seguir el fil de la coherència textual (distingir les tipologies textuals i les seves combinacions, adquirir velocitat lectora, treballar estratègies lectores que creïn lectors àgils i crítics...) Cal aprendre a llegir de diferents maneres segons quin sigui l'objectiu de lectura. Per exemple, les habilitats personals per llegir seran diferents segons si es llegeix per2:

• obtenir informació precisa• obtenir una informació de caire general • plaer• aprendre• comunicar un text a un auditori• revisar i millorar un escrit• seguir instruccions i actuar• crear i dissenyar• prendre decisions

Per això, una bona part de les activitats i propostes de lectura van encaminades a treballar aquest eix.

Llegir per plaer amb la finalitat de desenvolupar la sensibilitat artística. Saber coordinar l'entonació adequada als diferents continguts: lectura dramatitzada, lectura en veu alta, clubs de lectura, recitació de poemes, lectura conversacional (compartida) amb textos teatrals. Cadascuna d'aquestes propostes queda recollida i descrita a la programació general.

Llegir per aprendre amb la finalitat de desenvolupar la capacitat de diàleg i comunicació i ampliar el coneixement del món. Saber ampliar aquella informació que és rellevant. Llegir per aprendre la competència de la lectura per a l'estudi, l'ús eficient dels cercadors telemàtics per aconseguir informació, la consulta de diccionaris i enciclopèdies digitals, la selecció o el tractament de la informació i en definitiva, el domini de tot tipus de textos. Comprendre la informació i saber-la integrar en el contingut.

Cada eix es treballa al llarg del curs, i de cadascun se'n despleguen propostes d'activitats.

A continuació es detallen els recursos i materials i les diferents propostes d 'activitats dels dos departaments.

Els recursos i materials de lectura dels departaments3:

• llibres de lectura obligatòria

• llibres de lectura optatius

2 Objectius de lectura plantejats per Isabel Solé.3 Els títols de les lectures obligatòries queden recollits en la programació general dels departaments de

llengües.

6


• llibre de text

• llibre digital

• curs moodle

• textos creats pels propis alumnes

Propostes d'activitats de lectura

• Lectura individual a casa.

• Lectura col·lectiva.

• Lectura en veu alta: lectura dramatitzada, modulació i interpretació del text. Reconeixement de pauses. Millora de la dicció de l'alumnat (insistència sobre la fonètica i la pronunciació, l'entonació i el ritme de la llengua, etc.).

• Exercicis d'agilitat visual per millorar la velocitat lectora i la memòria visual.

• Lectura de diferents tipologies textuals.

• Lectura de la imatge: il·lustradors.

• Lectura del elements paratextuals: títol, portada, contraportada...

• Treball d'anàlisi de la lectura i de comprensió lectora.

• Treball de tècniques de lectura: subratllat, anotacions al marge, reordenació de paràgrafs, resum, esquema, títol, fer hipòtesis, buscar inferències...

• Lectura i anàlisi d'obres literàries: lírica, narrativa (oral i escrita) i teatre.

• Elaboració de guies de lectura amb propostes d'activitats diverses (comprensió, ampliació de vocabulari, context de l'obra, informació de l'època i de l'autor, explicació de cites).

• Relació de la lectura amb altres manifestacions artístiques: música, cinema, pintura, escultura, arquitectura.

• Ampliació de lèxic.

• Estudi dels diferents diccionaris.

• Desenvolupament de la capacitat creativa a partir de la lectura: creació de textos de diferents tipologies textuals.

• Desenvolupament de la capacitat comunicativa a partir de la posada en comú de les reflexions que fan els alumnes de les diferents lectures.

• Expressió de les emocions, sentiments o sensacions que hagin copsat en una determinada lectura i posada en comú amb el grup-classe.

7


Departament de llengües estrangeres: anglès, francè s i alemany


El departament de llengües estrangeres centra el treball de lectura en els tres eixos.

Saber llegir per millorar la comprensió i l'expressió orals i escrites. Lectura en veu alta per millorar la dicció de l'alumnat (insistència sobre la pronunciació, l'entonació i el ritme de la llengua, etc.).

Saber llegir per comprendre: desenvolupar láutonomia personal. Saber distingir la idea o idees principals i les secundàries. Cal aprendre a llegir de diferents maneres segons quin sigui l'objectiu de lectura. Per exemple, les habilitats personals per llegir seran diferents segons si es llegeix per4:

• obtenir una informació de caire general • plaer• aprendre• comunicar un text a un auditori• revisar i millorar un escrit• seguir instruccions i actuar• crear i dissenyar• prendre decisions


Llegir per plaer amb la finalitat de desenvolupar la sensibilitat artística. Saber coordinar l'entonació adequada als diferents continguts: lectura dramatitzada, lectura en veu alta, clubs de lectura, recitació de poemes, interpretació de cançons, lectura conversacional (compartida) amb textos teatrals. Cadascuna d'aquestes propostes queda recollida i descrita a la programació general.

Llegir per aprendre amb la finalitat de desenvolupar la capacitat de diàleg i comunicació i ampliar el coneixement del món, específicament de les cultures on es parlen les llengües estrangeres. Saber ampliar aquella informació que és rellevant. Llegir per aprendre, és a dir, la competència de la lectura per a l' estudi, l'ús eficient dels cercadors telemàtics per aconseguir informació, la consulta de diccionaris i enciclopèdies digitals, la selecció o el tractament de la informació i en definitiva, el domini de tot tipus de textos. Comprendre la informació i saber-la integrar en el contingut.


A continuació es detallen els recursos, els materials i les diferents propostes d 'activitats dels dos departaments.

4 Objectius de lectura plantejats per Isabel Solé.

8



• llibres de lectura obligatòria

• llibres de lectura optatius

• llibre digital

• quadern d'exercicis

• recursos digitals

• curs moodle

• textos creats pels propis alumnes



• Lectura col·lectiva (per parelles, en grup...).

• Lectura en veu alta: lectura dramatitzada, modulació i interpretació del text. Reconeixement de pauses. Millora de la dicció de l'alumnat (insistència sobre la pronunciació, l'entonació i el ritme de la llengua, etc.).






• Treball de tècniques de lectura: subratllat, anotacions al marge, reordenació de paràgrafs, resum, esquema, títol, fer hipòtesis, buscar inferències...

• Lectura i anàlisi d'obres literàries: lírica, narrativa (oral i escrita) i teatre.

• Elaboració de guies de lectura amb propostes d'activitats diverses (comprensió, ampliació de vocabulari, context de l'obra, informació de l'època i de l'autor, explicació de cites).



• Estudi dels diccionaris monolingües i bilingües.

• Desenvolupament de la capacitat creativa a partir de la lectura: creació de textos de diferents tipologies textuals.

5 Els títols de les lectures obligatòries queden recollits en la programació general dels departaments de llengües estrangeres.

9




Departament de ciències socials


El departament de ciències socials centra el treball de lectura en els tres eixos.

Saber llegir per millorar la llengua escrita. Lectura en veu alta per millorar la dicció de l'alumnat.

Saber llegir per comprendre: desenvolupar la capacitat crítica i dáutonomia personal. Saber distingir la idea o idees principals i les secundàries d'un text. Cal aprendre a llegir de diferents maneres segons quin sigui l'objectiu de lectura. Per exemple, les habilitats personals per llegir seran diferents segons si es llegeix per:

• obtenir informació precisa• obtenir una informació de caire general • plaer• aprendre• interpretar mapes, gràfics, estadístiques...• comunicar un text a un auditori• revisar i millorar un escrit• seguir instruccions i actuar• crear i dissenyar• prendre decisions• obtenir informació a partir de les fonts, tan primàries com secundàries


Llegir per plaer

El departament de ciències socials proposa llibres de novel·la històrica per tal de reforçar temes treballats a l'aula però des d'una perspectiva més lúdica, sempre tenint en compte un cert rigor històric de l'obra. Algunes de les lectures que es treballen a l'aula i, concretament a primer d' ESO, serveixen per preparar una sortida escolar relacionada amb la matèria, d'altres es plantegen com a lectures opcionals que permetran valorar l'interès de l'alumne per l'assignatura. En tots els casos es tracta de potenciar encara més la capacitat de síntesi i d'expressió escrita de l'alumnat, tan important en les ciències socials.

Llegir per aprendre: desenvolupar la capacitat de diàleg i comunicació i ampliar el coneixement del món. Saber ampliar aquella informació que és rellevant. Llegir per aprendre, és a dir, la competència de la lectura per a l' estudi, l'ús eficient dels cercadors

10


telemàtics per aconseguir informació, la consulta de diccionaris i enciclopèdies digitals, la selecció o el tractament de la informació i, en definitiva, el domini de tot tipus de textos. Comprendre la informació i saber-la integrar en el contingut.

A continuació es detallen els recursos, els materials i les diferents propostes d 'activitats del departament.

Els recursos i materials de lectura del departament6:

• llibres de lectura recomanats

• llibre digital

• curs moodle





• Lectura de la imatge: il·lustradors, mapes...



• Treball de tècniques de lectura: subratllat, anotacions al marge, reordenació de paràgrafs, resum, esquema, títol...



• Estudi dels diferents diccionaris.


Departament de matemàtiques


El departament de matemàtiques centra el treball de lectura en els tres eixos.

Saber llegir per entendre l'enunciat dels problemes que s'han de resoldre, un dels objectius essencials del currículum de matemàtiques. En l'enunciat d'un problema l'alumnat ha de distingir les dades que es proporcionen i el que es vol saber. Sovint ha de

6 Els títols de les lectures obligatòries queden recollits en la programació general del departament de ciències socials.

11


reescriure la informació en taules o altres llenguatges matemàtics. També ha de saber distingir entre un cas particular, el cas general, l'enunciat, la demostració, les conclusions...

Llegir per plaer amb la finalitat de desenvolupar la sensibilitat matemàtica, comprendre l'esforç que ha fet la humanitat per avançar i comprendre llenguatges complexos que ajuden a entendre el món.

Llegir per aprendre resultats rellevants, ampliar la informació donada o cercar exemples que ajudin a entendre conceptes... Llegir del llibre de text, d'enciclopèdies de cercadors telemàtics i saber transmetre les dades i els coneixements.

El primer i tercer eix es treballen al llarg del curs a la classe i a casa. Llegir per plaer es treballa essencialment en temps de vacances.

Els recursos i materials de lectura

• llibres de lectura optatius7

• llibre digital

• curs moodle


• El departament també treballa la lectura a partir d'activitats relacionades amb textos literaris de diferents gèneres (llegendes, poemes...)8.

• Es treballa la lectura dels enunciats llargs de problemes perquè és bàsic entendre'ls per participar en els diferents concursos de matemàtiques: Cangur, Fem mates, Més mates, Olimpíades i Esprint.

Departament de ciències experimentals


El departament de ciències experimentals centra el treball de lectura en els tres eixos.

Saber llegir per millorar la llengua escrita. Lectura en veu alta per millorar la dicció de l'alumnat.

Saber llegir per comprendre: desenvolupar la capacitat crítica i dáutonomia personal. Saber distingir la idea o idees principals i les secundàries. Cal aprendre a llegir de diferents maneres segons quin sigui l'objectiu de lectura. Per exemple, les habilitats personals per llegir seran diferents segons si es llegeix per9:

• obtenir informació precisa

7Els títols de les lectures queden recollits en la programació general del departament de matemàtiques.8Veure document adjunt (penjat en el curs Moodle)

9 Objectius de lectura plantejats per Isabel Solé.

12


• obtenir una informació de caire general • aprendre• comunicar un text a un auditori• revisar i millorar un escrit• seguir instruccions i actuar• crear i dissenyar• prendre decisions


Llegir per plaer amb la finalitat de desenvolupar el coneixement del món que ens envolta. Cadascuna d'aquestes propostes queda recollida i descrita a la programació general.

Llegir per aprendre a desenvolupar la capacitat de diàleg i comunicació i saber ampliar aquella informació que és rellevant. Llegir per ser competent en l' estudi, en l'ús eficient dels cercadors telemàtics per aconseguir informació, en consulta de diccionaris i enciclopèdies digitals, en la selecció o el tractament de la informació i, en definitiva, en el domini de tot tipus de textos. Comprendre la informació i saber-la integrar en el contingut.


A continuació es detallen els recursos, els materials i les diferents propostes d 'activitats.


• llibre de text

• llibre digital

• curs moodle




• Lectura en veu alta.







10 Els títols de les lectures obligatòries queden recollits en la programació general del departament de ciències experimentals.

13



Departament de clàssiques: llatí, grec, filosofia i religió

Llengües clàssiques: llatí i grec

2.1 Estratègies metodològiques i recursos

El departament de llengües clàssiques centra el treball de lectura en els tres eixos:

Saber llegir. Com marca la LOE, aquesta competència contribueix a la lectura comprensiva de textos diversos i a l’expressió oral i escrita com a mitjans indispensables per a qualsevol aprenentatge de qualitat. A llatí es fa lectura en veu alta per millorar la dicció de l’alumnat, fent insistència en la fonètica, la vocalització, la pronunciació i l'entonació de la llengua.

S’utilitzen les següents habilitats en el marc del llatí:• Interpretar informació d’un text:

• Coneixement de l’estructura de la llengua llatina.• Apropament de la gramàtica funcional de les llengües europees d’origen

romànic.• Adquirir i aprendre vocabulari específic:

• Utilitzar el llenguatge com a instrument de comunicació.• El coneixement d’etimologies grecollatines proporciona la comprensió de

lectures amb un vocabulari específic de temes científics i tècnics.• Recuperar informació d’ un text:

• Identificar la idea general.• Identificar la idea principal i separar les idees principals de les secundàries.• Identificar la part d’un text que es faria servir amb un objectiu concret.

El procés d’aprenentatge comporta l’adquisició i la interiorització d’una sèrie de processos que permeten que l’alumnat tingui una certa autonomia en la seva relació amb els textos i les fonts que pugui llegir posteriorment. Així es potencia el treball individual, l'elaboració d’esquemes, el subratllat de textos, la lectura d’imatges...Les habilitats que cal impulsar per una autonomia i iniciativa personal són:

• Obtenir informació precisa• Plaer per a la lectura així com potenciar el coneixement de fonts diferents• Crear i dissenyar, fent que l’alumne raoni sobre el que ha llegit.• Prendre decisions, criticar postures, defensar arguments propis.• Imaginar com hauria pogut canviar una situació si hagués variat una de les causes

que la van provocar.Llegir per plaer. El professorat intenta desenvolupar la sensibilitat artística de l’alumnat. Es llegeixen en veu alta diferents tipus de lectura dramatitzada, poemes, resums d’obres teatrals i mitologia. La finalitat és engrescar tot l’alumnat a la lectura d’un clàssic i veure

14


les emocions i les sensacions que hagi pogut copsar.

Llegir per aprendre. Es tracta d’ampliar i desenvolupar la capacitat de diàleg i comunicació, el coneixement del món i l’ús de les noves tecnologies com a instrument insubstituïble per a la recerca d’informació específica sobre aspectes concrets del món antic.

Cal tenir en compte que la informació s’ha de posar en relació amb els coneixements previs i que cal tenir una certa capacitat d’abstracció i de relació de conceptes per obtenir-ne el màxim rendiment.

Cal treballar:

• Anàlisi de diverses lectures i materials iconogràfics.

• Comparació de fonts i anàlisi de contradiccions i divergències.

• Anàlisi de diversos nivells d’informació: implícita, explícita, objectiva i subjectiva.

• Valoració de les fonts: utilitat, objectiu, grau de fiabilitat i manipulació.

2.2 Els recursos i materials de lectura


• llibre de text

• llibre digital

• curs moodle

2.3 Propostes d'activitats de lectura



• Lectura en veu alta, insistència en la fonètica, pronunciació, entonació...

• Lectura dels elements paratextuals: títol, portada, contraportada...

• Treball d’anàlisi de lectura i comprensió lectora.

• Treball de tècniques de lectura, subratllat, anotacions al marge, notes a peu de pàgina.

• Lectura i anàlisi d’obres literàries: lírica, narrativa i teatre.

• Relació de la lectura amb altres manifestacions artístiques: música, pintura, escultura...

• Ampliació de lèxic, utilització de diferents diccionaris.

11 Els títols de les lectures queden recollits en la programació general del departament de clàssiques.

15


Filosofia


La secció de filosofia centra el treball de lectura en els tres eixos:

Saber llegir per optimitzar l'ús de la llengua escrita i parlada. Diàriament, l'alumnat llegeix textos (llibre de text) de naturalesa filosòfica, sociològica, psicològica... Aquesta activitat té una finalitat doble:

• Exercitar l'alumnat en la lectura oral.

• Prendre consciència que la bona entonació i dicció són el fonament d'una correcta comprensió textual.

S'intenta fer entendre als alumnes que saber llegir és la necessària porta d'entrada a la comprensió dels textos orals i escrits. Saber llegir suposa molt més que una pura activitat mecànica: és conditio sine qua non per a reconèixer les idees principals i secundàries d'un discurs filosòfic, normalment, argumentatiu.

Sovint, una lectura deficient i fracturada és signe inequívoc d'una alienació greu respecte al text i al conjunt conceptual que comporta. És del tot imprescindible que l'alumnat prengui consciència de la necessitat de saber llegir que ha de resultar, alhora, eficient i comprensiu.

Llegir per plaer perquè el plaer ens apropa a la vida. Intentar incentivar la lectura plaent per viure els textos. Llegir per plaer és assolir la dimensió més íntima, emotiva i, segurament, més poderosa de la lectura. El plaer de la lectura funciona com una força automotora que empeny l'alumnat més enllà dels formalismes sintàctics i lògics per a introduir-lo en el vast món del significat. Els signes lingüístics i els símbols són plenament significatius quan l'alumnat és capaç d'establir un diàleg interior amb els enunciats i les argumentacions que un text proposa.

A tal efecte, cal atraure l'alumnat a practicar la lectura filosòfica des d'una perspectiva hermenèutica. Així, la gran diversitat històrica i ideològica dels textos filosòfics haurien de ser analitzats, interpretats i valorats en el context sociocultural que els dóna vida. En la mesura del possible l'alumnat ha de fer seu el problema o qüestió tractada filosòficament. La qual cosa porta en el seu si un esforç comprensiu, una forma fictícia però pedagògica de diàleg entre emissor i receptor.

Llegir per aprendre, ja que aprendre i ensenyar és el fonament de la nostra tasca docent. La finalitat última de llegir per aprendre és la de convertir l'alumnat en persones autònomes i autosuficients enfront dels problemes de la vida. Tot problema té algun tipus de solució, en cas contrari, és misteri... Saber llegir, complementat pel gust per la lectura, situa en el punt àlgid la metodologia: la consciència que llegir ens fa aprendre. Aquest aprenentatge s'entén des de dos angles:

• Com a estratègia funcional i instrumental imprescindible per a la resolució de problemes pràctics i teòrics.

• Com a camí cap a l'autoconsciència i, conseqüentment, cap a la consciència dels

16


altres. Tot plegat, treballat des d'una perspectiva psicològica o sociològica i des d'una perspectiva ètica o moral.



• llibre de text

• diversos cursos Moodle


Lectures específiques de pensadors clàssics de la història de la filosofia i de pensadors contemporanis rellevants.

Religió


La secció de religió centra el treball de lectura en els tres eixos:

Saber llegir per ajudar a millorar la llengua escrita (lectura sil·labejant en veu alta per a la millora de l'ortografia, bona interpretació de pauses i de signes de puntuació, correcta entonació per millorar les estructures lingüístiques). Lectura en veu alta per millorar la dicció de l'alumnat (insistència sobre la fonètica i la pronunciació, l'entonació i el ritme de la llengua, etc.).

Saber llegir per comprendre: per ajudar a desenvolupar la capacitat crítica i dáutonomia personal. Saber distingir la idea o idees principals i les secundàries. Saber seguir el fil de la coherència textual (distingir les tipologies textuals i les seves combinacions, adquirir velocitat lectora, treballar estratègies lectores que creïn lectors àgils i crítics...).

Cal aprendre a llegir de diferents maneres segons quin sigui l'objectiu de lectura. Les habilitats personals per llegir seran diferents segons si es llegeix per obtenir informació precisa, obtenir una informació de caire general, aprendre a comunicar un text a un auditori, seguir instruccions i actuar o per prendre decisions. Per això, una bona part de les activitats i propostes de lectura van encaminades a treballar aquest eix.

Llegir per plaer amb la finalitat de col·laborar a desenvolupar la sensibilitat artística a partir de léntonació adequada als diferents continguts amb la lectura conversacional i compartida.

Llegir per aprendre: desenvolupar la capacitat de diàleg i comunicació i ampliar el coneixement del món. Saber ampliar aquella informació que és rellevant. Llegir per aprendre, és a dir, la competència de la lectura per a l' estudi, l'ús eficient dels cercadors telemàtics per aconseguir informació, la consulta de diccionaris i d'enciclopèdies digitals, la selecció o el tractament de la informació i, en definitiva, el domini de tot tipus de textos.


17


Comprendre la informació i saber-la integrar en el contingut.



• llibre de text i altre material fotocopiat

• curs moodle

• projecció d'imatges i de vídeos


• Lectura individual d'articles a casa.

• Lectura col·lectiva a l'aula.

• Lectura en veu alta: modulació i interpretació del text. Reconeixement de pauses. Millora de la dicció de l'alumnat (insistència sobre la fonètica i la pronunciació, l'entonació i el ritme de la llengua, etc.).





• Ampliació de lèxic relacionat amb la religió.

• Desenvolupament de la capacitat creativa a partir de la lectura.

• Desenvolupament de la capacitat comunicativa a partir de la posada en comú de les reflexions que fa l'alumnat.


• Desenvolupament de la capacitat d'anàlisi i de comparació a partir de textos i d'imatges que s'hi relacionen.

Departament artístic

Música


El departament de música centra el treball de lectura en els tres eixos.


18


Saber llegir per millorar la comprensió lectora i entendre els continguts de l'àrea. Lectura individual i/o en veu alta, posant en comú les dificultats de lèxic, sobretot l'específic de l'assignatura.

Ser capaços de distingir les idees principals de les secundàries i a partir d'aquí poder elaborar mapes conceptuals i resums. Igualment, poder elaborar autoqüestionaris responent a les preguntes què, qui, com, on...

Llegir pel plaer d'aprendre amb autonomia, la qual cosa ajuda a l'autoestima personal.

Llegir per aprendre, perquè s'entén que la lectura és una de les principals fonts de coneixement (obtingut de llibres de consulta, llibres de text, diccionaris, programes de concerts, caràtules i llibrets de discos, etc., ja siguin en paper o en format digital).


• quaderns d'activitats

• llibre digital

• curs moodle


• El gust per la lectura mitjançant el text de les cançons: lectura articulada i rítmica, fraseig, etc.

• Edició de partitures vocals, amb el text literari sota les notes, amb la separació sil·làbica corresponent, tot respectant les sinalefes i altres llicències poètiques.

• Lectura informacional i per aprendre: comprensió lectora dels continguts del llibre de text, tant en format digital com en paper (llibres d'aula).

• Lectura digital informacional complementària: ampliació de coneixements del llibre de text.

• Estratègies lectores: vocabulari de l'àrea.

Visual i plàstica


El departament d'educació visual i plàstica centra el treball de lectura en dos dels tres eixos.

Llegir per plaer quan es treballa la il·lustració o quan es llegeix qualsevol informació.

Llegir per aprendre a partir de la consulta de diccionaris i enciclopèdies digitals com a complement de les activitats proposades


• material fotocopiable

19


• llibre digital

• recopilació de material


El departament també treballa la lectura a partir d' aquestes activitats:




• Lectura dels elements paratextuals: títol, portada, contraportada...





Educació física

El seminari d'educació física, per tal de desenvolupar a l'alumnat el gust per la lectura i estar al dia d'aprendre noves coses quotidianes, realitza les següents activitats.

Saber llegir les unitats didàctiques del llibre corresponents a la part pràctica treballada a classe i saber respondre els exercicis del llibre digital.

Llegir per aprendre: saber buscar informació (cercadors telemàtics, enciclopèdies, llibres, etc.) que facin referència a temes comentats a classe i que han de completar amb la recerca d'informació.Buscar informació de la premsa diària sobre notícies o articles d'opinió sobre temes proposats a classe (salut i esport, el dopatge en els esportistes, la publicitat i la imatge corporal, el sedentarisme, etc.) i saber-la sintetitzar.


• llibre de text• llibre digital• moodle• llibres del seminari• premsa

20


Departament de tecnologia

Estratègies metodològiques

Llegir per aprendre. Utilitzar els recursos en línia per a complementar la informació i el coneixement treballat a classe en la llengua i estil que correspongui. Els recursos d'informació tradicional són la base del coneixement, però cal complementar-los amb actualitzacions i/o novetats que s'han de buscar en publicacions en línia. La informació tècnica es troba, majoritàriament, en la llengua pròpia del generador de contingut, habitualment anglès. Difícilment es tradueixen la majoria d'aquests textos.

Llegir per saber. Cercar informació que correspongui a qüestions formulades, sintetitzar-la i mostrar-la en un format i en un suport diferent, atenent a les característiques pròpies de cada mitjà i cada estil lingüístic. La lectura en diagonal i la discreció de la informació són objectius fonamentals en la recerca en mitjans massius, com pot ser internet.

Llegir per entendre. Diversos recursos proporcionen diferents visions dels mateixos conceptes. En aquest sentit, les representacions gràfiques permeten entendre fàcilment alguns aspectes tècnics. Malgrat tot, la necessitat de llegir-ne les característiques permeten concretar el coneixement. La necessitat de contextualitzar els aspectes tècnics pren especial importància en fonts d'informació que no han sigut passades pel sedàs.

Llegir per raonar. Presentar informació per tal que l'alumne la interpreti permet un exercici de contextualització i de raonament que propicia la interrelació dels conceptes estudiats i del coneixement previ. En aquest sentit, la interpretació de dades tabulades i l'extracció/deducció permet la contextualització d'informació prèvia i nova.

Recursos i materials del departament

• llibre digital• documentació de moodle• articles de premsa• articles en línia


• Lectura individual a classe.• Cerca i lectura individual a casa.• Lectura en grups.• Lectura col·lectiva.• Interpretació de dades tabulades.• Interpretació de gràfics.• Lectura de tutorials en línia.• Lectura de manuals de referència en línia, preferentment en anglès.

21


• Síntesi d'informació cercada en línia.• Estructuració d'informació.• Correcció en l'expressió i definició de conceptes de manera acurada.

3 Tractament de la lectura en l'atenció a la diversi tat Una estratègia prioritària relativa al primer objectiu de la programació general de centre per la millora dels resultats acadèmics és la que fa referència a l'atenció a la diversitat, les estratègies i actuacions a seguir, els mitjans per aconseguir hàbits de treball..., tot amb la finalitat d'obtenir una millora de la qualitat educativa.

Un dels principals objectius del centre és aconseguir una millora en la cohesió social. Convé tenir clares les normes: agafar l'hàbit de fer servir l'agenda, ser puntual, saber-se comportar correctament, fer deures...

S'ha de portar un bon control d'assistència i mirar de reduir l'abandonament prematur intentant fer una bona acollida, activitats engrescadores... Cal mantenir contacte amb els assistents socials.

Organització del tractament de la diversitat Per detectar l'alumnat amb necessitats educatives es disposa dels informes de l'EAP dels nois i noies que tenen dictamen.

Els departaments elaboren unes proves d'avaluació inicial per a l' alumnat amb necessitats educatives, així com unes proves competencials per a l'alumnat amb dictamen.

Els instruments i projectes per al tractament de la diversitat són essencialment projecte Integra, els grups d'aprenentatge adaptat, el projecte Supera, el projecte Fractal i material adaptat.

Aula d'acollida

Assiteixen a l'aula d'acollida els alumnes que fa menys de 24 mesos que s'han incorporat al sistema educatiu català. Excepcionalment, en funció de l'origen i de la cultura, hi poden assistir més temps.

L'objectiu del recurs és dotar aquests alumnes de suficients recursos lingüístics per entrendre i parlar la llengua catalana al nivell llindar.

L'horari de cada alumne és personalitzat.

El projecte Integra

Aquest projecte acull l'alumnat amb dictamen de 1r cicle d'ESO. Aquest alumnat tindrà un horari fàcil de recordar, essencialment assistirà al Projecte Integra les dues primeres hores del matí i les dues últimes. Les altres hores assistirà a les classes del grup ordinari. La majoria d'activitats específiques es faran a la biblioteca.

22


Grups d'aprenentatge adaptat

En els nivells que es cregui necessari, un dels grups podrà ser adaptat i l'objectiu prioritari serà l'assoliment de les competències bàsiques i dels continguts mínims del curs.

Projecte Supera

El projecte Supera acull alumnat amb necessitats educatives de primer cicle que no participa al projecte Integra i de segon cicle amb o sense dictamen.

Projecte Fractal

És un projecte singular per alumnat de segon cicle d'ESO que ha d'anar a cursos adaptats per tal d'aconseguir els objectius proposats.

El projecte Fractal es proposa com un recurs d’atenció a la diversitat per atendre un grup reduït d’alumnes que presenten importants dificultats per seguir una escolarització ordinària i que no responen satisfactòriament als recursos d'atenció a la diversitat que ofereix el centre. Aquests alumnes reben una acció tutorial individualitzada i una orientació educativa, però es fa evident la necessitat d'un canvi més proper a la vida professional.

La finalitat general del projecte Fractal és proporcionar una diversificació curricular que ajusti el grau i tipus d’ajut a les necessitats educatives específiques d’aquests alumnes i, en concret, oferir-los unes hores de treball pràctic en una empresa on puguin realitzar una formació preprofessional més adequada al seu perfil i les seves necessitats o potencialitats.

Material adaptat

És un recurs necessari per poder atendre millor l'alumnat amb importants necessitats educatives i es troba a disposició del professorat al moodle del centre.

Proposta d'activitats dels departament de llengües catalana i castellana en l'atenció a la diversitat

• Club de lectura.


• Lectura en veu alta: lectura dramatitzada, modulació i interpretació del text. Reconeixement de pauses. Millora de la dicció de l'alumnat (insistència sobre la fonètica i la pronunciació, l'entonació i el ritme de la llengua, etc.).




23





• Aprenentatge de lèxic.

• Ús del diccionari.

• Desenvolupament de la capacitat comunicativa a partir de la posada en comú de les reflexions que fa l'alumnat de les diferents lectures.


Proposta d'activitats del departament de matemàtiqu es• Lectura i escriptura de números de l'1 al 10.000.

• Anàlisi i síntesi de la informació procedent de diverses fonts, sobretot de problemes.

• Saber extreure i escriure la informació i allò que volem saber en un problema.

• Fer una bona redacció en la resolució dels problemes.

• A nivell oral constància en la cerca de les possibles solucions als problemes plantejats.

• En el treball oral, saber respectar el torn, escoltar i intervenir.

• Valoració de l'ordinador i d'internet com a eines d'aprenentatge i cerca d'informació.

• Conèixer activitats culturals de la ciutat de Girona. Saber interpretar un cartell, buscar informació i completar petits textos.

• Saber interpretar un plànol dels carrers de Girona.

• Analitzar la feina realitzada per tal que l'alumnat faci una reflexió sobre el propi treball i les estratègies d'aprenentatge utilitzades.

• Activitats de foment a la lectura

24


Projecte Impuls de la lectura: 30 minuts de lectura diària al 1r cicle d'ESO 14

Objectius:

• Augmentar la competència lectora per a millorar l’èxit escolar de tot l’alumnat.

• Desenvolupar l’hàbit lector de l’alumnat.

• Potenciar el gust per llegir.

• Afavorir la lectura autònoma (diferent de la lectura individual)

Organització de l’activitat

L’activitat consisteix en 30 minuts de lectura diària distribuïda en distintes franges horàries segons la temporització que es proposa des de la direcció de l’institut. No s’aplicarà en horaris de desdoblament.

Equip directiu, grup Impulsor i comissió ILEC, tot el professorat de primer i segon d’ESO i dos alumnes per curs que seran els encarregats de repartir i desar els llibres.

La Direcció determina els horaris de realització dels 30 minuts de lectura. Els criteris són:

• Setmanalment, es canvia la franja horària. Es comença per la primera hora fins a la sisena.

• El cicle és de sis setmanes.

• Trimestralment es repeteix la rotació d’hores dues vegades.

En la proposta de continguts dels 30 minuts contemplem que hi hagi un temps per a la lectura autònoma i un temps per parlar de la lectura. De manera orientativa, la lectura autònoma es farà quatre dies a la setmana i el cinquè dia es dedica a la lectura en veu alta i a fer debats, converses literàries, recomanacions, etc.

El tractament explícit de les estratègies lectores: tallers de lectura

El taller de lectura és una proposta metodològica amb unes fases molt ben definides que tenen com a finalitat compartir amb els alumnes les habilitats que aplica un lector expert quan llegeix.

Després d’haver fet el pilotatge en el marc de la formació ILEC, s’han recollit mostres de programacions de totes les estratègies lectores treballades, aplicades en textos de ficció, i no ficció, i en diverses àrees curriculars.

La proposta desenvolupada es troba en l'annex del document.15

14 Document annex de revisió anual.15 Document annex de revisió anual.

25


La bibliotecaLa biblioteca escolar disposa d'un projecte de biblioteca des del curs 2008-2009 que està inclòs en el Projecte Educatiu de Centre i que es va revisant cada curs.

Està gestionada per una professora que es responsabilitza del manteniment de la biblioteca. En aquests moments no hi ha possibilitats de tenir un horari d'obertura al públic estable i per això canvia cada curs.

Entre els objectius prioritaris:

• Consolidar un model de biblioteca escolar que respongui a les necessitats educatives i socioculturals actuals i flexible i adaptat a les circumstàncies específiques de l'institut. La biblioteca també ha de possibilitar un suport real i efectiu a la lectura, ja que ha de ser un espai de relació cultura-saber-recerca-diversió.

• Dinamitzar la biblioteca en tots els sentits i potenciar-ne l'ús com l'espai d'aprenentatge en el desenvolupament de les diferents àrees curriculars.

• Potenciar el gust per la lectura i el servei de préstec.

• Millorar les competències de lectura, d'escriptura i de recerca de la informació i, per tant, promoure activitats que potenciïn hàbits lectors en els joves.

• Facilitar llibres de lectura, de consulta, audiovisuals, materials informàtics, de les diverses matèries, organitzat en espais de lectura, d'escriptura, de consulta temàtica i recerca, per facilitar la seva autonomia i, molt especialment, el seu esperit crític.

• Fomentar diferents activitats com ara les xerrades amb escriptors, fira del llibre usat i del còmic, activitats i premis de Sant Jordi, concursos de punts de llibre i altres, setmana de la poesia, gimcanes literàries, activitats de matèries curriculars (biologia, física, matemàtiques...)

• Promoure la relació de la biblioteca escolar amb les altres biblioteques públiques de la ciutat, així com inventariar i catalogar el material nou i el que es té a la biblioteca i als departaments.

• Augmentar el fons de la biblioteca-mediateca.

Tanmateix, l'ús dels usuaris del centre en relació a la biblioteca és el següent:

Alumnat

• Té accés als serveis de la biblioteca (préstec, lectura, ús de l'ordinador...) sempre i quan hi hagi un professor que se'n responsabilitzi.

• Pot utilitzar els materials i recursos.

• Té opció a l'alternativa “Club de lectura” adreçat a l'alumnat d'ESO.

• És destinatari de les activitats de difusió i dinamització de la biblioteca: guies de lectura, butlletins informatius...

Professorat

26


La biblioteca de l'institut JaumeVicens Vives treballa en els àmbits següents:

• L'organització de la informació i del fons documental.

• La dinamització dels seus serveis i recursos.

• La dinamització d'accions de promoció de la lectura al centre i exposicions relacionades amb temàtiques diverses.

4 La lectura digital: les tecnologies de la informac ió i la comunicació

L'aprenentatge de la lectura és un procés continu al llarg de l'escolarització de l'alumnat. Cal que aquest aprenentatge integri diferents formes i llenguatges de representació i comunicació, mitjançant l´ús de diferents tecnologies, de manera que el domini dels entorns virtuals formin part del procés d'ensenyament i aprenentatge de la competència lectora. En aquest sentit, des de totes les àrees, s'ha de vetllar per a l'ús adequat dels entorns virtuals i per ajudar a desenvolupar la competència lectora digital.

La competència en la lectura digital inclou el domini d'estratègies que afavoreixin un bon ús dels recursos de la xarxa i que potenciïn el sentit crític i analític. També es prioritza l'aprenentatge d'ús i aplicació d'enllaços hipertextuals i la interpretació d'icones i de grafismes. També es prioritza entendre l'esquematització de les pàgines web: títols, distribució de continguts, scroll (barres de moviment) de tota la pàgina, etc., prèviament a la lectura detallada.

Pel que fa a la lectura a la xarxa es proposen aquests activitats:

• Elaborar una guia de pàgines web segures

• Consultar pàgines fiables

• Contrastar les informacions

• Anotar les fonts

• Posar referències

• Posar webs i data

5 Actes i celebracions • Commemoracions literàries, festes i diades, difusió d'obres literàries, visites

d'autors …

• Muntatges teatrals o d'esquetxos per ser representats públicament.

• Els concerts vocals (corals).

• Setmana de les llengües.

• Premis de la Fundació JVV

27


6 Anàlisi dels resultats de les proves diagnòstiques de 3rESO 16

Observació i anàlisi dels resultats de la comprensió lectora de les proves de català i castellà.

Observació i anàlisi dels resultats de l'expressió escrita de les proves de català i castellà.

Es basa en les dades dels cinc grups de 3r d'ESO17. En aquest procés es diferencien dos blocs, cadascun dels quals té unes particularitats i característiques específiques:

• Grups 3r A, 3r B, 3r C i 3r E amb currículum ordinari.

• Grup 3r D amb currículum adaptat.

Els resultats de l'avaluació de les proves diagnòstiques del curs 2013-2014 es basen en les dades facilitades perl departament d'Ensenyament

• Grups 3r A, 3r B, 3r C amb currículum ordinari.

• Grup 3r D amb currículum adaptat.

Conclusions generals dels resultats de la comprensi ó lectora

Línies d'intervenció que afavoreixen la competència lectora i escrita:

Coordinació Primària-Secundària

És evident la necessitat de coordinació entre primària i secundària en relació del procés d'ensenyament i aprenentatge de la lectura. Per aquest motiu es porta a terme una dinàmica de reunions de treball i de reflexió entre els responsables de l'institut i els responsables dels centres educatius de primària vinculats al centre. Al llarg del curs es fan trobades trimestrals en les quals es tracten temes relacionats amb la metodologia lectora de cada centre.

A final de curs es fan trobades amb els centres de primària vinculats a l'institut per traspassar informació de l'alumnat de 6è.

Resultats d'escriptura (llengua catalana i llengua castellana)

Els resultats d'escriptura de llengua catalana i castellana és baix perquè l'alumnat no té l'hàbit d'aplicar tots els passos de composició escrita (contextualització, planificació, textualització, correcció, revisió i edició). Això fa que la producció sigui poc rica en vocabulari i estructures, amb poca cohesió i pocs elements de connexió textual sense que

16 Anàlisi dels resultats de les proves diagnòstiques de 3r d'ESO del curs 2011-2012 i 2013-2014 facilitades pel Departament d'Ensenyament.

17 Veure annex.

28


posteriorment hi hagi un procés de revisió del text. Un objectiu prioritari és potenciar la composició escrita i conscienciar l'autoregulació en el procés d'escriptura.

Un altre aspecte a millorar és la tècnica de presa d'apunts de manera correcta perquè afavoreix la tasca de planificació del text escrit.

El procés lector

Després d'analitzar els resultats de les proves diagnòstiques, es fa evident la importància de treballar les estratègies lectores per tal de facilitar eines a l'alumnat.

Estratègies d'abans de llegirDedicar temps a entendre el que no és propi del text (títols, fotos...) Ho pot aplicar qualsevol professor d'una altra matèria no especialista de llengua. Entendre el text i veure elements no textuals, per després poder-ho generalitzar. Es diu també tècniques d'estudi.

Per preparar la lectura cal:

• Activar coneixements previs

• Fer-se preguntes

• Predir

Estratègies durant la lectura

Cal connectar la nova informació amb els coneixements previs:

• Verificar i replantejar les hipòtesis

• Supervisar i reparar la comprensió

• Visualitzar

• Fer inferències sobre el text

Estratègies de després de la lectura

Per organitzar, revisar i recordar cal:

• Sistematitzar els coneixements

• Respondre les preguntes

• Resumir

29


Anàlisi de la comprensió lectora

Curs 2011-2012

Comprensió lectora

grups Català Castellà

Punts forts

A,B,C,E • Un 89% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua catalana.

• Un 91% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua castellana.

D • Un 69,6% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua catalana.

• Un 56,6% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua castellana.

Punts febles

A,B,C,E • S'ha observat que el resultat és diferent segons l'extensió de la lectura. Els alumnes haurien de llegir bé l'enunciat.

D • L'extensió de la lectura no sembla, en aquest cas, el factor determinant per explicar el baix resultat.

Curs 2012-2013

Comprensió lectora


Punts forts

A,B,C • Un 94% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua catalana. Hi ha una millora significativa respecte els resultats del curs 2011-2012

• Un 96% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua castellana. També es reflecteix una millora dels resultats respecte del curs 2011-2012

D • Un 57,14% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua catalana. En aquest cas, els resultats han baixat un 12%.

• Un 61,9% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua castellana. Hi ha una lleugera millora.

30


Punts febles

A,B,C • Els resultats globals de comprensió lectora són satisfactoris , no hi ha punts febles significatius.

D • El perfil de l'alumnat d'aquest grup presenta dificultats d'aprenentatge i segueix un currículum adaptat.

Curs 2013-2014

Comprensió lectora


Punts forts

A,B,C • Un 96,62% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua catalana. Aquests resultats milloren els del curs anteriors.

• Un 98,71% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua castellana. També es reflecteix una millora dels resultats respecte del curs anterior

D, E • Un 56,25% de l'alumnat assoleix la competència en comprensió lectora en llengua catalana. En aquest cas, els resultats pràcticament es mantenen .

Punts febles

A,B,C • Els resultats globals de comprensió lectora són satisfactoris , no hi ha punts febles significatius.

D,E • El perfil de l'alumnat d'aquests grups presenta dificultats d'aprenentatge i segueix un currículum adaptat. En castellà el percentatge d'alumnes que assoleixen la comprensió lectora és del 54,39%. El resultat és sensiblement inferior al del curs 2012-2013. S'ha de fer constar que aquests grups tenen un nombre important d'alumnat nouvingut, que fa pocs anys que han entrat en el nostre sistema educatiu.

Els resultats de les proves de comprensió lectora indiquen que el nivell de l’alumnat dels grups A, B i C és molt alt, amb un grau d’assoliment del 96’5% en català i del 98’5% en castellà. En els grups D i E, el grau d’assoliment és del 56%.

31


Anàlisi de l'expressió escrita

Curs 2011-2012

Expressió escrita


Punts forts A,B,C

D

• Un 70% de l'alumnat assoleix la competència en expressió escrita en llengua catalana.

Punts feblesA,B,C,E • Només un 24% de

l'alumnat assoleix la competència en expressió escrita en llengua castellana. La causa probable d'aquests resultats tan baixos és que l'alumnat no era prou conscient que si la redacció tenia menys de 10 línies no es corregia. I un percentatge significatiu d'alumnes van deixar aquesta prova en blanc.

• El tema de la redacció en llengua castellana presenta un grau de dificultat més elevat respecte de la redacció en llengua catalana.

• Els temes d'opinió (argumentació) costen

32


més de redactar que les vivències personals.

D • Només un 26% de l'alumnat assoleix la competència en expressió escrita en llengua catalana. La causa probable és que l'alumnat deixa en blanc aquest apartat o escriu menys de 10 ratlles.

• Només un 4'5% de l'alumnat assoleix la competència en expressió escrita en llengua castellana. La causa probable és que l'alumnat deixa en blanc aquest apartat o escriu menys de 10 ratlles. També perquè l'escrit que redacten no s'adequa als criteris de correcció (coherència i cohesió bàsicament) i tenen poques habilitats per redactar un text sense tenir un model al davant.

• En el procés d'escriptura, l'alumnat no té l'hàbit de revisar les tasques. No es percep l'escriptura com un procés. Els alumnes no tenen incorporades les diferents etapes de la composició escrita (contextualització, planificació, textualització, revisió i edició). Sovint passen directament a la textualització, o en altres casos els textos no responen a la planificació. Per tant, aquest és un aspecte en el que cal incidir.

Conclusions generals dels resultats de l'expressió escrita

• Es posa de manifest la mancança de punts forts a l'apartat d'expressió escrita, especialment en la prova de castellà dels grups A,B,C,E i de la prova de català i castellà del grup D. Una primera causa d'aquests baixos resultats és que els temes d'opinió (argumentatiu) plantegen més dificultats en la redacció del text que no pas els escrits de vivències personals. I una segona causa és que part de l'alumnat no llegeix bé l'enunciat de les activitats.

• La tipologia textual és determinant. L'alumnat domina més el text narratiu que el text argumentatiu.

• S'ha de treballar més el procés de composició del text expositiu perquè és una de les tipologies més presents en l'entorn escolar (per exemple en els exàmens, les lliçons,

33


les exposicions escrites...) i perquè s'ha comprovat que l'alumnat té mancances en aquest aspecte.

• L'alumnat no té l'hàbit de revisar el text. És un dels apartats de composició escrita que s'ha de treballar a nivell de centre.

• No n'hi ha prou d'aplicar les regles que ens permeten tenir oracions ben formades. Per construir un text cal que hi hagi coherència informativa, cohesió sintàctica, adeqüació al context i correcció lingüística.

Curs 2012-2013

Expressió escrita


Punts forts A, B,C,

D

• Un 81'5% de l'alumnat assoleix la competència en expressió escrita en llengua catalana.

• Un 68'6 % de l'alumnat assoleix la competència en expressió escrita en llengua castellana.

Punts feblesA,B,C

D

• Hi ha una desviació important en el resultat de les proves dels 3 grups que indica que hi ha algun factor extern que ha determinat aquest resultat.

• S'ha de revisar l'aplicació dels criteris de correcció i sobretot l'apartat d'adequació que és on es poden donar més disparitat de criteris en la correcció.

• Els resultats del grup D són molt baixos, tant a català com a castellà (19% a català i 38% a castellà).


• La disparitat de resultats que s'han donat en la correcció de les proves fa necessari la repartició equitativa i aleatòria de les proves (mateix nombre d'exàmens i més d'un grup d'alumnes) entre els correctors.

• S'ha de continuar treballant més el procés de composició del text expositiu perquè és una de les tipologies més presents en l'entorn escolar (per exemple en els exàmens, les lliçons, les exposicions escrites...) i perquè s'ha comprovat que l'alumnat té mancances en aquest aspecte.

34


• S'ha d'insistir a l'alumnat en l'hàbit de revisar el text. És un dels apartats de composició escrita que s'ha de continuar treballant a nivell de centre.

• No n'hi ha prou d'aplicar les regles que ens permeten tenir oracions ben formades. Per construir un text cal que hi hagi coherència informativa, cohesió sintàctica, adequació al context i correcció lingüística.

Curs 2013-2014

Expressió escrita


Punts forts A, B,C,

D, E

• Un 74,05% de l'alumnat assoleix la competència en expressió escrita en llengua castellana. S'ha produït una millora de 6 punts sobre el resultat del curs anterior

Punts feblesA,B,C

D,E

• Només un 55,62% ha assolit l'expressió escrita en llengua catalana.

• Hi ha una desviació important en el resultat de les proves dels 3 grups, que indica que hi ha algun factor extern que ha determinat aquest resultat.

• Els resultats dels grups D i E són molt i molt baixos (8,33%) .

• Els resultats dels grups D i E són baixos (32,96%) .


En l’anàlisi dels resultats es diferencien dos grups, per una banda els grups A, B i C que

35


corresponen als alumnes que segueixen el currículum ordinari, i per altra banda, els grups D i E, que corresponen als alumnes amb necessitats específiques i que requereixen d’adaptacions parcials o totals del currículum (alumnat nouvingut o que en algun moment del seu pas a l’ESO ha estat a l’AA, amb necessitats socials i/o amb dificultats d’aprenentatge).

Pel que fa als resultats de l’expressió escrita, el grau d’assoliment és significativament més baix. En l’apartat d’escriptura en català, la mitjana dels grups A, B i C està en un 55’5% (A 82’76%, B 30’77%, C 53’33%), aquesta diferència entre els grups es deu a les particularitats i perfil de l’alumnat de cada grup, i a algun petit incident en el moment de passar la prova. En els grups D i E el grau d’assoliment és només del 8% (E 0% ja que cap dels alumnes va poder desenvolupar aquest apartat).Els resultats en castellà són d’un 74% d’assoliment en els grups A, B i C (68’97%, B 80’97%, C 72’41%). En els grups D i E el grau d’assoliment és del 33% (en aquest cas sembla que ha augmentat respecte l’expressió escrita en català per què gran part de l’alumnat d’aquest grup és castellano-parlant, i malgrat tenir un nivell baix, té un domini més alt del castellà que del català)

• En la correcció de la prova de competències és necessària la repartició equitativa i aleatòria dels quaderns (mateix nombre d'exàmens i més d'un grup d'alumnes) entre els correctors.

• S'ha de continuar treballant el procés de composició del text expositiu-argumentatiu perquè és una de les tipologies més presents en l'entorn escolar (per exemple en els exàmens, les lliçons, les exposicions escrites...) i perquè s'ha comprovat que l'alumnat té mancances en aquest aspecte.

• S'ha d'insistir a l'alumnat en l'hàbit de revisar el text. És un dels apartats de composició escrita que s'ha de continuar treballant a nivell de centre.

• No n'hi ha prou d'aplicar les regles que ens permeten tenir oracions ben formades. Per construir un text cal que hi hagi coherència informativa, cohesió sintàctica, adequació al context i correcció lingüística.

Els resultats de comprensió lectora són òptims i es mantenen a la franja alta. Mentre que els resultats d’expressió escrita són baixos i molt baixos, segons els grups.

En la prova d’expressió escrita en català es demanava la redacció d’un text argumentatiu, tipologia on els alumnes van mostrar molta dificultat d’expressió, mentre que en la prova d’escriptura en castellà se’ls demanava un text narratiu, tipologia que els alumnes dominen molt més.

La prova d’escriptura hauria de tenir entitat pròpia i desvincular-se de la part de comprensió lectora, ja que els alumnes la perceben com una pregunta més i no pas com una prova. Dies abans de les proves, el professorat hauria d'explicar l'estructura i els criteris de correcció i fins i tot es pot valorar la conveniència de passar als alumnes un model de prova.

36


Coordinació i sistematització de la didàctica dels textos escrits

El professorat de llengües revisarà el document de criteris didàctics per al desenvolupament de l'expressió escrita de l'alumnat d'ESO.

7 Els hàbits lectors dels alumnes Conclusions de l'enquesta sobre els hàbits lectors dels alumnes que es va passar el curs 2013-2014 a tot l'alumnat d'ESO i Batxillerat.

• Freqüència de lectura per plaer de l'alumnat

Els alumnes tenen la percepció que la lectura forma part dels seus hàbits freqüents. Concretament, un 60% diu que llegeix força o molt en contra d'un 16% que no té incorporada la lectura entre els seus hàbits lúdics quotidians.

Proposta de millora: pensem que des del centre es pot mostrar i/o informar d'activitats de dinamització de la lectura que es facin fora i dintre de l'entorn escolar (clubs de lectura, propostes de literatura transmèdia, espais de recomanació de lectura a la xarxa ...)

• Preferències de lectura

La lectura de llibres de narrativa supera amb escreix la resta de propostes de lectura, amb un 59%. Molt darrere hi ha la lectura de revistes, que arriba al 14%, mentre que altres tipus de lectura queden repartits entre el 9 i el 2 % (còmics, diaris esportius i diaris generalistes).

Proposta de millora: animar l'alumnat a diversificar les tipologies de lectura, i incorporar, especialment, la premsa generalista com a hàbit de lectura. El professorat pot mostrar diferents diaris digitals per estudiants, tant a classe de les diferents matèries, com a les tutories.

• Grau de satisfacció de les lectures i causes per deixar un llibre

Un 82'4% dels alumnes comenten que en la major part dels casos acaben els llibres que han triat, mentre que un 4'6% manifesta que no sol acabar-los. Per tant, el grau de satisfacció dels alumnes en relació dels llibres que trien voluntàriament és molt alt, ja que els títols s'adiuen als seus gustos. En contrapartida, les eleccions personals solen respondre a gustos concrets i a vegades això fa que els alumnes no diversifiquin les seves lectures i costi que coneguin o s'avesin a fer noves propostes de lectura, com és el cas de la lectura de diaris generalistes, comentat en el punt anterior.

Proposta de millora:

Des de les àrees i des de tutoria es pot,

• ajudar els alumnes a establir criteris d'elecció dels llibres:

llegir recomanacions

llegir ressenyes

deixar-se recomanar

tenir clar els gustos

37


llegir la primera pàgina...

• donar idees del que poden fer abans d'abandonar la lectura d'un llibre:

no abandonar abans d'haver llegit el ...% del text

deixar reposar una lectura, i reemprendre-la després d'un temps

no sentir-se culpable per abandonar un llibre que no ens agrada...

• Percepció de la utilitat de la lectura

A les respostes dels alumnes es veuen reflectits els tres eixos de la lectura. Un 49,7% diu que llegeix per aprendre coses noves, per aprovar i per desenvolupar la intel·ligència (llegir per aprendre). Un 39,2% afirma que llegeix per despertar la imaginació i entretenir-se (llegir per plaer). Finalment, un 11,1% diu que llegeix per millorar l'expressió (saber llegir).

Propostes de millora:

Potenciar l'eix “llegir per plaer” a partir de:

• el seguiment dels 30 minuts de lectura.

• la coordinació de la biblioteca de centre.

• la dinamització de la lectura a partir de propostes com elaboració de book trailers, blocs de llibres, transmèdia...

• la presència en actes, concursos i certàmens.

Potenciar l'eix “saber llegir” i “llegir per aprendre” a través de la reflexió i seguiment que es pugui fer als departaments, compartir la idea que la lectura és un eix transversal de totes les àrees curriculars.

• Lectura de premsa digital

Hi ha un 48,9% que no tenen l'hàbit, mentre que un 52% consulta diaris digitals.

Proposta de millora:

Facilitar espais a les àrees curriculars o als “30 minuts” per llegir premsa digital i fer tertúlia d'actualitat.

• Opinió sobre l'obligatorietat de les lectures

Les respostes a aquesta pregunta eren obertes, cosa que va dificultar la classificació en paràmetres. Els alumnes van respondre una gran quantitats d'arguments que s'han agrupat en els ítems següents.

Els arguments en contra que comenten els alumnes:

• Poden crear rebuig a la lectura• No m'agrada llegir• Són més difícils / Són poc interessants• A vegades no és una lectura per plaer

38


• M'agrada llegir però hi hauria d'haver menys lectures obligatòries i haurien de ser lectures per aprendre, però poden aficionar a la lectura.

Els arguments a favor que comenten els alumnes:

• T'obliguen a llegir (tot i ser un verb d'obligació, assumeixen que una part del currículum escolar s'ha de dedicar a la lectura).

• Millora la comprensió lectora i escriptora• Amplien el tipus de lectura• Amb la lectura aprenc• Fomenten la lectura.

Les respostes a aquesta pregunta queden molt equilibrades entre les que es manifesten a favor i les que es manifesten en contra.

El que sí que es constata és que en els cursos baixos (1r, 2n i 3r d'ESO) els alumnes prefereixen, en un grau lleugerament superior, que les lectures no siguin obligatòries, mentre que en els cursos superiors (4rt d'ESO, 1r i 2n de batxillerat) els alumnes els sembla bé que hi hagi lectures obligatòries, en un grau una mica més elevat.

S'han descartat un 12% de les respostes perquè eren il·legibles, en blanc o massa imprecises. Un 38% dels alumnes enquestats es mostra poc interessat en les lectures obligatòries i la meitat les valoren positivament.

S'ha optat per reduir les respostes per tal de simplificar el resultat de la pregunta relacionada amb les lectures obligatòries. Finalment a la pregunta “Et sembla bé que hi hagi lectures obligatòries” han quedat cinc paràmetres:

A1: Altre / No respon. 12,9%

A2: Poden crear rebuig a la lectura. No m'agrada llegir. 7,3%

A3: Són poc interessants / difícils. A vegades no és una lectura per plaer. 27,5%

A4: millora la comprensió lectora i escriptora. Amplien el tipus de lectura. Amb la lectura aprenc. 36,4%

A5: M'agrada llegir, aprendre, compartir. T'obliguen a llegir (en sentit positiu). Fomenten la lectura. 11%

Propostes de millora.

Valorar la possibilitat que un dels llibres de lectura obligatòria sigui d'elecció personal.

Mantenir la iniciativa dels 30 minuts de lectura com un espai destinat a la lectura per plaer.

Incloure alguna lectura obligatòria d'obres i d'autors clàssics en el currículum de Secundària i facilitar el recull d'aquestes lectures, que també apareixen en el llibre digital, en format paper.

39


Coordinar els departaments de llengües i prendre acords sobre el treball d’estratègies lectores, materials, lectures adaptades, lectures obligatòries, ensenyament i aprenentatge de tipologies textuals…

8 Annex

Resultats de les proves diagnòstiques de 3r d'ESO 2 011-201218, 2012-2013 i 2013-14

30 minuts de lectura diària

Enquesta sobre hàbits lectors dels alumnesL'equip de professorat, per tal de millorar l'hàbit lector de l'alumnat, va elaborar unes preguntes i va demanar el març de 2014 que les responguessin a través del portal de l'institut. Les preguntes de l'enquesta són les següents:

1 NivellHàbits lectors

2 En general t'agrada llegir:3 Amb quina freqüència llegeixes per plaer.4 Si ho compares amb fa dos anys, ara llegeixes…5 Quan et ve de gust llegir, t'estimes més (pots marcar més d'una opció):6 Si acostumes a llegir, per què ho fas?7 Per quin motiu tries un llibre?8 Quin aspecte valores més en una lectura de ficció?9 Acabes els llibres que comences a llegir?10 Si no acabes un llibre, per quin motiu és?11 Per què creus que serveix la lectura? (pots marcar més d'una opció)12 Consultes diaris o revistes digitals?13 Participes en clubs de lectura?

14Escriu títols de llibres que hagis llegit durant l'últim any i que no siguin de lectura obligatòria

15 Et sembla bé que hi hagi lectures obligatòries?16 Argumenta la resposta a la pregunta anterior: Per què?

Família17 Nivell d'estudis del teu pare18 Nivell d'estudis de la teva mare19 Quan eres petit, t'explicaven o et llegien contes?20 Acostumes a regalar llibres als teus amics i familiars?

18 Facilitades pel Departament d'Ensenyament.

40


21 T'acostumen a regalar llibres els teus amics i familiars?22 Quin tipus de lectura hi ha a casa teva? (pots marcar més d'una opció)

23Quins membres de la teva família llegeixen? (pots marcar més d'una opció)

Entorn24 Tens carnet d'alguna biblioteca?25 Amb quina freqüència hi vas?26 Quan visites la biblioteca quants llibres o revistes demanes en préstec?

27Quan hi vas, quins materials demanes en préstec? (pots marcar més d'una opció)

28 Dades29 Quina titulació t'agradaria obtenir30 El curs passat vas tenir una nota mitjana de31 Indica el curs que estàs fent32 Sexe

Freqüència lectura en %

Amb quina freqüència llegeixes per plaer.

1_Gens 2_Poc3_Una mica

4_Força 5_MoltTotal general

1_Mai 4,8% 4,0% 2,1% 0,2% 0,0% 11,0%2_Més d'un cop al trimestre 0,8% 3,1% 4,8% 3,3% 0,6% 12,7%3_Més d'un cop al mes 0,2% 1,0% 7,3% 8,3% 2,9% 19,8%4_Més d'un cop per setmana 0,0% 1,5% 6,7% 19,8% 8,9% 36,8%5_Cada dia 0,2% 0,2% 1,2% 5,8% 11,9% 19,3%(en blanc) 0,0% 0,0% 0,4% 0,0% 0,0% 0,4%Total general 6,0% 9,8% 22,5% 37,4% 24,3% 100,0%

Quan et ve de gust llegir, t'estimes més (pots marcar més d'una opció):

ESO 1R ESO 2N ESO 3RESO 4T BAT 1R BAT 2N Total general

Altres 10,5% 2,8% 5,7% 4,9% 5,6% 0,0% 5,6%Còmics 10,5% 13,1% 10,3% 7,4% 5,6% 5,6% 9,4%Diaris esportius 3,2% 10,3% 17,2% 7,4% 7,8% 5,6% 9,0%Diaris generalistes 1,1% 0,9% 2,3% 1,2% 3,3% 5,6% 1,9%Llibres 66,3% 55,1% 46,0% 70,4% 60,0% 72,2% 59,8%Revistes 8,4% 17,8% 18,4% 8,6% 17,8% 11,1% 14,2%(en blanc) 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0%Total general 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

41


Acabes els llibres que comences a llegir? Total Total general 1_Sempre 199 41,4%2_Força vegades 197 41,0%3_Alguns cops 63 13,1%4_Gairebé mai 22 4,6%Total general 481 100,0%

Per què creus que serveix la lectura? (pots marcar més d'una opció)

Total Total general

Per aprendre coses noves i ampliar coneixements 179 37,5%Per aprovar 22 4,6%Per desenvolupar la intel·ligència 36 7,5%Per despertar la imaginació 112 23,5%Per entretenir-se 75 15,7%Per millorar l'expressió 53 11,1%(en blanc)Total general 477 100,0%

Consultes diaris o revistes digitals? Total Total general No 195 40,9%ns/nc 38 8,0%Sí 248 52,0%Total general 481 100,8%

Et sembla bé que hi hagi lectures obligatòries? Total general

A. Altre / no respon 12,9%B. Poden crear rebuig a la lectura 2,9%C. No m'agrada llegir 4,4%D. Són poc interessants / difícils 5,0%E. A vegades no és una lectura per plaer 22,5%F. M'agrada llegir, aprendre, compartir, però menys d'obligatòries 3,5%G. T'obliguen a llegir 3,5%H. Millora la comprensió lectora i escriptora 3,1%I. Amplien el tipus de lectura 7,9%J. Amb la lectura aprenc 4,8%K. Fomenten la lectura. 29,4%

42


ILEC Programació 2012-15

Tallers de lectura

Moodle ILEC

Planificació lectura PLEC. Pla anual curs 2015-16

43

0,0%

5,0%

10,0%

15,0%

20,0%

25,0%

30,0%

35,0%

40,0%

45,0%

A.1 Altre / norespon

A2. No m'agradallegir / podencrear rebuig

A3. Són pocinteressants /

difícils

A4. Amb lalectura aprenc

A5. Fomenten lalectura

Sèries1

Documents

jvv impuls de la lectura definitiu 2015ins-jvicensvives.xtec.cat/web/impulslectura/jvv_Pla Lector de... · Proposta d'activitats del departament de matemàtiques ... coordinadora