La Cultura Moche

  • View
    7

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of La Cultura Moche

LA CULTURA MOCHE

Societat, Art i ideologia

Josep Manrubia Universitat a labast20 / 03 / 2014

CULTURA MOCHE (100 a.C. 750/800 d.C.)Societat, art i ideologia

El territori moche, o mochica, abasta des de gaireb lEquador fins als voltants de Lima, s a dir la costa nord de Per. (Annex, Fig.1-3). Aquesta costa nord de Per s un desert comparable al dAtacama (nord de Xile), per amb la diferncia de tenir nou rius, tots daiges temporals a excepci del riu Santa, que porta aigua sempre. Els mochica varen crear una xarxa de canals d'irrigaci i aqeductes que els permeten aprofitar els recursos aqfers, convertint les zones rides en camps de cultiu. (Annex, fig.4-5).

La primera capital s Moche, propera a Trujillo a la vall del riu Moche, la segona s Galindo i la tercera ser Pampa Gran (van de sud a nord).

El seu modus vivendi es basava en la caa, la pesca i la recollecci. Aprofitaven el guano de les illes i illots propers a la seva costa. (Annex, fig.6-7) Mitjanant joncs trenats i lligats, anomenats totoca, construen embarcacions a les quals criden caballitos de totoca, amb les quals solcaven el mar per a la pesca i bussejo. (Annex, fig.8-11)

Marc teric Canvi climtic: La fauna i flora variants. Boscos de garrofers. Cactus i tillandsias sp. Societat grafa, malgrat que alguns autors parlen de certes llegums (mongetes) clapejades que podrien servir-les d'expressions textuals o grfiques.

En el nord del Per van existir unes muntanyes amb avets i crvols que, encara que van desaparixer menjats pel desert, els mochica els representaven en les seves cermiques amb bastant assidutat. Els crvols van quedar com una espcie d'animals totmics. (Annex, fig.12-14)

La seva economia era de barata i des de Chiclayo (vall de Lambayeque) intercanviaven minerals i productes agrcoles per mullu (Spondylus princeps sp), que empraven, a ms d'en les seves joies, per a cerimnies religioses. Utilitzen les llames per al transport, malgrat ser animals de la sierra, per amb creuaments els van millorar fent-los ms forts per soportar crregues pesants. (Annex, fig.15-16)

La principal divinitat de la societat moche s Ai-Apaec (el degollador o el que menja). A ell s'oferia aquest mollusc. Se li tallaven les espines i s'esculpia. Durant el fenomen atmosfric del Nio ( cada 5 anys), aquestes petxines, que viuen a profunditats de 40/45 m. pujaven fins als 15/12 m., on els mochicas podien bussejar i obtenir-les. (Annex, fig.17)

Amb aquests molluscs es creaven collarets i polseres que servia a la vegada per a l'intercanvi. (Annex, fig.18) Cap al 1100 d. de C., Chan Chan, capital dels Chimu, multiplicaria la capacitat d'intercanvi creant una flota amb la qual comercia amb lEquador per mar.

Hi ha un atuell que ens mostra un funcionari mochica amb un pututo (espcie de cargol de mar per fer so) fet de spondylus. (Annex, fig.19)

Rafael Larco Hoyle era un terratinent del lloc que conreava una plantaci de sucre bru, provinent de la seva famlia. Va trobar huacos (qualsevol element o lloc sagrat) sota terra al 1948. Va comenar a estudiar les formes i tipologies dels objectes que anava trobant i va establir diverses categories cronolgiques. Va contactar amb professors nord-americans per comentar les seves troballes. Es el pioner en les descobertes daquesta cultura.

Cermica

Existeixen 5 categories cronolgiques en la cermica mochica. Es caracteritza per tenir rosteix d'estrep. Trobem en elles el fel i la tcnica incisa. De la fase 1-3 sn de tipus escultriques. (Annex, fig.20) La 4 i la 5 sn pictriques. (Annex, fig.21)A la cermica mochica podem trobar des del fel, que en alguns casos porta una roseta en el seu llom com a referncia als xamans que tamb les portaven representades en les seves vestimentes, gossos, que solament viuen en la costa del nord de Per, representacions de cases, etc. Els habitatges de les elits eren de tova i les dels pobres de quicha, tots dos materials sn ideals per a l'allament trmic i ssmic. (Annex, fig.22-25)

Usaven tant la cermica d'oxidaci com la de reducci. Primer creaven una pasta de color crema, o vermellosa, sobre la qual pintaven en negre, vermell o marr.

Els mochica van construir gran quantitat de models i maquetes (gaireb sempre atuells) representant escenes de la vida quotidiana. (Annex, fig.26-29) A aquesta, apareixen un home (amb tocat) i una dona produint chicha, cervesa de blat de moro, vital en el desenvolupament dels seus rituals. Tamb podem veure escenes de naixements o d'enterraments, representacions de xamans, de lders poltics-militars o de sacerdots.

Hi ha autors que creuen que a cada vall hi havia un prncep supeditat a un poder central de la capital, al que tributaven. Uns altres sostenen la teoria d'un sol cap a la capital. Cada vegada que moria un lder lenterraven en la Huaca de la Lluna, collocant la seva tomba damunt de la del seu predecessor.

Una altra classe de cermica important s la dels anomenats HUACORRETRATOS, que sn atuells amb la imatge molt realista i naturalista d'un personatge. Sn com un retrat psicolgic i probablement es feien mitjanant motlles i manualment. Es retratava al principal lder religis i poltic i, per aix, es troben a tots els llocs del territori, i amb rostres de diferents poques de la seva vida. (Annex, fig. 30)

Metalurgia

Possiblement els va arribar des de la zona Uiru. Utilitzaven les tcniques del laminatge, del repujat, el soldat i la incisi. Collarets representant cacauets d'or, en una meitat, i de plata en l'altra. Es tracta de la dualitat entre la llum, l'or, i la foscor, la plata. (Annex, fig.32)

En la tomba del Senyor de Sipn, un gran noble mochica, es van trobar unes grans orelleres d'or amb incrustacions de lapislzuli que formaven un nec de gran qualitat. (Annex, fig. 31)

Ciutat de Moche

En ella es trobava la Huaca de la Lluna, la pirmide principal, construda en tova. Les toves tenen marca de taller ja que se sap que aquests productors de toves tributaven mitjanant lentrega d'aquests maons de fang. (Annex, fig. 33-35)

T forma de pirmide esglaonada de set pisos. En el seu interior havien passadissos als quals es poden veure escenes pictriques: (Annex, fig. 36-38) En l'exterior: escenes de figures dansants. A l'interior: imatges de divinitats, sobretot de Ai-Aparec.Es creu podria tractar-se d'un temple mistric, ja que en ell es troben habitacions de petita grandria, amb poca cabuda, a les quals els xamans duien a terme les seves prctiques. Aquesta Huaca tindria una funci religiosa.

La Huaca del Sol, situada en el costat contrari i encarada amb al de la Lluna, era un edifici administratiu, on probablement vivien els funcionaris. (Annex, fig. 39-40) Entre ambdues pirmides, un gran espai pla, estava ocupat per tallers de cermica i de materials txtils.

Tant a la cermica com a les pintures murals hi ha elements geomtrics amb un significat simblic, p.e. les volutes recorden al mar i els graons es refereixen a les terrasses agrcoles. (Annex, fig.41) A la Pirmide de la Lluna, a una de les sales petites, estan representats uns sacerdots de jerarquia superior que consumeixen una espcie de rap. El trnsit per l'allucinogen esta representat mitjanant una espcie de bombolles i amb els ulls dilatats dels personatges. Els xamans, mitjanant l's de psicotrpics, viatjaven al futur i al passat, o al mn de les divinitats de la foscor o les del cel. (Annex, fig. 42-43)

Txtil

Els telers podien ser de cintura o verticals i se sap feien servir pautes per repetir els motius. Utilitzaven el cot, que a la costa nord t quatre varietats diferents de color: cru, beix, marr fosc i el rar violat que sols s'obtenia en aquestes latituds. Els teixien les dones que lliuraven els seus productes acabats a uns homes que s'encarregaven de la distribuci i barates. Les dones no portaven tocat i vestien una camisa de color clar que els arribava als genolls. (Annex, fig.44)

La Pea Larco

Es tracta d'un objecte cermic, un atuell amb rosteix d'estrep, en la qual la seva decoraci ens permet veure als seus lders poltics i religiosos. A l'esquerra del desenvolupament podem veure al Senyor de Sipn ricament abillat. A la seva esquerra, un personatge amb representaci d'au, li lliura una copa. Aquest seria el sacerdot-mussol. Darrere del sacerdot hi ha una dona, abillada amb plomalls de coure acabats en serps amb cap de guineu (s la sacerdotessa de San Jos de Morro). Tot aix s una escena de sacrifici. (Annex, fig.45 i 46)

Aquesta dona s l'encarregada de recollir, a la copa que porta a la seva m, la sang dels presoners sacrificats, als que se'ls extreia mitjanant un tub de coure des de un tall a la iugular. Quan la copa estava plena, la sacerdotessa la lliurava al sacerdot-mussol que, al seu torn, la donava al cap (en aquest cas el Senyor de Sipn) perqu la begus. Se la anomena la sacerdotessa de San Jos de Morro, perqu a aquesta localitat es van trobar tots els elements i objectes que sutilitzava per aquest sacrifici.

Conclusi: Ha estat una classe magnfica que magradat molt en els aspectes de coneixements i molt ben explicada, per, sense que sigui aix una nota negativa, he trobat un cert desordre en l'exposici, potser a causa de que alguns temes no havien de ser tractats perqu afectaven als treballs del curs i a les nostres exposicions posteriors.

ANNEX

Fig. 1 Fig.2 Fig.3 Fig.4 Fig.5

Fig.6 Fig.7

Fig.8 Fig.9 Fig.10 Fig.11

Fig.12 fig.13 Fig.14