LA GESTIÓDE RESIDUS

A LA COMARCADE LA SEGARRA

ÍNDEX

Carta del President del Consell Comarcal

La Segarra, comarca pionera

Un model adaptable

Entrevistes

Preguntes freqüents

3

4

6

8

10

3

CARTA DEL PRESIDENTdel Consell Comarcal

Des de l’any 1992 els ajuntaments de la Segarra confi em voluntària-ment el servei de recollida d’escombraries al Consell Comarcal de la Segarra, per economia d’escala i per bon servei.

La Segarra ha estat pionera en la recollida porta a porta, sistema que té els millors índexs de reciclatge segons l’Agència de Residus de Catalunya. El mateix passa internament, quan comparem els pobles que fem porta a porta a la Segarra amb el pobles que no en fem.

El govern de la Generalitat bonifi ca els ajuntaments, mancomunitats o consells que reciclem bé. Aquests diners eviten pujar el cost del servei a tots els ciutadans. Trobem, però, molt injust que es bonifi qui tant a qui recicla com a qui no recicla. Per aquest motiu, i per bonifi car només els ciutadans que reciclem, tots disposarem de cubells amb xip, per saber qui ho fa bé o malament per aplicar les bonifi cacions.

Actualment, fem el porta a porta a Torà, Sant Guim de Freix-enet, Guissona i Cervera. Durant el 2019 implantarem la rec-ollida porta a porta a Sanaüja i Sant Ramon, dos municip-is més, que per l’agrupació i proporció de veïns en un sol nucli permet que els costos d’anar-hi cada dia sigui factible.

El cost de fer el porta a porta als nuclis de població de menys de 250 habitants encariria indegudament i injustament el rebut, a causa de la dispersió d’habitants i de nuclis. Per aquest motiu, als pobles amb menys habitants, presentarem una nova manera de dipositar les deixalles i facilitarem també un cubell amb xip.L’objectiu és que tothom pugui reciclar i que els costos siguin els mateixos per a tothom. Que tothom que visqui a la Segarra tingui dret al mateix preu i a la mateixa bonifi cació.

En defi nitiva, l’esforç que fa cadascú per tenir la comarca més neta es gratifi carà individualment als ciutadans que s’estimen el medi ambient. És a dir, que reciclin. I evidentment aquells que no reciclin que ho paguin cada cop més car, perquè surt més car.

Volem agrair l’esforç fet pels veïns de tota la comarca. La Segarra és una de les comarques de Catalunya on més es recicla, però encara hi ha molta feina a fer.Nosaltres apostem pel reciclatge, estimem la comarca i volem deixar un món millor del que l’hem trobat.

Anem per feina.

Xavier Casoliva PlaPresident del Consell Comarcal de la Segarra

4

LA SEGARRA, COMARCA PIONERAD’on venim? On som?El 2002, els segarrencs i segarrenques vàrem ser pioners a Catalunya amb la implantació del model de recollida Porta a Porta a quatre municipis de la comarca i ens hem de felicitar pels èxits d’ una decisió que ens va fer millorar la sostenibilitat ambiental de manera substancial.

L’any 2001, a la Segarra, es reciclava un 11.23% del total dels residus i després de la implantació del sistema Porta a Porta a Cervera, Guissona, Torà i Sant Guim de Freixenet , l’any 2003 ja assolíem el 35.33% de residus reciclats. D’aleshores ençà hem anat prenent consciència i millorant any rere any i actualment ens situem al 53,37% de residus reciclats.

2001 2002 2003

ImplantacióPorta a Porta

Millores contínues

11,23%recollida selectiva

35,33%recollida selectiva

5

El reciclatge s’estén al conjunt dela comarca de la Segarra

Hem fet molt camí des d’aleshores, i enguany farem una passa més fins assolir l’objectiu del 60% de reciclatge exigit per la Unió Europea per al 2020.

Per tal d’assolir aquest objectiu cal adaptar el servei prestat pel Consell Comarcal a la naturalesa dels diferents municipis. Durant el 2019, s’ implantaran de manera progressiva diversos canvis en el model de recollida de residus a tots els municipis del conjunt de la comarca de la Segarra. Aquests canvis s’acompanyaran de campa-nyes informatives i es lliurarà, a totes les llars, el material necessari per iniciar els nous serveis.

És necessari deixar d’enterrar els residus a l’abocador ja que aquests residus són recursos a partir dels quals es poden produir nous materials, i enterrar-los cada any és més car. Un cop més, la Segarra marcarà el camí a seguir innovant un sistema de gestió de residus per a municipis rurals.

D’aquesta manera el nostre entorn serà més saludable i els nostres recursos econòmics seran més eficients. Tindrem un sistema de recollida de residus mediambientalment i econòmicament més sostenible.

2017 2019 2020

Novesimplantacions

Millores contínues

53,37%recollida selectiva

60%recollida selectiva

Objectiu

6

UN MODEL ADAPTABLEa les necessitats de cada municipi

La campanya informativaDurant el primer semestre de 2019 s’implantaran els sistemes de recollida Porta a Porta a Sanaüja i a Sant Ramon i s’actualitzaran els municipis Porta a Porta existents (Cervera, Guissona, Sant Guim de Freixenet i Torà) aplicant millores que optimitzaran els resultats de la recollida selectiva.

Durant el segon semestre de 2019 es faran les implantacions progressives del sistema d’àrees d’aportació amb compostatge comunitari a la resta de municipis de la comarca.

En cada cas, es realitzarà un procés de participació i informació durant el qual es lliurarà tot el material neces-sari per participar de la recollida, s’explicarà de manera detallada el funcionament de cada sistema i es resol-dran tots els dubtes.

Cervera, Torà, Guissona, Sant Guim de Freixenet. Aquests quatre municipis continuaran amb el model Porta a Porta i només hauran d’adaptar-se a unes petites però importants actualitzacions.

Nous municipis Porta a Porta. Sant Ramon i Sanaüja seran els dos municipis que es sumen enguany al sistema de recollida de residus Porta a Porta.

La resta de municipis de la comarca disposaran d’un sistema d’àrees d’aportació de residus amb contenidors per a totes les fraccions excepte el rebuig i disposaran també de compostatge comunitari.

SANAÜJA BIOSCA

TORÀ

MASSOTERES

TORREFETAI FLOREJACS

GUISSONA

SANT GUIMDE LA PLANA

SANT RAMON

IVORRA

ESTARÀS

LES OLUGUES

RIBERA D’ONDARA

TALAVERAMONTOLIU DE SEGARRA

MONTORNÈS DE SEGARRA

GRANYENA DE SEGARRA

GRANYANELLA

CERVERA

ELS PLANS DE SIÓ

TARROJADE SEGARRA

SANT GUIMDE FREIXENET

7

Model amb àrees d’aportació i compostatge

Model Porta a Porta

Als municipis de menor població i amb habitatges disseminats, on el Porta a Porta no és un model adequat, s’ubicaran unes àrees amb els contenidors per a paper i cartró, envasos i per al vidre. Per fer aportacions de matèria orgànica s’instal·laran compostadors, els quals estaran subjectes a manteniment setmanal i el compost resultant es posarà a disposició de veïns i veïnes.

Pel que fa al rebuig, serà l’única fracció de residus que es recollirà Porta a Porta. Es farà entrega d’un cubell a cada llar per poder-lo lliurar a la recollida setmanal. En cas de necessitat, s’instal·larà un contenidor de rebuig tancat per aquells residus que pertanyen al rebuig però no poden estar a casa durant tota la setmana com són els bolquers o els excrements dels animals domèstics.

És molt important lliurar la matèria orgànica i el rebuig dins el cubell de 25L per tal d’assolir una millor eficiència del servei de recollida. Per aquest motiu, serà obligatori l’ús del cubell per aquestes dues fraccions de residus i no utilitzar el cubell esdevindrà causa d’incidència.

VidrePaper icartró

Envasos

Compostadors

Rebuig

DLL DM DC DJ DV DS DG

ENVA

SOS

ENVA

SOS

REBU

IG

ORGÀ

NICA

COMPRESES I BOLQUERS

ORGÀ

NICA

ORGÀ

NICA

PAPE

R I C

ARTR

Ó

(FORM)

1

2

A part de millorar el reciclatge, ambdós models permeten retirar els contenidors del carrer i deixar uns municipis més nets, lliures de males olors i més amables.

8

ENTREVISTESAnna Torres- Cap d’Estudis de l’EscolaLes Savines (Cervera)

El vostre projecte pedagògic atorga molta importància a la responsabilitat mediambi-ental. Per què vau prendre aquesta decisió?Des del 2006 teníem la idea de construir un projecte d’escola sensible amb el medi ambient. Volíem que la sostenibilitat esdevingués un eix important que defi nís l’escola. Ho hem anat treballant molt i cada any hem millorat una mica més.

Va ser difícil l’adaptació dels i les alumnes a aquests canvis?Al contrari, va ser bastant fàcil. Per una banda, l’alumnat resident als municipis amb sistema Porta a Porta sabien perfectament com reciclar i només calia que nosaltres hi poséssim les facilitats i fer-ne el seguiment. A més, no varem començar amb els 240 alumnes de cop, sinó que es va anar fent per nivells i els nous alumnes s’anaven incorporant a les dinàmiques. No va ser gens difícil.A nivell d’escola hem fet moltes accions de conscienciació. L’any 2010 es va erradicar l’ús de paper d’alumini a l’escola treballant tot el recorregut de producció d’aquest material i des d’aleshores no s’ha portat més paper d’alumini a l’escola.

A totes les aules i al pati tenim papereres per a totes les fraccions de residus identifi cades amb els diferents colors, hi ha cartells recordatoris col·locats arreu de l’escola, s’han promogut els embolcalls d’esmorzar reutilitzables, cada any fem tallers sobre reducció, reutilització i reciclatge de residus, fem exposicions, participem de fòrums… També tenim compostadors i un hort. La matèria orgànica va a parar al compostador, així aprenem el cicle de la fracció orgànica i els alumnes més grans fan el seguiment mirant que la temperatura, humitat i estat del procés de compostatge sigui l’adequat, a la vegada que hi posen matèria seca quan cal, remenen per aportar oxigen i quan han aconseguit el compost, doncs cap a l’hort!

Les Savines és una escola adherida al programa d’Escoles Verdes de la Generalitat de Catalunya. Ha estat decisiva aquesta adhesió?Si no ens haguéssim adherit al programa d’Escoles Verdes de la Generalitat, ho faríem exactament com ho estem fent. El compro-mís amb la sostenibilitat no ha de venir d’una adhesió sinó d’un compromís com a escola amb un projecte educatiu que ho tracti amb la importància que mereix.

Com a docents, noteu diferència en els coneixements sobre reciclatge de l’alumnat que viu en municipis amb sistema de recollida Porta a Porta respecte l’alumnat de municipis amb contenidors?Hi trobem diferència, sí. A l’alumnat que ve de municipis sense el Porta a Porta els hem de remarcar algunes coses com l’embolcall de l’esmorzar, que no portin ampolles de plàstic no reutilitzables, cal recordar com es seleccionen bé els residus als diferents cubells, etc. Es nota qui té l’hàbit adquirit a casa i qui no, i igualment es nota amb els professors i professores que arriben d’escoles que no fan pràc-tiques de sostenibilitat com nosaltres. Aquests necessiten també un procés d’aprenentatge i adaptació.Cal tenir present que l’educació a l’escola és molt important per determinar la societat del futur, el gran pes de l’educació es dóna a casa, però moltes coses passen també per l’escola, per això cal un compromís ferm amb el medi ambient a tots els àmbits de l’educació.

9

Ramon Toldrà. Representant de l’associació de veïns de Vergós de Cervera (municipi amb prova pilot del sistema per a municipis rurals)

Natàlia Chulik. Treballadora a l’Ajuntament de Sant Guim de Freixenet

A Vergós de Cervera heu engegat una prova pilot amb el nou sistema de gestió de resi-dus pensat per municipis amb baixa densitat d’habitants o municipis rurals. Què n’opi-na vostè del funcionament del nou sistema?Ara fa un any que es va implantar el nou sistema. Es tracta d’una àrea en la qual hi ha contenidors de tots els tipus excepte d’orgànica, ja que es fa amb compostadors comu-nitaris. Tampoc hi ha contenidors de rebuig perquè ens ho passen a buscar a la porta de casa setmanalment. Em sembla molt positiu, pensa que amb els compostadors comuni-taris puc anar a abocar-hi la matèria orgànica quan vull, potser no tinc la comoditat que m’ho vinguin a buscar tot a casa però en canvi llenço les escombraries quan em va bé.Vostè reciclava a casa abans d’aquest canvi?La veritat és que abans reciclàvem poc a casa, però ens hi vam acostumar ràpidament,

a separar. Només vàrem haver de organitzar-nos una mica, posar els cubells que necessitàvem i ja està. Es perd una mica d’espai però s’ha de fer pel bé de tothom, és una millora per al municipi.Vol destacar alguna cosa d’aquest nou sistema?Al principi, tothom estava una mica espantat d’aquest canvi però sorprenenment, la gent ara n’està molt satisfeta. Tothom ho ha rebut com un canvi positiu. El Consell Comarcal ha estat molt a sobre, fent les millores que han estat necessàries per facilitar-nos la gestió dels residus i els resultats de reciclatge han millorat molt.També vull destacar que un cop la matèria orgànica s’ha transformat en compost, els veïns i veïnes l’utilitzem de manera gratuïta per els nostres horts i jardins. És una manera de retornar l’esforç de separar els residus a casa.Si fan residus especials com ara bolquers o excrements d’animals de companyia, que no poden estar a casa tota la setmana, com ho fan?A l’àrea tenim un contenidor per aquests residus especials, però està tancat i només hi tenen accés les persones que neces-siten fer-ne ús. Allà, aquestes famílies ho poden portar sempre que ho necessiten.

Quan vas canviar de casa, et vas trobar que a Sant Guim de Freixenet havies de seguir el sistema Porta a Porta. Quina va ser la teva primera impressió?A la ciutat on vivia abans no hi havia un sistema de separació obligatòria, així que vaig ha-ver d’acostumar-m’hi sense haver-ho fet mai. Com que teníem tot el material informatiu, un calendari i un díptic que ens va donar el Consell Comarcal, no va ser gens difícil, només cal organitzar-se. Jo, personalment estic contenta que en el meu municipi es recicli tant.Què en penses de que a partir del 2019, tothom a la comarca tingui en el seu muni-cipi un sistema de reciclatge obligatori?Em sembla molt bé. Així és més just. Si tothom fa el mateix esforç econòmic, està molt bé que tothom faci el mateix esforç de reciclatge.Estàs d’acord que la sensibilització respecte al medi ambient comença a casa?

A casa meva tots ho tenim molt clar, però la meva filla és la que està més conscienciada. Ella vigila que no fem res malament, que no tirem res allà on no toca. Els fills ens ensenyen com millorar.Què li diries a la gent que no separa els residus a casa?Els diria que estan posant excuses, reciclar és molt fàcil. Qui vol fer-ho simplement ho fa. Cal que tothom tingui un compro-mís amb el reciclatge per deixar als nostres fills un món millor.

10

PREGUNTES FREQÜENTSPer què cal canviar el sistema a tota la comarca?La Unió Europea demana als seus estats membres assolir el 60% en l’índex de reciclatge l’any 2020. I com a mesura de pressió per assolir-ho, la Generalitat imposa cada any un cànon més alt al preu d’entrada de residus a l’abocador, és a dir, a aquells residus que no estan ben separats, que l’any 2019 és de 41,10€ per tona. Amb el canvi de model no només s’assoliran els objectius europeus, sinó que a més que evitarem que el pagament de cànon provoqui un sistema amb alts costos econòmics.

Per què aquests models?El 90% dels residus que produïm es poden reciclar, però amb el sistema de contenidors només es separa correctament una petita part dels residus. Els models de separació obligatòria de residus, permeten assolir uns índex de reciclatge òptims que redueixen l’extracció de matèries primeres.

Com es recolliran els residus?A Cervera, Guissona, Sant Guim de Freixenet, Torà, Sant Ramon i Sanaüja, els residus es recolliran Porta a Porta, deixant els residus seleccionats al cubell davant de la porta de casa segons el calendari establert.Per a la resta de municipis, s’instal·laran unes àrees amb contenidors per a vidre, envasos i paper i cartró. La matèria orgànica s’abocarà dins compostadors i el rebuig es lliurarà dins un cubell que facilitarà el Consell Comarcal i es recollirà Porta a Porta un cop a la setmana.

Què passarà amb la meva tarifa?Amb la millora dels índex de reciclatge, aconseguirem que el cànon d’entrada a abocador no ens encareixi exponencialment els costos del servei. Per tant, la taxa es mantindrà o pujarà lleugerament els pròxims anys.

Els cubells per lliurar els residus tenen un xip amb les meves dades?Els cubells tenen un xip amb l’adreça de l’habitatge, en cap cas contenen dades personals. Aquests xips serviran per fer un seguiment de qualitat i eficiència del servei i així poder adequar el servei a les necessitats específiques i als canvis que s’esdevinguin.

Què faig si l’horari de lliurament em coincideix amb hores de feina?Pots anar a deixar els residus a l’àrea d’emergència de manera puntual i sempre que estigui justificat.

Si marxo de vacances i tinc a casa residus acumulats, com ho haig de fer?En aquests casos també pots anar a l’àrea d’emergència.

Es poden treure les deixalles al carrer sense cubell?Al carrer s’han de lliurar les deixalles de la forma que el Consell Comarcal indica. En cas de no fer servir el cubell els dies que cal fer-ho, es marcarà una incidència i es tornarà a facilitar la informació necessària per fer-ho de manera correcta. En cas de reincidència continuada, l’usuari serà sancionat

Com evito les olors dins de casa fins el dia de recollida de la fracció que les provoca?El cubell reixat proporcionat pel Consell Comarcal és per gestionar la matèria orgànica dins de casa. Aquest cubell permet l’aireació i l’evaporació de l’aigua present als residus orgànics i per tant, al no fermentar, no genera males olors.Els envasos que tenen restes de peix o carn es poden esbandir al buidar-los, d’aquesta manera s’evitaran les possibles males olors.Els bolquers, les compreses i els excrements de mascotes es poden lliurar cada dia.

Municipis Porta a Porta

11

Municipis rurals. Àrees d’aportació amb compostatge comunitari

Si no tinc bosses compostables, puc fer servir bosses normals de plàstic per separar la matèria orgànica?Les bosses de plàstic fan que el compost final obtingut sigui de pitjor qualitat. És per aquest motiu que és recomanable l’ús de bosses compostables. Amb tot, si heu acabat les bosses compostables a casa, es pot treure la matèria orgànica al cubell gran dins una bossa de plàstic normal i recorda que no es pot treure a granel (sense bossa) dins el cubell.El cost econòmic del tractament de la matèria orgànica recollida es determina segons la quantitat d’elements no orgànics, és a dir, de materials impropis que conté la bossa que separem a casa i als establiments. La bossa de plàstic, al no ser orgànica fa que el tractament de la matèria orgànica sigui més car i en resulta un compost de menor qualitat.

Si no tinc caixes o bosses de paper, puc fer servir bosses normals de plàstic per separar el cartró i paper?Al carrer, cal lliurar la fracció de paper preferiblement dins una caixa o una bossa de paper tancades per tal d’evitar que els papers més petits no volin. En cas que no disposem de caixes o bosses de paper, farem servir com a última opció una bossa de plàstic. En el cas dels cartrons s’han de lliurar o bé plegats dins una caixa o bé plegats i lligats amb un cordill.

Els animals obriran i vessaran els cubells del carrer al sentir olors de menjar?Els cubells subministrats porten un sistema de bloqueig de la tapa que no permet que els animals els obrin.

S’inspeccionaran les bosses lliurades per comprovar que estic fent bé la separació?Els operaris de la recollida, a l’hora d’agafar les bosses, saben valorar si els residus que la bossa conté són de la fracció que toca. Es pot apreciar si a la bossa del rebuig hi van residus que pertanyen a altres fraccions per el pes, forma, densitat... O perquè es noten les arestes dels envasos o si la bossa és excessivament voluminosa.

Quan haig de lliurar els meus residus?Pots anar a deixar els residus a l’àrea d’aportació sempre que vulguis.

On he de lliurar la poda del meu jardí?Les restes vegetals s’han de dur a la deixalleria.

Qui farà el manteniment dels compostadors comunitaris?El Consell Comarcal és qui té la responsabilitat de remenar les restes orgàniques i extreure el compost madur quan sigui el moment.Es farà un manteniment setmanal que controlarà l’ humitat, temperatura i d’abocar la matèria seca necessària per obtenir un compost resultant de qualitat.

Ja que el rebuig es recull un cop a la setmana, que haig de fer amb els bolquers i excrements de les mascotes?El rebuig es recollirà un cop a la setmana dins els cubells que entregarà el Consell Comarcal. Hi haurà també un contenidor per a residus sanitaris (els bolquers , excrements d’animals de companyia, material de cures...) al qual hi tindrà accés tothom que en tingui necessitat.

Residus voluminosos: Es recolliran a la porta del domicili que ho sol·liciti, prèvia trucada al telèfon 973 531 300. El servei concertarà la cita i apuntarà les dades i objectes a recollir. Aquest servei és gratuït per a quantitats petites.

Les restes vegetals resultants de l’esporga de jardins particulars s’han de dur a la deixalleria.

Residus especials, (bombetes, fluorescents, bateries, restes de pintura, restes i envasos de materials contaminants, aparells electrònics...etc) S’han de dur a la deixalleria.

Deixalleria de GuissonaCtra. de Guissona a Guarda-si-veneskm. 16

HorariDe dilluns a dissabte de 9 a 14 h i de 15.30 a 19 h

Diumenges de 9 a 13 h

Deixalleria de CerveraAv. del Polígon Industrials/n de Cervera

HorariDe dilluns a dissabte de 9 a 14 h i de 15.30 a 19 h

Diumenges de 9 a 13 h

A partir del 19 de març, ampliació de l’horari de les deixalleries:

De dilluns a diumenge de 9 a 14 h i de 15.30 a 20 h

HostafrancsFotografia de Maria Josep Jové