Al final d’una jornada de treball, finalment reposen a terra els encenalls de la fusta que per eliminació han donat pas a elementsestructurals de fusta concrets, amb funcions especifiques dins d’un complex entramat estructural que poder ens donarà aixoplucel dia de demà.Els encenalls son la proba física de les divagacions mes profundes i silencioses del nostre subconscient. Son aquellspensaments que ens acompanyen m’entres estem absorts amb la feina, practicant un esport o simplement somiant. Pensamentsde vegades absurds, però que per alguns personatges molt especials i amb un tarannà de superació incessant, poleixenconstantment aquestes divagacions donant pas a una idea millor i concreta, per desprès “poder” convertir­se en un projecte real.Poc importa de que es tracta, si es encertat, arriscat o innovador, doncs no es el producte d’un il·luminat que decideix a l’atzar.

Manel Sebastia, responsable de l'empresa, ha explicat que amb l'arribada de la crisi econòmica han hagut de fer canvis i reinventar­seper poder mantenir la plantilla.Sense abandonar les estructures de fusta han obert una nova línia de fabricació, anomenada Casa Eficient. On es prefabrica lesedificacions basades en criteris de l'arquitectura bioclimàtica.Amb poc més de dos anys han construït 12 cases d'aquestes característiques i la demanda va en augment.pag. 11

La serradora de Rialp, amplia les instal·lacions.

Manel Sebastia:Veure el futur deu de sercosa d’especuladors od’endevins i jo no soc capde les dues coses.Com ja he dit abans, jo soc fidela unes conviccions basades enla tradició i la preservació delsrecursos, n’obst­ant crec quevivim un moment en el que lesnoves tecnologies i el seny,poden anar de la ma per fer unfutur molt millor per a tothom inosaltres hem de continuartransmetent a les novesgeneracions l’experiènciaadquirida fruit dels errors i elsencerts comesos i per mi es elmillor legat que puc deixar perles generacions esdevenidores.pag.9

Entrevistes............................

Josep BunyescEl nou Premi Nacionald'Arquitectura deCatalunya.Va construir la primera casapassiva a Lleida, el seu propihabitatge, fa tres anys i en untermini de cinc setmanes. Avuitreballa en aquesta ciutat ambdos arquitectes col·laboradors atemps parcial i dos estudiantsd'aparellador en pràctiques detres mesos. Junts elaboren aradiversos projectes, peròsolament quatre amb “bonesperspectives de tirar endavant,encara que els quatre són depetita grandària”, aclareix.L'arquitecte convida a recuperarla tradició i abandonar lacompetició.pag.10

Anem de Fires

Un dels objectius principals a Sebastia,es poder apropar­se al ciutadà amb unaimatge acesible i familiar, per poderdivulgar les virtuts d'una construccióprefabricada amb fusta i clarament decaracter responsable amb el nostreplaneta.Durant tot aquest any 2012, han sigutmoltes les fires a les que hem pogutassistir i amb un especial record deBiocultura ....pag. 3

Projectes

Biocultura ha estat una experiència enriquidora, on hem percebut ellleu murmuri de la disconformitat social, farts de la manipulació delconcepte i estat del benestar, sotmesos i explotats com una energiafòssil que alimenta una maquinària política i social que solamentbeneficia a uns pocs sense escrúpols que cada dia volen més.Pel nostre stand han passat, arquitectes progres i frikis, personatges

místics, joves indignats i adults cansats i frustrats. I no obstant aixòdavant tanta diversitat, tots ells tenien el denominador comú que espodria resumir en una sola paraula “l'optimisme” i amb un desig clarque passa per trobar la manera de sortir­se del sistema de la maneramés pacífica, ràpida i eficient possible, descartant per completl'enfrontament.

Els camins possibles passen pel cooperativisme, els clusters, lessinergies, comunas, comunitats de consum sostenible, suportsespirituals, medicines alternatives o fins i tot la recuperació d'antiguesarts de variades disciplines.

Per tots ells, El stand de Casa Eficient, va esser un agradabledescobriment. Unes edificacions Bioclimàtiques, capaces de reduir elconsum energètic en un 80%, construïdes amb fustes nacionals imaterials tan singulars com la llana d'ovella, el fang o la palla.

Per a nosaltres, l'orgull de poder oferir un producte d'aquestescaracterístiques és una grata satisfacció, però cal estar atents,perquè el consumidor vol més, vol més eficiència, doncs hemaconseguit un 80% d'estalvi energètic per un cost assumible i aquest20% que falta per desconnectar­se del sistema, té un cost encara adia d'avui, massa elevat per al consumidor.

Si ets tècnic, arquitecte, enginyer, biòleg etc… i et sens involucrat,no defalleixis i segueix investigant i innovant perquè el secret esta enla constancia, saber escoltar i oferir el que la humanitat anhela.

Anem de FiresBiocultura BCN 2012

Libre Mercado libre_mercadoEl@‏ precio de la vivienda cae un 33,7% desde el inicio de lacrisisecoaldeas ecoaldeas¿Sabes@‏ que la Amazonía podría desaparecer en tan solo 50años?:ecosectores.com ecosectoresEl@‏ reciclaje de plásticos podría generar 160.000 empleos enEuropa

Vist al Twittertwenergy.com twenergy¿Sabías@‏ que un tubo fluorescente tiene una duración de entre 6 y20 veces mayor que las viejas bombillas incandescentes?Lluis Salgado Lluis_SalgadoCanadá@‏ necesita 320.000 obreros de la construcción por "graveescasez":Reflexiones SonReflexionesValora@‏ lo que tienes, supera lo que te duele y lucha por lo quequieres.

Per ampliar un habitatge existent, s’ha proposat un mòdul de 13,30 x 5,70amb dues plantes. Aquesta casa es pot utilitzar com a part de l’ampliació ócom a mòdul autosuficient, ja que té el programa mínim d’habitatge: cuina­menjador, habitació i bany.Tipologia LOFT amb doble espai (Concepte de mono­volum, sensedivisòries). S’inverteixen els diners en tenir una casa molt eficient, i encanvi no s’utilitzen materials costosos en decoració. No existeix elconcepte de decoració afegida, però sí que es prima el disseny. Ampliaciói millora energètica.

ARQUITECTURA PREFABRICADACasa concebuda i construïda amb sistema prefabricat a taller i muntada al’obra. Tot i això, NO és una casa modular, ni repetitiva, ni idèntica. És unacasa amb les seves pròpies particularitats, adaptada al lloc i al programa,ja que tots els elements de fusta estan definits digitalment (Cadwork) itallats a través d’una maquina de TALL PER CONTROL NUMÈRIC. Lamanipulació i el tall de les peces, en no presentar cap cost addicional, potser més o menys complexa, i això dóna una gran llibertat de disseny a

l’arquitecte i permet generar uns relleus a mode d’ ARTESANIA DIGITAL. La tendència és la d’estar cadavegada més temps dissenyant davant de l’ordinador i menys temps construint al lloc.RAPIDESA DE MUNTATGE I CONSTRUCCIÓLa construcció a taller redueix les estades fora del lloc de treball, minimitza el transport, permet un treball encondicions millors i més controlades, i sobretot no s’està pendent de la climatologia. El resultat i la qualitatés millor a un preu més competitiu que el racional. Això dona com a resultat una gran rapidesa a l’hora deconstruir. A tall d’exemple, aquest projecte ha estat realitzat a taller en 4 setmanes, i es calcula que elmuntatge en obra durarà 1 setmana i la resta d’acabats in situ unes 7 setmanes. A part dels fonaments, en12 setmanes es pot tenir una casa completament acabada!!! El sistema prefabricat emprat, tot i que no ésl’objectiu, podria permetre a demés el desmuntatge de la casa per traslladar­la a un altre indret.CONSTRUCCIÓ EN SECLa sostenibilitat d’un edifici no es mesura només durant la vida útil d’aquest si no també durant el seuprocés de construcció. Amb el sistema de prefabricació es redueix dràsticament el consum d’aigua, ja queaquesta pràcticament només s’utilitza per a la construcció dels fonaments i la solera de la planta baixa. Lacasa no té recrescuts de morter, ni envans, ni paviments, ni sòcols, ni enrajolats.CASA CONSTRÜIDA AMB UN 90% FUSTAEstructura, tancaments i revestiments interiors realitzats amb fusta d’avet, provinent d’Espanya i sud deFrança, amb el segell PEFC. S’utilitza fusta de mercats propers, per reduir emissions de CO2, i senseprocessos de manufactura (fusta laminada i encolada) per evitar l’ utilització de coles amb components deformaldehids que són nocius per a la salut. La façana està realitzada amb un sistema estructural d’entramatlleuger que, a diferencia dels sistemes massissos, consumeix menys fusta. Els espais interiors s’omplenamb 12cm d’aïllament tèrmic a base de vi­rutes de fusta. Per evitar el petit pont tèrmic de les llates de fustaes revesteix tot l’entramat per fora amb un altre aïllament hidròfug rígid, abans de col·locar l’acabat final. Lafaçana està composada per 11 peces, la coberta per 5 peces, el forjat intermedi per 3 peces, i l’escala ésd’una sola peça de fusta massissa. Totes les làmines impermeables utilitzades són transpirables, fins i totla làmina asfàltica de coberta és adhesiva intermitentment a fi de poder permetre el pas del vapor d’aire.S’ha utilitzat fusteria amb fusta de Pi laminada, doble junta de goma i dobles vidres amb una làmina baixemissiva.EFICIENCIA ENERGÈTICAEl habitatges han de ser com una segona pell, ens han de protegir, ens han d’acollir i han de respirar. Hande consumir molt poca energia, i la temperatura interior de confort ha de ser molt similar al llarg de tot l’any.L’objectiu es minimitzar el consum d’energia primària de la casa. Hem fet la modelització del edifici, ibasant­nos amb el reglament energètic andorrà, més restrictiu que l’actual Codigo Técnico de la Edificación(tot i que la casa estarà ubicada a Catalunya), hem partit de la premissa de fer una edificació amb unconsum màxim de 38 kW/h m2 any. La simulació energètica s’ha fet a través del programa BIOCLIM.S’instal·larà un sistema de monitorització durant els primers anys, per a comprovar els consums reals i aixípoder­ho comparar amb els del projecte. La casa s’escalfa únicament amb una estufa de pallets col·locadaal doble espai, però evidentment està molt ben aïllada (9cm en solera, 14 cm en façanes i 24 cm encoberta) i s’ha tingut molta cura en evitar els ponts tèrmics.

CARACTERISTIQUES TÈCNIQUESUbicació definitiva: Olivella, Garraf.Tipus d’habitatge: Habitatgeunifamiliar aïllat Superfície útil_110m2.Superfície construïda: 140m2Estructura vertical: Entramatlleuger 120x60 mm, fusta d’avet.Aïllament entremig: Amb 120mm defibra de fusta flexible, densitat 50kg/m3.Estructura horitzontal: forjat entremigamb bigues 160x40 clavades entreelles.Coberta a base de bigues 220x80mm,amb aïllament entremig amb 220 mmde fibra de fusta flexible, densitat50kg/m3 .Tant en façana com en coberta totl’entramat està revestit amb 22 mmd’aïllaments rígids impermeables deviruta de fusta.Façana ventilada amb cambra aire de60 mm , doble rastell 50x30 mmautoclau R4 i panells fibrociment de 8mm.Impermeabilització coberta amb làminaasfàltica autoprotegida adhesivada.CRÈDITSConcepció:www.arteksarquitectura.comArquitectes:Gerard Veciana i Elisabet FauraConstructor: Sebastià Industriesde la Fusta _RialpFuster: Fusteria Alegret­La Planade Mont­rosSerralleria: Arbomet ­ LleidaInstal•lacions: Cuberesplancheria ­La Pobla de segurFaçana ventilada: Poliplasfe LleidaSoftware Bioclim: www.bioclim.com

El repte, era intervenir en un habitatge construït en 1918 conservant la volumetria i façana originals però millorant les seves prestacions de conforttèrmic i acústic. Els sistemes constructius i materials utilitzats en la rehabilitació han permès aconseguir l'objectiu disminuint al mateix temps lademanda energètica de 171 kWh/m2a a 17 kWh/m2a (rehabilitació del factor 10), transformant una edificació tradicional existent en una casa de baixconsum energètic.

Gaudir d'una casa centenària amb el màxim confort i el mínim consum energètic.

Estat original.L'edifici és de 1918, de construcció senzilla i convencional amb murs de fabrica i forjats en fusta.En aquesta època de la història les exigències tècniques constructives i el confort tèrmic delsmateixos, no formaven part dels requisits mínims a l'hora de construir un habitatge nou, aixídoncs al marge de felicitar als propietaris per haver mantingut i conservat aquest edificipràcticament un segle, l'actualització que ens ocupa, correspon principalment a una rehabilitacióenergètica, estructural i estètica.­ La transmitància tèrmica de les parets (maó català, massís de 29cm) era d'1,8 W/m2k.­ La transmitància de la coberta d'entramat de fusta era d’ aproximadament 1,60W/m2k.­ Els tancaments en fusteria de fusta de 45mm, estaven equipades amb cristalls simples.

El DissenyPer qüestions d'optimització a l'hora de dissenyar el conjunt i com a objectiu principal reduir elcost del consum energètic per obtenir un confort tèrmic, és necessària la intervenció d'undespatx d'arquitectura especialitzat en dissenys bioclimàtics.La simulació assistida amb l'eina PHPP de l'edifici original, donava una demanda energètica pera la calefacció de 171 kWh/m2/any (traduït en Euros = 17,00€/m2/any), suposant unahermeticitat al pas d'aire de n50=5/h. I la demanda per a refrigeració donava un valor encaraacceptable d'un sobre­escalfament del 10% del temps de l'ús a l'estiu.­ La rehabilitació es va fer amb una coberta transitable i façana posterior, totalment noves, ambuna estructura de fusta d'entramat lleuger i aïllament tèrmic en el seu nucli amb llana d'ovella de26cm per a la coberta i de 16cm per a les façana del pati interior.­ Les parets exteriors es van cobrir amb un aïllament de eps­grafite de 16cm.­ Els vidres de les finestres noves són baix emissius, amb cambra de gas argó (Ug=1,1W/m2k) ifactor solar del 58%.­ Els tancaments de fusta tenen un grossor de 90mm, sent els espaiadors del tipus plàstic, i nod'alumini. Això comporta a valors de Uw d' entre 1,13 i 1,23 W/m2k en el nostre cas.A més, s'ha instal•lat un sistema de ventilació controlada amb recuperació de calor, amb unrendiment nominal del 88%.Amb aquestes característiques, hem pogut reduir la demanda per a calefacció a 17kWh/m2/any(traduït en Euros = 1,70€/m2/any), suposant una estanquitat al pas d'aire de n50=1,0/ h.En rehabilitació i en un edifici petit, és molt difícil aconseguir una estanquitat a l'aire de 0,6renovacions per hora (valor n50).Quant a l'estiu, els càlculs amb el PHPP ens donen un comportament una mica millor respecte al'estat original de l'habitatge (8% de sobreescalfament respecte a 26°C). La demanda per fredsensible latent esta al límit com per poder prescindir d'una maquina refrigerant.

Carrer Espaseria, 15, 08003 ­ BARCELONA www.calderon­folch­sarsanedas.com

Festes i tradicions:Pallars SobiràFira de la Pasqüeta Esterri d'Àneu, Maig o JunyFireta Sort, 24 de JunyFira de Sant Joan Esterri d'Àneu, 24 de JunyFira d'Artesania Peramea, JuliolFira de Santa Teresa Esterri d'Àneu, 14 i 15 d'OctubreFira de tardor Sort, 7 i 8 de NovembreFira de Santa Caterina Esterri d'Àneu, 18 de Novembre

* Vivenda unifamiliar modular prefabricada, de molt baix consum energètic. DEMANDA (PHPP): 3 kWh/m2año* Balanç CO2 neutre per la seua construcció.* S’adapta a qualsevol terreny sense deixar petjada, instal•lada en 2 dies i s’entrega “claus en ma” enllestida per ser habitada.* Es pot connectar a la red o esser 100% autònoma, amb captació solar, dipòsit d’aigua potable i tractament d’aigües grises.* Segueix el estàndard Passivhaus, “confort tèrmic sense cost econòmic” i fabricada amb materials naturals.* Amb no mes de 4h al dia de Sol, es suficient per escaldar la resta del dia. (Amb bomba de calor inverter Aire/Aire amb recuperadorde calor incorporat).

Un producte dissenyat i comercialitzat per NoemThink­CO2 amb la col·laboració de Josep Bunyesc.

Amb el sistema constructiu NOEM­GO, gaudeix d'un nou espai en setmanescombinant mòduls.Defineix el seu ús, nivell d'autonomia i les opcions que necessites.Pots personalitzar les pells interiors i exteriors, les textures, els colors, ladistribució de les finestres i portes… I si més endavant necessites augmentar oreduir l'espai, canviar la distribució o la ubicació, fer­ho serà ràpid i fàcil,perquè NOEM­GO està pensat per a això.Així pot ser la teva oficina, la teva casa de vacances, el teu estudi en el jardí,el teu showroom… Després de 8 setmanes de construcció en taller,transportarem els mòduls per carretera i els assemblarem en el teu terreny enpocs dies, evitant així les molèsties i retards de l'obra tradicional.Per mes informació: www.noem.com

Fustes­Sebastia

Casa UnifamiliarLa Floresta, St. Cugat del Valles

BARCELONA

Dissenyat per:Alventosa Arquitectes

Josep Mª AlventosaMarc AlventosaXavier Morell

EMPLAÇAMENT El project neix d’unes converses prèvies amb el client on vamcompartir inquietuds sobre l’esgotament de les fonts d’energia fòssils, així com lanecessitat de ser més respectuosos amb l’entorn més immediat. L’obra estàubicada dins de la serralada de Collserola, a la Floresta, la gran reserva natural deBarcelona i part del Vallès.EXISTÈNCIES PRÈVIES El solar, situat a la vessant sud d’un turonet, és unaparcel∙la molt ben cuidada i gràcies a la seva tupida vegetació es crea unmicroclima, únic, de pau i tranquil•litat on és fàcil desconnectar de l’estrès deBarcelona i la seva àrea metropolitana.ESTRATEGIES Al compartir les inquietuds dels clients envers les construccionssostenibles i emocionar­nos amb la nostàlgia amb que explicaven experiènciesfamiliars viscudes dins d’aquesta parcel•la; vam tenir molt clara l’estratègia:Havíem de construir una edificació energèticament eficient i sostenible, potenciartots aquells elements, que, conjuntament amb els clients, vam identificar com a

patrimoni sentimental familiar. (caminet de terra existent, tauleta de pedra protegida per unaalzina centenària, vistes a Montserrat i connexió amb la parcel•la nord).PATRIMONI SENTIMENTAL El projecte s’organitza a partir de quatre mòduls independentsunits per una coberta que actua com a element intersticial el conjunt. Aquesta unió enspermet emmarcar i referenciar visualment cadascuna de les quatre fites identificades comal patrimoni sentimental, aconseguint així, formar part de la vida interior de la nova casa.EFICIÈNCIA ENERGÈTICA A partir d’un estudi climàtic del solar basat en el filtratge dedades oficials climàtiques del Servei de Meteorologia de Catalunya, Meteocat, obtenim unsresultats que ens determinen les estratègies passives a seguir per tal de reduir la despesaenergètica. Amb aquestes estratègies (ventilació creuada, vola­dius de protecció solarentre equinoccis, aprofitament de la massa tèrmica de la llosa...) aconseguim augmentarconsiderablement el confort de l’usuari.

Tot i això, volem fer un pas més; i conjuntament amb Fustes Sebastia / Casa Eficient, hem decidit implementar una evolvent (façana, coberta,...) ambòptimes prestacions tèrmiques. D’aquesta manera aconseguim actuar de forma coherent amb el medi tant en la fase projectual com a la constructiva; ia la vegada, obtenim unes prestacions immillorables:* Reducció de la petjada ecològica gràcies a l’ús de materials pròxims a la zona on construïm, naturals i amb un impacte natural mínim (llana de roca,fusta d’avet...).* Evitem qualsevol tipus de condensació mitjançant la construcció d’un casa saludable gràcies a l’ús exclusiu de materials transpirables.* La construcció amb materials naturals ens permet evitar i controlar la toxicitat dels materials emprats.* Reducció d’un 70,6% del consum energètic respecte una casa convencional de les mateixes característiques. Estalvi econòmic. A partir dels resultatsde l’anàlisi tèrmic i segons preus la Comisión Nacional de Energia, garantim un estalvi anual en calefacció de 701 euros (378,00€ el sistema frame, i1.079,00€ euros el convencional).

C/Rocafort 67­69 Local C9BarcelonaTelf: 931 820 780 estacarquitectes@gmail.comhttp://marcalventosa.blogspot.com/

1500 m2 de superfície coberta, es la dimensió que requereix el projectede la nova fabrica on s’emplaçarà la línea de producció de Casa Eficient.

23­08­2012 Col·locació de la 1era. encavalcadaEl projecte de la Nau neix de l’adaptació a l’actual situació econòmica i la creixent necessitat d’una construcció especialment respectuosa amb el mediambient i la demanda d’una autosuficiència energètica. En aquestos dos últims anys, la demanda de l’arquitectura pren una nova direcció en vers unmercat en el que el client tipus es desmarca del consum sense sentit ni coneixement.* Les edificacions del futur, han de ser fabricades amb materials sostenibles i properes a d’indret de l’edificació.* El disseny esta basat en rendibilitat de les energies naturals, per tant tot gira entorn al Sol i l’anomenem Arquitectura Bioclimàtica.* La construcció es prefabricada en la seua totalitat.La nova instal·lació ens permetrà crear una línia de muntatge mes eficient , on s’estalviaran un considerable numero de moviments i desplaçaments encomparació en l’actual fabrica. Entre els diversos processos de fabricació es podrà garantir la operabilitat de la línea d’ensamble al marge d’altresactivitats pròpies de l’actual serradora i/o d’inclemències meteorològiques, on la millor coordinació i execució dels producte finals que finalment s’hande traduir en una millora de la qualitat en menys temps.

Manel Sebastia esta perfectament connectat amb la realitat que ens envolta atots, i poder molt mes implicat que d’altres. Molts no volen reconèixer davant lesevidencies que el mon esta canviant i continuen insistint en recuperar el mateixestatus que ens ha dut a l’actual situació.

¿Que te a dir al respecte ?

Be hi ha una evidencia ben real, i es que “aquest mon actual es insostenible” i lameua perspectiva comença per reconèixer­ho i acceptar un compromís amb lapreservació del medi ambient, millorar la qualitat de vida i deixar un mon millor delque varen trobar.

No puc discutir si el consum es inevitable, poder es inevitable per la supervivènciad’un sistema global, però si a la mateixa expressió li poguéssim afegir l’adjectiu“responsable” les coses anirien molt millor en tots els aspectes.

¿Que ha canviat a Fustes Sebastia?

Categòricament, no ha canviat res, som fidels a les nostres arrels i tradicions dels nostres abans passats, dels que varen heretar la responsabilitat deconstruir sense destruir.

A l’època del boom Immobiliari, no varem canviar la fusta per el totxo, doncs nosaltres creiem amb la fusta. I a pesar de que molts personatges quedes de sempre han promulgat arbitràriament, que tot el que varen fer els nostres abans passats era absurd, que la fusta era obsoleta i que no mes lestècniques del formigó eren les millors. L’afirmació de que els nostres abans passats no eren massa intel·ligents, es una apreciació molt lleugera,doncs a pesar de la manca de tecnologia, el millor recurs era el sentit comú, cosa que en la que actualment sembla importar a molt pocs i tot estabasat en especulació i rendiment econòmic. Perquè en realitat s’ha destruït molt mes de lo que s’ha construït.

Però la línia de treball es diferent.

No exactament, doncs la matèria prima es la mateixa i els processos son els de sempre. Lo que si es evident es la constant evolució i millora de lacadena, optimitzant els recursos i el aprofitament de residus. Per aquesta raó insisteixo en que no hem canviat, lo que hem fet, es evolucionar enfunció de la nova situació.

Lo que esta canviant “molt lentament” son els criteris i necessitats del client i això suposa uns grans canvis logístics, com per exemple una redistribuciódel espai de treball i de personal; Doncs les línies de producció han variat la seu caudal producció, perquè la fusta fins ara, era un component mes dela construcció i sovint purament estètic i ara a passat a formar part de manera integra a l’hora de dissenyar i construir, degut al reconeixement com amaterial sostenible i les virtuts mecàniques de la fusta, front a l’acer o el formigó. I per aquestos temes mes tècnics, podeu trobar molta informació alsnostres espais webs.

¿L’arquitectura ha canviat?

No estic segur, doncs els canvis no es fan d’un dia per l’altre i suposo que passar d’una arquitectura insana a una arquitectura responsable requeriràun canvi generacional. Poder, visualment es manifesta un canvi bastant substancial, però no mes es per al aparador, perquè s’utilitzen amb massafacilitat les etiquetes de Bio, eficient, sostenible etc... per motius de supervivència, però que en realitat el desconeixement es immens.

De fet son molt pocs arquitectes que van en aquesta línia i no han aparegut de sobte en el moment de la recessió, aquestos ja hi eren abans, perquètambé han sigut fidels a un compromís personal. Aquesta apreciació fa que es desmarquin sobre la resta d’arquitectes perquè els fonaments son messòlids i l’experiència molt mes dilatada.

Per acabar, ¿com veieu el futur?

Veure el futur deu de ser cosa d’especuladors o d’ endevins i jo no soc cap de les dues coses. Com ja he dit abans, jo soc fidel a unes conviccionsbasades en la tradició i la preservació dels recursos, n’ obstant crec que vivim un moment en el que les noves tecnologies i el seny, poden anar de lama per fer un futur molt millor per a tothom i nosaltres hem de continuar transmetent a les noves generacions l’experiència adquirida fruit dels errors iels encerts comesos i per mi es el millor legat que puc deixar per les generacions esdevenidores.

Entrevista a Josep BunyescPer: Anatxu Zabalbeascoa / 31 de Juliol de 2012Nuevo Premio Nacional de Arquitectura de Cataluña, Josep Bunyesc , construyó la primeracasa pasiva en Lérida, su propia vivienda, hace tres años y en un plazo de cinco semanas.

Hoy trabaja en esa ciudad con dos arquitectos colaboradores a tiempo parcial y dosestudiantes de aparejador en prácticas de tres meses. Juntos elaboran ahora variosproyectos, pero solo cuatro con “buenas perspectivas de salir adelante, aunque los cuatroson de pequeño tamaño”, aclara. El arquitecto invita a recuperar la tradición y abandonarla competición.¿De qué viven y cómo? ¿Con qué holgura?Por suerte aún vivimos de resolver encargos haciendo los proyectos, coordinando lostrabajos, controlando los costes económicos y los tiempos de ejecución.¿Cuántos trabajos fuera de la arquitectura realizan para poder realizar arquitectura?El tipo de trabajo no es muy diferente del que han realizado los arquitectos toda la vida.Está bastante centrado en la evolución compleja del proyecto desde el inicio de la necesidad de una persona hasta lograr llegar a satisfacer esanecesidad de la mejor manera que sabemos y procurando que esa necesidad quede satisfecha durante muchos años a un coste asequible.¿Qué tratan de conseguir?En las obras que tenemos entre manos queremos que el resultado sea útil, que esté preparado para ofrecer la función que pide el usuario y tambiénpara subsistir airosamente en el futuro. El presente nos impone ya una reducción de recursos en todo el proceso de la profesión, tanto en laconstrucción como en el mantenimiento de los edificios. Entendiendo el mantenimiento como su durabilidad y también la energía que necesitan losedificios para funcionar. Estas energías cada día serán más difíciles de conseguir o mas caras y algunos edificios dejarán de ser útiles por el alto costede mantenimiento que tendrán.¿Qué propone?Rehabilitarlos para que tengan menor coste de mantenimiento. Se puede arreglar lo que está mal hecho, pero urge hacer bien lo que está por hacer.Por esta razón tratamos de reducir al máximo las necesidades energéticas de los edificios en los que intervenimos y buscamos que tengan unmantenimiento mantenimiento para que no supongan un gasto perpetuo para su usuario.¿La sostenibilidad es compatible con otras aspiraciones de la arquitectura como la estética o la aportación cultural?La sostenibilidad es cultura. Y tratamos de que las intervenciones que realizamos aporten algún interés espacial una vez que su función queda bienresuelta.¿La situación actual es más fácil afrontarla como grupo o individualmente?Hay que afrontarla pensando en nuestras necesidades reales. Las reflexiones hay que hacerlas pluridisciplinarmente para tener una idea más generaly no perdernos en detalles insignificantes. Hay que replantearse muchas cosas que parecían evidentes y ver si no hay otras formas de hacerlas. Estorequiere mucho esfuerzo porque hay que empezar de cero en algunos temas o replantearlos de base: desde sistemas constructivos a tipos demateriales y planteamientos de instalaciones. Hay que intentar perder la inercia del pasado reciente y arriesgar un poco más en innovación y encontrarsoluciones mejor adaptadas a la realidad del presente y del futuro próximo.¿El siglo XXI reinventará la arquitectura?Tampoco se trata de reinventarlo todo sino que, en muchas ocasiones, la solución no está en las nubes sino mirando en la tradición de cada lugar, enla cooperación entre la gente y no en la competición para ser el primero. Tradición que en su día había logrado una buena sintonía y equilibrio entre elentorno físico y natural con las personas y su forma de vida. Hoy estos vínculos en varias ocasiones se han roto y han provocado una crisis.

Premis Nacionals de Cultura 2012El CoNCA, organisme creat pel Parlament de Catalunya, concedeix anualment els Premis Nacionalsde Cultura, màxim reconeixement institucional a la cultura i a la creació artística catalanes.Els Premis Nacionals de Cultura van ser instituïts pel Govern l’any 1982 i són continuadors dels quela Generalitat va atorgar entre 1932 i 1938. D’acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 demarç, es concedeixen anualment a persones o entitats que han excel•lit amb les seves aportacions oactivitats en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l’any anterior.

ARQUITECTURA I ESPAI PÚBLIC ­ Josep BunyescPel seu esperit emprenedor i innovador en construccions sostenibles, amb projectes d’arquitectura domèstica adequada a lescondicions climatològiques, que li han valgut reconeixements internacionals. Ha excel•lit en la rehabilitació de construccionstradicionals dels Pirineus, com refugis, allotjaments rurals o pallers, que ha transformat en habitatges bioclimàtics i de baix consum.És rellevant la Casa PassivaArboretum, amb estructura de fusta aïllant i llana d’ovella, i la construcció passiva modular transportableNoem, amb control de les emissions de CO2 en tots els processos i materials, que ha guanyat el 1er Premi Europeu de l’ EsperitEmprenedor de la Unió Europea.

Amb un quart de segle d'existència Fustes Sebastia s'ha anat adaptant a les necessitats del mercat.Aquesta empresa familiar de Rialp va créixer molt durant els temps de bonança en la construcció fentestructures de fusta.

La serradora de Rialp amplia el negoci amb una nova planta de 1.500 m2.Fustes Sebastia ha construït dotze cases eficients en dos anys i la demanda va en augment.

Manel Sebastia, responsable de l'empresa, ha explicat que amb l'arribada de la crisi econòmica han hagut de fer canvis i reinventar­seper poder mantenir la plantilla. Sense abandonar les estructures de fusta han obert una nova línia; les cases eficients. Amb poc mésde dos anys han construït 12 cases d'aquestes característiques i la demanda va en augment.Fustes Sebastia està construint una segona nau de 1.500 metres quadrats on es construiran aquestes cases passives. La fusta per lafabricació d'aquestes cases la porten majoritàriament del sud de França; de boscos sostenibles i regulats i certificats per la PEFC(Programa de reconeixement de Sistemes de Certificació Forestal). La fusta la porten del sud de França perquè als boscos del Pallarsno hi ha suficient diàmetre.L'objectiu en que treballa l'empresa és en poder construir les cases eficients amb fusta dels boscos del Pallars en uns anys. Pel que faa la fusta, Manel Sebastia ha explicat que la qualitat dels boscos del Pallars (vessant sud dels Pirineus) és superior a la de la vessantnord.La demanda de les cases passives o cases eficients va en augment. En dos anys i mig han construït una dotzena de cases a diferentspunts de Catalunya i en tenen una desena per construir en els propers mesos. La major demanda arriba de diferents punts deCatalunya i la costa valenciana.Diversificar el negoci i ampliar­lo cap a les cases eficients ha permès a Fustes Sebastia poder conservar la trentena de treballadorsque tenia abans de la crisi econòmica. Ara treballa en la construcció d'una nau de 1.500 metres quadrats en la que es construiran lesestructures de les cases eficients i la planta de la serradora seguirà fent estructures de fusta.A part de la Biomassa o palets, la construcció d'estructures de fusta per a les cases eficients és una sortida de cara al futur per a lafusta dels boscos del Pallars, ha explicat Sebastia.Un reportatge de Marta Lluvich.

Conferencia Internacional “Sustainable Building 2011” a Helsinki octubre 2011ARBORETUM ­ Seleccionat edifici representant GBCe

Aquesta es la primera casa prefabricada que varen realitzar,sota les ordres i criteris constructius de l’ arquitecte JosepBunyesc.Sens dubte a sigut la edificació mes rellevant i mediàtica dela península. La referència en construccions bioclimàtiquesde caràcter passivhaus, referenciada al registre delPassivhaus Institute, tot i no havent passat les estrictesproves del Standard.