La bogeria, de Narcís Oller - llenguacat.wikispaces.comde+lectura+la... · 5 Guió per al comentari de l’obra 19 5.1 Contextualització 19 5.2 Anàlisi estructural 19 5.3 Anàlisi

Guia de lectura

La bogeria, de Narcs Oller

a crrec de Pep Par

2

ndex

1 Contextualitzaci 31.1 La construcci duna conscincia literria en equilibri precari 3

2 Anlisi estructural 52.1 La fesomia personal i el marc histric 52.2 La presentaci duna tesi 62.3 De lexterior a linterior del desequilibri 72.4 Lacumulaci dinformaci significativa sobre la vesnia 82.5 El pinyol del debat sobre els deterministes 82.6 El calidoscopi augmentat del cas Serrallonga 92.7 El reconeixement del desequilibri 102.8 La humanitat del cas 112.9 La revelaci del cas i la cincia inefica 12

3 Anlisi temtica de personatges 143.1 Les tesis naturalistes com a eix temtic 143.2 La colrica rojor den Bandereta 153.3 La universalitat annima del narrador 153.4 La univocitat del dogma cientfic 163.5 El contrapunt del narrador i el lector 163.6 Lunivers femen 17

4 Anlisi formal 18

5 Gui per al comentari de lobra 195.1 Contextualitzaci 195.2 Anlisi estructural 195.3 Anlisi temtica i de personatges 205.4 Anlisi formal 21

3Guia de lectura de La bogeria

1 CONTEXTUALITZACI

1.1 La construcci duna conscincia literria en equilibri precari

Quan apareix publicada La bogeria (1899), Oller s un valor ms que consolidat de lanarrativa catalana del segle XIX. De fet, ell, juntament amb Guimer i Verdaguer, snels estendards que sustenten la normalitat literria dun pas i lequilibri dels seus g-neres literaris, novella, teatre i poesia respectivament. En el cas de la novella, Ollerimpregna de normalitat un gnere que havia cimentat les seves bases en la importa-ci dels models de la novella realista i de la novella histrica, i en ladaptaci de totel substrat fulletonesc, i que havia desenvolupat un gnere narratiu molt fructfer comara el costumisme. Els autors del moment dibuixaven les seves coordenades estti-ques en funci daquest mapa, i per aix tenim una literatura, principalment en cas-tell, que sexercita en la histria com a matria literria i progressivament lacatalanitza. Tamb tenim una colla dautors que treballen un gnere en aparenamenys ambicis com s el costumisme Vilanova, Robert Robert, que permet un re-descobriment de la realitat i fomentar les bases discursives per a una manera pecu-liar de narrar, des de lobservaci directa de la realitat i del seu verb popular, quetintar bona part de lobra dels narradors no costumistes, com la del mateix Oller. Dei-xem pel cam la narrativa dorientaci romntica com la de Mart Gens Aguilar durantels anys setanta. De manera molt succinta, aquest s el coix literari des del qual Ollercompon la seva aportaci a la literatura catalana.

En aquest context, Oller sexercita en la narrativa curta supeditada a lobservaci delnatural i al reflex de la realitat. Lautor est preocupat per documentar literriament elseu temps amb una inflexi de versemblana. El substrat costumista li s de gran uti-litat en aquests moments, tot i la seva ambici de superar-ne les limitacions, alhora queactua com a obrador de proves per a obres posteriors: la narraci On sn els boigss lavantsala de la novella que comentem aqu. La presncia de la realitat, el fortcontacte amb el seu cos Josep Yxart, que representa la mxima visi panormica dela literatura europea del moment, i amb el seu amic Joan Sard, aix com la lectura delsclssics encaminen Oller a treballar segons les directrius balzaquianes del realisme ia interessar-se progressivament per les tesis naturalistes. Aquests dos pols estticssn els que carreguen les piles del corpus olleri.

Desprs de la narraci Isabel de Galzeran (1880), amb premi als Jocs Florals, la pu-blicaci de La papallona (1882) suposa la consagraci dOller com a escriptor de pres-tigi que entronca amb els grans corrents literaris europeus, amb Zola concretament.Tot i els llastos dels gneres anomenats menors presents en la novella, Oller superaels lmits literaris de la tradici novellstica immediata. Tot i aix, no es tracta pas dunaobra enterament naturalista, tal com el mateix Zola sencarrega de remarcar a la carta-prleg de la traducci francesa. Per les portes al gran mn literari sn obertes. El1884, amb Lescanyapobres, Oller confegeix un novelleta en quinze dies que ser elprimer ma duna certa modernitat: la brevetat, la capacitat sinttica de lanlisi fisio-lgic dacord amb les teories positivistes derivades de les teories dAuguste Compte ide Taine, i la capacitat simblica de les seves descripcions fan avanar el vaixell de lanovella catalana. Ja en aquests moments, i en posteriors, Oller no oblida mai la sevabase intensament realista ni la seva textura romntica, prpia del gust burgs de quell mateix s fruit. Aix vol dir que Oller navega per les diverses aiges esttiques delmoment sense formar part prpiament de cap. Aquest joc dequilibris ser, en oca-sions, motiu de crtiques que lacusaran dindefinici literria i duna certa manca deconvicci estilstica. Especialment per a una determinada crtica de principi del segleXX. Una bona mostra daquest joc partit dinfluncies s Vilaniu (1885). Reprenent labase de la narraci Isabel de Galzeran, Oller posa en joc el descriptivisme realista ilentendriment de filiaci romntica. Probablement s massa digressiva i enumerativala seva voluntat de documentar i reflectir un mn burgs sotms als avatars dels nous

NARCS OLLER[TiC] C.5 P. 99 - 103

MILE ZOLA[TiC] C.4 P. 79 - 81

JOSEP YXART I JOAN SARD[TiC] C.5 P. 98 - 101

MART GENS AGUILAR[TiC] C.5 P. 99

COSTUMISME[TiC] C.5 P. 99

NOVELLA DE FULLET[TiC] C.4 P. 74

NOVELLA HISTRICA[TiC] C.4 P. 74

NOVELLA REALISTA I NATURALISTA[TiC] C.4 P. 77 - 82

4

temps que sotraguen Valls, el correlat real del topnim fictici de Vilaniu. Potser aquests un dels motius que permeten entendre que Oller no valors massa aquesta novella.En tot cas, lobra ens ajuda a entendre la seva evoluci esttica fins a arribar a la sevaobra ms extensa, La febre dor (1890-1892).

La novella s la consecuci de la seva ambici balzaquianament realista. De fet, laprotagonista subjacent en la narraci de la pujada i lestimbada duna classe so-cial encadenada a la muntanya russa de la consagraci de la burgesia, s aquestamateixa societat desglossada en la galeria dels personatges que la poblen. Aquestaobra culmina letapa ms frtil de lautor i suposa el zenit de laventura que havia co-menat amb La papallona. Lesfor per construir una obra amb voluntat de globalitatrealista esgota el seu autor i lacaren amb dubtes esttics que no li permeten veure clarquin s el cam que cal seguir. s en aquest estat dubitatiu que sengendra La boge-ria (1899). I aquest dubtes tenyeixen les perspectives sobre el determinisme, esperde proa de lescola naturalista que ha Frana ja havien posat en dubte alguns dei-xebles, com els germans Goncourt, que esdev el tema central de la novella. Arri-bats a aquest punt, Oller ja no pretn construir una obra que satingui a les preceptivesde lescola francesa, sin que exposi els seus propis dubtes sobre els preceptes, sobretota mena de preceptes. Conscient del moment de canvis esttics i datzucacs litera-ris, el nostre autor experimenta tamb amb la presentaci formal de la matrianovellada i, com en el cas de Lescanyapobres, sarrisca moderadament amb un tipusde narraci ms tallada, mes dialogada, ms suggerent simblicament i estticament.El 1906, amb Pilar Prim, ja tenim un Oller fora fora del seu temps i que treballa la-profundiment psicolgic dels personatges, dacord amb els nous vents de la literaturaeuropea. El model realista-naturalista ja est definitivament esgotat i lobra dOller,completa.

A les Memries literries (1962) confessa que lxit de lobra que ens ocupa no deixade sorprendrel, tot i que aquest xit queda redut a un pblic de lletraferits. El mateixOller atribueix el fet al gust dun pblic burgs massa avesat a dosis de sentimenta-lisme i romanticisme mal ents i al poc costum denfrontar-se a anlisis psicolgiquesaprofundides. En negatiu, doncs, Oller estableix la seva intenci en la novelleta: la desuperar les limitacions duna novellstica massa autocomplaent i destinada a entre-tenir. s curis que aquesta percepci provingui de qui tot sovint ha estat consideratun autor mancat de dedicaci professional i excessivament diletant. Sigui con sigui,lobra compleix una funci important en el retaule literari catal en la mesura quecerca camins nous, tot i el seu pas dubitatiu en equilibri precari entre esttiques di-verses.

Guia de lectura de La bogeria

HONOR DE BALZAC[TiC] C.4 P. 77

EDMOND I JULES GONCOURT[TiC] C.4 P. 80

5

2 ANLISI ESTRUCTURAL

La novelleta que ens ocupa germina a partir duna nota presa del natural i de les-criptura del darrer captol. La nota que s literaturitzada en el primer captol i el to re-flexiu i profund sobre la natura humana que tanca el llibre sn els marges que inclouenuna gradaci de temes i tesis. Lestructura de lobra, doncs, t molt dacumulativa isorganitza entorn de lepicentre caracterolgic de Daniel Serrallonga i de les con-fluncies en lacci dels personatges que narren i perceben la histria. En aquestsentit, el protagonista sovint desapareix de lacci en temps present, malgrat que ca-pitalitza absolutament tota la novella. Per aix hi ha qui veu una estructura global or-ganitzada en un plantejament que sinteressa per la presentaci del protagonista (elstres primers captols), la seva evoluci degenerativa (els tres segents) i les conse-qncies de la bogeria (els tres ltims). Nosaltres preferim fer una exegesi pautada ca-ptol per captol, com a sistema desgranador de totes les implicacions de les tesis i delsfets que construeixen aquesta breu per intensa histria sobre la desra humana.

2.1 La fesomia personal i el marc histric

La funci del captol primer de La bogeria s clarament la presentaci del personatgeprincipal. Per tal de fer-ho amb eficcia narrativa, Narcs Oller injecta en aquest inicide la novella una velocitat narrativa que no sol ser habitual en la seva obra. Ens si-tuem en un flashback que rememora els fets de lany 1867: fets individuals referits alcarcter de Daniel Serrallonga i als esdeveniments histrics que donaran peu a unapart de lexplicaci del seu desequilibri. Conv destacar que una arrencada comaquesta, amb una retrospecci, suposa un cert distanciament respecte als personat-ges. Aix s important si tenim en compte el tarann sentimental del narrador al llargde tota la novella. Aquest recurs fra ms propi de les estratgies prpiament realis-tes que no pas de la proximitat analtica naturalista. Lobra, doncs, sinicia amb undoble joc que es mantindr en diversos aspectes al llarg del desenvolupament. Ara b,no sens pot escapar que el discurs directe que construeix la primera escena s un re-curs literari que intensifica la sensaci de realitat que Oller vol donar a la seva obra.En efecte, aqu tenim una nota presa del natural: el pinyol germinador de la novellas construt des de les primeres persones del narrador i de lArmengol.

Com si es tracts dun travelling temporal i espacial, lescena de la trobada den Ban-dereta incorpora el mn coral i el marc de la Barcelona del moment en llocs emble-mtics: la Rambla i la Ciutadella. Els espais on es desenvolupa lacci suposenlimpost realista que Oller paga en encetar la narraci. Tot i que lepicentre del ca-ptol s la presentaci de la fesomia del protagonista, no podem perdre de vista elmarc escenogrfic on es produeix ni la llengua amb la qual s referida. Aquesta llen-gua s una llengua que vol mostrar documentalment una Barcelona i uns estrats so-cials determinats. Oller, des de bon comenament, en la seva obra ms terica sobreel corrent naturalista, no desatn les seves bases realistes. Aquesta dualitat caracte-ritza bona part de la seva producci.

La presentaci den Serrallonga, al seu torn, tamb es fa des dun doble vessant: peruna banda, observem la clssica estratgia de la descripci fsica, la fesomia, en bocadel narrador, i, per laltra, la narraci de lactuaci del personatge. Ambds fets aju-den a configurar la seva caracteritzaci. Pel que fa a la fesomia, podem observar queOller posa en solfa les seves habilitats descriptives dels tipus que ja havia perfilatamb gran precisi a Lescanyapobres, posem per cas. I amb la narraci de la platx-ria i la preocupaci per les ulleres del personatge introdueix la inquietud contextualper lestatus social i la situaci econmica, leitmotiv de lobra, del personatge i de Bar-celona. Aquest segon fet ens permet subratllar com Narcs Oller va introduint, des delprincipi, la histria general de la Barcelona daleshores com a substrat narratiu. saix com santicipen els fets de la revoluci del 68 i la implicaci de Serrallonga en lagran histria. Aquest s el sentit que un personatge dentrada tan exigu i nimi esti-


FLASHBACK O RETROSPECCI[TiP] C.1 P. 27

ESTIL DIRECTE[TiP] C.1 P. 44

LEITMOTIV[TiP] C.3 P. 60 - 61

6

gui tan interessat en els diaris i els fets generals. Dalguna manera, des del principi,el personatge ja est escindit entre el seu dest personal i el dest collectiu del pas.Aquesta tensi ajudar a sospesar la magnitud de la seva tragdia posterior.

El carcter introductori del captol permet al lector de fer un recorregut per la histriarecent de Barcelona: des de 1835 fins al moment present de lescena. Oller posa arales bases documentals que li serviran per a lexegesi posterior de la vesnia del pro-tagonista. s clar que lautor est construint un marc dinformaci histrica externai general per tal de crear la primera situaci catrtica del relat: lescena amb els mos-sos desquadra al Caf de les Delcies. Ms enll dels recursos narratius amb empeltscostumistes, Oller estableix la gradaci narrativa i caracterolgica entre lescena deles ulleres i el tumult final. El lector ja ha comenat a bastir levoluci psicolgica delpersonatge i est en condicions darribar a conclusions respecte al messianisme denSerrallonga empresonat a la Ciutadella, a la dria redemptora dels seus escrits que noes publicaran i a la visita en qu reclama els escrits inexistents. En aquest aspecte, elprimer captol de lobra est concebut con un conte en si mateix: un exercici prou reeixit de creaci dun carcter. Per tamb compleix la funci de plasmar els puntsde vista del narrador i de lArmengol. Oller, doncs, tamb es preocupa de bon co-menament devidenciar dos temperaments en la percepci del cas. Posa les basesde seu sentimentalisme respecte a lestudi duna passi. No es pot pas dir queaquest inici vagi coix dinformaci o de tesi narrativa.

2.2 La presentaci duna tesi

El segon captol sencadena amb lanterior en la mesura que tracta les conseqnciesdels actes den Serrallonga. Ms enll de lafer sarcstic dels articles revolucionaris,el primer fet significatiu s la mort del pare del protagonista. La introducci daquestpersonatge in absentia s significativa, ats que permet iniciar el tractament de la tesifonamental de la novella: lestudi i largumentaci dels orgens de la bogeria delprotagonista. Aquesta subtrama, per dir-ho aix, tamb permet introduir el tercer per-sonatge, en Prsper Giberga, que completar el punt de vista des del qual sestudiael cas del Bandereta. Aquest captol compleix tots els requisits duna novella detesi: es presenten tots els personatges imprescindibles per a lanlisi cientfica del caslIgnasi Serrallonga i les seves filles, Adela i Carolina, es desgranen els antecedentsfamiliars de tots els implicats, es cerquen les relacions de causa-efecte entre la des-grcia del protagonista i els seus familiars.

Tota aquesta operaci s focalitzada principalment des dels ulls cientfics del jovemetge, que capitalitza la interpretaci dels fets. Els altres dos personatges, lArmen-gol i el narrador, es dediquen a fer les rpliques escaients per tal que la tesi de Gi-berga vagi agafant cos. Oller construeix aquesta escena des del discurs directe, queli permet impregnar lescena de vivor dialctica. Fixem-nos que, si durant el primer ca-ptol hi ha una narraci de fets que ocupa un perode de temps prou extens, ara hi hauna voluntat dimmediatesa en la presentaci dels fets. Per la narraci de lestudiantde medicina ens porta tamb a una regressi al passat que explica la situaci presentden Serrallonga. El dinamisme discursiu i dialogat daquest captol, per, contrastaamb la narraci ms clssica del primer. Sigui com sigui, Oller mostra molt dintersa posar tots els elements deterministes en aquest captol: el lligam entre els defectesfsics de la Carolina i les malformacions psquiques del germ i del pare; la inestabili-tat emocional i sexual dAdela; el sucidi del pare com a conclusi del sofriment de lasaga familiar. El determinisme hereditari queda en primer terme com a tesi positivistadel dest de la famlia. Tamb sinsinua el determinisme social en referir-se als avatarseconmics de la famlia. Oller juga fort al segon captol de la seva novella: exposa lestesis de lescola determinista i crea un horitz dexpectatives en el lector respecte al


7

desenlla del protagonista i respecte a si aquestes tesis sn certes o no. s per aquestara que Sergi Beser va afirmar que els principis del naturalisme passaven a ser ma-tria temtica del text.1

2.3 De lexterior a linterior del desequilibri

En el tercer captol hi ha la presentaci del marc escenogrfic dels orgens den Ser-rallonga, Vilaniu. s interessant de remarcar la perspectiva burgesa des de la qualsom conduts a can Torner: lestiueig burgs del narrador, que fa de caador amb elseu cos, ens mostra el lloc ideolgic des don es narra tota la histria. Aix s impor-tant en la mesura que aquesta s la perspectiva mateixa dOller, un professional libe-ral acostumat a la moderaci ideolgica i esttica, des don retrata una realitat i la sevadeformaci. Aquesta s la primera dada que percebem, per tamb cal destacar quehi ha, com a Lescanyapobres, la paradoxa duna mena de locus amoenus, Bondelit,que amaga una tragdia luctuosa. Des del context buclic passem a la casa i al seuinterior. Oller mostra subtilment com cal que ens anem introduint en un interior fami-liar i psicolgic per tal de capir totes les implicacions del cas de bogeria del protago-nista: aquesta s una de les funcions del captol. El recurs realista de fixar els espaisi els objectes, element clau en la novella Vilaniu, ara s ampliat fins a la fixaci de lob-sessi del protagonista per la figura de Prim: els retrats de tots els estadis del prohomreusenc, la seva exageraci, s el procediment per fixar documentalment la idolatria.Ara entrem dins de linterior simblic den Serrallonga en penetrar a la seva cambraddols. Si abans havem vist Serrallonga en un marc extern i urb, ara lespai de lacambra, sense en Daniel, suposa la intensificaci del que sapuntava al primer cap-tol. Notem com el protagonista apareix i desapareix fsicament de la trama tot i que nsleix principal.

Aquesta intrusi del narrador desencadena la presentaci in medias res i en carn iossos de les germanes anticipades en el captol anterior. Les germanes seran pre-sentades com a ress amplificador de les exageracions ja conegudes den Serrallonga.De totes maneres, continuant amb el joc de dualitats establertes per Oller, ara les ger-manes suposen tamb una dualitat ben particular: nuades ambdues a la falsificacisocial, sn antittiques en la representaci duna determinada feminitat. Adela repre-senta una determinada harmonia des de lluny, tot i el seu desequilibri facial, i Caro-lina s contrafeta estticament i moralment, a ms depilptica. No deixa de sersarcstic que aquests personatges prenguin classes de piano! Oller, en aquest cap-tol, t lobjectiu clar de presentar les fesomies i el carcter de les germanes com acorrelat objectiu de la figura del germ protagonista. Novament s amb la descripciexterna del narrador i amb la veu de les germanes, principalment de lAdela, que ob-servem el compendi de desequilibris de la famlia: una subtil referncia incestuosa, le-pilpsia, la confusi entre fanatisme i intelligncia, lobsessi per la representacisocial. I encara Oller aprofita per fer un cap mas de tota la seva obra en introduir lesreferncies a personatges, els Galceran i els Rodon, que ja apareixien a Vilaniu. El ca-ptol, doncs, a ms a ms, demostra com lautor concep aquesta obra com la culmi-naci duna galeria de personatges i de pulsions que lliga bona part de la seva obraanterior.


1 SERGI BESER, La bogeria dintre el mn narratiu de Narcs Oller, dins NARCS OLLER, La bogeria. Barcelona: Editorial Laia, 1980, pg.13.

LOCUS AMOENUS[TiP] C.3 P. 69

IN MEDIAS RES[TiP] C.1 P. 26

8

2.4 Lacumulaci dinformaci significativa sobre la vesnia

El salt temporal de quatre anys que imposa el quart captol serveix per donar ms con-sistncia a la idolatria i el fanatisme den Serrallonga i per densificar les perspectivesde lArmengol i el narrador. Observem que la vida dels dos amics s en primer pla isuposa la plasmaci de la normalitat duna classe social benestant en el marc convulsde la tercera guerra carlina. Aix s necessari per tal dinvestir dautoritat el seu puntde vista respecte al cas del trastocat, com a garantia dimparcialitat per al lector. No-vament el narrador i els seus amics esdevenen protagonistes actants i alhora narra-dors externs de la histria. No cal dir que aquest recurs narratiu suposa una novetaten el panorama literari del moment. Les referncies als trasbalsos de la guerra carlinano noms sutilitzen per resituar litinerari del narrador a Barcelona, sin tamb perconstruir el marc necessari del determinisme social que actuar sobre litinerari denSerrrallonga. En lmbit del narrador, el pas del temps li serveix per exposar un ubi suntrespecte a la vida de joventut, una plenitud enyorada que sescau molt amb la pers-pectiva moral dOller; en lmbit del protagonista enfollit, serveix per accentuar la sevatendncia al desordre mental o al carcter fort, segons com es miri.

La narraci de levoluci del protagonista per part de lArmengol s rpida i t com aobjectiu plasmar la descomposici econmica i familiar dels de can Torner. En aquestsentit, el captol s bsicament informatiu, de cara a fer una interpretaci de les cau-ses daquest estat en el captol cinqu. Tamb ens adonem que, en el relat, el narra-dor mostra un to commiseratiu i sentimental envers el dest den Daniel. Aquestentendriment del narrador, que fou retret per Zola a propsit de La papallona com unimpediment per figurar en la galeria dels naturalistes, ara representa un element deriquesa en el calidoscopi de la percepci tripartida dels amics. Oller, ara i en les p-gines segents, podr entendrir-se en la pell del narrador sense tmer les crtiques perno seguir el dogma naturalista i positivista, perqu ja no es proposa fer una novellaprpiament naturalista, sin una novella sobre el naturalisme.

Per com que el que interessa en aquest captol s la profusi dinformaci significa-tiva, Oller crea el pinyol narratiu de lassassinat de Prim (1870) i els efectes nocius quet en el protagonista: contra la normalitat distant del narrador quan mira la realitat his-trica i social, Serrallonga s presa de lobsessi per descobrir lassass. Tots els es-deveniments que es desprenen daquest fet en el marc de Madrid serveixen peracabar de construir el carcter del protagonista. Ara el ridcul que fa Serrallonga sdmbit estatal, i aix es va ampliant el cercle de representaci de lobsessi malal-tissa. I aquesta evoluci va de bracet amb litinerari desequilibrat de lAdela. Nou fer-mall en el determinisme biolgic i social.

2.5 El pinyol del debat sobre els deterministes

Laparici den Giberga, metge ja consolidat a Vilaniu, en el captol cinqu fora unainflexi en la novella. Ara, desprs dels afers de Madrid, en Giberga ens torna a in-troduir en el clos familiar que havem conegut en el captol segon; per en aquesta oca-si, com a contrast amb lemulsi externa de les manies, trobem Serrallonga sotmsa la passivitat i a la desdia. Amb un joc dinmic de contrastos duals, Oller aprofitaaquest episodi de deixadesa per introduir el pare, tamb metge, den Giberga. Aquestfet accentua la tesi del determinisme hereditari en la mesura que ara tindrem dos met-ges construint la tesi naturalista. De passada, la idea de nissaga prpia de lestticarealista apareix subtilment i s desplaada fins a complir els requisits naturalistes delsobservadors impassibles de les passions. Aquesta impassibilitat s ntida en la per-cepci del jove metge. A ms a ms, s en aquest captol on apareixen profusamentels termes tcnics i cientfics per tipificar el cas: vesnia, logorrgia, malenconia ve-snica, neurastnia, vesnia hereditria, etiologia...


UBI SUNT[TiP] C.3 P. 63

9

El captol que ens ocupa s ms florit de recursos narratius que els anteriors per la fun-ci que li atribum deix interpretatiu del tema de la bogeria. Duna banda, destaca la-carament de punts de vista entre el vell doctor i el malalt; daltra banda, el discursentretallat den Serrallonga com a sistema nou de caracteritzaci. Oller, s clar, fa unagradaci estructural de recursos i estratgies narratives fins a aquest punt de la his-tria. Tampoc no podem passar per alt que els dos metges, pare i fill, esdevenen unasola figura des del moment en qu el jove reprodueix amb un discurs reportat laccireferida. La tcnica dels punts de vista deterministes tamb permeten argumentar perqu aquest personatge canalitza les tesis naturalistes que es debaten. El procs acu-mulatiu dindicis malaltissos ara arriben a situar el protagonista enfrontant-se amb totel mn. Oller, aqu, construeix definitivament un carcter que t a veure amb les gransfigures obsessives de Zola, i amb els personatges, menys dogmtics per igualmentpassionals, de Gogol, Balzac i Shakespeare. El metge vell, menys teric i cannic queel fill, procura el contacte emocional amb el seu pacient. Aquest procediment de pro-ximitat emocional, Oller ja lhavia utilitzat a Lescanyapobres; el recurs augmenta ladimensi trgica de la novella.

Un cop establerta la tesi cientfica den Giberga, lArmengol i el narrador procurenapropar la figura del malalt als casos de carcters que, tot i estar en tensi, es man-tenen dins de la normalitat i desenganxar-lo del determinisme. Per la posici mate-rialista den Giberga s implacable, i els esdeveniments tamb: en Serrallonga iniciala seva lluita particular amb les germanes i es proposa el casament amb la filla denGens Argila per punt dhonor. El motor daquesta subtrama continuen essent les pa-ranoies dels annims i la construcci malaltissa dun complot. El complot, malgrat tot,existeix, per la resoluci del protagonista s certament perillosa. Aquesta reacci denSerrallonga t el suport de ser comprs pel medi, Vilaniu, la qual cosa encara fams trgica la circumstncia i explicita la tesi naturalista de la perspectiva cientfica.Oller ha arribat en aquest captol al zenit del debat sobre els determinismes subja-cents en lesttica naturalista.

2.6 El calidoscopi augmentat del cas Serrallonga

El captol sis actua com a tram de transici narrativa. Desprs del gruix teric i ana-ltic don venim, Oller retorna a una situaci moderada: el narrador ens situa tres mesosdesprs de lescena anterior i se centra en la construcci de la felicitat del seu casa-ment en una casa benestant de Barcelona. Cal parar esment en el fet que la cons-trucci duna idea de felicitat vuitcentista s significativa pel contrast amb eldescarrilament progressiu den Daniel. Novament, el punt de vista distanciant social-ment, per proper emocionalment, del narrador ens fa pensar en la passivitat de les-ttica narrativa del moment, aix com en un recurs per intensificar la dimensi trgicadel dest del protagonista. Aix provoca una reacci emocional i mental en el lector,que prova dentendre i sentir el fatum den Serrallonga. Dalguna manera, el narradori els seus amics es van construint una identitat social i ideolgica a una velocitat in-versament proporcional de com es destrueix la identitat den Daniel Serrallonga: ellsvan accedint a la normalitat burgesa i en Daniel va caient en la figura de lantiheroi.El narrador, per, encara t una posici tbia respecte a les teories analtiques den Gi-berga: entn i tem que aquest estat de felicitat i plenitud emocional que viu tingui aveure amb les passions excessives i que la felicitat tamb podria ser entesa com unestat malalts. De fet, de manera subjacent, hi ha una diferenciaci entre les passionsque cohesionen un grup social i les passions que dilueixen i separen lindividu delgrup. Certament, Oller fa, al llarg de lobra, un seriosa disquisici terica sobre lesbases del naturalisme.


WILLIAM SHAKESPEARE[TiC] C.3 P. 52

10

Lescena de lpat amb el narrador, els seus pares, la muller i lArmengol, compleix lafunci de presentar els personatges secundaris relacionats amb el narrador i de fer unaanlisi del casament den Serrallonga. No s casual que coincideixin el casament delnarrador i el del protagonista; ms aviat es tracta destablir una nova dualitat de pers-pectives vitals. Els personatges dels pares i la muller ens permeten un nou distancia-ment en la percepci del cas Serrallonga. El quadre saprofita per presentar la figuradesvalguda de la dona den Daniel: el medi, altre cop un Vilaniu dividit, mena la noiaal casament. La contraposici daquesta figura femenina amb la de la Matildeta sobvia. El pare compleix la funci dinsistir novament en loriginalitat del carcter delprotagonista i per relativitzar les tesis den Giberga. De fet, amb el relat de com va elmatrimoni de lAdela, Oller insisteix en lacarament de figures femenines: lAdela, elseu carcter desptic amb el marit, ens recorda ara el perfil de la Tuies de Lesca-nyapobres. Finalment, la figura de la mare resulta ms esportiva en el seu posatdisplicent i sardnic, que lacosta al punt de vista de lArmengol. Per tot plegat, doncs,podem concloure que, en aquest captol, Oller diversifica els punts de vista sobre eltema que locupa i fora el lector a valorar les posicions dels diversos personatges; laseva estratgia insisteix en la descomposici calidoscpica de la histria i del carc-ter del protagonista absent que capitalitza la novella.

2.7 El reconeixement del desequilibri

El captol set fa un segon salt temporal, de sis anys en aquest cas. El pas del tempselidit dna novament consistncia trgica a la histria del fantic. I encara ms quanens adonem que s aqu on apareix la figura madurada den Serrallonga. El protago-nista in absentia durant tants episodis de la narraci ara fa acte de presncia dinsdels espais acomodats de la felicitat del narrador. El cas patolgic entra dins dels es-pais de la normalitat i del narrador: actant elidit i narrador-personatge coincideixen enla histria i la trama. Els recursos utilitzats per presentar en Serrallonga en aquesta re-aparici sn similars als dels primers captols: ara, per, tenim en primer terme la des-cripci del pas del temps en la fesomia del protagonista. Oller utilitza els tpics estticsfiniseculars, que ja sn presents en lincipient modernisme, de la iconografia dels ta-rats.

Ms enll del quadro, el que interessa s veure com els personatges que shavienmantingut com a observadors ms o menys distants de la realitat ara esdevenen ac-tants que simpliquen en la catarsi final que es prepara. En aquest captol torna a tenirimportncia el fet de fer avanar la histria: el narrador defensa el plet del protagonistai esdev antagonista jurdic i narratiu den Giberga. Ara predomina lacci narrativaper sobre del debat conceptual o teric. Ara la tensi ja est definitivament situada enla confrontaci entre en Serrallonga i les seves germanes pledejant pel patrimoni. Eldesgranament del plet ens presenta situacions ridcules, per Oller ens obliga a veurela dimensi humana del protagonista com a pare: el sentiment com a via dhumanit-zaci i atenuant de les passions desfermades, un motiu recurrent en la narrativa olle-riana. Malgrat lentendriment del sentiment, el narrador, per primera vegada, admetla natura folla del protagonista. Aquesta s la conclusi del captol: el debat es co-mena a resoldre en un determinat sentit. En Serrallonga admet que si no fos pel fetque t un fill hauria solucionat el plet eliminant tots els seus contendents; lamenaade lassassinat com a asseveraci de la manca de sentiment per la natura humana sla constataci, per al narrador, de la bogeria. El pes i el poder de les passions de va-nitat, honor, poder i representaci, revenja i gelosia simposen.


MODERNISME[TiC] C.7 P. 121 - 123

11

2.8 La humanitat del cas

El captol vuit sinicia amb una narraci rpida i sumarial de tres anys que, den dela trobada amb el narrador, relaten la construcci duna nova idolatria per part denSerrallonga. Observem la funci del temps histric com a context del creixement dela nova passi: els moments lgids de la febre dor, els primers anys vuitanta. En-cara un altre cop, doncs, a ms de la trama particular de la histria, Oller t inters aanar recollint els punts, contextos o personatges de les seves novelles anteriors. Araens situa en el moment histric de la La febre dor, en les dinmiques oscillants dunmoment social i econmic i duns personatges que actuen com a correlat de la nos-tra histria i del protagonista. A la manera dels clssics realistes, malgrat tot el debatsobre el naturalisme, Oller no perd de vista que vol construir una galeria a la maneradiscretament minimalista de la gran comdie humaine.

Per aquesta necessitat danar recollint elements ja dibuixats en obres o captols ante-riors, Oller dissenya en aquest moment un captol que concreti i ampli les passions iels fets anteriors. Pel que toca al determinisme del medi, ara tenim la passi econ-mica del foll, que perd la proporci i est a punt darrunar la famlia. Aix suposaun increment diversificat de lestudi de les passions que, tot i el distanciament teric,es proposa lautor. En referncia a les passions estomacals, a laparici de la gelo-sia desfermada que enterboleix la percepci que t en Serrallonga de la seva dona so-frent, Oller fa un altre cop de canell al tornavs de les dicotomies: ultra laparici dunapassi irracional, en Giberga s novament el seu antagonista en lmbit personal i te-ric. Dalguna manera es nuen els temes: si en Giberga ha estampat el dictamen cien-tfic contra el protagonista i ha esdevingut part jurdica en el cas, ara s la diana dunSerrallonga desfermat que resol en lmbit personal els seus problemes de dimen-sions socials. Els diversos estrats del debat sunifiquen en aquest captol. I encara,com sescau en el document realista que fixa una realitat rural, Vilaniu es divideix i pre-senta una facci que culpa la dona. s clar que Oller rebla el clau del medi natura-lista, per tamb intenta repetir el document de la societat provinciana i retrgrada queja havia tractat en novelles anteriors.

El joc de divisions i enfrontaments dels personatges-narradors del cas es palesa en elfet que la Salom, la dona den Daniel, demana a lArmengol que porti el seu cas i quees posicioni davant del narrador. Finalment els narradors esdevenen personatgesimplicats i compromesos en la trama. Oller ha desintegrat la mxima del narrador om-niscient extern propi del realisme. Certament, aqu podem tornar a afirmar que lau-tor de la histria fa una recerca de noves maneres narratives que superin les escolesja periclitades. En el transcurs daquests dualismes, el narrador encara manifesta elsentiment de commiseraci pel gels: s interessant que Oller insisteixi en aquest as-pecte just abans del clmax, quan en Serrallonga lluita contra la multitud al carrer. Ob-servem que el narrador aprofundeix i es debat sobre les causes de lestat del fantici reporta la impossibilitat de descobrir els motius dun tal desequilibri: s un misteritan gran, tan insondable, com el de lessncia i funcionament de la ra mateixa.2 Noens podem estar de recordar que un plantejament similar s el que hi ha en la narra-ci Ombres, de Vctor Catal, publicada dins dels Drames rurals tres anys desprsde La bogeria. La narradora, ja dins del corrent esttic modernista, esgrimeix la figurade les Ernies com a representaci de les fries humanes que desballesten les mentssense una explicaci lgica, racional o cientfica. s en aquest sentit que el narradorfa servir la paraula misteri. No volem dir que Oller sinstalli dins lunivers de les pre-ocupacions modernistes, per s que recull un estat dopini que ja s present en li-maginari literari de la Catalunya de final de segle XIX. Aix tamb es pot demostrar enlescena culminant que tanca el captol: la presncia dun multitud irracional que esdiverteix amb lespectacle del desequilibrat que lluita amb els seus fantasmes al car-rer no deixa de recordar, ni que sigui en una escenografia sense consistncia terica,


NARRADOR OMNISCIENT[TiP] C.1 P. 34 - 35

VICTOR CATAL[TiC] C.7 P. 126

2 NARCS OLLER, La bogeria. Barcelona: Editorial Laia, 1980, pg. 112.

12

el retaule de multituds que Raimon Casellas pinta el 1906. El centre de latenci,bviament, se situa en el cas den Serrallonga, per el paper de la multitud que nocomprn i juga cruament amb lespantall hum sha dentendre com a referent trgici irresoluble del cas, que fa actuar el narrador i lArmengol per salvar el que quedadhum en la desferra que s definitivament en Serrallonga. Oller, per, utilitza lescenaper crear una lluita interna, tamb, en lnima del narrador i per tancar definitivamentel cas i abocar-lo al manicomi. La bogeria sha convertit en la desintegraci de la iden-titat: Es veia ben b que lhome havia perdut el record, la noci de sa existncia, lafacultat perceptiva de la vida exterior; que era sord i cec a ella, com si se li hagus es-capat lnima [...] Quina cosa ms retrista, ms misteriosa, ms punyent, Du meu!.3

Notem que Oller, tot i haver construt una disquisici detallada sobre els motius de lamalaltia, ara, prop del desenlla, es deixa portar per la manca dexplicaci i per la im-pressi insondable del cas hum.

2.9 La revelaci del sentiment i la cincia inefica

Tres mesos desprs de lincident que porta els ossos den Serrallonga al Parads, el ma-nicomi dHorta, ens assabentem de la mort del protagonista. Aix sinicia lltim cap-tol del llibre. Oller elideix un altre cop un fet per tal de centrar-se en els efecte sobreels seus narradors. Aquesta s loperaci que posa en marxa el narrador: experi-menta la buidor i la mala conscincia per les plagasitats comeses contra lArmengolen els primers captols. El sentiment intern de prdua dhumanitat s en primer termei eclipsa les teories i tesis positivistes den Giberga. Aquest s el to que inicia el cap-tol i que el clou. Malgrat lescena truculenta de les germanes den Serrallonga acarant-se i buscant el tumult amb la vdua, recurs intensificador de la irracionalitat prcticadels parsits, el que interessa a Oller s la construcci dun discurs intens sobre el sig-nificat de la mort dels qui no formen part de la normalitat social. El sentiment s enprimer pla, i tamb la interpretaci de la malvolena del gnere hum installat en larepresentaci de la normalitat.

La tragdia estrictament humana den Daniel Serrallonga lhome, no el boig s cons-truda des de la descripci impactant del recinte que acull les seves despulles. Lafallcia pattica ens comunica la dimensi csmica que t el deseiximent del mn pera un antiheroi fora de la llei i de la ra. El mn extern simpregna de tristesa; la ma-teixa tristesa que inunda lesperit del fill del fantic. s des del seu mn interior quees fa un reps de totes les dimensions de lnima den Serrallonga; s aleshores quanapareixen totes les dualitats irreconciliables: la tendresa del pare acarada a la mons-truositat del gels, posem per cas. Aquest to s el marxapeu de la conclusi emocio-nal que tanca la novella. El narrador simbueix de tristesa i de desolaci, pel mortincomprs, per tamb per la fredor del mn i per la impossibilitat de trobar un motiuraonable que expliqui el descarrilament psicolgic. En Serrallonga acaba els seus diesen un estat danimalitzaci que t serrells nihilistes. El manicomi, aleshores, esdevun smbol de com funciona el mn: Lordre, el reglament, una habitud rutinria, ellucre hi ofegaran sempre el sentiment. Aix s un hospital que acull els ferits de la ba-talla eterna,4 diu sentencis lArmengol. Retreu al narrador que no sadoni del motorinsensible que mou el mn i que encara pateixi per aix: Sempre ser un noi! Ollerutilitza els retrets que li feren pel seu sentimentalisme en iniciar la carrera naturalistai ara el gira com a valor positiu de la percepci humana del mn. Paradoxalment, elmxim representant del naturalisme a Catalunya, batejat pel div Zola, fa una defensasubtil de la sensibilitat com a procediment de captaci fins i tot de les passions irra-cionals. Lestudi cientfic i positivista no dna totes les claus del funcionament internde lnima humana. I aix desprs dhaver debatut conceptualment tots els enfoca-


3 Op. cit., pg. 114-115.4 Op. cit., pg. 126

13

ments possibles. Aquesta conclusi no s menyspreable si considerem que aquestdarrer captol s el primer que Oller redact i don germina la resta. Aquest s el to li-terari que impressiona Oller i activa la mquina narrativa que construeix una exegesiterica i sentimental dun cas patolgic, o b de la patologia humana, ras i curt.


14

3 ANLISI TEMTICA I DE PERSONTATGES

3.1 Les tesis naturalistes com a eix temtic

La bogeria s una obra temticament unidireccional. Oller es proposa des dun principilanlisi de les tesis naturalistes sobre el determinisme com a eix vertebrador de lobra,i tots els elements circumdants van referits a aquest eix. Aix no permet desplegar unarastellera de temes. Amb tot, s que sinsinuen alguns subtemes que cal anotar.

En efecte, Oller deixa clar que la seva intenci principal s la destablir tres punts devista bsics sobre els principis deterministes com a explicaci de la derivaci vesnicadel protagonista: la perspectiva dogmtica den Prsper Giberga, la superficial i dis-plicent de lArmengol i lentendrida del narrador. Ja hem argumentat ms amunt elsentit daquest tema en un moment de trnsit del propi autor i de les esttiques delmoment. El tema s treballat des de la concepci terica i distanciada del jove metgei des de la proximitat dels altres dos personatges-observadors. Observem que Oller espreocupa de documentar amb autoritats cientfiques les argumentacions i que exigeixuna certa profunditat en la digressi. Per tamb li interessa el contrast que marca eldubte ms existencial del narrador per relativitzar els dogmes positivistes. En aquestdebat acaba guanyant el misteri del dubte, que no pot explicar amb cap suport te-ric la denigraci humana. Tot i que treballa amb lupa les diferents tipologies del de-terminisme hereditari i de medi principalment, Oller sap desplaar latenci cap ala massa humana i la seva insensibilitat envers les desferres psicolgiques que poblenel mn de final de segle. I s que la temtica, a ms de constituir una explicaci perla banda del naturalisme, tamb respon a un estat dopini sensible als estudis cri-minolgics de final de segle, que posen el focus sobre tot tipus de desequilibris psi-colgics i les seves implicacions sociolgiques. La criminologia i linters perlesoterisme, que tamb est en auge durant aquests anys (latenci a tot all que noes pot explicar amb les lleis de la lgica), es complementa amb els primers estudis,durant els anys noranta, de Sigmund Freud. No volem dir que el psicoanalista austracinflus en lobra dOller, per s que contribueix, juntament amb els positivistes, a crearinters per les etiologies de les diverses disfuncions psquiques. Oller recull totaaquesta sensibilitat i construeix un debat sobre quines explicacions i reaccions pro-voquen el desequilibri mental.

Oller desplega tamb alguns subtemes relacionats amb la temtica principal, com arala clssica dualitat entre la Catalunya urbana i la Catalunya rural. El tema, estimat perla narrativa del segle XIX, s tractat aqu de manera molt subtil, per no podem passarper alt que el marc urb s lespai de la confrontaci directa amb lordre racional dela burgesia del moment i que lespai rural de Vilaniu actua en determinats momentscom a blsam de les convulsions. El temps histric i la seva relaci amb els espais dela novella tamb actuen com a correlat temtic dacord amb el que sol fer Oller enbona part de les seves obres anteriors. Aix, les figures femenines dambds mbits liserveixen per introduir el tema de la feminitat i de la seva funci social. El pubillisme,que era present en les comdies burgeses, s aqu latent en la construcci dels per-sonatges femenins rurals i de les seves antagonistes barcelonines i burgeses. En uncas i en laltre, per, simposa una visi burgesa conservadora en qu la feminitat sun clusula de seguretat per a la preservaci del patrimoni i la dona es concep comun ens passiu dins del clos familiar. La societat que pinta Oller s clarament mascu-lina, burgesa i conservadora. Novament, no podem consignar cap representant delproletariat, que en aquells moments tenia una presncia activa en la societat barce-lonina. La societat olleriana, doncs, continua essent restringida i selectiva. Al darrerede tot aix, hi ha clarament una idea de famlia que sacorda amb la ideologia burgesade la Renaixena i que encara es fonamenta, malgrat tot, en la ideologia de la Illus-traci. Volem dir que la famlia s percebuda com un nucli de carcter econmic msque no pas sentimental i que, per tant, s un microcosmos que representa el mn so-cial i els seus valors patrimonials.


SIGMUND FREUD[TiC] C.8 P. 143

ILLUSTRACI[TiC] C.3 P. 54 - 55

RENAIXENA[TiC] C.5 P. 88 - 91

15

3.2 La colrica rojor den Bandereta

En una novella tan focalitzada en el protagonista principal, Daniel Serrallonga, la ga-leria de personatges s prou extensa i mostra la preocupaci dOller per ampliar el re-gistre de punts de vista que li calen per a oferir una novella que, a partir de lestudidun cas particular, canalitza linters per lanlisi de la natura humana.

Daniel Serrallonga s el pern al voltant del qual giren tots els altres personatges. La no-vetat del personatge s que Oller no el posa constantment en el desenvolupament delacci, i s en canvi en el de la narraci. Serrallonga obliga, tot i no ser present, a totsels altres personatges a prendre partit ideolgicament i emocionalment. Es tracta dunpersonatge pla en el sentit que no evoluciona des de lestadi inicial. Per t algunescaracterstiques dels personatges rodons en la mesura que s que experimenta can-vis, per sempre intensificant la seva malaltia. Dentrada s caracteritzat, dacord ambalguns dels recursos del costumisme, com un tipus. Per tamb incorpora algunselements dels tarats que modernistes com Casellas, Catal o la imatgeria de Nonelleleven a la categoria de mite. Oller no es proposa aix, per la primera fesomia del per-sonatge llegint el diari i la darrera al despatx del narrador recorden alguns dels tpicsliteraris de principi de segle. Novament Oller recull la sensibilitat duna poca i en fala seva versi particular. No ens podem estar de fer notar que el cabell roig den Ser-rallonga s una insgnia clara del Mal finisecular. El carcter fogs del personatge esrefora amb la seva tipologia dhumor colric. Oller descriu aquest humor colric gaireb al peu de la lletra: activitat frentica, primor, poca tendncia a la reflexi, tem-perament sanguini i independent, que transgredeix les lleis comunes. La necessitatdactivitat i la poca reflexivitat el porten a la idolatria, el fanatisme, la gelosia. Serra-llonga s caracteritzat des de la desproporci, fsica i psquica. Dentrada t problemesde percepci ocular que ens anticipen els problemes psquics. Tamb el distingeix ladificultat per comunicar-se amb el mn exterior i per interpretar objectivament la realitat. Tot plegat explica la creaci dun mn interior que va a la deriva i que es con-fronta amb el mn exterior. No cal dir que Oller tamb li afegeix un plus de tristor i demalenconia que el porten a una inactivitat igualment isoladora. Tot aix s percepti-ble en la descripci fsica del primer captol. La resta de quadres referits a aquest per-sonatge i a la seva psique no s sin una degeneraci del que hem apuntat.

3.3 La universalitat annima del narrador

Ben altrament del que passa amb en Serrallonga, no sabem res de les caracterstiquesfsiques del narrador. Ni nom ni fesomia, noms el seu estatus social i la seva posicicom a testimoni de la tragdia. Aquest fet s determinant en laposta tcnica de lanovella: el dubte i el sentiment que el narrador canalitza no ha de tenir cara, en la me-sura que Oller vol que sigui el personatge ms universal que provoqui els procs di-dentificaci ideolgic i emotiu del lector. Acotar-lo en algun aspecte hauria significatposar-lo a lalada dels altres. S que s pertinent que sabem que es dedica a unaprofessi liberal relacionada amb la lgica i la ra i que el seu itinerari vital sadiu ambels principis burgesos del pblic que finalment llegir la novella. Aquest personatgeara testimoni, ara actor de la histria s concebut com un narrador que arriba auna certa puresa en el distanciament respecte a la trama i que sinstalla en els espaisde lnima sentimental, tamb af al pblic del moment. s un personatge estratgicdes del punt de vista tcnic, i Oller lutilitza amb molta eficcia. No li posa a les es-patlles la responsabilitat de narrar tota la histria, noms un part, i aix li atorga unacerta imparcialitat. No li coneixem filiacions teriques ni esttiques, noms les pul-sions anmiques davant de la tragdia. s per aix que s molt proper al lector. Tambproporciona dinamisme narratiu pel fet denfrontar-se amb les opinions den Giberga,i no perd lautoritat que li confereix Oller. s clar que aquest personatge pot ser entscom un alter ego del mateix Oller i de la idea de lector que t.


RAIMON CASELLAS[TiC] C.7 P. 124 - 125

PERSONATGE PLA I ROD[TiP] C.1 P. 31

16

3.4 La univocitat del dogma cientfic

Prsper Giberga serveix a Oller per estirar el tpic determinista fins a arribar, en oca-sions, la caricatura. Volem dir que Giberga no s presentat fsicament i que noms in-teressa el seu aparat teric sobre el determinisme com a explicaci de la malaltia denSerrallonga. Tamb aqu, labsncia de dades sobre el personatge i la copiosa infor-maci terica que apareix en els captols segon i cinqu remarquen que la seva fun-ci s la de representar una determinada escola literria. Amb tot, el tpic del pedantsuposa una posici, per part del narrador, extremada i maniquea de lescola que re-presenta. De fet, la malfiana del narrador sha dentendre com la plasmaci dels dub-tes del mateix Oller. Giberga tampoc no s gaire present en lacci de lobra; no cal, sila seva funci s la de falca terica amb la qual discuteix el narrador. A ms a ms, laseva evoluci professional el vincula al seu pare, metge, i a un espai determinat, Vila-niu. Observem que el fet que provingui de Vilaniu i que en sigui el metge el situa enun context extremat pel que fa a les explicacions de la realitat. Recordem lactituddels habitants de Vilaniu respecte al matrimoni dels de can Torner. La seva professi,per, li exigeix un distanciament en relaci amb la realitat i un plus danlisi que li vamolt b a Oller per treballar la idea dobjectivisme. Tornem a ser davant dun narradoraparentment objectiu de la realitat que noms interv en la trama tangencialment icom a figura que cristallitza les pulsions malaltisses del protagonista. Per aquestpresumpte objectivisme queda erosionat pel dogma positivista. Aix el converteix enel personatge ms pla de la novella. La seva percepci del cas no canvia ni un segon,tan sols es va ampliant amb arguments tcnics i cientfics. Realment, s la represen-taci duna idea unvoca.

3.5 El contrapunt del narrador i del lector

El paper de lArmengol s transparent. Oller sen serveix per representar les reaccionsdel com popular que, davant dun cas similar, t ganes de plagasitats que el diver-teixin. Novament Oller utilitza un personatge per assegurar una part del seu pblic iper reforar la sensibilitat del narrador oposant-li una actitud frvola i insensible. Noobstant aix, tamb conv dir que, al captol final, el joc dicotmic amb el narrador faemergir en lArmengol una capacitat reflexiva que el dignifica i que serveix per donarfora a la preocupaci humanstica del narrador. Per aix mateix, lArmengol s uncomplement del narrador: per una banda, ens reporta la informaci dels fets neces-sria per tal que el narrador faci lanlisi humana i humanista, i, per laltra, representael gruix de professionals s advocat que banalitzen les tragdies amb qu treba-llen. Ambds trets permeten que el narrador en surti enaltit com a personatge. No caldir que la suma dels tres personatges narradors forma una unitat amb tres caps itres actituds que reflecteixen la posici de tota una societat en un temps concret.Tamb cal apuntar que el fet que siguin tres els personatges que interpreten i deba-ten un sol cas pot tenir una relaci de causalitat o casualitat amb el fet que lestruc-tura de la novella sorganitzi a partir dun mltiple de tres. s clar, el tres s un nmeromgic i permet lorganitzaci dialctica de la matria. Per no sabem si Oller preteniajugar amb les matemtiques!


17

3.6 Lunivers femen

Apleguem en aquest apartat algunes indicacions sobre les figures femenines que apa-reixen en la novella. Les germanes den Serrallonga, lAdela i la Carolina, sn exten-sions esttiques del protagonista: lAdela representa la normalitat des duna certadistncia, per si ens hi aproximem podem observar la manca dharmonia esttica itica; la Carolina s contrafeta i pateix atacs depilpsia. Ambdues donen la ra a latesi den Giberga: la malaltia s hereditria i compartida, i encara ms si tenim encompte la histria del pare Ignasi. Les germanes manifesten un inters malalts pelsdiners dalguna manera ens fan pensar en la Tuies de Lescanyapobres i una ten-dncia insana a la vanitat i la representaci social. Sn lextremitud duna societatrural i provinciana. Per aquesta ra, no tenen cap grcia esttica ni social, i el seumotor s la supervivncia individual en detriment del clos familiar. Sn personatges to-talment plans que representen la passi malaltissa sense palliatius, tot i els seus can-vis de posici envers en Serrallonga i la seva dona, Salom. En aquest sentit,esdevenen personatges plens duna negativitat que supera la del germ, perqu encap moment el sentiment entra dins de la seva nima. Aix s prou destacable, tot ique Oller les utilitza principalment per fer avanar lacci i intensificar la tragdia delgerm.

Ben oposada a les germanes Serrallonga, la Matildeta s lencarnaci esttica de li-deal burgs i urbanita. Lexcs de sentiment la converteix en carrinclona i accentua laseva passivitat davant del mn mascul, per assegura lequilibri emocional i profes-sional de narrador. En els seu cas, com el de la mare del narrador, la dona s una as-segurana del patrimoni sentimental i crematstic de la societat burgesa installada enla normalitat.


18

4 ANLISI FORMALNarcis Oller es proposa introduir, amb La bogeria, algunes innovacions tcniques proudestacables. Per una banda, juga clarament amb lacceleraci i la desacceleraci dela narraci i amb lellipsi, procediments ntimament nuats. Els salts temporals, prin-cipalment desprs del captol cinqu i del captol set, creen unes llacunes narrativesen litinerari del protagonista que lautor aprofita per centrar-se en els efecte de la sevaevoluci. Lellipsi es fa servir com a recurs per distingir all que s important dall ac-cessori. Aix implica una economia narrativa que converteix Oller en un narrador msinteressant i ms modern. Aquesta recerca narrativa s parallela a ls de la re-trospecci. Els flashback s lestratgia per construir tots els antecedents externs ointerns den Serrsallonga, destinats a documentar lexegesi dels narradors. No caldir que aquesta tcnica amplia les habilitats dOller i supera els mecanismes estricta-ment realistes, de manera que podem considerar La bogeria com una novella expe-rimental i innovadora des del punt de vista formal.

Tamb hem de constatar com a innovaci tcnica ls del discurs reportat en formade dileg. La construcci de la histria es fa des de la veu dels tres personatges queobserven crticament la realitat del protagonista. Dentrada, la unicitat del narradoromniscient clssic s rompuda i repartida en tres veus que sn enmig de la histria iesdevenen finalment actors. Aix implica una voluntat de proximitat amb la matrianarrativa que era molt poc habitual. I un exercici de desdoblament narratiu que con-cep la histria com una estructura calidoscpica. La recerca de la versemblana enla narraci sassoleix amb el repartiment de punts de vista i amb la seva implicaci enla trama. El resultat s un material que es manifesta viu i polidric. Aquesta tcnica,molts anys desprs, ser imprescindible en les obres que treballin laprofundiment delanlisi psicolgic dels seus personatges. Amb tot plegat, doncs, Oller injecta un temponou a la seva manera de narrar i sacosta al dinamisme dun certa modernitat.

Tots aquests jocs amb la freqncia narrativa sacoblen a ls del temps histric en unsentit clssic. Oller necessita el temps de la histria externa per tal de situar el lectori les implicacions del determinisme de medi sobre el seu protagonista. s peraquesta ra que, regularment, posa falques contextualitzadores en la histria: les con-vulsions de 1868, la mort de Prim, la febre borsria... Dalguna manera, lautor expe-rimenta amb el ritme interior de la novella i assegura lexperiment amb la clssicamarca temporal que ordena el joc de retrospeccions i ellipsis. s com si les refern-cies histriques marquessin el ritme de la forma realista, i els salts i tempo intern dela histria individual del protagonista referissin el ritme sincopat dels nous temps.Tamb, doncs, des del punt de vista forma tenim una nova dualitat.

Oller sempre est preocupat pel document, per fixar un temps en els aspectes est-tics i socials. Aix tamb s present en lestructura formal del discurs i de la llengua.Les pauses narratives, a lestil clssic, que donen veu dialogada als personatges li ser-veixen per documentar una llengua real. En efecte, els personatges parlen amb la llen-gua de final del segle XIX i reflecteixen el substrat popular present en les germanesSerrallonga, amb dislocacions i interferncies del castell; per hi ha tamb la llenguaelitista, fins a cert punt, den Giberga, que plasma largot professional de la medicina.En el primer cas, Oller suca la seva ploma en la llengua del costumisme que coneixiaprou b. El narrador utilitza una llengua fora estndard i prpia dun narrador realistaamb un plus de connexi amb la realitat. La llengua de lArmengol reflecteix el regis-tre urb del moment i sovint somple duna imatgeria colloquial. Pel que fa a en Da-niel Serrallonga, la llengua serveix per reflectir el desequilibri psquic del personatge.En definitiva, Oller s prou dctil, des dun punt de vista lingstic, si considerem lasituaci del pas en aquest aspecte. Aix doncs, el nostre autor fa una novella po-lidrica tamb des del punt de vista formal, per tal de vestir-la amb un dinamisme quesadigui amb el ritme vigors que caracteritza bona part dels seus elements consti-tuents. Tot i el desdeny que han patit la figura i lobra dOller, hem de convenir que Labogeria s un obra prou equilibrada en el joc de miralls de perspectives, desttiquesi corrents amb qu juga el seu autor. Un bon document de transicions diverses.

ELLIPSI[TiP] C.1 P. 89


FLASHBACK O RETROSPECCI[TiP] C.1 P. 27

19

5 GUI PER AL COMENTARI DE LOBRA

5.1 Contextualitzaci

Narcs Oller representa un puntal fonamental de la literatura catalana del segle XIX,ja que la seva obra modernitza la novella del segle. Juntament amb la poesia deJacint Verdaguer i el teatre dngel Guimer, posa les bases de la literatura cata-lana ms estrictament moderna.

Lobra dOller se sustenta en la incorporaci de les influncies realistes. Per tambveu de les deus de la novella romntica i de gneres considerats menors, com elcostumisme i la novella de fullet.

Les seves novelles ms populars parteixen de la base de lobservaci del natu-ral. Oller t una preocupaci per la documentaci de la realitat que viu.

La narrativa curta li serveix com a obrador en qu sexercita per desenvoluparnovelles de ms ambici.

La influncia de Josep Yxart i de Joan Sard s determinant en lampliaci dels ho-ritzons esttics de Narcs Oller. Especialment el primer li dna a conixer els correntsliteraris europeus.

La papallona (1882) suposa la seva consagraci com a escriptor, amb la benedic-ci de Zola. A Lescanyapobres (1884), Oller posa en solfa els primers elements tc-nics i esttics de la modernitat narrativa aplicant les teories positivistes. Lestendncies realistes es mantenen a Vilaniu (1885). La febre dor (1890-1892) cul-mina la construcci del model realista abans de la recerca literria que s La boge-ria (1899). Finalment, Pilar Prim (1906) planteja la investigaci en una via danlisipsicolgica.

La recepci positiva de La bogeria sorprn el seu autor. T la conscincia que el p-blic del moment no est prou preparat per a determinats exercicis dinvestigaci detcniques literries innovadores.

5.2 Anlisi estructural

Lestructura de la novella sorganitza al voltant de la construcci del carcter de Da-niel Serrallonga. Tota la informaci acumulada gira al seu voltant i s possible dedescobrir-hi una estructura tripartida.

El marc histric, presentat amb una retrospecci que es remunta a 1867, inicia lapresentaci del personatge des del punt de vista de dos narradors de la histria,lArmengol i el narrador prpiament dit.

Oller t la voluntat de donar una illusi de realitat en la presentaci del perso-natge i del tema. Aquest s un tret propi de lescola realista.

Lautor tamb intenta lequilibri entre el distanciament naturalista i la proximitatsentimental. Aquesta dualitat es mant al llarg de tota lobra.

A ms del carcter singular que presenta, Oller utilitza el temps histric com a substrat organitzador de la histria individual del protagonista.

La funci del primer captol s la de delimitar les posicions del punt de vista de lAr-mengol i del narrador: el primer s ms plaga i el segon, ms profund i emotiu. Siguicom sigui, el personatge principal s presentat des de la fesomia realista-naturalistai des de les implicacions de les seves accions.

El segon captol investiga el pinyol temtic de lobra: les causes de la incipient bo-geria del protagonista. Aix implica la intervenci de Prsper Giberga com a punt devista eminentment naturalista.


20

El determinisme que apareix en primer terme com a explicaci positivista del casSerrallonga s el relacionat amb lherncia.

Progressivament, al captol tercer, apareix el medi, Vilaniu, com a primer indici deldeterminisme del medi. El pas del paisatge exterior a linterior mostra una voluntatdaprofundiment en lanlisi psicolgica.

La descripci fsica i tica de les germanes del protagonista actuen com a contra-fort explicatiu dels defectes de Serrallonga.

Laparici de personatges de la novella Vilaniu demostren la voluntat de globalitza-ci realista, a la manera de Balzac, per part dOller.

El salt temporal de quatre anys que enceta el captol quart evidencia la voluntatsinttica del novellista: estableix els elements essencials per tal de fixar el cas i evi-tar les digressions en la histria.

El personatge histric del general Prim s utilitzat com a element interior de lob-sessi psquica del protagonista. Temps exterior i interior es troben per tal dexpli-car el cas.

El clmax de les teories deterministes que expliquen la malaltia del protagonistaes concentren en el captol cinqu, que actua com a centre de les tesis materialis-tes vinculades a Giberga.

El debat teric sobre el cas senriqueix amb la posici emotiva del narrador.Aquest fet contribueix a reforar el perfil analtic de la novella.

Enmig del desenvolupament de la histria, Oller impregna lobra duna determinadaconcepci burgesa del mn.

Una novetat tcnica remarcable s la de fer coincidir el narrador i el protagonista enel desenvolupament de la trama. Aix supera les tcniques estrictament realistesdel punt de vista omniscient.

Oller entronca, en la insatisfacci per la explicaci estrictament cientfica del cas,amb les teories finiseculars, dorientaci vagament modernista, sobre el misteri delexistncia humana.

Lautor, al final de lobra, assumeix la sensibilitat com a sistema dinterpretaci dela realitat. I aix supera les tesis naturalistes i entoma un element essencial del seuto narratiu. Tamb fa una crtica de lespcie humana insensibilitzada davant de lespassions fosques.

5.3 Anlisi temtica i de personatges

El principi determinista de lescola naturalista francesa s el tema central de lobra. La sensibilitat sobre els casos dindividus malaltissos i la temtica criminolgica i

esotrica prpia del final del segle XIX actuen com a estat dopini que influeix en lo-bra dOller.

En aquesta obra, Oller t novament una concepci ideolgicament restringida de lasocietat que li s coetnia.

El personatge de Daniel Serrallonga adquireix algunes de les caracterstiques delstarats modernistes, tant estticament com ticament.

La utilitzaci dun narrador annim canalitza lalter ego del novellista i refora el seucarcter universalitzador. Aquest narrador permet el procs didentificaci del lec-tor.

El personatge de Prsper Giberga t sentit en la mesura que condueix les tesis po-sitivistes a ultrana.


21

El joc de contrastos de punts de vista entre la plagasitat de lArmengol i el sentimentdel narrador atorguen dinamisme narratiu a lobra.

Els personatges femenins sn presentats des de la simplificaci de tpics socials iideolgics.

5.4 Anlisi formal

Les innovacions presents a La bogeria estan relacionades amb lacceleraci i la des-acceleraci narrativa.

Ls de la tipologia de narradors i la presncia estratgica de les retrospeccions enspermeten parlar de lobra com una experimentaci tcnica que recerca nous ca-mins.

La forma dialogada com a sistema narratiu supera les tcniques de lpoca i mos-tra un Oller inquiet i investigador.

Lestructura calidoscpica de la novella tamb s una innovaci formal i tcnica re-marcable.

Malgrat la voluntat dinnovaci, Oller mant els procediments realistes de la docu-mentaci histrica i dambient.

La llengua dels personatges pretn reportar una realitat sociolingstica que perfilaels carcters, alhora que mostra lestat de la Catalunya del moment en aquest as-pecte.


Documents

La bogeria, de Narcís Oller - llenguacat.wikispaces.comde+lectura+la... · 5 Guió per al comentari de l’obra 19 5.1 Contextualització 19 5.2 Anàlisi estructural 19 5.3 Anàlisi