la caputxeta

vermella, un

conte diferent.

Vic, 19 de maig de 2015 Escola Guillem de Mont-Rodon Curs: 3r de primària

El bosc era la meva llar. Jo vivia allà i m'agradava molt. Sempre

tractava de mantenir-lo ordenat i net.

Un dia assolellat, mentre estava

recollint les escombraries deixades per

uns turistes vaig sentir passos. Em vaig

amagar darrere d'un arbre i vaig veure

venir una nena vestida en una forma molt divertida: tota de vermell i

el seu cap cobert, com si no volguessin que la vegin. Caminava feliç

i va començar a tallar les flors del nostre bosc, sense demanar

permís a ningú, potser ni se li va ocórrer que aquestes flors no li

pertanyien. Per descomptat, vaig investigar. Li vaig preguntar qui

era, d'on venia, on anava, al que ella em va contestar, cantant i

ballant, que anava a casa de la seva àvia amb una cistella per dinar.

Em va semblar una persona honesta, però estava en el meu bosc

tallant les flors. tot d'una, sense cap remordiment, va matar a un

mosquit volava lliurement, doncs també sentia

el bosc com a seu. Així que vaig decidir donar-

li una lliçó i ensenyar-li que no és correcte

entrar al bosc sense avisar i començar a

maltractar als seus habitants.

La vaig deixar seguir el seu camí i vaig córrer a la casa de l'àvia.

Quan vaig arribar, em va obrir la porta

una simpàtica velleta, li vaig explicar la

situació. I ella va estar d'acord en que la

seva néta mereixia una lliçó. L'àvia va

acceptar romandre fora de la vista fins

que jo la cridés i es va amagar sota el llit.

Quan va arribar la nena vaig convidar a entrar al dormitori on jo

estava al llit vestit amb la roba de l'àvia. La nena va arribar

acalorada, i em va dir alguna cosa desagradable sobre les meves

grans orelles. He estat insultat abans, així que vaig tractar de ser

amable i li vaig dir que les meves grans orelles eren parell escoltar-

la millor.

Ara bé m'agradava la nena i vaig

tractar de prestar atenció, però ella

va fer una altra observació

insultant sobre els meus ulls

sortits. Vostès comprendran que

vaig començar a sentir enutjat. La

nena era maca però començava a

ser-me antipàtica. Però vaig

pensar que havia de posar l'altra

galta i li vaig dir que els meus ulls eren per veure-la millor. Però el

seu següent insult sí em va fer enfadar. Sempre he tingut problemes

amb les meves grans dents i aquella nena va fer un comentari

realment groller.

Sé que hauria d’haver-me controlat però vaig saltar del llit i vaig

grunyir, ensenyant-li tota la meva dentadura i dient-li que eren així

de gran per menjar-la millor. Ara, pensin Vostès: cap llop pot

menjar-se una nena. Tothom ho sap.

Però aquesta nena va començar a córrer per

tota l'habitació cridant i jo corria darrere

d'ella tractant de calmar-la. Com tenia

posada la roba de l'àvia i em molestava per

córrer, me la vaig treure però va ser molt

pitjor. La nena va cridar encara més. De sobte la porta es va obrir i

va aparèixer un llenyataire amb una destral enorme i afilada. Jo el

vaig mirar i vaig comprendre que corria perill així que vaig saltar per

la finestra i vaig escapar.

M'agradaria dir-los que aquest és el final del conte, però

desgraciadament no és així. L'àvia mai va explicar la meva part de

la història i no va passar molt temps sense que corregués la veu

que jo era un llop dolent i perillós. Tothom va començar a evitar-me.

No se que li passaria a aquella nena antipàtica i vestida de manera

tan rara, però si els hi puc dir que jo mai vaig poder explicar la meva

versió.

Ara Vostès ja ho saben.

Anònim