View
214
Download
0
Embed Size (px)
Transcript
1
Vicente Domenech. La inspecci educativa: motor de lxit escolar ?
LA INSPECCI EDUCATIVA: MOTOR DE LXIT ESCOLAR ?
Vicente Domnech Querol
Inspector deducaci.
Castell de la Plana
RESUM
En esta ponncia vos plantege un recorregut envers la recerca del rol que la
inspecci deducaci pot desenvolupar per aconseguir lxit escolar, eixint des
don estem fins on vol anar el sistema educatiu i quines han de ser les accions
que hauran de desenrotllar els inspectors i les inspectores per aconseguir que
els seus centres siguen afavoridors en la consecuci de lxit escolar per als
alumnes que viuran en la Societat del Coneixement, societat multilinge i
multicultural, amb un currculum de competncies clau per a la vida impregnat
per un concebre els processos densenyament-aprenentatge des de les
intelligncies mltiples i els avenos dall que sanomena neuroeducaci.
PARAULES CLAU: inspecci deducaci, xit escolar, Societat del
Coneixement
RESUMEN
En esta ponencia os planteo un recorrido hacia la bsqueda del rol que la
inspeccin de educacin puede desarrollar para lograr el xito escolar,
partiendo desde donde estamos hasta donde quiere ir el sistema educativo y
cules deben ser las acciones que debern desarrollar los inspectores y las
inspectoras para conseguir que sus centros sean favorecedores en la
consecucin del xito escolar para los alumnos que van a vivir en la Sociedad
del Conocimiento, sociedad multilinge y multicultural, con un curriculum de
competencias clave para la vida, impregnado por un concebir los procesos de
enseanza-aprendizaje desde las inteligencias mltiples y los avances de lo
que se denomina neuroeducacin.
PALABRAS CLAVE: inspeccin de educacin, xito escolar, Sociedad del
Conocimiento
ABSTRACT
In this talk I propose a journey towards finding the role that education
inspectorate can develop to achieve academic success, starting from where you
are to where you want to go the education system and what should be the
actions to be developed inspectors to ensure that their schools are flavoring in
achieving academic success for students who will live in the Knowledge
2
Vicente Domenech. La inspecci educativa: motor de lxit escolar ?
Society, multilingual and multicultural society, with a curriculum of core
competencies for life impregnated by conceiving the teaching-learning
processes from the theory multiple intelligences and advances in what is called
Neuroeducation.
KEYWORDS: education supervision, school Success, Knowledge Society.
On estem?
L'educaci s determinant en la vida dels individus, no noms com a espai de
formaci social i acadmica, sin tamb per al seu futur professional. Delors
(1996: 9)1 sost que "davant dels nombrosos desafiaments del futur, l'educaci
constitueix un instrument indispensable perqu la humanitat puga progressar
cap als ideals de pau, llibertat i justcia social". I s que l'educaci,
especialment en les seues etapes d'ensenyament obligatori, s al seu torn un
filtre per al futur de milions de xics i xiques.
Imbernn (2012)2 recorda que "l'educaci impacta de ple en dos mbits de vital
importncia: un s la convivncia i la tolerncia, l'altre, l'economia productiva,
sobre la qual t una influncia evident", i per aquest motiu l'educaci siga un
valor d'extrema magnitud, ja que s un b preuat que tots tracten de
promocionar donat que s susceptible d'atorgar progrs i benestar social.
L'educaci s molt ms que la transmissi de coneixements, un receptari de
procediments o un inventari de valors. L'educaci s un valus mig per a
transformar la seua realitat i crear una societat ms justa amb la collaboraci
de persones capaces i competents. Els nostres programes educatius es
conceben com una proposta global d'actuaci a realitzar conjuntament amb els
centres docents i les comunitats educatives, amb el comproms de donar una
resposta educativa de qualitat en un marc escolar i social inclusiu.
El nostre sistema educatiu s'ha quedat passat de moda, s tpic de la Revoluci
Industrial. Es basa en la industrialitzaci del coneixement, basat en la memria
i la passivitat de l'alumne". Es segueix tractant als alumnes com una pea
impersonal ms dins d'un engranatge lineal. S'introdueix als nostres alumnes
en paquets o classes que avancen per diferents fases ja pre-establertes i amb
un clar objectiu final: Acabar la Universitat i entrar a formar part del mercat
1 Delors, J. (1996) "La educacin encierra un tesoro". UNESCO International Commission on Education for
the Twenty-first Century (http://www.unesco.org/delors/). Document en lnia en format pdf disponible a:
http://www.unesco.org/delors/delors_s.pdf 2 Imbernn, F. (2012): "Recortes en cantidad y en la calidad", en El Pas (21/01/2012), disponible en lnia
en: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/01/21/actualidad/1327178889_773882.ht
http://www.unesco.org/delors/http://www.unesco.org/delors/delors_s.pdf
3
Vicente Domenech. La inspecci educativa: motor de lxit escolar ?
laboral. El problema comena ac: Ni hem de fomentar nicament els talents
associats a l'hemisferi esquerre dels nostres cervells, ni tots els alumnes sn
iguals, ni tots aprenen a la mateixa velocitat. Ja comentava el meu admirat Ken
Robinson com les escoles maten la creativitat. La civilitzaci actual est
centrada en la consecuci d'objectius, i aquests objectius sn merament
econmics. Seguim funcionant sota les bases d'una Revoluci Industrial que va
comenar fa ms de 300 anys. Tractem de florir sota els paradigmes d'una
poca que creixia al voltant de la llavors meravellosa mquina de vapor, quan
haurem de treballar en una nova educaci per a la Revoluci del Coneixement
Per abans que res, cal veure que s aix de lxit escolar. Des de finals del
segle XX naix un nou moviment que canvia la perspectiva en la consideraci
del rendiment educatiu, passant d'una cultura del fracs, caracteritzada per la
recerca del culpable, a una cultura de l'xit, amb mfasi en la recerca de
variables modificables i models d'intervenci que faciliten a tot l'alumnat un
mxim i un ptim aprenentatge escolar3.
La noci de fracs escolar ha estat qestionada per alguns autors a causa de
la connotaci implcita dexclusi social que comporta, en associar-se el fracs
acadmic al personal i en posar lmfasi, exclusivament, en el resultat final,
sense tenir en compte el progrs realitzat per cadasc. En canvi, parlar dxit
escolar permet destacar els aspectes del procs formatiu que fan referncia al
desenvolupament de les potencialitats dels alumnes, promovent un canvi en la
mirada social cap al fet educatiu. En tot cas, globalment, els resultats escolars
no sn prou satisfactoris al nostre pas, i cal emprendre mesures de millora a
partir de la constataci del problema existent.
Encara que el binomi xit-fracs fa referncia a una normativa general sense
tenir en compte, de vegades, el procs evolutiu i les diferncies individuals de
cada alumne, la veritat s que, en molts casos, la situaci de baix rendiment o
fracs porta amb si una srie de problemes i tensions emocionals que
repercuteixen en el desenvolupament personal i, fins i tot, poden portar a una
deficient integraci social.
En parlar de fracs cal tenir en compte que no estem parlant destudiants
maldestres, sin d'alumnes intelligents que no rendeixen o que no
aconsegueixen el rendiment desitjat dins del temps estipulat i, conseqentment,
apareixen com mals estudiants. Els seus resultats negatius comprometen els
seus estudis i el seu futur. Unes vegades es tracta d'una situaci poc duradora i
3Orden Hoz., Arturo de la (1991). El xito escolar. Revista Complutense de Educacin. Vol. 2 N 1, 13-25. Madrid
4
Vicente Domenech. La inspecci educativa: motor de lxit escolar ?
transitria. Altres vegades, en canvi, s permanent i pertorbadora. El fracs
tamb es pot referir a la prpia instituci escolar i, de fet, moltes investigacions
en comptes de plantejar-se per qu tant dalumnat fracassa a l'escola,
comencen a qestionar per qu les nostres escoles estan fracassant amb un
ndex tan alt4. (Gonzlez-Pineda i Nez, 2002).
Habitualment, les investigacions sobre el fracs escolar s'han plantejat amb la
finalitat d'explicar les dades de 'fracassats' en relaci amb les condicions
estructurals, el context socioeconmic, i les caracterstiques dels grups de
pertinena, gnere i situaci familiar. Aix, les dades i les xifres de carcter
"macro" deixen pas a mltiples interpretacions. Els investigadors han prestat
una atenci especial a aquesta problemtica per explicar les causes i el sentit
de la desafecci dels estudiants cap l'escola secundria. Ho han fet, per
exemple, qestionant el sentit del concepte "fracs escolar" (Charlot, 20005;
Marchesi i Hernndez, 20036). Quan s'analitza el fracs escolar des de la
perspectiva dels adolescents, la conceptualitzaci genrica es fa ms difcil, s
quan: estem parlant de grups d'heterogenetat difcilment homologable en una
sola etiqueta. La naturalesa dels conflictes dels adolescents amb la instituci
escolar implica molts elements i es fa difcil trobar respostes institu
