LA GALERA BATXactivitats de Llengua

BAT

ACTIVITATS D’ORTOGRAFIALlengua catalana i literatura 1

NORMES D’ÚS Accentuació de la e i la o

2Llengua catalana i literatura 1

BAT

Encercla amb vermell la síl·laba tònica i amb blau la síl·laba o síl·labes àtones de cada

paraula:

timbal pudor angelet

visita càmera finestra

orquestra fuster cotxe

explicar pasta cadira

quadern rebut revisor

taula cinta panxa

piscina pintor llibreta

Llegeix aquestes sèries de paraules. Identifica la síl·laba tònica i la síl·laba àtona de

cada paraula i comprova que les paraules de cada grup contenen els sons indicats.

Després, afegeix una paraula més a cada grup.

[ɑ] [ə] [ə] [ɑ] [ε] [ə] a-ra a-llà ser-ra pa-re des-cans ce-ba pa-la lle-vant pe-ra

[�] [ə] [u] [ə] [ɔ] [ə] ti-ra fu-ra ho-ra fi-ra su-ma for-ça pin-ta plu-ja po-ble

[ə] [ε ] [ə] [e ] [o ] [ə] a-lè tam-bé sor-ra al-berg pa-per po-ma ad-vers cen-drer tor-re

IHG

FED

CBA

U

T

S

R

Q

P

OH

I

J

K

L

M

NG

F

E

D

C

B

A

2

1

La tonicitat fa referència a l’accent d’intensitat. En un mot hi ha una síl·laba que es pronuncia amb

més intensitat que les altres, és a dir, té el cop de veu més fort: és la síl·laba tònica. La resta de

síl·labes del mot són les síl·labes àtones.

ca-sa lli-bre-ta tor-nar es-cric

T A A T A A T A T

En català, no tenim els mateixos sons en posició tònica que en situació àtona.

– En posició tònica trobem els sons: [ɑ] [ε] [e] [i] [ɔ] [o] [u]

– En posició àtona trobem els sons: [ə] [i] [u]

Fixa’t en la relació entre la posició (tònica/ àtona) i el so que apareix:

El cap del Pep és ros La Isabel és tossuda

A T A T T T A A A T T A T A

[ə] [ɑ] [ə] [ε] [e] [o] [ə][i][ə][ε] [e] [u][u][ə]



BAT

Encercla la síl·laba tònica de cada paraula i identifica quin so conté. Després, escriu

cada paraula en la casella adequada:

esquena – penyora – barbamec – estómac – enfora – esperar – balenadestrossa – espetec – persona – paperam – agafar – trentena – deshora – angelet

Completa cada casella amb la síl·laba adequada. Fixa’t que la distribució de sons de

totes les frases és la mateixa. Després, llegeix les frases en veu alta parant molta

atenció a pronunciar els sons correctament.

Pinta la casella que correspon a les síl·labes tòniques. Després transcriu els sons

vocàlics de cada síl·laba i llegeix les frases adequadament.

salatsvantdelsbanpre

5

4

3

[ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ ] [ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ ]

Els es ca mar lans de la ca la d’A la cant

Els re sen tants de la la del Lle

Els des ar re de la da Bal cans

Els des en can tats de la ra ça dels Ge gants

Els es par de nyers de la tre pa d’en Ca bré

El ca val ca ment de la lle va dels bar bers

El re fer ma ment de la tre va dels guer rers

El des mem bra ment de la fes ta dels bar quers

[ ə ] [ ε ] [ ə ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ ] [ ə ] [ ə ] [ ε ]

[ ə ] [ o ] [ ə ] [ ə ] [ ɔ ] [ ə ]

esquena



BAT

Segons el criteri de la tonicitat (més o menys intensitat de la veu), els sons es distribueixen en dos

sistemes: el sistema tònic i el sistema àton.

Sistema tònic Sistema àton

Aquesta reducció de sons (de set sons tònics a tres sons àtons) es produeix a causa de les transfor-

macions següents:

– Els sons tònics [ ɑ ], [ ε ], [ e ] es transformen en el so [ ə ] en posició àtona:

pal → palet gel → gelada rec → regar

T A T A T A

[ ɑ ] [ ə ] [ ε ] [ ə ] [ e ] [ ə ]

– Els sons tònics [ ɔ ], [ o ] es transformen en el so [ u ] en posició àtona:

fort → fortalesa tomb → tombar

T A T A

[ ɔ ] [ u ] [ o ] [ u ]

Encercla la síl·laba tònica de cada paraula. Després transcriu els sons vocàlics de cada

paraula tenint en compte els sons que conté cada sistema (tònic i àton).

prem-sa es-pe-rar e-le-men-tal abs-te-nir-se

me-ló cam-pa-na des-or-de-nar des-a-llot-jar

set-ze em-pen-ta ron-car ho-me-not

tos-sut hor-ro-rós es-cor-xa-dor ca-se-ta

Escriu tres paraules que continguin els sons indicats en cada cas:

P

[ə][e]

OK

NJ

M

LHD

GC

B F

IEA

2

1

ie

εɑ

ɔo

u i

ə

u

[ ə ] [ ɑ ] [ ə ]

pa-ta-ta

[ ə ] [ ε ] [ ə ]

es-pel-ma

[ ə ] [ e ] [ ə ]

re-ben-ta

CBA

[ ə ] [ � ] [ ə ]

ex-pli-ca

[ ə ] [ ɔ ] [ ə ]

es-mo-la

[ ə ] [ o ] [ ə ]

re-tor-na

[ ə ] [ u ] [ ə ]

re-bu-da

GFED



BAT

Indica la síl·laba tònica de cadascuna de les paraules primitives i les derivades

següents. Després transcriu els sons vocàlics:

ar-bre ar-bre-da ar-bris-só ar-bust

mel me-lós mel-me-la-da me-li-flu

pa-per pa-pe-re-ra pa-pe-ret pa-pe-ram

bosc bos-cat-ge bos-quet bos-cam

ronc ron-ca-dis-sa ron-quet ron-ca-da

Ara, completa aquesta frase:

El so que correspon a la síl·laba tònica d’una paraula primitiva

en les paraules derivades.

Indica quin canvi de sons es produeix quan es desplaça l’accent d’intensitat en

aquestes formes verbals. Transcriu tots els sons vocàlics de cadascuna:

ba-llo ba-lla-va ba-lla-rem ba-llant ba-llés

pen-so pen-sa-ri-a pen-sés pen-sa-ves pen-sant

te-mo te-mem te-mi-a te-me-ré te-ment

cor-do cor-da-ré cor-da-va cor-da-ri-a cor-dant

tor-no tor-na-ré tor-na-ves tor-nes-sis tor-na-ven

Col·loca els mots següents, segons els sons vocàlics que presentin, a la graella que els

correspongui:

ara – teva – paller – persa – anar – parell – parent – casa – trenta – tretzedescans – sencer – fase – renec – venda – rentat – advers – herba

[o ][ə] [u][ə][i][ə][ε][ə][ə][ɑ]

5

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

4

3

[ a ] [ ə ] [ ə ] [ a ] [ ε ] [ ə ] [ ə ] [ ε ] [ e ] [ ə ] [ ə ] [ e ]



BAT

L’ortografia s’ocupa d’establir les correspondències entre els sons i les grafies, és a dir, explica com

s’escriuen els sons de la llengua.

La correspondència entre sons i grafies vocàlics és la següent:

• Els sons tònics no presenten problemes ortogràfics. Cada so s’escriu amb una grafia.

• Els sons àtons [ə] i [u] presenten problemes ortogràfics perquè cadascun es pot representar amb

dues grafies diferents:

[ ə ] → a / e ala, pare

[ u ] → o / u brutor, mortal

Subratlla totes les grafies a i e del text següent. Després, classifica les paraules que les

contenen en les graelles adients segons el so que representen:

Algú ha dit que Buthan és, segurament, l’últim paradís del segle XX. Cer-

tament aquest país, separat dels seus veïns a causa de la geografia tan in-

accessible, té quelcom de misteriós. Un lloc encara apartat del ritme

frenètic del progrés humà, on el budisme estricte ordena la vida dels seus

habitants.

1

Sons tònics Grafies

[ ɑ ] a

[ ε ] e

[ e ] e

[ i ] i

[ ɔ ] o

[ o ] o

[ u ] u

Sons àtons Grafies

[ ə ] a, e

[ i ] i

[ u ] o, u

Sona [ ɑ ]Sona [ ε ]

e oberta

Sona [ e ]

e tancada

Sona [ ə ]

vocal neutra

algú

NORMES D’ÚS Els verbs heure, jeure, néixer, treure


BAT

Aquests verbs alternen les vocals a/e en tot el paradigma verbal:

neixo, naixem; jec, jauré; treuen, trauran.

Per saber quina forma hem de triar, hem de seguir la norma següent.

– Escrivim E quan és tònica: neixo, trec, jeus, neix, treu.

– Escrivim A quan és àtona: naixia, traiem, jauré, trauran.

Fixa’t, per exemple, en el paradigma dels temps següents:

Jo trec

Tu treus

Ell treu

Nos. traiem

Vos. traieu

Ells treuen

Nota: Els derivats d’aquests verbs segueixen el mateix model d’alternança a/e

Retreure, bestreure, distreure, contreure, extreure, renéixer.

Jo naixia

Tu naixies

Ell naixia

Nos. naixíem

Vos. naixíeu

Ells naixien

Jo jegui

Tu jeguis

Ell jegui

Nos jaguem

Vos. jagueu

Ells jeguin

Treu tu

Tregui ell

Traguem nos.

Traieu vos.

Treguin ells

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes formes verbals i omple els buits amb a o e:

Torna a escriure les frases següents tot canviant la persona gramatical segons s’indica:

No trec els ulls d’aquest quadre. M’encanta!

(Nosaltres)

Naixem en l’eterna primavera.

(Jo)

Sempre jec al sofà de casa.

(Vosaltres)

No li retrec mai res.

(Nosaltres)

D

C

B

A

2

1

tr uràs

j c

n ixia

n ixi

j urem

tr u

j gui

tr iem

extr c

n ixerem

distr guis

n ixeu

j gut

distr t

j ient

bestr c

n ixeria

contr gui

retr urem

tr gui

j guda

distr tes

distr uria

contr uria

distr ure

n ixerà

contr gui

n scuts

n squeren

extr t

contr u

tr ia

n ix

n squé

tr gui

distr uré

j ia

tr uré

extr iem

tr t

tr ient

extr ies

contr gué

distr gué

bestr ies

bestr iem

distr ia

distr ure

n ixi

n ixent

extr uràs

j guemM

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A



BAT

Completa la conjugació dels temps següents:

Fes quatre rodolins amb els quatre verbs següents: treure, néixer, jeure i distreure. En

un hi ha d’haver la forma àtona i en l’altre la tònica. Fixa’t en l’exemple:

Sóc nascut al gener Va néixer pel maig i per això sóc home de bé. i quan plora ho fa a raig.

Completa cada frase amb la forma verbal adient:

Vigileu-lo bé, no li (treure) els ulls de sobre.

Sempre s’equivoca perquè es (distreure) amb qualsevol cosa.

Si no (néixer) més criatures, la població s’envelleix.

Has de complir els teus compromisos si no vols que t’ho

(retreure).

Nosaltres sempre (jeure) amb la manta.E

D

C

B

A

5

D

C

B

A

4

3

jo trec

tu treus

ell o ella treu

nosaltres

vosaltres

ells o elles treuen

jo tregui

tu treguis

ell o ella tregui

nosaltres

vosaltres

ells o elles treguin

jo jegui

tu jeguis

ell o ella jegui

nosaltres

vosaltres

ells o elles jeguin

jo jauré

tu jauràs

ell o ella jaurà

nosaltres

vosaltres

ells o elles jauran

jo naixia

tu

ell o ella naixia

nosaltres

vosaltres

ells o elles naixien

jo

tu

ell o ella

nosaltres naixem

vosaltres naixeu

ells o elles neixen

EC

D FB

A



BAT

Torna a escriure aquest text, substituint els signes fonètics per les grafies adequades:

L’any 1985 l[ə]s [ə]xp[ə]dicions qu[ə] inv[ə]sti-

gav[ə]n [ə]l continent gl[ə]çat d[ə] l’[ə]ntàr -

tid[ə] [ə]dv[ə]rti[ə]n l’opinió mundial: [ə]n [ə]l

cel [ə]ntàrtic hi h[ə]vi[ə] un forat. D[ə] fet [ə]l

forat [ə]s fei[ə] cad[ə] v[ə]gad[ə] més gran

des d[ə] 1980…

[ə]l cap d[ə] poc d’h[ə]ver d[ə]mostrat qu[ə]

[ə]f[ə]ctiv[ə]ment [ə]l forat [ə]ntàrtic [ə]xis -

ti[ə], d’altr[ə]s ci[ə]ntífics [ə]visav[ə]n qu[ə],

[ə]l pol oposat, s[ə] n’[ə]stav[ə] formant un

altr[ə]. [ə]l cel és com un immens oceà [ə]n

moviment. Cad[ə] prim[ə]vera [ə]quest oceà

cre[ə] un r[ə]molí g[ə]gantí qu[ə] [ə]s con-

centr[ə] [ə] l’[ə]ntàrtid[ə] on van [ə] p[ə]rar

tot[ə]s l[ə]s substànci[ə]s qu[ə] [ə]fect[ə]n l’ozó:

és [ə]llí on, d[ə] m[ə]ner[ə] [ə]st[ə]cional, [ə]s

pot [ə]pr[ə]ciar [ə]l forat: és un[ə] [ə]utèntic[ə]

úlcer[ə] [ə]èri[ə]. [ə]quest fet indic[ə] qu[ə]

[ə]stà d[ə]s[ə]p[ə]r[ə]ixent l[ə] cap[ə] d’ozó

[ə]n tot [ə]l pl[ə]net[ə], i [ə]ixò és molt greu.

Completa cada paraula amb a o amb e i justifica ortogràficament la resposta:7

6

n ixia

sabat s

obri n

esc mparé

encendr

cuin

mon stir

NORMES D’ÚS Particularitats de les formes verbals (o/u)


BAT

Si trobem el so de u àtona al radical d’una forma verbal, busquem la 1a o la 3a persones del present

d’indicatiu perquè són sempre tòniques.

portava → porta corria → corro fumaria → fumo ruixaré → ruixo

[ u ] [ ɔ ] [ u ] [ o ] [ u ] [ u ] [ u ] [ u ]

Completa cada forma verbal amb o o amb u i justifica ortogràficament la resposta:

Omple els buits amb o o u i escriu al costat de cada forma verbal una altra en la qual

la síl·laba que has completat ocupi la posició de síl·laba tònica:

Les samarretes vermelles de l’equip de Vermont Road van mplir ( ) el camp de

Harrison. L’extrem va començar la correguda per la banda i Doug Gibbons c rria

( ) al seu darrere per intentar tallar-li la cursa. L’extrem continuava avançant i

Doug f rçava ( ) la marxa com podia: però amb una finta ràpida cap a la

dreta, l’extrem el va esquivar i es va llançar cap a la porteria.

Els darrers minuts de la primera part, els de Vermont van j gar ( ) molt bé,

amb un Dave que empenyia l’equip endavant fent bones passades des del centre del camp, però

la defensa del Harrison era bona i sabia suf car ( ) els atacs sense que hi hagués

cap ocasió de gol. El xiulet va s nar ( ) al final de la primera part i Ray i el

senyor Raines van anar a tr bar-se ( ) amb els companys de l’equip.

-Molt bé, seieu i descanseu- els va dir l’entrenador.

I tots es van asseure o aj pir ( ) disp ats ( ) a esc ltar

( ) el que els havia de dir. Ray es va sentir marginat per primera vegada quan es

va ad nar ( ) que els consells que d nava ( ) el senyor Raines

anaven dirigits a l’equip però no al dotzè jugador, que s’ho mirava des de la línia de banda.NIGEL HINTON, L’accident

Transcriu el so que representa la grafia o en les paraules d’aquest embarbussament:

Bóta picota picotí de bóta, qui no dirà bóta picota picotí de bóta no beurà vi de la bóta.

ompleo

3

2

1

p saria

p gem

t rnaria

esf maria

p nxaves

NORMES D’ÚS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir


BAT

Aquests verbs alternen la vocal o/u en tot el paradigma verbal: surto, sortia; cus, cosiré; cull, colliria.

– Escrivim u quan és tònica: surt, escup, tusso, cull.

– Escrivim o quan és àtona: sortia, escopiré, tossiria.

Fixa’t, per exemple, en la conjugació dels temps següents:

Jo surto

Tu surts

Ell surt

Nos. sortim

Vos. sortiu

Ells surten

Els derivats d’aquests verbs segueixen el mateix model d’alternança o/u.

Descosir, sobresortir, escollir, recollir.!

Jo sortiré

Tu sortiràs

Ell sortirà

Nos. sortirem

Vos. sortireu

Ells sortiran

Jo cusi

Tu cusis

Ell cusi

Nos. cosim

Vos. cosiu

Ells cusin

Jo collia

Tu collies

Ell collia

Nos. collíem

Vos. collíeu

Ells collien

Encercla la síl·laba tònica d’aquestes formes verbals i omple cada buit amb o o amb u:

Escriu les oracions següents en present:

Cosia i descosia, li encantava de fer anar l’agulla.

La gent, quan sortia, escopia a terra.

Sempre tossia quan recollia la cendra.C

B

A

2

1

!

c siré

rec lli

rec lliràs

desc sim

c ll

esc piria

sobres rt

desc siré

esc p

s rt

c sir

esc pís

esc pint

s rten

sobres rti

c lliríem

t ssís

s rtis

esc piríem

rec llissis

s rts

desc s

t ssint

desc sint

c sint

c ll

s rtiria

t ssi

esc lliries

c sís

desc sissis

desc sís

rec llint

c sis

desc siré

rec llint

c lli

s rtir

rec llo

s rten

t s

esc piN

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

NORMES D’ÚS Els verbs sortir, tossir, cosir, collir, escopir


BAT

Completa els temps verbals següents amb les formes que hi falten:

Escriu en pretèrit imperfet les oracions següents.

No surto perquè tusso massa.

Recull la botiga perquè els clients escullin bé la roba.

Mentre elles cusen nosaltres recollim la roba estesa.

Fes vuit rodolins amb els verbs següents: sortir, tossir, cosir i collir. En un hi ha d’haver

la forma àtona i en l’altre, la tònica.

C

5

B

A

4

3

Jo surto

tu surts

ell o ella surt

nosaltres

vosaltres

ells o elles surten

jo tusso

tu tusses

ell o ella tus

nosaltres

vosaltres

ells o elles tussen

jo

tu

ell o ella

nosaltres cosíem

vosaltres cosíeu

ells o elles

jo collia

tu collies

ell o ella collia

nosaltres

vosaltres

ells o elles collien

jo escolliré

tu

ell o ella

nosaltres escollirem

vosaltres

ells o elles escolliran

jo reculli

tu recullis

ell o ella reculli

nosaltres

vosaltres

ells o elles recullin

EC

D FB

A

No surtis sense monedersi a les rebaixes alguna cosa vols fer.

Sortiré amb en Joani estrenarem la disfressa de Son Goan.

C

B

A

NORMES D’ÚS Interferències català-castellà: a/e, o/u


BAT

Hi ha algunes paraules que en català s’escriuen amb e o amb a i en canvi en castellà s’escriuen amb

una altra grafia.

Per exemple, avería (en castellà) i avaria (en català).

Com que es tracta de sons de vocal neutra que cap norma no resol, cal retenir-les bé a fi de no come-

tre incorreccions.

S’escriuen amb a afaitar davant

ambaixada rancor

arravatar racó

assassí sanefa

avaluar Sardenya

avaria

S’escriuen amb e assemblea espàrrec

ebenista punxegut

efeminat ràfega

emparar resplendor

enyorar revenja

estendard santedat

esternudar següent

honestedat seguretat

litre sergent

meravella treball

monestir vernís

Completa cada paraula amb a o e:

Feia una respl ndor en aquell r có!

L’edifici de l’ mbaixada és una m ravella.

Com m’ nyoro!

Aquesta s nefa s’hauria de v rnissar.

L’ass mblea s’ mparà en la força de la raó.

El v rnís fa est rnudar.

L’ mbaixador valuà amb r ncor el tr ball fet.

L’ass ssí atacà amb una ràf ga de metralladora.

El s rgent té mal geni però tr balla amb honest dat.

Sa Sant dat respl ndia de goig.

No pogué af itar-se perquè l’av ria deixà la casa sense corrent.

Sóc d vant del port de S rdenya.

El s rgent cridà: -Que passi l’ass ssí s güent!

Ha fet un bon tr ball en el servei de segur tat.

La r splendor del sol enlluernava l’est ndard.

El meu cosí nyorava el silenci del mon stir.

S’arr vatà amb violència i l’ass mblea es dissolgué.

He v rnissat la s nefa de l’habitació.

L’ mbaixada ha quedat com una petita m ravella.

Contractà dos ass ssins perquè es fessin càrrec de la rev nja.

Aquest mon stir és una m ravella de l’arquitectura medieval.

Aquell r có guanyarà molt si hi pintes una s nefa.V

U

T

S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1



BAT

Busca a la sopa de lletres deu paraules de la llista anterior i fes una oració amb cada una:

Corregeix les errades que trobis en aquestes oracions:

Passo l’estiu en un recó de Serdenya.

Aquests espàrracs són una maravella.

L’embaixador s’afeitava en una cel·la del monastir.

Sóc devant del monastir de Pedralbes.

El sargent detingué l’assessí devant l’ambaixada.

Ningú no ha evaluat encara el cost de l’averia.

El capellà s’amparà en el secret de confessió.

La resplandor del sol maravella els estrangers.H

G

F

E

D

C

B

A

3

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

T T U G E X N U P M

E N Y O R A R O A E

R E S P L E N D O R

I R I L J O A U S A

S A B K M X L L I V

S R O U I L I I N E

A A R A C O G O R L

S P B Y J I R J E L

S M N R A U L A V A

A E Z A N B C B L U



BAT

Hi ha un grup de paraules en els quals les grafies o/u no coincideixen en català i en castellà.

Per exemple, bufetada (en català) i bofetada (en castellà).

S’escriuen amb u

ateneubufetada

butxaca

fetus

focus

fòrum

muntanya

muntar

mussol

porus

ritusuborn

sufocar

superb

suportar

tipus

tramuntana

trofeuturment

Tònica:triomf

tomba

ploma

estoig

Àtona: assortir

atordir

avorrir-se

bordell

botifarra

brúixola

cobrir

calorós

capítol

complir

títol

cònsol

embotit

Empordà

escàndol

escopir

escrúpol

esdrúixol

estrafolari

fonament

govern

Hongria

Joan

joglar

joguina

joventut

nodrir

tombar

pèndol

podrir

polir

polsar

rètol

retolador

rigorós

robí

Romania

rossinyol

rostir

sofrir

sorgir

sospir

sostreure

tamboret

torró

S’escriuen amb o

Omple cada buit amb o o amb u:

Les m ntanyes de l’Empordà s porten la tram ntana.La j ventut de l’atene es n dreix de b tifarres i t rró.És un t rment veure els r ssinyols r stits.El còns l de R mania és del tot estraf lari.No c mplia amb els rit s, era un descregut.S spirava t rbat pel record de les j guines de la infantesa.Estava av rrit de menjar ass rtits d’emb tits.M ntava i desm ntava els mobles, era rig rós i p lit.Hi ha un rèt l que indica el camí d’H ngria.

Busca a la sopa de lletres deu mots de la llista anterior i fes una frase amb cadascun:

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1

A I R A T R O P U S

B H S U M O P L A N

I J O M U N T A R L

C O B R I R Y M R T

O V G N A N M I I N

L E I C A N R I R E

M N R T N R E E F M

T T N M O O U T O R

F U U V I N N M S U

M T A N F M O I R T J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

NORMES D’ÚS Usos dels temps verbals


BAT

Cal fer atenció als usos dels temps verbals següents:

1. Pretèrit perfet i pretèrit indefinitAquests dos temps mantenen una oposició quant a ús i funcions.

2. L’infinitiua) L’infinitiu, a diferència del castellà, no té valor imperatiu.

No pisar el césped *No trepitjar la gespa

Per indicar obligatorietat, cal utilitzar:

– L’imperatiu en frases afirmatives: Fes la feina!

– El present de subjuntiu en frases negatives: No facis el ruc!

b) És incorrecte l’ús que fa el castellà d’introduir nova informació amb un infinitiu seguit de la con-

junció que.

I, per acabar, *dir que hem estat felicitats per la conselleria de treball.

Cal introduir-la amb un altre tipus de construcció:

I, per acabar cal dir que / hem de dir / voldríem dir-vos...

3. El gerundiL’ús del gerundi és correcte quan expressa una acció anterior o simultània a la de l’oració principal:

Treballa escoltant música / Anant per la carretera, trobaràs un gat.

L’ús del gerundi, en canvi, és incorrecte quan expressa una acció posterior a la de l’oració principal.

Corria a molta velocitat *estavellant-se contra una paret.

Correcta: Corria a molta velocitat i es va estavellar contra una paret.

Completa les oracions següents. Conjuga el verb indicat en el pretèrit perfet o el

pretèrit indefinit.

Aquest matí jo un pèl tard.

La setmana passada vosaltres a veure el partit de futbol

Durant aquest mes us unes deu vegades.

Avui, de matinada, jo un malson.

El meu avi al segle passat.

Aquesta tarda les meves amigues i jo a jugar un partit de volei.

Durant aquesta setmana els conductors d’autobús vaga.

Construeix tres oracions que expressin ordres afirmatives amb els verbs següents. Fes

servir la segona persona del plural i l’imperatiu:

Reciclar:

Lluitar:

Llençar:

Combatre: E

D

B

A

ferG

anarF

néixerE

tenirD

barallar-seC

anarB

aixecar-seA

2

1

PRETÈRIT INDEFINIT

– Expressa un fet molt recent que es percep

com a present.

Aquest matí hem fet tard a l’escola.

– Expressa un fet que abasta el moment en què

s’expressa el parlant.

Al llarg d’aquest segle els canvis socials

han estat espectaculars.

PRETÈRIT PERFET

– Expressa un fet passat.

Ahir vam anar d’excursió.

– Expressa un fet situat fora de l’àmbit en què se

situa el parlant.

Els ibers poblaren la península durant

uns quants segles.



BAT

Construeix tres oracions que expressin ordres negatives. Fes servir la segona persona

del plural i el temps present de subjuntiu:

Trepitjar:

Contaminar:

Malversar:

Completa les construccions següents amb una oració introduïda per un gerundi.

Comprova que l’acció que expressa el gerundi sigui anterior o simultània a la del verb

de l’oració principal:

Va esperar en Joan

Torna a casa

Va guanyar la cursa

Treballa

Corregeix les construccions de gerundi incorrectes que trobis en aquestes oracions:

Corre vencent tots els obstacles.

Cuina escoltant les notícies.

S’animà mirant el partit.

Començaren l’excursió cansant-se de seguida.

Rebé el xec mirant-lo amb delit.

Juga pensant en la final del torneig.

Ensopegà caient estrepitosament.

Corregeix les construccions d’infinitiu incorrectes que trobis en aquestes oracions:

No és saludable menjar a deshora.

I també recordar que el partit es jugarà el mes que ve.

Serà millor callar, no fos cas que partíssim peres.

I, sobretot, tenir cura del material que heu llogat.

Finalment, esperar que tot funcioni segons el pla previst.E

D

C

B

A

G

F

E

D

C

B

A

D

C

B

A

C

B

A

6

5

4

3



BAT

1. En les oracions compostes cal fer atenció a la correlació de temps verbals que es produeix entre

l’oració principal i l’oració subordinada.

ORACIÓ PRINCIPALPresent d’indicatiuVull

Pretèrit indefinitHan decidit

Pretèrit perfetVan demanar

Condicional simpleVoldria

Condicional compostHauria volgut

ORACIÓ SUBORDINADAPresent de subjuntiuque trobis un xicot

Present de subjuntiuque es construeixi una escola

Imperfet de subjuntiuque construïssin una escola

Imperfet de subjuntiuque tots hi participéssiu

Pret. plusq. de subjuntiuque tots hi haguéssiu participat

FORMES INCORRECTES

*Present de subjuntiu*que construeixin una escola

*Present de subjuntiu*que tots hi participin

*Pret. plusq. en la principal*Hagués volgut

ORACIÓ SUBORDINADAPretèrit imperfetSi tornaves aviat

Pret. imp. de subj.Si tornessis aviat

Pret. plusq. de subj.Si haguessis tornat aviat

ORACIÓ PRINCIPALCondicional simplet’ho explicaria tot.

Condicional simplet’ho explicaria tot.

Condicional compostt’ho hauria explicat tot

FORMES INCORRECTES

*Pret. plusq. de subj.*t’ho hagués explicat tot.

Completa les sèries següents. Fes l’atenció a l’ús dels temps verbals.

Vol que anem a sopar plegats.

• Voldria • Hauria volgut

S’estima més que fem les paus.• S’estimaria més • S’hauria estimat més

M’agrada que sortim.• M’agradaria • M’hauria agradat

Completa les oracions següents amb el temps verbal que correspongui.

Si em feies petó, jo (dedicar un poema)

Si m’haguessis trobat abans, tu (estalviar un problema)

Si fes el que li dic, no (tenir tants problemes)

Si haguessin arribat abans, no (menjar tan malament)

Si t’haguessis aixecat abans, no (perdre l’autobús)

Si no fumessis tant, (trobar-se millor)

Si no fossis tan desconfiat, (tenir més amics)

Si haguessis estalviat més, (comprar una casa) H

G

F

E

D

C

B

A

C

B

A

2

1

2. Oracions condicionalsCal fer molta atenció en l’ús de temps verbals en les oracions condicionals.

NORMES D’ÚS Els verbs ser i estar


BAT

Els verbs ser i estar presenten, en alguns casos, vacil·lacions quant a l’ús d’un o altre verb.

Els usos principals són els següens:

SER– Existència d’un subjecte.

La vida és així. Les coses són com són.

– Esdeveniment d’un fet.

La cita serà a les deu. El recital és demà.

– Localització o situació en l’espai.

En Pep és a casa.

Els llibres són al tercer prestatge.

– Estat com a característica definidora:

L’Anna és nerviosa. La Joana és tranquil·la.

– Oracions passives.

El concert ha estat suspès. El seient és reservat.

L’ús del verb ser per indicar “localització o situació en l’espai” és l’aspecte que ocasiona més con-

flicte a causa de la interferència amb el castellà, que utilitza el verb estar.!

CATALÀ

On és en Pere? No el trobo enlloc!

Els catàlegs són a l’agència.

No sé on són les claus.

CASTELLÀ

¿Dónde está Pedro? No lo encuentro…

Los catálogos están en la agencia.

No sé dónde están las llaves.

ESTAR– Localització en l’espai (estada temporal).

En Joan s’està uns dies a Mallorca.

Tota la setmana en Marc estarà en un congrés.

– Estat com a característica transitòria.

En Joan està nerviós, demà ja estarà més

tranquil. Està dret, no para mai.

– Com a verb auxiliar seguit de gerundi, trobar-

se en el curs de fer una cosa.

La Carme està llegint. Els infants estan jugant.

Completa aquestes endevinalles amb els verbs ser o estar:

Completa les oracions següents amb la forma adequada dels verbs ser o estar:

On en Quim? Fa hores que el busco!

En Joan tres dies a Eivissa.

Aquest germà teu un petit desastre!

En Quim estudiant a la biblioteca.

No sé mai on la caixa d’eines.

Aquesta filera reservada per a les autoritats.

El recital a punt de començar.

La meva professora de llengua una persona molt seriosa.

L’aigua del mar salada.I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1

!

Sempre al mateix lloci humida.

Quan buida mitja,quan s’omple plena i mitjai quan mitja mitja.

(jo) en un balcó, en una escala,i en un terrat. de pedra,

de fusta, i de ferro.

La llum la meva marei (jo) fill de la foscor;un francès mon parei ma pàtria tot el món.

D

B

CA

NORMES D’ÚS Alternatives a “lo”


BAT

El català presenta un sistema d’article compost per dos elements:

el (masculí) la (femení)

El castellà, en canvi, disposa de tres articles:

el (masculí) la (femení) lo (neutre)

CATALÀEL (masculí) el pa, l’home, l’arbre

LA (femení) la poma, l’aigua, la feina

A conseqüència del contacte entre llengües, el lo castellà ha penetrat en el sistema de l’article català.

A fi de corregir aquesta interferència, cal veure els usos de l’article lo castellà i els recursos de què

disposa el català per evitar-lo.

Primer ús: Funció abstractivaEl lo castellà posa de manifest un matís d’indefinició. Representa un valor neutre:

lo que pasó / lo del aceite / lo que te dije…

Recursos

a) L’article el.

b) Els demostratius això i allò

c) Les expressions la cosa, el fet, el cas, l’as-sumpte…

d) Un substantiu equivalent.

e) Reestructuració de l’oració.

ExemplesNo sé lo que pasó

No sé el que va passar.

Lo que firmaste no tiene validez.

Allò que vas signar no té validesa.

Lo del presidente fue un escándalo.

L’assumpte del president fou un escàndol.

No distingue entre lo bueno y lo malo.

No distingeix entre la bondat i la maldat.

Lo que más me molesta es su risa.

Em molesta, sobretot, la rialla que té.

CASTELLÀEL (masculí) el vino, el chico, el sillón

LA (femení) la manzana, la vida

LO (neutre) lo bueno, lo que hice

Tradueix al català aquestes oracions:

Lo de tu tío es un gran problema.

No sé lo que le pasa por la cabeza.

Tenemos que arreglar lo de las multas de tu primo.

No me vuelvas a hablar de lo de ayer.

Lo que más daño me hizo fue su actitud de provocación hacia los demás.

Lo del trabajo tendrá consecuencias para todos.

Nadie sabe nada de lo nuestro.

No sabes lo que te conviene.H

G

F

E

D

C

B

A

1



BAT

Segon ús. Funció intensivaEl lo castellà pot també destacar l’element al qual acompanya i intensificar la qualitat que presenta:

Lo bien que lo pasé! → lo pasé muy bien.

Els recursos de què disposa el català per evitar aquest ús són els següents:

RECURSOS

a) més / menys

b) tan … com

c) com … de / que … que

d) que n’ ... de

e) quant

Tercer ús. Formant part de modismesEl lo castellà també es troba en un gran nombre de modismes. Els principals són:

EXEMPLESVen lo más pronto posible.

Vine al més aviat possible.

Anda lo más de prisa que puedas.

Camina tan aviat com puguis.

¡Lo bonito que era!

Com era, de bonic! Que bonic que era!

¡Lo chulo que era!

Que n’era, de fatxenda!

¡Quién sabe lo lejos que está!

Qui sap quant lluny és!

Corregeix les formes de l’article lo que apareixen en aquestes frases:

No t’imagines lo car que era aquell país.

Escriu-me lo més aviat que puguis.

No saps lo bé que ens ho passarem junts.

Lo difícil que és trobar un bon xicot!

No pots fer-te una idea de lo ràpid que corria.

He comprovat lo estrany que és aquest cosí teu.

Lo divertit que va ser!G

F

E

D

C

B

A

1

CASTELLÀ

a lo grande

a lo lejos

a lo largo y a lo ancho

a lo loco

a lo mejor

lo demás

lo más mínimo

por lo demás

por lo visto

CATALÀ

en gran

a la llunyania

de cap a cap

a la babalà

potser

la resta

gens ni mica

això de banda

pel que sembla

CASTELLÀ

en lo referente a

en lo sucesivo

por lo menos

a lo sumo

de lo lindo

por lo sano

por lo civil

lo mejor de lo mejor

por lo general

CATALÀ

pel que fa a

d’ara endavant

si més no

pel cap alt

d’allò més bé

en sec

civilment

el bo i el millor

en general



BAT

No recorda lo malament que ho vam passar.

Vine lo més d’hora que puguis.

No saps lo tendre que és quan vol.

Fes-ho tot lo bé que sàpigues.

Tradueix aquestes oracions:

Ha viajado a lo largo y ancho del país.

En lo sucesivo tendrás que espavilarte solo.

A lo sumo tendrá un par de trajes nuevos.

Por lo visto tiene las ideas muy claras.

No me importa lo más mínimo.

Por lo general es un buen alumno.

A lo mejor tienes suerte y sale contigo.

La carretera se divisaba a lo lejos.

Siempre pide lo mejor de lo mejor.

Siempre haces las cosas a lo loco.

Nos lo pasamos de lo lindo.

Tienes que cortar por lo sano.

Se casaron por lo civil.

Por lo menos dáselo en mano.

Todo lo hace en grande.

K

J

I

H

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2



BAT

Subratlla els determinants d’aquesta carta al director. Indica a quina classe pertanyen:

Jardí desolat“Faune mutilat / brollador eixut / jardí desolat / de ma joventut”. Així comença una de

les més boniques poesies del mallorquí Joan Alcover. Jardí desolat és, en aquest estiu tan

sec, l’aspecte dels nostres arbres. Ens diuen, des del servei competent, que no patim. Jo,

ja fa uns quants dies que pateixo. En els meus dies de joventut, els nostres arbres, els vells

plataners dels nostres carrers, no perdien la fulla fins a la tardor. I en aquells anys tam -

bé patíem una “pertinaz sequía”, com se’ns deia amb el llenguatge de l’època. Recor -

do com cada dia, pel meu carrer, un dels més llargs de l’Eixample, un home carregat amb

una mànega omplia d’aigua els sots dels arbres. L’aigua l’agafava d’un trepilló que hi ha -

via a la vorera. D’això se’n deia regar, i no hi feia poca barrila, la mainada!Avui, dissabte 14 d’agost de 1999

Escriu la forma d’article que convingui en cada cas:

Escriu la forma de preposició + article que calgui:

Corregeix els lo amb estructures diferenciades:

S’estima més fer lo més difícil.

Lo bona que va quedar aquella paella!

Mai no li explicarem lo que va passar entre nosaltres.

Lo simpàtic que era!

No m’importa lo més mínim.

No saps lo lluny que vam arribar!

Lo que pensava ho segueixo mantenint.G

F

E

D

C

B

A

6

5

4

3

iniciació

alarma

incredulitat

efa

única

infidelitat

hostilitat

indecència

universalitat

indiferència

essa

Índia

espera

hostatge

inquietud0

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

Vinc hort.

Vaig hospital.

Corro boscos.

Passejo obaga.

Torno mercat.

Camino ombra.

Ho dono petits.

La crido altaveu.

Sóc escola.

Vinc estació.

El ven quiosc.

Dorm ombra.

Li dóna conserge.

Ho fa engròs.

Ho escalfa avi.0

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

NORMES D’ÚS Formes no personals del verb


BAT

El gerundi és una forma verbal que acaba

sempre amb les consonants –nt.

Cal vigilar d’escriure la grafia t perquè,

generalment, no es pronuncia.

Segons la conjugació a la qual pertany el verb la

vocal anterior és diferent:

primera conjugació –ant: cantant, saltant, tornant.

segona conjugació –ent: perdent, estenent, rient.

tercera conjugació –int: tenint, dormint, venint.

Escriu el gerundi de cada verb. Després, inventa una frase a partir de cada gerundi.

Tornar →

Recollir →

Perdre →

Seduir →

Maleir →

Explicar →

Pensar →

Venir →

Cosir →

Témer →

Conduir →

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

català

-nt

cantant

corrent

dormint

castellà

-ndo

cantando

corriendo

durmiendo

NORMES D’ÚS Formes no personals del verb


BAT

Els principals verbs que presenten participis i gerundis irregulars són:

INFINITIU PARTICIPI GERUNDI INFINITIU PARTICIPI GERUNDIabsoldre absolt absolent entendre entès entenent

admetre admès admetent establir establert establint

atendre atès atenent fondre fos fonent

aparèixer aparegut apareixent imprimir imprès imprimint

aprendre après aprenent moldre mòlt molent

beure begut bevent obrir obert obrint

caldre calgut calent ofendre ofès ofenent

caure caigut caient pertànyer pertangut pertanyent

cobrir cobert cobrint plaure plagut plaent

complir complert complint poder pogut podent

comparèixer comparegut compareixent pretendre pretès pretenent

conèixer conegut coneixent resoldre resolt resolent

córrer corregut corrent riure rigut rient

coure cogut/cuit coent romandre romàs romanent

creure cregut creient sofrir sofert sofrint

descloure desclòs descloent suspendre suspès suspenent

dir dit dient treure tret traient

dur dut duent vèncer vençut vencent

empènyer empès empenyent venir vingut venint

Completa les oracions següents amb la forma de participi del verb indicat:

Hauré l’examen d’anglès.

Hem la mandra.

Havia enamorar-me.

Hem un bon nano.

Hem la lliçó.

Ha l’enigma.

Hauran la revista.

Havien els canelons.

Ha la seva promesa.

Havia els ferits.

Han palplantats.

Ha els llavis.

Completa les oracions amb les formes de gerundi dels verbs indicats:

Anem el que pensem.

Estic els mots encreuats.

Aneu els malalts.

Estem una cosa de no dir.

Anem l’armari.

Estàs logaritmes.aprendreF

1

empènyerE

sofrirD

atendreC

resoldreB

dirA

descloureL

romandreK

atendreJ

complirI

durH

imprimirG

descobrirF

aprendreE

conèixerD

pretendreC

vèncerB

suspendreA

2

NORMES D’ÚS quan/quant


BAT

Omple cada buit amb la paraula adequada:

nois vindran a la festa?

arribi el bon temps, sortirem.

temps fa que no véns al parc?

llibretes has de comprar?

Torna et sembli.

gent que hi ha!

Compta fan tres i tres.

Digues-me amb nois has sortit.

No sé tornaré.

Completa cada refrany amb quan, quant o quants i explica què vol dir:

El rector no es recorda de era escolà.

Pepa la rampelluda, que tot veu se li antulla.

en va deixar el rei Herodes!

Llegeix aquest diàleg i omple cada buit amb la paraula adequada:

Ei, Pol, no sé vegades t’he trucat aquest matí, sí, sí, uns cops,

doncs cap a quarts de nou, no ho sé… volia avisar-te que aquest matí sortia

de casa m’he trobat en Quim i m’ha donat dues entrades per al concert dels Ja t’ho diré.

Que valen? Doncs, ni un duro, que me les ha regalades!

quantesquantsquantaquantquan

C

B

A

quantesquantsquantaquantquan

3

2

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

QUAN

- Fa referència al temps.

- És invariable.

- Ho podem substituir per

“en quin moment”.

Quan arribarà?

No m’ha dit quan sortirem.

QUANT

- Fa referència a la quantitat.

- Té flexió de gènere i de nombre: quant, quanta, quants, quantes.

Quant val?

Quanta gent vindrà?

Ja sé quants nois serem.

Quantes noies han arribat?

català

quan

quant

castellà

cuando / cuándo

cuanto / cuánto

callis, t’ho explicaré tot.

et posis nerviós, crida ben fort!

quilòmetres has de fer?

costa tot plegat?

prendràs una decisió?

No sé amics vindran.

euros dius que val això?

Avisa’m arribis.

dies falten perquè acabi l’any?R

Q

P

O

N

M

L

K

J

NORMES D’ÚS tan/tant


BAT

Completa les oracions següents amb les formes tan o tant.

No corris !

Vine aviat com puguis.

Si triga , marxaré.

Era vell que no podia caminar.

És silenciós com un gat.

Vindré si vols com si no vols.

Penso en tu…

No remenis el cul.

M’agrada el teu vestit!

No t’hi acostis , que et cremaràs.

No siguis fresc!

És bo que me’l menjaré tot.

No vulguis córrer .

Encercla i corregeix la forma equivocada de cada filera de frases:

a) Fa tan fred! b) No corris tant! c) Treballa tan bé!

a) No t’enfadis tant! b) Fa tan el ximple! c) Arriba sempre tan tard!

a) És tant ruc! b) No et pentinis tant! c) No mengis tant!

a) Em crida tant! b) No m’abracis tan fort! c) El recordo tan!

a) M’estima tant! b) No riguis tan! c) Pinta tan bé!

Inventa una continuació per a cada oració:

Si menges tan

Si menges tant

Camina tan

Camina tant

M’han dit que parlen tan

M’han dit que parlen tant

C

B

A

3

5

4

3

2

1

2

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

TAN

- S’escriu davant d’adjectiu o adverbi.

És tan bonic! Corre tan ràpid!

TANT

- S’escriu en els altres casos.

No mengis tant. Tant que l’estimava!

català

tan

tant

castellà

tan

tanto

M’agrada que faci fred.

que l’esperava!

No embrutis la cuina.

M’agrada que siguis eficaç.

En Quim no és esquerp com en Pol.

No te’l miris !

Com podeu menjar !

Està trista que no sé com consolar-la.

No embrutis !

Sempre vas brut?

És valent…

Per què te’l mires ?

Estic amoïnat que no sé si me’n sortiré.Z

Y

X

W

V

U

T

S

R

Q

P

O

N

NORMES D’ÚS Pronoms relatius


BAT

FORMESEls pronoms relatius són: que, què, qui, on, el qual, la qual, els quals i les qualsFUNCIONSEls pronoms relatius acompleixen dues funcions:

a) Pronominalitzen un element que ha aparegut anteriorment anomenat antecedent.

b) Enllacen dues oracions.

T’he presentat un amic. L’amic és argentí.

T’he presentat un amic que és argentí.

TIPUS DE CLÀUSULA QUE INTRODUEIXENEls pronoms relatius introdueixen dos tipus de clàusules:

a) Adjectives: clàusules que ocupen el lloc d’un adjectiu, fan la funció de C. N i l’antecedent del pro-

nom és proper.

La situació que et plantejo és difícil.

b) Substantives: clàusules que ocupen el lloc del substantiu, fan funcions pròpies del substantiu i

no tenen antecedent o és de tipus genèric (la gent, les coses…).

Els que surtin a la nit no s’aixecaran. / Parla’m del que vulguis.

FUNCIÓ DEL PRONOMEl pronom relatiu, com a pronom que és, realitza una funció sintàctica dins la clàusula subordinada.

La simpatia que tens és postissa. El noi de qui t’he parlat és el meu fillol.

CD CP

Subratlla l’element repetit de cada parell d’oracions, substitueix-lo per un pronom

relatiu i col·loca la segona oració dins la primera:

Hem fet un pacte. El pacte no es pot trencar.

Tinc un assumpte entre mans. No et puc encara parlar de l’assumpte.

La ciutat és bonica. Jo visc a la ciutat.

La noia és argentina. Jo em vaig associar amb la noia.

El dia va ser inoblidable. Ens vam conèixer aquell dia.

Identifica les clàusules relatives. Digues si són substantives o adjectives i assenyala la

funció de l’oració i la funció del pronom.

El que fas pertany al món de la fantasia. O P

La carta que has rebut és estrangera. O P

En Pep no és el que sembla. O P

Lliurarem un premi a qui el mereixi. O P

Qui surti amb el tren de les cinc arribarà massa d’hora. O P

He tingut un somni que m’ha impressionat molt. O P

No entenc el que dieu. O P G

F

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

2

1



BAT

ANTECEDENT

L’antecedent del pronom que pot ser:

a) Personal El voluntari que et vaig presentar treballa a Ghana.

b) No personalLa joia que li vaig regalar em va costar un ull de la cara.

CONSTRUCCIONS

El pronom que apareix en les construccions següents:

a) Que: La idea que tinc és genial.

b) Article + que: El que fas m’avorreix.

c) Prep. + art. + que: No t’adones del que fas.

EQUIVALÈNCIES

El pronom relatiu que es pot substituir per el qual, la qual, els qualsi les quals en les clàusules adjectives explicatives.

El conductor, que havia begut massa, no s’adonà del cop.

el qual

CONSTRUCCIONSINCORRECTES

a) És incorrecte substituir el pronom que per el qual, la qual… en les

clàusules adjectives especificatives.

*El conductor el qual havia begut massa…

b) La construcció prep. + art. + que és incorrecta quan es pot substi-

tuir per prep + art. + qual.*Els alumnes amb els que treballo són vitals.

amb els qualsEn canvi, és correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es, això/ allò que.

No pensis tant en el que et preocupa.

allò queNo treballis amb els que et critiquen.

aquells que

Subratlla el pronom relatiu de cada oració, busca’n l’antecedent i digues si és personal

o no personal:

Els plànols que ha fet l’arquitecte no s’ajusten a les nostres necessitats.

Va trobar una mossa que el va dur pel bon camí.

Va tornar a veure una pel·lícula que havia vist a la infantesa.

La gent que va apressada sol viure en tensió.

Va regirar uns calaixos que l’ompliren de records.

Va reclamar la custòdia del fill que tingué amb la Neus.

No és conscient de la quantitat de problemes que tenim.

L’aprenent que vas acomiadar treballa a la botiga de la competència.

Va fer uns pastissets que ningú no podrà imitar.

Digues la funció del pronom de les clàusules relatives de l’exercici anterior:

IFC

I

H

G

HEB

GDA

F

E

D

C

B

A

2

1



BAT

Omple cada buit amb la construcció adient:

que (prep.) + art. + que prep. + art. + qual

fas no es correspon dius.

La festa vas organitzar va ser un èxit.

No crec gens dius.

La crònica has fet és molt polèmica.

No es recorda li vam prometre.

Ha entrevistat un actor fa el pi mentre contesta les preguntes.

No s’adona pot arribar a fer.

Fa sempre creu que és legítim.

Digues a quin tipus d’oració pertanyen les clàusules de l’exercici anterior: substantives

o adjectives.

Substitueix el pronom relatiu que per el qual allà on sigui possible:

Les persones que passen l’estiu a la platja han de vigilar les cremades del sol.

Aquella tarda, que va ploure tant, la recordo amb alegria.

La butaca, que està espatllada, sempre em toca a mi.

No ha fet els deures que li vaig recomanar.

El pis que m’ha tocat d’herència és grandíssim.

Corregeix les construccions incorrectes que trobis en aquestes oracions:

L’eina amb la que treballo és perillosa.

No pensis en el que t’han dit.

La conferència en la que vas participar tingué ressò a la premsa.

El llibre en el que tant has treballat no podrà ser publicat enguany.

Es burla del que fa tothom.

No sap del que parla.

La pressió a la que ens han sotmès és fora mida.

FC

HEB

GDA

G

F

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

H

G

F

E

D

C

B

A

6

5

4

3



BAT

ANTECEDENT

CONSTRUCCIONS

EQUIVALÈNCIES

QUÈa) No personal

La bibliografia amb

què treballes és sòlida.

a) preposició + queLa ploma amb què es-

crius és caríssima.

QUIb) Personal

El noi amb qui surts

és un fatxenda

a) QuiQui no vulgui venir…

b) article + quiEls qui vinguin s’ho

passaran bé.

c) Preposició + quiL’agent amb quicol·labores és corrup-

te.

ONa) No personal(lloc)

El camí per on passo

és ple de roselles.

a) OnEl poble on passo l’es-

tiu és molt avorrit.

b) preposició + onL’indret d’on vinc és

molt acollidor.

a) Preposició + quèL’empresa on treballo…

en quèb) Prep. + art. + qualL’empresa en la qualtreballo…

CONSTRUCCIONS INCORRECTESa) prep. + art. + qui és incorrecta quan es pot substituir per prep. + art. + qual.

*La noia de la qui et parlo es diu Blanca.

de la qual b) prep. + art. + qui és correcta quan es pot substituir per aquell/a/s/es que:

No et refiïs dels qui parlen molt.

d’aquells quic) Cal fer atenció a l’ús col·loquial que representa amb el relatiu que construccions que necessiten

prep + què/ qui.La situació *que et parlo és compromesa.

La situació de què et parlo és compromesa.

A fi de no equivocar-se, cal situar de forma ordenada els elements de la clàusula. Així veiem si el

verb demana preposició i quina preposició demana: Jo et parlo de la situació.

Omple cada buit amb la construcció adient:

qui art. + qui prep. + qui prep. + què on prep. + on

fan la festa són els meus amics.

No sé la raó et queixes.

La ciutat visc és olímpica.

La persona lluitem és molt influent.

La drecera passo cada dia és plena de maduixeres.

No saps les mentides em refereixo.

Les coses li parles no són prou entenedores.

El poble vaig néixer té mar i muntanya.

Donarem el premi faci prou mèrits per obtenir-lo.

tingui les idees clares que parli.J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

Les construccions prep + què i prep. + qui es

poden substituir per les construccions prep. +art. + qual.Les eines amb què treballo són deficients.

amb les quals



BAT

Digues a quin tipus d’oració corresponen les clàusules de l’activitat anterior.

Subratlla totes les possibles construccions de pronom relatiu:

El tren (en el que / que / en què / en el qual) hem viatjat fa massa soroll.

Els teus nebots (qui / de qui / dels quals) tant parles, són aquí.

Els bastons (amb què / amb els que / amb els quals) camines t’aguanten prou bé.

Els amics (dels que / dels qui / de qui / dels quals) et refiaves t’han traït.

La situació (en la que / en què / en la qual / que) et trobes és fruit de l’atzar.

El descontrol (en qui / en què / en el que / en el qual) has viscut no té nom.

El parany (en què / en el qual / en el que) hem caigut és obra dels teus.

El llac (on / en el que / en què/ en el qual) ens hem banyat és molt gran.

L’infant (amb el que / que / amb qui / amb el qual) jugaves s’ha fet gran.

No conec els secrets (als que / als quals / a què) et refereixes.

Substitueix les construccions amb pronom relatiu per d’altres d’equivalents:

La font on hem begut té un doll d’aigua de colors virolats.

El xiquet amb qui jugaves ha caigut i s’ha fet mal.

El forn on compro el pa cada dia fa unes pastes sensacionals.

L’agent a qui et vaig presentar treballa en moltes agències.

L’habitació on he passat els millors moments és la dels meus germans.

Substitueix el relatiu que per altres construccions en cas que no sigui correcte. A fi de

no equivocar-te, compon ordenadament els elements de la clàusula:

L’alumne que vam lliurar el premi va fer un plagi.

El pressupost que em baso s’estableix a partir de les despeses de l’any passat.

La gent que et burles és més competent que no pas tu.

El professor que vas adreçar-te ha fet una tesi excel·lent sobre aquest tema.

A

D

C

B

E

D

C

B

A

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

IFC

HEB

GDA

5

4

3

2



BAT

ANTECEDENTAquests pronoms relatius poden tenir l’antecedent personal o no personal.

S’usen preferentment:

a) En construccions que altrament serien ambigües:

El pare de la Marta, el qual s’ha presentat a oposicions, és un bon comptable.

b) Quan l’antecedent és lluny.

CONSTRUCCIONSa) Substituint les construccions prep + qui / què

El veí amb qui parlaves és de la broma.

amb el qualLa causa per què lluites és una utopia.

per la qualb) Substituint el pronom que en les clàusules adjectives explicatives.

Aquelles persones, que tenen fills, viuen atrafegades.

les qualsc) En la construcció de relatiu possessiu, és a dir, quan el pronom relatiu acompleix la funció de com-

plement del nom

La Marta els germans de la qual són uns dropos ha fet un bon curs.

Construcció: Nom + preposició + el qual, la qual…CONSTRUCCIONS INCORRECTESQuan el pronom relatiu fa de CN és incorrecta qualsevol altra construcció que no sigui:

Nom + prep. + el qual…*La Marta que els germans són uns dropos…

els germans de la qual

Insereix la segona oració dins la primera tot pronominalitzant l’element repetit. Indica

la funció del pronom relatiu.

He begut en una font. L’aigua de la font era fresquíssima.

Vam conèixer un soldat. La cara del soldat tenia moltes marques.

He fet un pacte. Els termes del pacte són de compliment estricte.

Hem acabat un treball. Les il·lustracions del treball són una primícia.

He comprat ous. La qualitat dels ous està garantida.

M’han regalat unes flors. L’olor de les flors s’escampa per tota la casa.

Corregeix les construccions incorrectes:

Vam beure en una font que l’aigua estava contaminada.

Hem trobat una pedra que les arestes són finíssimes.B

A

2

A

F

E

D

C

B

1

MÉS ACTIVITATS Vocalisme: els sons àtons


BAT

Omple cada buit amb a o e i justifica ortogràficament la resposta.1

Classifica els mots següents en la taula segons el nombre de sons de vocal neutra que

contenen. Després, llegeix les paraules en veu alta pronunciant-les adequadament.

margalida – bregar – magnanimitat – caçadora – cansament – replantejar – zonaplataforma – caseta – pelegrinatge – ase – esgargamellar-se – regenerador

parlamentària – transcendental – resta – predeterminista – maridatge – espellissament recaptador – perceptible – malabarista – pastisseria – elasticitat – rebequeria

magatzematge – irreflexiva – esgarrapada – remenadissa

Transcriu els sons vocàlics tònics de les paraules destacades d’aquesta frase. Després,

llegeix-la en veu alta.

Un rus que tenia un ris ros, s’estava al ras sense fer res.

3

2

espelm s

torr

ànim

rour

poet

1 so [ ə ] 2 sons [ ə ] 3 sons [ ə ] 4 sons [ ə ] 5 sons [ ə ]



BAT

Llegeix aquest poema i contesta les preguntes.

L’Elionor

L’Elionor tenia les ganes de plorar

catorze anys i tres hores ni aquella irreprimible

quan va posar-se a treballar. sensació de solitud.

Aquestes coses queden Les dones deien que el que li passava

enregistrades a la sang per sempre. era que es feia gran i aquells mals

Duia trenes encara es curaven casant-se i tenint criatures.

i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”. L’Elionor, d’acord amb la molt sàvia

La gent se l’estimava, predicció de les dones,

l’Elionor, tan tendra, va créixer, es va casar i va tenir fills.

i ella cantava mentre El gran, que era una noia,

feia córrer l’escombra. feia tot just tres hores

Els anys, però, a dins la fàbrica que havia complert els catorze anys

es dilueixen en l’opaca quan va posar-se a treballar.

grisor de les finestres, Encara duia trenes

i al cap de poc l’Elionor no hauria i deia “sí senyor” i “bones tardes”

pas sabut dir d’on li venien

MIQUEL MARTÍ I POL

FONÈTICA

Fes les activitats següents a partir de les paraules del poema:

Transcriu tots els sons de vocal neutra del poema.

Transcriu tots els sons de u àtona.B

A

1

4



BAT

Busca exemples dels sons següents.

Pensa un altre mot que rimi amb cada paraula de la llista que has elaborat en l’activitatanterior:

trenes → penes[ ε ][ ə ] [ ε ][ ə ]

ORTOGRAFIA

Fes les activitats següents:

Completa la taula amb paraules del poema que continguin el so [ ə ].

Justifica ortogràficament les grafies en negreta d’aquestes paraules:B

A

D

1

C

posar-se

curaven

plorar

[ ɑ ] [ ε ]

Noms i adjectius Formes verbal

Singular Plural Terminació Arrel

Masculí Femení Última lletra Penúltima lletra

[ e ] [ ɔ ] [ o ]

MÉS ACTIVITATS Consonantisme


BAT

Transcriu els sons consonàntics d’aquest embarbussament i pronuncia’l

adequadament.

Explica, a partir d’aquests exemples, la fonètica i l’ortografia dels sons oclusius a fi de

mot.

Omple els buits amb les grafies que corresponguin. Justifica, al costat, la norma

ortogràfica.

uaresma

pi es

esno

ineu

il·licitu

delin üent

tren ar

paque

filòle

ràpiJ

I

H

G

F

E

D

C

B

A

3

2

1

cub / cap fred / pet mag / groc

àrab / esquerp càlid / sort llarg / metàl·lic

Una gallina xica, tica, mica

camacurta i ballarica,

va tenir sis fills xics, tics,

mics, camacurts i ballarics;

si la gallina no hagués estat

xica, tica, mica, camacurta i

ballarica, els sis fills no

haurien estat xics, tics, mics,

camacurts i ballarics.



BAT

Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Tres teories de l’extincióActualment hi ha tres teories sobre les causes de l’extinció del mamut,que es calcula que va tenir lloc fa uns 8.000 anys:1. La sobreexplotació. Es basa en la hipòtesi que l’ésser humà va caçar

el mamut fins a extingir-ne l’espècie. Dóna suport a aquesta teoria elfet que s’han trobat nombrosos ossos de mamut a les cavernes habitadesper tribus primitives. Però, alhora, no s’han trobat prou armes pergarantir que tenien capacitat de caçar.

2. El canvi climàtic. Una segona teoria afirma que l’extinció es va produirper un canvi de clima que va introduir modificacions irreversibles enl’hàbitat del mamut, tant en la seva cadena alimentària com en laseva capacitat per sobreviure.

3. La malaltia. Una teoria afirma que els humans podrien haver introduïtalguna malaltia que va delmar els mamuts.No obstant això, els experts creuen més probable que la desaparicióes degui a la combinació de més d’una d’aquestes causes.

El Periódico (31-X-99)

Escriu tres paraules del text que continguin el so de e oberta ([ ε ]) i tres que

continguin el so de o oberta ([ ɔ ]).

[e oberta]

[o oberta]

Transcriu els sons de [ ə ] que trobis en aquesta frase:

Actualment hi ha tres teories sobre les causes de l’extinció del mamut.

Pensa i escriu tres paraules que rimin amb prou:

PROU

Justifica ortogràficament les grafies en negreta d’aquestes paraules:

cavernes

teoria

tenien calcula

Explica per què l’article la no s’apostrofa en el sintagma la hipòtesi. Pensa i escriu

cinc exemples més en què l’article la no s’apostrofa per la mateixa raó.

Justificació:

Altres exemples:

Assenyala les síl·labes tòniques i àtones del segon paràgraf del text.F

E

D

C

B

A

4



BAT

Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules que contenen els sons [ s ] i [ z ]:

Ara, escriu les paraules que has trobat i justifica ortogràficament les grafies que

representen els sons de essa sorda i essa sonora:

Pronuncia bé les tirallongues següents. Després, escriu-les en lletres:

[ ləs ɔkəz əzmɔlən əl bek ə ləs sɔkəs ]

[ əlz ɑztrəz �əls sɑstrəs sus�tən �əzɑstrəs ]

[ ə lə kɑzə si kɑsə əm moltə trɑsə sotə əl sɑlzə �ə lə bɑsə ]

[ əls sɔγrəz �əlz ɔγrəz əz meən ləs sɔβrəz o� fɑn ləz ɔβrəs ]

[ əlz ɑβis son sɑβis ]E

D

C

B

A

6

5

R E C A N Ç A Z I P

S E D O T Z E I A S

P E S A R O I S I E

A S I I O I S S I M

S D A N S A C O M I

S O S I D T O E Z O

C I N I A P I O L Z

P A S N A D O R P I

O G U I O N A A Y N

A N O Z A M A P I C

Paraula Justificació ortogràfica



BAT

Llegeix el text següent i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Per la majoria d’experts en el llenguatge, l’espècie humana és l’única que pot disposar d’uninstrument de comunicació tan sofisticat. Per aquests experts, els humans som els únics ésserscapaços de fer servir el llenguatge com un codi simbòlic i creatiu. No obstant això, estudisrecents semblen posar en dubte aquestes creences. Les investigacions s’han dut a terme amb elprimat més intel·ligent i més semblant a l’home, conegut per ximpanzé pigmeu, encara que elsexperts prefereixen anomenar-lo bonobo, ja que en realitat no és un ximpanzé ni tampoc éspetit. D’una banda, els estudis han revelat que aquests bonobos són capaços d’utilitzar, en unentorn de laboratori, un sistema de símbols segons el seu criteri i sense recompensa.De l’altra, s’ha descobert que en el seu medi natural aquests ximpanzés utilitzen certs signes de lamateixa manera que els éssers humans fem servir els senyals de circulació, per indicar a qualsevolindividu itineraris o l’existència d’un perill.

El Periódico, 29 de març de 1998

Encercla les síl·labes tòniques que apareixen en aquesta frase:

Per la majoria d’experts en el llenguatge, l’espècie humana és l’única que pot disposar d’uns instruments de comunicació tan sofisticat.

Transcriu els sons vocàlics dels mots següents:

experts prefereixen mateixa perill dubte humans laboratori criteri ximpanzé home primat estudis

Escriu dos mots que rimin amb cadascun dels següents:

intel·ligent –

pigmeu –

experts –

instrument –

Posa cinc exemples extrets del text seguint les indicacions:

la grafia o sona [ ɔ ]

la grafia o sona [ o ]

la grafia o sona [ u ]

D

C

B

A

7



BAT

Explica què és un dígraf i posa’n cinc exemples del text.

Dígraf:

Exemples:

Busca en el text dos exemples de diftong creixent i dos altres de diftong decreixent:

Diftong creixent:

Diftong decreixent:

Transcriu fonèticament els sons consonàntics que apareixen destacats en negreta al

text:

Explica l’ortografia de les grafies subratllades del text.

Digues per què la forma tan en el context tan sofisticada no porta t final.

Explica la diferència de significat entre aquestes dues paraules:

revelar:rebel·lar:

Busca al text:

– Tres paraules agudes sense accent: – Tres paraules planes sense accent: – Tres paraules esdrúixoles: – Dues paraules amb accent diacrític:

K

J

I

H

G

F

E

majoria –

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–

espècie –

–

–

–

–

–

–

–

–

–

–



BAT

Busca en aquesta sopa de sons dotze mots distribuïts de la manera següent: n’hi ha

tres amb cadascun dels sons següents [ʃ], [], [tʃ] i [t]. Escriu-los a la graella de més

avall i justifica ortogràficament la resposta:

Prepara aquest dictat seguint les regles del joc d’en Quim. En primer lloc, llegeix el textfixant-te bé en les paraules subratllades. En tres minuts has de memoritzar el lloc queocupen les paraules i les grafies que contenen. Després, tapa el text i completa el queapareix a continuació.

Ja t’ho deia que al jardí d’en Jordi trobaríem el metge i el jutge amb mal de fetge recollintfeixes. Però els vam trobar al garatge d’en Jaume preparant el boix de Nadal. Hi havia moltadisbauxa perquè al jutge li va caure sutge a sobre i, com que és un xerraire, es va estarqueixant tota la tarda com un ximplet.

t’ho deia que al d’en trobaríem el i el amb mal

de recollint . Però els vam trobar al d’en preparant el

de Nadal. Hi havia molta perquè al li va caure a sobre

i, com que és un , es va estar tota la tarda com un .

9

8

ə z u s ə p λ i z ə pt n i k o b r u ʃ ə r rm o n m e t ʃ ə p ə i uɔ s i ʃ t p i λ ɔ w p ə j z ɑ d ə k ʃ w es i λ λ ɔ w t ʃ t i km i t ʃ ə s u l p t tt o t ə n ə β ə k k ə� z ə i s ə ʃ k ɑ ʃ ə d o r s i t ʃ p ip ɑ λ u p ɔ r ə ʃ m d λp ɑ d ə p t ʃ i o ə u

Forma fonètica Forma gràfica Justificació ortogràfica



BAT

Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes que apareixen a continuació:

Cançó del faroner

Transcriu fonèticament els sons vocàlics tònics dels quatre primers versos del poema:

El faroner del Cap de Creus Duu barba llarga fins als peus

encén el foc amb llum de lluna. i mai no menja ni una engruna.

Digues amb quin mot rimen al poema les paraules següents. Transcriu els sons vocàlics de la rima:

creus lluna far

naufragis donzella escull

Indica les elisions i sinalefes que apareixen en aquest poema.

Escriu dos exemples del text que continguin diftong decreixent:

Digues quin tipus d’accent conté la forma té del text i explica per què s’accentua.E

D

C

B

A

D F

EC

B

A

10

El faroner del Cap de Creus

encén el foc amb llum de lluna.

Duu barba llarga fins als peus

i mai no menja ni una engruna.

Fa tres mil anys que vetlla el far

i ja ha viscut set-cents naufragis.

Té la mirada al fons del mar

i sempre canta mals presagis.

El faroner del cap de Creus

ja sols espera una donzella:

“Vindrà vermella fins als peus,

en una barca amb bona estrella.

Potser ja no es fondrà als esculls

ni es desfarà contra la terra.

Portarà l’alba al fons dels ulls

i avançarà cap a la terra”.

El faroner del Cap de Creus

encén el foc amb llum de lluna.

Duu barba llarga fins als peus

i mai no menja ni una engruna.

MIQUEL DESCLOT

L’arbre de la mona. Ed. Barcanova

[ε w]



BAT

Destria els mots del text que contenen els sons següents:

• oclusiu ´ vibrant múlt.dental vocal alveolar vocalsord sonor

• lateral ´ nasalpalatal vocal alveolar vocalsonor sonor

• fricatiu oclusiu vibrantvocal alveolar bilabial vocal alveolar vocal

sord sord sonor

Escriu dos exemples del text en què la grafia g representi el so [ ] i dos més en els quals representi el so [ g ]:

• •

• •

Escriu dos exemples del text en què la grafia c representi el so[ s ] i dos més en què representi el so [ k ]:

• •

• •

Justifica ortogràficament les grafies en negreta de les paraules següents:

Aprèn el poema de memòria i recita’l fent atenció a l’entonació i a la pronúncia adequadadels sons.

J

I

H

G

F

donzella

menja

cançó

llarga

presagis

[ ] [ � ]

[ s ] [ k ]



BAT

Completa cada paraula amb l o l˙l:

La inte igència dels a acantins és i imitada.

La co ecta que va fer el co ega al co egi fou co ossal

L’idi i amb la Cami a és i egítim.

L’a egació que es troba a la carpeta li a és nu a.

Té una fa era per co eccionar ga icismes.

Escriu n, nn, m, mm, mp per completar cada paraula:

L’A a quedà co oguda a causa de la su tuositat de la impre ta.

Ha ca viat l’a fiteatre i ha quedat exe t de pagar impostos.

La Susa a ha dibuixat una circu ferència i ensa.

L’assu te de l’a fitrió que va te tar els co vidats amb a fetamines va ser

un escàndol.

L’empre ta de Jerusale és pere e en el te s.

Completa cada mot amb la grafia adequada:

à / ar: Després de preg a Al prepar un bon sop .

é / er: La Rosa tingu un af amb el port i s’organitzà un bon merd .

è / er: Va arribar al pis cinqu sense al i no va pod prendre ni un caf .

í / ir: En Mart recoll el pat i va part cap a Tahit .

ó / or: Amb molta trist un seny a l’avi tocava el tamb mentre

xarrupava el porr .

ò / or: Sempre diu aix i all per la veritat és que la fl li ha fet sortir

el pl del c . ú / ur: En dej és tab pensar en el fut .

Posa la hac on calgui:

Avui és un dia benaurat perquè hem aniilat l’enemic a Montjuïc.

A Montcada i Reixac totom ha exalat aire contaminat.

Air vaig trobar l’am que buscaves a l’ivernacle.

A Montblanc han issat una bandera exuberant.

Alesores arribà el boemi menjant cacauets.E

D

C

B

A

13

12

G

F

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

E

D

C

B

A

14

11



BAT

Indica els emmudiments i les sensibilitzacions que hi hagi en aquests refranys:

Sant Arnau tanca el vent amb clau.

Entre marit i muller, embolicar-s’hi és mal fet.

D’aiguardent i malvasia, cal fer-ne barreja, Maria.

Amb les dones i amb el mar s’ha de saber navegar.

Del vint-i-u al vint-i-nou, empaita el cabirol.

Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

Prepara aquest dictat. En primer lloc, subratlla les consonants geminades. Després

llegeix-lo diverses vegades atentament i demana a algú que te’l dicti:

La immensa majoria d’il.legals passen la frontera de manera fraudulenta.

Connecten amb xarxes internacionals que col.loquen els immigrants innocents

en llocs il.lícits. Tenen l’al.licient de fer una vida digna i tranquil.la però

aquesta fal.lera és la major part de vegades una simple il.lusió.

16

E

D

C

B

A

17

15

Totes les paraules que comencen per col- geminen la ela com per exemple col˙lecció, col˙laboració…

Els mots aquarel˙la i franel˙la presenten rima consonant.

Davant de b, p i m escrivim m tret dels mots enmig,tanmateix i benparlat.

Les paraules que comencen amb anfi- i circun- s’escriuen amb n.

Tots els derivats de compte s’escriuen amb mp.

Geminar consisteix a doblar la consonant.

Els sons oclusius a fi de mot s’ensordeixen tret dels mots club i fred.

Els sons fricatius i africats a fi de mot se sonoritzen quan els segueix una vocal.

Un emmudiment consisteix a no escriure un so que pronunciem.

Una sensibilització consisteix a pronunciar un so que generalment no sona.

J

I

H

G

F

E

D

C

B

AV F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F



BAT

Llegeix atentament aquest poema i contesta les preguntes de més avall:

Vaca suïssa

Encercla les síl.labes tòniques de la primera estrofa del poema.

Posa exemples de diftong del text que continguin els sons següents:

• [áw]: [wá]:

• [ów]: [ɔw]:

• [εw]: [jə]:

Pensa tres mots que rimin amb:

• brau:

• pudent:

• fet:

• cega:

Escriu els mots del text que continguin so de [ ʎ ] i de [ ] i pronuncia’ls adequadament:D

C

B

A

18

Quan jo m’embranco en una causa justacom En Tell sóc adusta i arrogant:prou, s’ha acabat! Aneu al botavantvós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flacani s’amistança amb el cafè pudent.Vós no sou qui per grapejar una vaca,ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,que sempre ha tingut una ànima d’esclau.A mi no em muny ni que s’acosti amb sabre!Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,l’he bramulat per comes i fondals,i no espereu que me’n desencaminila llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,en lletra clara contaria el fet.Temps era temps hi hagué una vaca cega:jo sóc la vaca de la mala llet!

PERE QUART

Bestiari. La Galera

[ ʎ ] [ ]



BAT

Escriu exemples del text en què la grafia o es pronunciï de la manera següent:

so [ ɔ ]:

grafia o so [ o ]:

so [ u ]:

Escriu exemples del text en què la grafia e es pronunciï de la manera següent:

so [ ə ]:

grafia e so [ e ]:

so [ ε ]:

Transcriu el so de les grafies en negreta. Fixa’t en el so (sord o sonor) que segueix.

sóc adusta vós i galleda tamboret de fusta

sóc la vaca peix la noia baixés expressament

tingut ànima manat d’alfals fos tan

bramulat per comes i fondals

Posa exemples del text de mots que continguin els sons següents:H

G

F

E

oclusius

bilabial dental velar

sord sonor sord sonor sord sonor

prou

fricatius

labiodental alveolar palatal

sord sord sonor sord sonor

MÉS ACTIVITATS Consonantisme: casos particulars


BAT

Corregeix les errades de les oracions següents i justifica ortogràficament les solucions:

No ha fet gaire fred.

S’escriu amb hac perquè és una forma del verb haver. Es pot substituir per havia.

Ens em trobat molt sols.

Ha retrobat l’amic que tan enyorava!

No ho podrem fer cap altra dia.

Em cantat molt i estic afònic.

M’agrada perquè treballa tant bé!

Me’n vaig ha París.

La nostre situació és força difícil.

No a fet res del que havíem decidit!

Quant arribi el fred, encendrem el foc.

Prepara el dictat que tens a continuació. En primer lloc, subratlla les formes següents:

L’Alceste ens ha citat a tota una colla de la classe per aquesta tarda,

en acabat de dinar, al solar, no gaire lluny de casa. L’Alceste és amic

meu, està gras que peta, li agrada molt menjar, i si ha dit de trobar-

nos és perquè el seu pare li ha comprat una pilota de futbol nova i

farem un partit terrible. És maco, l’Alceste.

Ens hem trobat al solar a les tres de la tarda, érem divuit. Calia

decidir com formar els equips perquè fóssim el mateix nombre de ju-

gadors a cada banda. L’àrbitre ha estat fàcil. Hem triat l’Agnan.

SEMPÉ-GOSCINNY, El petit Nicolas

em / hema / ha

2

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1



BAT

Encercla la paraula o expressió incorrecta de cada fila i explica la causa de la

incorrecció:

a) Ha d’espavilar molt. b) Tinc que anar al metge c) Havia de pensar-m’ho

a) Casi ho has endevinat. b) És freqüent tenir por. c) És un treball de qualitat.

a) No hi ha ninguna solució. b) No tinc cap problema. c) No coneixeu cap mag?

a) A més, tinc pressa. b) I ell, a més a més, c) Tinc mal de coll serà puntual. i ademés mal d’orella.

a) Des de que he arribat, b) Ho sap des del primer c) Hi anirem des d’allà. sóc el més feliç! moment.

a) Vosaltres comenceu, b) Ja hem acabat, la resta c) Tu i jo marxem, els demés els altres ja s’hi afegiran. l’enllestirem demà. ja ens trobaran.

a) T’has adonat del problema b) No s’adona de les c) Aviat em vaig donar conta que tenim? qualitats que té. de les dificultats que té.

a) No tinc que dir-te res més. b) Havia de resoldre c) No has de fer-te el valent un munt de problemes. d’aquesta manera.

Digues si són veritables o falses les afirmacions següents:

La forma quan, sense t, expressa quantitat...................................................................

La forma ha s’escriu amb hac quan es pot substituir per havia. ................................

La forma altre s’escriu sempre amb e perquè és invariable........................................

Expressem obligació amb la perífrasi tenir que.............................................................

La forma donar-se conta és més correcta que adonar-se conta..............................

Tan s’escriu sense t quan al darrere hi ha un adjectiu o un adverbi...........................

La forma em s’escriu sense hac quan es refereix a mi................................................

A la frase “No hi ha ningun noi” no hi ha cap incorrecció............................................

Si després de des de hi ha un que, la preposició de s’elimina...................................

A la frase: “Els demés ja vindran” hi ha una incorrecció..............................................10

9

8

7

6

5

4

3

2

FV1

4

8

7

6

5

4

3

2

1

3

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F



BAT

Corregeix les errades que contenen aquestes frases:

A les cinc i mitja tinc hora al dentista.

Si no ho vol fer, pues que no ho faci!

Visc en Barcelona i passo l’estiu en França.

A mida que creixia era més infeliç.

M’agrada aixecar-me d’hora pel matí.

Mira, mentres tu fas el dinar jo faré els llits.

L’autobús passa a les cinc menys vint.

No ho vaig acabar doncs tenia molta pressa.

Treballo millor per la nit que pel matí.

Mentres acabes de decidir què fas, m’asseuré a la butaca.

Pel matí he d’anar a fer uns encàrrecs urgents.

Digues si les afirmacions següents són veritables o falses:

L’article la no s’apostrofa davant de noms de lletra. ....................................................

La forma tan es refereix a temps i tant es refereix a quantitat. ................................

A la frase “Vinc del hort” no hi ha cap incorrecció. ......................................................

La forma és pertany al verb ser i es és un pronom feble. ...........................................

La forma pues castellana equival sempre a la forma doncs. .....................................

L’article la no s’apostrofa davant de la paraula illa, perquè comença amb una i àtona. .................................................................................................................

La preposició de no s’apostrofa davant de mots que comencen amb una hac aspirada. .......................................................................................................

La forma els demés és més correcta que el resto. ....................................................

La preposició a seguida de l’article el es contreu en al tant si el mot que segueix comença en vocal o en consonant. ..........................................................

I

H

G

F

E

D

C

B

A

6

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

5

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F



BAT

Troba la construcció incorrecta de cada grup. Encercla-la i explica la causa

de la incorrecció:

a) Compra pa i aigua. b) Treballa i estudia. c) No i anirà ningú.

a) Estaven jugan. b) Anaven caminant. c) Arribarem cantant.

a) Hi ha molta gent. b) N’hi ha gent. c) N’hi ha molta.

a) El comte, si us plau! b) Vas errat de comptes c) Ja he sortit de comptes.

a) Hi ha tres solucions. b) Hi havia molts problemes. c) N’hi haurà una sorpresa.

a) Cantes o balles? b) Per dinar farem carn o peix. c) No o sap ningú.

a) Treballes ho no fas res? b) Encara no ho has après? c) Només ho sé jo.

a) No hi arribarem mai. b) Es dutxa hi canta. c) No hi tinc res a veure, jo.

a) M’expliques un conte? b) En el conte de sumar

t’has equivocat. c) He llegit el conte

de la Ventafocs un munt de vegades.

a) Fan la feina a temps. b) Compren i venen a fira. c) Em crident massa.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

7



BAT

Resol aquest qüestionari:

Explica la diferència entre a / ha i fes una frase de cada.

Ús de a:

Ús de ha:

Explica quan hem d’escriure tan / tant i fes una frase amb cada forma.

Ús de tan:

Ús de tant:

Com s’expressa l’obligació? Posa’n exemples.

Quina preposició es fa servir per introduir les parts del dia? Posa’n exemples.

Explica la diferència entre i / hi i posa exemples de cada cas.

Ús de i:

Ús de hi:

Indica en quins casos l’article la no s’apostrofa i posa’n exemples.

Escriu dues frases amb la forma altre i dues amb la forma altra. Explica les diferènciesentre aquestes dues paraules.

Escriu deu paraules que continguin la grafia q seguida de diftong.

quantitat,

Escriu tres parelles de paraules que es diferenciïn amb l’accent diacrític i explica el significat de cada element de la parella.

–

–

–

Escriu amb lletres les hores següents:

8:50 : 9:45 :

10:25 : 13:40 :

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

8

MÉS ACTIVITATS La síl·laba i el diftong


BAT

Llegeix aquest fragment del poema “Luard, el mariner” de Josep Maria de Sagarra i

contesta les preguntes:

Assenyala les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones del poema.

Transcriu els sons vocàlics tònics del poema.

Torna a escriure el poema amb tots els mots separats en síl·labes:

La ba-la-da de Lu-ard el ma-ri-ner

Escriu les paraules del poema que continguin dígrafs i classifica-les segons si el dígraf sesepara o no.

Recita el poema amb una entonació i una fonètica adequades.E

D

C

B

A

1

Dígrafs que se separen Dígrafs que no se separen

La balada de Luard, el mariner

Luard és una pell socarrimada,

i és una llengua que no tasta gras;

clatell pelut, i la gorra enfonsada

fins al nas;

samarreta de plom, cul de cabàs.

Quatre dents que s’escapen vironeres,

d’un trosset de bigoti atapeït,

ulls amb un pam d’ulleres,

i unes ungles més negres que la nit.

Luard, cos rebaixat, fortor d’esquer,

peus seguidors de totes les tresqueres,

cridaire, mentider i home de bé,

Luard, el mariner!

JOSEP MARIA DE SAGARRA. Cançons de rem i de vela.Ed. Selecta-Catalònia



BAT

Fixa’t que aquestes són les respostes equivocades d’una prova sobre el diftong. Indica

quina era la pregunta, identifica on es troba l’errada en la resposta i formula la resposta

correcta:

2

Pregunta

Un diftong està format per una vocal que fa de nucli (a, e, o) i un somarginal que l’acompanya ([j], [w]).

Resposta incorrecta

Resposta correcta

Pregunta

Els grups gua, gue, gui, guo, qua, que, qui, quo necessiten una dièresiper indicar que sona la u.

Resposta incorrecta

Resposta correcta

Pregunta

Sí, totes les llengües comparteixen un mateix sistema de diftongacióperquè totes tenen vocals que s’ajunten i formen diftongs.

Resposta incorrecta

Resposta correcta

Pregunta

N’hi ha de creixents, que s’articulen amb la boca oberta i de decreixents,que s’articulen amb la boca tancada.

Resposta incorrecta

Resposta correcta

Pregunta

No, les combinacions i, u + vocal no formen diftong quan es troben a fide paraula. Per exemple: història.

Resposta incorrecta

Resposta correcta

Pregunta

La i i la u, però en casos excepcionals qualsevol altra vocal pot acompliraquesta funció. Per exemple: paella.

Resposta incorrecta

Resposta correcta



BAT

Defineix cadascun dels conceptes següents i posa’n exemples:

- síl·laba:

- dígraf:

- diftong:

- diftong creixent:

- diftong decreixent:

- hiat:

- accent diacrític:

- dièresi:

Indica si les vocals subratllades formen diftong i justifica la reposta:

Accentua les paraules que calgui i justifica ortogràficament la resposta:

Posa accent o dièresi, si cal, i justifica la resposta:6

5

4

3

enciam

cridaire

així

guerra

paella

facilment

esglesia

torneu

aixo

anaveu

confii

raim

Lluis

reinventar

maleim



BAT

Llegeix aquesta cançó popular catalana i contesta les preguntes següents:

La calma del mar

Quan jo tenia pocs anys

el pare em duia la barca,

i em deia quan siguis gran

no et fiïs mai de la calma.

Bufa ventet de garbí,

vent en popa i mar bonança

que anirem cap a llevant

fins a la ratlla de França.

a) Encercla amb un color les síl·labes tòniques i amb un altre les síl·labes àtones.

b) Transcriu els sons vocàlics.

c) Escriu els diftongs i classifica’ls:

d) Indica el tipus de contacte vocàlic que es produeix entre mots consecutius.

7

He estat un home valent

i no he girat mai la cara;

quan he sentit a la pell

l’urpa de la torbonada.

Mes, ai, avui que sóc vell

i ja no em llevo a trenc d’alba,

compto les hores despert

i em fa basarda la calma.

creixents decreixents

MÉS ACTIVITATS Accentuació


BAT

Transcriu els sons vocàlics que representen les grafies en negreta d’aquestes paraules

extretes del text (atenció als sons [i]/[j] i [u]/[w]).

experiència

prèviament

necessària

situació

alteració

Dexeus

actiu

qual

importància

beure

qualitat

quantitat

població

anomalies

relacionades

prou

gaire

meitat

adequadament

causa

estudien

Localitza al text els contactes entre mots consecutius, anota’ls aquí i transcriu-los.

R

U

T

S

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

passa un → [əw]



BAT

L’accent diacrític serveix per distingir parelles de mots que s’escriuen igual però tenen significats di-

ferents. Els principals casos són els següents:

Fixa’t que la major part de parelles que contenen accent diacrític es diferencien en el

so vocàlic. Classifica els mots de la llista (tret de la parella més/mes que conté el so de

[e]) segons el canvi de so que presentin:

Posa l’accent, quan calgui, i pronuncia adequadament.

No està gens be que maltractis el meu be.

Va invertir tots els bens que tenia en un ramat de bens.

Amb aquestes botes no pots botar damunt les botes de vi.

Els grecs adoraven més de deu deus.

Aquesta dona sempre dona tot el que té.

No es correcte que a última hora es canviï l’horari dels actes.

Ell, ahir, feu el seu treball. Avui cal que vosaltres feu el vostre.

Fora divertit que tots féssim la classe fora del centre.

Ma mare té la ma trencada.

El mes que m’agrada mes es el mes de febrer.

He comprat molt cafè però ja l’he molt quasi tot.

Mon pare m’ha ensenyat a comprendre millor el mon.L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1

bé contrari de malament be animal

béns fortuna, riquesa bens animals (xais)

bóta, bótes recipient bota, botes sabata, verb botar

déu, déus ésser suprem deu, deus número, verb deure

dóna, dónes verb donar dona, dones femella

és verb ésser es pronom feble

féu passat del verb fer feu present del verb fer, territori

fóra verb ser fora contrari de dins

mà part del cos ma possessiu àton

més quantitatiu mes part de l’any

mòlt participi de moldre molt quantitatiu

món univers mon possessiu àton

[ o ] / [ ɔ ] [ e ] / [ ə ] [ ɑ ] / [ ə ] [ o ] / [ u ][ e ] / [ ε ]



BAT

Fes una frase amb cadascun dels mots següents:

bé:

bóta:

déu:

dóna:

és:

féu:

fóra:

mà:

més:

mòlt:

món:

Tria el mot adient per omplir cada buit:

En Quim no es troba gaire

Al meu germà li han regalat un negre amb potes rosses.

Els de cal Masdéu tenen un valor incalculable .

L’altre dia un cotxe va atropellar un ramat de

Hem comprat una per guardar el vi blanc.

M’han regalat unes noves per a l’hivern.

Com aquest noi, sembla que estigui nerviós.

venir tan tard com sempre.

Josep, quants diners em ?

Shiva és un dels de l’hinduisme.

Sempre juga el a la loteria.

Ell el problema sense l’ajuda de ningú.

el favor d’estar-vos quiets.

El és un concepte medieval.

germà sempre vol tenir la raó.

Al hi ha moltes llengües diferents.

oncle i cosí juguen a bàsquet.

pare no té nas, ma mare és xata.

mare sempre fa uns macarrons boníssims.

Dóna’m la que t’ajudaré a travessar el pont.

cosina té un Ford que funciona de meravella.

Maria, surt a ara mateix!

bo que comencessis a estudiar.

C

B

A

D

C

B

A

K

J

I

H

G

F

A

B

A

C

B

A

D

C

B

C

B

A

D

C

B

A

4

E

D

C

B

A

3

be:

bota:

deu:

dona:

es:

feu:

fora:

ma:

mes:

molt:

mon:

bé, béns

be, bens

bóta, bótes

bota, botes

déu, déus

deu, deus

féu feu

món mon

fóra fora

mà ma



BAT

D’altres parelles de paraules que es diferencien per l’accent diacrític són les següents:

Classifica les parelles de la llista anterior segons el canvi de so que presentin:

Accentua, quan calgui, i pronuncia adequadament:

Aquella dona mora recull mores.

El net d’en Josep sempre va net i polit.

Els ossos dels ossos són feixucs.

Pel carreró m’arrencava un pel del cap.

Que vols que et digui?

No se què se sent quan t’enamores.

Posa l’accent diacrític allà on calgui:

–Oi que es fantàstic? –digué Joe. (...)

–Es just la vida que vull per a mi –digué Tom–. No t’has de llevar quan et criden, al matí, ni has

d’anar a escola, ni t’has de rentar… no has de fer cap de totes aquestes bestieses. Veus, Joe, un

pirata no ha de fer res de res, quan es a terra, i, en canvi, un ermità ha de resar un munt

d’oracions cada dia, i no s’ha de divertir gens ni mica… Total, que es un avorriment.

–A mes, un pirata sempre es respectat. Un ermità ha de dormir al lloc mes dur que pugui trobar,

i s’ha de posar roba de sac per vestir-se, i cendra damunt el cap, i aguantar la pluja i…

MARK TWAIN. Les aventures de Tom Sawyer. Ed. La Galera

3

F

E

D

C

B

A

2

1

móra, móres fruit mora, mores dona àrab

nét, néta, néts, nétes relació de parentiu net, neta, nets, netes contrari de brut

ós, óssos animal os, ossos part de l’esquelet

pèl, pèls filament de la pell pel, pels contracció per+ el

què interrogatiu, prep + relatiu que conjunció, pronom relatiu

sé verb saber se pronom feble

sí afirmació si condició

sóc verb ser, present soc calçat de fusta

sòl terra sol astre, solitari

són verb ser, present son dormida

té verb tenir te beguda

ús acció d’usar us pronom feble

véns, vénen verb venir vens, venen verb vendre

[ o ] / [ ɔ ] [ ε ] / [ ə ] [ e ] / [ ə ][ e ] / [ ε ]

Si vols sortir amb mi, digues que si.

Soc un gran afeccionat a dur socs.

Son les dotze i encara no tinc son.

No te ni un gram de te.

No us dic res de l’us que va fer del pis.

Venen a fira i venen roba de marca.L

K

J

I

H

G



BAT

Escriu els accents diacrítics que falten en aquest diàleg:

SANDRA: Hola, Ona! Com t’han anat les vacances?

ONA: Mira, be, força be, encara que…

SANDRA: Ja ho se, tenies ganes de tornar, oi? A mi m’ha passat el mateix.

ONA: Si, saps que? Cap a la fi de l’estiu ja et venen ganes de tornar a la rutina de sempre…

SANDRA: Te, i de sentir les històries de l’estiu.

ONA: Doncs això si que no em ve de gust. Es frustrant sentir com tothom s’ho passa be.

SANDRA: Dona, però tu també et diverteixes a la masia. No vens ensopida, oi? T’ha anat tot be?

ONA: Si, si, però… no se, tothom s’empesca unes històries fantàstiques, expliquen aventures

increïbles…i que vols que et digui… a mi no em passa res de tot això.

SANDRA: Dona, a mi tampoc, però quan els sento es com si jo també hi fos, em venen idees per

divertir-me mes. Si, la veritat es que m’agrada. Mira, jo passo l’estiu a Sitges i allà hi ha

munts de gent i més gent i hi ha molt d’ambient i de tot… però, saps que? Jo, quan la

Marta i la Joana no hi són, em sento mes sola que una mussola…

ONA: De veritat? Però tu sempre deies que era fantàstic passar l’estiu a Sitges!

SANDRA: Si, i ho es, però tot te el seu moment, i es ben cert que de vegades t’ho passes be i

d’altres no tant… I a mes, tampoc no m’agrada dir aquestes coses a tothom.

ONA: Ja t’entenc, a mi em passa el mateix.

Llegeix aquest text i justifica ortogràficament les paraules en negreta:

“Ara, nens, aneu a divertir-vos. Nicolas, acompanya la Louisette a lateva habitació i ensenya-li aquelles joguines tan boniques que tens.”

La mare ha dit això amb un gran somriure, però al mateix tempsm’ha mirat d’una manera que és millor no prendre-se-la a broma.La Louisette i jo hem anat a la meva habitació, i un cop allà jo ja nosabia què li havia de dir. Ha estat la Louisette qui ha parlat, ha dit:

-Sembles un mico.

Això no m’ha agradat, llavors li he contestat:

- I tu, tu no ets més que una nena!

I ella m’ha clavat un mastegot. He estat a punt de posar-me a plorar,però m’he aguantat, perquè la mare volia que fos ben educat, llavorsli he estirat una de les trenes, i ella m’ha clavat una puntada de peua la canyella. Llavors, com a mínim he hagut de fer “aaiii, aaiii”,perquè em feia molt mal.

Anava a estirar-li una trena i la Louisette aixecava una mà per ven-tar-me una gleva, quan, tot d’una, la porta s’ha obert i han entrattotes dues mares.

- Així, què nens –ha dit la mare-, us divertiu força?

- Oi tant, senyora! Ha dit la Louisette amb els ulls ben oberts, i des -prés ha parpellejat molt de pressa i la mare li ha fet un petó tot dient:

- Encisadora, és encisadora! És com un ocellet!

SEMPÉ-GOSCINNY, El petit Nicolas

5

4

MÉS ACTIVITATS Apòstrof i contracció


BAT

L’apòstrof és un signe ortogràfic

que serveix per indicar l’elisió

d’una vocal:

el amic → l’amic

la aigua → l’aigua

L’article masculí el, l’article femení la i

la preposició de s’apostrofen davant

d’un mot que comenci per vocal o hac.

En el cas de l’article femení hi ha al-

gunes excepcions (vegeu la fitxa 14).

Acaba d’arribar

L’amiga de l’oncle

Escriu la forma adequada de l’article en cada cas:

esquirol és un animal de bosc.

Celebro aniversari dia 4 de març.

Albert juga a futbol.

M’agrada ocell de casa teva.

orquestra toca molt bé.

Té olla de àvia.

Omple cada buit d’aquest resum de l’argument d’un llibre amb la forma de l’article

que correspongui:

F

E

D

C

B

l’

A

lael

2

1

el

la

de

+ →vocal

h

l’

d’

ós blanc viu als països freds.

Pujo a autobús.

avió és a la pista.

Aquell atleta corre marató.

M’agrada ou ferrat.

apuntador ajuda actor i actriu.

L

K

J

I

H

G

HÄRTLING, PETER

En Theo se’n va.

En Theo, cansat de tants problemes

a casa i a escola, decideix fugir

amb tren. Entra en un parc

d’atraccions i coneix avi Bufa,

amo dels cavallets i dels cotxes de

xoc. vell li recomana de tornar

a casa, però noiet no li fa cas i

arriba fins a Colònia. Allà el deté

policia i el duu amb els pares.

Però tornada no millora

situació familiar i en Theo torna a

anar-se’n amb intenció de trobar

avi Bufa. seu ajudant, un delin-

qüent, fa que noi s’emboliqui i

acabi detingut per policia.

protecció de menors el posa sota

tutela d’un jove assistent social

que l’ajuda a acceptar-se a si mateix

i món que l’envolta.

SENNELL, JOLES.

L’habitant del no-res.

autor planteja un altre interessant cas per a

astut detectiu El llapis fantàstic. Aquesta

vegada haurà de treure entrellat a una sèrie

d’interrogants que tenen a veure amb una pila d’o-

bres d’art. fet és que Dolça senyora

Puigdengolasterns ha perdut seu marit d’una

manera, diguem-ne peculiar, s’ha quedat sense un

“duro”, li han desaparegut els objectes personals i

les joies. A vella mansió on viu només hi

queden els quadres que havia pintat seu marit.

Un cas difícil, oi? On és marit de an-

ciana? Què ha passat amb els efectes personals de

dona? Podrà, finalment, cobrar pensió

de viduïtat i pagar a escurat detectiu?

perspicàcia del detectiu ho deixa tot clar:

clau està en estranya pintura que fa desapa-

rèixer cada un dels objectes reproduïts i, és clar,

quan marit de senyora Puigdengolas-

terns s’autoretrata…



BAT

Omple cada buit amb de o d’:

Acabo arribar Amèrica.

He trobat una closca cargol.

Són nois ara.

Hi ha tota una pàgina activitats.

Faig pràctiques esquí.

En Quim és el noi les ulleres.

Els meus cosins s’estan a l’hotel la plaça.

No es recordava la mena persona que és.

És la Laia, la cosina l’Enric.

aquí a dues hores ja serem fora.

Va fer un moviment rebuig.

Ha anar a París per un afer urgent.

La música venia la ràdio una noia que prenia el sol.

No et culpo no voler saber res ell.

És al costat la botiga esports.

moment hauria resistir.

No vaig tenir ocasió agrair-te el que vas fer.

No l’he vista ençà aquell dia.

Vindràs a veure’m, acord?

No vull assistir a les sessions hipnosi.

No hem eliminar ningú.

Omple els buits amb la forma de la preposició de que sigui adequada en cada cas:

U

T

S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

4

3

STUART, JOE BUFFALO I ALEXANDER.

Henry i el mar.

En Henry va haver anar a viure a un poble vora el mar per

motius salut. I, realment, el noi va trobar que l’escullera

l’indret era del tot saludable: plena jocs vídeo, salsitxes

i hamburgueses, dolços, el tren fantasma… En Henry, però, no veia el

mar tot i tenir-lo sempre al costat. Fins que un dia el mar, cansat

esperar, va aconseguir cridar l’atenció en Henry i fer-se tan i tan

petit que va ser capaç cabre dins un got plàstic. La

desaparició del mar alarmarà els habitants del planeta, els mitjans

comunicació parlaran contínuament del succés i les gavines voleiaran

esvalotades. Només en Henry tindrà la clau tot l’entrellat.



BAT

No sempre que una paraula comença per vocal hem de fer servir l’apòstrof.

No apostrofem l’article la:

- davant d’una paraula que comença per i/u,

hi/hu àtones:

la universitat, la imatge

- davant dels noms de lletra:

la ema

No apostrofem la preposició de :

- davant dels noms de lletra:

de essa

- davant de mots començats per hac aspirada:

un llibre de Harry Johnson

Escriu la forma adequada de l’article, la o l’:

Completa cada afirmació amb la forma adequada de l’article i digues si és veritable

o falsa:

efa és la primera lletra de l’alfabet. .......................................................................

e sempre porta accent obert. ..............................................................................

La suma total de humanitat és de 3 000 000 000. ...........................................

ela geminada és una grafia pròpia del català. ....................................................

hiena no té dents. ...................................................................................................

humitat és tot allò impregnat d’algun líquid. ......................................................

essa sorda s’escriu sempre amb dues esses. ...................................................

industrialització es va iniciar a la Gran Bretanya. ...............................................

immoralitat és el contrari de la moralitat. ...........................................................

insuficiència alimentària provoca trastorns greus en la salut. .........................

Omple cada buit amb la forma adequada de la preposició de:

Li han donat el paper Hamlet en l’obra de teatre.

Aquell llibre històries sorprenents és molt amè.

Encara no he vist l’última pel·lícula Harrison Ford.

S’ha aturar a la porta abans entrar.

Aquell noi és un bon jugador hoquei sobre gel.

ena a ema hi ha una sola lletra.

S’ha omplir el càntir amb aigua.

He fet tres faltes essa sonora.

No sé on ve. I

H

G

F

E

D

C

B

A

d’de

J

FV

I

C

H

G

F

E

D

B

A

3

2

1

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

V F

unió

Isabel

influència

humilitat

insistència

essa sonora

hiena

imatge

ungla

humanitat

erra doble

Índia

indústria

ela geminada

Úrsula

hípica

efa

higiene

A

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B



BAT

L’article determina el nom de forma precisa. Les formes de l’article són les que apareixen en aquest

quadre:

En Pau i na Joana han anat a l’institut. Els amics els esperaven amb les motxilles a punt.

L’apòstrofEls articles el i la s’apostrofen davant de paraules començades per vocal o hac: l’amic, l’euga, l’hora.

Excepcionsa) Les paraules femenines començades per i, u, hi, hu àtones: la imatge, la història, la universitat, la

humiliació.

b) Davant dels noms de lletra: la hac, la ema.

c) Davant de mots que comencen amb el prefix a- amb valor negatiu: la asimetria.

d) En els sintagmes: la ira, la Haia, la una.

La contraccióEls articles el i els es contreuen quan van darrere de les preposicions a, de, per i per a.

Si el mot següent comença per vocal, l’article el no fa la contracció i s’apostrofa:

Vaig a l’excursió / El bastó de l’avi / És per a l’Anna.

Les formes cal, can, cals són resultat de les formes contretes: casa del, casa d’en, casa dels:

Sóc a can Serra / Vaig a calToni.

Omple els buits d’aquests titulars periodístics amb la forma d’article que convingui:

vi català esprem atractiu turístic de seves rutes.

sèrie “Homenots”, que retrata vida i obra deescriptor empordanès Josep Pla, va acabar de rodar-se ahir.

Steffi Graf penja raqueta perquè ha perdut alegria de jugar.

petit comerç crea una tarjeta pròpia per evitar comissions.

Augmenta tensió a Ulster.

Detingut home que va atacar fa cinc mesos rector de Canet.

polítics enceten recta final de campanya electoral.

pluges torrencials acabaran amb arribada deanticicló.

ministre de interior va dimitir a causa de escàndolde comissions.

huracà George assola illa de Hawaii.J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1

singular plural

masculí femení masculí femení

elen

lana

els les

a + el

de + el

per + el

per a+ el

al Vaig al cinema

del Vinc del bosc

pel Torno pel camí

per al És per al Pep.

a + els

de + els

per+ els

per a+els

als

dels

pels

per als

Escric als avis

Records dels avis

Vaig pels cims

És per als amics



BAT

Omple cada buit amb la forma d’article que convingui:

Omple els buits amb les formes d’article o de preposició + article que convingui:

servei de salut andalús finançarà per primer copcanvi de sexe

Bibian Montoya, que va néixer a Almeria com a home però

que seu document nacional hi figura com a dona,

serà sotmesa a una operació de canvi de sexe octubre

que ve. novetat és que intervenció serà fi-

nançada per primer cop sanitat pública, concretament

Servei Andalús de Salut.

operació costarà uns dos milions de pessetes i es

durà a terme en un hospital de Granada. Bibiana Montoya,

de 42 anys i cantant de professió, està rebent des de fa un

any tractament hormonal centre de salut seu

barri, també finançat sanitat pública. dona

ja ha passat per un examen hormonal i un estudi psicològic

previ intervenció de canvi de sexe octubre

que ve. Actualment es practiquen Estat espanyol

unes 25 operacions de canvi de sexe cada any, totes elles

en centres privats i a càrrec pacient.Avui, dissabte 14 d’agost de 1999

Fes la contracció de les formes en negreta:

Avui aniré a casa del ( ) Pep.

Menjarem uns entrepans a casa del ( ) Joan.

Ens veurem a casa d’en ( ) Girbau.

No hi ha ningú a casa dels ( ) oncles.

Tots dinen a casa de la ( ) Joana.

El millor bacallà el vaig menjar a casa d’en ( ) Aureli.

No has anat encara a casa de la ( ) Aina? Fa uns cargols amb suc excel·lents.

Saps on és casa de la ( ) Maria?

Ens veurem a casa del ( ) Toni!I

H

G

F

E

D

C

B

A

4

3

2

il·lustració

illa

inanició

Úrsula

agressió

Índia

universitat

llegenda

hípica

hipnosi

hac

anomalia

imatge

imbecilitat

ungla

urna

ema

efa

ira

independència

humiliació

imaginació

austeritat

ortodòxiaX

W

V

U

T

S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A



BAT

Quan les preposicions a, de, per van seguides de l’arti-

cle el o els, formen una contracció:

Sóc al parc.

Ve del camp.

Caminarem pel bosc.

Les contraccions al, del, pel es desfan da-

vant de mots que comencen amb vocal:

Treballen a l’hort.

Vénen de l’Uruguai.

Anirà per l’esquerra.

Corregeix les errades que trobis en aquestes oracions:

Club del actor

L’explosió del element

Cartes per al impostor

El temps del Estret

Caminant pel espai sideral

El llenguatge de la actriu

Un estrany al Arca d’Steven Spielberg

L’any del embotit

L’augment de la natalitat al Àsia

Renegant del infern

Omple cada buit d’aquests refranys amb les formes de preposició i article que siguin

adequades.

Qui sembra febrer collita té.

Quan març trona, l’ametlla és bona.

abril, cada gota val mil.

maig cada dia un raig.

juny, la falç puny.

Qui no bat juliol, no bat quan vol.

agost, bull el most.

setembre cull les pomes, abans no vinguin les bromes.

Octubre finit, adéu mosquit.

Nadal, cada ovella seu corral.

Per sant Joan el blat fora camp.

Civada granada vint dies segada.

Feina feta matí dura tot el dia.

Quan no puguis navegar, vés moll a badar.

mariner més vell la mar li posa en perill sa pell.

Un ull plat i l’altre gat.P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1

a

de

per

+ →el

els

al, als

del, dels

pel, pels

MÉS ACTIVITATS Les classes gramaticals


BAT

Corregeix les formes incorrectes que trobis en aquestes oracions:

No he trobat ningun raspall al calaix.

No saps lo bé que ens ho vam passar.

L’any que ve aniré a la universitat.

No tinc bastants diners per passar el mes.

Avui no fa molta calor.

Ara t’explicaré lo que va passar ahir a l’institut.

En aquesta empresa hi ha algo que no acaba de rutllar.

Uns aniran a esquiar i els demés faran piragüisme.

Posa’t el teu abric i marxem de seguida.

No t’imagines lo divertit que és el meu cosí.

Sempre fa les coses a lo boig.

En Pep és aquí: he sentit llur cotxe.

La nostre decisió és ferma i no la canviarem.

És el sisé noi de la llista.

Han robat dos-centes camises a un majorista.

Aquest estiu he fet bastantes amistats.

Viu en el 1er pis i jo en el 2on.

Ha fet molts calés? Tothom diu que sí.

He demanat un préstec de dos centes cinquanta-mil pessetes.

No tens ninguna raó per preocupar-te.T

S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

1



BAT

Llegeix aquest text i contesta les preguntes que tens a continuació:

GILGAMESH, el primer matador de dracsLa narració escrita més antiga que es conserva és la història de Gilgamesh.

Gilgamesh era rei d’Uruk, a l’actual Irak, una de les primeres ciutats del món. Un bon dia va

saber que havia de morir i va decidir emprendre una aventura que li donés un nom, que fos

recordat per sempre. Va reunir tot un petit exèrcit i, en companyia del seu company i servent

Endiku, va travessar set muntanyes en direcció al “País dels vius”, on creixien uns cedres mera-

vellosos guardats pel ferotge drac Umwawa.

Seguint els consells del seu fidel company Endiku, Gilgamesh va matar el monstre i li va prendre

els arbres del seu jardí. El fet de tallar els arbres contra la voluntat del drac explica el difícil nai-

xement de l’agricultura i les aventures de Gilgamesh expressen el combat de l’home per dominar

la terra.

Ja en aquelles èpoques, la història de Gilgamesh es va fer molt popular entre tots els pobles de

l’Orient Mitjà, com la de sant Jordi ho és avui entre nosaltres.

Busca paraules del text que continguin els sons vocàlics següents:

[ ə ] [ ε ] [ ə ]: [ ə ] [ ε ] [ i ]: [ u ] [ u ] [ ɑ ]: [ ə ] [ e ] [ ə ]: [ u ] [ ɑ ] [ ə ]: [ ə ] [ ə ] [ ɑ ]:

Escriu cinc mots dels text en què la grafia a soni [ ə ] i cinc altres en què la grafia

o soni [ u ]:

a → [ ə ]: o → [ u ]:

Destria mots del text que continguin els diftongs següents:

[ej]: [ iw]: [wə]:

[uj]: [ew]:

Assenyala les elisions que trobis en aquest text.

Separa els mots següents en síl·labes i explica per què les agrupacions vocàliques

que contenen no formen diftong:

E

D

C

B

A

2

companyia

història

narració

direcció

Orient



BAT

Explica què és l’accent diacrític i posa’n tres exemples del text:

Escriu tres mots aguts que portin accent i tres altres que no en portin. Fes el mateix

amb els mots plans. Justifica la presència o l’absència d’accent:

Mots aguts amb accent:

Mots aguts sense accent:

Mots plans amb accent:

Mots plans sense accent:

Transcriu les esses dels mots següents. Fes atenció als contactes.

es conserva és la història els arbres

Escriu mots del text que continguin els sons següents:

Explica l’ortografia del so [ s ]. Posa’n exemples del text.

F

J

I

H

G

[ r ] [ �z ] [ ʃ ] [ d ]

[ ] [ ks ] [ z ] [ s ]

MÉS ACTIVITATS Substantius i adjectius


BAT

Subratlla els noms del text i encercla els adjectius. Indica’n el gènere i el nombre:

El porc i el gosEls porcs o els gossos tenen un sentit de l’olfacte molt agut i hom se n’aprofita, amb bon nas, en-

sinistrant-los a cercar tòfones (fongs subterranis), o bé a detectar drogues i explosius : són els

gossos policies.

La guineuLa guilla o guineu delimita el seu territori a base de desprendre una olor molt forta, és a dir, una

pudor nauseabunda perceptible en un radi de 0,8 km. També es diu que la guineu expulsa el

teixó (contra el qual no s’atreveix a lluitar) del seu cau orinant pels voltants. El teixó, sensible i

delicat, no pot resistir aquella pudor i abandona l’aixopluc per anar a buscar-ne un altre. De fet,

hi ha molts animals que es defensen amb la seva pudor dels atacs dels depredadors.Cavall Fort 785 / 786. Dossier “El món de les olors”

Escriu aquests sintagmes en plural:

Un camió ple

Una noia feliç

Un impost variable

Un tipus perplex

Un braç expert

Un peu descalç

Una plaça antiga

Escriu aquests sintagmes en singular:

Unes races amigues

Unes butaques incòmodes

Unes pells sensibles

Unes biòlogues exigents

Unes taronges dolces

Unes tasques fixes

Uns pulmons malalts

Escriu aquests sintagmes en femení:

Un jutge ortodox

Un escrivà instruït

Un geògraf incorrupte

Un traïdor miserable

Un heroi desconegut

Un degà indiferent

Un maniquí ros G

F

E

D

C

B

A

G

F

E

D

C

B

A

G

F

E

D

C

B

A

4

3

2

1

MÉS ACTIVITATS Els pronoms


BAT

Indica el tipus de pronom que representen les formes en negreta. Assenyala l’element

al qual substitueix.

La llebre i el gos

Vet aquí que una vegada els animals van acordar que cada dia en donarien

un d’ells al lleó, perquè aquest els deixés tranquils i no els perseguís més.

Cada dia, doncs, s’ho feien a palletes i aquell a qui tocava la més curta

se n’havia d’anar a trobar el lleó perquè se’l mengés.

Un dia la sort va tocar a una llebre molt eixerida. Abans d’anar a trobar

el lleó s’ho va pensar molt, perquè no li feia gens de gràcia morir devo -

rada. Finalment es va decidir i va fer cap on hi havia el lleó, el qual, molt

enfurismat, la va renyar perquè havia trigat tant.

—Sabeu què passa, senyor rei? —li va dir la llebre—. Que molt a prop

d’aquí, tocant a l’estanyol de Llagostera, hi ha un altre lleó que diu que

és el rei d’aquesta terra, i que té dret de prioritat per menjar-se tots els

animals. I he hagut de fer marrada perquè no m’agafés i no em fes ser -

vir de dinar.

El lleó, curt d’enteniment, es va empassar el que li explicava la llebre i,

la mar d’indignat, va dir a la llebre que l’acompanyés per ensenyar-li on

hi havia aquell altre lleó. La llebre no s’ho va fer repetir i va menar l’en-

furismat lleó fins a una gran bassa d’aigua, voltada per totes bandes per

un mur molt alt. Quan els dos animals hi van ser a la vora, i la seva fi -

gura es reflectia en l’aigua de l’estanyol, la llebre va dir al lleó:

—Ho veieu, senyor rei? Aquí baix teniu aquell altre lleó de què us he par -

lat. Mireu, justament ara està a punt de menjar-se una llebre, el pocapena.

El lleó hi va caure de quatre grapes. Es va pensar que les figures que veia

reflectides a l’aigua eren talment les d’un altre lleó i una altra llebre.

I, ple de ràbia, sense pensar-s’hi dues vegades, valent de mena com era,

es va llançar a l’aigua per barallar-se amb aquell altre congènere que li

disputava la sobirania del territori —i les preses que li servien d’aliment.

Però ja no va poder tornar a sortir de l’estanyol on s’havia llançat tan im -

prudentment i es va morir ofegat.

I la llebre va poder salvar la vida gràcies a la seva astúcia.

1

MÉS ACTIVITATS Els pronoms


BAT

Llegeix el text i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Horus. El guerrer de cap de falcóA l’antic Egipte també es mataven dracs, representats allí per serps o cocodrils. El matador de dracsegipci és Horus, que es reconeix pel cap de falcó, que significa el vol de la intel·ligència, la capa -citat d’elevar-se per damunt de les coses fugisseres de la terra.Horus, fill d’Osiris, és el déu del dia que venç el serpent Set, el déu de les tenebres, per alliberarels homes del seu malèfic poder.La seva gesta era la més popular d’Egipte. Al Llibre dels morts, el manual egipci dels nous difunts,la persona que havia de viatjar al Més Enllà adoptava el nom d’Horus i havia de matar un cocodrilper a poder continuar el seu viatge.Quan el cristianisme va arribar a la terra dels faraons, simplement va adoptar aquella tradició tanpopular. Les primeres imatges de sant Jordi que s’han descobert a Egipte tenen el cap de falcó queidentifica el déu egipci. I avui, els cristians d’Egipte, anomenats “coptes”, que es diuen descendentsdirectes dels antics egipcis, encara tenen Horus com a patró, sota el nom de sant Jordi.

Encercla les síl·labes tòniques del primer paràgraf.

A l’antic Egipte també es mataven dracs, representats allí per serps o cocodrils. El matador de dracs

egipci és Horus, que es reconeix pel cap de falcó, que significa el vol de la intel·ligència, la capa -

citat d’elevar-se per damunt de les coses fugisseres de la terra.

Explica què és un dígraf, escriu tots els mots del text que continguin dígrafs i

separa’ls en síl·labes:

Escriu cinc paraules que rimin amb vol:

vol:

Escriu tres paraules del text que continguin cadascun dels sons següents:

Encercla els diftongs que trobis en aquestes paraules:

reconeix intel·ligència nous faraons déus

E

D

C

B

A

2

Se separen No se separen

[ ə ] [ e ] [ ε ] [ o ] [ ɔ ]

MÉS ACTIVITATS El verb


BAT

El verb és una classe gramatical que informa sobre l’activitat o l’estat del subjecte:

La gent riu. / Els infants creixen. / La tieta plora.

Les formes verbals estan formades per dos components:

– El lexema o radical: conté informació lèxica: cant- dorm- sent-

– La desinència o terminació: conté informació gramatical. Indica el temps, la persona, el mode,

etc. Són els morfemes verbals.

1. Els morfemes verbals

PERSONA

NOMBRE

TEMPS

ASPECTE

MODE

2. Temps simples icompostos

3. Formes personals i no personals

4. Les conjuga-cions

5. Verbs regulars iirregulars

Fa referència a les tres persones del discurs:

jo → emissor

tu → receptor

ell → referent

Indica si és singular o plural.

Indica el moment en què es realitza l’acció.

Els temps bàsics són:

– present

– passat

– futur

Indica si l’acció és:

– puntual: procés acabat, aspecte perfectiu

– durativa: procés inacabat, aspecte imperfectiu

Indica l’actitud del parlant:

– indicatiu: exposició de fets reals

– subjuntiu: fets imaginaris, desigs…

– imperatiu: expressa ordres

Els temps s’organitzen en:

– simples: formats per un sol mot

– compostos: formats per l’auxiliar haver conjugat

i el participi del verb.

– Les formes personals es conjuguen seguint les

persones gramaticals.

– Les formes no personals no segueixen les perso-

nes gramaticals. Són l’infinitiu, el participi

i el gerundi.

Segons la terminació de l’infinitiu, els verbs

s’organitzen en tres conjugacions:

primera: acabats en -ar

segona: acabats en -er o -re

tercera: acabats en -ir

Els verbs regulars segueixen la conjugació dels

verbs model.

Els verbs irregulars presenten alteracions en la

conjugació: ortogràfiques, lexemàtiques.

jo miro, tu escrius, ell pensa,

nosaltres somiem,

vosaltres exagereu, elles pinten

jo miro – nosaltres mengem

tu escrius – vosaltres jugueu

ell mira – ells feinegen

canto, escolto, penso

mirava, vaig escoltar

cosiré, marxarem

vaig rentar, han tornat

cantava, rento

sento, tornava, miraré

vull que vinguis, que m’escoltis

vine! torna! escolta’m!

somiava, voldré, torna

ha tornat, havia fet, hagués vist

visc, anem, veniu, tornaré

trencar, venint, assegut

tornar, saltar, anar

perdre, riure, córrer, témer

dormir, sentir, servir

verbs model: cantar, perdre,

témer, dormir, servir

visc, crec, vaig / aniré



BAT

Subratlla els verbs que trobis en aquest poema

Vols venir a la meva barca? Partim pel març, amb la ventada,

—Hi ha violetes a desdir! i amb núvols de cor trasbalsat.

Anirem lluny sense recança Sí, serem vint, serem quaranta,

d’allò que haurem deixat aquí. amb la lluna per estendard.

Anirem lluny sense recança Bruixes d’ahir, bruixes del dia,

—i serem dues, serem tres. ens trobarem a plena mar.

Veniu, veniu, a la nostra barca, Arreu s’escamparà la vida

les veles altes, el cel obert. com una dansa vegetal.

Hi haurà rems per a tots els braços Dins la pell de l’onada salada

—i serem quatre, serem cinc!— serem cinc-centes, serem mil.

i els nostres ulls, estels esparsos, Perdrem el compte a la tombada

oblidaran tots els confins. Juntes farem nostra la nit.

MARIA-MERCÈ MARÇAL, Bruixa de dol, Ed. 62

Indica quin és el lexema d’aquestes formes verbals. Recorda que el lexema és la part

que no varia en tota la conjugació dels verbs regulars (cant-o, cant-aré, cant-ava…):

dormir: ballaré: saltem:

cantant: pensava: tornés:

perdia: trobant: sentiré:

escolto: cremi: servim:

giraria: sopant: mirés:

Escriu l’infinitiu de les formes verbals següents i indica a quina conjugació pertany

cadascuna:

primera conjugació segona conjugació tercera conjugació

escrivim: sentíem: perdem:

partiré: corri: neix:

cosiré: riem: tenies:

compraves: aniré: tornem:

encenies: bevem: morirem:

Forma l’infinitiu, el participi i el gerundi d’aquestes formes verbals:

321

E

D

OJ

NI

MH

LG

KF

C

B

A

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

4

3

2

1

menjava

patia

perdia

cosís

fugia

parlés

oblidaríem

infinitiu participi gerundi



BAT

Llegeix aquest fragment de l’obra Temps de perdre de Maria Mercè Roca i contesta les

preguntes de més avall:

Com que aquest cap de setmana han canviat l’hora avui quan han entrat a la fàbrica encara era

fosc. Potser per això les noies estan més silencioses i fins i tot les planxes sembla que vagin a mig

gas, perquè el canvi de temps és el preludi de l’hivern que és a tocar. Potser per això avui, tot i

que la Laura planxa al ritme de sempre, la pila de la dreta costa tant de baixar i la de l’esquerra

sembla que sempre sigui allà mateix. De tant en tant les seves mans es mouen soles i pensa en

l’estiu i es fa creus de les coses que va arribar a viure i del temps, que ha estat un temps de

perdre, (…). Ara la nena de l’Ester ja va a la guarderia. La Marga s’ha enamorat d’un home més

gran que ella i s’ho passen molt bé, però com que és casat només es poden veure les tardes dels

dimecres. En Manel festeja a dins de la furgoneta amb una caixera del supermercat. El seu

cunyat ara està treballant els adductors. El gat de casa, tan manyac, el van trobar mort a la

carretera i ara en tenen un altre de negre que mossega moltíssim. El seu pare, a aquestes alçades,

ja beu tant com Monsieur Claude i la seva mare ha fet tots els màsters en ofertes.

Ella fa molt de temps que no pinta però aquest any, a més de francès, s’ha matriculat a classes

d’anglès: no se sap mai si ho necessitarà. Però està convençuda que marxarà d’aquí, i que la

propera vegada li tocarà guanyar. Ja és de dia, però com que l’empresa que neteja els vidres fa

vaga són tan bruts que amb prou feines es nota. La Laura mira el rellotge i somriu: ja falta poc

per anar a esmorzar.MARIA MERCÈ ROCA. Temps de perdre. Ed. Columna

Subratlla tots els verbs del text.

Escriu l’infinitiu de deu formes verbals del text que pertanyin a diferents conjugacions.

Busca en el text dos verbs de la primera conjugació que siguin irregulars i explica lacausa de la irregularitat.

Posa exemples del text de formes verbals que alternin les consonants següents:

g → j: g → gu: c → qu:

Escriu tres exemples del text que presentin el següent canvi en el lexema:

u → v: , ,

Posa exemples del text dels verbs ser i estar i assenyala l’ús que presenten:F

E

D

C

B

A

5

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació



BAT

Llegeix aquest poema amb atenció i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Destria mots del poema que contenen els sons vocàlics següents.

Escriu deu mots monosíl·labs tònics i deu mots monosíl·labs àtons. Transcriu el so vocàlicque contenen.

Posa exemples del text de l’ús normatiu del so de vocal neutra.C

B

A

6

Hi ha també la casada del dissetque sempre porta shorts, i el maricódel dotze, que viu sol i rep visites.Hi ha els del deu, que aquest any estrenen cotxei tenen gos a totes les botiguesi la rossa del vint, que pren el solsense sostenidors i té minyona.Hi ha la nena del vuit, que aquest estiuha menstruat per primera vegadai la vídua eixorca del divuitque maldiu de tothom. Hi ha tres donzellesque es banyen nues d’amagat i es palpenmútuament en eixugar-se i riuen.

Hi ha botiguers gasius i un vell que surtcada tarda amb un caçapapallonesi quan és lluny espia les parelles.Hi ha un funcionari retirat, que beumés del compte els dissabtes. Hi ha adulterisd’una tendresa fonda, insospitada,i subrepticis cobriments de corque en el record esdevindran falenes.Hi ha gent grisa i cansada; hi ha la gentde tot arreu, que un dia qualsevoles veu en un mirall, i ja no técoratge ni vergonya per trencar-lo.

MIQUEL MARTÍ I POL, Obra completa. Ed. 62

[ ə ] [ e ] [ e ] [ ə ] [ ə ] [ ɑ ] [ ə ] [ ə ] [ ε ] [ ə ]

monosíl·labs tònics

Noms i adjectius

Terminacions

Formes verbals

Terminacions

singular

plural

última lletra -a

penúltima lletra -e

masculí: -e

femení: -a

-es

monosíl·labs àtons



BAT

Separa en síl·labes els mots següents i indica les agrupacions vocàliques que formendiftong. Indica’n el tipus.

viu: deu: botigues:

vuit: estiu: menstruat:

vídua: eixorca: divuit:

maldiu: nues: mútuament:

gasius: quan: espia:

funcionari: beu: arreu:

qualsevol: veu: mai:

Transcriu fonèticament les agrupacions de diftong de l’exercici anterior.

Explica per què les formes estiu i maldiu no s’accentuen.

Escriu cinc mots del text que presentin so [ z ] entre vocals i tres altres que continguin so[ s ] entre vocals.

• [ s ]: • [ z ]:

Transcriu les esses final de mot i fixa’t bé en el contacte que es produeix.

Busca exemples del text que presentin els sons consonàntics següents:

[ dz ] [ ʃ ]

[ tʃ ] [ d ]

[ g ] [ ]

Recita el poema amb entonació i una fonètica adequada.J

I

H

G

F

E

D

MÉS ACTIVITATS Irregularitats dels verbs


BAT

Els verbs de la primera conjugació acaben en -ar i segueixen el model cantar. La major part de

verbs de la primera conjugació són regulars.

1. Irregularitats ortogràfiques

2. Irregularitats lexemàtiquesEls únics verbs de la 1a conjugació amb irregularitats lexemàtiques són els verbs anar i estar.

– El verb anar presenta diverses arrels: vaig / anava.

– El verb estar presenta irregularitats en la 1a persona del present d’indicatiu (estic) i en les altres

formes que es conjuguen amb el mateix lexema: estigui, estigués…

Omple els buits amb la grafia adequada:

No m’agrada que men is tant.

Sempre barre a els colors amb molta cura.

L’aigua ra ava sense aturall.

Sempre expli em sopars de duro.

Em re a no haver-hi anat.

No et fi is allà on no et demanen.

A l’hora de rentar plats, sempre s’ama en.

No ne is allò que és evident.

Tri en massa i jo tinc gana.

Abra a’m ben fort!

Em finan aran el projecte.

Al eu les mans abans d’intervenir.

Omple els buits amb la forma del verb indicat en present de subjuntiu o imperatiu:

Tu, no (canviar) de canal!

És difícil que jo me’n (fiar) d’algú. Sóc molt desconfiat.

Vol que tu (diferenciar) les posicions d’ambdós partits.

No crec que ells (esquiar) aquest cap de setmana.D

C

B

A

2

C

B

A

C

B

A

C

B

A

1

A

B

C

Canvis en la consonant + a, o, u + e, i c → qu

ç → c

g → gu

j → g

gu → gü

qu → qü

trenco → trenquem

caça → cacem

pego → pegueu

raja → ragem

adequa → adeqüem

enaigua → enaigüem

Dièresi Porten dièresi algunes

formes del present de

subjuntiu i de l’imperatiu

dels verbs acabats en: -ear,

-iar, -oar, -uar.

canviïcanviïs canvia

canviï canviïcanviem canviem

canvieu canvieu

canviïn canviïn

j

g

qu

c

gu

g

ç

c



BAT

Els verbs de la segona conjugació acaben en –er o -re i segueixen respectivament els models témero perdre. La major part de verbs de la segona conjugació són irregulars.

Hi ha un grup de verbs que són de la segona però el fet que en castellà siguin de la tercera provoca

interferències. Són els següents:

– batre, abatre, combatre, rebatre

– cloure, excloure, incloure, recloure

– córrer, concórrer, discórrer, escórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, transcórrer

– fondre, confondre, difondre, infondre

– metre, admetre, emetre, ometre, permetre, remetre, transmetre

– rebre, apercebre, concebre, percebre

– rompre, interrompre, irrompre, prorrompre

1. IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES

Canvis en la vocal del lexema

Els verbs jeure, néixer i treurealternen la vocal a/e en tot el

paradigma verbal

Norma:

– si és tònica → e– si és àtona → a

Els verbs poder i voler s’es-

criuen amb o tret de:

– la 1a persona del present

d’indicatiu

– les formes del present d’indi-

catiu

– les formes del present de sub-

juntiu

– les formes de l’imperatiu

jec neixi trauré

jeus neixis tret

jeu neixi traient

jaiem naixem

jaieu naixeu

jeuen neixin

puc, vull

pugui

puguis vulgues

pugui vulgui

puguem vulguem

pugueu vulgueu

puguin vulguin

2. IRREGULARITATS LEXEMÀTIQUESUn conjunt important de verbs de la segona conjugació presenta irregularitats en el lexema. Mentre

que els verbs regulars es conjuguen amb un sol lexema vàlid per a tota la conjugació (cant-, perd-,

tem-, dorm-), aquests verbs presenten més d’una arrel. Per exemple, el verb vendre es conjuga amb

tres lexemes: venc-, vend-, ven-.

Aquests verbs amb irregularitats lexemàtiques es classifiquen en tres grups. Cal saber els lexemes

que presenta cada grup i els temps amb què es conjuga cada lexema.

1r GRUP. Verbs acabats en:– NDRE: aprendre, atendre, comprendre, desprendre, distendre, encendre, entendre, estendre, fen-

dre, fondre, ofendre, pondre, prendre, pretendre, romandre…

– LDRE: absoldre, dissoldre, doldre, condoldre’s, moldre, resoldre...

– LER: equivaler, prevaler, valer, voler, soler.

Lexemes

velaritzatEl lexema acaba amb

un so velar:

– [ k ] a fi de mot:

venc– [ g ] entre vocals:

vengui

venc- absolc- valc-

eufònicEl lexema acaba amb

una –d- de reforça-

ment:

vend- absold- vald-

purEl lexema no presenta

alteracions:

ven- absol- val-



BAT

Temps Indicatiu

1a p. present: vencPerfet simple:

venguí…

Subjuntiu

Present: vengui,

venguis.

Imperfet: vengués,

venguessis…

Imperatiu

persones 3,4 i 6:

vengui ell, venguem

nos., venguin ells.

– Futur: vendré, ven-

dràs, vendrà, ven-

drem, vendreu,

vendran

– Condicional:

vendria, vendries,

vendria, vendríem,

vendríeu, vendrien

– Imperfet d’indicatiu:

venia, venies, venia,

veníeu…

– Gerundi: venent

– Imperatiu 2 i 5:

aprèn, apreneu

2n GRUP. Verbs acabats en:-ÈIXER: aparèixer, comparèixer, conèixer, desconèixer, parèixer, reconèixer, reaparèixer

Lexemes

Temps

velaritzatconec-

(mateixos temps i persones

que el primer grup)

– Present d’indicatiu: conec– Perfet d’indicatiu: coneguí

– Present de subjuntiu: conegui

– Imperfet de subj.: conegués

– Imperatiu (3,4 i 6): conegui,

coneguem, coneguin.

purconeix-

– Infinitiu: conèixer

– Gerundi: coneixent

– Present d’ind: coneixes…

– Imperfet d’ind: coneixia…

– Futur: coneixeré…

– Condicional: coneixeria

– Imperatiu (2 i 5): coneix,

coneixeu.

3r GRUP. Verbs que contenen diftongAquests verbs es classifiquen en tres grups segons com es modifica la u del lexema:

– u → v: beure, deure, escriure, moure, ploure, viure, reviure, prescriure…

– u → i: caure, creure, jeure, lleure, seure, treure, veure, escaure, descreure

– u → 0: cloure, coure, noure, plaure, raure, riure…

Lexemes

Temps

velaritzatbec-, crec-, cloc-

(els mateixos temps i

persones que els altres

grups)

– 1a p. present d’indi-

catiu: crec, bec, cloc

– Perfet d’ind.: beguí,

cregueres

– Present subj: cregui,

creguis…

– Imperfet de subj.:

cregués, cregues-

sis…

– Imperatiu (3, 4, 6):

clogui, cloguem,

u → v: bev-u → i: crei-u → Ø: clo-– Imperfet d’indicatiu:

bevia, bevies,

bevia…

creia, creies, creia…

cloïa, cloïes, cloïa…

– Present d’indicatiu

(4 i 5):

bevem, beveu

creiem, creieu

cloem, cloeu

– Imperatiu (5)

beveu, creieu, cloeu

– Gerundi: bevent,

creient, cloent

purbeu- creu- clou-

– Present d’ind. (2 i 3):

beus, beu,

creus, creu,

clous, clou

– Futur: beuré, beuràs,

beurà…

– Condicional: creuria,

creuries..

– Imperatiu (2)

beu, creu, clou

– Infinitiu: beure,

creure, cloure



BAT

Transforma les formes verbals de pretèrit perfet simple a pretèrit perfet perifràstic:

L’incloguerérem a la llista → El vam incloure.

M’interrompé en el moment en què estava més intrigat →

L’exclogueren de l’equip →

No permeté que la convidessin a sopar →

El reportatge infongué por a la població. →

La xocolata es fongué completament.→

Difongueren la notícia a tots els mitjans de comunicació. →

Separa el lexema de la desinència i indica amb quin lexema es conjuga cada forma:

vendre: vend-, eufònic

dissolia: reconec:

conegué: estendria:

prenia: volíem:

suspenc: suspengui:

vendrem: romania:

Completa les oracions següents amb la 1a persona del singular i la 2a persona del

plural del present d’indicatiu:

Jo roba al mercat. Vosaltres .

Jo les manies de la Sara. Vosaltres .

Jo bé l’aspirina abans de prendre-la. Vosaltres .

En arribar a casa jo, sempre, els llums. Vosaltres .

No gaire bé l’origen del món. Vosaltres .

Jo el cafè. Vosaltres .

Jo anar a la discoteca els divendres. Vosaltres .

Completa les oracions següents amb la forma verbal que s’indica:

Tu no els llums, entraran mosquits.

Si no et hauria jurat que eres un altre.

Demà jo aquestes substàncies.

Qui guanyar-me, haurà de treballar molt.

Jo no encara la teva companya.

Crec que ens força.

M’agradaria que tu aquest cas.

No qui vol sinó qui pot. (ofendre, pres. ind.)

G

(resoldre, Imp. subj.)F

(entendre, futur)E

(conèixer, pres. ind.)D

(pretendre, pres. subj.)B

(dissoldre, futur simple)C

(conèixer, imp. de subj.)B

(encendre, pres. subj.)A

4

J

I

H

G

F

E

G

F

soler

moldre

encendre

dissoldre

conèixer

comprendre

vendre

G

F

E

D

C

B

A

D

C

B

A

E

D

C

B

A

3

2

1



BAT

Escriu l’imperatiu dels verbs següents:

Separa el lexema de l’auxiliaritat i indica amb quin lexema es conjuga cada forma:

bevia: plau:

segui: seuré:

clogui: cloeu:

caiem: riem:

jaiem: coneixia:

Conjuga, del verb creure:

Un temps verbal que es conjugui amb el lexema velaritzat per a totes les formes.

Un temps verbal que es conjugui amb el lexema pur per a totes les formes.

Un temps verbal que es conjugui amb el lexema amb i per a totes les formes.

Completa les oracions següents amb la forma verbal que s’indica:

No vull que tu em res.

Ell la carn a la planxa.

Nosaltres no el amb bons ulls.

Jo no ho fins que no ho vaig veure.

Vosaltres sempre quan parlo seriosament.

Tu, no em de polleguera! (treure, pres. subj.)

E

(riure, pres. ind.)D

(creure, imp. ind.)B

(veure, imp. ind.)C

(coure, imp. ind.)B

(deure, pres. ind.)A

8

C

B

A

7

J

I

H

G

F

E

D

B

C

A

6

5

comprendre

tu

ell/ella

nosaltres

vosaltres

ells/elles

resoldre

tu

ell/ella

nosaltres

vosaltres

ells/elles

valer

tu

ell/ella

nosaltres

vosaltres

ells/elles

aparèixer

tu

ell/ella

nosaltres

vosaltres

ells/elles

A

Jo

Tu

Ell/ella

Nosaltres

Vosaltres

Ells/elles

B

Jo

Tu

Ell/ella

Nosaltres

Vosaltres

Ells/elles

C

Jo

Tu

Ell/ella

Nosaltres

Vosaltres

Ells/elles



BAT

Els verbs de la tercera conjugació acaben en -ir i es conjuguen seguint dos models: dormir (pur) o

servir (incoatiu).

Els verbs que segueixen el model dormir presenten la mateixa arrel o radical en tots els temps i per-

sones: dorm-o, dorm-iré.

Els verbs incoatius, que segueixen el model servir, presenten l’increment -eix- en les tres persones

del singular i la tercera del plural del present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.

Present d’indicatiujo serveixo

tu serveixes

ell serveixnosaltres servim

vosaltres serviu

ells serveixen

No són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir: ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, fugir,

grunyir, munyir, tossir…!

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES

canvis en la vocal

dièresi

Els verbs sortir, tossir, cosir,

collir i escopir alternen la vo-

cal o/u en tot el paradigma ver-

bal.

Norma:

– si és tònica → u– si és àtona → o

Els verbs acabats en vocal + ircom agrair, conduir, traduir,

cosntruir.. porten dièresi tot se-

guint les normes:

– s’accentua quan les normes

ho permeten: conduíem

– es posa dièresi quan les nor-

mes no ho permeten: conduïa

surto tussi

surts tussis tus

surt tussi tussi

sortim tossim tossim

sortiu tossiu tossiu

surten tussin tussin

sortia, cosiré, cosint…

conduïa tradueixi construíconduïes tradueixis construïres

conduïa tradueixi construíconduíem traduïm construírem

conduíeu traduïu construíreu

conduïen tradueixin construïren

Afegeixen una –e de suport les formes verbals: corre, omple i vine.

Present de subjuntiujo serveixi

tu serveixis

ell serveixi

nosaltres servim

vosaltres serviu

ells serveixin

Imperatiu

serveix tu

serveixi ell

servim nosaltres

serviu vosaltres

serveixin ells

Conjuga el present d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu del verb vestir:1

!

present d’indicatiu

Jo

Tu

Ell/ella

Nosaltres

Vosaltres

Ells/elles

present de subjuntiu

Jo

Tu

Ell/ella

Nosaltres

Vosaltres

Ells/elles

imperatiu

tu

ell/ella

nosaltres

vosaltres

ells/elles



BAT

Completa cada oració amb la primera persona del present d’indicatiu. Fes atenció al fet

de si els verbs són incoatius o no ho són.

els bons menjars.

els botons de l’americana.

amb la roba de la meva germana.

les vaques de ca l’Andreu.

molt a les nits.

quan ningú no em veu.

Omple cada buit amb o o u:

s rto s rtim s rtiré s rti s rtint

t s t ssís t ssint t sso t ssiré

c so c sia c sint c s c siré

c llíem c ll c llo c llís c llint

esc p esc pint esc piré esc ps esc pia

Justifica l’ús de l’accent i la dièresi en les formes verbals següents:

Completa les oracions següents amb les formes adients de l’imperfet d’indicatiu:

Ella no (reduir) mai la velocitat en els revolts.

Nosaltres sempre (obeir) les normes establertes.

Vosaltres (distribuir) els càrrecs amb justícia.

Ells (construir) amb material de bona qualitat.

Tu (influir) massa en el grup.

Tu (conduir) amb facilitat.

Completa aquestes oracions amb les formes adients del pretèrit perfet:

Van construir la urbanització sense respectar l’entorn.

Vaig influir en la seva decisió.

Vas obeir a contracor.

Van succeir fets inexplicables.

Vam distribuir el material sense cobrar-lo.E

escopir

tossir

munyir

vestir-se

cosir

assaborir

D

C

B

A

6

F

E

D

C

B

A

Y

ZTOJ

S

M

N

E

D I

XRH

WLG

UKF

C

QB

PA

F

E

D

C

B

A

5

4

3

2

traduíA

construïmB

reduïaC

obeíemD

agraïesE

conduïuF



BAT

Completa el qüestionari:

Els morfemes verbals són

Les formes no personals del verb són:

Els verbs s’agrupen en tres conjugacions segons la terminació de

Són les següents:

Els verbs irregulars de la primera conjugació són: i

a) El verb trencar alterna la consonant: davant i davant .b) El verb caçar alterna la consonant: davant i davant .c) El verb pegar alterna la consonant: davant i davant .

Els verbs acabats en -iar, -ear, -oar, -uar presenten dièresi en

Els verbs i alternen la vocal a/e al llarg delparadigma. La norma és la següent: escrivim a quan és i e quan és

. Per exemple,

Els verbs poder i voler s’escriuen amb o tret del

Els verbs acabats en -NDRE, -LDRE i -LER es conjuguen amb lexemes,que són:

El futur i el condicional dels verbs acabats en -NDRE, -LDRE i -LER es conjuguen amb ellexema com, per exemple

Els verbs acabats en -ÈIXER es conjuguen amb lexemes que són:

Les formes coneguí i vengui es conjuguen amb el lexema

Les formes coneixeré i pareix es conjuguen amb el lexema

Els lexemes beu-, creu- i clou- s’anomenen

El verb creure pertany al grup de verbs que contenen i modifiquen la uen

Les formes verbals bevia i escrivim es conjuguen amb el lexema

Les ordres afirmatives es fan amb el temps i les ordresnegatives es fan amb el temps

Els verbs alternen la vocal o/ual llarg del paradigma verbal. La norma és la següent:

Els verbs complir, aprendre i treure fan el participi

Els verbs coure, pertànyer i moldre fan el gerundi S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

7

MÉS ACTIVITATS Adverbi i preposicions


BAT

Subratlla els adverbis i les locucions adverbials i indica el grup al qual pertanyen:

temps, lloc, quantitat o mode:

Anem al teatre de tant en tant.

Sempre deixa les coses ençà i enllà; és ben desordenat!

Solament es concentra quan estudia de nit.

Havent dinat només té ganes de jeure i s’ajeu ben arrepapat al sofà.

Sovint compra roba els preus de la qual són fora mida.

Pel cap alt serem un centenar.

Ens trobarem aquí cap al tard.

Avui he treballat bastant tot i que m’he trobat molt malament.

Ara per ara no el trobo gens simpàtic i, a més, parla massa fort.

Arreu on van s’ho passen d’allò més bé.

Si fa no fa, arribarem a trenc d’alba; només queden sis hores!

Mai de la vida no havia vist un home tan alt.

Enguany els resultats han estat tan bons!

Al vespre no li agrada treballar gaire; tan sols rendeix al matí.

Al capvespre ens vam trobar aquí si fa no fa una cinquantena.

Corregeix les formes incorrectes que trobis en aquestes oracions:

De quan en quan ajuda a casa.

No em necessita res.

Acte seguit, el president va procedir a la inauguració del club.

Caminaven carretera a baix.

No té bastant per comprar-se el que necessita.

Solsament es veuran ells dos, no estarà gens mal.

Al dia següent es convocà una manifestació.

No fa res de por.

Treballa puntual i eficaçment.

E

I

H

G

F

D

C

B

A

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1



BAT

Justifica ortogràficament l’ús de les formes destacades en negreta:

Parla com a representant els veïns.

Marxa cap a l’estació.

Fins la Bàrbara hi estava d’acord.

No marxarem fins a les onze.

No en parlis fins que t’ho comuniqui.

Fa gelat per a la família.

Torna aviat cap aquí.

És tan alt com el seu pare.

Completa el text amb les preposicions i locucions prepositives que calgui:

L’individu i l’univers

els japonesos cada individu és un microcosmos l’univers i

està sotmès irremeiablement canvis constants i inevitables. Així,

l’home s’adapta i ocupa un lloc segur l’ordre de les coses. El ja-

ponès sap que la saviesa consisteix cercar l’harmonia la

natura i no el conflicte. la idea canvi correspon el concepte

el Yin i el Yang que és la interacció forces positi -

ves i negatives, alhora oposades i complementàries. Els japonesos creuen

que s’ha buscar sempre i tot l’equilibri totes dues

forces. El proverbi que diu que “l’únic constant és el canvi” serveix

recordar la vida diària que guardar l’equilibri exigeix una vigilància

permanent.

L’oposició el Yin i el Yang es manifesta l’alternança

el dia i la nit, les estacions, el masculí i el femení, la calor i el fred, la llum

i la foscor. La seva importància la planificació les empre -

ses rau la creença que es poden predir els canvis o els esdeveniments

tenint en compte que un augment sobtat del Yang seguirà un rà -

pid descens l’extrem Yin i a l’inrevés, la qual cosa, dit altrament,

significa que si hom no pren mesures urgents, la catàstrofe serà inevita -

ble. Les catàstrofes naturals –tempestes, terratrèmols, inundacions– són

una expressió aquest desordre còsmic. Això mateix passa

els negocis si hom no actua precipitació. això el Ja -

pó a l’hora planificar es té en compte la conveniència fer

els canvis precaució i un desig constant no pertor -

bar l’harmonia existent.

JOHN HARFORD

4

H

G

F

E

D

C

B

A

3



BAT

Llegeix el poema amb atenció i contesta les preguntes següents:

ELS AMANTSNo hi havia a València dos amants com nosaltres.Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.De sobte encara em pren aquell vent o l’amori rodolem per terra entre abraços i besos.No comprenem l’amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliments i teles(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).Es desperta, de sobte, com un vell huracà,i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,ara un muscle i després el peçó d’una orella.El nostre amor és un amor brusc i salvatge,i tenim l’enyorança amarga de la terra,d’anar a rebolcons entre besos i arraps.Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.Després, tombats en terra de qualsevol manera,comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,que no estem en l’edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. Obra completa. Tres i Quatre

Escriu exemples del text en què la grafia a representi els sons següents:

[ ə ]: [ ɑ ]:

Escriu exemples del text en què la grafia e representi els sons següents:

[ ə ]: [ e ]: [ ε ]:

Escriu exemples del text en què la grafia o representi els sons següents:

[ ɔ ]: [ o ]: [ u ]:

Transcriu el so que representen les grafies subratllades:D

C

B

A

5

passat salvatge nosaltres vell ajunta això empeny

MÉS ACTIVITATS El subjecte i el predicat


BAT

Llegeix atentament el text i fes les activitats següents:

a) Assenyala el subjecte dels verbs subratllats. b) Indica de qui depenen i, per tant, quina funció fan els elements en negreta. (CN, CV, CAdj).

Indica la xarxa de relacions dels elements subratllats, és a dir, indica el nucli i explica

qui complementa a qui:

La contaminació de les aigües, el terra i l’atmosfera planteja un problema planetari.

Ja no podem mantenir una visió fragmentària de la conservació del patrimoni.

És la preocupació essencial de personalitats com Jacques-Yves Cousteau.

Cal adoptar regles de conducta d’abast mundial.D

C

B

A

2

1

La contaminació de les aigües, el terra i l’atmosfera planteja un problema planetari

. Ja no podem mantenir una visió fragmentària de la conservació del patri-

moni. Cal adoptar regles de conducta d’abast mundial . No és tolerable que

un determinat país apliqui mesures adequades i que el del costat faci el con-

trari. Alguns països contaminen molt més que altres; són aquests els que han de

pagar la major part de la factura .

Avui dia els països industrialitzats són responsables del 70 al 85 % de la conta-

minació mundial i dels seus efectes desastrosos per al patrimoni cultural de la hu-

manitat . Tot i que són més poblats, els països en via de desenvolupament

tenen tanmateix menys fonts de contaminació ; contribueixen, doncs,

molt menys a la degradació del medi ambient. Amb quin dret es pot exigir a

aquests països, que no disposen dels mitjans necessaris, que es comportin com

nosaltres mateixos no hem sabut fer? Prenguem l’exemple de la desforestació

: el Nord hauria de tenir prou memòria per recordar com devastà durant

segles els seus propis boscos; en comptes de donar lliçons als altres hauria de con-

tribuir a fer que s’adoptin normes de conducta millors que les que ell mateix va

aplicar en el passat.(…)

El respecte envers les generacions futures ha esdevingut una obligació moral

. És la preocupació essencial de personalitats com Jacques-Yves Cousteau,

que des de fa tants anys ens fa descobrir les meravelles de la natura , i que

avui llança el crit d’alarma perquè estem deteriorant el mar, és a dir, el pulmó del

planeta. Tothom sap que no hi ha vida sense llum. Ara bé, és justament a la zona

de contacte entre les aigües i la terra , allí on hi ha concentrades les espècies

marines, on estem destruint els ecosistemes en vessar-hi enormes quantitats

de productes tòxics. La gran amenaça que plana avui dia sobre l’home i sobre l’es-

pècie humana és justament el mateix home.

FEDERICO MAYOR ZARAGOZA, Correu de la Unesco.



BAT

Destria els subjectes dels verbs subratllats i indica l’estructura que presenten:3

“Res no em distreu i m’afeixuga tot.”

“Que el mar i el vent t’ensenyin la cadènciadel seu vaivé i, a poc a poc, et tornina encendre als ulls el flamejar dels somnis.”

“De sobte costa molt adaptar el cosal panteix angoixós dels sentiments”

“Una platja tranquil·la, amb paraventsde roques i de pins, no t’alliberad’aquest corc que et rosega.”

“Retrobar-se és el mot que pot fer possiblesuportar la feixuga meravellad’aquest cos que es rebel·la,fosc i tossut, contra no sap ben béquin ritme inesperat que el desgavella.”

“S’encalma el temps a l’encordat del vent.Per l’abrupte pendent d’aquesta tardadavallo lentament.No em són estranyes les fites del retorn,que molt sovint l’he fet, aquest camí.Reposo en el pedrís de les paraules.Ara em reprenc, i és bo sentir la pluja de mi mateix que em renta i em fecunda.”

“Aquesta llum difusa del capvespredesdibuixa els avets i fa remotsels horitzons llunyans.”

“A poc a poc s’han escolat les horesamb un vaivé d’onada que s’adormtendrament a la sorrai he vist créixer, lentíssim, el poema.”

“Et desvetllen els versos a la niti reclamen l’espai de privilegique sempre els concedies.”

“Tot és incert al vell jardí de sempre.”

“No trobaràs la quietud enlloc.Allò que s’ha perdut no es recuperai és bo palpar-se els muscles per saberque almenys el cos encara fa fermança.”

“Sovint viure és xuclar-se cap a dintre.”

“Són lents i desolats, aquests instants,i només te’n defensa la cadènciadels mots que no pots dir, però mantenenviva dins teu la seva estranya música.”

Versos extrets de MIQUEL MARTÍ I POL, Temps d’interluni. Ed. 62



BAT

Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

El poder de les rebaixes

FONÈTICA - ORTOGRAFIA

Transcriu els sons vocàlics de la rima del poema (recorda que la rima comença a partir

de l’última síl·laba tònica).

Escriu formes del poema que continguin les seqüències de sons vocàlics següents:

[ ə.....o.....ə ] [ ə.....o.....ə ]

[ ə.....ɑ.....ə ] , [ ə.....o ]

Compta les síl·labes de cada vers de la primera estrofa i marca les elisions i les sinalefes.

(recorda que has de comptar fins a l’última síl·laba tònica). Tots els versos tenen les

mateixes síl·labes. Comprova si aquesta regularitat s’esdevé al llarg de tot el poema.

Digues què és un dígraf i posa exemples del text.

Separa en síl·labes els mots següents i subratlla les agrupacions vocàliques que formin

diftong.

caixa - rebaixa - paelles -

enjoiades - preus - qualitats -

quan - dèria - esclaus -

deixo -

E

D

C

B

A

senyores

4

És bonic passar per caixaquan ve el mes de juliolhavent adquirit al volalgun fòtil de rebaixa.

Tenir el que no es necessitaesdevé un plaer tan granque el diner gastat compranten rebaixes ens excita.

Calçotets, mitjons, sabates,plats, paelles o un ansat,sostenidors, bragues, bates,tot fa peça, si és barat.

Hi ha senyores enjoiadesamb els ulls desorbitatsque s’empassen a miradespreus, colors i qualitats.

Hi ha senyors que, per l’aspecte,semblen força desmenjats,però al final, en efecte,surten molt empaquetats.

Tanta fam adquisitiva,¿què la fa néixer? ¿D’on ve?¿Hi ha una força volitivaals espots de la TV?

¿Ens gastem la paga dobleamb l’estalvi per escut?¿som esclaus d’un joc innobleo d’un poder absolut?

D’aquesta dèria revessano en sabria pas dir el nom:et deixo lector, tinc pressa:vull sortir a comprar quelcom.

SALVADOR OLIVA,

Complements circumstamcials,

Quaderns Crema



BAT

Justifica l’ortografia de les grafies subratllades.

Explica l’ortografia del so [s] i posa exemples del text de cada ús i grafia.

Transcriu les esses finals de mot del poema. Fes atenció als contactes.

Transcriu el so de les grafies subratllades següents i digues quin fenomen es produeix:

adquirir adquisitiva absolut

MORFOSINTAXI

Indica la categoria gramatical de totes les formes de l’última estrofa del poema.

Digues si les formes subratllades següents són determinants o adverbis:

algun fòtil molt empaquetatssemblen força desmenjats un plaer tan gran

Posa exemples del text de noms que facin el plural amb les terminacions següents.

Explica la norma de formació del plural dels noms.

-s:

-es:

-ns:

Escriu quatre adjectius del text que siguin d’una sola terminació (en el singular) i dos

que presentin les quatre formes.

1 terminació:

2 terminacions:

Indica el subjecte dels verbs subratllats del poema.E

I

H

G

F

D

C

B

A

caixa

mitjans

joc

peça



BAT

Fixa’t que en els poemes les oracions no segueixen, moltes vegades, l’estructura

sintàctica: subjecte + V + CV + CC. Torna a escriure els fragments subratllats seguint

aquest ordre:

El tren directede diumenge a la tarda.

Van quedant enrereles ànimes cansadesi envellidesde les estacionssota el sol d’hivern.

Amb mà inseguraesborro la parauladesolació.FELIU FORMOSA, dins Deu poetes d’ara. Ed. 62

Cauen gotes a l’estany,dolçament arriba l’onaa l’espina del roser…Llei, fretura, captinença,infortuni, tremolor,la falena me’ls fa enfora…Observant-ne tot l’encert,tanco el llibre que em bescanta.MIQUEL BAUÇÀ, dins Deu poetes d’ara. Ed. 62

Assenyala de qui depenen els elements subratllats i digues si fan de complement del

nom o de complement del verb:

complement del nom complement del verb

Hola! Torno a ser jo, l’Aitor.

Mentre llegies aquest relat el temps ha anat passant amb

la mateixa facilitat que tu t’empassaves els fulls . Han

passat quatre anys des que va succeir tot el que t’he explicat.

Ara els fets em semblen diluïts i llunyans, però no és el

temps qui els canvia , o sinó la nostra manera d’inter-

pretar-los . Quan et fas gran recordes les veus, les imat -

ges i les olors com si les estiguessis vivint novament, però

en fas, potser, una interpretació diferent . En això sí que

m’ha ajudat una mica el pas del temps, perquè ara comprenc

el que abans no entenia , i puc reflexionar amb l’ajut que

em dóna la distància .

Penso que reconèixer els errors està bé i veig que pot -

ser no vaig actuar com calia davant d’un conflicte que m’a-

nava realment gran . De fet, llavors només tenia disset

anys, però ara em sento bé, amb la satisfacció que et dóna te -

nir certs records .

JORDI DE MANUEL I SÍLVIA VEGA, El pes de la por. Alfaguara

CVCN

6

B

A

5



BAT

Indica quina funció realitzen els elements subratllats d’aquest text:

En Quim ha de marxar a fora . S’ha ficat en el negoci d’un hotel nou, molt im-

portant, que edifiquen a la costa . La societat necessita capital i li

han dit de participar-hi . Ha d’anar a veure-ho i a amidar-ho . Sap que

no és un viatge divertit i que no fóra oportú emportar-se la Dolores

. Així doncs, li diu que serà fora tres o quatre dies i que la deixa sola . Que

faci tot el que li vingui de gust, però –alça el dit, imperatiu-, que no vol que sur -

ti amb en Jacint, ni que el rebi a casa mentre ell és fora .

—Només demano això . Ja veus si és poc. El noi m’agrada. Crec que et

pot fer molt bé . Però no vull que sigueu ratolins quan el gat és fora . No -

més són tres o quatre dies, us en podeu estar. Em vexaria assabentar-me que ets amb

ell , sense que jo sàpiga on, com i quan. A ell, digues-li l’excusa que et sem -

bli . O la veritat, tant se me’n fot.

Ella passeja per la casa i passeja sola per Barcelona. No li ve de gust fer tram -

pes , i no veu en Jacint , com en Quim li ha demanat. Passeja

deixant que l’aire la subjecti, desmaiadament . Des del port fins a Gràcia,

d’Horta a la Plaça d’Espanya, deixant-se portar pels seus propis peus. Acaba cansa-

díssima i serenament calmada .

A la casa, també hi passeja.

Entra al despatx d’en Quim , desvagada , i li remena els papers .

Obre calaixos i llegeix coses que no entén i altres que sí que entén i que no

tenen cap interès per a ella. Fins que troba la carta . És a sota d’una carpe -

ta de pell negra , encara guardada a dins del sobre. És una carta de Jack Thurber.

Ell li n’ havia parlat, d’aquella carta , però no la hi va

arribar a ensenyar.

Estimat Quim:

Em faig vell , i confonc les coses . Em pensava que tenia nas i ja ho

veus: no sóc res . Acabat. Michael Gardner era un dels nostres , i que

el matessin així…Bé: em vaig confondre. Devia diners i va voler esquivar

la màfia , i el van pelar. I jo que et vaig enviar la filla , pensant-me que

era dona morta ! Havia fet moltes animalades, el pobre Gardner, i contat coses que

no s’han de contar . Em pensava que era una altra mena de mort … Què hi

farem! Bé: perdona per haver-te passat un encàrrec inútil. A la noia, no la bus -

ca ningú , ni hi ha res d’organitzat ni de sinistre. Pot fer servir el seu nom, i tor -

nar a casa —ja no en té, d’ençà que van matar el Gardner i ella va

fugir—. No cal que es faci passar per hispana ni que s’amagui. Escriu-me,doncs, i

con ta què n’has fet .

Perdona aquest vell ignorant que ho ha confós tot . Però no perdis el temps de -

manant-me una indemnització perquè sóc un pelat total . Recordes els vells temps?

Érem magnífics, tu i jo …

“Una abraçada, Jack Thurber”. ISABEL-CLARA SIMÓ, La salvatge. Columna

7



BAT


Llegir en temps de vacances


Escriu cinc mots del text que continguin la grafia a i representin els sons següents:

[ a ]

[ ə ]

Escriu cinc mots del text que continguin la grafia e i representin els sons següents:

[ ε ]

[ e ]

[ ə ]

Escriu cinc mots del text que continguin la grafia o i representin els sons següents:

[ ɔ ]

[ o ]

[ u ]

Escriu, en cada cas, un exemple de diftong que contingui els sons següents:

[ əw ] [ �w ] [ εw ]

[ əj ] [ wə ]

Escriu quatre casos en què la i, en contacte amb una altra vocal a l’interior de mot, no facide semivocal i, per tant, es transcrigui i:

[ i ] adient

Explica la diferència de significat entre aquests dos mots: – després: – desprès:

Escriu dos mots del text en què la grafia g representi el so [ ] i tres en què representi elso [ � ]:

[ ] [ � ]

G

F

E

D

C

B

A

8

Ara que les vacances ens fan el camí plai no hem de treballar per guanyar-nos la vida,és el moment més adient per oblidarla pressa i el destorb, l’afany i la mentida,i obrir de bat a bat el dolç imaginar.

No hi ha com un captard vora el mar encalmatper començar el viatge d’una excitant lecturasobretot quan l’autor no escriu enderiatni per cap obsessió, ni per cap amargura,ni pretén ser la veu de cap divinitat.

Pura veu, sense pors, sense odis, sense resque s’assembli de lluny a cap impuls primari,pura figuració que vol un cor desprèsper ser rebuda i per, després, voler tornar-hi,com fa l’amant amb llibertat i compromès.

No hi ha com les vacances, doncs, per poder llegirsense esperar cap més plaer que el sol viatge:cap recompensa externa, sinó només sentircom se’ns omple de llum un submergit paisatgeque ja portem a dins i ens crida per sortir.

SALVADOR OLIVA, Complements circumstancials.

Quaderns Crema

MÉS ACTIVITATS Oració simple i oració composta


BAT

Relaciona cada parell d’oracions amb el nexe adient:

Volíem comprar-nos un cotxe nou o aconseguiré una bona qualificació.

Anirem al cinema i busqueu un bon davanter.

Voleu guanyar el partit? però ajuda el seu pare a la botiga.

He fet un bon examen doncs després menjarem una hamburguesa.

A les tardes estudia per tant no teníem prou diners.

Escriu el nexe més adequat d’acord amb la relació que s’estableix entre les dues

oracions juxtaposades:

Has signat el contracte? Ja és hora que el deixis enllestit.

Els esports competitius són molt gratificadors. Cal gent molt preparada emocionalment.

Ha escrit una carta, l’ha enviada per correu urgent.

És molt ofensiu; té bon cor.

Riu, plora...

Has de decidir: estudiar, posar-te a treballar.

Va tenir una lesió al genoll. No podrà córrer aquesta temporada.

Has de veure què et convé més: fer anglès, fer alemany.

Van discutir molt; van acabar com a amics.

Sabia que era molt sensible; l’hauria tractat d’una altra manera.

Indica el tipus de coordinació que presenten les oracions següents.

En Jaume s’ocupa de la comptabilitat i en Pep treballa amb els clients.

Ara pren una decisió, ara en pren la contrària.

Volia ser una bona pediatra però detestava les criatures.

No vol ser el cap de l’empresa? Doncs que comenci a assumir responsabilitats.

No solament guanya amb facilitat sinó que presumeix dels seus èxits.

És un perepunyetes: ni treballa ni deixa treballar els altres.

Van arribar els agents de l’ordre; així que tothom va escampar la boira.

Li hem dit tot el que pensàvem de la seva actitud; tanmateix, crec que es mereix unaoportunitat.

Hem recollit cinc mil signatures; per tant, podem presentar una moció de censura.

Has d’integrar-te en l’equip o hauràs de marxar.

Arribaré a les set, però a les vuit hauré de marxar.

Vol aprovar? Doncs que s’esforci.

No hi ha ningú al teatre; per tant, suspendrem la funció.

Ara diu que plega, ara diu que continua. N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

3

2

1

MÉS ACTIVITATS Oracions subordinades


BAT

Subratlla les clàusules substantives i indica si fan funció de complement directe o de

complement preposicional. Fixa’t en el que demana el verb:

complement directe complement preposicional

Va prometre de dir-li la veritat. Confia que tot anirà bé.

Es nega que fem les paus. No sap que li pot fer mal.

Subratlla les clàusules substantives i indica la funció que fan:

complement preposicional complement de l’adjectiu

Estic content que t’hagis pogut matricular amb mi.

No està disposat que li diguin el que ha de fer.

No s’acostumarà mai que li neguin l’entrada.

Es disposa a entrar en una altra etapa.

Subratlla les clàusules substantives i indica la funció que fan:

subjecte complement de l’adjectiu

És feliç de veure’t tan a gust amb nosaltres.

Em fa feliç que us entengueu tan bé.

Estava content de saber la veritat.

És segur que arribaran abans que vosaltres.

Indica la funció de les clàusules substantives subratllades d’aquest text:

Avui també s’han posat malalts els petits, de manera que sigui com sigui

ens hem de quedar aquí. Em penso que la Maria, en el fons, no se’n vol

anar. Ahir van venir dos guàrdies rurals. Van ser molt amables i van dir

a la Maria que s’alegraven que hi hagués refugiats a la casa, perquè la

senyora Strohmeier, així és com es diu la pagesa, sempre s’ha negat a

tenir gent allotjada a casa, que fins i tot ha amenaçat de calar foc a la

masia si la hi obligaven. Ha dit que és molt tossuda, i que la seva filla i

el seu gendre ja fa temps que la volen dur a una residència de vells però

que ella es nega a deixar la casa. Els policies encara ens han aconsellat

d’anar al poble, d’empadronar-nos-hi i recollir els nostres cupons de ra-

cionament, i aleshores ells ens assignaran aquesta casa. Estic contenta,

m’agrada viure aquí amb la Maria i la vella pagesa. (…)

He passat gairebé un mes sense escriure res. Estava tan cansada! La

Maria i jo treballem de sol a sol. Ella és capaç de treballar com un home

i no vull que pensi que sóc més feble que ella. És clar que ella ja té expe-

riència en aquestes coses i jo encara ho he d’aprendre tot. L’àvia

Strohmeier vigila els nens i cuida el jardí; està molt contenta de tenir la

Maria a casa seva. La guerra s’ha acabat i gairebé no ens n’hem adonat.

Els darrers dies han passat molts desertors. Molts demanen si els podem

donar roba de civil o simplement enterren l’uniforme i l’arma al bosc.

4

C

CAdjS

D

C

B

A

D

C

B

A

CAdjCPrep

DB

A

CPrepCD

3

2

1



BAT

(…) M’agrada treballar a la casa i a l’estable. Ara he après a munyir i ho

faig molt bé.(…)

No podré suportar-ho gaire temps! Em sento com en una presó! Enyoro

moltíssim la Maria, el mas, els camps de conreu i els prats, els nens i

l’àvia Strohmeier. Tinc la sensació que hi ha alguna cosa que em devora

per dintre. Fa dues setmanes, un amic d’en Joe em va portar a casa de la

cosina del papa amb el seu cotxe. Tant de bo no l’hagués trobada! Perquè

ella em va fer continuar cap a la ciutat on l’àvia i els germans ja m’espe-

raven. És clar que vaig estar contenta de trobar-los tots tres, però aquí la

situació és terrible.(…)

L’àvia està molt contenta que jo hagi arribat, així que no ha de fer les

cues quan va a comprar. (…)

Ara anem a buscar provisions sempre que podem. No és fàcil trobar al-

guna cosa per bescanviar.(…)

El senyor Edumeit diu que em farà classes fins que hi torni a haver escola.

(…)

Em penso que està molt content de veure que penso en aquestes coses.

(…) No m’agrada gens haver de cuidar-me dels meus germans, no fan

sinó molestar-me. (…) jo prou que em proposo de portar-me bé i no cau-

sar-li més maldecaps, però quan els nens em fan una malifeta, m’enrabio

i ens comencem a pegar.ROSEMARIU VON SACHACH. Mare, qui ets?. Cruïlla

En Ramon complí tres anys i la Sofia tornà a quedar embarassada. No li

sabé gens de greu. “Potser tindré una nena.” Estava segura que si podia

donar una filla a l’Eladi, l’apartaria de la Maria, que era molt bonica i que

ell, tothom se n’havia adonat, estimava més que en Ramon. Tots els que

anaven a veure-la començaren a dir-li que tindria una nena; i donya Sílvia

també: “Té el ventre rodó; els ventres rodons ja és sabut que porten una

nena a dintre.” Li recomanà que mengés ben poc i que caminés tant com

li fos possible. “Si surt prima, no hi fa res. Ja l’engreixarem!” La Teresa li

preguntà si el part es presentava bé. “Molt. Estic segura que aquesta vegada

tot anirà com una seda; el camí, senyora Valldaura, ja està mig fet.” El

segon fill de la Sofia i l’Eladi nasqué abans d’hora: als set mesos. (…) L’Ar-

manda, que sabia, com tothom, la il·lusió amb què la Sofia esperava una

filla, no podia amagar una mena d’alegria dolenta: “Li està bé: i a més a

més, el nen és pitjor que una figa tova!” Trigaren a batejar-lo i decidiren

de posar-li Jaume. La Teresa, que patia molt de veure aquell nen tan petit

i malaltís, no pogué anar a bateig. El dia del bateig, quan estava a punt de

baixar el primer graó de l’entrada, caigué a terra com un sac. (…) El doctor

Falguera, una mica amoïnat, li receptà un remei pels nervis i massatges.

“Per això darrer no s’ha de preocupar. Conec una infermera que ho fa molt

bé.” I recomanà a la Teresa que no s’abandonés.

MERCÈ RODOREDA. Mirall trencat. Ed. 62



BAT


Mallorca, durant la guerra civil


Escriu cinc mots del text que continguin els sons vocàlics següents:

[ ε ]

[ e ]

[ ɔ ]

[ o ]

Classifica els mots monosíl·labs del poema en tònics i àtons i transcriu el so o sons.

Transcriu els sons de vocal neutra dels quatre primers versos del poema.

Verdegen encara aquells camps i damunt del mateix atzur

i duren aquelles arbredes es retallen les meves muntanyes

Assenyala les elisions del poema.

Digues què és un dígraf i escriu mots del text que en presentin.

Escriu mots del text que continguin els sons següents:

[ ] [ ʎ ]

[ dz ] [ ʃ ]

F

E

D

C

B

A

5

Monosíl·labs tònics Monosíl·labs àtons

Verdegen encara aquells campsi duren aquelles arbredesi damunt del mateix atzures retallen les meves muntanyes.Allí les pedres invoquen semprela pluja difícil, la pluja blavaque ve de tu, cadena clara,serra, plaer, claror meva!Sóc avar de la llum que em resta dins els ullsi que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiquesi em torben, em fatiguen, com en un tedi lent.El cor de la tardor ja s’hi marceix,concertat amb fumeres delicades.I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembrei boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,com en la nit les flames a la fosca.

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL. Obra poètica. Moll



BAT

Justifica ortogràficament les grafies subratllades.

Transcriu fonèticament els sons consonàntics subratllats. Fixa’t en els contactes.

aquells camps aquelles arbredes mateix atzur

les meves muntanyes les pedres invoquen dins els ulls

els jardins fumeres delicades les herbes es cremen

Aprèn el poema i recita’l amb una entonació i una fonètica adequades.

MORFOSINTAXI

Assenyala la categoria gramatical de les formes dels primers quatre versos.

Verdegen encara aquells camps i damunt del mateix atzur

i duren aquelles arbredes es retallen les meves muntanyes.

Escriu substantius del poema que facin el plural segons s’indica:

+ s: +es: +es (amb alteració de la consonant) +ns:

Fes la flexió de gènere i nombre dels adjectius següents.

Digues de quina conjugació són els verbs que predominen en el text.D

C

B

A

I

H

G

marceix

difícil

fatiguen

avarlent

difícil

blavaclara

delicades



BAT

Subratlla les clàusules subordinades i digues si són adjectives o substantives de

relatiu. Després, indica la funció de les clàusules subordinades i assenyala també la

funció del pronom relatiu:

Tot el que veus és meu.

Clàusula: Pronom:

Totes les dones que t’he presentat són tietes meves.

Clàusula: Pronom:

El que dius és impossible.

Clàusula: Pronom:

Les coses que dius són impossibles.

Clàusula: Pronom:

No confio gens en els qui no et miren als ulls.

Clàusula: Pronom:

Digues si els nexes subratllats introdueixen clàusules adjectives o substantives de

relatiu. Indica també la funció del pronom:

Però tan important com conèixer el volum total dels immigrants que resideixen en un país o en una

ciutat és distingir la diversitat de situacions en què es troben. I la primera diferenciació a fer és dis -

tingir entre els que arriben ja amb un treball estable o amb unes expectatives raonables de treball ben

retribuït i els que arriben fugint de la misèria i buscant una ocupació que els permeti subsistir. En -

cara que sigui cert que entre aquestes dues categories extremes hi caben situacions intermèdies.(…)

L’emigrant que s’instal·la en una societat diferent d’aquella en què va néixer es troba sotmès a una

doble pressió. Per una banda pretén integrar-se en la societat en la qual s’ha establert i ho pretén amb

tanta més força com més depèn d’ella per poder subsistir. I al mateix temps, en la mesura en què se

sent diferent, tendeix a buscar la companyia i la solidaritat dels que tenen la mateixa procedència i

es troben en la mateixa situació. I com més forta sigui la dificultat que trobi per integrar-se, i no di -

guem si se sent rebutjat, més forta serà la tendència a acostar-se als que comparteixen la seva llen -

gua i els seus hàbits culturals.MIGUEL SIGUÁN. L’Europa de les llengües. Ed. 62

Subratlla les clàusules subordinades i digues si són substantives o substantives de

relatiu. Indica la funció oracional:

Va fer el que calia.

Els teus amics són sempre els qui l’espifien.

Tenia la impressió que avui seria un bon dia.

M’agrada que t’interessis per la ciència.

Els qui tornen avui no saben res.

Estava molt interessat que li truquessis. F

E

D

C

B

A

8

E

D

C

B

A

7

6



BAT

Indica en cada cas si el nexe subratllat és una conjunció o un pronom:

C conjunció P pronom

La gran majoria dels magrebins que es troben a França o dels turcs instal·lats a Alemanya

podem dir que corresponen al de l’emigració en busca de la subsistència. Els espanyols o por-

tuguesos emigrats a França o a Alemanya a la dècada dels setanta i que s’hi han mantingut cal

suposar que han acabat trobant un treball estable i correspondrien al grup intermedi. Mentre

que els nord-americans o els japonesos instal·lats a París o a Frankfurt els podem incloure, sense

dubtar, en el primer amb un nivell de vida potser superior a la mitjana dels ciutadans alemanys o

francesos. És evident que els problemes lingüístics i socials dels uns i dels altres seran diferents.

Completa cada oració amb el tipus de clàusula que es demana:

(substantiva) és el primer pas per conquerir la noia(adjectiva) . No pensis (substantiva de relatiu) ni t’entossudeixis(substantiva) .

Indica el tipus d’oració, la funció de l’oració i la funció del pronom (en cas que n’hi

hagi) de les clàusules subratllades.

Els joves no fan cas dels avis

La immensa majoria dels participants pensen que els adolescents no tenen en compte les idees de

la gent de la tercera edat .

Tots els alumnes que han participat en aquest debat creuen que els joves no

s’escolten la gent d’edat avançada . Tots coincideixen a afirmar que els aniria

molt millor si ho fessin ja que els avis representen la veu de l’experiència .

“El problema és que la majoria dels joves passen de ser educats ” P. Cerrato,14 anys.

“S’ha de respectar l’opinió de tots, perquè la gent gran representa que té més experiència i sap més

coses de la vida” . J. Portillo, 15 anys.

“Els adolescents no els volem fer cas. Com que són gent gran, creiem que no entenen la nostra

forma de pensar o de fer .” M. Romero, 14 anys.

“Si jo fos un avi em sentiria marginat del món. Em rebutjarien tot el que fes , i

em farien sentir malament”. C. Chiesa, 14 anys.

“Pel gran canvi que ha sofert la nostra societat actual , la majoria de joves

pensen que les idees de la gent de la tercera edat estan antiquades i passades de moda

”. G.Ferreres, 12 anys.

“Hi haurà un moment en què nosaltres també serem grans , i ens agradarà que

respectin i valorin les nostres opinions .” M. Serra, 14 anys.

“Quan sigui gran m’agradaria que els meus fills, néts o persones que m’acompanyessin m’escoltessin

amb amor i tendresa” . L. Blay, 12 anys

“Molta gent jove pensa que una persona d’edat avançada és algú que va contra la forma de pensar

dels joves” . N. Codina, 11 anys

El Periódico de l’Estudiant, gener de 1999

11

10

9



BAT

Subratlla les clàusules adverbials, indica’n el tipus i posa comes allà on calgui:

Fes-ho així com vulguis.

Malgrat que es facin enrera no podran aturar el projecte.

Com que hem arribat tard no ens deixaran entrar al teatre.

Des que sóc aquí veig un batibull de mil dimonis.

Berena mirant la televisió.

Per més que t’hi encaparris decidiran el que voldran.

Des que ha arribat de París no para d’ensenyar-nos fotografies.

Avui el dia és més clar que ahir.

Condueix escoltant música.

En arribar a la casa tingueren una mala impressió.

Treballa molt perquè ningú no li pugui dir res.

És tan intel·ligent que resol tots els problemes en un obrir i tancar d’ulls.

Ens deixaran diners tot i que ja els en devem molts.

Ha fet una altra repassada perquè no està gaire segur de saber-s’ho tot.

Talla la gespa així com fa el jardiner.

En cas que no t’arribin els diners els meus pares te’n deixaran.

La Joana té tan mal geni com tu.

No t’escoltaré si no deixes de cridar.

Com que som joves l’assegurança del cotxe és més cara.

Indica de quin tipus són les clàusules adverbials subratllades d’aquest text:

Els diners, però, es van acabar aviat, i va haver de treballar de mil maneres. La llengua, la va apren -

dre de seguida, perquè els hermanos la hi havien ensenyat , no tant com el francès, però…

Quan es va quedar sense un clau , i el van treure d’una sinistra pensió d’aquelles on no

fan preguntes, es va adonar que li havia arribat l’hora de la veritat. No podia ser cirabotes, ni obrir

cotxes ni fer encàrrecs, perquè hi havia molta competència, organitzada i violenta .

Hi va rebre algunes hòsties. Ara bé, ell tenia una cosa que pocs dels seus competidors tenia: bona

educació, i bona roba. Va aconseguir fer de grum d’un hotel barat, a Brooklyn i era tan atent i tan

servicial que tothom li donava propines . A més, tenia una habitació, fotuda i entafo -

rada a les golfes, on poder dormir. La sort va ser que sabia jugar a tennis i ho feia bastant bé. Un

client de l’hotel li va proposar de fer una partida, i li va dir que li pagaria pel servei. El va portar a

un club i allà va fer nous contactes. Havia de treballar amb compte, perquè el club feia la vista gros -

sa si acompanyava algú , però no hauria consentit que hi anés a fer calés. Va contactar

també amb els paios d’una orquestra que tenia el club per amenitzar el menjador . Un

d’ells, que tocava el saxo tenor, li va dir que per tant i tant li aconseguiria papers de resident. Com

que no tenia prou diners , va decidir robar-los al club mateix, tot enganyant amb una

alarma falsa el vell que hi havia a recepció . No era massa cosa però prou per pagar el

del saxo. Va ser una lliçó dura de pair: el músic es va embutxacar els diners i no en va saber mai més

res. I, al club, no es va atrevir a tornar-hi.Isabel Clara Simó. La salvatge. Proa

13

S

R

Q

P

O

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

12



BAT

Indica de quin tipus són les clàusules subratllades: substantives, adjectives o adverbials.

Si són adverbials, especifica el tipus al qual pertanyen. Si són adjectives o substantives,

indica la funció que fan:

S substantiva Adj adjectiva Adv adverbial

L’endemà al matí, tot i que el nivell del líquid marró de l’ampolla d’Alden només havia baixat uns

cinc centímetres , el cap de Xaman bategava. Havia dormit malament; el vell matalàs de cà -

nem no havia estat estirat ni relligat en molts anys. Es va fer un tall a la barbeta mentre s’afaita-

va . A mig matí, ja no es recordava de res d’això. Havien enterrat el seu pare de seguida perquè

havia mort de febre tifoide , però s’havia ajornat el servei fins a l’arribada de Xaman. El pe -

tit temple de la Primera Església Baptista era atapeït de tres generacions de pacients que havien

estat atesos pel seu pare , persones que havia tractat de malalties, ferides de bala, ganiveta -

des, erupcions inguinals, fractures òssies i qui sap quantes coses més . El reverend Lucian Black -

mer en va fer la lloança…, en un to prou càlid per impedir l’animositat dels presents, però no tan

càlid perquè algú es pogués fer la idea que estava bé morir com el doctor Robert Judson Cole ,

sense haver tingut prou sentit comú per adherir-se a la veritable església . La mare de Xa -

man li havia explicat diverses vegades el seu agraïment pel fet que, per respecte a ella, el senyor

Blackmer havia autoritzat que el seu marit fos inhumat al cementiri de l’església .

La casa dels Cole va estar plena de gent tota la tarda, i la majoria portaven plats de rostits, far -

cits, púdings i pastissos, tant de menjar que l’ocasió va prendre un caire gairebé festiu . Fins

i tot Xaman es va sorprendre mastegant trossos freds de cor al forn , el seu plat favorit. Ha -

via estat Makwa-ikwa qui li havia ensenyat a apreciar-lo ; li havia semblat una exquisidesa

índia, com ara el gos bullit o l’esquirol guisat amb les entranyes, i li havia encantat descobrir que

molts dels seus veïns blancs cuinaven també el cor després de matar una vaca o caçar un cér-

vol . Se n’estava servint un tros quan va alçar els ulls i va veure Lillian Geiger, que

travessava la sala i s’acostava a la seva mare amb pas decidit . Era més vella i pansida, però

no havia perdut el seu atractiu; era clar que Raquel havia heretat la bellesa de la seva mare .

Lillian duia posat el seu millor vestit de setí negre, un sobretot de lli també negre i un xal blanc

plegat; una petita estrella de David de plata penjava d’una cadena sobre la seva esplèndida pitrera.

Xaman s’adonà que ella triava amb compte les persones que saludava ; n’hi havia algunes

que potser saludarien cortesament, amb una certa reserva, una jueva, però mai una simpatitzant

de la causa sudista . Lillian era cosina de Judah Benjamin, el secretari d’Estat confederat, i

el seu marit, Jay, havia marxat de la seva Carolina del Sud natal al començament de la guerra i

s’havia allistat a l’exèrcit de la Confederació juntament amb dos dels seus tres germans.

Quan Lillian es va acostar a Xaman , ella exhibia un somriure tens.

–Hola, tia Lillian-va fer ell. No era tia seva, però els Geiger i els Cole havien establert una rela -

ció quasi de parentiu quan ell encara era petit , i aquest era el tractament que sempre li ha -

via donat .

La mirada de Lillian es va estovar.

–Hola, Rob J. –va dir, en el to afectuós de sempre. Ningú més no l’anomenava així perquè era el

nom amb què coneixien el seu pare , però Lillian rares vegades li havia dit Xaman. Li va fer

un petó a la galta i no es va prendre la pena de donar-li el seu condol . (…)

NOAH GORDON. Xaman. Ed. Proa

14



BAT

Llegeix atentament el poema i contesta les preguntes següents:

Vinyes verdes vora el mar

FONÈTICA – ORTOGRAFIA

Busca en el text paraules que continguin les seqüències següents de sons vocàlics:

[ε... ə]: , , [ə... ɔ]:

[ɔ... ə]: , [ə... ɑ]:

Pensa tres mots que rimin amb cadascun dels següents:

neu: , ,

sou: , ,

Busca diftongs en el text que continguin els sons següents

[εω]: [ɑ ω]:

[�ω]: [ωə]:

[ɑ j]: [u j]:

[o ω]: [e ω]:

Explica la funció de la dièresi en el mot raïm. Posa d’altres exemples:

Digues per què el mot adéu s’accentua:E

D

C

B

A

15

Vinyes verdes vora el mar,ara que el vent no remuga,us feu més verdes i encarteniu la fulla poruga,vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,sou més fines que la userda.Verd vora el blau marinervinyes amb la fruita verda,vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,vora la vela que passa;cap al mar vincleu el cossense decantar-vos massa,vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledatdel verd en l’hora calenta.Raïm i cep retallatdamunt la terra lluenta;vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéual llagut i a la gavina,i al fi serrellet de neuque ara neix i que ara fina…Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor…Dins del cep s’adorm la tarda,raïm negre, pàmpol d’or,aigua, penyal i basarda.Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes vora el mar,verdes a punta de dia,verd suau de cap al tard…Feu-nos sempre companyia,vinyes verdes vora el mar!

JOSEP MARIA DE SEGARRA,

dins Poetria, La Magrana

MÉS ACTIVITATS Substitució de pronoms


BAT

PRONOMS FUNCIONS EXEMPLES

1a pers. EM / ENSCDCI

Em criden. Ens estimen.

M’han cridat l’atenció.

Ens ha donat les notes.

2a pers. ET / USCDCI

Et renyen. Us trobaran.

Et controlen la pressió.

Us han trobat un virus.

3a pers.

adv.

ESCDCI

Es renta. Es banya.

Es renta les mans.

EL, LA, ELS, LES

CD (determinat)

CAtrib. (determinat)

CI (plural: els)

He vist en Quim però no l’he

saludat.

Són les deu o encara no les són?

Prepara’ls un bon esmorzar.

HOCD (neutre, oració)

CAtrib (adj. subst. ind.)

I allò què? Encara no ho he fet.

Sembla simpàtic però no ho és.

LI CI (singular) No li podré donar el treball.

EN

SubjecteCN / CAdj

CD (indeterminat)

CPrep (introduït per de)

CC (introduït per de).

N’han quedat uns quants.

M’he fet unes anàlisis però no

n’he recollit els resultats.

Has agafat notes? No n’he agafat.

No és feliç però no se’n queixa.

Hi vas o en tornes?

HI

CPrep i CC (introduït

per qualsevol preposició que no

sigui de).

CC de maneraCPredicatiu

Va dir que es presentaria

al càrrec però no s’hi atreví.

Vas a París o no hi vas?

Viu alegrement? Sí, hi viu.

El prenen per mentider o no l’hiprenen?

Indica la funció que realitzen en cada cas les formes del pronom em subratllades

d’aquest text:

Tots els que trobo pel carrer em saluden

com si fossin els meus amics de sempre.

I tots em diuen pel meu nom.

Uns em donen diners, d’altres m’ inviten,

uns altres m’ agraeixen favors que no els he fet,

i d’altres em proposen un negoci.

Ara mateix, un sastre m’ ha cridat a la seva botiga

i m’ ensenyava sedes que havia encarregat per mi.

És per això que em prenia les mides.

Segur que tot és art d’encantament,

i que està ple de bruixots de Lapònia.

WILLIAM SHAKESPEARE. La comèdia dels errors. Vicens Vives

1

MÉS ACTIVITATS Substitució de pronoms


BAT

Indica la funció que realitzen les formes del pronom en subratllades d’aquest text i

assenyala l’antecedent en cada cas:

“Si em claven guitzes, jo també n’ hauria de clavar;

i, en aquest cas, us guardaríeu de les meves potes.”

“Si us entesteu a entrar per força

en un moment tan animat del dia,

tothom en parlarà amb un to vulgar,

i la grollera enraonia de la gent

atacarà la vostra fama, encara intacta.”

“I si es fa a mar alguna barca, vine fins al mercat,

on, fins que en tornis, jo t’esperaré.”

“Antífol d’Efes. Pagar-vos! ¿Però què us he de pagar?

Angelo. Els diners que em deveu per la cadena.

Antífol d’Efes. No us en dec cap fins que la tingui.”

“Antífol d’Efes. Esclau borratxo, t’he dit una corda!

Te n’ he dit el propòsit i la finalitat.”

“Luciana. Primer ha negat que tu tinguessis drets sobre ell.

Adriana. Vol dir que a mi no me’n concedeix cap.

D’aquí ve el meu dolor.”

“Antífol d’Efes. Calla, bruixot dement! No n’ estic pas, de boig!”

“Antífol d’Efes. ¿I no me n’he anat enfurismat?

Dromió d’Efes. Doncs sí, en veritat, perquè els meus ossos

en són el testimoni. Se n’ han ressentit molt.”

WILLIAM SHAKESPEARE. La comèdia dels errors. Vicens Vives

Indica la funció que realitzen les formes del pronom hi subratllades d’aquest text i

assenyala’n l’antecedent en cada cas:

“Es disposà a encarregar que preparessin l’habitació verda. Ho havia retardat fins a l’últim mo -

ment. En realitat, no hi havia gaires coses a fer-hi : airejar-la, repassar la pols dels mobles…”

“Tanmateix, malgrat l’actitud correcta, manté un gest distant, d’observadora cauta. L’altra

sembla confusa, s’ha posat una cullerada de sucre al cafè que acaba de servir-l’hi i se’l veu

contenta de tenir alguna cosa a les mans”.

“Res ni definitiu ni important. Per això hi insisteix, amb un to de broma, intranscendent:

—Cerques allunyar-te del món.”

“Va néixer al poble i, fa molts d’anys, quan era un al·lot pucer, l’enviaren a la casa per guanyar-

hi un jornal”.

“Na Mireia, que ha contemplat l’escena sense intervenir-hi, una mica incòmoda ella també,

ha fet un gest d’impaciència.”

“N’Emma mantenia la immobilitat representant el seu paper, i llavors, en cada giravolta, s’hi

recreava com si desconegués el significat de la inèrcia i de l’esgotament”.

“L’habitació verda més de vint anys enrere: un espai molt quiet. A n’Àgueda sempre li havia

agradat refugiar-s’hi .”

“La meravella que desitjava na Margarida era feta de música blava i tenia el color dels violins.

Hi somniava desperta i s’adormia pensant-hi ”.MARIA DE LA PAU JANER. Lola. Planeta

3

2

MÉS ACTIVITATS Pronoms relatius


BAT

Omple cada buit amb la construcció de pronom relatiu adient:

Benicorlí ha estat un poble molt valencià: mai no hi passa res, aparentment. Va rebre la República

amb la mateixa indiferència suportà la dictadura i amb no menys idealisme bucòlic

conviu amb la democràcia. Hi ha hagut odis, però no represàlies. El saldo tràgic de

la guerra espanyola es reduïa a la figura de José Antonio, l’únic nacional inscrit en la creu dels

caiguts. Aquest poble sempre m’ha semblat una illa no permet ingerències. Protegit

per un cinturó d’horta el separava de la ciutat i dels pobles del voltant, els seus ha-

bitants vivien sense pressa a cavall entre les faenes del camp i una burrera industrial

acabà imposant-se. Gairebé tothom es guanyava la vida amb alguna estretor no exempta dels

conforts tangibles de l’època. De classes socials, n’hi havia dues: anaven a missa i

preferien dormir. Minoritaris, els darrers.”FERRAN TORRENT, Gràcies per la propina. Proa

Corregeix les construccions de relatiu incorrectes que trobis en aquestes oracions:

El noi amb el que surto és marroquí.La taula que les potes són trencades l’hem de portar a arreglar.No es recorda del que li vas prometre.La casa en la que visc té esperits a les golfes.El que fas no està bé.Els paisatges els quals pinto són imaginaris.La casa que les finestres són verdes està embruixada.La pinta amb la que et pentines està brutíssima.No sap el que ha de fer.Hem fet un bon treball lo qual ens beneficiarà.L’avi que tens és fabulós.Fes el que et sembli.Recordo una noia la qual era un encant.He rostit un pollastre que la qualitat és fora de dubte.

Omple els buits amb la construcció de pronom relatiu que calgui.

Vés a l’indret (en el que / on / en el qual ) t’han citat.He conegut un home (de qui / del que / del qual) tothom parla malament.He corregit un llibre l’estil (de què / del qual / de quin ) és força clàssic.(que / el que / on ) fas no és gaire assenyat.L’indret (del que / de què / del qual ) parles no existeix.Té una casa (la qual / que / quina ) mira a ponent.He fet un escrit la lletra (de quina / de què / del qual ) no és gaire entenedora.La persona (en la que / en quina / en qui / en la qual ) confiava ha marxat sense donarexplicacions.Juga en un equip l’entrenador (del qual / de quin / que ) és molt conegut.Ha fet un escrit (en el que / en el qual / on / en què ) tots sortim malparats.

3

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

N

M

L

K

J

I

H

G

F

E

D

C

B

A

2

1

Documents

LA GALERA BATXactivitats de Llengua