22
La La coordinació coordinació de de l’organisme l’organisme Jennifer Vidal Rué

La coordinació de l’organisme

  • Upload
    nantai

  • View
    41

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

La coordinació de l’organisme. Jennifer Vidal Rué. - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: La coordinació  de l’organisme

La La coordinació coordinació

de de l’organismel’organisme

Jennifer Vidal Rué

Page 2: La coordinació  de l’organisme

Rep la inf ormació delsòrgans dels sentits i controla

els actes voluntaris.

Sistema nerviós central(SNC)

Transporta les ordres desdels òrgans fins a l'SNC

i a l'inrevés.

Sistema nerviós perif èr ic(SNP)

Sistema nerviós

Hipòfisi

Tiroide

Suprarenals

Pàncrees

Testicles i ovaris

Format per les glàndulesendocrines.

Sistema endocrí

SISTEMES DE COORDINA CIÓ

Page 3: La coordinació  de l’organisme

El cos humà és una «màquina» extraordinàriament complexa. Totes les seves peces -òrgans, aparells i sistemes-

actuen d’una manera perfectament sincronitzada per dur a terme les tasques específiques que tenen assignades. Com

totes les màquines d’alta tecnologia, l’organisme disposa d’un «ordinador» que

controla i coordina totes i cadascuna de les seves

funcions. El sistema nerviós és el que du a terme aquesta funció de coordinació en estreta col·laboració amb el sistema hormonal.

Page 4: La coordinació  de l’organisme

• Transmeten missatges en forma d’impulsos nerviosos de naturalesa elèctrica.

La neuronaLa neurona

Les neurones són cèl·lules tan especialitzades que fins i tot han perdut la capacitat de reproduir-se, per aquest

motiu quan, per alguna raó, es destrueixen, no es poden reemplaçar.

Tenen una estructura filamentosa que facilita la connexió amb altres neurones i amb tots els òrgans del cos.

Page 5: La coordinació  de l’organisme

En una neurona podem distingir aquestes parts:

Nucleol Ramificacions terminals

Axó

Nucli

Cèl·lula de Schwann

Beina de mielina

Cos cel·lular

Dendrites

Page 6: La coordinació  de l’organisme

Funcionament de les neurones

Els impulsos nerviosos es propaguen per les

neurones com si fossin petits corrents elèctrics de

curta durada. L’impuls penetra per les dendrites fins al cos neuronal i surt per l’axó. Per transmetre

aquests impulsos nerviosos d’una neurona a

una altres estableixen unes connexions

anomenades sinapsis.

Botó sinàptic

Neuronapresinàptica

Neurotransmissors

Neuronapostsinàptica

Espai sinàptic

SINAPSIS

Page 7: La coordinació  de l’organisme

L’organització del sistema L’organització del sistema nerviósnerviós

Sistema nerviós central. Està format per l’encèfal i la medul·la espinal.

S’encarrega de rebre informació i de processar-la per controlar les

funcions corporals.

Sistema nerviós perifèric. Està constituït pel conjunt de nervis que

connecten el sistema nerviós central amb la resta d’òrgans del cos. La

seva funció és transmetre la informació al sistema nerviós central i conduir les seves ordres als òrgans

encarregats d’executar-les.

Page 8: La coordinació  de l’organisme

LA MEDUL· LA ESPINAL

El sistema nerviós central

Substància blanca

Substància gris

Page 9: La coordinació  de l’organisme

L’ENCÈFAL

Cos callós

Cerebel

Tàlam

Medul·la espinal

Bulb raquidiGlàndula hipòfisi

Hipotàlam

Cervell

Page 10: La coordinació  de l’organisme

El sistema nerviós perifèric

Està integrat pels nervis que connecten el sistema nerviós central amb tots els òrgans del cos.Podem distingir dos tipus de nervis:

Nervis sensitius. Són els que transporten la informació des dels òrgans dels sentits fins al

sistema nerviós central.

Nervis motors. Són els que transporten les ordres des del sistema nerviós central cap als

òrgans encarregats de dur a terme la resposta.

Page 11: La coordinació  de l’organisme

El sistema nerviós vegetatiuEs tracta d’una divisió del sistema nerviós relacionada amb el seu

funcionament. El sistema nerviós vegetatiu regula i coordina les funcions viscerals involuntàries. Totes les vísceres reben ordres a

través de dos tipus de nervis vegetatius, els simpàtics i els parasimpàtics, que tenen una missió antagònica: si el simpàtic

estimula l’activitat, el parasimpàtic la inhibeix, i viceversa.

Sistema parasimpàtic Sistema simpàticContreu la pupil·la Dilata la pupil·la

Estimula la salivació

Inhibeix la salivació

Accelera l’impuls cardíacContreu els bronquis

Relaxa els bronquis

Estimula l’activitat digestivaInhibeix l’activitat digestiva

Estimula la vesícula biliar

Estimula l’alliberació de glucosa pel fetge

Contreu el recte Relaxa el recteContreu la bufeta urinària Relaxa la bufeta urinària

Regiócervical

Regiótoràcica

Regiólumbar

Redueix els batecs del cor

Page 12: La coordinació  de l’organisme

Alteracions en el Alteracions en el sistema nervióssistema nerviós

• Trastorns orgànics: són alteracions físiques als òrgans nerviosos. Es poden produir per causes diverses: - Cops - Obstrucció o ruptura d’artèries cerebrals - Malalties infeccioses - Malalties degeneratives

• Trastorns psíquics: són alteracions del funcionament del sistema nerviós, en alguns casos tenen un origen genètic. En són algun exemple l’ansietat i la depressió.

Page 13: La coordinació  de l’organisme

La malaltia d’Alzheimer

L’Alzheimer és una malaltia degenerativa produïda per la destrucció de neurones

de l’escorça cerebral.Es comença a manifestar

amb una pèrdua de memòria i amb dificultats en el llenguatge, i en una fase més avançada, en canvis

importants en la personalitat de la persona.

Cervell normalCervell afectat per la malaltia

Page 14: La coordinació  de l’organisme

Les drogues Les drogues repercuteixen en la repercuteixen en la

salutsalut

• Toxicitat. No hi ha cap droga innòcua, totes afecten poc o molt la salut i alteren molts dels nostres òrgans.

• Dependència. És la necessitat que té l’individu, convertit en addicte, de consumir la droga per tornar a experimentar els seus efectes.

Les alteracions físiques i psíquiques que s’experimenten a causa de la manca de droga constitueixen el síndrome d’abstinència.

• Tolerància. És la necessitat d’augmentar progressivament la dosi de droga que es consumeix per experimentar els mateixos efectes.

Les drogues son substàncies tòxiques que produeixen dependència o generen tolerància.

Page 15: La coordinació  de l’organisme

La coordinació La coordinació hormonalhormonal

El sistema hormonal, també anomenat endocrí, està constituït per les glàndules endocrines, que són

òrgans formats per cèl·lules especialitzades a fabricar hormones que aboquen a la sang.

Les hormones són uns missatgers químics de naturalesa lipídica i proteica que regulen funcions de l’organisme. Les seves característiques són: - Són específiques. - Són molt eficaces. - La seva producció està controlada.

Glàndules del sistema endocrí

Tiroide Hipòfisi

SuprarenalsPàncrees

TesticlesOvaris

Page 16: La coordinació  de l’organisme

Principals hormones del sistema endocríGlàndula Hormona Activitat principal

Hipòfisi Hormona del creixement o somatropina (STH)

Estimula el creixement de l’organisme.

Tròpiques Estimulen altres glàndules.

Lactotropina (LTH) Estimula la secreció làctica en la dona.

Tiroide Tiroxina Estimula l’activitat química de la cèl·lula.

Suprarenal Adrenalina Estimula el ritme cardíac i respiratori.

Cortisona Estimula la síntesi de glucosa i la destrucció dels greixos.

Pàncrees Insulina Estimula alguns processos que disminueixen la quantitat de glucosa a la sang

Glucagó Estimula alguns processos que augmenten la quantitat de glucosa a la sang

Testicles Testosterona Regula l’aparició i el desenvolupament dels caràcters sexuals masculins

Ovaris Estrògens i progesterona Regula el desenvolupament dels caràcters sexuals femenins i prepara l’organisme per a un possible

embaràs.

Page 17: La coordinació  de l’organisme

El mecanisme d’acció de les hormones

Les hormones només actuen sobre les seves cèl·lules diana, és a dir, les cèl·lules programades per respondre davant la seva presència. Hi actuen de dues maneres diferents:

- Travessen les membranes cel·lulars. Les hormones lipídiques poden travessar les membranes cel·lulars i accedir al nucli, on controlen les ordres per regular el funcionament de la cèl·lula. - Directament sobre la superfície cel·lular. Les hormones proteiques actuen des de la seva superfície, des d’on indueixen canvis en la cèl·lula que produeixen els efectes característics.

Hormones i cèl·lules diana

Cèl·lules diana Hormones

Receptors específics

Page 18: La coordinació  de l’organisme

L’equilibri hormonalL’activitat de les glàndules endocrines està controlada per la hipòfisi. Aquesta és una glàndula petita de la mida d’un pesol situada a la base del cervell que controla el funcionament d’altres glàndules de la manera següent:

La hipòfisi fabrica una sèrie d’hormones,anomenades tròpiques, que estimulen l’activitat d’altres glàndules. Les hormones tròpiques són abocades ala sang i arriben a altres glàndulesendocrines, on estimulen la secreció del’hormona corresponent. L’augment excessiu de la quantitat d’una Hormona a la sang inhibeix la hipòfisi, que deixa de produir l’hormona tròpica. La manca d’aquest hormona, al seu torn, inhibeix la glàndula corresponent, de manera que la producció excessiva s’interromp.

Estimulació

Tiroide

TiroxinaFluix sanguini

Hormones tròpiquesHipòfisi

Page 19: La coordinació  de l’organisme

Alteracions en l’equilibri hormonal

De vegades l’equilibri hormonal es pot trencar, per causes patològiques, i la secreció d’una hormona pot augmentar o disminuir. Llavors es produeixen trastorns en el funcionament de l’organisme.

Algunes d’aquestes alteracions són:

Alteració en el creixement. Alteracions en el metabolisme. Alteracions en el nivell de glucosa.

Page 20: La coordinació  de l’organisme

Què és l’estrès?Què és l’estrès?El sistema nerviós simpàtic i l’adrenalina secretada per les càpsules suprarenals provoquen una sèrie d’accions davant de situacions difícil, com per exemple l’acceleració del ritme cardíac o l’augment de la temperatura corporal.

Ens pot causar trastorns greus, com ara depressió, atacs d’angoixa o de pànic, insomni, úlceres, hipertensió, infarts, càncer.... El tractament contra l’estrèsconsisteix en evitar o reduir les causes o els factors que el provoquen.

L’estrès és un estat permanent d’angoixa i ansietat provocat per situacions o canvis

que afecten la nostra vida.

Page 21: La coordinació  de l’organisme

I ara... a utilitzar les I ara... a utilitzar les neurones!neurones!

Resol les activitats següents:1. Com s’anomenen les cèl·lules del sistema nerviós? Quina

funció realitzen?2. Per què les lesions als centres nerviosos sovint són

irreparables?3. Un animal podria sobreviure sense cerebel? I sense bulb

raquidi?4. Per què és important dur casc quan es condueix una

motocicleta o una bicicleta?6. Què són les cèl·lules diana? De quina manera poden les

hormones excercir sobre aquestes?7. Quin tractament mèdic han de seguir els pacients que tenen

alguna deficiència hormonal?8. Quines mesures recomanaries a un company o companya a

qui veiessis excessivament estressat?

Page 22: La coordinació  de l’organisme

LinksLinksEn les següents webs podreu trobar més informació sobre el tema de la coordinació de l’organisme.

http://iibce.edu.uy/uas/neuronas/abc.htm

http://enciclopedia.us.es/index.php/Neurona

http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm

http://www.sada.gba.gov.ar/signos_sintomas.htm

http://www.teachhealth.com/spanish.html