Embed Size (px)
Citation preview
UNITAT 14 ROMA UNITAT 14 ANTIGA ROMA
La història de Roma és la història de l'imperi més grande l'antiguitat, no solament per la seva extensió sinoper la seva continuïtat i pels efectes que va tenir en lamajor part del territori conquerit.Des de la seva fundació mítica el 753 aC,Roma esmantingué com a principal potència dominadora delmón conegut en aquell moment fin el 476 dC en lazona occidental, mentre que, a orient, a través del'imperi Bizanti, ho féu fins al 1453 dC.
Períodes de la civilització romana.
Període monàrquic – 753 aC – 509 aC.
Període republicà – 509 aC – 27 aC.
Període Imperial – 27 aC – 476 dC (occident)1453 (orient).
Període monàrquic
Segons la llegenda, Roma vaser fundada el 753 aC perRòmul i Rem.Rómul va ser el primer rei i vadotar la ciutat d'institucionspolítiques, la més rellevant deles quals va ser el senat.
Luci Tarquini el Superb, va ser el derrer dels reis romans, vaperseguir els senadors i va oprimir el poble, la qual cosa vadesencadenar una revolta que va comportar, l'any 509 aC,l'abolició de la monarquia i la instauració de la República.
Període Republicà.
La gran expensió del domini romà es va produirdurant el període republicà.
Roma aconsegueix dominar la regió del Laci i,posteriorment tota la península Itàlica.
Període Republicà
A mitjans del s III aC, hi havia tres granspotències a la Mediterrània– Roma– Cartago: Dominaba el nord d'Àfrica, el sud de la
península Ibèrica i part de les illes del centre delMediterrani.
– Macedonia: Exercia l'hegemonia al món grec.
Guerres púniques
Primera guerra púnica: 262 aC- 241 aC-Roma s'apodera de Còrsega, Serdenya iSicilia.Segona Guerra púnica: 218 aC – 202 aC.- Cartago ha de renunciar a les possesionsd'ultramarTercera Guerra Púnica- Roma destrueix Cartago.
Període Republicà.
El segle I aC Gai Juli Cèsar va conquerir la Gàl·lia iva envair la Gran Bretanya.
Juli Cesar va acomular grans poder, cosa que vapreucupar a alguns senadors.
El 15 de març del 44 aC. És assassinat a mans deCasca.
El període republicà acabarà amb l'ascens al poderd'Octavi, després de derrotar Marc Antoni iCleopatra i annexionar Egiptea Roma.
Període imperial
Després d'una etapa de greus conflictes socialsi guerres civils, un militar de gran prestigi,Octavi August, l'any 27 aC es va proclamaremperador, amb nom de Cesar August.
Durant el regnat de l'Emperador Trajà, Roma vaaconseguri la màxima extensió territorial.
La crisi de l'imperi
A partir del segle III dC, l'imperi Romà vacomençar a debilitar-se a conseqüència de lesincursions dels pobles del nord i del centred'Europa.L'any 395, Teodosi el Gran, divideix l'imperi endues parts.– L'imperi Roma d'Occident, amb capital a Roma– L'imperi Roma d'Orient, amb capital a
Constantinoble.
A Occident, el comerç va disminuir i les ciutats es van anardespoblant. Aprofitant aquesta situació, els pobles estrangers, vanprovocar la caiguda del Imperi Romà d'Occident l'any 476 dC.
L'imperi Romà d'Orient va perdurar, com a Imperi Bizatí fins el1453, en què va ser conquerit pels turcs.
El govern a l'antiga Roma
Període Monàrquic
Roma estava dividida en tribus.– Titienses– Ramnes– Luceres
Les tribus es dividien en 30 cúries, que tenienun caràcter administratiu i militar.Cada tribu aportava 100 homes a la cavalleria i1000 a la infanteria,
Període Republicà
Segons la llegenda, l'últim rei de Roma fouenderrocat el 509 aC per un grup d'aristòcrates.– Luci Juni Brut i Luci Tarquini foren els pricipals
instigadors.Van deposar el monarca i van instituir un governrepublicà en que la figura del rei era substituïda perla de dos magistrats escollits anualment, elsconsols.
Període Republicà
Les assamblees de ciutadans de la ciutat deRoma, anomenades comicis, s'encarregavend'aprovar les lleis i d'elegir cada any elsmagistrats.El Senat, la principal institució durant larepública,era format per 600 membres, elssenadors; el seu càrrec era vitalici.
Període republicà
Senat era un organ consultiu que estava formatper tots aquells que havien exercit unamagistratura curul.Tingué inicialment una funció consultiva però apoc a poc va anar obtenint funcions legislativesi va acabar dirigint la política romana per mitjàde les actuacions dels cònsols.
Magistratures
Característiques– Col·legialitat– Electivitat– Temporalitat– Progressivitat– Responsabilitat
Magistratures
Consulat: Escollits pels comicis i tenienimperium ( poder convocar l'exèrcit,entaularbatalla, organitzar territoris conquerits iencunyar moneda).El consulat era exercit per dues persones ambuna durada de un any.Els cónsuls tenian dret a veto.
Magistratures
Pretura: Sorgeix quan els cónsols van perdre poder itenien funcions jurídiquesEdilitat: D'origen plebeu s'encarregava de l'ordre públic ide l'organització de les festes i mercats urbansCensura: Revisar el nombre de ciutadans, els membresdel senat o les obres públiquesQüestura: Funcions judicials i de les finances públiques.Tribunat de la plebs: Càrrec característic d'origen plebeu.Escollit per una assamblea plebea.
Període Imperial
La Roma imperial no es va dotar de capsistema democràtic participatiu. L'emperadortenia tot el poder polític i nomenava elsfuncionaris de l'Administració. Les decisionspersonals de l'emperador eren consideradeslleis. El senat era format per 900 senadors,però estava sotmès a l'autoritat de l'emperador.
El govern de les ciutats
L'element bàsic d'organtzació del territori de l'imperi Romàés la província. És per això que, per entendre elfuncionament de l'imperi, resulta fonamental veure comestaven organitzades aquestes províncies.Els emperadors romans van aconseguir exerci el control iel domini de totes les provincies romanes mitjançant unaxarxa extensa de municipis. Les autoritats locals gaudiend'una amplia autonomia.Cada ciutat controlava un territori concret, del qual era elcentre de la vida econòmica, social i cultural.
El govern de les ciutats
Les ciutats romanes es van bastir seguint unmateix model urbanístic: el pla hipodàmic.
El centre el constituïa el fòrum– Plaça porticada envoltada dels principals edificis de
la ciutat i on tenien lloc els principalsesdeveniments ciutadans.
El govern de les ciutats
L'organització política dels municipis era similara la de la ciutat de RomaLa base del govern d'una ciutat era la cúria,fomada per un centenar de ciutadans nobles iels decurions.Els càrrecs municipals eren els edils,responsables de les obres públiques, i elsqüestors, encarregats de les financesmunicipals.
La societat romana
La societat romana, com la grega, diferenciavaels ciutadans dels que no ho eren: elsestrangers, dones i esclaus. En els origens dela ciutat de Roma, els ciutadans lliuresformaven dues comunitats rivals: els patricis iels plebeus.
Els patricis.
Eren els membres de la noblesa romana idescendents de les famílies més antigues iriques de Roma.
En un primer moment eren els únics quepodien participar en el govern de la ciutat.
Els plebeus
Eren els ciutadans lliures més pobres igeneralment es dedicaven a l'artesania i alcomerç. Els plebeus pagaven impostos iservien l'exercit.
Les dones a la societat romana
Constituïen una classe a part. Les dones, maivan tenir la totalitat dels drets ciutadansatorgats als homes.No podien votar o ser elegides en càrrecs demagistratura.
Llei de les dotze taules
Les lluites polítiques entre patricis i plebeus vanser constants durant el segle V a.C.La Llei de les dotze taules reben aquest nom
perquè, un cop acordades, es fixaren en dotzeplanxes, primer de fusta i després de bronzeexposades al Forum. Les coneixem perreferències literàries i signifiquen, a mitjans delsegle V a. C., la maduresa de l’Estat romà ,que es dotà d’un referent legal escrit i, pertant, invariable. Cosa que Grècia havia fet jadurant els segles VII-VI a. C.
Període Imperial
L'expansió romana en el període imperial va provocaruna clara diferenciació entre ciutadans rics i ciutadanspobres.– Els rics eren grans propietaris agrícoles, les terres
dels quals eren treballades per esclaus– Els milers de pobres residents a Roma subsitien
gràcies al repartiment gratuït de les autoritats.Les tensions socials derivades del gran nombre depobres que hi havia a Roma sovint van ocasionardisturbis urbans i guerres civils, i estanconsiderades una de les causes de la caiguda del'imperi.
Les activitats econòmiques a Roma
Agricultura– L'anomenada triada mediterrània, es a dir el conreu
de la vinya,l'olivera i el blat, i l'explotació delsterritoris conquerits, eren la base de l'economia dela societat romana
– Els romans van introduir millores tècniques i vanimpulsar l'agricultura de regadiu.
– Introducció de l'arada romana, que va facilitar lesfeines agrícoles. Així com millores técniques enmolins de gra o la premsa d'oli.
La ramaderia
La ramaderia tenia una importancia limitada ala regió mediterrània.Es practicava la transhumància, però lespastures eren escasses.Al nord dels Alps, la ramaderia tenia molta mésimportància, i els bovins i els porcs eren elsanimals més nombrosos.
https://www.youtube.com/watch?v=QO9eV5O0VH4
El comerç
Les ciutats romanes no eren autosuficientsnecessitaven proveir-se d'aliments, sobretot decereals, que obtenien de les provinciesromanes.Mantenien relacions comercials amb els poblesestablerts enllà de les seves fronteres.– Importaven: Esclaus, ivori de l'Àfrica, seda, perles
precioses i espècies de l'Índia i de la Xina, i ambre ipells dels pobles del nord D'Europa.
El treball dels esclaus
L'activitat econòmica a Roma depenia deltreball dels esclaus. Els esclaus eren propietatd'un amo que els podia vendre o comprar comsi fossin mercaderies.La majoria dels esclaus eren presoners deguerra o bé ciutadans lliures que havien perdutla llibertat per no haver pogut pagar els deutescontrets.Els esclaus podien optenir la manumissió ( selliberats de la condició d'esclaus)
La romanització
Els romans van difondre la seva civilització atots els territoris que van ocupar. Aquestadifusió es coneix amb el nom de romanització– El dret: Tots els territoris s'administraven amb les
mateixes lleis, el dret romà– L'urbanisme: Les ciutats de nova fundació
s'edificaven seguint el mateix model urbanístic, elpla hipodàmic
– La llengua: El llatí era la llengua de comunicació ide relació predominant.
L'arquitetura i l'enginyeria
Els romans es van distingir en la construcció degrans edificis públics i en la realització de gransobres d'enginyeria.Les obres públiques ( les vies, ponts,aqüeductes), permetien als romans mantenir,administrar i controlar els territoris quedominaven. Els grans edificis públics elsdestinaven principalment a l'entreteniment i allleure del poble romà. Els monumets, com elsarcs de triomf i les columnes, tenien una funciópropagandística.
L'aqüeducte romàera un conducteartificial quepermetiatransportar l'aiguaen gransquantitats des dela seva font fins ales ciutats
Als teatres es representaven obres d'autors grecs, ien menor mesura, les d'autors romans
Als circs se celebraven les curses de bigues iquadrigues, carros de dos i quatre cavalls
Als amfiteatres s'organitzaven llutes de gladiadors i caceres d'animals salvatges
Les termes o banys eren un dels punts de trobada i de relaciópreferits pels romans.
L'art a Roma
L'escoltura– El retrat va ser la temàtica més reeixida de
l'escultura romana. Es tracta d'obres força realistesorientades a copsar els trets físics i els estatsd'anim dels personatges reproduïts.
– Els romans van crear relleus que representaventemes històrics, generalment militars, queexalçaven les victories romanes.Els relleus s'esculpien en monumentscommemoratius, com els arcs de Triomf i lescolumnes
El mosaic i la pintura
Els romans van destacar en la realització demosaics i pintures– Els mosaics decoraven els sòls dels interiors dels
edificis públics i privats, representant escenesmitològiques, històriques o de la vida quotidiana
– Les pintures mes significatives que hansobreviscut, son els frescos trobats a Pompeia.
El mosaic i la pintura
Els romans van destacar en la realització demosaics i pintures– Els mosaics decoraven els sòls dels interiors dels
edificis públics i privats, representant escenesmitològiques, històriques o de la vida quotidiana
– Les pintures mes significatives que hansobreviscut, son els frescos trobats a Pompeia.
Els Romans i l religió
La religió que practicaven els romans era,bàsicament, una adaptació dels déus i els mitesdels grecs i, per tant, eren politeistes.La religió romana partia de la premisa que erapossible saber quina era la voluntat dels déus.A partir d'aquí, s'establia una divisió entre laconsulta privada i la pública.
Els romans i la religió
El culte públic s'atorgava gran importància, anavalligat a l'actuació política de Roma i estaba fortamentinstitucionalitzat.La religió pública de Roma es podria considerarpolítica, ja que, el principal òrgan religiós era el Senat.Des d'època monàrquica, la religió romana escaracteritza per ser politeista, amb un panteóinfluenciat per etruscs i grecs ( ex: Cíbele Isis...)A partir d'August, s'institueix la veneració a la personai l'emperador serà divinitzat.
El judaisme
Els jueus eren un poble instal·lat a Palestina.La religió dels jueus, fundada pel profetaAbraham, és coneguda amb el nom deJudaisme.És monoteista, només admet un sol Déu ,Jahvé.Considera la resta de religions com a falses.Afirma l'existència d'un poble elegit per jahvè, eld'Israel destinat a acomplir un pla diví
El Cristianisme
El cristianisma va sorgir a Palestina amb lapredicació de Jesús de Natzaret. Tot i que elmissatge de Jesús es dirigia al poble jueu, teniaun caràcter universal, ja que es proposava lasalvació de la humanitat.Inicialment era una religió minoritàra.El seu caràcter cívic i major proximitat al poblefarà que vagin guanyant adeptes.La història del cristianisme durant l'Imperi ésuna història canviant.
La persecució
Malgrat la tradició tolerant respecte a les diversescreences religioses, els romans es van mostrarirreconciliables envers el cristianisme. Els cristiansnegaven la divinitat de l'emperador, pilar en què esfonamentava la cohesió de l'imperi, i van patirpersecució i martiri durant tres segles, fins a laconversió de l'emperador Constantí al cristianisme il'edicte de Milà (313 d.C), que concedia llibertat dereligió a l'imperi romàL'any 380, sota el govern de Teodosi, el cristianismeva ser proclamat religió oficial de l'imperi Romà.
La decadència de l'Imperi
La conquesta de nous territoris i elsconsegüents ingresos en forma de botins deguerra i esclaus es van acabar al final del segleII d.C.L'Imperi romà va entrar en un període dedecadeència politica i econòmica a partir delsegle III d.C.
La decadència de l'Imperi
Causes de la caiguda de l'Imperi– política
● Progressiva pedua del poder imperial.● Poder en mans dels militars buscan tant sols l'interes de
les tropes.● Anarquia política.
La decadència del imperi
econòmica– Inflació ( pujada de preus) de productes
indispensables.– Pujada d'impostos per pagar les tropes.– Reducció del comerçMilitar– Constants incursions i atacs dels pobles
germànicsa les terres del imperi.Social i espiritual– Influència creixent del cristianisme
La decadència de l'Imperi
L'any 395 Teodosi al gran, a la seva mort dividíl'imperi entre els seus dos fills: Onori aOccident i Arcadi a Orient. Aquesta divisió vaser definitiva i cap més emperador no tornarà aser capaç de reunificar l'Imperi.
Les invasions germàniques
Durant els últims temps de l'Imperi romà d'Occident, lesgrans invasions van ser ua constant. El caos es vaimposar per tot el territori.L'any 476, el príncep bàrbar Odoacre va destronar RòmulAugústul, últim eperador romà d'Occident.Els germànics van imposar-se militarment a la poblacióromana autòctona, però mica en mica es van romanitzar ivan anar adaptan alguns aspectes de la cultura romana,com ara la llengua llatina o la religió cristiana. Aquest fetva facilitat la convivència entre les dues comunitats fins apossibilitar-ne, finalment la integració.
Les invasions germàniques
Un d'aquests pobles germànics eren elsvisigots, que provenien de l'est d'Europa, aprop de la mar Negra. Es van anar desplaçantcap al oest.Al segle VI van establir un poder fort icentralizat, amb capital a Toledo, i van anarestenent el seu domini per la major part de lapenínsula Ibèrica.
Resum
Senat : Màxima institució de Roma– Assemblea de ciutadans– Era consultiuPoder a Roma– Monarquia: Rei– República: Cònsols– Imperi: Emperador
Resum
Divisió Social– Patricis: Eren els membres de la noblesa romana i
descendents de les famílies més antigues i riquesde Roma.
– Plebeus:Eren els ciutadans lliures més pobres igeneralment es dedicaven a l'artesania i al comerç.Els plebeus pagaven impostos i servien l'exercit.
– Lliberts: Esclaus alliberats– Esclaus: Persones propietat d'una altra persona.
Resum
Romanització: és el procés de difusió iimplantació de la llengua i la cultura romanes atots els territoris que van ocupar.A través de:– La llengua: Llatí– El dret: Dret romà– Urbanisme: Pla hipodàmic
Resum
Edificis públics:– Aqüeducte : conducte artificial que permetia transportar
l'aigua en grans quantitats a les ciutats.– Teatre: Als teatres es representaven obres d'autors grecs,i en
menor mesura, les d'autors romans– Circ: celebraven les curses de bigues i quadrigues, carros de
dos i quatre cavalls– Amfiteatre: s'organitzaven lluites de gladiadors i caceres
d'animals salvatges– Termes o banys: Banys públics. Eren un dels punts de
trobada i de relació preferits pels romans.– Arc de triomf: Construccions commemoratives dels éxits de
Romà
Resum.
Religió– Paganisme: adaptació dels déus i els mites dels
grecs, llatins i etruscos● Culte privat: Déus de la llar- Déus menors● Culte públic: Funció propagandística
– Déus principals: Júpiter, Minerva, Juno– A l'imperi: Culte a l'emperador.
Resum
Judaisme– Era la religió dels antics habitants de Palestina– És monoteista, tant sols admet un sol Déu JahvèCristianisme– Sorgeix a Palestina com a escissió del judaisme– Segueix la predicació de Jesus de Natzaret– Caràcter universal → proposava la salvació de tota
la humanitat– Inicialment era una religió minoritària i urbana
Resúm
Cristianisme– Els cristians van sofrir diverses persecucions durant
l'Imperi romà, ja que negaven la divinitat del'emperador.
– Constanti promulga l'edicte de Milà que donavallibertat religiosa.
– Teodosi l'any 380 el cristianisme es proclamatreligió oficial.
Resum
EconomiaAgricultura: era la base econòmica– Triada mediterrània: Blat,Vinya,Olivera– Els romans introdueixen millores tècniques -> arada
romanaComerç: Les ciutats no eren autosuficients per tantera necessari– Comerciaven amb els pobles de fora de l'Imperi
● Ex: Esclaus, ivori,seda, espècies.
Resum
Període monàrquic – 753 aC – 509 aC.Període republicà – 509 aC – 27 aC.Període Imperial – 27 aC – 476 dC (occident) 1453(orient).Algunes Dates importants.– Guerres púniques: 1a (262 aC- 241 aC) 2a (218 aC –
202 aC.) 3a ( 149 aC – 146 aC)– Edicte de Milà 313 dC– Cristianisme religió oficial 380 dC– Divisió de l'imperi 395 dC.
