14
Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 1 La gestió dels torrents a Menorca Cristòfol Mascaró, membre de la Secció de Ciències Naturals de l'IME ________________________________________________________________________ Introducció La gestió dels torrents a Menorca ha estat polèmica durant molts d'anys, i encara ara. Els torrents són entesos de maneres diferents. Per alguns són mers desguassos que han d'evitar problemes d'inundacions. Però també hi ha la visió multifuncional dels torrents, com a hàbitats rics en biodiversitat, filtres vinculats a l'erosió del sòl fèrtil i a la contaminació dels aqüífers o connectors entre àrees d'alt valor ecològic, entre altres. Sembla evident que la conjunció de les dues visions és perfectament possible, i hi ha prou experiències que ho demostren. Però el cert és que a Menorca tenim molts de casos, fins i tot recents, on s'ha demostrat una mala gestió ambiental dels torrents, que han ocasionat un augment de l'erosió, destrucció d'ambients d'alt valor ecològic i paisatgístic i afectacions directes a espècies protegides. Figura 1. Xarxa de torrents i zones inundables de Menorca. Font: IDE Menorca, amb informació de Gelabert (2001) i OBSAM.

La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

1

La gestió dels torrents a Menorca

Cristòfol Mascaró, membre de la Secció de Ciències Naturals de l'IME

________________________________________________________________________

Introducció La gestió dels torrents a Menorca ha estat polèmica durant molts d'anys, i encara ara. Els torrents són entesos de maneres diferents. Per alguns són mers desguassos que han d'evitar problemes d'inundacions. Però també hi ha la visió multifuncional dels torrents, com a hàbitats rics en biodiversitat, filtres vinculats a l'erosió del sòl fèrtil i a la contaminació dels aqüífers o connectors entre àrees d'alt valor ecològic, entre altres. Sembla evident que la conjunció de les dues visions és perfectament possible, i hi ha prou experiències que ho demostren. Però el cert és que a Menorca tenim molts de casos, fins i tot recents, on s'ha demostrat una mala gestió ambiental dels torrents, que han ocasionat un augment de l'erosió, destrucció d'ambients d'alt valor ecològic i paisatgístic i afectacions directes a espècies protegides.

Figura 1. Xarxa de torrents i zones inundables de Menorca. Font: IDE Menorca, amb informació de Gelabert (2001) i OBSAM.

Page 2: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

2

Menorca compta amb una considerable xarxa de torrents (fig. 1), amb una concentració desigual influenciada per la variada geologia i geomorfologia de l'illa. Només uns pocs d'aquests torrents porten aigua de manera permanent, en el seu tram final. Bastants torrents tenen un origen antròpic, ja que van ser excavats en diferents èpoques històriques per a dessecar zones inundables, per a poder-les aprofitar agrícolament o per a reduir els ambients palúdics que eren origen de malalties. Antigament es cercaven emplaçaments elevats per a edificar-hi els casats dels llocs i les poblacions, doncs eren més airejats i saludables, i no es malmetien bones terres de conreu. A mesura que s'han dessecat espais planers aquests s'han anat emprant. Al camp s'han posat en producció, i als voltants de les poblacions, s'han anat edificant. Els casos més clars són tota la part nova i el polígon industrial de Ferreries, la zona escolar i el polígon industrial d'Alaior o algunes zones de creixement des Mercadal (fig. 3). La seguretat d'aquestes zones depèn del manteniment de les infraestructures de drenatge en bon estat de funcionament, i amb capacitat suficient per a desguassar la gran quantitat d'aigua que pot caure ocasionalment en molt poc temps en el nostre clima mediterrani (fig. 2). Segurament aquesta amenaça, gens menyspreable, és la que ha prevalgut a l'hora de la gestió que normalment s'ha fet dels torrents a Menorca, i lamentablement ha ofuscat tota una altra sèrie de funcions que realitzen els torrents i que no són en absolut incompatibles. Menorca és Reserva de la Biosfera, i per tant té el compromís de cercar maneres de gestionar el territori compatibles amb la preservació ambiental i el desenvolupament econòmic, i que puguin servir d'exemple per a altres territoris. En la gestió dels torrents, de moment, no ha estat així.

Figura 2. Obres de canalització del desguàs de l'àrea inundable de la zona escolar d'Alaior. Any 2007.

Page 3: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

3

Figura 3. Exemples de zones inundables en espais urbans. A: Alaior i l'Argentina. B: Ciutadella, amb el Pla de Sant Joan i el Canal Salat. C: Es Mercadal. D: Ferreries. E: Maó, amb els Vergers de Sant Joan. F: Cala Galdana. Font: IDE Menorca, amb informació de Gelabert (2001) i OBSAM.

Page 4: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

4

Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre els quals s'han de considerar els torrents, s'han estudiat amb profusió. Els rius durant anys es van tractar gairebé com a clavegueres, cosa que va ocasionar no pocs problemes econòmics, socials i ecològics. Comprendre el funcionament i les funcionalitats dels cursos d'aigua és bàsic per a dissenyar un bon sistema de gestió. En les últimes dècades s'han fet grans esforços per a recuperar el bon estat ecològic de molts de cursos fluvials, a través de projectes que han generat molts d'estudis i, com a conseqüència, informacions i experiències per a una bona gestió dels cursos d'aigua, que sempre van lligats a les ribes i riberes. Un bon exemple és el projecte UE Interreg IVB Sudoe RICOVER, pioner en el desenvolupament de models que minimitzen l’impacte ambiental mitjançant la promoció d’un ús més eficient dels recursos. L’objectiu principal d’aquest projecte es basa en el desenvolupament d’estratègies conjuntes per a la protecció i restauració dels rius. L’aspecte més innovador del RICOVER se sustenta en la trobada d’experts de diverses disciplines i amb punts de vista sovint molt diferents. Aquest enfocament permet, entre altres coses, evitar l’excessiva simplificació de la informació biològica, evitar també visions reduccionistes centrades exclusivament en un únic objectiu, millorar el flux de comunicació entre tècnics de conservació de la natura i gestors, i incorporar la investigació dirigida i la innovació en la millora de la gestió i implementació de projectes demostratius. La visió interdisciplinària en la gestió dels torrents a Balears, i a Menorca en concret, es troba a faltar. Seguint Massanés i Evers (1999), a més de la funció de drenatge, els cursos d'aigua en compleixen tota una sèrie d'altres, que depenen molt de la vegetació de ribera. Així, segons aquests autors, les principals funcions ambientals i econòmiques de la vegetació de ribera serien (fig. 4 ): A : Protecció física de la riba. La vegetació redueix l'erosió dels marges del cursos. Però també, especialment dels torrents d'origen artificial, manté l'estabilitat del traçat del curs de l'aigua. Quan s'elimina la vegetació de la riba, el corrent ho té més fàcil per a cercar alternatives al seu curs, i provocar canvis de traçat, que sovint originen problemes. B : Efecte de paravent. Si tot l'entramat de torrents disposés d'una franja de vegetació en bon estat de desenvolupament, es reduiria l'efecte dessecant i erosiu del vent a bastants àrees agrícoles. C : Ombreig de l'aigua. És molt important aquest efecte per a limitar la proliferació d'espècies vegetals pioneres, que solen ser heliòfiles, com els abatzers (Rubus plsp.). Sovint aquestes espècies són més problemàtiques a l'hora de provocar taponaments al corrent dels torrents que les pròpies de les comunitats vegetals més madures. D : Barrera contra l'erosió de sòl agrícola i fixadora de nitrats i fosfats. Aquesta és una funció molt important. L'eliminació de la vegetació accentua la pèrdua de sòl fertil de les zones de cultiu per escorrentia, erosió directa de les ribes, i també pel vent. Per altra banda, la vegetació de ribera és un filtre químic, que absorbeix nitrats i fosfats sobrants de les pràctiques agrícoles, reduint així la contaminació ambiental que provoquen aquestes substàncies.

Page 5: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

5

FIGURA 4. Les funcions ambientals de la vegetació de ribera. Figura original de Massanés i Evers (1999), readaptada a partir de Godé i al. (2008).

E : Intercanvi amb el freàtic. La vegetació de ribera és també un filtre que redueix la contaminació de la capa freàtica que es pugui originar per la filtració de les aigües dels torrents, com es pot deduir del que s'ha comentat al punt anterior. F : Producció de matèria orgànica. La vegetació de ribera constitueix la base d'un ecosistema, que acull una elevada diversitat d'espècies. G : Intercanvis entre els ecosistemes terrestres i aquàtics. La vegetació de ribera constitueix un ambient de transició entre les comunitats aquàtiques i les eminentment terrestres. H : Connector biològic entre àrees naturals. És una altra de les funcions més importants, que a Menorca podria tenir rellevància. Mantenir aquests ambients en bon estat de conservació permetria que actuessin com a vies de comunicació entre àrees naturals. Açò és important en una illa petita, on les àrees protegides no tenen gaire extensió. El manteniment d'una franja ripària ambientalment ben conservada permetria una connexió en xarxa de les àrees naturals, i disminuir així els riscos de la fragmentació d'hàbitats i de

Page 6: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

6

poblacions d'espècies. I : Guia d'espècies migrants. Aquesta funció a Menorca és poc rellevant. J : Refugi de biodiversitat. Es ecosistemes riparis ben conservats acullen una elevada biodiversitat. K : Regulació de les avingudes per dissipació de l'energia del corrent. Els cursos d'aigua encaixats, amb ribes verticals, i més si són enformigonats, són molt destructius en casos de crescudes, ja que es provoca un augment de la massa d'aigua i de la seva velocitat, i per tant de la força destructiva. En canvi, als torrents amb ribes de poc pendent i amb vegetació de ribera, en casos de crescudes el que passa és que s'eixampla la llera, i a més la vegetació va frenant i obstaculitzant el corrent. L'estat dels torrents a Menorca La Directiva Marc de l'Aigua (DMA), aprovada en 2000, és la que regeix la gestió de l'aigua a nivell europeu. Estableix un marc per a la protecció de les aigües superficials continentals, i també les aigües de transició, costaneres i subterrànies. També existeix la directiva d'inundacions (2007/60/CE), centrada en regular més específicament l'avaluació i gestió del risc d'inundació, sense contradir la DMA. La DMA imposa l'elaboració de plans de gestió de cada demarcació hidrogràfica amb l'objecte d'aconseguir un bon estat químic i ecològic de les diferents classes d'aigua, i per tant també de les superficials continentals. En aquest context, la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern Balear va encarregar uns estudis per a avaluar l'estat dels torrents de la comunitat autònoma (Pardo i al. 2007; Pardo i al. 2009; Estradé i al. 2010). L'estudi de Pardo i al. (2007) pretenia avaluar la qualitat ambiental dels torrents utilitzant indicadors físicoquímics i biològics, invertebrats i diatomees bentòniques. La conclusió d'aquest treball és que el 90% dels torrents de Menorca estudiats no compleixen els objectius ambientals de la DMA (fig. 5). Considera que es deu en gran part a la contaminació difusa provinent de les activitats agropecuàries i abocaments puntuals, provinents de depuradores, entre altres. Aquesta contaminació provoca una elevada concentració de nutrients a l'aigua.

Page 7: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

7

Figura 5. Resum de l'estat ecològic dels trams fluvials estudiats a Eivissa i Menorca per Pardo i al. (2007). S'indica l'impacte principal identificat als torrents i la recomanació d'accions proposades. Taula original de l'estudi citat.

L'estudi realitzat per l'OBSAM, coordinat per Estradé (2010), va consistir en l'elaboració de la cartografia de la vegetació de ribera i la valoració de l'estat ecològic de 17 torrents de Menorca, mitjançant l'índex de Qualitat del Bosc de Ribera (QBR). En paraules de l'OBSAM (2010), "l'estudi posa de manifest la degradació que pateixen els ecosistemes riparis” doncs, dels 17 torrents estudiats, 1 es troba en estat dolent, 8 en estat deficient, 6 en estat mediocre i només 2 en estat bo (fig. 6). Entre els impactes que es detecten al treball s'esmenta la gran transformació dels torrents en les zones agrícoles, on sovint es cultiva fins a la riba, havent eliminat totalment la vegetació de ribera, i també havent alterat el llit, sobreexcavant-lo, ampliant-lo o rectificant el seu traçat. Les neteges mecàniques accentuen aquests problemes. La presència significativa de plantes invasores són un altre dels impactes esmentats, destacant l'elevada presència de canyes (Arundo donax), que ocupen l'espai i impedeixen la proliferació de vegetació autòctona. Comenten que la comunitat vegetal més abundant és la d'abatzers (Rubus plsp.), que és una planta

Page 8: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

8

heliòfila, que ocupa les lleres només quan desapareix l'ombra de la vegetació de ribera. Citen altres alteracions de la qualitat ambiental dels torrents, com la canalització amb paret seca i fins i tot amb formigó a zones urbanes, la presència de preses per emmagatzemar aigua per regar, extraccions directes d'aigua dels torrents, presència de deixalles o abocaments de depuradores.

Figura 6. Mapa on es es resumeixen els resultats de l'estudi d'Estradé i al. (2010). Font: OBSAM Als torrents de Menorca també s'hi detecta fauna invasora. Pretus i Pons (2005) donen informació sobre la presència del cranc de riu americà (Procambarus clarkii) a tres torrents i una bassa artificial. I Menorca tampoc és aliena a la colonització de tortugues d'aigua americanes (Trachemys scripta), que posen en risc les poblacions de la tortuga d'aigua autòctona (Emys orbicularis). Com a conclusió de l'estat ambiental dels torrents a Menorca, tenint en compte els estudis realitzats, es pot dir que és deficient. I que la DMA ens obliga a treballar per a recuperar el seu bon estat.

Page 9: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

9

Algunes experiències en la gestió dels torrents a Menorca Com es comentava a l'inici d'aquest escrit, la gestió dels torrents a Menorca fa dècades que crea polèmiques, ja que s'ha vingut realitzant majoritàriament amb maquinària pesada i sense tenir gaires contemplacions ambientals. El resultat d'aquesta gestió agreuja el mal estat ambiental dels torrents, com s'ha indicat en l'apartat anterior. A més però, s'ha afectat directament a espècies protegides, com alguna de les poques poblacions d'alocs (Vitex agnus-castus) a l'interior de l'illa, els tamarells (Tamarix plsp) o tortugues d'aigua (Emys orbicularis). L'OBSAM (2013) ha detectat la reducció dels bosquets de ribera en un 4,14%, el que vol dir 1,5 Ha, entre 2002 i 2007, fet incomprensible quan es té en compte que bàsicament el formen espècies protegides. La neteja dels torrents se sol defensar per qüestions pressupostàries, però la poca delicadesa d'alguna de les intervencions ha causat danys econòmics directes. Per exemple, en una neteja mecànica que es va realitzar al torrent del barranc d'Algendar es va extreure sediment de la llera i es va deixar a un marge, formant un munt lineal que actua ara de barrera i no deixa que l'aigua que s'acumula a les tanques de dins el barranc drenin cap al torrent. El resultat és que aquestes tanques que en el seu temps es cultivaven ara s'inunden, i s'han hagut d'abandonar. I també que s'ha escampat la canya (Arundo donax), espècie invasora que rebrota amb facilitat de les restes d'estolons, que ara invadeix la llera i el munt de sediment que es va extreure. Les neteges amb poca cura ambiental no són cosa superada. L'any passat mateix, 2012, es va actuar de la mateixa manera, amb maquinària pesada i arrasant la vegetació aquàtica i de ribera, al nord des Mercadal, entre la qual hi havia tamarells (OBSAM, 2012. GOB, 2012) (fig. 7). A principis dels 2000, al Parc Natural de l'Albufera des Grau es van començar a realitzar experiències de neteja de torrents cercant alhora l'eficiència en el drenatge i el manteniment de les funcionalitats ecològiques, tenint en compte el cost econòmic dels treballs de manteniment. L'objectiu era respectar la vegetació dels marges, intentant cercar una estructura en galeria, que deixa el pas aclarit a l'aigua i creava ombra sobre el torrent. D'aquesta manera es pretenia evitar el creixement al llit del torrent d'espècies heliòfiles, com els abatzers, i ralentitzar també la crescuda d'arbusts cap a dins la llera. Per altra banda també es mantenien les funcions de protecció davant l'erosió dels marges del curs i del sòl pròxim, i les de filtre físic i químic. Els treballs els realitzava una brigada d'IBANAT, actuant des de la llera amb moto-serres i altres eines manuals, sense la intervenció de maquinària pesada. La idea era que el major cost de mà d'obra es veiés compensat en un major temps en haver de retornar a invertir en la neteja, per les qüestions limitants que introduïa l'ombra ja esmentades, a més d'evitar els mals irreversibles de les intervencions amb maquinària pesada. Aquesta experiència es va realitzar als torrents de Sa Boval i Na Bona.

Page 10: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

10

Figura 7. Abans i després de la intervenció realitzada al torrent des Mercadal l'any passat, 2012. Es pot observar com es van eliminar bosquets de tamarells, protegits per la llei. Fotos OBSAM.

Page 11: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

11

Propostes de gestió Els manuals de gestió de cursos d'aigua tenint en compte les seves múltiples funcions han proliferat en els darrers anys en la nostra àrea geogràfica. Citem per exemple els de Massanès i Evers (1999), Godé i al. (2008) o Camprodon i al. (2012). Els treballs de Pardo i al. (2007) i Estradé i al. (2010) fan també recomanacions de gestió específiques pels torrents de Menorca. Una idea comuna en totes aquestes referències és el manteniment d'una franja de vegetació autòctona en els marges dels cursos d'aigua que garantiria les funcions que s'ha esmentat ja repetides vegades en aquest escrit. Camprodon i al. (2012) anomenen a aquesta franja coixí ripari. A la figura 8 es representa com es determinaria l'amplària mínima del coixí ripari en cursos d'aigua de l'estil dels que tenim a Menorca. De manera semblant, Estradé i al. (2010) proposen que aquesta franja fos d'un mínim de 3m en tots el torrents.

Figura 8. Exemple de delimitació del coixí ripari en el cas de cursos d'aigua d'amplada de llera plena igual o menor a 2 m, quan no es coneix el límit del domini públic hidràulic, DPH. Font: Camprodon i al. (2012). Dibuix de Roser Casas.

Page 12: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

12

Per acabar, i tenint com a referència els treballs citats, es llisten una sèrie de propostes per a la gestió dels torrents de Menorca: 1.- Creació, a l'empar de l'administració competent, d'un equip tècnic interdisciplinari que defineixi un model de gestió dels torrents a Menorca, tenint en compte els diferents punts de vista: seguretat ciutadana, risc d'inundacions, funcionalitats ecològiques, patrimoni etnològic, valors paisatgístics i turístics, etc. 2.- Coordinació entre les diferents administracions a l'hora de gestionar els torrents: Ajuntaments, Consell Insular i diferents direccions generals del Govern Balear. 3.- Creació d'una franja de protecció d'uns 3 metres d'ample a cada banda dels torrents on es prioritzi la vegetació de ribera autòctona, deixant-la de llaurar. Les neteges haurien de respectar al màxim aquesta franja, eliminant-hi només les plantes invasores. 4.- Realitzar les neteges dels torrents sense maquinària pesada, eliminant només la vegetació o altres obstacles que dificultin el pas de l'aigua dins la llera. Tendir a afavorir les formacions arbòries en forma de galeria, per a aprofitar els efectes positius que crea l'ombra sobre el torrent. La maquinària pesada s'hauria d'emprar només puntualment per a eliminar formacions compactes de plantes invasores, com Arundo donax o Ailanthus. 5.- Realitzar campanyes d'eliminació d'espècies invasores, prioritzant les que creen problemes de taponament dels torrents, com Arundo i Ailanthus. 6.- Controlar les fonts de contaminació, provinents sobretot de les explotacions agroramaderes i aigües residuals de depuradores. 7.- Realitzar campanyes d'educació ambiental sobre la importància econòmica i ecològica dels torrents, i explicant a la població el per què de la gestió que s'hi decideixi fer. 8.- Tendir a recuperar les morfologies naturals dels llits dels torrents, eliminant encaixonaments amb parets o formigó. 9.- Controlar les extraccions directes d'aigua dels torrents i les represes que s'hi fan. 10.- Crear una xarxa de riberes protegides. Identificar trams ben conservats de les diferents tipologies de riberes i dotar-les d'una protecció especial.

Page 13: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

13

Referències documentals Camprodon, J., Vericat, P., Piqué, M., Casas-Mulet, R. i Batalla, R.J. 2012. Gestió forestal en zones de ribera. In Camprodon, J. i al. (editors) Restauració i gestió ecològica fluvial. Un manual de bones pràctiques de gestió de rius i riberes, pàg. 102-134. Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Projecte Ricover. http://www.ctfc.cat/docs/RICOVER_cat.pdf Diari Menorca. 2013. El Govern se queda sin dinero para limpiar los torrentes de Menorca. http://www.menorca.info/menorca/474546/govern/queda/dinero/limpiar/torrentes/menorca Estradé, S. (coordinadora), Barón, A. (director) i al. 2010. Cartografia de la vegetació de ribera i valoració del seu estat ecològic, a l'illa de Menorca. OBSAM per a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. http://www.obsam.cat/documents/informes/cartografia-vegetacio-ribera-memoria.pdf Estradé, S. (coordinadora), Barón, A. (director) i al. 2010. Cartografia de la vegetació de ribera i valoració del seu estat ecològic, a l'illa de Menorca. II. OBSAM per a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. http://www.obsam.cat/documents/informes/cartografia-vegetacio-ribera-memoria-II.pdf Gelabert, B. 2001. Delimitació de les zones inundables de les Illes Balears. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 44: 111-118. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. GOB. 2012. El Gobierno Balear se lleva por delante un torrente en Menorca. Revista Quercus, 322: 5. Godé, L.X. (director), Garcia, E. i Gutiérrez, C. (coordinadors). 2008. La gestió i recuperació de la vegetació de ribera. Guia tècnica per a actuacions en riberes. Agència Catalana de l'Aigua. Generalitat de Catalunya. http://acaweb.gencat.cat/aca/documents/ca/actuacions/vegetacio_ribera_complerta.pdf Massanès, R. i Evers, A. 1999. Corredors blaus i verds. Manuals de restauració de riberes fluvials. Barcelona. Fundació Terra. OBSAM, 2008. Zones amb risc d'inundació. http://ide.cime.es/visoride/ OBSAM, 2010 . Qualitat del bosc de ribera. Indicadors bàsics. http://www.obsam.cat/indicadors/sistemes-naturals/zones-humides/torrents/index%20QBR%20- %20Qualitat%20del%20Bosc%20de%20Ribera.pdf OBSAM, 2010.Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? http://www.obsam.cat/actualitat/2010/torrents-menorca-aigua-vida.php

Page 14: La gestió dels torrents a Menorca - ime.cat²fol_Mascaró rev.pdf · Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca 4 Les funcions dels torrents Les funcions dels cursos d'aigua, entre

Jornades sobre els 20 anys de la Reserva de la Biosfera de Menorca Mascaró. La gestió dels torrents a Menorca

14

OBSAM, 2012.Torrents de Menorca: duen aigua però, hi ha vida? II. http://www.obsam.cat/actualitat/2012/torrents.php OBSAM, 2013. Actualització 2007 de la cartografia d'ocupació del territori.

http://www.obsam.cat/actualitat/2013/ocupacio-territori-act-2007.php

Pardo, I.; Álvarez, M.; Delgado, C.; García, L. i Lucena, P. 2007. Implementación de la DMA en Baleares: evaluación de la calidad ambiental de las masas de agua epicontinentales utilizando indicadores e índices biológicos. Tomo I: Torrentes (Informe Técnico). Universidad de Vigo. 302 pp. http://www.caib.es/sacmicrofront/contenido.do? mkey=M0808011112185729323&lang=CA&cont=38399 Pardo, I.; Álvarez, M.; Delgado, C.; García, L.; Lucena, P i Barón, A. (2009). Evaluación del estado ecológico de los torrentes de las Islas Baleares: el caso particular de Menorca. In Vidal Hernàndez, J.M. i Comas Lamarca, E. Jornades sobre els 15 anys de la reserva de la biosfera de Menorca. Col·lecció Recerca, 17. IME. http://www.obsam.cat/15-anys-reserva-biosfera-menorca/9-pardo-delgado-garcia-alvarez-lucena- baron-jornades-15-anys-reserva-biosfera-menorca.pdf

Pretus Real, J.L. i Pons Fàbregues, S. 2005. Un cranc americà als torrents de Menorca. http://www.obsam.cat/actualitat/2005/cranc-riu.php UE. Directiva Marc de l'Aigua (DMA). Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües (DOUE L núm. 327, de 22 de desembre de 2000). http://europa.eu/legislation_summaries/agriculture/environment/l28002b_es.htm UE. Directiva d'inundacions. Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre de 2007, relativa a l'avaluació i gestió dels riscs d'inundació. http://europa.eu/legislation_summaries/environment/tackling_climate_change/l28174_es.htm